You are on page 1of 16

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

PREU: 2 €

ÒRGAN CENTRAL DEL PCC ANY XXV / DESEMBRE 2007


núm. 962 www.pcc.cat

Nuet: “Hem d’anar incorporant Activisme a Second Life


processos participatius a la resta
de debats d’Izquierda Unida No és només un món imaginari on moure’s amb un físic
privilegiat i on construir una forma de vida ideal. Amb
Per primera vegada en la seva història, IU ha escollit la més de 10 milions d’usuaris registrats, Second Life és una
persona que encapçalarà la seva candidatura a les elec- realitat paral·lela que reflecteix amb veracitat impensable
cions generals a través d’unes primàries. Joan Josep Nuet el món real. És també una eina d’agitació i un punt de
ens en dóna la seva opinió. “Cal apostar per polítiques i reunió d’entitats de tota mena. Repassem algunes de les

de l’organització”, afirma. PÀGINA 11. PÀGINA 16.


lideratges que busquin la unitat i l’espai central en el cor organitzacions d’esquerres que fan feina a Second Life.

Adéu a Gregorio

Temps lliure?
López Raimundo

El 17 de novembre moria, als 93


anys, l’històric dirigent del PSUC
Gregorio López Raimundo. A les
files d’EUiA, deixa com a herència
tota una vida de militància comu-
nista i lluita antifeixista, i d’encona-
da defensa de la classe obrera, de

PÀGINA 8.
Catalunya i de la democràcia.

S’aprova la llei de la
Memòrica Històrica
“Aquesta no és la llei que hagués-
sim fet els i les comunistes”.
Amb aquesta afirmació arrenca
l’anàlisi d’un projecte que ha pe-
rillat, des del seu naixement, amb
no veure la llum. La llei de la
Memòria Històrica ve a pal·liar el
greuge històric de tota una ge-
neració de lluitadors i lluitadores
antifeixistes que es veuran, per fi,
reconeguts. Per primera vegada,
una llei espanyola condemna la
dictadura franquista i les barbari-

1936. PÀGINA 10.


tats derivades del cop militar del

Els joves i el seu


legítim dret a l’oci

El binomi joventut-oci és un dels


més recurrents en els clixés que Ja fa un cert temps que insistim que una de d’una banda, l’última ofensiva mediàtica gressista dels sistemes fiscals català i espan-
envolten el discurs sobre els joves. les característiques del capitalisme al segle contra els processos democràtics i populars yol, i el debat sobre el dret a l’avortament.
I encara més el binomi oci-evasió. XXI és la seva capacitat de control de les per- a l’Amèrica Llatina, que tractem sobretot en Finalment, i donada la proximitat de les
Com a parelles de fet del concepte sones, no només als centres de treball, sinó la nova secció d’opinió; de l’altra, presentem celebracions nadalenques, us recomanem
d’evasió hi trobem tot de tòpics també en l’esfera privada. Per aquest motiu, una reflexió molt completa i documentada l’entrevista al professor d’antropologia
sovint equivocats, com l’abús sis- en aquest número hem volgut aproximar- sobre el procés de recuperació de la memò- Manuel Delgado, que dóna una visió força
temàtic de substàncies, el passo- nos, especialment, a qüestions com el lleure, ria històrica que s’ha obert en els darrers interessant sobre aquesta festivitat. I, escu-
tisme crònic i una preocupant la cultura i els mitjans de comunicació. anys. dant-nos ens les seves paraules, des de
manca d’iniciativa. ¿Però què passa Precisament en el terreny de la lluita ideo- Però no deixem de banda altres debats que l’Avant ens permetem desitjar-vos bon

al d’espai públic? PÀGINA 14.


si associem tots aquests conceptes lògica, abordem dues qüestions d’actualitat: tenim sobre la taula, com la reforma pro- Nadal. Felicitacions laiques, naturalment.
2 Avant

A MANERA D’EDITORIAL EL FAR

Temps lliure o biopoder?


Menys treball, més oci

S
i realment el temps de treball necessari s’anirà dis-
minuint, l’oci augmentarà. Lukács pensa que s’es-
tà produint, i es produirà cada cop més, una pèr-
dua de sentit de la vida per a bastants treballadors,
industrials o no, que trobaran moltes hores que abans
ocupaven a la feina i a pensar en la necessitat de sobre-
viure i de donar de menjar al fill o d’ajudar el parent
malalt, i es trobaran que ja no han de pensar en això
tant de temps.
Oblidem un moment la crisi que estem vivint, supo-
sant que el capitalisme superi aquesta crisi com n’ha
superat d’altres i entri en un altre període d’expansió d’a-

E
cord amb el cicle que coneixem. Lukács diu explícita-

L.F.
ment que la gran floració a què estem assistint de l’astro-
logia i de les religions orientals, de l’esoterisme en gene-
l poder s’exerceix tant amb la violència com vats, en definitiva, think tanks, al servei de les
ral, és clarament una resposta a la necessitat de donar
amb la persuasió. Aquesta és una de les principals multinacionals.
sentit a la resta de vida alliberada per part de poblacions
idees al voltant de les quals pivota el pen- Entre aquest entramat cal destacar el paper dels
que no poden donar-hi aquest sentit estudiant física
sament gramscià. En països amb una societat mitjans de comunicació massiva, que representen
quàntica, ni estudiant curosament els textos de Marx, ni
civil desenvolupada i amb una xarxa complexa de el Quart Poder, tal com suggeria ja fa més de dos
estudiant matemàtiques, ni estudiant filologia clàssica, ni
relacions socials, econòmiques i culturals, l’ele- segles el polític irlandès Edmund Burke. Més enllà
llatí, ni grec. En alguna cosa s’han d’ocupar. Hi ha qui els
ment persuasiu esdevé imprescindible. No és del seu interès anecdòtic, el que implica aquesta
promet que gastant unes hores a la setmana i pagant una
d’estranyar, per tant, que en plena era de globa- definició és que en una societat democràtica
miqueta a aquest senyor o aquesta senyora, li diran exac-
lització capitalista, l’hegemonia neoliberal a esca- aquest poder també hauria d’estar subjecte al
tament com s’interpreta el firmament, sense estudiar
la planetària se serveixi de mecanismes refinats control democràtic. En cas contrari, els mitjans
astronomia. Això dóna sentit a la seva vida sense esforç,
per al control de les consciències, molt sovint lli- d’informació deixen de reflectir les opinions públi-
sense haver de treballar-ne un nou sentit.
gats a les noves tecnologies de la informació. ques i passen a crear l’opinió pública. En aquest
Em sembla una anàlisi important. Lukács pensa que
El control i l’explotació dels treballadors i les terreny, tampoc no podem menysprear l’especta-
l’oci produirà una nova religiositat i aleshores, d’acord
treballadores ja no només s’exerceix a la feina, cular desenvolupament de la indústria publicità-
amb una vella idea seva, diu que “religiositat només vol
sinó també a l’esfera privada, en l’anomenat ria, que en les darreres dècades ha guanyat molt
dir vinculació”, la paraula llatina de la qual ve religió,
àmbit del lleure, i no només en termes materials, tant en recursos materials com ideològics.
religio, només vol dir lligam col·lectiu, relligament d’uns
sinó també ideològics i culturals. Lluny d’apro- Òbviament, el model de lleure està també sub-
amb els altres. També, segons certes interpretacions,
par-nos a la plena realització de l’ésser humà en jecte a l’exercici d’aquest biopoder. Més enllà de
relligament amb Déu. Llavors, Lukács, molt valenta-
el treball, l’alienació s’estén ara més enllà de les l’explotació a la feina, a les persones treballado-
ment, amb molt coratge teòric, insinua que el que cal fer
seves fronteres. Hi ha qui ha descrit aquest feno- res també se’ls exigeix que siguin persones con-
és inventar una religiositat antimística, una religiositat
men com a biopoder: un estadi que incorpora en sumidores fora de l’estricte horari laboral, per tal
del col·lectiu, no en el sentit de la religió clàssica, sinó
els mateixos individus els mecanismes d’auto- de donar sortida al producte del seu propi treball.
en el de vinculació emocional col·lectiva. Això només
control i d'autorepressió. El consum esdevé, així, una perllongació del
ho insinua, ho diu amb molt de compte, s’adona que
Els grans conglomerats econòmics no es limi- temps d’explotació. Es tracta d’una espiral tan està dient una cosa sense precedent en el marxisme,
ten a produir mercaderies, sinó que generen perversa com insostenible, de la qual es deriva la però, en canvi, diu clarament que en aquest punt cal
també subjectivitats i necessitats. Així, d’una cultura del consumisme i el conseqüent endeuta- renovar la teoria socialista.
banda, la felicitat s’identifica amb el consum i ment de les famílies.
amb l’èxit individual, mentre que, de l’altra, la Alhora, davant la progressiva precarització de MANUEL SACRISTÁN
por al que és diferent i la construcció d’un ene- les condicions de vida de sectors creixents de la
mic extern permeten distreure l’atenció dels pro- població, el més convenient és distreure. D’aquí
blemes reals. La forma en què es produeixen l’oci d’evasió que busca el plaer fàcil i superficial
aquests consensos també resulta difícil de carac- i evita les preguntes incòmodes. D’aquí, també,
teritzar. Fa uns anys els i les comunistes atribuí- el segrest de l’espai públic, que limita la partici-
em a la universitat un paper central en la creació pació, la solidaritat i el diàleg. Extret de la conferència Sobre Lukács, pronuncia-
de consensos. Avui, però, cal que debatem a Una classe treballadora anestesiada, distreta i da el 30 d'abril del 1985 i recollida al volum Seis con-
fons com hi intervenen, fora de qualsevol possi- fragmentada difícilment podrà lluitar per millorar
problemas (El Viejo Topo, 2005), editat per
ferencias sobre la tradición marxista y los nuevos
bilitat de control democràtic, tota una sèrie d’or- les seves condicions de vida i prendre les regnes
ganismes, fundacions, centres d’investigació pri- del seu futur.

ATENCIÓ A la rata PER TONI BARBARÀ

QUE CONSTI QUE


JO NO SÓC RACISTA,

T
oquem avui una veritable ratota que pretenen ment genètica, al robatori, a la violència, a la mendi- catòlica. Que bé que se sentien després d’una d’aque-
colar-nos, amb indesitjable freqüència, en tan- citat; de la falta evident d’hàbits higiènics i saluda- lles entendridores jornades, “quina meravella de cari-
tes converses del dia a dia. Així comença el seu bles, començant per la manca d’aigua i sabó i seguint tat cristiana !!”
discurs. És la mateixa tècnica introductòria que usava pels plats que mengen; de la seva afició a viure amun- Una característica comuna de tota aquesta xusma
l’apolític, la mateixa del qui no és radical, el qui res- tegats , cridant i molestant; de la facilitat que tenen nouvinguda és que són pobres. Quan són milionaris en
pecta tothom... És com ho volen vendre les bones per procrear camades de criatures mocoses i afama- diners, petroli, fama i poders ja no són tan negres, ja
persones de seny, com ho van conreant els conforma- des; de la por que fan quan te’ls trobes al metro al no són “moros de merda”, sinó “senyors àrabs”. Ja no
dors líders d’opinió. vespre, bruts i endormiscats. Vaja, que de fora vin- fan pudor, sinó que emeten aromes exòtics; ja no ves-
Un cop aclarit que ells no són racistes, passen a dran i de casa ens trauran. teixen draps ridículs, sinó “ètnics” i multicolors (o sim-
evacuar (verb aquí molt ajustat) tota una sèrie de “Potser algun immigrant de tant en tant, a petites plement Armani); ja no són “bàrbars polígams”, sinó
desqualificacions, acusacions, retrets, queixes i infà- dosis, sí que estaria bé...”. I es manifesten partidaris cultures peculiars de mascles hormonals.
mies contra els immigrants, els estrangers (pobres), de contractar-los (millor sense papers) per fer feines En canvi, nosaltres no som racistes. Som desenvo-
els de pell no blanca, els diferents. penoses, insalubres, perilloses, de polseguera i de lupats, nets, humans, llestos, generosos; no tenim res
Un cop guanyat el certificat de progressia subsòl. a veure amb els esclavistes ni els capatassos explo-
–“Racistes? Mai, Déu meu!”-, elucubren sobre la supe- Recorden amb tendresa aquell Domund que van tadors. No tenim costums salvatges (els toros són cul-
rioritat de la raça blanca (ària?), el perill de contami- viure de petits, quan sortien amb unes guardioles que tura, pintura i festa nacional), no ens disfressem amb
nació de costums primitius, la dificultat d’accés al simulaven caps de xinet o de negret (hi havia cinc ver- caputxes de colors i cadenes a les processons; som els
mercat de treball dels d’aquí per culpa de l’acomoda- sions de caparró i la menys sol·licitada era la del seus mestres i empresaris, els confiem la cura dels
ció dels sense papers a qualsevol feina o salari, el molt blanc) i postulaven pels carrers recollint diners que nostres avis i discapacitats, els oferim que s’integrin
que ens costen i gasten en sanitat, en escoles, en serien utilitzats per batejar infidels, pobres nens de en les nostres tradicions, dintre d’un ordre és clar, i
serveis públics dels nostres pressupostos, i que pells de colors nascuts en continents ateus o heretges, mira com són que no ens ho agraeixen prou!
paguem els autòctons. De la seva tendència, segura- i que serien apadrinats i rescatats per a la veritable fe Ai, senyor, senyor!
OPINIÓ Avant 3

Imatges de Guevara Borbó, per què no calles tu?


A 40 ANYS DE LA SEVA MORT, QUÈ HA CANVIAT PERQUÈ LA SEVA IMATGE REBI ATACS L’INCIDENT PROTAGONITZAT PER JOAN CARLES DE BORBÓ I HUGO CHÁVEZ A LA
DELS SECTORS QUE EL LLOAVEN? CIMERA IBEROAMERICANA DE XILE DEPASSA L’ANÈCDOTA

JORDI MIR GARCÍA* XAVIER CUTILLAS

T
emps difícils per a la Casa Reial. Malament els han d’anar les enquestes, aquests

A
vançat el mes d’octubre de fa quaranta anys, arribava la notícia de la mort
d’Ernesto Guevara. Aquestes darreres setmanes, durant els actes pel seu record, sondejos que solament coneixen els cercles restringits de poder i que no tenen res
hem pogut assistir a l’intent de tornar-lo a liquidar. Les postures són diverses, a veure amb les que surten publicades a la premsa, perquè en deu dies hagi desen-
d’El País fins a Libertad digital, des d’on han sorgit atacs que l’han presentat com a un terrat el Borbó el vestit dels diumenges, la cabra i la trompeta i aprofiti l’ocasió per fer-se
assassí fanàtic i sanguinari. Les crítiques que venen de sectors del que anomenem la dreta una autocampaya d’imatge a costa de tercers països.
es podien esperar. Però ens hauríem de preguntar per aquelles que venen dels sectors Primer, la ignominiosa visita a Ceuta i Melilla, contravenint tots els acords tàcits que exis-
que en algun moment el van tenir com a referent. ¿Què ha canviat perquè la imatge de teixen amb el govern del Marroc, que aconsellen no bellugar l’assumpte de les places africa-
Guevara pugui rebre un atac d’aquestes característiques? nes. Visita de manual colonial. Com si es tractés de repetir les seqüències del seu mentor,
A finals de la dècada dels seixanta, Guevara és un símbol per a una part prou signifi- el general Franco: jornada festiva per als nens a les escoles, banderetes de regal a les pla-
cativa de la joventut d’aquest país i d’Europa, sense anar més lluny. En aquell moment ces, soflama patriòtica, passi de revista als regulares... Els països no són plantes; per més que
coincideixen el coneixement de la seva mort, en la qual participa la CIA, i la difusió dels vulguem, no podem transplantar-les a un altre test. I, amb el Marroc, ens quedarem de
seus ideals amb el punt més àlgid de la reivindicació juvenil del segle XX. Estem iniciant veïns per a tota la vida, i haurem de resoldre conjuntament assumptes que concerneixen
el 1968, les seves fotografies són presents a les habitacions i al carrer. Guevara repre- els dos països. Terrorisme, drogues, immigració, inversions. I, tard o d’hora, també Ceuta
senta l’enfrontament amb l’imperialisme, l’autoritarisme i el capitalisme. El fan seu nois i Melilla… Utilitzar aquestes dues colònies com a arma –en política interna Zapatero i com
i noies que estan naixent a l’activisme i busquen una expressió lliure i ràpida de les seves a campanya d’imatge el Borbó– no és només una falta de respecte a la sobirania nacional
ànsies de transformació total. Per a les persones ja més involucrades en organitzacions marroquina, independentment de l’opinió que es tingui del seu règim –i la meva no és molt
polítiques, Guevara no és un model a seguir. La via que ell defensa, la guerrillera, no es bona, precisament–, sinó que és una solemne irresponsabilitat que només contribueix a
considera vàlida per a la situació pròpia. No obstant, és lloat pels valors que encarna: la tibar unes relacions en les quals, de manera natural, abunden les dificultats.
valentia i la honestedat. I, per si no havíem quedat satisfets amb la primera part del xou, el figurant de la
En acabar el segle, Guevara s’ha convertit en la icona d’un món més just. És el reduc- Zarzuela es planta a Santiago de Xile i ens posa cara d’ofès quan el president Hugo Chávez
te d’unes il·lusions perdudes. És una imatge positiva amb la qual molts, marques comer- recorda el paper del feixista Aznar en un cop d’Estat que seguia els mateixos patrons que
cials incloses, s’han volgut associar. És possible que no es conegui gaire qui era, ni tam- el que va fer Pinochet el 73 i que va costar la vida de milers de xilens. Ens il·lustra amb
poc les seves idees, però sí allò que es vol que representi. Avui, però, Guevara és molt una escena tavernària i acaba abandonant la sala durant la intervenció del president Daniel
més que això en alguns indrets del planeta. A Bolívia, Equador o Veneçuela hi ha governs Ortega quan aquest es refereix a la incapacitat d’Unión Fenosa per complir els compro-
que reivindiquen les seves idees i la seva decisió per transformar les seves societats. Els misos amb la població nicaragüenca i al paper d’aus rapinyaires de les multinacionals
atacs a Guevara també van cap a ells. Si no volem que ens enderroquin els mites, el millor espanyoles en els serveis públics dels països llatinoamericans.
és no crear-los. Pensament rigorós, saber què podem lloar i què no. Saber, també, que no Si ens ho mirem amb la perspectiva del temps, haurem de dir que alguna cosa hem
és el mateix ser pacifista avui a Europa que fa quaranta anys a l’Amèrica Llatina. millorat. Fa deu anys, això no passava. Ni aquí, on aquesta consciència republicana tot just
ara comença a aflorar –i què nerviosos els posa– ni a l’Amèrica Llatina, on ja han comen-
* Investigador del Centre d’estudis sobre moviments socials de la Universitat Pompeu
Fabra / jordi.mir@upf.edu
çat a acabar-se les genuflexions d’una part dels seus dirigents. No són pas mal senyal les
formes del Borbó.

