Apunts D'història de La Filosofia

APUNTS DHISTRIA DE LA FILOSOFIA
2n de Batxillerat
Jos Vicente Mestre Chust
Jos Vicente Mestre Chust:
Apunts dHistria de la Filosofia
DEX
1. L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos................................................................... 2. Filosofia Antiga: Grcia i Roma..................................................................................... 2.1.Presocrtics............................................................................................................... 2.2. Plat: la culminaci del pensament grec......................................... 2.3. Aristtil: La Filosofia del sentit com..................................................................... 2.4. La Filosofia Hel lenstica i Romana (Epicur)......................................................... 3. El Pensament Medieval.................................................................................................. 3.1. Neoplatonisme 3.2. Aristotelisme 4. El Renaixement.............................................................................................................. 4.1. El Pensament Filosfic i Poltic.......... 4.2. La Nova Cincia ..................... 5. Filosofia Moderna (segles XVII-XVIII)......................................................................... 5.1. Racionalisme (Ren Descartes)............................................................................... 5.2. Empirisme Angls (David Hume)....................................................................... 5.3. La Il lustraci (Immanuel Kant).............................................................. 6. Filosofia del segle XIX................................................................................................... 6.1. Idealisme Alemany i Schopenhauer........................................................................ 6.2. John Stuart Mill: LUtilitarisme.. 6.3. Filsofs de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud)..................................................... 7. Panorama filosfic actual............................................................................................... 8. Comentaris de text.......................................................................................................... 9. Bibliografia..................................................................................................................... 2 4 4 11 19 27 34 34 35 37 37 38 41 41 47 53 66 66 69 73 92 93 97
1. L'ORIGE DE LA FILOSOFIA: DEL MITE AL LOGOS

En un principi l'sser hum, degut a la seva natura curiosa i intel ligent, intenta trobar respostes als interrogants plantejats al llarg de la seva vida, entre els que destaquen les qestions referides a l'inici de l'univers i la ra de la seva existncia. Per aix s'intenta des d'un bon principi arribar a resoldre aquestes qestions que des de sempre han fascinat la humanitat. L'sser hum, per, per raons psicolgiques necessita donar-se una resposta al mateix temps que es formula una pregunta, encara que no tingui prou dades per resoldre-la, o b aquesta pregunta no tingui una resposta clara, i, per aix, les primeres respostes que es donaran als problemes sobre l'origen de l'univers seran respostes molt allunyades de la lgica prpia del raonament cientfic, en les que intervindran els deus i les forces de la natura per donar explicaci a l'existncia de l'univers i el seu origen. Aquestes histries sn anomenades Mites i durant molt de temps han estat el centre del raonament sobre l'estructura del mn que ens envolta. A la Grcia Antiga del segle VI a C, es van donar una srie de circumstncies histriques i geogrfiques que van determinar la possibilitat de canviar la forma de respondre als interrogants de caire transcendent:
1. Grcia era un poble de comerciants, fet que possibilitava el contacte amb d'altres pobles i cultures, i, per tant amb d'altres mites, fet que va possibilitar contemplar el fet mtic amb ulls ms relativistes. 2. L'estructura poltica de Grcia (petites ciutats-estat) possibilitava que en algunes d'aquestes ciutats-estat aparegus una certa llibertat de pensament que va permetre posar en dubte el pensament anteriorment acceptat sense la por a una persecuci per aquestes idees noves. 3. L'aparici de classes socials benestants econmicament i ocioses que no necessitaven treballar per poder viure, fet que permetia la reflexi pura.
Aquestes raons, entre d'altres, van possibilitar el naixement d'un pensament ms lliure a la Grcia dels segles VII-VI a C, i que tingus com a fonament bsic la ra, i no pas una srie de respostes mtiques sense rerafons racional. Aquest procs s conegut amb el nom de El pas del Mite al Logos. El primer autor del qual es coneix el nom i el seu pensament s Tales de Milet, el qual intentar resoldre el problema bsic que ja intentaven resoldre els autors del perode Mtic (Homer, Hesode): L'origen del mn, i aix crear un concepte importantssim els primers anys de Filosofia que ser el concepte d'Arkh. Com podem veure els Grecs tenien una visi cclica del pas del temps, i no pas com nosaltres, que la tenim lineal.
Arkh
Univers
2. FILOSOFIA A TIGA: GRCIA I ROMA
Escola dAtenes de Rafael
Com ja hem assenyalat anteriorment, Grcia s el lloc on la Filosofia Occidental inicia el seu cam. Aquest pensament ser posteriorment acceptat per l'Imperi Rom quan aquest conquereixi l'Imperi Hel lenstic. Dividirem l'estudi de la Filosofia Antiga en tres apartats. Els Presocrtics, Pensament Clssic (Plat i Aristtil) i la Filosofia Hel lenstica i Romana.
2.1. ELS PRESOCRTICS

Entenem per Filsofs Presocrtics els filsofs anteriors al pensament de Scrates, els quals poden ser dividits en tres grups: 1. Monistes. Consideren que hi ha noms una substncia com Arkh (Arkh ents des d'un punt de vista cronolgic). 2. Pluralistes. Consideren que l'Arkh es ms d'una substncia (Arkh ents com a principi material). 3. Sofistes. No tindran com a principi del seu raonament filosfic la realitat fsica, sin l'estudi de qestions ms relacionades amb l'tica, Retrica...
2.1.1. FILOSOFIA MO ISTA

Com ja hem assenyalat anteriorment, consideren que l'Arkh s una substncia nica, la qual s l'origen cronolgic de l'univers, i a la qual anir a parar tot l'univers desprs d'un procs de corrupci.
2.1.1.1. TALES DE MILET

Tales de Milet (639-545 a C) s el primer autor del qual es coneix el seu nom i el seu pensament, tot i que no va arribar a escriure cap obra. Ser l'iniciador d'una escola filosfica a Milet on destacaran Anaximandre i Anaxmenes. s igualment el creador del concepte d'Arkh com a substncia origen de l'univers i proposar com Arkh l'aigua. Podem trobar diverses raons que justifiquin el fet que Tales hagi escollit com a Arkh l'aigua. La primera seria que l'aigua s gaireb sinnim de vida. All on hi ha aigua hi ha vida, i la vida sense aquesta s del tot impossible. Tales va viure una temporada a Egipte on va poder adonar-se de la importncia de l'aigua per a la vida. Una altra ra seria geopoltica ja que la Grcia Clssica t com a centre el Mar Egeu, d'aqu la importncia de l'aigua.
2.1.1.2. A AXIMA DRE

Anaximandre (610-547 a C), deixeble de Tales, considera que no s possible que l'Arkh formi part d'aquest univers i per aix considera que l'Arkh hauria de ser una substncia no existent en aquesta realitat. Per aix l'anomenar Apeiron (all que s indeterminat). S'adona que el temps t una successi cclica degut a la lluita de contraris: fred-calor llum-foscor...,i afirma que l'Arkh seria una realitat fora d'aquest univers on aquests contraris conviurien. En un moment determinat, un dels contraris triomfa sobre l'altre creant-se una situaci injusta, intervenint la Justcia Csmica. La Justcia Csmica far triomfar el contrari derrotat anteriorment, iniciant-se aix el procs cclic de canvi que caracteritza aquesta realitat. Aquest pensament influir notablement sobre Herclit (un dels Presocrtics ms importants).
2.1.1.3. A AXME ES
Anaxmenes (588-524 a C), deixeble d'Anaximandre considerar que l'Arkh s l'aire el qual per condensaci crea la resta de la matria. Aquests tres autors formen una unitat ja que tots tres sn originaris de la ciutat de Milet (origen de la Filosofia).
2.1.1.4. PITGORES
Pitgores (580-524 a C), ms que no pas un filsof es tracta d'un lder d'un grup religis (els Pitagrics) els quals tenien com a precepte ms important la creena en la transmigraci de les nimes. Aix consideren que l'nima s una part immaterial, unida al cos, sent l'nima la part ms important de l'sser hum, la qual s capa de viure fora del cos, immortal, sent l'nima presonera del cos. Aix Pitgores t una visi dual de l'sser hum, dividint-lo en cos (matria) i nima (immaterial).
Aquesta idea influir notablement sobre el pensament de Plat. Per el pensament dels Pitagrics va molt ms enll de la seva teoria de l'nima. Consideren que el nmero 1 s l'origen de l'univers, que al respirar, crea les tres dimensions i l'extensi de la matria. Consideren que el N 10 s la perfecci, per davant del problema de trobar-se que noms hi havia 9 cossos celestials, i no 10 com hauria de ser, s'inventen un 10 Planeta (L'Antiterra) per poder continuar la coherncia de l'argument anterior. Per poder entendre encara ms aquesta metodologia anticientfica cal dir que els pitagrics van amagar a la resta de filsofs l'existncia dels nmeros irracionals els quals podien contradir la seva visi de l'univers de forma matemtica i racional. s a dir, quan alguna cosa de les que descobrien contradia el seu pensament, en lloc de replantejar el seu pensament (seguint el mtode cientfic) intenten, de totes totes, amagar aquesta descoberta. En definitiva, el pensament Pitagric s important no pas pel seu pensament en s, sin per la importncia histrica que tindr a l'influir sobre el pensament de Plat i sobre la Nova Cincia a partir del segle XVI.
2.1.1.5. HERCLIT
Herclit (540-470 a C), considerar que l'univers est regit per l'enfrontament de contraris, fet que determina que aquest mn sigui un mn totalment dinmic. Tan dinmic s aquest mn, que el seu futur s totalment imprevisible, ja que els ssers canvien constantment, deixant de ser all que eren, sense seguir cap tipus d'ordre establert. Aquest pensament s expressat en la famosa sentncia: Mai no et podrs banyar dos cops al mateix riu. Aquest dinamisme extrem t com a conseqncia important la impossibilitat del coneixement per dues raons: 1. Tot procs de coneixement necessita un perode de temps, i durant aquest temps l'objecte canvia, deixant de ser all que era. 2. Durant aquest perode de temps, tamb el subjecte canvia passant a ser un altre sser. Dins d'aquest dinamisme expressat en la lluita de contraris podem trobar la influncia del pensament d'Anaximandre; i com aquest, tamb necessita l'existncia d'un element que sigui l'encarregat de possibilitar aquesta lluita de contraris, aix afirma l'existncia del Logos, similar a la Justcia Csmica de la que ens parlava Anaximandre. Afirma l'existncia d'un Arkh, el qual ha de ser, naturalment, un element dinmic i el troba al Foc, aix doncs, per a Herclit, la substncia material la qual s l'origen de l'univers dinmic s el foc. Herclit ser un dels autors Presocrtics ms importants ja que influir notablement sobre Plat, i ser un dels elements clau d'una polmica sobre el moviment o el canvi, juntament amb Parmnides, polmica que centrar el pensament filosfic prop de 150 anys, i que no ser solucionada definitivament fins l'obra d'Aristtil.
2.1.1.6. PARM IDES

Parmnides (540-450 a C) inicia el pensament afirmant L'sser s i el o-sser no s. Aquesta afirmaci l'hem d'agafar des del punt de vista segent: l'sser existeix i el No-sser no existeix. Per, com veiem, Parmnides afirma l'existncia d'un nic sser el qual s esfric, etern, indiferenciat, immutable i perfecte.
El moviment o el canvi no s possible ja que aquest seria el pas de l'sser al No-sser o del No-sser a l'sser, i aix s totalment impossible. Per tant, tot canvi o moviment s totalment impossible. Per aix t com a conseqncia que el coneixement sigui totalment impossible, ja que nosaltres, si coneixem ho fem per diferenciaci, i en canvi l'sser no t parts. Nosaltres veiem diferents ssers i parts diferenciades, per aix s pura aparena, en realitat noms hi ha un sser, el qual s totalment indiferenciat, sense parts i per tant el coneixement s del tot impossible. Aix posa el terreny filosfic en un autntic problema ja que si s'afirma, com fa Herclit, que el moviment s possible res no es pot conixer, i, en canvi, si afirmem que el moviment s impossible, com afirma Parmnides, tampoc es pot conixer res. Aquesta ser la clau fonamental de la superaci de la polmica Herclit-Parmnides: intentar fer compatibles tres conceptes: sser, moviment i coneixement. De fet, tots els autors posteriors hauran de tenir en compte la polmica per filosofar i hauran de justificar l'existncia del moviment o el canvi i la possibilitat del coneixement. Aquesta polmica no ser superada, per, fins fora temps desprs, grcies a l'obra d'Aristtil.
2.1.2. FILOSOFIA PLURALISTA

Consideraran que no hi ha noms un Arkh, sin que n'hi ha ms d'un. Per, la novetat ms important potser s que l'Arkh ja no ser l'element originari del mn sin l'element propi de l'estructura de la matria. La pregunta a la que intenta respondre la qesti de l'Arkh ja no s quin s l'origen de l'univers, sin de qu est fet l'univers. Si ens fessim aquesta pregunta avui diriem que l'Arkh Monista seria el Big Bang, mentre que l'Arkh Pluralista seria la taula peridica del elements.
2.1.2.1. EMPDOCLES
Empdocles (483-430 a C) afirma que la matria est formada per quatre elements: terra, aigua, aire i foc, dels quals tots els ssers materials estan formats. A ms a ms afirma l'existncia de dos principis que possibiliten l'existncia del moviment: L'amor (o forces d'atracci) i L'odi (o forces de repulsi) originant-se el segent esquema temporal cclic.
Els 4 elements units L'amor fa que s'uneixin Els 4 elements separats L'odi fa que es separin
Afirmar que el coneixement s possible ja que els nostres sentits tenen la capacitat de distingir la proporci de cadascun dels quatre elements en l'objecte conegut diferenciant un objecte dels altres. Aix, afirma que el coneixement s possible, i que aquest coneixement s fa a travs de la sensibilitat.
2.1.2.2. A AXGORES
Anaxgores (500-428 a C) considera que hi ha infinits principis que serien similars a toms d'energia, als quals Aristtil va anomenar Homeomeries. Aquests principis s'anirien unint per formar els diferents cossos materials i separant-se per desfer els cossos. El nombre d'Homeomeries que hi ha a l'univers s constant, s a dir, sempre hi sn les mateixes; el moviment de les Homeomeries no s a l'atzar sin que existeix una entitat intel ligent ( ous) que mou les Homeomeries per formar i desfer els diferents cossos materials. Aquesta formulaci de la Intel ligncia, o Nous, que interv en el mn s la primera aproximaci a la idea cristiana de Du i la seva providncia. Afirma que el coneixement s possible per diferenciaci, i que l'nica font vlida de coneixement s el coneixement sensible. Aquest no s perfecte, per s l'nic que tenim, i per tant, ja ens est b.
2.1.2.3. DEMCRIT
Demcrit (460-370 a C) afirma que la matria no pot ser dividida fins l'infinit, i per aix, aquesta matria ha de tenir uns principis bsics indivisibles, i per aix els va anomenar toms (indivisible). Afirma que noms existeix la matria, i per aix l'sser s la matria formada per toms, i el No-sser s l'espai buit que permet el moviment dels toms per formar els diferents cossos. No existeix l'atzar, sin que l'univers t una srie de lleis fsiques, les quals poden ser conegudes per nosaltres. El coneixement s possible i basat en la sensibilitat. Com podem veure el pensament dels Pluralistes, especialment Demcrit, s un pensament fora modern per l'poca en el que va ser plantejat. Tot i aix el seu pensament no ser el triomfant, ja que vencer l'altre sector ideolgic encapalat per Pitgores i Parmnides, que culminar en el pensament de Plat. Demcrit tindr continuadors del seu pensament materialista radical: Epicur i posteriorment Lucreci a Roma, per el seu pensament ser perseguit al ser considerat excessivament perills.
2.1.3. ELS SOFISTES

No sn en realitat una escola filosfica, sin el fruit d'una necessitat poltica. La democrcia directa d'Atenes feia del tot necessari saber parlar b en pblic, i per aix es necessitaran savis que es dediquin a ensenyar Retrica i d'altres qestions filosfiques. Aquesta ser la tasca dels Sofistes, ensenyar Filosofia i Retrica. Entre els Sofistes destacaran Protgores (480410 a C) el qual tindr un pensament totalment relativista, aix afirmar: L'Home s la mesura de totes les coses. L'altre gran Sofista ser Grgies (483-380 a C) el qual mostrar la seva gran habilitat retrica intentant demostrar les segents afirmacions paradxiques:
1. Res no existeix. Si alguna cosa existeix, o b no ha nascut mai (absurd) o ha passat del Nosser a l'sser (impossible) Per tant, res no existeix. 2. Si alguna cosa existeix no la puc conixer. Els meus sentits sn completament limitats i no em permeten conixer la realitat.
3. Si alguna cosa existeix i la puc conixer no la puc explicar. El llenguatge s totalment simblic i no real, fet que impedeix totalment la plena comunicaci. La caracterstica ms important del pensament sofista s la seva visi totalment relativista del mn i del coneixement. Seran molt mal vistos pels filsofs posteriors degut a la visi que d'ells tindran Scrates i Plat.
2.1.3.1. SCRATES: EL MESTRE DE PLAT

En realitat no es pot considerar Scrates (470-399 a C) com un Sofista, per t ms similituds amb els Sofistes que amb la resta de moviments filosfics grecs. Va ser el gran mestre de Plat i ser el creador de conceptes claus dins la Histria del Pensament com el concepte d'universal i el mtode inductiu.
Bust de Scrates
Cal dir que com no va escriure cap obra, el coneixement que tenim del seu pensament s basat bsicament en els llibres que Plat va escriure al Perode Socrtic, quan encara estava influt pel pensament del seu mestre Scrates. Respecte al concepte d'universal podria ser definit com el conjunt d'elements propis d'un sser que el fan ser all que s. No seria un element material, sin immaterial, i ser un concepte absolutament imprescindible per poder arribar a entendre el pensament de Plat.
Els autors anomenaran de diverses formes el terme universal; aix Plat l'anomenar Idea, Aristtil Forma i d'altres essncia. Molt relacionat amb aquest concepte definirem inducci com el procs d'arribar al concepte universal a partir dels particulars, mentre que definirem deducci com el procs de coneixement del concepte particular a partir de l'universal. Cal tenir en compte que una deducci pura, per ser possible necessita una inducci prvia. Respecte al pensament propi de Scrates caldria analitzar en primer lloc el seu optimisme epistemolgic que troba una motivaci tica pel coneixement, ja que afirma que aquell que t una conducta dolenta ho fa perqu no coneix la diferncia entre el B i el Mal. Aquells que s coneixen aquesta diferncia mai no actuen malament, ja que virtut i saber coincideixen. Per aix cal portar el coneixement a tothom. La forma que t Scrates d'ensenyar s el mtode conegut com la Maiutica que consisteix en fer descobrir per s sol el coneixement a travs del dileg sense mostrar l'autntica Veritat, fent que el deixeble la descobreixi per s sol. Un altre aspecte importantssim que connectar el pensament de Scrates amb Pitgores i Plat s la idea de que l'nima s l'autntic Jo, i que aquesta s immortal.
2.1.3.1.1. IMPORT CIA DE SCRATES AL LLARG DE LA HISTRIA

