Discover millions of ebooks, audiobooks, and so much more with a free trial

Only $11.99/month after trial. Cancel anytime.

Contrada
Contrada
Contrada
Ebook59 pages23 minutes

Contrada

Rating: 0 out of 5 stars

()

Read preview

About this ebook

Contrada és un llibre de poemes format per 40 sonets, uns textos que reflexionen sobre temes tan diferents com la malaltia, el pas del temps, la creació artística, la condició moridora de l'home, la mort o el retir del món... És un llibre que cal llegir després de Vetlla, l'anterior. Du un pròleg de la poetessa Teresa d'Arenys i un epíleg del filòsof Josep M. Esquirol, a banda dos dibuixos de l'artista José Luis Paulete i una fotografia del fotògraf Albert Carreras. 
LanguageCatalà
Publisher3i4 edicions
Release dateJul 30, 2016
ISBN9788416789184
Contrada

Related to Contrada

Titles in the series (18)

View More

Related ebooks

Related categories

Reviews for Contrada

Rating: 0 out of 5 stars
0 ratings

0 ratings0 reviews

What did you think?

Tap to rate

Review must be at least 10 words

    Book preview

    Contrada - Jordi Llavina Murgadas

    comiat

    SONETS D’AVUI

    Reflexió sobre 40 poemes de Jordi Llavina

    Sempre em xoca que en la nostra breu estada en el temps una hora se’ns pugui fer interminable. «Oh!, vida curta, feta de dies llargs», va resumir Francesc Pujols. I és justament observant el sistema pantològic pujolsià que m’agradaria preguntar a les pedres en aparença immutables què són els mil·lennis dels mil·lennis per a elles.

    He de dir que ja de molt jove el sonet se’m va afigurar una estructura pètria, una arquitectura verbal en l’espai; i els sis o vuit segles del seu conreu, un buf. Quan als anys setanta del segle passat els militants del progrés acusaven de fer via enrere els qui ens hi exercitàvem, em vaig revoltar perquè, malgrat una innata disposició per a les formes estròfiques, el sonet se’m resistia; i a una ànima rebel l’atreu la dificultat. Equilibrar levitat i solidesa, empresonar el desordre de l’esperit, retenir la fugacitat en una construcció exacta i duradora significava un repte. I així com els edificis més bells del món perduren a Florència, també l’estrofa que va senyorejar la capital de la Toscana era vigent als meus ulls juvenils. Que no em diguessin que perseverar a emprar-la fos cosa neòfoba, no!, que ja Paul Valéry es plantejava a la primeria del mateix segle si en una societat que obliga a consumir i llençar, i en què l’oblit és de rigor, la posició més saludable i avançada no fóra la conservadora.

    El sonet és arquitectura verbal a l’orella d’Occident, tant com el tanka i l’haiku japonesos són aquarel·la sonora a la de l’Orient Llunyà. Poesia continguda en una forma útil contra la dispersió caòtica i el no-res, en tots dos casos. Però, avui dia encara? O avui dia amb urgència?

    ¿Avui que els arquitectes semblen desconèixer el compàs i ens infligeixen un horitzó d’arestes? ¿Avui que el dolç sopluig de les voltes i l’esvelta exaltació de les punxes que unien terra i cel han

    Enjoying the preview?
    Page 1 of 1