Àgora
DESCONEIXEMENT O DERROTA? un caos terrible, semblant a l’infern, espe- LITERATURA EN CRISI molt especialment per publicar-lo ínte-
cialment per culpa de Iosiv Stalin. grament en català.

Anna Maria Villalonga


Davant l’article del company Arnau Hem de ser acurats i no fer anàlisis ide- Vull fer una reflexió sobre l’article de la
Rovira a la pàgina 3 de l’Avant de novem- alistes o assumir discursos en aquest sen- fira de Frankfurt. No he llegit cap
bre, voldria fer un petit comentari sobre el tit. Stalin no va apressar el poder el 1924, al·lusió a la delicada situació del català en
que exposa el text. Considero que és un sinó que va ser escollit quasi per unanimi- la nostra societat. Crec que estem obli-
greu error la separació que fa quan diu: tat com a secretari general del partit el gats, atesa la gran dificultat de la nostra
“Així com quins van ser els encerts i els 1922, i el 1924 la direcció del partit no llengua per desenvolupar-se de manera Tens coses a dir?
errors comesos en la seva primera etapa, recau únicament en Stalin; Zinoiev, normalitzada en el seu mateix país, a fer Vols compartir les teves
que van culminar amb la presa de poder Kamenev, Bujarin, Trotsky..., eren direc- una clara aposta per la literatura en llen-
reflexions o exercir el teu
d’Stalin l’any 1924”. Què significa que va ció. La política de l’URSS en tots els gua catalana. És la nostra identitat fona-
ser la primera etapa? Podem afirmar que aspectes no va canviar de la nit al dia per mental, que hem de preservar com un dret de rèplica? A l’Avant
la línia política de l’URSS va variar entre la mort del camarada Lenin. No assumim tresor. La fira era una fira literària i edito- pots fer-ho. Fes-nos arribar la
1923, 1924 i 1925, per exemple? Aquesta derrotes que no vam patir, camarades, ni rial, no pas cultural. La cultura catalana

avant@pcc.cat
teva opinió, per e-mail, a:
separació és més pròpia del desconeixe- utilitzem l’idealisme barat per a l’anàlisi. és molt plural. La literatura catalana, en

David Moreno
ment de la revolució soviètica o, pitjor canvi, necessita el suport decidit de tots

Responsable de Finances dels CJC-


encara, d’una derrota ideològica davant de nosaltres per explicar al món quin és el

Joventut Comunista
certes tendències pseudocomunistes que seu genuí vehicle lingüístic.
marca la mort de Lenin en endavant com Us felicito per la renovació del diari i
4 Avant TREBALL

Rellegint Gramsci (segona part)


En dos dels seus articles a L’ordine nuovo, el revolucionari italià parlava dels consells de fàbrica i de la seva funció. Avui ho
reproduïm, perquè Gramsci en donava les claus de l’organització del partit i de la classe per constituir-se en alternativa

Jordi Ribó Flos es concentra en un trust, en un d’alguna gent, que pensa que ele- “El desenvolupament de l’organització sindical està caracterit-
monopoli, en un banc, en la vant només el to de veu del llistó zat per aquests dos fets: en primer lloc, el sindicat engloba una
burocràcia estatal”. Avui hi de la reivindicació, s’arriba a l’al- creixent quantitat d’efectius obrers, incorpora a la disciplina de
“I diem que el període actual és podem afegir que, amb l’actual ternativa. Doncs no, no va per la seva forma una quantitat cada cop més gran d’efectius
revolucionari precisament per- procés de mundialització capita- aquí l’assumpte. obrers. En segon lloc, concentra i generalitza la seva estructura
què comprovem que la classe lista, en l’època del capitalisme I què pinta el sindicat en tot fins a col·locar en una organització central el poder de la disci-
obrera tendeix a crear, en totes global, aquests centres de poder això? Vegem què ens explica plina i del moviment; s’independitza de les masses que ha dis-
les nacions i amb totes les seves estan cada vegada més lluny i són Gramsci: “El sindicat no és ciplinat, es col·loca fora de l’abast dels seus capricis i vel·leïtats,
energies -encara que sigui entre més foscos, però que concentren aquesta o aquella definició; arriba de les volubilitats de les grans masses tumultuoses. D’aquesta
errors, dubtes, timideses pròpies més poder que molts Estats. a ser una determinada definició i manera, el sindicat esdevé capaç de concertar acords, d’assumir
d’una classe oprimida, que no té Gramsci ja s’avança i teoritza assumeix una determinada figura responsabilitats: d’aquesta manera, s’obliga l’empresari a
experiència històrica, que ho ha com s’organitza el consell de històrica quan les forces i la acceptar una legalitat en les seves relacions amb l’obrer”.
de fer tot de manera original- a fàbrica i quin rol juga, amb els voluntat obrera que el constituei- El sindicat interlocuta i interpreta les necessitats, i, ben diri-
engendrar del seu si institucions obrers ja deslliurats i constituïts xen hi imposen una direcció i git, se situa fora dels mecanismes de la democràcia burgesa. I
noves en el camp obrer, institu- com a classe: “En realitat, en atorguen a la seva acció els objec- alhora ha de conviure en aquesta realitat, que genera moltes
cions de base representativa, construir aquest aparell represen- tius que s’afirmen en la definició”. contradiccions i construeix una relació alternativa. D’aquí que
construïdes segons un esquema tatiu, la classe obrera realitza l’ex- allò realment impor-
industrial”. propiació de la primera màquina, tant és la política a
Us sona que algú hagi parlat de l’instrument de producció desenvolupar; els
d’organitzar-nos nosaltres més important: la classe obrera mecanismes a l’ús no
segons l’activitat humana? ¿Per mateixa, que ha tornat a retrobar- serveixen de res si no
qué ens està costant tant fer-ho? se, que ha aconseguit consciència es construeix la clas-
Jo crec que el Comitè Central del de la seva unitat orgànica i que es se, si no se la dota
nostre partit ha parlat en aquests contraposa unitàriament al capi- d’un element polític
termes i, naturalment, no podem talisme”. en què cada estament
pensar que les coses les hem de Aquí ens trobem davant d’una juga un paper dife-
fer de qualsevol manera, però afirmació importantíssima: és la rent, el sindicat, els
estem interpretant bé el que cal classe obrera la que cal organit- comunistes organit-
fer, com ho va fer Gramsci l’any zar, constituir-la com a classe zats i els mecanismes
1920, data d’aquest article. revolucionària, i arribarà a aques- de poder polític. Per
Deixem que segueixi parlant. ta fita elevant la seva consciència, tant, el geni italià
“En la fase imperialista del i per això caldrà primer organit- tenia tota la raó.
procés històric de la classe burge- zar-la en funció dels seus interes-
sa, el poder industrial de cada sos més concrets, i la cosa no va
fàbrica es desprèn de la fàbrica i a l’inrevés, que és l’equivocació La tomba de Gramsci

Contra la precarietat, humor negre


PREN NOTA!

Joves d’IU de Madrid organtizen un concurs per trobar el treballador més precari

Redacció
No, no és cap broma, ni una imatge de Sant Precari, “patró de
convocatòria de càsting per a un la temporalitat i màrtir de final de
programa de televisió. El con- mes”, i un lot de 60 euros en lli-
“El sou no t’arriba ni per a l’au- curs, una iniciativa de joves bres. El jurat estarà format per
tobús? ¿Et despatxen cada diven- d’Izquierda Unida de la comuni- joves sindicalistes del món asso-
dres per tornar a contractar-te tat de Madrid, pretén trobar els ciatiu jovenil madrileny, i l’orga-
dilluns? [...] Tant de bo fossis l’ú- contractes laborals “més curts, nització assegura confidencialitat
nica persona, però desgraciada- en pitjors condicions i amb pitjor absoluta.

LES
ment és la realitat de la majoria sou”. Dissortadament, Espanya
de la joventut madrilenya. [...] No és un dels països de la Unió BASES
ho dubtis i participa en el nostre Europea on els joves tenen pit- Amb tota la serietat que un
concurs Tornar a començar”. jors condicions laborals, amb assumpte com aquest es mereix,
contractes curts o en males con- alguns dels redactats de les bases
dicions, sous baixos, feina sense de Tornar a començar són per
EL GUANYADOR
contracte, jornades laborals des- sucar-hi pa. “Es premiarà el con-

REBRÀ COM A PREMI


orbitades, etc. tracte de menor durada i l’enca-

L’ESTATUT DELS TRE-


Les persones que vulguin par- denament de contractes d’aques-

BALLADORS, DINERS I
ticipar-hi han de tenir entre 16 i ta o diferents empreses en aques-
30 anys, i haver viscut una expe- tes dues categories de premis:
UNA IMATGE DE SANT
riència laboral precària a la Villa y premi al nombre més gran de

PRECARI, EL MÀRTIR
Corte. El treballador més precari contractes en un any i premi al

DE FINAL DE MES
es donarà a conèixer a mitjan contracte més curt”
febrer, i rebrà un guardó ben ten-
yit d’humor negre: un exemplar volver.a.empezar.jovenes-
de l’Estatut dels Treballadors, una deiu@gmail.com

Truca al 93 3184550 o
UNA FORMA DE COMPROMÍS escriu-nos a avant@pcc.cat,
Encara no estàs subscrit a l’Avant? indicant les teves dades
Fes-ho ara: per 25 l’any, rebràs personals i la forma
a casa, a principi de cada mes, la teva de pagament
publicació. que prefereixes.
TREBALL Avant 5

En defensa del consum responsable


Una sola persona no canviarà el funcionament de les coses, i les polítiques públiques, per elles mateixes, no fomen-
ten la responsabilitat individual. Qualsevol canvi passa per l’assumpció i la interiorització de les idees

Pau Casanellas*
sobre la incidència sobre les polí- que no pas els impulsats per
tiques públiques o els canvis en l’Estat (si no és que aquests estan
l’organització social, es relega a prèviament integrants per amplis
D’un temps ençà s’està estenent, un segon pla allò realment sectors socials), en la mesura que
crec que amb certa força, la idea important: la responsabilitat indi- arriben a partir de l’intercanvi d’i-
que el consum responsable indi- vidual. El canvi difícilment arri- dees i d’experiències, de l’enforti-
vidual, com a eina de transforma- barà si el concebem només com ment dels llaços comunitaris.
ció social, és insuficient; que és un canvi des de dalt, si pretenem És això el que dóna una espe-
admirable i necessari, però que modificar les pautes de consum cial importància a la construcció
amb això no n’hi ha prou; que fa de la gent a cop de bastó, si pre- d’alternatives a l’actual model de
falta una transformació a nivell tenem fer entrar amb calçador al producció mitjançant experièn-
col·lectiu perquè les coses can- cap de les persones unes idees cies concretes. Experiències que
viïn de debò. que els són alienes. Cal que, prè- constitueixen una manera
I fins aquí no hi ha res a dir: és viament al canvi, la gent hagi excel·lent de predicar amb l’e-
evident que una sola persona no assumit les idees que el mouen, xemple, no només individual-
canviarà el funcionament de les que haguem despertat tantes ment, sinó també i sobretot
coses, que calen moltes mans consciències com sigui possible; col·lectivament. Experiències
empenyent en una mateixa direc- altrament, aquestes idees no que molt sovint serveixen per
ció per aconseguir canvis signifi- seran acollides, i estarem davant crear o enfortir els vincles comu-
catius. Com també és evident que d’un fals canvi. nitaris que hauran de servir com

A FAVOR DEL CANVI INDIVIDUAL


aquests canvis passen per una a base per al canvi i que, precisa-
modificació basada en criteris de ment pel seu component comu-
sostenibilitat de l’organització Aquest ha estat un dels grans nitari, apel·len directament a la
social; modificació que, ara per errors de bona part de l’esquerra responsabilitat individual de
ara, passa per la transformació en els darrers segles: la posterga- cadascú. I experiències, per
radical de les polítiques públiques ció dels canvis en la pròpia con- últim, que serveixen com a auto-
implementades. ducta –i, per tant, la postergació aprenentatge i que tenen un alt
Però quan es parla de canvi de l’adveniment de l’home nou– potencial educatiu per a les gene-
col·lectiu en referència al consum per al dia en què l’organització racions futures, que contribuïran
responsable, d’alguna manera social hagi canviat. El mite de la a edificar i hauran de viure en el
també s’està dient que la gent no revolució ha contribuït en gran món del demà.
canviarà per ella mateixa, que cal mesura a aquesta tendència per-
El consum responsable pot començar a casa
imposar unes pautes de conducta versa, com també ho ha fet, més
per aconseguir que la gent adopti recentment, la deïficació de

Despertar les consciències


un mode de vida més auster, més l’Estat: deixar-ho tot en mans de *Becari del departament
responsable. Per tant, allò real- l’Estat implica restar importància d’Història Moderna i
ment important no seria tant pre- als canvis individuals, uns canvis Contemporània de la Universitat
dicar uns hàbits de consum res- Abans d’incidir en l’organització social, cal haver despertat que, de fet, són més col·lectius Autònoma de Barcelona
ponsable –tasca encomiable, però les consciències de tots els qui hauran de posar en pràctica
fins a cert punt ineficaç–, sinó aquest altre món que creiem possible. I, per servir a aquest
DEIXAR-HO TOT EN MANS DE L’ESTAT IMPLICA
incidir en la configuració de les fi, resulta molt més útil la difusió d’unes pràctiques de con-
RESTAR IMPORTÀNCIA ALS CANVIS INDIVIDUALS,
polítiques públiques per tal que sum responsable que no pas el treball dirigit a transformar

QUE, CONTRA EL QUE ES PENSA, SÓN MÉS


aquestes no tan sols fomentin, les polítiques públiques. Una cosa vindrà darrere de l’altra.