Tot i no escriure ni un sol text, Scrates s considerat un dels filsofs ms importants de tots els temps. Alguns el consideren com el primer filsof autntic, tot i haver-ne d'altres d'importants abans que ell. Per aix, Scrates ser qui marcar la frontera entre el pensament inicial (Presocrtics) i el ja madur de Plat o d'Aristtil. Idolatrat pel Cristianisme, Scrates ser utilitzat com a referent moral, a l'haver preferit morir a desobeir les lleis de la Ciutat, sent tamb font d'inspiraci per d'altres moviments hel lenstics com els Cnics o els Estoics. El seu pensament ens ha arribat majoritriament a travs de les primeres obres de Plat, quan aquest encara no havia construit del tot el seu pensament.
10
2.2. PLAT: LA CULMI ACI DEL PE SAME T GREC

Plat (428-347 a C) s un dels autors ms importants de tots els temps. s un gran coneixedor de la Filosofia Presocrtica, la qual ser utilitzada a l'hora d'elaborar el seu pensament.
Retrat de Plat
2.2.1. I TRODUCCI
En el pensament de Plat hi podem trobar les segents influncies presocrtiques: a) Influncia positiva1: . Herclit. Plat crear un mn totalment sotms al canvi, i, per tant, incognoscible, tal i com s el mn d'Herclit: el Mn Sensible. . Parmnides. Plat crear un mn similar, per no igual, a l'sser de Parmnides: El Mn Intel ligible. La diferncia ms important ser que Plat no considerar l'existncia d'un sol sser, sin de molts ssers diferents i diferenciats (les Idees). Aix far que sigui cognoscible. . Pitgores. La visi dual de Pitgores, especialment la concepci de l'nima com a presonera d'un cos seran acceptades per Plat. . Scrates. El Mn de les Idees estar format per universals, concepte que pren Plat del seu mestre Scrates, a l'igual que una certa concepci tica del coneixement. b) Influncia Negativa:. El relativisme dels Sofistes i el materialisme dels Pluralistes.
1Aix
determina la necessitat del coneixement dels autors.
11
Cal tenir present a l'hora d'entendre quin s el plantejament filosfic de Plat, quina s la motivaci filosfica, i quin s l'origen social de Plat. Plat formava part de la classe alta d'Atenes, ja que un avantpassat seu havia estat el darrer rei d'Atenes. Plat odia el sistema poltic imperant a Atenes (la Democrcia) fent responsable als Sofistes i Pluralistes d'aquest sistema poltic. Aix pensar que per poder canviar el sistema poltic, caldr crear un nou sistema filosfic que el legitimi. Per aix podem dir que la ra fonamental que impulsa a filosofar a Plat, la qual s el dest final del seu pensament, s la Poltica: Acabar amb la Democrcia i instaurar un rgim aristocrtic; la seva vida, i els diversos intents per posar en prctica els postulats de la seva Repblica, aix ho demostren. Plat va ser deixeble directe de Scrates, i va escriure diversos dilegs en els que Scrates s el protagonista, encara que la Filosofia que hi trobem no sigui Socrtica, sin la de Plat. Tot i aix, durant un cert temps, Plat pensava igual que Scrates, i el que expressa en els seus primers textos s Filosofia Socrtica, evolucionant poc a poc cap a pensaments ms independents. Aix trobem dins l'obra de Plat les segents etapes: . Etapa Socrtica: els textos expressen filosofia totalment socrtica. Sn els escrits de joventut: Els enamorats, Apologia de Scrates.. . Etapa de Transici: Tot i que encara no els podem qualificar com a platnics, ja comena a separar-se dels pensaments del seu mestre: Hpies, Men, Cratil... . Etapa de Maduresa: Els textos mostren ja totalment Filosofia Platnica: Fed, Fedre, La Repblica... . Etapa Crtica: Plat posa en dubte el seu pensament anterior: El Poltic, el Sofista, Parmnides, Teetet... . Etapa Post-crtica: Torna al seu pensament propi: Les lleis, Timeu... Finalment hauriem de tenir present la poltica democrtica dAtenes com a element que determina el pensament poltic de Plat (no oblidem que aquest s lautntic motor del pensament filosfic de Plat). La Democrcia dAtenes s una democrcia directa on tots els ciutadans sn considerats amb les mateixes capacitats poltiques, i, per aix, alguns crrecs pblics sn sortejats. Plat proposa un sistema poltic ms elitista, amb certes similituds amb lEsparta vencedora a la Guerra del Pelopons, considerant que no tots els ssers humans tenen les mateixes capacitats i, com s lgic, els ms capacitats sn els que haurien de governar la ciutat.
2.2.2. TEORIA DELS DOS MO S

Plat afirma l'existncia de dos mns diferents : . El Mn Sensible: Format pels objectes materials, s exactament igual al mn d'Herclit, fent el seu dinamisme que sigui completament incognoscible. . El Mn Intel ligible: Format per universals, (Idees) s un mn perfecte, immutable, i, per tant, cognoscible. Aquests dos mons estan interrelacionats. En primer lloc el Demurg crea el Mn Sensible a partir de la Perfecci Intel ligible, per sotms al canvi (temps i espai), s a dir, el Mn Sensible s una cpia imperfecta de la Realitat Intel ligible.
12
Plat no deixa massa clara quina s la realitat prpia del Demurg, al qual compara amb un bibliotecari que crea una biblioteca perfecta seguint un model ideal, per, amb el pas del temps, els llibres es deterioren, l'ordre desapareix i es perd aquesta perfecci inicial, tal i com succeeix al mn sensible, sotms al canvi. Una segona relaci, totalment vinculada a la primera s que si el Mn Sensible s una cpia del Mn Intel ligible, els objectes sensibles s'assemblen ms o menys als objectes intel ligibles. A aquesta relaci de similitud Plat l'anomena Participaci. Aix, quan ms perfecte sigui un objecte sensible, quan ms s'assembli a la Idea, direm que participa en major mesura. Cal dir que per a Plat, existeix una clara jerarquitzaci dels mns. L'autntica realitat no s la realitat sensible sin la intel ligible. El Mn Sensible no s real, la realitat s el Mn Intel ligible ja que els objectes sensibles sn cpies de l'autntica realitat (els universals). Per explicar millor quina s la relaci existent entre els dos Mons, Plat a La Repblica ens ho explica a travs del Mite de la Caverna: Dins d'una caverna hi ha tancats uns presoners des de l'instant del naixement, i estan lligats de tal forma que l'nic que poden veure s una paret davant d'ells. Veuen com en aquesta paret s'hi reflecteixen una srie d'ombres, per, com s l'nic que han vist, creuen que tota la realitat est formada per ombres i que, fins i tot ells mateixos, sn ombres. Un dia, per, un presoner pot escapar-se i, al sortir fora de la caverna, en un primer moment, la llum del Sol el cega, per, poc a poc, es va acostumant a la nova intensitat de la llum i descobreix un nou mn, molt ms perfecte i ms real que aquell que, fins aquell moment, considerava com la realitat. s capturat de nou, i intenta explicar als seus companys que aquestes ombres que fins aquells moments creia reals, no sn reals, ja que l'autntica realitat s un altre mn ms perfecte, i que s la causa d'aquestes ombres. L'explicaci del Mite de la Caverna s clara: Les ombres que els presoners creuen que sn la realitat sn els objectes sensible, els quals nosaltres creiem que formen part de l'autntic mn. Els presoners som nosaltres i la nova realitat descoberta a travs de la llum del Sol, s la realitat intel ligible a la qual s difcil arribar-hi, per s l'autntica realitat. Finalment, el presoner que aconsegueix escapar s l'nima del filsof, que pot descobrir la realitat (Idees). Les Idees sn els universals, l'essncia dels objectes sensibles, all que fa que un objecte sigui el que s. Per aix el Mn Sensible s cpia de l'Intel ligible, i per aix es dona la relaci de participaci entre les dues realitats. Les Idees existeixen des de sempre i per sempre, s a dir, formen part d'un mn immutable. Aix significa que les Idees existeixen encara que no hi hagi objectes sensibles que hi participin. L'autntica realitat s la realitat intel ligible, i la seva existncia no est determinada pel mn sensible. Finalment caldr tenir present que aquest mn s jerarquitzat, sent la Idea ms important la Idea del B o Idea de Bellesa que tindr una gran importncia dins del procs de coneixement.
2.2.3. TEORIA DEL CO EIXEME T

Totalment relacionat amb el tema de la divisi de la realitat en dos mons interrelacionats tenim el tema de la Teoria del Coneixement, per veure quin dels dos mbits (Sensible o Intel ligible) es pot arribar a conixer. Per fer-ho dividirem el tema del coneixement en tres subapartats: Quins sn els diferents mbits de coneixement?, En qu consisteix conixer? i Com s'arriba al coneixement?
13
2.2.3.1. MBITS DE CO EIXEME T: EL SMIL DE LA L IA

El primer nivell de reflexi t a veure amb el problema segent: Qu podem conixer? El problema del coneixement s fora important, ja que no hem d'oblidar la polmica entre Herclit i Parmnides que afecta tamb l'mbit del coneixement, i principalment a qu podem arribar a conixer, i per qu. Per mostrar millor quins sn els mbits de coneixement, Plat a La Repblica ens ho explica a travs del Smil de la Lnia: Aix, el coneixement seria similar a una lnia dividida en quatre segments: Ombres i Imatges Objectes Sensibles Entitats Matemtiques Idees
Mn Sensible Opini (Doxa)
Mn Intel ligible Coneixement (Episteme)
Com podem comprovar hi ha dos mbits diferents de coneixement: a) En primer lloc el Mn Sensible, del qual no podem conixer res, ja que el coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, s del tot impossible (recordem la teoria d'Herclit). Per tampoc podem afirmar que d'aquest mn tenim ignorncia, sin que direm que d'aquest mn noms podem arribar a tenir opini (Doxa) que ser definida com el terme mig entre la ignorncia i el coneixement. b) En segon lloc el Mn Intel ligible, l'autntica realitat formada per Idees (universals). Al ser immaterial i immutable s perfectament cognoscible i, per aix s l'mbit del coneixement (Episteme). Aix hem de destacar el diferent nivell de coneixement al qual podem arribar respecte a cadascun dels mons postulats per Plat: l'opini com a terme mig entre el coneixement i la ignorncia, respecte al Mn Sensible, i el coneixement ple respecte a la Realitat Intel ligible del Mn de les Idees.
2.2.3.2. QU S CO IXER? LA REMI ISC CIA

L'sser hum s dividit en cos i nima, sent l'nima la part ms important. Aquest aspecte del pensament de Plat el trobem ja a Pitgores. Aix s important ja que s l'nima l'encarregada de conixer. Si analitzem el procs de coneixement haurem de dir que nosaltres ja sabem qu s conixer, ja que som capaos de reconixer qu significa el coneixement. Si aix no fos aix, quan arribessim a conixer no sabrem que ja hem arribat a assolir el coneixement, i com aix no succeeix, l'nica possibilitat s afirmar que la nostra nima ja coneixia plenament abans d'unir-se al nostre cos.
14
Aix, conixer no s sin recordar all que l'nima ja sabia quan vivia sola al Mn de les Idees contemplant la Idea de Bellesa, i que ha oblidat a l'unir-se a un cos. A aquest procs de record d'all que l'nima ja coneixia se l'anomena Reminiscncia. Aix connectar directament amb la concepci platnica de l'nima.
2.2.3.3. COM ES CO EIX? LA I TUCI

Ja que el coneixement noms s possible respecte al Mn Intel ligible, i per tant es tracta d'un coneixement d'universals, podria pensar-se que el mtode de coneixement s la inducci, s a dir, a partir dels objectes particulars, arribar als universals. Per aix voldria dir acceptar com a base inicial del coneixement als particulars sensibles, fet que no ser acceptat pel pensament de Plat. L'Home noms pot arribar als universals a travs de la Intel ligncia pel cam de l'abstracci: La Intuci de la realitat intel ligible, sense utilitzar mai com a eina la Realitat Sensible. Per realitzar aquesta Intuci Plat considera l'existncia de tres eines importants: . Impuls ertic. La Idea de Bellesa s la Idea ms important ja que es tracta de la Idea d'Idees. Per aix, la Idea de Bellesa s font de coneixement. L'sser hum sempre se sentir atret per la Bellesa a travs de l'amor. Per aix podem parlar d'un cert impuls ertic que ens determina a perseguir el coneixement. . La Dialctica. Ser el mtode dialogat (similar en aquest aspecte a la Maiutica Socrtica) que intentar contraposar una tesi a una anttesi, per poder arribar a una sntesi definitiva. Tesi Sntesi . La Catarsi. El procs de coneixement s un procs clau per determinar la salvaci de l'nima de l'sser hum desprs de la mort. Per aix el coneixement funciona com a purificaci d'aquesta nima. Anttesi
2.2.4. LA CO CEPCI D' IMA

La Concepci de l'nima, segons Plat, ve totalment determinada per la visi Pitagrica que formulava que l'nima s l'autntic Jo de l'sser hum, que aquesta nima pot viure perfectament sense un cos, i que s presonera del cos degut a la necessitat de trobar la purificaci desprs del pecat. Aix, segons Plat, l'nima de l'sser hum s immortal, no morir desprs de la mort del cos, i ho intentar demostrar amb quatre arguments: . L'nima s sinnim de Vida, i res no pot patir el contrari del que s, per tant l'nima, que s Vida, no pot patir la mort, aix doncs, s immortal. . La Reminiscncia ens ha mostrat que l'nima s Pre-existent. Res no ens fa indicar que no sigui Post-existent. . L'nima s similar a la Idea, i com la Idea s immaterial i immortal, l'nima tamb s immortal.
15
. Argument tic. Si l'nima fos mortal, tothom rebria el mateix premi-cstig, ja que els bons i els dolents no serien premiats o castigats per la seva vida. Aix no seria just, i, per tant s necessari que l'nima sigui immortal per poder premiar als justos i castigar als dolents. Un cop demostrada la Immortalitat, a travs del Mite de l'Auriga ens intenta explicar quina s l'estructura de l'nima: L'nima s similar a un carro alat amb un auriga de conductor i dos cavalls; l'un s fort, obedient, dcil, noble..., mentre que l'altre s capritxs, desobedient... Aix fa que la conducci del carro sigui prou complicada, ja que no sempre l'auriga aconsegueix portar el carro per all on vol. El carro, que viu al Mn Intelligible, gira al voltant de la Idea de Bellesa, la qual s font de coneixement. Quan el carro es desvia, i l'auriga no pot contemplar la Idea de Bellesa, el carro perd les ales del coneixement, es fa pesada i cau al Mn Sensible unint-se a un cos. Per aix Plat considera que l'nima s presonera del cos. L'nima, el que ha de fer si vol tornar a viure lliure d'un cos, s conixer per poder tornar a volar i poder ascendir al Mn de les Idees, el seu lloc natural.
Plat afirma que l'nima t tres parts diferenciades: .L'nima Racional. s el coneixement i la ra. Representada al mite per l'auriga. .L'nima Irascible. s l'nima de la fora i l'honor. Representada al mite pel cavall noble. .L'nima Concupiscible. s el desig i les passions. Representada al mite pel cavall capritxs i desobedient. Tots nosaltres tenim les tres nimes, per sempre tenim una ms desenvolupada que la resta. Aquest detall ser molt important pel pensament de Plat, ja que tindr un paper fonamental a l'hora de considerar la teoria poltica de Plat, estretament relacionada amb la concepci de l'nima. Tamb cal destacar que el coneixement posseeix una motivaci tica. El conixer permetr al filsof, que s qui coneix, salvar-se i poder alliberar la seva nima de la pres que significa el cos, i aix poder tornar al lloc natural de l'nima: La Realitat Intel ligible.
2.2.5. TEORIA POLTICA

Com ja hem anticipat anteriorment, la Teoria Poltica de Plat s una de les qestions ms importants del seu pensament, ja que, gaireb podrem afirmar que es tracta del motor del seu pensament filosfic. El qu vol fer Plat s acabar amb el sistema democrtic imperant a Atenes, amb caracterstiques tan prpies com el fet de que alguns dels crrecs importants sn sortejats. Plat afirmar que aquesta no s la millor forma de garantir l'eficcia poltica i per aix proposa un sistema poltic alternatiu seguint uns principis ja establerts a Esparta, on els crrecs siguin ostentats per aquells que estiguin ms capacitats (Aristocrcia: El Govern dels Millors),. Aqu intervindr la triple divisi de l'nima, ja que la preparaci de cada individu dependr de quina sigui l'nima que cada individu tingui ms desenvolupada.
16
Aix, aquells que tinguin l'nima Racional ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Governant per poder dirigir la ciutat, degut a que tenen una major capacitat cognitiva (Filsof-Rei); aquells que tinguin l'nima Irascible ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Guerrera per defensar la ciutat; finalment, aquells que tinguin l'nima Concupiscible ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de les Classes Productives, i abstenir-se d'intentar regir els destins de la ciutat. Els savis tindran aix un paper enorme dins l'estructura de l'Estat ja que seran ells els encarregats de dirigir-lo. Per aix hi haur una qesti fonamental dins la ciutat ideal dissenyada per Plat: L'Educaci. Cada individu ser educat segons la seva capacitat donant la major importncia a les virtuts prpies de cada classe social (La prudncia pels governants, la fora pels guerrers, i la moderaci pels productors). Aix s'aconseguir una vida feli, d'acord amb les diferents virtuts. la Justcia ser aix definida com el perfecte equilibri entre les diferents classes socials. Plat prendr d'altres mesures tamb amb objectius morals. Establir una absoluta igualtat entre homes i dones i tindran les mateixes oportunitats. La instituci familiar quedar dissolta amb la intenci que ning no consideri els fills o els pares com a propis, sin comuns (evitant-se aix l'assassinat), facilitant al mateix temps la important tasca de l'Educaci que estar en mans de l'Estat. De la mateixa forma i amb un objectiu similar, s'abolir la propietat privada, eliminant-se l'altre gran mal de la ciutat: el robatori. Aquesta s la base fonamental de l'Estat Platnic definit com a Aristocrcia, ja que el govern s en mans dels millors; les diferents classes socials de les que parlvem sn classes de poder poltic i no pas classes econmiques. Posteriorment Plat analitza els diferents estats possibles, seguint l'ordre que seguiria de forma natural el procs de degeneraci poltica: . Aristocrcia o Monarquia. El govern est en mans dels ms capacitats per fer-ho. La diferncia entre l'Aristocrcia i la Monarquia ve donada pel nombre de governants (un a la Monarquia, un grup a l'Aristocrcia). s l'nica forma justa de govern. . Timocrcia. El govern est controlat pels militars. No s un govern dolent en s, per donar pas a l'Oligarquia. . Oligarquia. Una petita minoria, l'lite econmica, controla el poder i els seus abusos fan que el poble prengui el poder per la fora instaurant-se una Democrcia. . Democrcia. El Govern s en mans del poble, per la massa no est preparada per governar, i, en realitat, es tracta d'una Anarquia que permet que el ms demagog es faci fcilment amb el poder instaurant-se una Tirania. . Tirania. s la pitjor forma de govern, ja que la ciutat s en mans d'un individu que t com a mxima preocupaci el b particular en lloc del b pblic.
2.2.6. TICA
Dins la visi tica de Plat, el qual es preguntar per all que s bo per l'sser hum, tindr una importncia singular quina s l'estructura de l'sser hum. Al ser un sser dual, all que s bo no podr ser exclusivament el coneixement, i tampoc noms el plaer. Aix ser l'equilibri del coneixement i el plaer el qu permetr a l'sser hum arribar a la Felicitat. Aix, de la mateixa forma que la Justcia ser l'equilibri entre les diferents classes socials de la Ciutat, la Virtut ser definida com l'equilibri entre les tres part de l'nima, sent la virtut el cam per arribar a aconseguir el B Suprem per a l'sser hum: La Felicitat.
17
2.2.7. ESTTICA
Podria semblar a primera vista que l'Art (la Bellesa feta per l'sser hum) seria molt apreciat per Plat. En canvi, Plat rebutja l'Art, ja que es tracta de fer cpies de cpies sensibles, doblement allunyades de la Realitat Intel ligible. Paral lelament, Plat far fora de la seva ciutat als poetes que mostren deus plens de vicis i defectes com els humans, ja que aix no pot ser mai veritat.
2.2.8. TEOLOGIA
s tracta d'un aspecte menor, ja que el pensament de Plat anticipa moltes de les qestions prpies d'autors posteriors per sense mostrar clarament la figura d'un Du. La divinitat hi s present, per de forma difosa sense mostrar-se clarament. Aspectes de la Idea de Bellesa o el Demurg aix ho mostren. Tot i aix no ser difcil convertir-lo en un autor cristi.
2.2.9. IMPORT CIA DE PLAT AL LLARG DE LA HISTRIA