COL·LECTIUS QUE ELS QUE IMPULSA LA INSTITUCIÓ


sinó que obliguin a l’adopció de Posar l’accent principalment en la necessitat d’un canvi
nous hàbits de consum. col·lectiu (és a dir, d’un canvi en l’organització social) signi-
El problema d’aquest raona- fica tornar a començar la casa per la teulada.
ment és que, en posar l’accent

LA CIÈNCIA ÉS CULTURA? PARLEM DEL NOBEL DE FÍSICA 2007 ALBERTO HERNÁNDEZ MÍNGUEZ*
CIÈNCIA
CIÈNCIA

El Premi Nobel de Física 2007 ha estat concedit a Albert Fert i Meter Grünberg pel que van permetre que es donessin les condicions adequades perquè la persona ade-
seu descobriment, l’any 1988, d’un fenomen físic totalment nou: La magnetoresistèn- quada, en el moment adequat, es plantegés la pregunta adequada. D’aquesta manera
cia gegant. Aquest efecte es va observar en sistemes molt petits (unes 1.000 vegades culminaven els treballs realitzats per molts científics arreu del món i s’obrien les por-
més petits que una cèl·lula), formats per dues capes de material magnètic separades tes de nous camps d’investigació i d’aplicació tecnològica. Ara bé, això no vol dir que
per una de material aïllant (com un sandvitx on el pa seria el material magnètic i el aquest descobriment no agafés la comunitat científica per sorpresa, ans al contrari. En
pernil i el formatge, l’aïllant), i consisteix a que canvis molt dèbils en la magnetització aquell moment, molts físics no creien que aquest efecte de la magnetoresistència
de les capes magnètiques provoquen diferències molt grans en la resistència elèctrica gegant fos possible, de manera que fins que no es va reproduir en multitud d’altres
d’aquestes estructures. laboratoris, la comunitat científica en consens no va avalar el descobriment.
I això, us preguntareu, per què pot servir? Doncs bé, de seguida, els investigadors No obstant, és curiós que, més enllà de la comunitat científica, la majoria de la gent
i enginyers van adonar-se que aquest tipus de sistema resultava una eina perfecta per no sap o no es pregunta què és el que fa possible l’ús quotidià de discos durs, MP3 o
llegir dades en els discos durs dels nostres ordinadors, on la informació està enregis- iPods. Això porta a la llum una paradoxa que, dissortadament, es dóna en molts altres
trada magnèticament. Un disc dur emmagatzema informació -per exemple, la músi- casos: l’existència d’un fenomen científic amb una aplicació tecnològica a nivell de
ca que ens baixem d’Internet- en forma de petites àrees microscòpiques magnetitza- carrer molt estesa, que és àmpliament conegut per la comunitat científica, però com-
des en diferents direccions. La informació es recupera mitjançant un capçal lector que pletament desconegut per la major part de la societat.
escombra el disc, enregistra els canvis magnètics i els transforma en diferències de Aquest fet ens porta a plantejar-nos unes quantes preguntes: és que la ciència no
corrent elèctric, que és allò amb què l’ordinador realment treballa en els seus circuits. forma part de la nostra cultura? Per què reservem el concepte de cultura només al
Com més petit i compacte sigui el disc dur, més petites i dèbils són aquestes àrees coneixement humanístic? No enriqueix el nostre coneixement col·lectiu també qual-
magnètiques. Per tant, i això és molt important, si volem emmagatzemar informació sevol avenç científic per merèixer arribar a la resta de la societat, i no quedar-se només
en discos durs cada cop més petits, necessitem capçals lectors cada cop més sensibles. dins la comunitat científica? No pot enriquir l’individu tant el coneixement d’un feno-
L’avantatge dels capçals basats en l’efecte de la magnetoresistència gegant és que són men físic com la lectura d’una obra literària? Creiem que el premi Nobel d’aquest any
capaços de transformar canvis magnètics molt petits en diferències apreciables de és un exemple de l’abisme existent entre societat i ciència, que és necessari canviar.
resistència elèctrica i, per tant, en canvis suficientment grans del corrent elèctric emès Per fer-ho, s’haurien de modificar els vincles existents entre ciència i societat i esta-
pel capçal perquè l’ordinador els pugui processar. blir-ne de nous, de manera que la ciència no sigui vista com un tipus de coneixement
Aquesta tecnologia es troba al mercat des del 1997, i des d’aleshores ha permès un privilegiat i inaccessible. Això permetria incorporar al debat científic l’opinió crítica
gran augment en la capacitat d’emmagatzematge de la informació, possibilitant l’apa- de la societat que, com a beneficiària i contribuent econòmica de la investigació cien-
rició dels avui dia tan populars reproductors MP3 i iPods, a més d’una gran varietat tífica, té el dret i l’obligació moral de participar en el debats que els avenços científics
de sensors magnètics que estan molt presents en la nostra vida quotidiana. importants sovint plantegen, i dels quals sovint queda exclosa.
Però, com passa gairebé sempre en la ciència, aquest descobriment no hauria estat
possible sense una sèrie d’avenços previs encadenats, tant científics com tecnològics, * Doctorand i investigador en magnetisme quàntic a la Universitat de Barcelona
6 Avant CULTURA

Vaga de llàpissos caiguts a Hollywood


Per primera vegada en gairebé vint anys, els guionistes dels Estats Units estan en vaga. L’auge del DVD i d’Internet,
amb la conseqüent davallada d’espectadors als cinemes, ha provocat una lluita pels beneficis dels nous mercats

Redacció
a Manhattan, els manifestants van Els famosos xous de Jay Leno i
penjar una rata inflable de tres David Letterman ja han hagut de
metres que anunciava que algú recórrer a episodis de setmanes
Hollywood, principal productor està fent vaga a Nova York. Unes anteriors. Leno ha sortit a solida-
d’hegemonia cultural capitalista hores més tard, a Los Angeles, els ritzar-se amb els manifestants i
als Estats Units (EUA) i arreu, escriptors es congregaven davant fins i tot ha fet el gest de portar-
està en lluita. El 5 de novembre les seus de Disney i de la los donuts. Per la seva banda,
passat, els guionistes van comen- Paramount. Actors i directors s’hi Letterman ha qualificat els pro-
çar una vaga indefinida. El motiu van deixar veure per mostrar el ductors, agrupats en l’Aliança de
és el repartiment injust dels bene- seu suport. Les concentracions es Productors de Cinema i Televisió,
ficis de distribució de les sèries i faran tots els dies, en horari d’ofi- com a “covards i perdonavides”.
les pel·lícules en els nous formats cina, fins que es resolgui el con- Si l’aturada continua, les telesèries
(DVD, internet, telèfons mòbils i flicte. Els guionistes no anaven a seran les properes víctimes. De
iPod). Entre altres reivindicacions la vaga des del 1988. Si l’aturada moment, el cinema no en sortirà
concretes, els escriptors reclamen durés tant com aleshores (cinc afectat. Les pel·lícules que s’estre-
el doble del que cobren ara per mesos), es calcula que les pèrdues naran pròximament es van acabar
cada DVD (uns 2 cèntims). Els per al sector podrien superar els de rodar fa mesos.
productors rebutgen les deman- 700 milions de dòlars. Pel que fa a La lluita dels guionistes pot
des dels escriptors, que titllen les demandes, el conflicte recorda De tant en tant, Hollywood es mobilitza encendre altres lluites del sector.
d’inviables i d’“atracament”. el que aquest mateix sector va Els sindicats de directors i actors
Les primeres manifestacions viure als anys 60, quan l’auge de la La vaga està mobilitzant tot insegura per a la majoria dels qui estan molt pendents del que pugui
van començar a les portes dels televisió va motivar que els escrip- tipus d’escriptors, des dels que s’hi dediquen. La principal font de passar, ja que els seus contractes
estudis de televisió de l’NBC, al tors anessin a la vaga per aconse- malviuen amb col·laboracions guanys són justament aquests amb els productors expiren el
Rockefeller Center de Nova York. guir que els paguessin la reposició irregulars fins a guionistes famo- xecs trimestrals amb què es juny de 2008, i les seves exigències
Tal com marca la tradició sindical de sèries i pel·lícules. sos de renda alta. El sindicat con- paguen els ingressos provinents també estan relacionades amb el
vocant, el Writers Guild of per les reposicions de sèries i nou paisatge mediàtic. Si les tres

LA LLUITA D’AQUEST SECTOR PODRIA


America, té més de 12.000 afiliats pel·lícules o per la venda de DVD. organitzaciones arribessin a fer

ARROSSEGAR ELS SINDICATS D’ACTORS PERILL DE COL·LAPSE


de Hollywood i de la Costa Est, i vaga alhora, Hollywood es

I DIRECTORS. UNA VAGA TRIPLE


ja ha preparat un fons d’ajuda per col·lapsaria, tal com va passar el
als guionistes més vulnerables a Tal com estava previst, els primers 1945. Actualment, només a Los
SUPOSARIA EL COL·LAPSE ABSOLUT
l’eventualitat de no cobrar durant afectats en la llarga cadena de pro- Angeles hi ha uns 200.000 llocs de
mesos. Tret d’algunes excepcions, ducció van ser els programes satí- treball relacionats amb la indústria
l’ofici de guionista és una feina rics diaris, que s’emeten cada nit. de l’entreteniment audiovisual.
CINEMA / CINEMA / CINEM

Els xais dels EUA i la LES ARRELS


nova esquerra afganesa
Lions for lambs Les fosses comunes de la Guerra Civil

Les nostres arrels, aquelles que ens han permès arribar allà on
som, de vegades han quedat llarg temps amagades sota terra
sense cap mostra exterior de la seva existència, i és necessari que
algú, en aquest cas l’Associació per a la Recuperació de la Memòria
Històrica (ARMH), s’ocupi de treure-les a la llum pública. L’ARMH és
PER ANDREU ESPASA una entitat que porta al voltant de 90 fosses comunes obertes a tot
l’Estat espanyol. I també, de vegades, ho fan malgrat els impedi-
ments de la nostra, també, justícia. És el cas de la fossa que s’in-
FITXA TÈCNICA tentava exhumar aquest estiu passat a O Acevo (Lugo), malgrat la
EUA, 2007 / Drama / Direcció: Robert Redford / Intèrprets: Meryl Streep, Robert Redford, Tom Cruise, Michael Peña prohibició d’una jutgessa de Castropol. Com un apart, cal dir que
/ Guió: Mathew Michael Carnahan. La guerra EUA-Iraq allarga els seus tentacles i atrapa les vides d’un polític, una el nostre país és el que, als 70 anys, pràcticament, de la finalitza-
periodista, un catedràtic, un estudiant i dos soldats. ció de la Guerra Civil, menys ha avançat en el càstig als seus res-
ponsables. Quants esforços per continuar amagant la història! En
aquesta fossa es calcula que hi deu haver entre deu i quinze cos-
sos de milicians de la CNT assassinats el 29 d’octubre de 1937 pels
A la Roma dels nostres dies li put l’alè com mai. Els europeu qualsevol. Al cap i a la fi, sembla que el
falangistes d’A Fonsagrada (Lugo).
Estats Units viuen una decrepitud imperial on aflo- major escàndol moral se centri en el fet que la
En el cas que us estic comentant, unes altres arrels populars, la
ra, incontenible, la misèria moral d’una societat majoria de nord-americans es mostra insensible
tradició oral, han posat els investigadors sobre la pista. Hi ha una
podrida per la frívola indiferència dels seus ciuta- amb el patiment d’altres nord-americans. Els cente-
llarga cobla (21 estrofes) que explica la traïció i el martiri d’a-
dans. Aquest és, ras i curt, l’escenari on es desenvo- nars de milers de víctimes d’altres països semblen
quests lluitadors (la plana major del batalló Galícia) que anaven a
lupa l’acció de Lions for lambs, l’última pel·lícula de un fet secundari. Robert Redford no abandona en
casa de permís i converteix en un mite la tortura i posterior exe-
Robert Redford. El film fa aparèixer diversos perso- cap moment el consens nacional més efectiu en
cució del seu comandant. Aquí en teniu una tria:
natges que componen un significatiu mosaic de la temps de guerra: “Donem suport a les nostres tro-
crisi moral als EUA d’avui dia: un professor amant pes!”. Aquest nacionalisme ianqui, desvergonyit i
del compromís sociopolític, una periodista amb crisi carrincló és responsable d’un parell d’escenes ple- En el pueblo de Acevo, / pueblo de pocos amigos, / donde matan
de consciència, un polític republicà sense escrúpols, nes de barres i estrelles que, si bé poden colpir el a los hombres / después de tantos martirios. / Aunque soy un
un estudiant brillant i hedonista i dos estudiants de cor dels seus compatriotes, a la resta del món no pobre anciano / y sin carrera alguna, / ya sé que voy caminando
procedència obrera (un d’hispà i un de negre) que ens deixa altra alternativa que contenir el somriure / derechamente a la tumba. / (...) Como ya están enterados, / en
acaben lluitant a l’Afganistan. o la ganyota. este pueblo de Acevo / mataron a dieciséis / y el comandante
El missatge de la pel·lícula és tan senzill com El moll de l’ós de Lions for lambs no deixa, però, de Moreno. / (...) Los del pueblo del Acevo, / fingiendo de izquierdis-
incontestable: és terriblement xocant que la societat tenir gran interès: la professionalització de l’exèrcit tas, / se marchan a Fonsagrada / dar cuenta a los falangistas. /
nord-americana visqui com si la War on terror no ha contribuït a fer de la gran potència mundial un Estos vinieron muy pronto, / aunque venían de lejos, / allí los ase-
anés amb ella. Tot i que la majoria de la població país terriblement cínic i insolidari. Sens dubte, els sinaron / como si fueran conejos. / Están ya los cuerpos de éstos
afirma estar en contra de la guerra de l’Iraq, el cert Estats Units de l’era Bush provoquen llàstima i fàs- / en la fosa descansando, / más le valiera al Moreno / estarles
és que els mitjans de comunicació a penes en parlen, tic, tot alhora. Ara bé, l’espectador intel·ligent sabrà acompañando. / (...) Los martirios y tragedias / que le han hecho
i les manifestacions en contra de la guerra compten entendre que el menyspreu que es mereix la societat pasar / al comandante Moreno / es imposible explicar. / (...) Y
amb una assistència molt migrada. La majoria viu nord-americana no ens pot servir de consol a l’hora después tienen valor / a subir a la carretera, / unos con la pluma
tan tranquil·la com abans de l’11 de setembre. d’avaluar la pròpia realitat nacional. Els soldats de oro / y otros con la gran guerrera. / Con una buena zamarra /
Mentre part de la classe obrera hi posa els morts, la espanyols amb missió a l’Afganistan són soldats del comandante Moreno / paseaba en Fonsagrada / el otro día un
resta canvia de canal quan l’Orient Mitjà treu el cap professionals que en molts casos han nascut a “caballero”. / (...) Falanges de Fonsagrada / no podéis subir al
als informatius. Bogotà o Rabat. Moren en una guerra que ha comp- Cielo, / porque allí está de portero / el comandante Moreno!
Malgrat l’encert general de la pel·lícula, a vegades tat amb el suport parlamentari del Partit Socialista i
MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
s’hi esquitlla una bona dosi de patrioterisme nord- d’Esquerra Republicana, així com amb la nostra
americà difícilment suportable per a un espectador infinita i impertorbable indiferència.
CULTURA Avant 7

Manuel Delgado: “La festa i l’intercanvi


de regals caracteritzen el Nadal”
L’antropòleg i escriptor afirma que el que se celebra durant aquestes dates no és exclusiu de la civilització occidental,
sinó que existeix en totes les cultures
El Nadal s’està convertint en
Redacció una època de l’any en què
només importa consumir i en
què el consumidor no és sinó
Manuel Delgado és professor una víctima de la pressió
d’antropologia de la Universitat publicitària?
de Barcelona i escriptor. Entre Aquest és un tòpic que els nous
altres obres, és autor de De la muer- puritans d’aquest final de segle
te de un dios, La ira sagrada i Las insisteixen a mantenir i transme-
palabras de otro hombre. Amb el seu tre. El Nadal té una funció social
últim llibre, El animal público, va i la seva característica fonamental
aconseguir el Premi Anagrama és la festa. I, precisament, funcio-
d’Assaig. Als seus assajos, Manuel na perquè ens divertim. La gent
Delgado s’explica amb gran clare- consumeix perquè li ve de gust i
dat a l’hora de definir aquests perquè hi troba satisfacció. En
sinuosos conceptes que es referei- realitat, ningú no obliga les perso-
xen a les relacions entre persones. nes a llançar-se a un consum des-
A continuació reproduïm una orbitat. A més, per Nadal la majo-
entrevista de fa set anys. El seu ria de la gent compra coses no
contingut és encara perfectament pas per quedar-se-les, sinó per
vàlid i contribueix a trencar una regalar-les o per compartir-les.
sèrie de tòpics sobre el Nadal, Dir que es menja el coco a la massa
amb una visió força diferent de la perquè consumeixi és pensar que
que es defensa habituament entre les persones són autòmates i idio-
les persones progressistes. tes. Com dic, són les noves idees
Telegràficament, Delgado creu puritanes que ens assetgen.
que el que se celebra en aquestes
dates, la sociabilitat, no és exclu-

“NINGÚ OBLIGA
siu del nostre entorn occidental,
ja que en totes les cultures del L‘antropòleg Manuel Delgado

NINGÚ A LLANÇAR-SE
món existeix una època de l’any

A UN CONSUM
en què la gent es dedica a relacio-

DESORBITAT. PER
nar-se més, a divertir-se i a inter- estrènyer lligams entre les perso- nosaltres un ressort que fa que les Mags es perdin davant el poderós

Des del punt de vista de l’an-


canviar regals. nes intercanviant regals i iniciar nostres tradicions tornin a ocupar Santa Claus, o el pessebre davant

tropòleg, un estudiós de l’evo- NADAL, LA MAJORIA


un cicle nou. Per tant, és fals que un lloc en aquestes celebracions. de l’arbre, però cal no oblidar que

lució de l’ésser humà, ¿quines DE LA GENT COMPRA


el que es fa al Nadal sigui especí- Per exemple, a Catalunya, el caga- aquestes tradicions també van ser

són les característiques del COSES NO PAS PER


fic de la nostra cultura. Podríem tió [ninot que compleix amb les importades en el seu dia, igual

Nadal actual? Què celebra realment al Nadal


QUEDAR-SE-LES, SINÓ
definir-ho com a universal. seves necessitats fisiològiques al que va succeir als Estats Units

la societat occidental?
pessebre] s’ha recuperat com a amb Santa Claus: la van importar
PER COMPARTIR-LES.
R: Durant aquestes dates sembla símbol nadalenc, en clara respos- d’algun altre lloc del món. A més,

DIR QUE ES MENJA EL


ta a aquesta suposada invasió del el Nadal, tal com el celebrem

“LA MUNDIALITZACIÓ SEMPRE SUSCITA COCO A LA MASSA


maligne nord-americà. La mun- avui, no té més d’un segle d’anti-

REACCIONS VENJATIVES PER PART DE


dialització sempre suscita reac- guitat. No ens ha de preocupar,
SERIA PENSAR QUE
cions venjatives per part de la tra- per tant, que s’hi incorporin altres
LA TRADICIÓ, FINS QUE LES FORCES LA GENT ÉS IDIOTA”
dició, fins que les forces s’equili- tradicions; el que és important és

S’EQUILIBREN. ÉS POSSIBLE QUE ELS REIS


bren. Imagino que en altres llocs que es mantinguin els regals, l’in-

MAGS ES PERDIN DAVANT DE SANTA CLAUS,


d’Espanya passarà el mateix. Per tercanvi, i que es fomenti la rela-
tant, és possible que els Reis
I EL PESSEBRE, DAVANT DE L’ARBRE”
ció social.

PREN NOTA!
que la gent celebra alguna cosa, No sé si la societat és conscient 1917-2007
però la realitat és que el Nadal que celebra alguna cosa. Per a mi L’experiència soviètica. 90 anys de revolució
divendres, 14 Facultat de Geografia i Història
esdevé un signe d’intercanvis el que celebra veritablement és la
de la UB (Montalegre, 8).
-regals, favors, etc.- que, a més, sociabilitat. Després hi ha una
propicia una acceleració de les història -en aquest cas, el naixe-
17.30 h-19h: taula rodona
pautes de relació. Es restableix ment de Jesús- que recolza i legi-
momentàniament aquella relació tima aquesta sociabilitat. Crec
Per què va triomfar
d’amistat que s’havia perdut una que allò fonamental que se cele- la revolució russa
mica o totalment i, naturalment, bra al Nadal és la vida sota el
els lligams familiars s’estrenyen. signe d’alfa [el començament] i 19.15 h-21 h: taula rodona
Una de les característiques defini- d’omega [el final]. Més en con- Per què va fracassar l’URSS
tòries del Nadal és que s’intensifi- cret, és un culte a la vida social. A
quen les relacions entre els amics i posteriori, les cultures afegeixen
la família. Una altra és l’intercanvi la religió i la mística, però abans Organitza CJC-Joventut Comunista
www.joventutcomunista.org
Els ritus i els símbols del
de regals que, no obstant, no és està allò que és social.

Nadal cada vegada s’unifor-


un fet exclusiu de la nostra socie-

mitzen més. Ens n’hem de


tat. Totes o gairebé totes les cultu-

preocupar, en tant que és una Si vols recomanar-nos una activitat interessant, o que la teva pròpia
res del món disposen d’un perio-

altra forma d’invasió cultural? activitat aparegui a l’agenda de l’Avant, fes-nos-la arribar. Escriu-nos un
de de l’any en què això passa; pot-

e-mail, a:
ser el cas més paradigmàtic és el
dels indis de Vancouver (Canadà), Efectivament, és així. Però hi ha

avant@pcc.cat
en les festes dels quals l’intercanvi aspectes positius per la via de la
de regals i la destrucció festiva de compensació. M’explico: la famo-
béns són generalitzats; en altres sa i terrible invasió holly-wooden-
paraules, llencen la casa per la ca que tant ens assetja i omple les
finestra. La missió del ritual és la nostres llars de Santa Claus i de
mateixa que entre nosaltres: festes de Halloween activa en
8 Avant DONA

Avortament a Navarra? Amb la dreta, no


El president de Navarra no accepta que les dones puguin exercir amb normalitat aquest dret dins el sistema sanitari
públic i sense haver de desplaçar-se fora de Navarra

Per tant, si el govern es nega a manté l’avortament com un


Ana Figueras / PARLAMENTÀRIA posar els mitjans perquè les delicte regulat al Codi Penal, esta-
FORAL D’IU NAVARRA dones a Navarra puguin avortar, blint penes per a qui avorti. I que
conforme a la llei, estarà en con- hi ha una doble moral per part
El Partit Socialista de Navarra tra de la voluntat majoritària dels dels governs, tant el navarrès
(PSN) ja té contestació del presi- ciutadans. O, com vam dir al ple, com l’espanyol.
dent de Navarra, el senyor Sanz, cal que els partits que hem pre- El d’aquí no vol saber res de
a la sol·licitut que el sistema sentat sengles proposicions junt l’avortament al seu territori, com
públic de salut navarrès apliqui la amb Nabai anem a una proposi- si amb aquesta fórmula es pogués
llei per a la interrupció voluntària ció de llei. aplicar la dita ulls que no veuen…,
de l’embaràs (IVE). I ho justifica sense preocupar-se el més mínim
amb una raó tan burda i trampo- LA CULPA LA TÉ EL PSOE pel que pugui passar a la dona
sa com que el seu gabinet seguirà Però el que és veritablement trà- que ha de suportar les adversitats
apostant per la vida, per les polí- gic és que, si el govern de per exercir aquest dret.
tiques actives i pel foment de la Navarra s’hagués conformat amb
natalitat. I em pregunto: què hi té PSN, Nabai i IU, ara tindríem
a veure això amb la possibilitat una altra situació. Per tant, hem
d’exercir un dret a Navarra? Que de començar deixant clar que la
potser la resta apostem per la responsabilitat que aquest pro- A ESPANYA,
mort i contra la natalitat? blema no se solucioni la té el L’AVORTAMENT ÉS UN
Doncs no; decididament, no PSOE, per no permetre un DELICTE REGULAT
apostem per aquestes coses. govern alternatiu al d’Unió del
L’únic que en aquest cas volem Poble Navarrès-Convergència de
PEL CODI PENAL, QUE
és que es pugui exercir un dret en Demòcrates de Navarra (UPN- ESTABLEIX PENES
el marc de la nostra competència, CDN). PER A QUI AVORTI.
i no haver de desplaçar la dona a Se’m fa difícil imaginar la dreta
interrompre el seu embaràs fora
UN CAS CLAR DE
en minoria parlamentària fent
de Navarra. polítiques progressistes. Tot i que L’avortament és un tema prou seriós i arriscat per posar-hi les condi-
DOBLE MORAL
Però hi cap una reflexió. Si, per no se sap mai, potser, pel bé comú cions lesgislatives i sanitàries adequades
casualitat, les propostes del PSN, –no sabem quin significat té això
o la d’Izquierda Unida (IU), tiren en la política real- els de la dreta es
endavant al debat parlamentari i tornen bojos i es posen a fer polí-
Acotar conceptes
Nabai recolza la nostra decisió, tiques pròpies de l’esquerra. El govern d’Espanya va tenir la cara dura de Navarra s’emplaci 3l govern d’Espanya a
què hem de fer? Tots sabem que en aquesta donar suport a la campanya portuguesa per a la garantir el dret a la procreació conscient i des-
Sabem que les mocions no comunitat, quan alguns profes- legalització de l’avortament per lliure decisió de itjada, així com a reconèixer el valor social de
obliguen el govern, però convé sionals van pretendre, des de la la dona, ja vigent. A Espanya, però, ningú no es la maternitat. Alhora, desitgem que el govern
recordar que aquest estarà més absoluta legalitat, oferir planteja modificar la llei. Por al PP, a l’església de Zapatero efectuï les modificacions legals
actuant en contra de la voluntat aquest servei en la sanitat públi- i als poders més reaccionaris de la dreta espan- oportunes per despenalitzar l’avortament per
sobirana que representa un ca, els poders més reaccionaris yola i les seves possibles manifestacions al opció lliure de la dona durant les 14 primeres
Parlament; aquesta voluntat és gairebé van acabar amb ells. No carrer? Potser sí, però d’un govern d’esquerres setmanes de gestació.
l’expressada pels ciutadans mit- ho van aconseguir, però el cert és s’ha d’esperar que legisli segons el seu ideari. I pel que fa a Navarra, el govern foral, men-
jançant el seu vot. I si la propos- que els van quedar poques ganes Que ningú interpreti que des d’Izquierda tre la llei estigui substanciada en els tres supò-
ta de qualsevol dels dos tira enda- de complicar-se la vida, perquè Unida de Navarra advoquem perquè el debat sits legals per avortar, ha de garantir dins el
vant, no s’hi val que el govern es no hi havia empara per part dels sobre la IVE es desenvolupi sense el respecte i sistema públic sanitari el dret a interrompre
faci l’insubmís. poders públics, ni garanties de la consideració que un assumpte d’aquesta voluntàriament l’embaràs de la dona, segons la
Per tant, si el govern es nega a sobreviure a l’intent de fer les importància mereix. A aquestes alçades, ente- normativa vigent. No hi cap la insubmissió en
posar els mitjans perquè les coses segons la llei. nem que el veritable debat s’ha de plantejar aquest cas. Només s’espera la responsabilitat
dones a Navarra puguin avortar, Però convé remuntar-se breu- amb la serenitat del temps transcorregut i la d’un govern que ha de vetllar per la garantia
conforme a la llei, estarà en con- ment als fets i recordar que, a realitat dels fets. El nostre desig és que des de d’aquest dret a la sanitat pública.
tra de la voluntat majoritària dels Espanya, la normativa vigent

La imatge de les dones, segons la publicitat


Per a l’autora, el màrqueting i la publicitat condemnen la dona a l’esclavitud. Aquest és un extracte del seu article publicat a la revista
Trabajadora, de la Secretaría Confederal de la Mujer de CCOO de Madrid
als aparadors de les botigues de en tots els suports audiovisuals
Pilar Morales roba. Es veu el bombardeig a què que s’utilitzen per a vendre un
estan sotmeses, un bombardeig producte.
Una de les discriminacions direc- constant que dirigeix els seus Les noies i els nois tenen dret a
tes més evidents a què es veuen desitjos i les seves metes cap a la rebre una formació que eradiqui
sotmeses les dones és, sens dubte, perpetuació dels estereotips. [...] els estereotips que han conduït,
l’esclavitud de la imatge que, S’obre el debat, a més a més, sobretot les joves, a viure corrent
segons el model de societat impe- sobre la manera com la societat sempre darrere unes mides cor-
rant, ha de tenir, i els processos als considera les dones, donat que porals, un pes i unes actituds que
quals s’ha de sotmetre per ajustar- els homes no reben aquest les divideixen en dos móns
se al prototip que se li assigna. mateix tractament. paral·lels que serà molt difícil
Les dones han de restar joves, Els qui controlen el món de la conciliar en l’edat adulta, quan
primíssimes, etèries, submisses... tecnologia i de la imatge saben se’ls demani que siguin tolerants,
Els missatges es repeteixen, de exactament quins missatges s’e- solidàries i que valorin les perso-
vegades subtils, però gairebé sem- meten per aconseguir un deter- nes per alguna cosa més que per
pre clars i directes. Els seus llocs Els missatges publicitaris no destaquen per la seva subtilesa minat resultat. Fins i tot per si tenen un cotxe esportiu.La
en la societat, a la llar i a l’empre- anunciar un mateix producte no nostra societat és molt lluny
sa estan condicionats per la quali- excepte en casos molt sag- quins són els missatges, les imat- es tracten les imatges de les encara de ser igualitària.
tat del seus cabells, per la bona nants, de cap sector social. ges i els models que es plantegen dones amb els mateixos cànons
olor que fan o per la seva eficàcia L’educació de les persones no a la infantesa i a l’adolescència, que les dels homes. I això Revista Trabajadora
es dóna solament a l’escola, això http://weblogs.madrimasd.org
a l’hora de comprar un detergent com s’utilitzen els llenguatges comença amb el disseny dels bol-
o un altre [...], sense que se sentin és una qüestió òbvia, però cal verbal i no verbal, o simplement quers, de les joguines, dels llibres Traducció: Comissió
protestes al respecte, excepte en parar-se a pensar un moment com estan col·locats els maniquís de text i dels anuncis publicitaris de la Dona del PCC
CATALUNYA Avant 9

El que podia haver estat i no va ser


Andalús de naixement, amb molts anys i molts projectes arrelats a Catalunya i un discurs sovint incendiari, el director
del Taller de Músics esbossa el paper de la FECAC en el complicat panorama polític que va deixar la mort de Franco

Lluís Cabrera Folklorisme


i altres herbes
Un cop mort el dictador, el
novembre del 1975, s’accelera l’a- A principis del 2003, la
nomenat pacte de la transició cap a Generalitat del president
un sistema de llibertats. El 15 de Pujol organitza una exposi-
juny del 1977 se celebren les pri- ció itinerant per les espanyes
meres eleccions democràtiques al que, sota el títol Catalunya,
Congrés de Madrid. Tot i que l’es- terra d’acollida, intenta convèn-
querra no aconsegueix fer-se amb cer els territoris autonòmics
la majoria, a Catalunya, la suma de que els catalans som bona
PSC-PSOE i PSUC contribueix gent i que aquí no ens men-
de manera rellevant que a gem ningú. Quan l’esdeve-
Espanya la presència de diputats niment es va presentar a
procedents de la lluita antifran- Sevilla, capital d’Andalusia,
quista tingui relleu. Pujol es va fer acompanyar
L’esquerra catalana, sobretot la per García Prieto, que a més
que les urnes nomenen com a de ser president de la
hegemònica (PSC-PSOE), espe- FECAC era el cap visible del
rava repetir resultats a les auto- que es coneix com a novena
nòmiques del 1980. No va ser La dictadura a Espanya ha deixat per al record i l’hemeroteca imatges com aquesta província andalusa, o el que és el
així, però si aquesta formació mateix, la Catalunya de les
hagués auspiciat una majoria resultats. L’operació lerrouxista va El 1998, Francisco García balla a Catalunya, tots dos creats perifèries i del desarrela-
d’esquerres al Parlament de fracassar, encara que les cendres Prieto, president de la FECAC, pel PSUC però promocionats ment. Tots dos van ser
Catalunya junt amb PSUC i ERC, del foc van revifar el 1982, amb la llança una ofensiva contra la llei com a propis pel líder carismàtic rebuts pel president anda-
potser el tripartit del 2003 s’hau- creació de la Federació d’Entitats de Política Lingüística, coneguda de CiU i president de la lús, Manuel Chaves, persona
ria produït 23 anys abans. Culturals Andaluses a Catalunya com a llei Pujals, amenaçant amb Generalitat, Jordi Pujol, es van molt influent al PSOE, par-
Cal no oblidar aquest assumpte, (FECAC). recollir un milió de firmes en con- fer miques. tit que a Andalusia actua
com tampoc el rebuig a l’oferi- tra. Cap instància política catalana El responsable de la FECAC, com quan CiU ocupava els
ment que el dirigent de CDC, INTERVENCIÓ EN MOMENTS CLAU va saber posar el personatge al seu en comprovar que des de les ressorts de la Generalitat.
Jordi Pujol, va fer al del PSC- Aquesta federació, ingènuament cul- lloc, la qual cosa li posa en safata cúpules dels partits catalans es El paterpapanatisme amb què
PSOE, Joan Raventós, per formar tural, ha actuat de facto com un par- la usurpació d’un poder que es disputen les seves calories, sap uti- ha actuat el conjunt de les
una coalició i governar la tit polític, amb l’avantatge que mou entre el xantatge i la por dels litzar amb encert aquest fet per forces polítiques davant les
Generalitat restaurada. El que ofereix no haver de presentar-se a dirigents dels partits polítics cata- fer-se un ampli forat entre els uns cases regionals, incloent-hi
podia haver estat i no va ser. En les eleccions i, no obstant, estar lans que la ferida dels orígens i els altres, tàctica que li possibilita també les de caire catala-
aquells moments d’inquietud, el reconeguda per l’estament català supuri contra la cohesió social. disposar de relacions avantatjoses nista, ha enrocat un mosaic
Partit Socialista Andalús (PSA), com l’organisme d’interlocució L’encertat lema Un sol país, un amb la Generalitat de CiU, els multicultural que frega el
aleshores liderat per Alejandro dels que no disposen de bula, és a sol poble, i aquell altre que diu que ajuntaments del PSC-PSOE i la gueto i que és una còpia
Rojas Marcos, obté dos diputats a dir, els mancats de catalanitat. és català tot aquell que viu i tre- Diputació de Barcelona. calcada de l’ortopèdia típi-
les autonòmiques del 1980 a La idea, auspiciada per CiU ca i tòpica dels cors i dan-
Catalunya, Hidalgo i Acosta. Un (vegeu pàgines 319, 320 i 321 de ses del franquisme. Seguim,
intent de dividir la societat catala- Què direu de mi, Jordi Pujol vist pels LA FECAC HA ACTUAT COM UN PARTIT POLÍTIC, amb aquest nus, lligats a la
na en funció del lloc de naixement. seus contemporanis, de Pere Cullell, EN ESTAR RECONEGUDA PER L’ESTAMENT superficialitat del folkloris-
El milió de catalans d’origen Planeta 2003), a la qual el PSC- me que tant agradava als
andalús va provocar que els diri-
CATALÀ COM L’ORGANISME D’INTERLOCUCIÓ capitostos del règim dicta-
PSOE s’apunta ràpidament, inter-
gents del PSA pensessin que la vé políticament en moments clau DELS MANCATS DE CATALANITAT torial.
seva proposta obtindria millors del devenir polític català.