Whitehead afirm que tota la Filosofia Occidental no s ms que notes a peu de pgina de la filosofia de Plat. La frase s encertada ja que ser Plat qui marqui les regles del joc filosfic a Occident. A ms a ms, ja sigui directa o indirectament a travs del seu deixeble Aristtil, el seu pensament ser el centre de l'univers filosfic durant ms de 2000 anys. La instituci creada per Plat: lAcadmia, tindr una llarga existncia fins el segle V d.C. quan ser tancada, tot i que, en certa mesura el seu pensament anir pitagoritzant-se. Com ja hem dit, la primera influncia del pensament de Plat la rebr Aristtil, per, ser a partir de les obres de Plot i St. Agust (qui s'encarregar de fer-lo compatible amb el Cristianisme) quan el pensament de Plat, malgrat noms conservar-se un petit fragment del Timeu, ser hegemnic fins als segles XI - XII quan es recuperi l'obra aristotlica a travs de la Escuela de Traductores de Toledo. La fugida dels savis grecs de Constantinoble a Itlia al segle XV, degut a latac dels turcs far que Occident recuperi lobra platnica i permetr linici a Itlia duna srie de moviments filosfics de caire Neoplatnic sent Lorenzo Valla, Marsilio Ficino, Pico della Mirandola... els mxims exponents. La Nova Cincia a partir de Coprnic, i la Nova Filosofia Moderna, a partir de Descartes, faran que el pensament Platnic abandoni definitivament lavantguarda del pensament, per com deia Whitehead, continua marcant-nos les regles del joc.
18
2.3. ARISTTIL: LA FILOSOFIA DEL SE TIT COM

Aristtil (384-322 a C) no ser un ciutad d'Atenes, ja que era originari de Macednia. Va anar a estudiar a l'Acadmia de Plat a Atenes on, posteriorment, hi va ser professor durant prop de 20 anys. Aix va determinar que el seu pensament tingus una arrel profundament platnica: aix, inicialment el seu pensament ser totalment platnic, per, poc a poc, anar adquirint el seu pensament trets diferenciats del pensament del seu mestre Plat. Desprs de la mort de Plat, Aristtil abandonar l'Acadmia al no ser nomenat director, i tornar a Macednia per fer-se crrec de l'educaci d'Alexandre el Gran. Quan aquest arriba al poder tornar a Atenes on fundar la seva prpia escola: el Liceu. Al cap d'un temps, Alexandre va conquerir tota Grcia, Prsia, i va arribar fins el riu Indo. Al morir aquest, Aristtil ser acusat d'espionatge a favor de Macednia, i fugir d'Atenes per evitar ser ajusticiat, tal i com ho va ser Scrates, morint l'any segent a l'exili.
Bust dAristtl
2.3.1. I TRODUCCI
Aristtil va escriure dos tipus d'obres: Exotriques (destinades al pblic) les quals s'han perdut, i Esotriques2 (destinades a la circulaci interna dins del Liceu) que sn les que actualment es conserven, les quals van ser ordenades per Andrnic de Rodes al segle I a C. Jaeger va adonar-se a principis del s. XX que l'ordenaci efectuada per Andrnic, la qual havia estat acceptada per tothom des del segle XI, s molt imperfecta ja que comet greus errors cronolgics en la seva ordenaci, sense tenir en compte l'evoluci del pensament aristotlic que inicia el seu pensament des de postures platniques.
Aquests sn els textos que ens han arribat.
19
Tamb seria interessant afegir que el motor que determina el pensament d'Aristtil s acabar de forma definitiva amb la polmica entre Herclit i Parmnides respecte a la coexistncia de l'sser i el moviment, polmica que no havia estat superada per Plat, ja que aquest separar els ssers (Mn Intel ligible) dels mbils (Mn Sensible) per sense fer-los compatibles com ser la intenci inicial del pensament d'Aristtil.
2.3.2. METAFSICA
Com ja hem assenyalat, quan Aristtil inicia el seu pensament, la polmica entre Herclit i Parmnides s encara viva. Aix aquesta polmica ens mostra la impossibilitat de fer compatibles l'sser i el moviment. Herclit accepta l'existncia del moviment, per els ssers no sn estables. En canvi Parmnides assenyala l'existncia d'un sser estable, per sent totalment impossible el moviment o el canvi. A ms a ms hi havia un tret com dels dos pensaments: el coneixement s totalment impossible. Com ja hem assenyalat, la soluci platnica no ser efectiva, ja que separar els ssers dels mbils, mostrant, encara, una postura filosfica incapa de fer compatibles l'sser i el moviment. Aristtil ho solucionar afirmant que L'sser es diu de diverses maneres. Amb aix el que diu s que el moviment no seria des d'un sser rgid al No-sser, sin des d'un sser especfic a un altre, ja que hi ha diferents formes de ser. A aquestes diferents formes de ser les anomenar Categories, les quals seran dividides en dos grans grups: . La Substncia. s l'autntic sser, definida com all que pot existir per s sol. . Els Accidents. Sn les diverses formes de ser de la substncia. Sn 9: Quantitat, Qualitat, Relaci, Lloc, Temps, Posici, Estat, Acci i Passi. Com hem vist, la substncia s l'autntic sser ja que els accidents sn les diverses formes de ser de la Substncia i sense la qual, aquests no tenen sentit. Per aix, la Metafsica, que ser definida com la Cincia de l'sser en quant a sser, estudiar la substncia ja que aquesta s l'sser. En un principi, quan encara era platnic, Aristtil afirmar que la substncia s l'universal, per posteriorment, canviar de parer i afirmar que la substncia s el particular, el qual s el compost de Matria i Forma. Entenem per Forma all que fa que un objecte sigui el qu s (universal) mentre que la Matria s all que fa que un objecte sigui qui s, s a dir, la Matria s l'element individualitzador. Per la substncia no s la Forma, ni la Matria, sin el compost de Matria i Forma. Aix veiem que Aristtil uneix exactament all que Plat separava; Plat afirma l'existncia d'elements universals i materials, per separats formant dos mons, mentre que Aristtil afirma que aquests dos elements (universal i matria) formen una unitat indissoluble a la qual anomena substncia. Per aix, l'autntic sser s el particular, el compost de Matria i Forma. Mai no trobarem Matria sense Forma, i mai no trobarem (excepte en un cas molt especial) Forma sense Matria. Aquesta s la diferncia fonamental entre la concepci de l'sser de Plat i d'Aristtil. Tot i aix, veur que s tan important la Forma que, de vegades, l'anomenar Substncia Segona.
20
El propi Aristtil s'encarregar de criticar el pensament de Plat sobre la separaci dels elements universals respecte dels materials afirmant el segent: . Les Idees sn una reduplicaci absurda dels objectes sensibles. . Condueixen a l'admissi d'Idees no admisibles des del sentit com. . No aporten res de nou a l'explicaci del Mn Sensible. . s impossible que les essncies existeixin separades dels objectes dels quals sn essncia. Com podem veure el pensament d'Aristtil s clarament diferenciat del pensament de Plat, per no totalment oposat a la seva visi de l'sser, ja que Aristtil tamb troba elements materials i universals en els diversos ssers, per sense separar-los radicalment en dos mons com fa Plat, fent que la darrera crtica al pensament de Plat sigui la ms important, afirmant que l'sser s un compost de Matria (element material) i Forma (element universal).
2.3.3. FSICA
Fins ara hem analitzat el problema de l'sser sense fer cap tipus de referncia a l'altre element de la Polmica entre Herclit i Parmnides com seria el problema del moviment o canvi. Herclit afirmava que el moviment era totalment imprevisible cosa que dificultava, fins fer impossible, el coneixement, mentre que Parmnides afirmava la impossibilitat del moviment. Aristtil afirmar que el moviment s possible, per no s cert que el moviment sigui totalment imprevisible, ja que els ssers noms poden arribar a ser, all que poden arribar a ser. Aix definir Potncia com les possibilitats futures d'un sser i Acte com all que un sser s. Moviment ser, doncs, el pas de la Potncia a l'Acte o dit d'una altra forma, el moviment ser definit com l'actualitzaci de les potncies de l'sser en acte. Amb aix Aristtil mostra que el moviment s perfectament previsible, i, per tant, la pretensi del pensament d'Herclit de creure en un moviment imprevisible que ens porta a la impossibilitat del coneixement, s totalment injustificada. La polmica est totalment superada, tant en el terreny de l'sser, com en el terreny del moviment. Si intentem relacionar el problema del moviment amb el problema de l'sser ens adonem que les definicions d'acte i de Forma coincideixen ja que tant lacte com la Forma sn el que determinen que un sser sigui el qu s. Al mateix temps, veiem com all que determina les possibilitats futures d'un sser s la seva Matria, de tal forma que si trobssim un sser immaterial, aquest seria immbil, ja que no tindria potncies. Una altra qesti interessant ve donada per intentar trobar qu s primer, si l'acte o la potncia, adonant-se Aristtil del fet segent: per poder ser alguna cosa en el futur, s'ha de ser abans alguna cosa en el present, per tant, per poder tenir potncies cal tenir abans acte, fent que l'acte sigui anterior a la potncia, determinant aix que l'univers sigui infinit en el temps: no ha estat creat, sin que existeix des de sempre.
21
Aristtil far dues classificacions diferents sobre els tipus de moviment o de canvi: 1. Canvi Substancial. s aquell canvi que afecta a la substncia, s a dir, s aquell canvi que fa que un objecte deixi de ser all que s. Naturalment, aix es produeix, quan l'afectada s la Forma. 2. Canvi Accidental. s aquell canvi en el que l'objecte no deixa de ser all que s. Una segona classificaci seria la segent: a) Generaci-Corrupci. s el canvi del naixement i la mort de l'sser. s tracta, doncs, d'un canvi substancial. b) Traslaci. s el canvi que afecta a les categories de temps i espai. s un canvi accidental. c) Augment-Disminuci. s el canvi que afecta a la categoria quantitat. s tamb un canvi accidental. d) Alteraci. Afecta a la resta de categories accidentals. Es tracta dun canvi accidental. Una altra qesti important s que el moviment s etern, i que tot all que es mou s mogut per un altre, fet que ens obliga a considerar la necessitat de l'existncia d'un Primer Motor que sigui immbil. Abans ja hem parlat de la possibilitat d'un sser immaterial, el qual seria Acte Pur, i per tant immbil, mentre que ara, Aristtil ens ha mostrat la necessitat de la seva existncia com a iniciador del moviment com a Primer Motor Immbil: Du (segons la tradici cristiana). Aix estar estretament relacionat amb la visi de l'univers d'Aristtil, element molt important del seu pensament, ja que ser la visi del mn acceptada fins l'obra de Coprnic al s. XVI. Aristtil afirmar que la Terra s immbil al centre de l'univers, mentre que la resta del mn gira al seu voltant. El Primer Motor s fora de l'univers el qual, de forma indirecta (com per amor) fa que l'esfera de fixes marqui l'inici del moviment, i aquest es vagi comunicant a la resta d'esferes interiors:
Model Geocntric
22
Aristtil estableix una jerarquitzaci de l'univers dividint-lo en dues zones diferenciades: . Mn Sublunar. s la regi de l'univers compresa entre la Terra i la Lluna (sense incloure-la). s el mn de la generaci i corrupci, formada pels quatre elements d'Empdocles (terra, aigua, aire i foc), sent el moviment propi d'aquest mn el rectilini uniformement accelerat (MRUA). . Mn Supralunar. s la regi que hi ha ms enll de la Lluna. s format per la Quintaessncia (ter) i el moviment propi d'aquest mn s el circular i uniforme (MCU). Finalment, Aristtil intenta trobar quines sn les causes dels diversos ssers, trobant-ne les segents: . Causa Material. s la Matria i element individualitzador. . Causa Formal. s la Forma i element universal de l'sser. . Causa Eficient. s l'sser exterior que fa possible l'sser. . Causa Final. s la ra i finalitat de l'objecte. La causa ms important per Aristtil s la Causa Final, i, per aix de vegades, l'anomenar Causa Primera, ja que s la que determina en major mesura la realitat de l'sser. Si intentem trobar quines sn les causes d'un objecte particular (El David de Miquel Angel) tindrem: Causa Material: el marbre; Causa Formal: esttua; Causa Eficient: Miquel Angel; Causa Final: la Bellesa. Aqu caldria analitzar amb ms atenci la Causa Material, ja que en nombroses ocasions s'afirma que la matria d'un objecte s una Substncia (ferro, fusta, llana...) i per tant un compost de Matria i Forma. Per aix Aristtil distingir entre Matria Primera (La matria que posseeix un objecte, totalment incognoscible i que no canvia malgrat tots els canvis que afecten a l'objecte, ja siguin canvis substancials o accidentals) i Matria Segona que seria aquesta Substncia Material de la que parlvem (fusta, ferro...).
2.3.4. LGICA
A l'hora de considerar les categories es pot arribar a elles des de dos punts de vista diferents. Des del punt de vista de l'sser (Metafsica) o des d'un punt de vista lingstic (Lgica). Aix definirem substncia com all que pot ser subjecte d'una oraci, i accidents com els diferents predicats de la substncia. La casa s molt gran. La casa (substncia) molt gran (categoria de quantitat). Aix ens portar directament al concepte de proposici, definida com la mnima informaci plena. De proposicions n'hi ha de quatre tipus segons les dues dades segents: afirmativa-negativa, universal-particular. Aix arribem al raonament sil logstic el qual tindria la segent estructura tpica: Tots els homes sn mortals Scrates s un home ------------Scrates s mortal.
23
Veiem com l'estructura del sil logisme s deductiva, per necessitem una inducci prvia per arribar a les premises, sense la qual la deducci seria impossible (el coneixement, com veurem posteriorment). Un grup de les premises a les quals s'arriba s el dels axiomes (veritats indemostrables per evidents) destacant-hi entre ells el principi de no contradicci: Res no pot ser i no ser alguna cosa al mateix temps, no sent solament un principi lgic sin que tamb s un principi metafsic que afecta a l'sser.
2.3.5. CO CEPCI DE L IMA

Una de les diferncies fonamentals del pensament d'Aristtil respecte al de Plat, la trobem a la Concepci de l'nima. Aix, mentre Plat considera que l'nima de l'sser hum s immortal i pot viure separada del cos, ja que el seu estat natural s el Mn Intel ligible, allunyada de la realitat sensible, Aristtil reprn el concepte d'nima simplement com all que possibilita la vida a un cos, independentment de si s material o no. Segons Aristtil l'nima s material, i per tant mortal, completament allunyat del pensament de Plat i del Pitagorisme. A ms a ms, Aristtil no reflexionar noms sobre l'nima humana, sin que tamb ho far sobre les diferents nimes de la resta d'ssers vius, ja que, en definitiva, Aristtil tindr un gran inters per la Biologia. Aix afirma que hi ha tres tipus d'nimes: . nima utritiva. s l'encarregada de proporcionar aliment i reproducci. La tenen tots els ssers vius, i s la prpia dels vegetals. . nima Sensitiva. s la que permet interactuar amb el medi exterior. s la prpia dels animals. . nima Racional. s la ra i la intel ligncia. Exclusiva de l'sser hum. Dividida en dues parts: . Intel lecte Agent. s l'element immaterial i immortal de l'nima. Per no s individual, sin com. Per aix, res que sigui individual sobreviu a la mort. . Intel lecte Pacient. s l'element material i mortal de la intel ligncia. El coneixement t el segent procs: Quan l'objecte impacta els nostres sentits, l'Intel lecte Agent projecta sobre l'Intel lecte Pacient la Forma o essncia de l'objecte. Aix, el coneixement, a l'igual que per a Plat, s un coneixement d'universals, per a diferncia d'aquest, el coneixement no s possible al marge de l'experincia. Si no hi ha experincia, l'Intel lecte Agent no projecta res sobre lIntel lecte Pacient, fent impossible el coneixement. Aix, podem dir que l'Intel lecte Agent s coneixement en acte, mentre que l'Intel lecte Pacient s coneixement en potncia, i podrem definir el coneixement com l'actualitzaci del coneixement en potncia de l'Intel lecte Pacient, grcies a l'Intel lecte Agent.
24
2.3.6. TICA
L'estudi de l'tica sempre est relacionat amb la conducta humana a partir dels principis del B i del Mal. Aix Aristtil afirma que no hi ha noms un B sin que hi ha diferents bns, definint el concepte de B a partir de la finalitat de les accions. Ning no tendeix al mal, ja que el B s el motor de les accions humanes, s a dir, l'sser hum tendeix a la seva felicitat, ja que la felicitat ser aquest motor de les accions humanes. Hem d'admetre, per, que s un concepte difcil de definir. Aquest b ha de ser d'acord amb la natura prpia de l'sser hum. All que diferencia l'sser hum de la resta d'ssers s la seva intel ligncia, la capacitat racional. Per aix l'sser hum noms ser feli si realitza l'activitat intel lectual; l'sser hum feli viu b i t una conducta correcta. Per tamb admet que s necessari un cert nivell de benestar material per poder garantir aquesta felicitat. Hi ha un altre concepte molt important dins la concepci tica d'Aristtil: La virtut, que podria ser definida com el cam propi per aconseguir la felicitat. De virtuts n'hi ha de dos tipus: . Virtuts tiques: Sn les virtuts morals com la fora, la justcia... . Virtuts Dianotiques: Sn les virtuts intel lectuals com la saviesa, la prudncia... Tota virtut neix de l'hbit, cap virtut s apresa naturalment. Cal cultivar-la, ja que sense aquest treball voluntari i lliure, la virtut no s possible. Per aix Aristtil no compartir la visi de Scrates que afirmava que noms cal saber qu s el B per actuar de forma correcta. Aristtil corregir aquesta visi afirmant que no hi ha prou amb saber qu s el B per actuar de forma correcta, cal voler actuar de forma correcta. Finalment, a l'hora de considerar quina s l'actitud virtuosa caldr tenir en compte que la virtut ser definida com el terme mig de dos extrems viciosos (per excs o per defecte); per aix, la virtut ser acceptada sempre com a sinnim de moderaci.
2.3.7. POLTICA
A l'hora d'analitzar el pensament poltic d'Aristtil cal tenir en compte que era un Meteco (estranger) sense cap tipus de dret poltic a Atenes. Aristtil no compartir la visi de Plat sobre la Democrcia, ja que ser partidari del sistema democrtic, per crtic amb la Democrcia implantada a la Ciutat d'Atenes. Aix afirmar, que a l'igual que la virtut era definida com el terme mig, la classe social que hauria d'ostentar el poder s la classe mitja (l'intermig entre rics i pobres). Considerar els diferents estats poltics segons les variables Bo-Dolent segons es preocupin dels interessos pblics o privats i Govern d'un-d'uns quantsde tots: Un Bo Dolent Monarquia Tirania Uns quants Aristocrcia Oligarquia Tots Politeia Demaggia
25
L'sser hum s un sser social per natura. (L'Home s un animal poltic). Per aix hem de dir que la societat no s un fet artificial. L'sser hum est cridat a viure en societat, degut a la seva natura biolgica, al no ser autosuficient, es veu obligat a col laborar amb d'altres ssers humans i formar grups socials, entre els que destaca, per ser la millor forma d'administrar un Estat, la Ciutat-Estat (La Polis). L'Estat t l'objectiu de garantir la bona vida als ciutadans, i aix possibilitar que els ciutadans siguin felios. (Com veiem tica i poltica estan profundament relacionats en el pensament d'Aristtil).
2.3.8. ESTTICA
Aristtil no compartir la visi negativa de Plat respecte l'Art, sin que l'apreciar com un fet positiu. A l'analitzar-lo hi troba els segents trets caracterstics: . La Mmesi. L'Art copia la natura, per l'artista t l'habilitat de, partint de particulars, plasmar l'universal dins la matria. . La Catarsi. Determinades disciplines artstiques (Msica, Tragdia) provoquen en l'espectador una purificaci de l'nima degut a la seva bellesa.
2.3.9. TEOLOGIA
A l'hora de parlar de Du cal dir que el Du d'Aristtil s un Du que s fora d'aquest univers (s immaterial) i s el responsable indirecte del moviment (Primer Motor Immbil), ja que Du no seria la Causa Eficient del moviment, sin la seva Causa Final. (Du mou com per amor). Du, com acte pur que s, s perfecte, ja que s la forma viva ms perfecta possible, la intel ligncia, i t com a objectiu pensar sobre ell mateix. Es tracta, doncs, d'un Du que no interv en aquest mn, negant l'existncia de la providncia divina.
2.3.10. IMPORT CIA D'ARISTTIL AL LLARG DE LA HISTRIA