I seguiràs sempre igual, Gregorio ÀNGELS MARTÍNEZ I CASTELLS

Vaig conèixer pesonalment en Gregorio López Raimundo com a militant del PSUC a Jordi Miralles
la universitat, quan “el partit” encara creixia en la clandestinitat, quan la tortura i ha definit en
la presó eren una realitat massa freqüent, possible i propera per a les dones i els Gregorio com
homes comunistes. L’heroisme i la resistència de Gregorio eren per als estudiants un home va-
de l’època un referent a admirar i imitar, i molt pròxim. lent, coherent i
Em va captivar la seva senzillesa i la seva capacitat per comprendre tot allò que unitari: em
és humà. Ja aleshores els que Manuel Sacristán anomenava “bonzos de la política” sumo a les
estaven espatllant una història de lluita democràtica i de classe, però Gregòrio, seves paraules,
empès –a vegades sense miraments- cap a les bambalines, seguia somrient al en especial
jovent i transmetent la convicció que és possible lluitar per un món més digne i quan destaca
igualitari, i transformar la societat sense perdre pel camí ni un sol àtom d’humani- que aquest co-
tat. Només en la coherència de tants anys de lluita clandestina necessària i en munista català
l’honradesa de persones com ell es pot explicar que el PSUC aconseguís gairebé un de Tauste va
20% de vots a les primeres eleccions democràtiques. saber unir les
Més tard em va sorprendre com reivindicacions
“EM VA CAPTIVAR LA de fàcil era llegir el seu rostre, i socials i nacio-

SEVA SENZILLESA I LA
com la seva mà podia alenar o insi- nals en una
nuar dissuasió sense imposar mai mateixa lluita Gregorio López Raimundo i Soledad Real, en un acte

SEVA CAPACITAT PER


un dictat a què tan proclius eren política.
alguns polítics que l’envoltaven. Gregorio López Raimundo va saber, a més, imprimir en la nostra història la dig-
COMPRENDRE Gregorio era capaç de transmetre nitat forjada en la lluita obrera, democràtica i antifeixista, i la va enriquir amb la

TOT ALLÒ QUE ÉS HUMÀ”


esperança o advertir errors amb un ingent saviesa del que ha après tant als llibres com a la feina i en el frec i les parau-
simple gest i molt poques paraules. les de la nissaga de tantes dones i tants homes disposats a aconseguir per al món
Quan penso en tota una vida dedi- més justícia i igualtat. Gregorio López Raimundo va posar un segell humà i perso-
cada a la política des de les idees més nobles i en el més absolut desinterès perso- nal en els seus ideals, que avui heretem: els calabossos i tants anys de lluita van
nal, penso en Gregorio i en Josep Serradell (Román). Ells han estat tot el contrari poder, potser, deformar i envellir el seu cos, però en absolut el seu ànim i el seu
del que pot definir l’expressió “classe política”, si és que aquest concepte ha tingut esforç. En les dones i homes que ens identifiquem amb la seva herència recau ara
alguna vegada algun sentit. la dignitat del seu exemple.
10 Avant ESTAT ESPANYOL

Per a la memòria, cues de pansa


Després de caminar durant molt de temps per la corda fluixa, la Llei de la Memòria Històrica ha estat aprovada pel
Congrés. La següent anàlisi desvetlla els seus punts destacables

Justícia per a una generació antifeixista

Des del primer projecte de Llei sobre víctimes de la Guerra


Civil i el franquisme, conegut com la Llei de la Memòria
Històrica, fins al document que s’ha aprovat recentment al
Congrés, hi ha hagut una millora sensible. Continua tenint
moltes deficiències en molts aspectes, alguns de fonamen-
tals, però és una llei que pot permetre situar-nos en millors
condicions que les actuals en el procés de recuperació de la
memòria democràtica al nostre país i a la resta de l’Estat
espanyol.
La Llei ve a pal·liar el greuge històric de tota una genera-
ció de lluitadors i lluitadores antifeixistes que són ja molt
grans, i era de justícia que veiessin un mínim de reconeixe-
ment. Sense la feina de les entitats memorialistes, amb uni-
tat i pluralitat, no s'hagués trencat el pacte de silenci ni
s'hagués arribat fins aquí, i fins on arribarem. L'objectiu
principal és avançar en el camí del que anomenem segona
transició, aprofundint en la recuperació i ampliació dels drets
cívico-republicans, per mantenir, ampliar i desenvolupar el
caràcter social de l’Estat. Aquest ha de ser, sens dubte, el
nostre principal objectiu.

L’enterrament de Franco; en primer terme, la seva esposa, Carmen Polo

Aquest fet és molt important per recorda el nacional-catolicisme, xer d’una manera ambigua errors franquisme socològic molt fort
Quim Cornelles entendre d’on venim, on som i on lluitant per no perdre els privile- personals durant la Guerra Civil, que no només s’expressa en els
volem anar. L’expressió política gis, especialment dins el sector de que no responsabilitat política i, el més de nou milions de vots del
Aquesta no és la llei que hagués- de la dreta es mostra en una direc- l’ensenyament, com hem pogut que és més greu, ni parlar-ne del PP, en la composició de la jerar-
sim fet els i les comunistes. Dit ció feixista i franquista que inten- veure durant els últims mesos, seu paper fonamental en el man- quia eclesiàstica i en els seus mit-
això, analitzem la correlació de ta que no es dissolgui la base com a principal espai reproductor teniment del régim. Mentrestant, jans de comunicació, sinó també
forces i el context històric. La dic- social del franquisme ni es disgre- del seu pensament. La jerarquia continuen fent beatificacions ide- en una part de la base social del
tadura feixista de Franco va durar guin les estructures econòmiques eclesiàstica s’identifica amb l’oli- ològiques en massa i pressionant, PSOE i alguns dels seus dirigents.
36 anys; va ser una de les més llar- de l’oligarquia parasitària. garquia més parasitària, i el Partit mitjançant els partits de dretes, No oblidem quin tipus de transi-
gues d’Europa i del món, i va per- La direcció de l’església catòlica Popular, amb l’estructura de l’es- per no retirar la simbologia fran- ció hem tingut i el preu tan alt que
metre educar una generació sen- ha expressat una posició ultracon- glésia. Una jerarquia que darrera- quista de les seves propietats. hem hagut de pagar amb un pacte
cera de ciutadans i ciutadanes. servadora i fonamentalista que ment sembla que vulgui reconèi- Per tant, estem davant d’un de silenci durant molts anys.

La llei, de l’A a la Z
És la primera vegada que una llei espanyola condemna reconeix el dret a percebre pensió o indemnització de No entrarem a valorar si amb això es podran anul·lar els
la dictadura franquista i les barbaritats derivades del cop 9.616,18 euros amb càrrec als sistemes públics al cònju- judicis o no. Però s’ha de recordar que totes les víctimes i
militar del 1936. Ho fa a partir d’incloure la declaració de ge supervivent de les persones privades de llibertat i pos- familiars que ho han intentat fins ara, sense aconseguir-ho,
condemna del franquisme aprovada per la Comissió teriorment executades. S’habilita el govern per al reco- no ho podran tornar a intentar si no hi ha proves noves.
Constitucional del Congrés el 2002, i l’Informe de neixement d’indemnitzacions extraordinàries a favor dels Hem de seguir lluitant per la nul·litat de tots els judicis
l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa del 2006, qui haguessin patit lesions incapacitants en defensa de la sumaríssims i exigir a les administracions públiques que
en què es denuncien i condemnen les violacions de drets democràcia entre l’1 de gener del 1968 i el 6 d’octubre facilitin tots els mitjans materials i humans a les víctimes,
humans comeses a l’Estat espanyol pel règim franquista del 1977. No obstant, es continua sense reconèixer les familiars i associacions que els representen.
del 1939 al 1975. No recull, però, la recomanació de víctimes de greus crims contra el dret internacional, com
l’Informe de posar en marxa “una comissió nacional d’in- ara tortures, execucions extrajudicials i desaparicions for- El més important és exigir responsabilitat política a
vestigació sobre les violacions de drets humans comeses çoses, deixant-les fora de les indemnitzacions i accés a la l’Estat i al desenvolupament de polítiques públiques de
sota el règim franquista”. justícia. suport. Això només és possible des d’una mobilització
constructiva que concreti propostes que impulsin les ins-
Destaca la inclusió en l’exposició de motius del reconei- Un cop entri en vigor la llei, les administracions hauran titucions a la seva realització. La poca participació de les
xement de la lluita per la defensa dels valors democràtics de prendre mesures per retirar els símbols commemora- organitzacions socials en tot el procés és preocupant. Els
del Cos de Carrabiners i de la Unió Militar Democràtica. tius de l’exaltació de la sublevació militar, de la Guerra partits democràtics i d’esquerres, PSOE, IU-ICV i ERC,
A més, inclou les persones que van ser deportades i les que Civil i de la repressió de la dictadura. En cas contrari, es han mantingut una posició excessivament parlamentarista
van patir anys de privació de llibertat, treballs forçats o podrà retirar als propietaris privats les subvencions o aju- i han utilitzat el moviment memorialista com a bandera,
internament en camps de concentració, entre els col·lec- des públiques que rebin. L’església ha aconseguit colar però sense deixar que jugués un paper actiu.
tius a què la democràcia espanyola ha d’honorar. l’excepció dels símbols amb valor artístico-religiós, con-
cepte de dubtosa catalogació i que, com tota la llei, depen- Enmig de tot el debat, tots els partits, tret del PP, con-
Estableix un marc institucional per garantir i impulsar drà de la voluntat política de l’administració pública perti- sensuen una flexibilització de la llei del 1998 de restitució
polítiques públiques relatives a la conservació i foment de nent. Així mateix, es farà un catàleg de vestigis de la als partits polítics pels bens expoliats pel franquisme. Això
la Memòria Democràtica, garantint l’accés universal als Guerra Civil i la dictadura i un cens d’edificacions i obres facilitarà a PSOE, IU-ICV, PNV, ERC i CiU recuperar
documents i expedients relacionats amb la Guerra Civil i realitzades amb treballs forçats dels presos polítics. fons i edificis que fins ara no els havien estat retornats per
la repressió del règim franquista. També inclou un proto- la dificultat de demostrar-ne la titularitat. Mala pedagogia,
col d’actuació científica i multidisciplinar que asseguri la S’ha produït un debat excessivament juridicista que ha aquesta doble moral.
correcta intervenció en les exhumacions i la col·laboració dividit els experts i ha creat confusió en l’opinió pública i
institucional. La llei compromet l’Administració a elaborar en el moviment memorialista. La Llei parla d’il·legitimitat Tot es redueix a una qüestió de voluntat política. I això
plans de treball i a sufragar les despeses de les activitats de de les sentències dels judicis sumaríssims franquistes i passa per la reparació moral, econòmica i legal de totes les
localització i identificació de les víctimes que resten en declara “contraris a Dret” els organismes repressius de la víctimes, assentant les bases perquè una desgràcia com la
fosses comunes. Les restes no reclamades seran inhuma- dictadura -com el Tribunal d’Ordre Públic-, i intenta llarga nit no es torni a produir. Hem de ser capaços de
des al cementiri corresponent al terme municipal en què donar un valor efectiu a les conseqüències jurídiques de la situar la centralitat del debat i la mobilització a les entitats
es trobin, operació exempta de despeses. declaració d’il·legitimitat que pot permetre les previsibles memorialistes i al conjunt de la societat civil, amb un espe-
reclamacions de revisió de processos i anul·lació de sen- cial paper dels sindicats, per treballar en el desenvolupa-
La llei amplia els col·lectius que poden rebre indemnit- tències, encara que deixant-les a la interpretació de cada ment d’aquesta feble i tutelada democràcia. No serà fàcil,
zacions i que fins ara estaven injustament exclosos. Es jutge i sense evitar el via crucis individual i judicial. però ningú no ha dit mai que ho seria.
ESTAT ESPANYOL Avant 11

Nuet: “Hem d’anar incorporant processos


participatius a la resta de debats d’IU”
Per primera vegada en la seva història, Izquierda Unida ha escollit la persona que encapçalarà la seva candidatura a
les eleccions generals a través d’unes primàries. El president de la comissió electoral ens ho explica

polítiques, però s’ha treballat estendre l’experiència dels acords


Redacció conjuntament. La participació ha de coalició de les municipals i
estat molt positiva, donat que autonòmiques. Moltes candidatu-
A les primàries, que van tenir una mai en la història d’Izquierda res de verds, de nacionalistes
participació de prop de 22.000 Unida (IU) 22.000 persones s’ha- d’esquerra i, especialment, d’in-
afiliats i afiliades, Gaspar vien pronunciat sobre una qües- dependents progressistes (algu-
Llamazares ha aconseguit el tió d’aquest tipus. En aquest sen- nes, fruit de la diàspora d’IU i de
suport majoritari, amb un 62,5% tit, el resultat es pot qualificar les seves crisis del passat) poden
dels vots. Un cop finalitzat el com a espectacular. Segur que no esdevenir amb EUiA i ICV una
procés, des de l’Avant hem volgut hi ha hagut un altre esdeveni- gran coalició al conjunt de
preguntar al company i senador ment d’IU que hagi aconseguit l’Estat. En aquesta coalició, IU
Joan Josep Nuet, president de la mobilitzar un nombre tan impor- no mana, sinó que proposa i es
comissió electoral, quines són les tant d’afiliats i afiliades. coordina, en una relació transver-
seves primeres impressions al Ha estat una competició entre sal. De fet, és l’única força amb
respecte. persones o hi havia dos pro- incidència a tot l’Estat, amb un
jectes sobre la taula? projecte a l’esquerra de la social-
Quina és la teva primera valo- No hi ha forçosament dos projec- democràcia. Aquesta coalició ha
ració sobre el desenvolupa- tes, ja que tant la candidatura de de convertir-se en un nou pol de
ment de les primàries? Marga Sanz com la de Gaspar l’esquerra alternativa (IU no pot
La campanya ha estat intensa i Llamazares són plurals. És cert Nuet considera “plurals” les candidatures de Llamazares i Sanz fer això tota sola) amb capacitat
amb bones maneres entre amb- que en aquest moment sí que hi d’atracció sobre altres espais pro-
dues parts. Això ha permès gene- ha entre una part de la direcció del fer-les encara més obertes, a persones simpatitzants i votants. pers, Aralar, Nafarroa-Bai,
rar un bon clima. A la comissió PCE i una part de l’entorn de l’estil de les primàries de Això és un moviment polític i Xunta, BNG... Ja veurem fins on
electoral hi ha hagut diferències Llamazares dos projectes exclo- l’Unione a Itàlia, en què la social, no pas un partit polític, som capaços i capaces d’arribar.
ents que es combaten i miren d’e- participació s’estenia també a així que, mica en mica, hem d’a-
liminar-se mútuament. La realitat simpatitzants i votants? nar incorporant aquesta mena de
“CAL APOSTAR PER d’IU, però, és més plural i molt És la primera vegada que IU, en processos participatius a la resta “AQUESTA COALICIÓ
POLÍTIQUES I més àmplia, de manera que cal 21 anys d’història, fa unes primà- de debats d’IU.
HA DE SER UN NOU
LIDERATGES QUE BUS- apostar per polítiques i per liderat- ries d’aquesta magnitud. Que En què ha de consistir aques-
ges que busquin la unitat i l’espai puguin votar 58.500 i que ho ta refundació de l'esquerra POL DE L’ESQUERRA
QUIN LA UNITAT central, el cor de l’organització. facin 22.000 és un èxit sense pre- espanyola de què parla Gaspar ALTERNATIVA AMB
I L’ESPAI CENTRAL El procés de primàries ha cedents que deixarà una impor- Llamazares? CAPACITAT
EN EL COR DE estat positiu per a la mobilit- tant empremta participativa per a A mi m’agrada parlar de rellança-
zació de l’organització, o ha processos de debat i de decisió ment, però en el fons es tracta D’ATRACCIÓ SOBRE
L’ORGANITZACIÓ” aprofundit la seva interioritza- posteriors. Crec que en el futur d’una qüestió de llenguatge. La ALTRES ESPAIS”
ció? ¿Hauria valgut la pena haurien de poder votar també les idea que defensa Gaspar és

Fiscalitat, equitat i impost de successions Jurar és molt lleig MANUEL MORENO

Els debats sobre fiscalitat tornen a ser sobre la taula. A Espanya, després de les
promeses de Rajoy; aquí, per la reforma de l’Impost de Successions i Donacions Quan es va aprovar la Constitució, tenia 18 anyets. No la podia votar, ja
que la majoria d’edat era aleshores als 21 anys. El PSUC en demanava el
vot a favor i a la base de l’organització el malestar era palpable. No era
un malestar que sentissin tan sols els comunistes catalans. A tot l’Estat i
rebaixes d’IRPF arrodonien la jugada insolidà-
Toni Salado ria, deixant menys recursos per a les administra- a tota l’esquerra, la mà esquerra no volia saber el que votava la mà dreta.
La Constitució era per als demòcrates una eina per garantir, com a
cions i descompensant l’aportació del conjunt
mínim, una reforma de l’Estat, i per als franquistes, una manera d’evitar
El primer apunt sobre aquest tema és que cal de la ciutadania en detriment de les rendes del
una ruptura i de garantir la seva pervivència als plecs del poder. Es reco-
una reflexió des de l’esquerra transformadora treball. I a més per partida doble, ja que el que
llien, si més no en paper i esperit (altra cosa és en el material), molts
sobre la identificació dels subjectes a gravar fis- no es rep per via directa es va a buscar per
drets anhelats per la ciutadania, però també es tancava la porta a reivin-
calment; només detectant correctament on se impostos indirectes, menys justos en no discri-
dicacions històriques i drets bàsics la incorporació dels quals quedava pos-
situen els grans capitals és possible una política minar en funció de la renda disponible. Per tant,
tergada sense data.
fiscal progressiva que sigui instrument d’equitat. qualsevol esquerra que tingui vocació de canvi
És de justícia reconèixer la tasca dels qui van consensuar el text.
Actualment, les grans fortunes estan en l’àm- ha de reformar el gravamen dels grans capitals Recordo el so de sabres cada vegada que es filtrava alguna cosa a la
bit del dret mercantil (societari) i no en el del societaris i, a més, recuperar per via renda els premsa; recordo les mobilitzacions de la dreta, els atemptats, les homi-
dret civil de les persones individuals. Els grans ingressos perduts. lies i les conspiracions. La Patronal tampoc no es tallava a l’hora d’avisar-
capitals depenen d’estructures societàries, no de nos que venia el llop i la conveniència que els pastors de la pàtria carre-
persones físiques. Mentre el capitalista viu, són GRAVÀMENS EQUITATIUS
guessin els seus fusells. Els representants de l’esquerra van pactar un
els aparells corporatius els qui gestionen i acu- En aquesta direcció s’ha de reformar l’Impost present de supervivència. Ningú, dels que poden, gosa ara proposar la
mulen el capital, que passa individualment als de Successions i Donacions de Catalunya, sent revisió de la Constitució.
socis en forma de dividends i altres rendes del necessari un canvi perquè actualment grava de Ens diuen que potser hauríem de fer alguns petits retocs, pocs, insubs-
capital. manera no equitativa les classes treballadores. tancials (que ningú no s’espanti). A manera d’exemple: la llei Sàlica. És a
En el moment de la mort, la successió dels La pujada dels preus dels pisos fa que, amb els dir, deixar que sigui una borbona la que ens regni en comptes d’un Borbó.
grans capitals s’estableix per pactes societaris i actuals gravàmens, l’únic patrimoni que les clas- Ens diuen que és una injustícia masclista. Però quina ximpleria: sigui rei o
parasocietaris, no en el testament, que pot ser de ses populars deixen als seus fills, que és la casa reina, el que és injust és la monarquia. Quina manera de despistar la gent,
gran valor, però que ben segur no conté la pro- familiar, constitueixi una càrrega feixuga per als de mentir-los, d’engalipar-los. Si tens un paràsit a l’estómac, t’importa si
pietat de l’activitat econòmica, ni els seus actius fills que hereten. és mascle o femella? La condició i els privilegis de les fèmines reials són
i passius. Per tant, és aquí on les esquerres hem Això no és argument per eliminar l’impost, comparables a les de les dones treballadores? Canviar alguna cosa per tal
de fixar, en primer terme, el nostre objectiu: gra- com proposa el PP. Al contrari, cal introduir que no canviï res.
var les grans rendes allà on se situen. Els nous tipus de gravamen amb una escala pro- Cal una reforma de la Constitució (o una de nova) que sigui un marc
governs Aznar van fer focs d’artifici amb la gressiva que facin possible gravar les famílies ampli on hi pugui créixer un Estat modern, i no un mur de contenció dels
rebaixa de l’IRPF, mentre que de manera discre- adinerades i deixar fora de retenció fiscal les drets col·lectius i individuals de les persones que el conformen. Ben aviat
ta i sense rebombori comunicatiu reformaven transferències patrimonials de primer grau la Constitució tindrà 30 anys, però continua la tutela odiosa que la impe-
l’Impost de Societats, trencant la progressivitat (pares-fills) de les classes treballadores, amb un deix madurar i la manté més buida de continguts que un bunyol de vent.
de l’impost i reduint de manera dràstica els conjunt de criteris que facin possible destriar Vaig agrair no haver de votar la Constitució. En aquell temps no vaig
tipus, i anul·laven l’IAE per a moltes activitats. l’estalvi familiar, transformat en patrimoni poder passar del primer article, que diu: “La forma política de l’Estat
Es produïa el gran canvi: els grans capitals con- mobiliari, del que son els béns de luxe, o els espanyol és la Monarquia parlamentària”. A tot això, el Rei encara no ha
tribuïen molt menys des de l’origen i, a més, les immobles utilitzats com a instrument financer o jurat la Constitució. I és que jurar, com deia la meva mare, és molt lleig.
12 Avant INTERNACIONAL

Segon congrés de l’Esquerra Europea:


primeres impressions
L’últim cap de setmana de novembre es va celebrar a la ciutat de Praga el segon congrés del Partit de l’Esquerra
Europea (PEE). Destaquem la intervenció d’Oskar Lafontaine, el seu portaveu

col·lectius i persones. Tres eixos cràcia front a l’ofensiva del capi-


Xavier Cutillas per defensar els drets de les ciu- tal financer, que imposa lleis i
tadanes i els ciutadans arreu tractats i privatitza serveis
El PEE va néixer fa poc més de d’Europa. públics.
tres anys de la necessitat de tro- En primer lloc, va advocar pel L’alemany Oskar Lafontaine va
bar formes unitàries, més enllà respecte al dret internacional i ser durant molts anys dirigent del
del grup conjunt al parlament per la lluita per la pau i contra la Partit Socialdemòcrata (SPD), i
europeu (GUE), en l’acció dels guerra. Seguidament, per la valo- després líder de l’Alternativa
diferents partits que conformen rització del treball com a creador Electoral per al Treball i la
les esquerres, en un continent de riquesa i pel combat contra Justícia Social (WASG); actual-
marcat per l’aplicació de les polí- tota forma de precarietat. Per ment és, juntament amb Gregor
tiques neoliberals, de desregula- últim, Lafontaine va manifestar Gysi el portaveu parlamentari del
ció i precarietat. la necessitat de defensar la demo- Partit de l’Esquerra Europea.
El del PEE és un procés que
està lluny de tancar-se. Hi falta
gent. I encara té massa de discus-
sió interna. Com tots els proces- Lafontaine va esboçar les línies d’actuació de l’esquerra europea “EL PROCÉS DEL PEE ESTÀ LLUNY DE TANCAR-SE.
sos d’aquestes característiques,
és lent, complex i no està mancat
HI FALTA GENT I HI HA MASSA DISCUSSIÓ INTERNA.
de polèmiques, a voltes artificials. sa del que és públic i d’interès ment les que haurien de ser les COM TOTS ELS PROCESSOS D’AQUESTES
Només des de la pràctica, des de comú per al conjunt de las ciuta- principals línies de mobilització CARACTERÍSTIQUES, ÉS LENT I COMPLEX”
l’acció comuna i, sobretot, dania europea. de l’esquerra europea.
situant al centre de la política els D’aquesta trobada podem que-
problemes concrets de la ciutada- dar-nos amb la breu intervenció SEGONS LAFONTAINE
nia, podrà articular-se un espai d’Oskar Lafontaine, que en El seu discurs va vertebrar tres
útil que influeixi en l’agenda polí- menys de cinc minuts, directe, al eixos per a sumar en la mobilitza-
tica i que sigui motor en la defen- gra, resumia desacomplexada- ció partits, organitzacions socials,

Nou Tractat, nou referèndum control democràtic, i tan sols fa


canvis i omissions cosmètiques
treball. Dos dies després, a Roma
es mobilitzava un milió de perso-
La ciutadania ha de ser consultada sobre el nou Tractat Europeu de certs aspectes formals respec- nes amb les mateixes reivindica-
te al que era el Tractat constitu- cions. ls caps de govern i d’Estat,
(GUE/EVN) ens hem manifes- tractat el tema, i ho fem tant per la cional rebutjat. sords al clamor dels carrers, sig-
Toni Barbarà* tat contraris a la forma i als con- manca de transparència com per El mateix 18 d’octubre, més de naven un nou Tractat justament
tinguts del Tractat de Lisboa. la parcialitat informativa i pel 200.000 persones es manifesta- en la línia oposada.
Els 17 i 18 d’octubre passats es mètode tancat i antidemocràtic ven a Lisboa contra la pèrdua de *Responsable internacional
va reunir a Lisboa el Consell PER LA FORMA emprat, que exclou la participació. drets socials i laborals i contra la d’EUiA i membre del Comitè
Europeu de Caps d’Estat i de A banda del desacord amb el Cal un referèndum vinculant i desregulació i la precarietat del Executiu del PEE
Govern de la Unió Europea contingut del Tractat, volem simultani a tots el països de la UE.
(UE). A la cimera van aprovar un denunciar el mètode i la forma
Un nou referèndum
nou Tractat per a Europa en què se’ns vol colar aquesta PEL FONS
(col·loquialment anomenat normativa tan important per a la Insisteix i no canvia els aspectes
nostra vida quotidiana. És un polítics, econòmics i socials més Es podrà estar, o no, d’acord amb els continguts del nou
Minitractat) que vol substituir els
greu retrocés democràtic. No és neoliberals, més agressius pel que Tractat, però a Catalunya i a Espanya vam ser cridats i cridades
anteriors vigents. De forma breu
acceptable que representants dels fa a la pau, la democràcia i el a donar en referèndum la nostra opinió. Si ara canvien les
i pretesament corregida, el pro-
governs en aquell moment en medi ambient. Reafirma la priori- regles, els compromisos i els textos, caldrà una nova consulta
jecte de Tractat Constitucional
exercici (alguns ja no hi són), tat del mercat sobre els drets popular prèvia a qualsevol aprovació final.
europeu va ser rebutjat per refe-
legítims però no legitimats en no socials, laborals, civils i dels No s’hi val a canviar les regles emprades en funció dels interes-
rèndums populars a França i
disposar de cap mandat específic, pobles. No garanteix drets i sos partidistes sobrevinguts, ni aprovar com sigui el document.
Holanda el 2005. Hem seguit
firmin un acord amb nocturnitat igualtats, ni de gènere, ni social, Reclamem també, ara i aquí, el nostre dret a decidir i a ser
amb interès el que s’ha publicat,
i secretisme, a esquenes de la ciu- ni d’origen, ni per a discapacitats. escoltats i escoltades.
el text i les noves disposicions.
tadania (consultada abans, en Manté la dependència militar de És un dret democràtic i una exigència moral, i així ho manifes-
Reunits a Lisboa com a EUiA,
molts casos) i sense atendre l’OTAN. Aïlla les polítiques tem. Ens agradaria que altres partits i col·lectius de tot tipus se
dins el Partit de l’Esquerra
altres fórmules de consulta. monetàries i financeres exercides sumessin a la denúncia, i a estendre aquesta posició fins acon-
Europea (PEE), igual que dins el
Rebutgem la forma en què s’ha pel Banc Central Europeu de tot seguir el compromís de consulta popular vinculant.
nostre grup parlamentari,

Llegeix L’ESPURNA, la revista Comunisme del futur, futur del comunisme, per
Miguel Candel
trimestral de pensament, història
Aspectes per a la convergència dels comunistes, per
i cultura. En aquest número: Joan Josep Nuet
1932: la creació del PCC, per Manuel Moreno
Com podem des de l'educació contribuir a la igualtat i a la Homenatge a Ignasi Fina, per Vicenç Navarro.
justícia, per César Cascante Entrevista a Jordi Serrano: reflexionant sobre
Bases per una llei catalana de l'educació, per Gemma l'esquerra, per Juberías + Cornelles
Tribó Traveria Juana Heredia, fotògrafa de la quotidianitat, per
Dones en la direcció de l'economia: la gran desigualtat, per Gustavo Torres
Àngels Martínez Castells Alice Neel, col·leccionista d'ànimes, per Mercè Prats
Quin Comunisme per al segle XXI?, per Simón Rosado Dos en un: Kepa Junquera i Ixo Rai, per
Miquel Àngel Sòria
Subscripcions a lespurna@fpereardiaca.org / 935114458
INTERNACIONAL Avant 13

Els supervivents del Katrina reclamen justícia


Gairebé dos anys i mig després del desastre, la ciutat de Nova Orleans segueix agonitzant. Morgan Wheeler relata al
People’s Weekly Word la seva experiència en primera persona

Morgan Wheeler indiferència del govern. Ara estic


decidit a ajudar els meus veïns a
NOVA ORLEANS tornar a casa al Novè Districte.
Ells no volen que hi tornem.”
Dos anys després que la seva
dona fos arrossegada per l’huracà “NO ENS DONARAN ELS DINERS”
Katrina, Calvin Bernard encara va Un informe recent de la Institució
a escombrar les runes i a regar les Brookings (Rierols), amb seu a
flors allà on una vegada hi va Washington, ha comprovat la seva
haver casa seva, en el Novè responsabilitat. Només el 25% de
Districte Inferior d’aquesta ciutat. les 148.000 sol·licituds a la Road
És la seva manera de mantenir Home, patrocinada federalment,
viva l’esperança de reconstrucció ha estat aprovat, amb l’oferta de
de la seva vida i la seva comunitat. 150.000 dòlars de subvenció per
Vaig conèixer Bernard l’estiu reconstruir les cases. Bernard no
passat, treballant com a voluntari podria ni tan sols sol·licitar-ho,
electricista. Tots dos som obrers perquè no té l’escriptura i no
de la construcció i vam oferir els podria demostrar que era el
nostres serveis a la Common propietari de la casa que havia
Ground, l’organització social que Darrere la pau de les imatges s’amaga un drama els responsables dels quals tenen noms i cognoms
estat de la seva família durant sis
ha jugat un paper tan fonamental generacions. La seva experiència
en la reconstrucció de la ciutat és típica de la burocràcia i els Bernard ara viu amb altres El que Nova Orleans necessita
devastada. Bernard, de 53 anys, tecnicismes que el govern addueix voluntaris del Common Ground
em va ensenyar la seva propietat, per denegar l’ajut financer a la en una antiga casa devastada per
ubicada a menys de 50 iardes del classe treballadora del Districte la inundació, una de les poques Els voluntaris han jugat un paper crucial. Jo hi vaig anar per
punt en què el Canal Industrial es Novè Inferior Afroamericà. que ha quedat dempeus. No hi ha primer cop la primavera del 2006 amb la Marxa de Veterans per la
va enfonsar la nit del 29 d’agost Bernard ha estat menyspreat dutxa i s’han hagut d’equipar Pau al Golf, des de Mobile fins a New Orleans, en protesta pel
del 2005. Quan es va esquerdar, per Bush, per funcionaris de la malbaratament de bilions de dòlars a l’Iraq per part de Bush,
un mur d’aigua ho va destrossar FEMA (Agència Federal de mentre famílies desplaçades aquí estan abandonades. Em vaig
tot al seu pas, començant per la Gestió d’Emergències) i per altres unir immediatament al voluntariat. [...] Vaig decidir traslladar-me
seva casa. polítics que havien promès una EL GOVERN FEDERAL TÉ aquí fa dos mesos. Com a membre de la Fraternitat Internacional
“La nit de l’impacte del Katrina, ràpida i generosa ajuda per DINERS MÉS QUE de Treballadors de l’Electricitat de la zona 24, vaig aconseguir
jo treballava al Baton Rouge en un reconstruir Nova Orleans. “Dos SUFICIENTS, PERÒ NO una feina. Els vespres i els caps de setmana treballo com a
projecte de construcció -em va anys després, on són? Només cal ENS ELS DONARAN. voluntari. [...] Els voluntaris no poden reconstruir aquesta ciutat.
dir-. La tempesta va passar i tot mirar aquest pont”, deia, Molts hospitals i clíniques del centre de la ciutat encara estan
semblava estar bé. Després vaig assenyalant el pas elevat del carrer MIREU COM VIVM AQUÍ. tancats, les seves parets farcides de verdet tòxic. És una atrocitat
rebre una trucada de la meva filla. Claiborne, el de la seva parcel·la. NINGÚ NO S’HO IMAGINA que, després de dos anys, el govern federal no hagi intervingut
Em va dir que la nostra casa ja no “Aquest vell pont rovellat és la per reconstruir i reobrir aquests complexos mèdics.
hi era i que la mare havia primera cosa que podeu veure El que Nova Orleans Orleans necessita és una acció federal
desaparegut. La meva estimada quan entreu al Districte Novè. El subvencionada i adreçada a un projecte de reconstrucció a
esposa havia estat arrossegada govern federal té diners més que d’un cau amb una lona al pati del l’alçada de la WPA (Administració per al Progrés del Treball) del
junt amb la meva casa i la meva suficients. Mireu el que van fer a darrere. Mengen els aliments que New Deal durant la Gran Depressió. El Projecte del Treball
vida sencera”. Van trobar el seu l’Iraq. Però no ens els donaran els donen. La seva única font Municipal del Golf està pressionant el Congrés perquè
cos vuit setmanes més tard. Va pas. Mireu com vivim aquí baix. d’ingressos són els donatius del promulgui un programa de l’estil del WPA per crear 100.000 llocs
deixar enrere el seu marit i tres Ningú no es pot imaginar com és treball voluntari a la Common de treball per reconstruir les escoles, els hospitals, les carreteres i
fills. “El govern va matar la meva viure com nosaltres ho fem. Ara Ground. els ponts de la Costa del Golf, encara devastats pel Katrina i el
dona. Ella i milers de persones volen cobrar el lloguer a la gent Rita. El Cos d’Enginyers podria començar per enfortir els dics per
més van morir a causa de la que viu als remolcs de la FEMA.” Traducció: Mar Olivé poder resistir un altre huracà de força 5.