El Liceu va tenir una llarga vida com a centre d'estudis filosfics, i ser des del Liceu on es publicaran les obres d'Aristtil al segle I a C. Aquests textos dAristtil es van perdre per a lOccident Cristi, tot i que tant la Europa Ortodoxa, com lIslam van conservar les obres dAristtil al llarg de tota lEdat Mitja. A partir dels segles XII-XIII, l'obra Aristotlica es recupera per a l'Occident Cristi, des de l'Islam, grcies a La Escuela de Traductores de Toledo, partint dels comentaris d'Averrois; hi haur un intent important d'oblidar l'Averroisme i convertir Aristtil en un autor compatible amb el pensament cristi. Aix ser aconseguit per St. Albert el Gran i St. Toms d'Aquino, fins al punt que el Tomisme ser acceptat com la Doctrina Oficial de l'Esglsia Catlica fins als nostres dies. Ser Aristtil un dels autors ms importants de la Histria al formular el primer sistema cientfic, vigent durant ms de 2000 anys, fins ser substitut pel sistema de Newton. Cal dir que la vigncia de la Filosofia Grega s'acabar amb Descartes, el qual iniciar ja la nova etapa de la Filosofia Moderna. Finalment, destacar que no va ser fins al segle XX, quan Jaeger s'adon dels enormes errors cronolgics realitzats per Andrnic a l'hora d'ordenar els textos aristotlics, fet que ha obligat a reinterpretar el pensament d'Aristtil corregint-hi aquests errors.
26
2.4. LA FILOSOFIA HEL LE STICA I ROMA A (EPICUR)

Entenem com a Filosofia Hel lenstica, el pensament grec posterior a la creaci de l'Imperi Macedoni d'Alexandre el Gran, i que tindr continuitat dins l'poca Romana, ja que Roma, desprs de conquerir Grcia, adoptar la seva Religi i el seu pensament filosfic, fins arribar a ser digna successora. Comencem l'anlisi del pensament Hel lenstic amb Epicur i l'Epicureisme.
2.4.1. EPICUR I L'EPICUREISME

Epicur s un dels filsofs ms destacats del perode Hel lenistic, el qual, sent fora proper en el temps del pensament clssic de Plat o Aristtil, viu un context filosfic i poltic fora diferent. En primer lloc, i pel que fa a la poltica, Grcia ha perdut lestructura poltica basada en la polis com a Ciutat-Estat.
Bust dEpicur
2.4.1.1. I TRODUCCI
La figura ms original entre els filsofs que representen el nou horitz intel.lectual de lpoca hel lenstica s Epicur (341-270 a C). Epicur vivia amb els seus deixebles al jard. Epicur i els seus amics feien al jard una vida extraordinriament moderada, i el tipus de convivncia que mantenien deixava veure la influncia del carcter amable i geners del fundador. Eren coneguts com els del jard, per la seva forma especial de conviure. Per aix sorprn la fama que, al llarg de la histria, ha tingut posteriorment lepicureisme. Efectivament, ser epicuri semblava que estava unit a una forma de vida en qu imperaven els desitjos incontrolats i el plaers, res ms lluny de la realitat del pensament dEpicur. Com es va forjar aquesta llegenda no deixa de ser un exemple ben interessant de les tergiversacions i les manipulacions de qu, de vegades, sn objecte les opinions i els esdeveniments que determinen la vida.
27
Alexandre el Gran, malgrat la curta durada del seu Imperi, ha canviat de forma definitiva la poltica grega (la polis desapareix sent absorvida per lImperi). Pel que fa a lelement filosfic, els autors hel lenistcs es preocupen per elements ms prctics que els del Perode Clssic, ja que la preocupaci fonamental daquest perode ser aconseguir una bona forma de viure. La felicitat i les diverses formes dentendre-la i d'aconseguir-la ser la preocupaci clau. No hem doblidar quines sn les influncies filosfiques anteriors que t Epicur, i entre totes destaca el pensament atomista de Demcrit. Sha arribat a definir el pensament epicuri com la uni de latomisme fsic de Demcrit, les conseqncies que aquest t a nivell tic i la necessitat de trobar la felicitat com a element propi de la Filosofia Hel lenstica.
2.4.1.2. TICA
Epicur remarca la importncia del cos com a fonament de la nostra existncia. Probablement, amb aix soposava al platonisme que, dacord amb la tradici de la mstica rfica i pitagrica, afirmava que el cos ja s una tomba. El punt de vista epicuri consistia a acceptar que el cos, amb totes les seves limitacions, s lnica realitat que som i que, per tant, s la veritable mesura de les coses. Aix no obstant, aquesta mesura no s noms una cosa intel.lectual, com semblava que deia la dita del sofista Protgores. El cos i les seves necessitats simples i elementals sn la garantia originria del nostre benestar; per tant, el plaer del cos s un ndex que marca la nostra manera destar en lexistncia. Epicur no intenta dissimular aquesta presncia de la corporetat, sin que, efectivament, laccentua, en reconixer un fet fsic en el qual la natura ens marca els seus propis lmits. Plaer i dolor sn, doncs, els dos principis fonamentals de lexistncia. La construcci duna filosofia que vulgui erigir-se sobre fonaments slids cal que parteixi daquest fet. El que pretn Epicur s la recerca del plaer ents com a fugida del dolor. Epicur s, aix, partidari del plaer moderat. El cos no s una tomba, sin font de vida i base per edificar la solidaritat. El reconeixement del plaer i del cos com a origen dun projecte de saviesa necessita determinades orientacions: En primer lloc, cal organitzar els desitjos que constitueixen un motor de lexistncia. Els desitjos actuen sobre un mn real, sobre una societat establerta. Sovint, la capacitat de desitjar no s limpuls que aspira a ideals de convivncia i concrdia, sin que est deformada per les possibilitats amb qu el mn social es presenta per ser desitjat. Tipus de desitjos: . aturals i necessaris: els que eliminen el dolor, com la beguda i el menjar. . aturals per no necessaris: els que noms acoloreixen el plaer, per no extirpen el dolor, com els aliments refinats. . i naturals ni necessaris: per exemple, les corones i les esttues.
28
Tenint aix present caldr saber escollir, i aquest ser un dels eixos centrals del seu pensament. Els anomenats desitjos falsos, que no estan acompanyats de la natura, constitueixen un mn imaginari que, per un procs patolgic, pot acabar esdevenint el nostre nic mn. Quan aquest mn desapareix, per latzar i per la inconsistncia de tot el que no es fonamenta en la natura, podria donar-se el cas que hagussim oblidat aquest mn propi, el mn natural. Estar en el mn vol dir, consegentment, saber escollir. En aquest sentit, el cos tamb ajuda a trobar els desitjos adequats; per les tries que es facin cal que contribueixin a lautarquia i lautosuficincia de la persona. Aquesta afirmaci del propi jo enfront de les possibilitats naturals o antinaturals amb qu es presenta el mn en qu vivim, s un indici que hem assolit un equilibri que Epicur, seguint Demcrit, anomena amb el terme atarxia, que significa serenitat de lnima. El plaer resta en un lloc gaireb asctic i t ben poca relaci amb la crtica que sha fet a lexcs epicuri. De tota manera, Epicur no deixa de presentar una posici molt radical en formular aquesta defensa del plaer. La intel.ligncia constitueix la veritable excel.lncia o virtut, i della broten totes les altres qualitats solidries dels ssers humans. Lafany de riquesa de lsser hum ha de ser tamb controlat per aquesta intel.ligncia. La teoria del plaer sembla que indica un cert predomini de legoisme, aix com dels interessos individuals. Si el cos s el nostre fonament, el plaer i el dolor sn les manifestacions duna sensibilitat preocupada sempre pels propis xits o fracassos. Lamistat, aix no obstant, ens treu de nosaltres mateixos i ens projecta vers els altres. No es tracta tan sols del fet que puguin ser amics els membres de la comunitat dels deixebles dEpicur. La imatge duna amistat que presideix la uni en la felicitat de tots els ssers humans s lexpressi del cosmopolitisme hel.lenstic. Per lamistat no s, com el plaer, una cosa natural. Tota amistat s desitjable per ella mateixa per t lorigen en la utilitat (Gnomologion, 23). La utilitat crea una mena de vinculaci que substitueix la falta dun principi natural que la fonamenti. Aix doncs, lamistat apareix com un comproms que ens fa solidaris.
2.4.1.3. FSICA
Aquest projecte tic shavia de compaginar amb una interpretaci del mn i de les forces que el governen. Perqu si, efectivament, el mn estava supeditat a certes forces i en la ment dels ssers humans hi dominava la por daquests poders estranys, no es podien assolir ni lautarquia ni la pau interior. Aix doncs, cal allunyar totes les supersticions que hi ha en la ment. Els dus poden existir, per no es preocupen dels ssers humans i viuen en un altre mn que no t cap connexi amb el nostre.
29
Epicur pretn alliberar-nos de les dues grans pors a qu senfrontava el mn grec: la mort i el dest. No existeix cap dest establert per a nosaltres. Aquesta idea soposa a qualsevol concepci fatalista segons la qual tota la nostra vida estaria predeterminada per aquestes forces superiors. La idea de la providncia que trobarem en els estoics senfronta a un aspecte essencial de lepicureisme. No existeix el dest. De la mateixa manera que cal alliberar-se dels dus, tamb cal alliberar-se de la idea de la mort com a causa dintranquil.litat i dinfelicitat. Aquesta tamb s una de les qestions centrals del pensament dEpicur. No hem de tenir por de la mort, ja que la mort no s ms que labsncia de sensacions, i, per tant, la mort no representa res per a nosaltres. No hi ha vida ms enll de la mort, i aix s el que ens ha de tranquilitzar per sobre de tot. Quan nosaltres estem, la mort no hi s, i quan la mort s nosaltres no hi som. La doctrina atomista serveix a Epicur per sostenir la seva concepci del mn. El seu principi fonamental s que no hi ha res que neixi del que no s perqu, si aix passs, les llavors no haurien estat necessries. Lunivers sempre ha estat com ara i sempre ser aix. No hi ha res ms que els cossos i lespai buit. Coneixem els cossos per la sensaci, en la qual han de fonamentar-se els raonaments per tal darribar al que encara no coneixen. Els cossos estan formats per parts indivisibles anomenades toms, tal com havia sostingut Demcrit. Els toms tenen tres propietats que els diferencien: extensi, forma i pes. Es mouen verticalment damunt cap avall. Aquest moviment s etern i, de vegades, presenta una desviaci en la seva direcci vertical. Aquesta declinaci dels toms introdueix un principi de llibertat. Lnima est feta dtoms molt subtils, rodons i llisos, i podrien comparar-se amb lal que ens surt dels pulmons. s material, perqu si fos immaterial no podria influir en el cos. Els batecs del cor sn la prova daquest moviment de lnima, que resideix, sobretot, en la cavitat torcica. Lnima, com a manifestaci de la racionalitat, t tres facultats: la sensaci, la ment i la ra. . La sensaci ens posa en contacte amb el mn i constitueix el fonament de tots els nostres coneixements. . La ment s la capacitat de construir mons imaginaris, que mantenen una relaci amb el mn sensible don procedeixen. . La part racional o logos s la que t a veure amb el llenguatge i amb la comunicaci del coneixement. Lnima, com que s material, tamb sesvaeix amb el cos i els seus toms es perden en lespai. Aix doncs, no t sentit una immortalitat personal, ni tampoc la idea de premis o cstigs que poguessin tenir lloc desprs de la mort.
2.4.1.4. LGICA O TEORIA DEL CO EIXEME T

Epicur va dividir la seva filosofia en tres parts: tica, Fsica i Cannica. Aquesta darrera es refereix, sobretot, a un criteri del que s veritable. La Cannica, o Lgica, ha destablir els cnons que regeixin i orientin les formes de coneixement.
30
La sensaci prov duna afluncia dtoms molt fins i veloos. Aquest corrent produeix en nosaltres dols o simulacres (edolon) que han penetrat pels ulls i sassemblen als objectes sensibles. Les sensacions van acompanyades de sentiments o afectes que es desperten en nosaltres i que estan connectats amb la nostra experincia. Per potser el criteri ms interessant s el de les anticipacions (prolepsis). Aquest concepte presenta lexistncia dun territori interior que completa i modifica tot el que ens arriba de fora. Les anticipacions romanen en la memria que tenim de tota la nostra experincia en la vida. Laltre criteri o cnon sn els afectes o passions, tot el que patim o experimentem afectivament. El plaer i el dolor constitueixen i forgen un entramat essencial de la nostra manera de percebre el mn i dels nostres afectes. A travs dels afectes tenim criteris que ens orienten sobre el b i el mal. Aix doncs, els ssers humans estan sotmesos a limperi del seu propi jo. s aquest domini subjectiu el que determina moltes de les nostres actituds i la nostra manera de pensar.
2.4.1.5. IMPORT CIA DEPICUR AL LLARG DE LA HISTRIA

Tot i lalt nivell del pensament filosfic dEpicur, el rebuig i malinterpretaci del seu pensament, aix com la persecuci de la seva obra determinen que al llarg de la histria, durant molts anys Epicur sigui ignorat. Equiparat errniament amb lHedonisme, rebutjat pel seu materialisme, ser oblidat, a ligual que el seu seguidor ms important: Lucreci, ja a lpoca romana. Ser a partir del segle XVI quan, amb la recuperaci dels textos grecs es recuperaran alguns dels seus textos i pinzellades del seu pensament.
2.4.2. ALTRES ESCOLES HEL LE STIQUES I ROMA ES

Apart dels epicureistes, hi ha daltres escoles filosfiques en el perode Hellenstic i Rom. . Els Cnics: Rebutgen qualsevol forma d'instituci poltica i per aix se separen de la societat, sent extremadament crtics amb aquesta. El filsof ms important ser Digenes (413-327 a C). . Els Estoics: Consideraran que el ms important per l'sser hum s l'atarxia, s a dir, la imperturbabilitat de l'nima davant dels fets positius o negatius de la vida. Tindr el seu mxim nivell d'esplendor a Roma amb Sneca (4-65 ) i l'Emperador Marc Aureli (121-180) com a mxims representants. . Els Escptics: Afirmen que res no es pot conixer, i, per aix, deixen de filosofar, ja que la Filosofia ja no t cap sentit. . L'Acadmia: L'Acadmia Platnica tindr una llarga existncia, ja que no ser tancada fins el segle V d C, per anir oblidant Plat i acabar pitagoritzant-se.
31
2.4.3. EL EOPLATO ISME

s un dels moviments ms importants, i per aix mereixer una atenci especial. Al segles III i IV es produeix una reinterpretaci del pensament de Plat, en mans de Plot i St. Agust, el qual acabar convertint Plat en un autor cristi.
2.4.3.1. PLOT
El pensament de Plot (205-270) t com a novetat ms destacada l'afirmaci de la jerarquia de l'univers, sorgit de l'emanaci d'aquest a partir de l'U. L'U es pensa a s mateix, Aix provoca el naixement de la ment, que es pensa a s mateixa, i del pensament. (el Nous i l'nima Universal) Llavors es produeix un procs de descens i de degradaci que permet arribar a la matria, on sorgeix l'sser hum que ser capa d'ascendir cap a la divinitat a travs del coneixement i de l'amor (impuls ertic). l'U
Nous El Mn de les Idees El Mn Sensible Descens (Emanaci) L'sser hum
nima Universal
Ascens (coneixement)
2.4.3.2. ST. AGUST D'HIPO A

El pensament de St. Agust d'Hipona (354-430) s molt similar al pensament de Plot, per amb alguns canvis que fan compatible aquest pensament filosfic amb el Cristianisme. Aix l'estructura de l'univers seria la segent. Pare
Fill El Mn de les Idees El Mn Sensible Descens (Creaci) Lesser hum
Esperit Sant
Ascens (Coneixement)
32
Altres dos aspectes destacats seran d'una banda el tema de Fe i Ra, que ser una de les polmiques ms destacables de l'Edat Mitja. St. Agust afirmar que Fe i Ra no poden ser incompatibles, ja que noms existeix una veritat i que Du ens ha donat dues fonts per arribar-hi. Afirma tamb, per, que si alguna vegada arriben a tenir seriosos problemes d'enfrontament, la Fe s l'autntica font de coneixement. L'altra qesti a destacar s l'intent de fer compatible l'omniscincia de Du, i la llibertat de l'sser hum. Com s possible ser lliure si Du ja coneix, des de l'inici dels temps, qu far jo? Aquest s un problema delicat, ja que si acaba afirmant que l'sser hum no s lliure, afirma que l'sser hum no s responsable dels seus actes, i per tant no pot ser jutjat i castigat per les seves faltes. St. Agust ho soluciona dient que Du sap des de l'inici dels temps quina ser la meva lliure elecci. Finalment St. Agust s creador d'una teoria poltica: la teoria de les dues ciutats: La Ciutat Terrenal i la Ciutat de Du. Aix afirma que l'nica forma vlida d'Estat s aquella que t com a fonament bsic la teoria cristiana, ja que l'Estat s l'instrument essencial de Du a l'hora de construir la Histria.
33
3. EL PE SAME T MEDIEVAL
L'poca Medieval s el perode incls entre la caiguda de Roma (segle V) i la caiguda de Constantinoble (segle XV). En aquest perode podem trobar principalment dos perodes filosfics: El Neoplatonisme (segles V-XIII) i l'Aristotelisme (segles XIII-XV). No hi ha grans innovacions filosfiques, ja que tot el pensament gira al voltant d'interpretar una i altra vegada el pensament de Plat i Aristtil. La visi del mn (univers fsic) ser l'aristotlica reformada per Ptolomeu (s.I)
3.1. EOPLATO ISME