DE PRIMERA MÀ PARTICIPANTS SEMINARI DONES CATALANES I PALESTINES A ISRAEL


La lluita palestina en clau de dona
DEL DE

Durant deu dies molt intensos, vuit dones catalanes i vuit de palestines Civil Internacional, per la banda catalana, i per Women Against Violence,
vam participar en un intercanvi sobre activisme i pau des d'una perspecti- una entitat israeliana que lluita pels drets de les dones palestines en terri-
va de gènere a Nazareth, Israel. La trobada va ser organitzada pel Servei tori Israelià

Les catalanes anàvem a trobar-nos amb el grup de dones palestines amb tota una Un dels descobriments més empoderadors va ser la xerrada amb Aida Tuoma-
sèrie de certeses i incerteses ballant-nos al cap. Perquè les palestines són àrabs, oi? Suliman, directora de la contrapart palestina. Militant del partit comunista àrab
I les àrabs, musulmanes, oi? I les musulmanes, creients i practicants, o no? I, com a d'Israel, defensora dels drets de les dones palestines i membre de la comissió de
dones musulmanes..., oprimides? Discriminades? Envoltades de marits, pares i ger- dones que treballen pel procés de pau entre Palestina i Israel. La seva xerrada va
mans masclistes que ofeguen la seva llibertat? Tots aquests prejudicis portàvem a la posar de manifest l’heterogeneïtat de les dones palestines.
motxilla i tots ells van ser desmuntats, desmentits, matisats per les noies palestines El paper de les palestines en el conflicte no és recent. Ja el 1921, moltes formaven
que ens van rebre: àrabs musulmanes, àrabs cristianes, àrabs laiques, creients i part de l'associació Yemia Essaydat El Arabiyat (Unió de les Dones Àrabs), que el 1929
agnòstiques, fins i tot atees, tan lliures com les deixen l'Estat d'Israel i les tradicions va organitzar una comissió de dones àrabs de Palestina per queixar-se de la colonit-
d'una societat que volen transformar... Com nosaltres volem transformar la nostra. zació encoberta que els jueus duien a terme. Les queixes van arribar a la Societat de
No va ser fins al cap d'unes hores que vam prendre consciència que havíem aterrat Nacions, denunciant la discriminació explícita que patien els ciutadans i ciutadanes
en aquell lloc llunyà i perillós, portada habitual dels diaris de més tiratge. No hi havia àrabs a la seva pròpia terra. El 1936, un gran nombre de dones associades, però
tancs circulant pels carrers, ni suïcides terroristes immolant-se en nom d'Alà. Només també independents, van participar en la vaga general contra l’ocupació jueva i la
vam trobar un grup de persones lluitant pels seus drets, clamant contra atrocitats que postura pro sionista de la Gran Bretanya.
no deixen de perpetrar-se i demanant suport a un món que només sembla interes- Aquests fets són només una petita mostra de la lluita palestina en clau de dona.
sar-se per seguir legitimant el conflicte com a mera fotografia de primera plana. Com en altres conflictes armats, el paper de les dones és invisible. Elles viuen la gue-
Durant la nostra estada a Nazareth, i les visites a altres cuitats i pobles, hem com- rra a la rereguarda i al front; han estat i són emprades com a símbols de les victòries
partit amb les noies palestines converses molt enriquidores, clarificadores i interes- i de les derrotes, i en el cas de les dones àrabs, s’utilitza la seva llibertat com a mesu-
sants. Un vespre vam preguntar per la situació del Negev i els seus habitants, antics ra de desenvolupament o de pau, sense tenir en compte el seu propi concepte de lli-
nòmades beduïns del sud de l'actual Estat d'Israel. L’explicació de la Nezreen, ja cap bertat. Tot i les diferències entre una dona palestina i una de catalana, probablement
al tard, va ser plena d’entusiasme i va derivar en la situació de tot el poble palestí, de moltes de les catalanes que tenen una implicació política s'haurien sentit identificades
nord a sud i d’est a oest, des del 1948 durant la Nakba fins avui, 2008, l’ocupació total amb el discurs d'Aida. Termes com conciliació o estrès i situacions com la falta de
i brutal. I és que el conflicte té tants fronts! I és tan complex d’explicar com senzill és suport entre els companys homes de partit són presents, i són els obstacles a què
comprendre a cada pas que no hi ha justícia per al poble palestí. s'enfronten aquestes dones pel sol fet de ser dones.
14 Avant JOVENTUT

La joventut, desposseïda del seu dret a l’oci


L’oci és una de les temàtiques que protagonitzen el discurs sobre els i les joves. Malauradament, les polítiques públiques,
tant les pròpies de joventut com les que afecten els joves, no donen resposta a les necessitats reals d’aquest col·lectiu:
dret a l’emancipació i accés ple a la ciutadania

Mireia Mora Per l’abolició de totes les drogues!


El binomi joventut-oci és un dels
Quan un pal es torça tant cap a un costat, potser és el moment de
més recurrents en els clixés que
torçar-lo en el sentit oposat, per tal que reprengui la seva posició
envolten el discurs sobre joves
recta. Demanem, doncs, l’abolició de les drogues. Podem abordar
actualment. Encara ho és més el
la qüestió de les drogues des d’una perspectiva social, sanitària i
d’oci i evasió: el tòpic associa els judicial; perspectives que es complementen entre elles. Durant
principals interessos dels i les aquests darrers anys hem insistit en la perspectiva sanitària i judi-
joves a tenir temps lliure per a ús cial, que és la que ens ha empès a manifestar el nostre suport a
privat, dedicat exclusivament a la la despenalització del consum de drogues.
pròpia diversió. Com a parelles L’actual legislació discrimina socialment el consumidor: les mul-
de fet del concepte d’evasió hi tes administratives perjudiquen més els consumidors amb menys
trobem tot de conceptes equivo- recursos i alhora produeixen una major estigmatització dins el seu
cats, quan pretenen ser generalit- entorn familiar. El monopoli del mercat per part de les màfies com-
zacions: abús sistemàtic de deter- porta una alça de preus, així com una classificació de les substàn-
minades substàncies, passotisme cies en funció de la seva qualitat; a més qualitat, major preu, fent
crònic, manca d’iniciativa, etc. que els consumidors amb menys recursos prenguin droga de
No pretenem negar que l’oci és menys qualitat i, per tant, més agressiva per a la seva salut. Altres
un dels epicentres de l’etapa que a motius que es citen per a la despenalització, com la llibertat indi-
les societats occidentals hem bate- vidual de les persones, no poden ser acceptats des d’una perspec-
jat com a joventut. Els i les joves Àmbits tradicionalment reservats (i estancs) per a homes i dones
tiva d’esquerres, ja que la dependència d’una substància resta lli-
tenen el dret no escrit de gaudir bertat a l’individu. Un fet que s'agreuja perquè aquesta cessió
del moment, perquè l’imaginari d’autonomia queda condicionada per la pressió cultural d’una
col·lectiu l’encerta quan anuncia BARCELONA HA ROBAT ALS JOVES EL DRET societat que incita, quasi sempre de forma hipòcrita, al consum.
que ja tindran temps de passar A GESTIONAR EL CARRER, UN DELS POCS Però la defensa de la despenalització no ens pot fer oblidar un
situacions dures, un cop es con- ELEMENTS QUE ELS PERTANY DE LA MATEIXA objectiu més ambiciós: l’abolició. Ens hem de preguntar per què
verteixin en adults. MANERA QUE ALS ADULTS. L’ENCARIMENT DE hi ha una correlació tan gran entre temps d’oci i consum de dro-
Els investigadors A. Salvadó i P. L’OCI ÉS UNA DE LES MANIOBRES QUE UTILITZA gues (legals i il·legals). Si les drogues provoquen un menor con-
Serracant anuncien que la joven- L’ADMINISTRACIÓ PER EXCLOURE’LS trol sobre els nostres actes, potser és que en busquem precisa-
tut és un període que es perllonga ment una desresponsabilització. Qui no ha pres una altra cervese-
cada vegada més en el temps, i ta per atrevir-se a lligar? Qui no ha sentit allò de: "és que anava
que estem cristal·litzant amb nor- molt borratxo"? O allò de “beu i no et preocupis per la feina”?
malitat preocupant les característi- Reprenem el concepte d’oci i tadans i ciutadanes que hi fem Aquestes frases tan informals amaguen, amb aparent ingenuï-
ques pròpies d’aquesta etapa. casem-lo, no per atzar, amb el vida quotidianament. tat, tota una anàlisi de la nostra societat. D’una banda, un acom-
Parlem de la no consecució dels concepte d’espai públic. Fruit d’a- Prenguem com a exemple la plexament en les relacions entre les persones i, de l’altra, una alie-
quatre objectius que faran possi- questa unió ens apareix sobre la ciutat de Barcelona, perquè és tris- nació respecte al treball fruit de la dualització entre aquest i el
ble que els joves aconsegueixin un taula el concepte d’ús social. Els tament pionera en moltes iniciati- desenvolupament personal. És responsabilitat dels i les joves
accés a la plena ciutadania: treball urbanistes progressistes fa temps ves de caire dubtosament social; construir aquests homes i dones nous en una societat nova. I en
estable, habitatge digne, educació que alerten de la tendència a cons- però la situació és extrapolable a aquesta tasca, les drogues (totes) no són amigues de fiar.
i formació de qualitat i participa- truir les nostres ciutats, pensant altres municipis de Catalunya. Ens
ció activa en la vida social, política més en l’aparador que suposa per referim a les accions que, sota el ANTONI MORAGAS
i sindical del país. als nostres visitants que en els ciu- lema Barcelona, posa’t guapa!, s’han
anat succeint a la ciutat, sempre rals en base al coneixement de les Barcelona va establir una nova
La realitat de Barcelona en una mateixa direcció: netejar pròpies demandes i necessitats, a zona d’esbarjo: el Fòrum. Això sí,
els carrers i les places, no única- més de generar –aquí sí- una alter- amb condicions de gestió privada.
Cada mes de juliol, el festival Summercase s’instal·la al ment de brossa i desperfectes, nativa als circuits d’oci establerts. Per tant, a més del desmantella-
Fòrum amb un cartell atractiu pel mòdic preu de 115 euros sinó també del l’ús informal i no Barcelona ha robat als joves el ment pràcticament absolut d’ac-
per dues nits de música en directe. El preu d’una cervesa a formal que la ciutadania en feia. dret d’autogestionar el carrer, un cés a la realització d’activitats, de
qualsevol terrassa del centre de la ciutat no baixa de 3 euros. dels pocs elements que els pertan- la mà l’acompanya l’elitització de
Un sopar en un restaurant relativament modest, sense cap ELS DRETS DELS JOVES yia de la mateixa manera que als l’accés a la diversió -sobretot noc-
tipus de filigrana, no baixa dels 15 euros per persona. L’any 2006 entra en vigor a la adults. Però la maniobra és doble- turna, però no únicament-.
Aquesta és la realitat de la capital catalana i, malgrat l’a- Ciutat Comtal l’ordenança de ment agressiva. D’una banda, L’oci a Barcelona s’encareix
bús de preus, els i les joves que poden permetre-s’ho conti- mesures per fomentar-hi i garan- aquesta privació i, de l’altra, la cada dia més i amb un caràcter
nuen anant a ballar al Summercase, o prenent unes canyes al tir-hi la convivència. Aquesta delimitació d’espais i tipologies excloent. Mentrestant, els matei-
centre o anant a sopar amb els amics el cap de setmana. En ordenança pretén fer una regula- d’oci, bàsicament consumista, que xos que alimenten el discurs cri-
paral·lel, contemplem decebuts que ja no trobem concerts a ció de l’espai públic i fomentar el ens venen marcades tant per la minalitzador dels i les joves no
les places de Gràcia, ni les Cotxeres de Sants són seu cada civisme, així com eradicar algunes institució municipal com per la executen solucions per a la pro-
cap de setmana d’infinitat d’iniciatives d’organitzacions conductes que trenquen la convi- gestió del mercat privat. blemàtica real de la joventut: l’e-
juvenils de tot tipus. vència. Aquest va ser el darrer cop Revestit amb el discurs de la mancipació en les quatre esferes
La descentralització no és possible. Els barris resten com d’efecte per desmantellar la ja convivència ciutadana i el respec- que dibuixàvem anteriorment. I
a espais dormitori i cal concentrar els i les joves allà on no inestable xarxa de creació d’oci te a la son –mai no ens preocupa fomenten mesures que perpetuen
molestin, on el seu soroll i les seves propostes, reivindica- mal anomenat alternatiu. Parlem tant la contaminació acústica com les diferències de classe i fan com-
cions i malestars no puguin trascendir més enllà del seu de producció, per part de la prò- quan l’usem de bandera per reta- plicada la igualtat d’accés al gaudi
propi col·lectiu. pia ciutadania, d’activitats cultu- llar drets-, l’Ajuntament de del temps privat.