Tot i que tota l'obra de Plat es va perdre, a excepci d'un breu fragment del Timeu, va ser el pensament d'origen platnic, el centre de l'univers filosfic durant la major part de l'Edat Mitja. Aquesta prdua dels originals platnics determinar que sigui la interpretaci de St. Agust, la forma principal d'entendre el pensament de Plat.
3.1.1. JOH SCOT ERIGE A

John Scot Erigena (810-877), considera la realitat combinant l'acte de creaci de forma activa i passiva. Aix afirma l'existncia de quatre possibles realitats: - No Creada, Creadora: s Du en la seva funci de creaci, creant les Idees Platniques. - Creada, Creadora: Sn les Idees, creades per Du, per creadores de la realitat sensible. - Creada, No Creadora: s la realitat sensible. - No Creada, No Creadora: s Du, per ara amb la funci de Causa Final de lunivers.
3.1.2. ST. A SELM DE CA TERBURY

St Anselm de Canterbury (1033-1109) s un dels autor ms importants del pensament medieval. s el creador del fams Argument Ontolgic per demostrar l'existncia de Du: Tots nosaltres, fins i tot els no creients, tenim dins nostre la idea que Du s l'sser ms perfecte que puc imaginar. Si aix s aix, Du ha d'existir ja que, si no fos aix jo podria imaginar-me un altre sser encara ms perfecte: el propi Du, per existint. Per tant, queda demostrat que Du, que s l'sser ms perfecte que puc imaginar, existeix. Aquest argument s un argument a priori, ja que no s basat en l'experincia, sin que utilitzem com a centre de l'argument la definici de Du, sense tenir res ms en compte que aquesta definici. Aquest argument s molt important histricament ja que ser acceptat, entre d'altres per Descartes, Hegel i rebutjat per St. Toms dAquino i Immanuel Kant. Aquest intent de demostraci marcar l'inici de la polmica entre les demostracions a priori (basades en la definici i concepte) i les a posteriori (basades en l'experincia).
34
3.2. ARISTOTELISME
Els islmics havien conservat les obres d'Aristtil, mentre que els cristians les desconeixien. El perode de pau entre Islmics i Cristians als segles XI -XII a la Pennsula Ibrica, permetr el desenvolupament de la Escuela de Traductores de Toledo, des d'on, entre d'altres, es traduiran les obres d'Aristtil des de l'rab al llat. Aix far que el pensament d'Aristtil vagi convertint-se poc a poc en el centre filosfic, i grcies a St. Albert el Gran, i St. Toms dAquino, la nova visi d'Aristtil acabar convertint-se en la doctrina oficial de l'Esglsia Catlica com ho s encara avui en dia. Per poder entendre la visi aristotlica cristiana, caldr fer un petit esment de la doctrina aristotlica dins de l'Islam, especialment l'obra d'Averrois.
3.2.1. AVERROIS
Averrois (1126-1198) ser el comentarista ms important de l'obra d'Aristtil dins de l'Islam, i ser la porta d'entrada d'Aristtil a l'Europa del segle XII. El seu pensament s lliure de connotacions platniques i accepta plenament el pensament d'Aristtil amb tres novetats importants: . Lunivers s etern (no creat). Aristtil no afirma l'existncia de cap Demurg, i, per tant, el mn no s creat per Du (Primer Motor). . L'nima s mortal, noms s immortal l'Intel lecte Agent, el qual no s individual. . Existeix una doble veritat, la veritat de fe i la de ra, les quals poden ser perfectament incompatibles. L'averroisme ser rebutjat, i els seus mxims representats perseguits, per aix, les interpretacions que es faran posteriorment seran diferents a la seva visi, per, cal recordar que aquesta ser la porta d'entrada de l'aristotelisme a l'Europa Cristiana del segle XII.
3.2.2. ST. TOMS D'AQUI O

St. Toms dAquino (1225-1274) ser l'encarregat de convertir, juntament amb el seu mestre St. Albert el Gran, la Filosofia d'Aristtil al cristianisme, per aix far fora del seu pensament les tres caracterstiques d'Averrois que feien Aristtil incompatible amb el Cristianisme: Du crea el mn, l'nima s immortal, i les veritats de fe i ra han de coincidir. Per les dues qestions ms importants de la seva visi seran la separaci entre essncia i existncia i les demostracions a posteriori de l'existncia de Du. Essncia i existncia. Segons el pensament d'Aristtil, Acte i Forma coincidien de tal manera, que un universal, pel fet d'existir, determinava que ja existia l'objecte. Aix determinava l'existncia d'objectes, dels quals existia el concepte, noms pel fet de l'existncia del concepte, cosa que negar St. Toms dAquino (contra l'argument ontolgic de St. Anselm).
35
Les Cinc Vies de St. Toms dAquino: St. Toms dAquino demostra l'existncia de Du amb 5 arguments a posteriori, s a dir, basats en l'experincia: 1. Via del Moviment: Tot all que es mou ho fa mogut per un altre. Cal l'existncia d'alg que mogui sense que es mogui: Du. 2. Via de la Causalitat: Tota causa s causada, s necessria l'existncia d'una causa que no sigui causada: Du. 3. Via de la Contingncia: Tots els objectes del mn sn contingents (innecessaris) cal l'existncia d'un sser que sigui necessari per donar sentit a l'univers: Du. 4. Via dels Graus de Perfecci: Tots els objectes sn ms o menys perfectes. Cal l'existncia d'una perfecci absoluta, respecte de la qual, la resta d'ssers siguin perfeccions relatives: Du. 5. Via de lOrdre del Mn: Tot els objectes de l'Univers, fins i tot els inanimats segueixen la seva funci de forma perfecta. Cal alg que dirigeixi aquest ordre: Du.
3.2.3. GUILLEM D'OCKHAM

Al segle XIV apareix una polmica que girar al voltant de l'existncia o no dels universals. Alguns autors consideraran que els universals tenen una existncia separada al mn intel ligible (Realisme Platnic), d'altres consideraran que els universals existeixen, per no en una realitat separada (Realisme Moderat), mentre que d'altres consideraran que els universals no existeixen (Nominalisme), sent Guillem d'Ockham un dels seus mxims representants. El pensament de Guillem dOckham (1285-1349) mostra ja la crisi de l'Escolstica Medieval, que ja dirigeix el seu pensament cap a la novetat del Renaixement. El pensament d'Ockham tindr com a eixos principals el rebuig de l'existncia objectiva dels universals, els quals queden reduts al seu nom (Nominalisme), i l'anomenada Navalla d'Ockham, que s utilitzada pel punt anterior, s a dir, per negar l'existncia dels universals. La navalla s el segent argument (tamb conegut sota el nom de principi d'economia). o cal multiplicar els ssers si no hi ha cap necessitat.
36
4. EL RE AIXEME T
L'any 1453 Constantinoble va caure en mans dels Turcs, iniciant-se lEdat Moderna. Aquest ser un moment de molts canvis a nivell cientfic, filosfic i cultural, i aquests seran els principals factors: . La fugida dels savis grecs de Constantinoble a Itlia, per por a latac turc. Molts daquests savis aniran a Florncia, portant amb ells la major part dels originals de les obres dels filsofs clssics grecs com Plat, Aristtil i els Presocrtics. Aix va determinar que el Mn Clssic es poss de moda, no tan sols a nivell filosfic (on el neoplatonisme va tornar a ser hegemnic) sin en tots els mbits de la cultura: literatura, pintura, escultura, arquitectura... . La Nova Cincia. Van comenar a mostrar-se cada cop ms evidents els problemes de la visi fsica dAristtil reformada per Ptolomeu, vigent fins aquells dies. Sinicia en aquesta poca una revisi del model fsic aristotlic, iniciant-se, grcies a lobra de Coprnic, una nova forma dentendre lunivers fsic. . La Impremta. La nova tecnologia deguda a Gutenberg permetr extendre molt ms rpidament la nova filosofia i la nova cincia, produint-se, per primera vegada a la Histria, una unificaci filosfica i cientfica a nivell europeu. . El Nou Mn. Lany 1492, el descobriment dAmrica significar eixamplar el mn que, anteriorment, es veia redut a la Mediterrnia, i ara arribar a tenir una dimensi global. . La Reforma Protestant. Aquest ser el factor negatiu ms important. La Reforma Luterana i la Contrareforma determinaran una intolerncia religiosa que dificultar la lliure circulaci de noves idees, tant a nivell filosfic com cientfic. Mostres daquesta dificultat serien les execucions de Miguel Servet i Giordano Bruno, aix com el procs a Galileu.
4.1. EL PE SAME T FILOSFIC I POLTIC

Com ja hem vist abans, la recuperaci de tot el corpus platnic va significar un autntic daltabaix filosfic, i va posar el Mn Grec, i, especialment Plat, de moda. Aix, a Florncia es fundar la Nova Acadmia on seran especialment importants: Lorenzo Valla, Marsilio Ficino, i a ms a ms, es far una revisi de les obres aristotliques, considerant que les traduccions fetes a l'poca medieval no eren del tot encertades, i, sobre tot, grcies a l'obra de Pico della Mirandola, es far una visi d'Aristtil molt ms platnica.
4.1.1. MAQUIAVEL
Maquiavel (1469-1527) s en realitat el primer teric modern de Cincia Poltica, ja que, en lloc de reflexionar com hauria de ser el mn, reflexiona dins les normes de la poltica prctica, cosa mai feta en el terreny de la Cincia Poltica, des de l'poca d'Aristtil. La mxima que mostra el seu pensament s: El Fi justifica els Mitjans. Per aix recomana als governants que facin s de totes les seves armes: engany, hipocresia, violncia, per mantenirse en el poder i realitzar la seva poltica.
37
4.2. LA OVA CI CIA

La Ciencia ser un dels elements ms importants del conjunt de canvis que es produeixen al llarg del Renaixement. Els models cientfics de Ptolomeu i Aristtil ja no serveixen, i, per aix caldr replantejar-se la configuraci de lUnivers.
4.2.1. COPR IC I LA OVA CI CIA

Lobra de Coprnic (1473-1543) va determinar una nova forma d'entendre el mn ja que canviar totalment el centre de l'univers al situar-hi el Sol. En realitat, la seva visi no s una autntica novetat, ja que ell actuava inspirat per autors Pitagrics que ja havien afirmat el doble moviment de la Terra. Ell public el De Revolutionibus quan ja estava a punt de morirse (1543), i, per tant, la Inquisici ja no podia actuar sobre ell, per cal dir que en un principi el llibre no va ser rebut amb massa hostilitat. Fou l'ambient de la Reforma Protestant de Mart Luter i la Contrarreforma la que va mostrar-se totalment intolerant amb el llibre i els seus seguidors. Osiander, al prleg de De Revolutionibus, i sense que Coprnic ho pogus llegir, va escriure que en realitat el que volia fer Coprnic no s mostrar com s la realitat, sin que es tractava d'un joc matemtic sense cap pretensi de realitat, i, segons aquesta visi, Du ens mostra el mn d'una forma, per s d'una altra (aix tindr gran importncia a l'hora de valorar la Hiptesi del Geni Maligne de Descartes). Aquest seria el model de Coprnic:
Model Heliocntric
38
Van haver diverses objeccions contra el nou model: Si la Terra es mogus ho haurem de notar, les bales de can pugen i baixen verticalment, per l'argument ms important va ser el passatge de la Bblia Jossu 10, 13 on diu el segent: I el Sol s'atur i la Lluna tamb, i, per tant s clar que s el Sol, i no la Terra qui es mou. Galileu, contra aquest argument afirm que la Bblia s un llibre que permet mostrar el cam per la Salvaci, per no s un tractat de Fsica. Giordano Bruno, en canvi, assegur que, l'Esglsia ha de callar a l'hora de parlar de temes de Fsica (Galileu va ser condemnat a pres, mentre que Bruno va ser cremat l'any 1600 a la Plaa de les Flors de Roma). El Model de Coprnic no funcionava del tot, i per aix Johannes Kepler, amb l'ajut de les observacions de Tycho Brahe, va desfer el sistema Copernic establint les segents lleis: . Els planetes giren en rbites el lptiques amb el Sol a un dels focus. . La lnia que uneix el centre amb el Sol, segueix rees iguals en temps iguals. . Els quadrats dels perodes de revoluci de dos planetes sn proporcionals als cubs de les distncies mitjanes al sol. Finalment, un altre aspecte fonamental s la consideraci d'un univers infinit, possible al ser mbil la terra. El primer en formular aquesta possibilitat va ser Thomas Digges, el qual considerar encara un univers jerrquic, dividit en tres regions: El Mn Sublunar (on viu l'sser hum) el Mn Supralunar (on viuen els ngels) els estels (on viu Du). Fou Giordano Bruno el primer en considerar un univers infinit, sense cap jerarquia, on els estels sn sols com el nostre i on pot haver d'altres habitants.
4.2.2. FRA CIS BACO

Francis Bacon (1561-1626) s un dels autors ms importants de la Histria, i alguns analistes el troben com l'iniciador del moviment filosfic de l'Empirisme Britnic. Afirma que com la cincia d'Aristtil s'ha mostrat incapa de descriure el mn, la seva Lgica, s a dir, la seva metodologia de la cincia ja no s vlida, i per aix cal trobar un nou mtode per la Cincia.
Retrat de Francis Bacon
39
Francis Bacon analitza els errors cientfics i els classifica en quatre grups: . dols de la Tribu (sn els errors deguts a les inclinacions naturals). . dols de la Caverna (sn els errors deguts a l'educaci rebuda o el carcter individual). . dols del Foro (sn els errors deguts a les limitacions del llenguatge). . dols del Teatre (sn els errors deguts a acceptar el pensament dels antics). La inducci per arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars es fa a travs de les segents taules: . Taula de la Presncia (analitzem quan apareix el fenomen estudiat). . Taula de l'Absncia (analitzem quan no apareix el fenomen estudiat). . Taula dels Graus (analitzem quina gradaci posseeix el fenomen estudiat). . Taula de l'Exclusi (Separem les qualitats esencials de les accidentals). Una altra novetat molt destacada del pensament de Francis Bacon s la segent: fins la seva poca, els cientfics no tenien cap tipus de pretensi prctica del seu coneixement: Filosofaven perqu consideraven que era positiu per a ells com a individus; en canvi, Francis Bacon veur la possibilitat que la cincia fos positiva no a nivell individual, sin a nivell general, ja que la cincia permet conixer com s el mn, i per tant dominar-lo. Saber s poder. Aquesta visi de la utilitat prctica de la cincia en millorar la qualitat de vida dels ssers humans en general, neix del pensament de Francis Bacon. El seu pensament s realment molt important ja que el podem considerar un precedent del pensament cientfic del Cercle de Viena de la primera meitat del segle XX, al considerar la cincia des del punt de vista inductiu. Tamb s destacable aquesta nova forma d'enfocar el coneixement cientfic com a til a nivell global. Per no es pot considerar Bacon com el primer autor modern (aquest honor recaur sobre Descartes) ja que Francis Bacon cometr un error molt greu al rebutjar la Matemtica com a eina clau per arribar a conixer el mn; i per aix s considerat com el darrer dels autors antics, i autntic precedent del pensament, ja plenament modern, de Descartes.
40
5. FILOSOFIA MODER A (SEGLES XVII-XVIII)

Entenem per Filosofia Moderna el pensament filosfic existent al llarg dels segles XVII i XVIII centrat, bsicament, en lenfrontament entre el Racionalisme i lEmpirisme, i la seva culminaci en el pensament il lustrat.
5.1. EL RACIO ALISME (RE DESCARTES)

Aquest moviment filosfic encetar una nova polmica en el terreny filosfic amb l'Empirisme, polmica que centrar el debat filosfic durant prop de 150 anys. De fet, el Racionalisme s'inicia amb Ren Descartes, i t com a caracterstica principal, la creena de la possibilitat del coneixement a partir de la Ra, s a dir, de l'existncia de les Idees Innates. L'Empirisme, en canvi, afirmar la impossibilitat de les idees innates, i considerar que l'nica font vlida de coneixement s l'experincia sensible.
5.1.1. RE DESCARTES : LA LEGITIMACI DE LA CI CIA MODER A

Ren Descartes (1596-1650) s un dels filsofs ms importants de la Histria del Pensament, i, de fet, se'l considera com el primer autor de la Modernitat. Les seves teories filosfiques determinaran un canvi a l'hora de filosofar que marcar tota la filosofia moderna fins el pensament de Kant.
Retrat de Ren Descartes
41
5.1.1.1. I TRODUCCI
El pensament de Ren Descartes ser l'origen de dos moviments filosfics diferenciats a partir del concepte dIdea Innata: El Racionalisme i l'Empirisme. Aquells que acceptin lexistncia de les idees innates seran considerats Racionalistes, i els que no acceptin la seva existncia seran els Empiristes. A lhora de considerar el seu pensament, no hem d'oblidar que Descartes filosofa en plena Revoluci Cientfica de la qual ell en forma part. Ell no s un observador neutral, ell s un cientfic preocupat pel mtode de la ciencia3. La Nova Cincia nascuda amb Coprnic, i desenvolupada per Galileu, Bruno, Kepler etc, ha de trencar amb la metodologia aristotlica i per aix es preocupa per la metodologia que ha de tenir. Descartes no s el primer en plantejar aquesta necessitat, Francis Bacon ja mostra aquesta necessitat de reflexionar sobre la metodologia prpia de la cincia.
5.1.1.2. EL MTODE
A l'igual que Francis Bacon, Descartes est preocupat per la Nova Cincia, nascuda desprs de la negaci de la Fsica Aristotlica, i el que pretn amb la seva filosofia s fonamentar la nova cincia i, per aix es plantejar quin s el mtode correcte per a la Nova Cincia. Aix proposa un mtode amb aquests preceptes: . L'evidncia. No acceptar res que no sigui evident, s a dir, considerar momentniament com a fals all que no sigui evident que s cert. Definim com a evident tot all que sens presenta a la ment de forma clara i distinta. . L'anlisi. Dividir les dificultats en parts ms petites per facilitar l'arribada a la veritat cientfica . . La Sntesi. Iniciar l'estudi per les parts ms senzilles per procedir posteriorment a analitzar les ms complexes. . L'Enumeraci. Fer les revisions que calgui per estar segur de no ometre res que sigui important i decisiu. Aquest mtode basat en l'evidncia d'all que s cert podrem qualificar-lo d'Intuitivodeductiu, a diferncia de l'inductiu proposat per Francis Bacon, ja que es basa en la deducci dels principis a partir de la intuci de l'evidncia de la veritat.
5.1.1.3. EL PROCS METAFSIC