L’alternativa per a les persones joves llocs de treball. Gent motivada per polítiques d’EUiA, però amb per- marc d’AJ tal com és, sense dobles
impulsar un projecte unitari de sonalitat pròpia; per això cal que morals, entenent la importància
nal, donant suport a les majories transformació social. Aquesta és la sigui la joventut qui defineixi d’AJ com l’espai unitari juvenil de
Marc Navarro*
parlamentàries que ajudin a supe- idea-força amb què els CJC plan- aquesta nova organització i li doni l’esquerra transformadora. La
rar modestament les contradic- tegem el naixament d’Alternativa estructura autònoma. Joventut Comunista ha de saber
Aviat farà deu anys de l’aparició cions del sistema capitalista. Jove-Joves d’EUiA (AJ). Arribats aquí, és important situar dins els punts programàtics
d’Esquerra Unida i Alternativa Avui, amb EUiA a ple rendi- Per tant, AJ s’ha de construir resoldre quina és la tasca dels CJC d’AJ les principals contradiccions
(EUiA) a Catalunya. L’actualitat ment, la Joventut Comunista troba des de la pluralitat i esdevenir un dins d’aquest projecte. Com encai- amb què es troba avui el jovent a
demostra que era necessària i que necessària l’obertura d’un procés marc d’acció conjunta entre diver- xa una organització dins l’altra? Catalunya. Per tant, es tracta de
des dels seus inicis no ha parat de capaç d’aglutinar la gent jove pre- ses sensibilitats polítiques, situa- Les solucions se succeeixen de dotar el projecte d’un caràcter
créixer, tant des dels moviments ocupada per l’educació pública, la des a l’esquerra del Partit dels manera fluïda, responent al pro- veritablement transformador.
socials de base, impulsant marcs igualtat de gènere, la defensa del Socialistes de Catalunya. Cal una jecte dels CJC i respectant la natu-
unitaris estables de lluita, com des territori, l’accés a la vivenda o les AJ engrescadora que generi acció ralesa d’AJ. La Joventut *Secretari general de la CJC-
de l’àmbit de la política institucio- condicions laborals dels nostres a peu de carrer seguint les línies Comunista s’ha d’expressar dins el Joventut Comunista
AGENDA Avant 15

A LA VISTA

Cicle de conferències El feminis- Chaplin en imatges subterránea (dir.: Juan Carlos


me actual a Centre-amèrica. Del 18 de desembre fins al 24 de En Transició. 20N-23F 2008
Echeandía) i The life and times of
Dissabte, 1, a les 11 h. Última ses- març del 2008. Allen Ginsberg (dir.: Jerry Aronson).
sió: Nicaràgua. A càrrec de María Exhaustiva aproximació a la vida i Fins al 24 de febrer.
Passis a les 17 h, les 20 h i les
Teresa Blandón, líder del moviment l’obra de Charles Chaplin, actor, “Aquesta exposició no està pensada en termes d’una descrip-
21.30 h.
de dones nicaragüenc i fundadora home i figura pública, amb especial ció cronològica, narrativa, d’un episodi històric, sinó com una
de diferents espais feministes proposta de comprensió d’un procés complex i dens que actua
atenció al personatge que el va Primavera en ple hivern: rock’n
nacionals i centreamericans. de llindar entre dictadura i democràcia, i que afecta i es gesta
fer famós, Charlot, i a la part roll de qualitat. Del 3 al 8.
Centre de Cultura de Dones de la seva filmografia que a través de les persones que el van viure”. Llunyana, però no
El Primavera Club, cosí germà del
Francesca Bonnemaison. expressava el seu compromís tant, la Transició espanyola es mostra aquí com una faula
Primavera Sound, un dels festivals
Sant Pere més baix, 7. social. La mostra reuneix uns sobre les vivències de tota una generació. Un trencaclosques
més coherents del país, ja té car-
www.bonnemaison-ccd.org 300 documents, entre que vincula històries personals i col·lectives, victòria i fracàs.
tell definitiu: Entre molts altres,
fotografies i altres mate- CCCB. Montalegre, 5. www.cccb.org
Thurston Moore, Earth, The New
Good night and good rials gràfics, documen- Pornographers, Liars, The Ponys,
luck, el cinema tals i extractes de Deerhunter, Bishop Allen, Von
intel·ligent de pel·lícules. Südenfed, Johan Vanderslice,
Clooney. CaixaForum. Bracken, The Ettes, Crystal Castles,
Dimecres, 5, a les 19.30 Av. Marquès de Koke 9 & The Espaceape, Joseph
h. Última sessió del cicle Comillas, 6-8. Més Arthur & The Lonely Astronauts, No
de cinema Bajo la bomba. informació a Age, Parts & Labor, Lagartija Nick,
El jazz de la guerra de ww.lacaixa.es/obra- Schwarz, Jet Lag, Sanjosex, El
imágenes transatlántica. social Guincho i els DJ Fra, Coco, De
Projecció del documental El mateix centre Mierda, Graham i Juan B.
Hidden hands: art and the acull divendres, 21 Auditori Fòrum i Sala Apolo.
C.I.A. i del llarg Good night les projeccions dels www.primaverasound.com
and good luck.Auditori films musicals
MACBA. Pl. Joan Leonard Cohen. I am
Coromines, sn. your man (dir.: Lian
JUAN CARRETERO
www.macba.es Luson), Venezuela

EN TEMPS DE DESCOMPTE ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ PERE ARDIACA

HOMENATGE: REVOLUCIÓ D’OCTUBRE


LA REPÚBLICA NO LLENÇA PILOTES FORA

L
Amb motiu del 90 aniversari de la Revolució d’Octubre de 1917, la Fundació ha posat en marxa una
pàgina web que centralitza el conjunt d’activitats que porta a terme, l’eix de les quals és un vídeo
documental produït en col·laboració amb l’Associació Cultural Octubre-Col·lectiu Estenent el
a lluita per la memòria històrica als esports no s’atura. Fa
tres mesos publicàvem en aquestes mateixes pàgines que Desastre i la productora MètoDes. A la cinta, destacades personalitats del país reflexionen sobre el
Izquierda Unida havia presentat una proposició no de llei significat de la Revolució Russa de 1917: Àngels Martínez Castells, professora d'economia; Marta Selva,
pel reconeixement del títol de la Copa de l’Espanya Lliure de presidenta de l’Institut Català de les Dones; l’historiador Josep Fontana, l’eurodiputat Raimon Obiols
1937 al Llevant. Mogut per l’aprovació de la proposició per part i Celestino Sánchez, president de la Fundació Pere Ardiaca. A la web també hi trobareu les obres de
del Congrés, el FC Barcelona ha iniciat les gestions perquè es Lenin Les tesis d'abril i L'Imperialisme, fase superior del capitalisme, així com la pel·lícula Octubre,
reconegui la Lliga de la Mediterrània, guanyada el mateix any. de Serguei Eisenstein, i una semblança seva com a pare del cinema modern.
L’inici de la Guerra Civil va marcar el desenvolupament de les
competicions esportives; així, el govern republicà va intentar Visita la web http://octubre1917-2007.blogspot.com
organitzar una Lliga de Futbol en què hi participessin els millors Octubre 1917-2007: El documental. http://octubre1917-2007.blogspot.com/2007/10/octubre-
clubs en territori republicà. La tasca es va complicar, perquè als 1917-2007-el-documental.html
clubs bascos i madrilenys no els era possible desplaçar-se, de
manera que només hi van poder participar equips de Catalunya
L’experiència soviètica miso, i Celestino Sánchez, director de la
i el País Valencià.
Divendres, 14 de desembre, de 17 h a 21 h. Fundació Pere Ardiaca.
La Lliga havia de comptar amb la participació de 12 equips
(sis valencians i sis catalans), però els valencians només van Facultat de Geografia i Història de la UB.
poder inscriure quatre equips; la Federació Catalana de Futbol Taula rodona 2: Per què va fracassar la URSS?
va decidir no inscriure el Sabadell i el Badalona, deixant la com- Taula rodona 1: Per què va triomfar la Amb Josep Fontana, catedràtic emèrit d’histò-
petició amb els següents participants (per ordre de classifica- Revolució Russa? Amb Anna Sallés, professora ria econòmica de la UPF; Miguel Candel, profes-
ció): FC Barcelona, CD Espanyol, FC Girona, Valencia CF, d’història de la UAB; Antoni Domènech, cate- sor de filosofia de la UB, i Miren Etxezarreta,
Levante CF, Gimnàstic FC de València, Granollers SC i Athletic dràtic de Filosofia de la UB i editor de Sin per- professora d’economia de la UAB.
de Castelló.
Els serveis jurídics del FC Barcelona defensen que la Copa de
l’Espanya Lliure la van disputar els primers quatre classificats de

TE’N RECORDES?
la Lliga de la Mediterrània; i si la primera ja ha estat reconegu-
da oficialment, és de justícia que també ho sigui la segona. Per
si això no fos suficient, el FC Barcelona compta amb un argu-
ment moral: el Llevant va poder participar a la Copa (malgrat
ser el cinquè classificat de la Lliga), perquè el FC Barcelona va
 15 DE DESEMBRE: OSCAR NIEMEYER FA 100 ANYS
L’arquitecte brasiler és un dels màxims exponents del racionalisme. Va projectar l’edifici de
renunciar a la seva plaça per tal de fer una gira a Mèxic per pro- les Nacions Unides a Nova York juntament amb Le Corbusier, de qui se’l pot considerar hereu.
mocionar la causa del bàndol republicà. El mes passat el recordàvem des de Les arrels, on hi havia una imprecisió: aquest aniversari no
En cas que prospe- és el 15 de novembre, tal i com s’hi podia entendre, sinó el 15 de desembre.
rés la iniciativa, el FC


Barcelona sumaria la
25 DE DESEMBRE DE 1977: MOR CHARLES CHAPLIN
seva dinovena Lliga, L’actor i director britànic està considerat la figura més representativa del cinema mut. El seu
però sobretot contri-
compromís amb la classe treballadora es manifesta al llarg de tota la seva obra. Dues de les
buïria a legalitzar la
seves pel·lícules més paradigmàtiques són Temps moderns (1936), que il·lustra les condicions
legitimitat republica-
de vida i de treball dels treballadors i les treballadores arran del procés d’industrialització, i El
na. Mentre el rei es
gran dictador (1940), crítica al nazisme i al feixisme, famosa també pel seu discurs final, en
dedica a fer callar, la
què Chaplin expressa el seu desig d’una Europa en pau i d’un món millor.
República segueix
parlant sobre el camp.

 27 DE DESEMBRE DE 1917: S’APROVA LA CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA ITALIANA


“Itàlia és una república democràtica fundada en el treball.” Així comença el primer article
d’aquesta constitució. Amb aquesta frase n’hi ha prou per demostrar que la correlació de for-
ces en una determinada societat i en un determinat moment històric són determinants a l’hora
L’ARANYA NEGRA
d’imprimir un caràcter conservador o progressista a una carta magna.
EN PRIMERA PERSONA Avant 16

Activisme a Second Life PER JOSH LEVY I XAVIER ZAMBRANO

Fa uns anys es va fer evident que la web estava contribuint a redefinir les relacions socials i polítiques. La gent usava els blogs, wikis i les xar-
xes socials per impulsar una agenda progressista. Feien fotografies d’una manifestació i les publicaven al moment, escrivien blogs sobre la
repressió política als seus països i coneixien gent que donava suport a les mateixes causes. Les coses canviaven amb un vertigen creixent.
Era el naixement de l’anomenada web social

T
ot i que els mons virtuals no són cap novetat, darrerament moltes persones em par- ments simbòlics com les fotografies d’ Abu Ghraib. La preparació prèvia de la protesta
laven de les potencialitats col·laboratives que obria Second Life, un món tridimen- era manifesta.
sional completament digital que pot ser modificat i recreat pels seus habitants.
Milions de persones ja el visitaven, així que vaig decidir endinsar-m’hi i veure què s’hi coïa. Ecosistemes fràgils
Entrar per primera vegada a Second Life pot ser una experiència aclaparadora. Sembla un També vaig conèixer Linda Kelley, la fundadora del Center for Water Studies. Es tracta
videojoc perquè controles un personatge, un avatar, que és la representació digital de tu d’un espai virtual on reconstrueix models d’ecosistemes en perill. L’espai està ple d’ani-
mateix. Pot assemblar-se’t o tenir l’aspecte que decideixis. A diferència dels videojocs, mals tridimensionals i de condicions climàtiques simulades. Era un espai meravellós,
però, a Second Life no tens reptes i fites predeterminades. Simplement existeixes en un sobretot la recreació del fons marí, amb peixos de diverses espècies. Mentre una orca
món digital, interactuant i parlant amb d’altres avatars. L’accent és en la creativitat i la lliu- gegant em passava a fregar, vaig adonar-me que Second Life no és només una eina de
re exploració. socialització. És possible sentir-hi respostes emocionals molt intenses, prou fortes per
A data d’avui hi ha 10 milions d’usuaris registrats, dels quals 1,5 milions en són assidus. moure coses en el món real. Aquell món creat per la Linda no era només una treballada
Alguns hi van pel sexe, d’altres per ballar o escoltar bandes en directe. Les empreses hi obra d’art, sinó que podia animar una major consciència de la necessitat de conservació
anuncien els seus productes. Pràcticament qualsevol tipus d’activitat hi té cabuda. Fins i mediambiental.
tot l’agència de notícies Reuters hi té una delegació per cobrir els esdeveniments diaris
(secondlife.reuters.com). Second Life compta amb una moneda pròpia, el linden dòlar, Camp Darfur
que té un tipus de canvi fluctuant i és bescanviable per diners reals. Algunes persones s’han A Second Life hi ha també una recreació virtual d’un camp de refugiats de Darfur cons-
enriquit venent i comprant terrenys i productes virtuals. És Second Life només un lloc on truït per l’organització Stop Genocide Now. Hi tenen presència 12 ONGs que faciliten
evadir-se dels problemes del món real, com afirmen els seus detractors? O bé aquests pro- informació sobre el conflicte i recapten fons d’ajuda. L’espai desolat té una intensitat que
blemes hi són reflectits de maneres noves i significatives? Tal vegada, Second Life pot ser poques webs convencionals transmeten. La immersió tridimensional transmet una inquie-
usada per fomentar canvis socials. Vaig decidir entrar-hi i conèixer algunes de les organit- tant proximitat a la dramàtica situació. Veure el meu avatar encarat a la fotografia d’un nen
zacions que l’usen com a eina d’agitació. va ser una experiència torbadora, una epifania. Aquell entorn nou per a mi generava una
empatia que els mitjans de comunicació tradicionals ja no són capaços de proporcionar-
No a la guerra nos per excés de familiaritat. El potencial activista de Second Life i d’altres móns virtuals
El 29 de gener de 2007 vaig passar-me pel Capitol Hill virtual. Una recreació a Second Life encara està emergint. És un gegantí laboratori d’experimentació on la imaginació és el
del centre de poder (i de reaccions al poder) de Washington. Hi havia una manifestació límit.
contra la guerra de l’Iraq organitzada per Rootscamp, una organització progressista que
compagina l’activitat a Second Life i el món real (www.rootscamp.org/RootsCampSL). Article sota llicència Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0. Adaptat de
Hi havia unes 200 persones amb pancartes que cridaven consignes i parlaven amb perio- www.levjoy.com/blog/betterworld
distes. Els cartells que enganxaven per les parets estaven molt treballats i es basaven en ele- Recull de fotografies sobre activisme a SL: www.flickr.com/groups/375532@N25/

Organitzacions d’esquerres a Second Life Llamazares virtual


CPSU (Communist SLLU (Second Life Left Unity) El coordinador general d’Izquierda Unida
(IU), Gaspar Llamazares, va ser el primer
Party of Second Life) líder polític nacional a atrevir-se a tastar el
El front unitari d’esquerres SLLU busca promoure el món virtual. Al maig d’aquest any, el seu
El CPSL aspira a estendre la comprensió del marxisme discurs social revolucionari per mitjans creatius i no vio- avatar es va endinsar a Second Life per fer-
entre els ciutadans de Second Life i guanyar suport per lents. El seu objectiu és maximitzar l’activitat i el pensa- hi campanya, respondre les qüestions que
a totes les lluites progressistes de la classe obrera contra ment d’esquerres a Second Life. SLLU és un col·lectiu els plantegessin altres avatars i explicar les
l’imperialisme i la burgesia, el seu estat i les seves gue- democràtic divers, unit al voltant de justícia social i anti- propostes d’IU de cara a les eleccions
rres. Demanen que el capitalisme no estigui codificat en capitalisme. municipals i autonòmiques d’aquell
el codi font de Second Life i que, per tant, la terra es Web del moviment: slleftunity.blogspot.com mateix mes. La iniciativa, segons el seu
pugui col·lectivitzar. També demanen la instauració d’un gabinet de premsa, va ser un èxit: la pre-
sistema representatiu. Combaten organitzacions feixis- sència de Llamazares a la xarxa va congre-
tes com l’FNSL (Front Nacional de Second Life). El 27 gar més de mig centenar de persones que
de setembre van contribuir a l’organització d’una mani- SL-DM (Second Life Democratic Movement) van acudir al reclam del seu lema, Tengouna
festació virtual pels drets dels treballadors d’IBM Itàlia respuesta para ti, i el polític es va haver d’i-
que va reunir 1.800 avatars. Pocs dies després, davant la Organització centrada en la demanda d’un funciona- dentificar, responent preguntes personals,
repercussió de l’acte, l’empresa va cedir i va acceptar ment democràtic per a Second Life. Està en estadi de per demostrar que, efectivament, era qui
importants millores laborals. discutir les millors fórmules per articular l’expressió de deia que era.
Més informació sobre l’esdeveniment a www.uniglo- la voluntat dels seus ciutadans, amb la vista posada en un Altres líders polítics que han decidit pro-
balunion.org/SecondLife. sistema referendari basat en la democràcia directa. var sort a Second Life són la socialista
Web del partit: cpsl-ss.blogspot.com Web del moviment: sl-dm.co.uk Paloma Sáinz, Sarkozy i Segolène Royal.

Direcció i coordinació: Sandro Maccarrone. Edició i disseny: Lucía Flores. Correcció: Mar Olivé. Consell de redacció: Andreu Espasa, Adriana Sabaté, Lluís Monerris, Mireia Mora, Antoni Moragas Marià Pere,
Miquel Àngel Sòria, Jordi Ribó. Han col·laborat en aquest número: Toni Barbarà, Lluís Cabrera, Pau Casanellas, Quim Cornelles, Xavier Cutillas, Andreu Espasa, Ana Figueras, Alberto Hernández, Josh Levy,
Àngels Martínez, Jordi Mir, Mireia Mora, Antoni Moragas, Pilar Morales, Manuel Moreno, Marc Navarro, Mar Olivé, Jordi Ribó, Sergi Sanjulián, Toni Salado, Miquel Àngel Sòria, Xavier Zambrano.
Producció: DeBarris, SCCL. Imprimeix: Zukoy 5. Av. Portal de l’Àngel, 42, 2n A. 08002 Barcelona: Tel: 93 3184550. e-mail: avant@pcc.cat
Aquest número s’ha fet escoltant, entre molts altres, el CD The river in reverse, d’Elvis Costello & Allen Toussaint (2007), editat amb la devastada ciutat de Nova Orleans al punt de mira.

You might also like