Descartes aplica aquest mtode a l'estudi de la Metafsica, iniciant-se aix, el que s'anomena Procs Metafsic. Descartes considera que al llarg de la seva vida ha considerat certes, qestions que el temps ha demostrat falses, i per aix considera que cal analitzar b all que es considera cert o fals.
El llibre Discurs del Mtode s en realitat el prleg a diversos tractats de Fsica i ptica.
42
Per aix que considerar com a fals, all que no sigui evident que s cert. Aix del primer que dubtar ser del coneixement que li porporcionen els sentits per dues raons: . Els sentits m'han enganyat diverses vegades i no s prudent refiar-se de qui ja ens ha enganyat anteriorment. . s certament complicat distingir el somni de la viglia, ja que moltes vegades quan crec tenir una experincia, forma part d'un somni que s totalment irreal; per tant, no em puc refiar del coneixement que em proporciona la sensibilitat. Sembla en canvi bastant ms difcil dubtar de la Matemtica i de la Lgica, ja que aquestes no depenen de si jo estic despert o somiant, sin que semblen completament evidents. Per podria ser que exists un sser que m'enganys, un Geni Maligne que faci que jo consideri com a certa la Matemtica quan s totalment falsa. s per aix que cal dubtar tamb de la Matemtica i la Lgica. La Hiptesi del Geni Maligne est totalment relacionada amb el Prleg d'Osiander al De Revolutionibus de Coprnic. Amb la figura del geni maligne el que pretn fer Descartes s ridiculitzar la proposta d'Osiander al Prleg del De Revolutionibus de Coprnic, segons la qual el model de Coprnic s una bona eina hipottica i prctica, per falsa. Aix, Du crea el mn d'una forma per ens el mostra d'una altra, impossibilitant la cincia. Contra aquesta postura Descartes crea la figura del Du enganyador, o Geni Maligne, ridiculitzada i refutada pel pensament cartesi. Per, si existeix un Geni Maligne que m'enganya, s obvi que enganya a alg, si m'enganya, si dubto, si penso... existeixo. (Cogito ergo sum) Aquesta s la primera veritat indubtable a la que arriba Descartes. s el pilar que li permetr construir la resta del pensament filosfic, s el punt de suport que demanava Arqumides per moure el mn. L'existncia del Jo s indubtable, ja que es tracta d'una veritat evident. Aix no vol dir que jo existeixi per la ra que pensi, i que quan ja no pensi, no existir. El Cogito no s la clau de l'existncia, sin de la conscincia de l'existncia. Jo no existeixo grcies al Cogito, sin que s que existeixo grcies al Cogito. Tot aquest Procs de dubte fins arribar a la veritat evident, s conegut com el Dubte Metdic. Aquest dubte no s un dubte escptic, ja que el que est pretenent Descartes des del principi s fonamentar la cincia, i, per fer-ho utilitza com a eina aquest dubte. Ara b, si jo trobo dins meu alguna idea que no hagi pogut sorgir de mi, haur de concloure que existeix un altre sser, i per tant ser possible sortir del solipsisme (noms existeixo jo). Aix troba que entenc per Du un sser etern, perfecte, infinit, i en canvi, jo no sc ni etern, ni infinit, ni perfecte, i, per tant, s impossible que aquesta idea hagi sorgit de mi, i, per tant he de concloure que existeix un sser etern, perfecte, fora de mi, al qual conec sota el nom de Du. Aquesta s la primera demostraci de l'existncia de Du. Descartes en t dues ms: . Si jo m'hagus creat, m'hauria creat perfecte, i, en canvi, sc imperfecte, per tant hi ha un altre sser que m'ha creat. . Dins l'essncia de Du, hi s l'existncia. Du no pot no existir, i, per tant existeix. Aquesta s una nova edici de l'Argument Ontolgic de St. Anselm.
43
Com podem veure, totes les demostracions de l'existncia de Du, sn demostracions a priori, basades en el concepte de Du, i no en l'experincia. Per no en tinc prou demostrant que Du existeix, he de demostrar que Du no s enganyador per desfer la Hiptesi del Geni Maligne i poder recuperar directament la Matemtica i la Lgica. Du s perfecte i poders, i poder enganyar a alg s smptoma de poder, per voler enganyar a alg s smptoma de debilitat, i Du, no pot ser dbil, i per aix, Du no s enganyador. Amb aquest argument hem desfet el dubte de la Matemtica i la Lgica. Per, si Du no s enganyador no pot permetre'm l'engany, ja sigui directe o indirecte, i, per tant, els sentits m'ofereixen tamb la veritat. Una explicaci ms acurada de la recuperaci de la realitat del coneixement sensible seria la segent. Davant un objecte sensible, aquest pot procedir de tres fonts: . De Du, que m'enganya. (Ja sabem que aquesta no s possible). . De l'engany d'un altre sser. (Per si Du em crea de tal forma que permet que un altre sser m'enganyi, Ell s responsable indirecte de l'engany, i aix s impossible ja que Du no s enganyador). . De lexperincia del propi objecte, que existeix, per tant hem dacabar acceptant la sensibilitat com a font vlida de coneixement No hem de perdre de vista que Descartes s un cientfic que intenta fornamentar la Nova Cincia nascuda de la Revoluci Cientfica de Coprnic. Aquesta cincia t com a elements fonamentals precisament la Sensibilitat (lobservaci) i la Matemtica. Aquests dos principis sn posats en dubte per Descartes amb la intenci de recuperar-los amb ms fora, i no amb la intenci de dubtar seriosament de la seva validesa. Quan Descartes comena dubtant de la Sensibilitat i de la Matemtica, est dubtant precisament de les dues noves eines fonamentals de la cincia: l'observaci emprica i la Matemtica com a nova eina cientfica. Aix ens mostra clarament que el dubte no s escptic, sin metdic: Descartes no dubta per rebutjar, dubta per recuperar amb ms fora la validesa d'aquestes dues eines fonamentals per la cincia. Amb aix queda recuperat tot all que havia estat dubtat dins el procs de Dubte Metdic. Ara b, segons hem acabat afirmant, semblaria impossible l'error, i, en canvi, l'error es produeix. Descartes el justifica afirmant que l'error no es produeix per una manca del sistema de coneixement, sin de la voluntat que fa que jo em precipiti a l'hora de considerar que ja conec, el que encara no conec prou b, facilitant l'error.
5.1.1.4. TIPUS DE SUBST CIES

Descartes a l'hora de definir substncia afirma que s tot all que existeix de tal forma que no necessita de res ms per existir. Si agafem aquesta definici de forma literal, noms podem trobar a Du com a substncia. Per, en canvi, tot i no seguir la definici establerta Descartes considera l'existncia de tres tipus diferents de substncia: . Res Cogitans. s el pensament, la ra i la intel ligncia, el qual s immaterial. s el Jo sorgit del Cogito. Seria l'equivalent a l'nima. . Res Extensa. s la matria en la seva qualitat d'extensi.
44
. Res Divina. Du, del qual ja hem demostrat la seva existncia i seria l'nica substncia prpiament dita si ens limitem a la definici (Spinoza). L'sser hum s l'sser que posa en contacte les tres substncies, ja que en primer lloc l'sser hum s dual (posseeix Res Cogitans i Res Extensa, les quals estan unides per lhipotlam que est situat al cervell), i al mateix temps coneix la divinitat, i, per tant relaciona a travs del seu coneixement les tres substncies.
5.1.1.5. CLASSIFICACI DE LES IDEES

Un altre aspecte molt important del pensament de Descartes s la classificaci de les idees, fet que ser determinant pel naixement de dos moviments filosfics enfrontats. Racionalisme i Empirisme segons acceptin, o no l'existncia d'idees innates. En primer lloc, caldria definir el concepte d'Idea, i seria el coneixement de l'objecte (el concepte). N'hi ha de tres tipus segons quin sigui el seu origen: . Idees Adventcies (Sensibles). Provenen de l'experincia sensible (arbre). . Idees Factcies (Elaborades). Neixen de la combinaci d'altres (Sirena). . Idees Innates. Les possem a la ment simplement pel fet d'existir (Du). Aquest darrer tipus d'idees no sn idees apreses, sin que formen part de la nostra ment sense que les haguem experimentat, per aix el Racionalisme afirma que el coneixement s possible fora de l'mbit de l'experincia.
5.1.1.6. TICA
L'sser hum ha d'evitar ser vctima de les passions i per aix, Descartes proposa com alternativa l'autocontrol. Les passions no sn del tot negatives, per cal actuar de forma reflexiva, ja que en definitiva, segons el pensament dels Racionalistes llibertat i deure coincideixen: L'sser hum s lliure quan fa all que ha de fer. Aquesta idea influir sobre la visi tica de Kant, el qual la superar notablement.
5.1.1.7. IMPORT CIA DE DESCARTES AL LLARG DE LA HISTRIA

Com ja hem dit al principi, Descartes s considerat el primer filsof de la Modernitat, i ho s pel canvi de to que tindr la Filosofia desprs de la seva obra. El centre on gira tot passa a ser l'individu, mentre que anteriorment, l'sser hum era estudiat com un integrant ms dins de l'Univers. En realitat, les seves respostes no sn massa acurades, per s planteja nous interrogants interessants que poden arribar fins als nostres dies, i la seva obra s el tret de sortida d'una nova polmica (Racionalisme Vs Empirisme) al voltant del tema de les Idees Innates, polmica que no acabar fins el segle XVIII amb l'obra d'Immanuel Kant.
45
5.1.2. BARUCH SPI OZA

Baruch Spinoza (1632-1677) s un dels filsofs Racionalistes ms destacats, l'aspecte ms important del seu pensament s la idea de substncia, que seguint la definici rgida cartesiana noms pot ser Du, aix Spinoza formula un plantejament filosfic totalment pantesta: Noms existeix Du. Du i la natura sn la mateixa cosa. Respecte a la seva visi tica, a l'igual que Descartes tamb identificar deure amb llibertat.
5.1.3. GOTTFRIED WILHELM LEIB IZ

Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) s tamb un important filsof Racionalista, per en lloc de considerar que noms hi ha una substncia afirma l'existncia d'infinites substncies anomenades Mnades, les quals posseeixen en el seu interior tot el coneixement possible en forma d'Idees Innates. El ms important, per del seu pensament s la distinci entre: . Veritats de Fet (El subjecte no inclou el predicat: La casa s meva) Kant les anomenar judicis sinttics. . Veritats de Ra (El predicat s incls dins del subjecte: La casa negra s una casa) Kant les anomenar judicis analtics.
46
5.2. LEMPIRISME A GLS (DAVID HUME)

L'Empirisme s, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosfics de l'Edat Moderna. Caldr distingir, per, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme: . En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del coneixement depn de l'experincia sensible. Aix serien Empiristes autors com John Locke, Aristtil o Demcrit. . En un sentit estricte noms parlem d'Empirisme respecte al moviment filosfic dels segles XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que t com a exponents principals a John Locke, George Berkeley i David Hume. Gaireb podem parlar d'autors Racionalistes noms al Continent Europeu i d'autors Empiristes noms a les Illes Britniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en sentit estricte s'anomeni Empirisme Angls.
5.2.1. THOMAS HOBBES

Thomas Hobbes (1588-1679) s un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat4 Aix afirma que l'sser hum s dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home s un llop per l'home), i per aix en l'estat de natura l'sser hum viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situaci hipottica en la qual l'sser hum vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitaci per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els ssers humans consideren que aquesta situaci de guerra de tots contra tots s insostenible, i per aix decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobir El Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat. Aix, llibertat i Ordre sn totalment incompatibles degut a la natura prpia de l'sser hum, i cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobir no signa el Pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, per ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visi poltica s molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es div, sin que s el poble qui atorga aquest poder, el qual est en mans d'un Sobir, que no s sin un representant del poble, establint-se aix, per part de Hobbes, les bases inicials del Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal.
Hobbes posseeix una teoria del coneixement, per all que lha fet destacar dins la Histria del Pensament ha estat el seu pensament poltic.
47
5.2.2. JOH LOCKE

John Locke (1632-1704) s el primer autor Empirista (encara que alguns afirmen que aquest honor recauria sobre Francis Bacon).
John Locke
El seu inters filosfic neix desprs de llegir les obres de Descartes, per creur que les Idees Innates no existeixen, sent aquest el principal punt de fricci entre Racionalistes i Empiristes. Com a bon empirista afirma que l'nica font vlida de coneixement s l'experincia sensible. Definir Idea com tot all que coneixem i aquestes es poden dividir en dos grups: . Simples: Sn les sensacions immediates i poden tenir com origen la sensaci i la reflexi. (color, olor...) . Complexes: Sn les elaborades per la ment humana al relacionar i combinar les idees simples. A l'hora d'elaborar les idees complexes l'enteniment s actiu, mentre que respecte a les idees simples s passiu. La idea complexa ms important s la substncia, definida com la col lecci d'idees simples que es consideren unides en un sol objecte. Nosaltres noms tenim les sensacions, per la substncia en s resta totalment desconeguda, la ra s que de la substncia en s no tenim sensacions ja que no hem d'oblidar que l'enteniment s actiu a l'hora d'elaborar les idees complexes. Les sensacions sn sempre d'Idees Simples. En el terreny tic, Locke s considerat com el pare del Liberalisme ja que accepta la visi contractual proposada per Hobbes, per a diferncia d'aquest no creu que l'sser hum hagi de renunciar a la seva llibertat. L'sser hum posseeix una srie de drets (concretament el dret a la propietat) i l'Estat s l'encarregat de defensar els drets dels individus.
5.2.3. GEORGE BERKELEY

George Berkeley (1685-1753) afirma que l'existncia consisteix en percebre o ser percebut, i per tant, l'nic del qual podem assegurar la seva existncia s de les idees, ja que l'sser s'esgota en el fet de ser percebut. Per, qu succeeix amb tot all que ning no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que s existeix ja que Du s que ho contempla tot. Aix doncs, Du s la clau de l'existncia dels objectes, aix quan jo veig una cosa, no la veig perqu existeixi, sin perqu Du fa que jo la vegi. Aix ens pot portar a la idea de que tots som personatges de ficci a la ment de Du.
48
5.2.4. DAVID HUME: LA CULMI ACI DE L'EMPIRISME

David Hume (1711-1776) s un autor fonamental per entendre lEmpirisme. Kant afirm, referint-se a Hume, com qui el va fer despertar del somni dogmtic de la ra. Es tracta d'un dels autors ms importants de la Histria del pensament, ja que porta al seu mxim extrem el pensament empirista, mostrant al mateix temps la impossibilitat de la Metafsica com a eina de coneixement. En el terreny tic, David Hume s un dels pares de la teoria liberal i de l'utilitarisme.
David Hume
5.2.4.1. I TRODUCCI
David Hume filosofa en plena polmica filosfica Racionalisme-Empirisme, i s aquest element la clau fonamental per entendre el seu pensament. De fet, el que fa Hume s radicalitzar la proposta empirista iniciada per John Locke, derivant l'empirisme cap a l'escepticisme ms radical. Els racionalistes, desprs de l'obra de Descartes accepten l'existncia d'idees innates (Spinoza, Leibniz) mentre que els empiristes consideren que l'nica font de coneixement s l'experincia sensible. Hume porta aquest punt a l'extrem sent aquesta la clau per entendre l'escepticisme en el que cau el seu pensament. Caldr arribar al pensament de Kant per harmonitzar els pensaments empirista i racionalista, i superar l'escepticisme de Hume.
5.2.4.2. TEORIA DEL CO EIXEME T

s un dels autors ms importants del moviment filosfic de l'Empirisme, i, per tant, considera que l'nica font possible de coneixement s l'experincia sensible, i tot el que escapa a aquesta experincia resulta totalment incognoscible. Aquest punt s molt important: si no hi ha experincia no hi ha coneixement. Locke anomenava a tot all que coneixem idees, Hume, en canvi separar clarament les Impressions de les Idees.
49
. Les Impressions sn el coneixement a travs dels sentits. . Les Idees sn les representacions o cpies de les Impressiones. Sn com el record de les Impressions. Hi ha diferents criteris per separar les Impressions de les Idees: Les Impressions sempre sn ms fortes que les Idees, ja que les Idees sn les imatges dbils de les Impressions. Un altre criteri s tamb molt clarificador, les Impressions sempre fan referncia al present, mentre que les Idees sempre fan referncia al passat. Tant les Idees com les Impressions poden ser simples i complexes, tenint exactament la mateixa distinci que ja fiem amb Locke. . Simples: Sn les sensacions immediates i poden tenir com origen la sensaci i la reflexi. (color, olor...) . Complexes: Sn les elaborades per la ment humana al relacionar i combinar les simples. A l'hora d'elaborar les complexes l'enteniment s actiu, mentre que respecte a les simples s passiu. Les Impressions i les Idees estan relacionades entre s, les Idees i les Impressions s'assemblen ja que les Idees procedeixen de les Impressions. I aquest ser el criteri de veritat de les Idees per a Hume (que ser molt ms radical que l'acceptat per Locke): Si una Idea pot fer referncia directa d'una Impressi podem acceptar-la com una Idea correcta, si no ho pot fer haurem de considerar-la com a falsa. s a dir, Hume considera que les Impressions seran la clau del coneixement, i si no hi ha Impressions, no hi ha coneixement. (Hume porta a l'extrem el concepte inicial d'Empirisme). Hume considera que hi ha dos tipus de coneixement: . Per relacions entre Idees. Tot i que les Idees tenen el seu fonament en les Impressions podem tenir coneixement de les Idees sense haver de recrrer a les Impressions. Aix per exemple El tot s ms gran que la part es basa en les Idees de tot i de part, sense haver de recrrer a les Impressions de tot o de part. Aquest tipus de coneixement s analtic (Matemtica i Lgica). . Per coneixement de fets. Aquest s el coneixement empric, s a dir, el basat en les Impressions. Cal recordar el criteri de veritat de les Idees el qual hem analitzat anteriorment Si una Idea no pot fer referncia directa a una Impressi, s una idea falsa. El coneixement no t altre fonament que les Impressions. Per qu succeeix amb la Causalitat Necessria? Nosaltres establim que entre dos fets A,B establim una relaci de causalitat ja que sempre que hem vist A hem vist posteriorment B, de tal forma que quan veiem A, podem preveure B, i ens basem en la nostra experincia passada per afirmar aix. En canvi nosaltres, aquesta afirmaci de que desprs d'A tindrem sempre B, no la podem fer per dues raons: . o tenim Impressions de Futur, i, per tant no sabem si en el futur desprs d'A tindrem sempre B, ja que no coneixem el futur.
50
. o tenim Impressions de la Causalitat, l'nic que hem vist ha estat la successi temporal en el passat d'A,B, per no tenim la Impressi de la relaci causal entre A i B. Per tant, no podem afirmar en cap cas la relaci de Causalitat Necessria entre dos fets, encara que sempre els hgim vist connectats en el passat. s el costum i l'hbit de veure'ls sempre connectats el que ens fa pensar que existeix una relaci de causalitat necessria, per aquesta certesa no ens ve del coneixement, sin d'una necessitat psicolgica que ens obliga a considerar-los connectats. Del futur no puc tenir coneixement, noms puc tenir una certa creena. Si jo no puc afirmar res del que jo no tingui Impressi qu succeeix amb Du, el Mn i Jo? Perqu de cap d'aquestes realitats (les substncies cartesianes) jo en tinc d'Impressions. Hume afirmar que la paraula substncia noms s un conjunt de percepcions particulars que ens hem acostumats a veure plegades, i, per tant, el concepte clau de la Metafsica no t cap valor. Analitzem cadascuna d'aquestes substncies per separat. El Mn. Locke justificava l'existncia del Mn a partir de les Idees (que Hume anomenaria Impressions), aix el Mn era la Causa de les Impressions. Per Hume no pot acceptar aquesta afirmaci ja que no podem parlar de causes. L'nic que puc afirmar s que tinc una Impressi, per no que a aquesta Impressi li correspongui una realitat exterior; per tant, no podem afirmar l'existncia d'una realitat exterior diferent de les nostres Impressions, ja que el nostre coneixement s'esgota en les Impressions. Du. Tant Locke com Berkeley accepten l'existncia de Du, fins i tot Berkeley considera que Du s la causa de les Impressions, per ja hem vist que per a Hume no podem parlar de causes, i a ms a ms, de Du, mai no hem tingut Impressions, per tant no puc afirmar la seva existncia. Jo. Des del Cogito Cartesi sembla del tot impossible dubtar de l'existncia del propi Jo, per Hume afirmar que el Jo no s una Impressi, sin que s all que es creu subjecte de les nostres Impressions, per del qual no tenim Impressions. Les nostres Impressions no sn constants, per tant, no existeix un Jo constant com una substncia diferent de les Impressions. Com explica Hume la conscincia que tenim de la nostra identitat? Hume ho explica a travs de la memria, grcies a la qual coneixem la connexi existent entre les diferents Impressions. L'error consisteix en confondre successi amb identitat. Aix Hume acaba en un escepticisme total ja que no pot afirmar l'existncia o no de les realitats metafsiques (Du, Mn Jo), sent la clau d'aquesta visi escptica la Crtica a la Causalitat Necessria. Una conseqncia directa d'aquesta visi escptica s la seva visi sobre les cincies. En primer lloc la matemtica s un saber analtic, s a dir, que tracta sobre les relacions entre idees, no aplicables als fets. La Fsica no pot ser considerada una cincia, ja que el coneixement segur de les idees de fora i de connexi necesria no s possible, ja que aquestes idees no sn originades en cap impressi. Respecte a la Metafsica, ja ho hem analitzat, s un coneixement dogmtic i tancat del qual ja hem comprobat anteriorment la seva manca de validesa.
51
5.2.4.3. TICA I POLTICA

En el terreny tic Hume analitza quin s el fonament de l'tica. La majoria de pensadors anteriors han considerat que el fonament bsic de l'tica ha estat sempre la Ra. En canvi, Hume no compartir aquesta opini, ja que considerar que la Ra no pot ser l'nic fonament bsic per a les qestions de tipus tic. Els judicis morals determinen el nostre comportament al dictar-nos all que hem de fer i el que no. En canvi la ra no pot determinar el nostre comportament. El coneixement intel lectual no pot determinar o evitar un comportament, ja que el coneixement noms pot ser de relacions entre idees (i les matemtiques o la lgica estan fora de l'ambient prctic i no ens impulsen a realitzar-les) o coneixement de fets, i els fets sn fets, no judicis morals. L'autntic fonament bsic del judici moral el trobem als sentiments. Sn els sentiments els que ens poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Aix t com a conseqncia ms important la no existncia d'una moral general basada en la ra, sin que la moral estar basada en els sentiments, en un gust similar al gust esttic i, per tant, la pretensi de crear normes morals racionals no t sentit, no se sap, racionalment, que una acci s moralment reprobable, se sent, per aix la seva proposta poltica ser l'utilitarisme. Aquesta ser la primera proposta de carcter democrtic basat en la regla de la majoria, a l'igual que els sistemes democrtics actuals; ser la utilitat dels ssers humans el plantejament propi del fet tic i poltic. Cal tenir igualment present que Hume no nega que la ra intervingui a l'hora de crear el judici moral, el que nega s que sigui l'nica que interv, i, fins i tot, nega que sigui l'element ms important, per sense arribar a negar que la ra estigui fora de l'elaboraci del judici moral. A ms a ms afirma que les veritats religioses no poden demostrar-se per la ra, i ja que com hem vist a la teoria del coneixement, no accepta res del que no tinguem experincia.
5.2.4.4. IMPORT CIA DE HUME AL LLARG DE LA HISTRIA

Kant afirma que va ser Hume qui el despert del somni dogmtic de la ra, i en realitat aquesta s l'autntica missi de Hume. Mostra de forma gaireb definitiva que la Metafsica no t cap sentit, i per aix el que fa es mostrar totes i cadascuna de les seves debilitats. Hume s el gran destructor dels prejudicis filosfics, eina necessria per poder facilitar la tasca constructora de Kant. Sense Hume, l'obra de Kant no seria possible. Aix ja el converteix en un dels autors ms destacats de la Histria al mostrar-nos que el cam de l'Empirisme ens porta cap a un carrer sense sortida. Un altre aspecte a destacar ve des del terreny poltic, Hume s un dels primers autors terics de la Democrcia, a travs de l'utilitarisme, sent considerat com el primer intent de conciliar dues tradicions diferents com la Democrcia i el Liberalisme.
52
5.3. LA IL LUSTRACI (IMMA UEL KA T)

La Il lustraci s un perode molt important de la Histria del Pensament, ja que representar una nova manera de reflexionar sobre les qestions relacionades amb l'sser hum, i tindr com a conseqncia ms important el naixement dels sistemes poltics liberals, com per exemple la Revoluci Americana de 1776 i la Revoluci Francesa de 1789. Podem trobar un precedent clar al pensament propi de la Il lustraci, dins el Pensament de lEmpirisme Britnic dels segles XVII i XVIII, per aix hi haur una vinculaci clara entre els darrers empiristes britnics com Hume i els Il lustrats Francesos. El pensament il lustrat intentar cercar la llibertat humana i el reconeixement dels drets individuals. Valgui com a exemple la frase de Voltaire: "No estic d'acord amb el que dius, per lluitar fins a la mort per a que puguis dir-ho." La Il lustraci prpiament dita s la Francesa al voltant de l'obra promoguda per Diderot L'Enciclopdia, on intervindran la majoria d'autors anomenats Il lustrats: Rousseau, D'Alambert, Montesquieu, Diderot, Voltaire.... tot i que tindr la seva continuaci amb la Il lustraci Alemanya i la importantssima obra d'Immanuel Kant.
Portada de lEnciclopdia
53
5.3.1. JEA JACQUES ROUSSEAU

Jean Jacques Rousseau5 (1712-1778) s, possiblement, l'autor ms important de la Il lustraci Francesa. Centrar el seu pensament en la condici humana i les conseqncies a nivell poltic d'aquesta.
Retrat de Jean Jacques Rousseau
Rousseau participar en un concurs responent a la pregunta segent: Han contribut les cincies a millorar la vida dels ssers humans? Rousseau guanyar el concurs dient que no. Aix afirmar que l'sser hum (a diferncia del qu afirmava Hobbes) s bo per natura, i, per tant, en l'estat de natura, l'sser hum viu feli. Un dia, per, alg va dir que un tros de terra era seu, naixent aix la propietat privada, inici de tots els mals de la Humanitat. La nova classe social: Els propietaris, van signar un Contracte Social per garantir la seva propietat, i, per aix, l'Estat, s el fruit del pacte entre els propietaris per defensar-se dels que no ho sn. L'sser hum ha perdut la seva llibertat degut a la cobdcia d'una minoria. La propietat privada s l'origen de la desigualtat, i aquesta s totalment intolerable. Ara, per, ja no es pot fer res, a excepci d'instaurar un sistema poltic que respecti la llibertat natural dels individus, eliminant qualsevol vestigi d'autoritarisme.
Rousseau neix a Ginebra (Suissa), per desenvolupa el seu pensament a Frana.
54
El pensament de Rousseau ser un dels precedents poltics del Marxisme, i, tot i la seva visi sobre la Llibertat, no el podem considerar com un autor liberal, ja que no ser partidari de la Representaci com a principi bsic del sistema poltic. Aqu caldria fer esment al Liberalisme i la Democrcia, ja que malgrat ser els pares d'un sistema poltic (La Democrcia Liberal) sn dues tradicions diferents, i durant cert temps, enfrontades. El Liberalisme neix de la necessitat de realitzar un control al Poder, d'acabar amb l'acumulaci de poders en mans del Sobir, i de la necessitat de llibertats de carcter comercial. La igualtat que reclamen els Liberals no s una igualtat econmica sin d'oportunitats, acabant amb els privilegis de classe que tenien els Nobles. El Liberalisme s una proposta Burgesa que intenta afavorir una classe social determinada. Per aix proposa com a sistema de govern un sistema de representaci, per on noms puguin votar els que tinguin un cert nivell de rendes (sufragi censatari). La Democrcia vol el poder en mans de tot el poble. Aix, Locke seria un autor liberal no demcrata. Rousseau seria un demcrata no liberal, i Hume seria un dels primers exemples d'autor demcrata-liberal.
55
5.3.2. IMMA UEL KA T: LA MAJORIA D'EDAT DE LA RA

Immanuel Kant (1724-1804) s un dels autor ms importants de tots els temps, de fet, alguns historiadors el consideren com el filsof ms gran de la Histria del pensament.
Immanuel Kant
5.3.2.1. I TRODUCCI
El que pretn fer Kant, s donar un nou tipus de resposta a les preguntes ms importants del pensament. Per aix es formular les quatre preguntes clau de la Filosofia: . Qu puc conixer? Es tracta del problema del coneixement per establir quins sn els lmits del coneixement. La resposta la trobarem a la Crtica de la Ra Pura i als Prolegmens. . Qu he de fer? Es tracta del problema de l'tica i el comportament hum. La resposta la trobarem a la Crtica de la Ra Prctica i a la Fonamentaci de la Metafsica dels Costums. . Qu puc esperar? Es tracta del problema de la Religi i la Histria. La resposta la trobarem a La Religi dins dels lmits de la ra i Idees de la Histria Universal. . Qu s l'Home? s la pregunta fonamental ja que s l'encarregada de relacionar les preguntes anteriors. La resposta la trobarem a Antropologia. Aqu estudiarem les respostes donades per Kant a les dues primeres preguntes, s a dir, estudiarem els temes de la Teoria del Coneixement i l'tica. El pensament dImmanuel Kant s duna banda la culminaci de tota la Filosofia Moderna iniciada per Descartes, i daltra banda, el cim del pensament il lustrat. Kant s qui supera de forma definitiva la polmica surgida a partir del pensament cartesi entre els Racionalistes i els Empiristes sobre lexistncia o no de les idees innates. Kant considera que no existeix un coneixement definitiu, com considera Descartes, per tampoc s cert que no tinguem cap coneixement. Aix Kant afirma que tenim un coneixement fiable. Per sempre hem de deixar la porta oberta a considerar que el que sempre hem considerat com a cert, pugui ser fals. Aquesta s la clau del Criticisme proposat per Kant com alternativa al Racionalisme i a l'Empirisme.
56
La Revoluci Copernicana en el terreny del coneixement acaba amb aquesta polmica, fent el mateix paper que juga Aristtil, en el pensament grec. Daltra banda, especialment en el terreny de ltica, Kant s la culminaci tamb del pensament il lustrat. Aquesta necessitat de sotmetre la ra a judici, i destablir quins sn els principis de ltica, trobant-la com un element purament racional i universal, s, com deiem, el dest de tot el pensament il lustrat que confia en la capacitat de la ra, i que necessita establir els elements necessaris per la creaci duna autntica societat democrtica.
5.3.2.2. TEORIA DEL CO EIXEME T

Kant afirmar que ser Hume qui el despertar del somni dogmtic de la ra, s a dir, grcies a Hume, Kant es replantejar tot el pensament en el terreny del coneixement. Aquesta s la ra que el pensament kanti tingui una estructura crtica, s a dir, revisant tot el que s'ha dit anteriorment, per desprs analitzar els encerts i els errors d'aquests plantejaments filosfics. Aix, sobre el mtode de coneixement ha hagut tres respostes al llarg de la Histria del pensament: . El Racionalisme. Afirmen que la ra sola, al marge de l'experincia pot arribar a assolir el coneixement. . L'Empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experincia, afirmant que no s possible sense ella. . L'Irracionalisme. Admeten com a nica font possible de coneixement els sentiments. Tots aquests moviments filosfics afirmen que el centre del procs de coneixement s l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Aix en el procs de coneixement la clau s: com s l'objecte, i no la forma que t el subjecte de conixer l'objecte. Kant invertir els termes de l'anlisi del coneixement, centrant l'atenci no en l'objecte sin en el subjecte. El subjecte s l'element actiu del procs de coneixement. L'objecte noms s conegut quan aquest s integrat dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest procs d'invertir el centre d'atenci del procs cognitiu Kant l'anomena Revoluci Copernicana en el terreny del coneixement. El que pretn Kant s sotmetre la ra a judici crtic. Aix s absolutament necessari ja que hi ha molta gent que no viu de forma il lustrada, s a dir, sense fer cas de l'autntica ra. Per aix considera que cal fer aquesta visi crtica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La Humanitat, segons Kant, viur en una minoria d'edat fins que no sigui capa de treballar amb la ra. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'nica forma de fer-ho s a travs d'analitzar la ra per reconixer els seus lmits i les seves possibilitats. Aix permetr que els ssers humans arribin a l'autntica llibertat. Per aix la Il lustraci s tan important ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetr que l'sser hum sigui autnticament lliure a travs de la crtica.
57
Kant afirmar aix que cal considerar les dues fonts de les qu parlaven Empiristes i Racionalistes: La sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat s passiva, ja que noms rep les impressions de l'exterior, mentre que l'enteniment produeix espontniament conceptes que no provenen de l'experincia. Per aix afirmar que hi ha conceptes que no neixen de l'experincia (contra el que afirmen els Empiristes), per al mateix temps, aquests conceptes noms tenen aplicaci dins l'mbit de l'experincia (contra el que afirmen els Racionalistes). Aqu neix un greu problema que ser plantejat a l'inici de la qesti del coneixement i que no tindr una resposta clara fins al final de l'anlisi sobre el coneixement: s la Metafsica una Cincia?. La pregunta t molt de sentit ja que existeixen una srie de problemes relacionats amb la Metafsica que sn smptomes que alguna cosa est succeint: . La Cincia progressa mentre que en el terreny de la Metafsica ens estem plantejant exactament els mateixos problemes una i altra vegada. . Els cientfics arriben a acords mentre que els filsofs, en el terreny de la Metafsica, no arriben mai a cap acord definitiu. Aquest problema s'ha de solucionar rpidament i si la Metafsica s una cincia, caldr analitzar quin seria el millor mtode per fer-la funcionar, mentre que si no ho s, caldr oblidar-la de forma definitiva. Per fer-ho caldr analitzar en primer lloc si s possible la cincia i com es produeix el coneixement i finalment analitzar el tema de la possibilitat de la Metafsica com a cincia. Kant afirma que hi ha una srie de condicions que fan possible el coneixement cientfic: .Condicions Empriques. Sn condicions que permeten l'experincia i que sn perfectament modificables, com per exemple: la llum, la temperatura... . Condicions Transcendentals. Sn condicions que no poden ser modificades de cap manera ja que sn condicions necessries pel nostre coneixement. Sn el temps i l'espai. Mai no es pot tenir una experincia sense temps i sense espai: Tota experincia t un quan i un on; per tant, temps i espai no sn experimentats, sin que sn les condicions de l'experincia. Sn universals, necessaris i a priori. Fan possible l'experincia i sn transcendentals, ja que sn anteriors a tota experincia. Un cop analitzades quines sn les condicions que permeten el coneixement, intentarem analitzar quines sn les propietats de la cincia, i aix, ens trobem que la cincia est formada per judicis: (La Terra s esfrica, Jpiter gira en rbita el lptica...). Caldr analitzar quins tipus de judicis hi ha, per posteriorment analitzar quins fan possible la cincia.
58
Kant fa dues classificacions sobre els tipus de judicis: 1. Judicis Analtics. El predicat s incls dins del subjecte: Les noies rosses sn rosses. Aquests judicis sn universals i necessaris, per no proporcionen coneixement nou (no sn extensius). Leibniz els anomen veritats de ra. 2. Judicis Sinttics. El predicat no s incls dins del subjecte: Les noies sn rosses. Aquests judicis no sn universals, no sn necessaris, per s proporcionen coneixement nou (sn extensius). Leibniz els anomen veritats de fet. a) Judicis a priori. La seva veritat no depn de l'experincia. El tot s ms gran que la part. b) Judicis a posteriori. La seva veritat s depn de l'experincia. El llibre s groc. Normalment els judicis analtics sn a priori, i els judicis sinttics sn a posteriori. Per si aquests fossin els nics judicis existents la Cincia no seria possible, ja que els judicis analtics a priori no sn cientfics, ja que, malgrat ser sempre veritat, el seu coneixement no s extensiu, i els judicis sinttics a posteriori no sn cientfics, ja que, malgrat ser extensius, no sn necessaris, i poden ser falsos. L'nica possibilitat de cincia s l'existncia de judicis sinttics a priori els quals serien necessaris i extensius al mateix temps. Per, existeixen els judicis sinttics a priori?. Ho analitzarem a la Matemtica (Geometria i Aritmtica) i a la Fsica. Geometria: La lnia recta s la distncia ms curta entre dos punts. No s a posteriori, ja que s sempre veritat, no cal comprovar-ho cada vegada. No s analtic, ja que dins del concepte recta no s incls el de distncia. Per tant s un judici sinttic a priori. Aritmtica: 7 + 5 = 12. No s a posteriori, ja que no cal comprovar-ho cada vegada, i no s analtic ja que dins del concepte 12 no hi s incls el concepte 7 o 5 o suma. Per tant s un judici sinttic a priori. Fsica: Tot all que existeix t una causa. No s a posteriori ja que sempre s veritat, no hi ha cap objecte que no tingui una causa. No s analtic ja que dins del concepte existir no hi s incls el concepte causa. Per tant s un judici sinttic a priori. Per tant, grcies a l'existncia dels judicis sinttics a priori, la Cincia existeix; ara caldr analitzar com es produeix el coneixement i quins sn els elements que hi intervenen. Kant afirmar l'existncia de tres facultats del coneixement: sensibilitat, enteniment i ra, dedicant un captol de La Crtica de la Ra Pura a cadascuna: Esttica Transcendental, que estudiar la sensibilitat. Analtica Transcendental, que estudiar l'enteniment. Dialctica Transcendental, que estudiar la ra.
59
5.3.2.2.1. ESTTICA TRA SCE DE TAL

L'Esttica Transcendental estudia les condicions sensibles del coneixement (espai i temps), i mostra les condicions que fan possible els judicis sinttics a priori a la Matemtica. L'espai i el temps sn les condicions transcendentals que permeten l'experincia, per no pertanyen a l'mbit de l'objecte, sin del subjecte. Aquesta s la Revoluci Copernicana en el terreny del coneixement. Ja no s el subjecte qui s'adapta a l'objecte, sin que l'objecte s adaptat a la forma que t el subjecte de conixer. Per aix l'objecte en s, resta desconegut. Noms conec el qu apareix, al que anomeno Fenomen. Amb aix, no est dient Kant que el temps i l'espai no existeixin, sin que no tenen existncia objectiva, ja que el seu mbit s el subjecte (posseeixen existncia subjectiva). Kant anomenar al temps i l'espai, formes a priori de la sensibilitat. (formes, ja que no sn dades empriques, sin la forma que tinc de rebre les impressions ; a priori perqu sn anteriors a l'experincia, fent-la possible). Tamb les anomenar Intucions Pures. (intucions, ja que no sn conceptes extrets de l'experincia ; pures ja que sn buides de contingut empric). Un esquema clarificador del procs de coneixement dins l'mbit de la sensibilitat, mostrant l'abast de la Revoluci Copernicana en el terreny del coneixement, seria el segent: dada emprica objecte + espai i temps subjecte = Fenomen
Hi ha dos elements que intervenen en el procs de la sensibilitat. D'una banda l'element material (Les impressions sensibles procedents de l'exterior); d'altra banda l'element formal (L'espai i el temps), que estructuren aquesta realitat fent possible l'experincia, i a travs d'aquesta, el coneixement. La sensibilitat s passiva, ja que rep les impressions de l'exterior, per les estructura a travs de les formes a priori (espai i temps). El resultat final s el Fenomen (all que apareix) que pot ser definit com la impressi sensible que es dona a travs del temps i l'espai. Abans hem vist com els judicis sinttics a priori eren possibles a la Matemtica (Geometria i Aritmtica) sense mostrar les raons per les quals sn possibles. La ra s ben senzilla: . La Geometria estudia l'espai, i com l'espai s una forma a priori de la sensibilitat, els judicis sobre l'espai, seran sempre a priori. . L'Aritmtica t com a base fonamental d'estudi la successi temporal. La srie numrica 1, 2, 3... es basa en el pas del temps. Per aix els judicis de l'Aritmtica seran sempre a priori.
60
Tots els judicis de la Matemtica tenen com a fonament l'estudi del temps i de l'espai, i com l'espai i el temps sn formes a priori, existeixen en el subjecte i sn anteriors a l'experincia. Per aix els judicis de la Matemtica sn universals i necessaris, formant part de la Cincia.
5.3.2.2.2. A ALTICA TRA SCE DE TAL

Fins ara, el qu hem fet ha estat rebre les dades de la sensibilitat, per no les hem enteses, ja que aix s la tasca prpia de l'enteniment. Aix, el que far l'enteniment ser unificar la multitud de dades empriques que tenim, fent possible arribar al coneixement, ja que per poder parlar de coneixement cal tenir un Concepte. s a travs del concepte que nosaltres entenem les percepcions. La traducci lingstica del concepte s'anomena judici. Hi ha dos tipus de conceptes: . Conceptes Emprics: Sn aquells que procedeixen de l'experincia. Sn conceptes a posteriori. Ex: casa, arbre. . Conceptes Purs : Sn els que no procedeixen de l'experincia. Sn conceptes a priori, tamb anomenats categories. Ex. Causa. L'enteniment aplica espontniament aquestes categories als fenmens provinents de la facultat de la sensibilitat. La funci de l'enteniment s la d'unificar i coordinar les dades provinents de l'experincia sensible a travs de les categories. Les categories sn dotze: Unitat Quantitat Pluralitat Totalitat Qualitat Realitat Negaci Limitaci
Substncia-Accidents Relaci Causa-Efecte Reciprocitat Modalitat
Possibilitat Existncia Necessitat
Aix com les formes a priori (espai i temps) sn buides de contingut i han d'omplir-se amb les dades de l'experincia, les categories han d'omplir-se amb les dades provinents de la sensibilitat (Fenmens).
61
L'esquema bsic de l'Esttica Transcendental seria aix el segent: Fenomen + categories = concepte judici
Una conseqncia molt important s que les categories no tenen aplicaci ms enll de l'experincia, ja que estan buides; per tant, noms es poden aplicar les categories quan tenim Fenomen, si no es aix, l'aplicaci ser totalment errnia. Els judicis sinttics a priori a la Fsica tamb seran possibles. L'exemple triat per Kant a la Fsica s el segent: Tot all que existeix t una causa. La categoria causa s un concepte pur que no prov de l'experincia. s previ a l'experincia i s'aplica a ella. Per aix els judicis de la causa sn universals i necessaris, possibilitant que aquests judicis siguin sinttics a priori, sent aix la Fsica una cincia. La Filosofia Kantiana ser considerada com a Idealisme Transcendental ja que, segons Kant, l'objecte en s, s totalment incognoscible. L'nic que jo puc conixer s el Fenomen (all que apareix). Tot all que s fora de l'experincia s totalment impossible de conixer. Aix definir Kant el omen, la cosa en s, all de l'objecte que no s el Fenomen. El Nomen s totalment incognoscible ja que no li puc aplicar les categories. Noms les podem aplicar als fenmens, els quals no sn els objectes en s. L'accs a aquestes realitats no es far a travs de la Ra Pura (el coneixement), sin a travs de la Ra Prctica (L'tica). L'espai i el temps i les categories sn condicions de possibilitat de l'experincia, dels Fenmens. Tot el que s al marge de l'experincia s inaccessible al coneixement. Noms podem conixer el que ens arriba a travs de l'espai i el temps (Fenomen).
5.3.2.2.3. DIALCTICA TRA SCE DE TAL

La ra s la Tercera Facultat del coneixement, desprs de la sensibilitat i l'enteniment. La ra serveix per unificar i universalitzar el coneixement hum, tenint com a fruit les Idees. Les Idees sn la globalitzaci del coneixement per donar sentit a l'experincia. . Mn com a unitat; la qual dna sentit a l'experincia externa. . nima; la qual dna sentit a l'experincia interna. . Du; la qual dna sentit a les dues Idees anteriors. La ra utilitza les Idees per aquesta tasca unificadora, per cal tenir present que les Idees no sn font de coneixement ja que estan ms enll de l'experincia: sn purs ssers pensats; no tenen valor en el mn dels fenmens.
62
Quan la ra fa de les Idees objectes reals, s a dir, si aplica les categories a les Idees (que formen part del Nomen) cau en la il lusi transcendental. Per aix la Metafsica com a cincia s impossible, perqu les categories noms poden usar-se legtimament en l'aplicaci als Fenmens. Les substncies metafsiques (Du, Mn com a unitat, nima) estan ms enll de l'experincia i, per tant, no hi podem aplicar les categories. Per aix, els judicis sinttics a priori sn impossibles a la Metafsica. Aix criticar les pretensions de fer cincia sobre les substncies metafsiques: . nima. Estudiant l'nima s'arriba constantment a Paralogismes, s a dir, a arguments que semblen lgics, per que no ho sn. L'error de la Metafsica consisteix en voler aplicar la categoria substncia al Jo penso, quan mai no hem tingut experincia del Jo. . Mn com a unitat. Estudiant el mn arribem a les Antinomies, s a dir, arguments contradictoris que semblen ambds totalment vlids. (El Mn s finit-El Mn s infinit). Lerror de la Metafsica consisteix en voler aplicar la categoria substncia al temps i lespai, quan sn formes a priori, i no Fenmens. . Du. Kant criticar les demostracions de lexistncia de Du: . Argument Ontolgic: Del concepte de Du no es pot extreure la seva existncia. . Argument Cosmolgic (Contingncia): De lexperincia de lsser contingent no sextreu lexistncia imprescindible de lsser necessari. . Argument Teleolgic, que planteja la necessitat de l'existncia d'un ordenador del Mn. s l'argument que ms respecta, per noms demostra la necessitat d'un ordenador i no d'un creador. L'mbit de les entitats metafsiques no ser el de la Ra Pura, sin el de la Ra Prctica (L'tica). Per aix, cal deixar totalment clar que Kant no nega en cap moment l'existncia de les entitats metafsiques (Du, Mn com a unitat, nima) Kant, el que fa, s negar la possibilitat del seu coneixement, ja que no es poden aplicar les categories fora de l'mbit de l'estricta experincia.
5.3.2.3. TICA
Kant, a l'igual que ha fet al terreny del coneixement, dins l'mbit de l'tica tamb analitzar les diferents visions tiques que ha hagut al llarg de la Histria, adonant-se que tots els plantejaments tics anteriors eren tiques materials, s a dir, tiques en les que la conducta humana s considerada bona o dolenta depenent d'alguna cosa que s considerada el B Suprem de l'sser hum. (Plat, Aristtil, Epicur...). Aquest B Suprem pot ser el plaer, la felicitat, Du... Segons aquesta visi tica tamb hi ha uns medis per aconseguir aquest fi de la conducta, i unes normes de comportament.
63
Kant criticar aquesta proposta tica: . s Emprica. Els preceptes d'aquesta tica estan basats en l'experincia, per Kant pretn una tica que sigui universal, i, per tant, els preceptes de l'tica no podran ser emprics, sin a priori. . s Hipottica. Ja que el comportament segons aquesta visi tica, es basa en aconseguir un premi o fugir d'un cstig. . s Heternoma. Rep els preceptes d'aquesta tica des de fora de la ra. Aix Kant proposar una tica contrria a l'tica material: tica Formal; que no sigui emprica, sin a priori, s a dir, universal i necessria per a tots els ssers humans. Que no sigui hipottica, sin categrica, s a dir, que no hi hagi cap condici que els obligui. Que no sigui heternoma, sin autnoma, s a dir, que sigui el propi subjecte qui es determini a ell mateix a obrar. Aquesta tica formal ha d'estar basada en el deure, una tica que no ens diu Qu hem de fer, sin Com hem de comportar-nos. Kant troba tres tipus d'accions: . Contrries al deure. Una acci incorrecta. Ex. Un comerciant que cobra preus abusius. . D'acord amb el deure. Una acci correcta per realitzada per un motiu especfic. Ex. Un comerciant que cobra el preu just per guanyar clients. . El deure pel deure. Una acci correcta realitzada perqu s correcta. Ex. Un comerciant que cobra el preu just perqu s el que ha de fer. Noms la darrera de les accions analitzades s moralment bona, ja que s'actua sense cap finalitat: El deure pel deure. Kant aspira a crear una tica aix, racional i universal, que s'imposi a tots els ssers humans a travs de la ra. D'aqu ve la necessitat d'analitzar la ra per poder establir la majoria d'edat de la Humanitat. Aquesta tica t dues fonts principals: La ra: la llei a priori. La llei moral i del b no pot tenir com a origen l'experincia, i, per tant, aquesta llei ha de ser a priori, independent de l'experincia, fonamentada en la ra. A travs de l'experincia coneixem all que s, per l'tica analitza all que ha de ser. La voluntat: Els Imperatius. La voluntat es dona a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Per cal distingir dos tipus d'imperatius: Els Imperatius Hipottics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un cstig (Kant els rebutja), i els Imperatius Categrics (El deure pel deure, acceptats per Kant). Aix trobem com a mxima kantiana: Actua tal i com creus que hauria dactuar tothom. La voluntat s l'nic legislador moral que es pot admetre: l'autonomia de la voluntat consisteix en que ella, per s sola, no condicionada per res, s la llei. Kant no ofereix regles de conducta que ens permetin viure honestament, sin que ens dona criteris racionals per determinar la validesa de totes les normes, arribant al principi fonamental, a l'nica orientaci vlida per tota la conducta humana: El deure pel deure.
64
Un altre element fonamental que ha de regir les accions humanes s que no podem considerar els ssers humans com a mitjans, sin que han de ser considerats sempre com un fi en s mateixos. Aquest element del pensament kanti reconeix la universalitat de la dignitat humana.
5.3.2.3.1. ELS POSTULATS DE LA RA PRCTICA

A la Crtica de la Ra Pura, Kant posa de manifest la impossibilitat de la Metafsica com a cincia, ja que s del tot impossible arribar a conixer l'nima, Du, la Llibertat... Per Kant, en cap moment no nega ni l'existncia de l'nima, ni de Du. L'nic que diu s que no sn objectes de coneixement. El camp de l'afirmaci d'aquestes realitats no s la Ra Pura, sin la Ra Prctica, cal admetre'ls com a postulats. Per poder entendre millor aix caldr distingir entre: . Axiomes. Proposicions evidents que no necessiten demostraci. . Teoremes. Proposicions no evidents que calen ser demostrades. . Postulats. Proposicions no evidents, no demostrables, per que cal acceptar perqu, sin seria impossible alguna cosa acceptada. Aix, les realitats metafsiques no sn evidents, no sn demostrables, per cal admetre-les per fer possible la moral: . La Llibertat. Per fer possible la moral autnoma s necessria la llibertat. . La Immortalitat de l'nima. La voluntat persegueix un fi que no aconsegueix en aquesta vida, aix, cal admetre la immortalitat. . Du. En el mn, ser i haver de ser no coincideixen, cal admetre Du on s'identifiquen aquestes realitats.
5.3.2.4. IMPORT CIA DE KA T AL LLARG DE LA HISTRIA

Com ja hem assenyalat, alguns analistes consideren Kant l'autor ms important de la Histria del Pensament. La seva Revoluci Copernicana en el terreny del coneixement ser fonamental per poder entendre el pensament posterior (directament a travs de l'Idealisme Alemany del segle XIX: Fichte, Schelling i Hegel); aix com en el terreny lingstic (Noam Chomsky). Tamb en el terreny tic tindr seguidors: dins la Teoria del Dret (Kelsen) i ms recentment, dins la Filosofia Poltica (Rawls, Habermas) per fonamentar filosficament la Democrcia Liberal. Per aix podem dir que la seva influncia directa arriba fins els nostres dies, mostrant aix el gran nivell del seu pensament filosfic. s per aix que es considera Kant un dels autors ms destacats de la Histria del pensament, ja que, en molts camps de la Filosofia, el seu pensament s encara vigent, guanyant cada cop ms nivell el seu pensament filosfic. Elements com les Constitucions prpies de les Democrcies Liberals, o la Declaraci Universal dels Drets Humans sn reflexe actual i conseqncia directa del pensament kanti.
65
6. FILOSOFIA DEL SEGLE XIX

Dins del pensament dels segle XIX, centrarem lanlisi en lIdealisme Alemany, Ludwig Feuerbach i Schopenhauer, en el pensament de John Stuart Mill, aix com en els Filsofis de la Sospita: Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud.
6.1. IDEALISME ALEMA Y, FEUERBACH I SCHOPE HAUER

LIdealisme Alemanys un moviment filosfic centrat a Alemanya, continuador en certa mesura, del pensament dImmanuel Kant, que tindr una gran influncia en el terreny esttic amb el Romanticisme i poltic amb el Nacionalisme del segle XIX. Tindr una certa influncia sobre el pensament de Ludwig Feuerbach i Arthur Schopenhauer.
6.1.1. JOHA
GOTTLIEB FICHTE
Johann Gottlieb Fichte (1762-1814) afirma que tot intent filosfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experincia sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per aix Fichte tractar de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experincia, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'nica realitat no s el jo empric, sin un Jo Absolut il limitat. s la conscincia universal que resumeix en s la totalitat de l'sser i del que es dedueix tota realitat i experincia. La Dialctica s el mtode a travs del qual es desenvolupa el Jo Universal: . La Intuci. El Jo es reconeix a s mateix (Tesi). . El Jo es reconeix contraposat a tot all sobre el que no actua (Anttesi). . Explica la delimitaci del Jo i no jo. (Sntesi).
6.1.2. FRIEDRICH SCHELLI G

Friedrich Schelling (1775-1854) considera que la Histria de la Filosofia es pot reduir a la lluita entre el Dogmatisme i l'Idealisme. Per Fichte, la natura s el no jo, per Schelling, la natura s un organisme unitari ordenat per un principi intel ligent (Esperit Absolut). Schelling rebr una forta influncia de la visi de la natura feta per Spinoza.
6.1.3. GEORG WILHELM FRIEDRICH HEGEL

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) s l'autor idealista ms important. Intentar crear una cincia filosfica construint el darrer dels grans sistemes filosfics creats per un sol individu (possiblement el ms complex de tots). La ra s essencialment acci, i, per aix, la Filosofia no consistir en res que no sigui qestionar-se per la ra. La ra s'ha convertit aix en l'objecte d'estudi (a ms a ms de subjecte que coneix).
66
L'sser t un procs d'evoluci constant, seguint el mtode dialctic, sent aquesta evoluci la Histria de l'Absolut. La Filosofia s el darrer estadi de l'evoluci. s la ra que es comprn a s mateixa. En ella troba l'autoconscincia, racionalitat i coneixement plens. Les diverses filosofies sn fases de la filosofia fins arribar al seu moment culminant: La Filosofia de Hegel. Desprs de Hegel, la Filosofia perdr la seva ra de ser i el Filsof es convertir en Historiador de la Filosofia. Hegel s el darrer dels filsofs sistemtics, fent certa, en gran mesura la seva darrera afirmaci I desprs de mi... el caos. Van crear-se, a partir del seu pensament, dues escoles diferenciades. La Dreta Hegeliana (poc important i gens innovadora) i l'Esquerra Hegeliana, crtica amb l'obra de Hegel, per inspirada en ella, amb Feuerbach i Karl Marx com a mxims exponents.
6.1.4. L'ESQUERRA HEGELIA A: LUDWIG FEUERBACH
Ludwig Feuerbach
Ludwig Feuerbach (1804-1872) veu en la Filosofia de Hegel una Teologia camuflada. La teoria hegeliana que la realitat s posada per la Idea, l'Esperit Absolut.... noms constitueix una expressi de la doctrina teolgica segons la qual la natura s creada per Du. Feuerbach afirmar que la Teologia s'ha de reduir a Antropologia: Du s un pensament de l'sser hum. L'essncia de Du s l'essncia de l'sser hum. L'sser hum projecta fora de s tot all que s i crea Du. No s Du qui ha creat l'sser hum, sin l'sser hum qui ha creat Du a la seva imatge. Du s un producte de l'sser hum que venera i adora. Hi ha aix una expropiaci de l'sser hum (alienaci). L'sser hum s sotms a alguna cosa que li s estranya. Aquest concepte d'alienaci tindr una gran influncia sobre el pensament de Karl Marx.
6.1.5. ARTHUR SCHOPE HAUER

Arthur Schopenhauer (1788-1860) s un dels autors fonamentals del segle XIX amb una gran influncia en autors com Henry Bergson, Sigmund Freud o Jean Paul Sartre. Influit per Immanuel Kant i per la cultura oriental, intenta donar explicaci a lexperincia del dolor vital, i ho atribuiex a la voluntat de viure. Per aquest motiu considera que l'nica forma de mitigar el dolor s a partir de la vida asctica, la renncia i el sacrifici, plantejament que ser molt criticat per Friedrich Nietzsche.
67
En primer lloc, hem de dir que Schopenhauer est notablement influt per Immanuel Kant, afirmant que el mn ha de ser ents com a representaci. Aix s degut a que el mn no mostra la seva autntica realitat, sin que els objectes es representen emmarcats a travs de l'espai i el temps. Ara b, a diferncia del pensament de Kant, per Schopenhauer la realitat s cognoscible, un cop apartat el vel que impedeix conixer-la, mostrant aix, l'autntica realitat: la voluntat i la fora de viure. L'essncia del mn s la voluntat, i el que provoca la lluita entre els ssers vius, que provoca dolor i infelicitat. El dolor s l'estat natural en qu es troben els ssers vius, especialment l'sser hum. Com ms gran s la conscincia, major s el dolor vital. El plaer o la felicitat sn estats transitoris que no impedeixen que el dolor sigui la constant de la vida. L'art t un paper important per Schopenhauer, ja que l'art s el que permet fer la vida una mica ms suportable. L'home t una possibilitat: crear un mn aparent de proporcions belles. La pintura, l'arquitectura, la msica, etc. sn enganys que permeten evadir la misria de la vida. Sigmund Freud estableix per a l'art un paper similar, ja que l'artista utilitza el seu malestar i infelicitat per crear les seves obres d'art que connecten amb el malestar i la infelicitat dels espectadors. No s fcil lliurar-se del dolor, i aix noms s possible a partir de la vida asctica, s a dir, renunciant als desitjos, renunciant a la voluntat de viure, i, en conseqncia, al dolor que l'acompanya. La castedat, la pobresa, el sacrifici contribueixen a la superaci de la voluntat de viure, fins arribar al reps absolut del no-res al que anomena Nirvana (tal com diuen els budistes al mxim nivell de pau).
68
6.2. JOHN STUART MILL: LUTILITARISME

John Stuart Mill (1806-1873), fill del filsof utilitarista angls James Mill (1773-1836), va ser educat en lortodoxia utilitarista plantejada pel seu pare i per lautntic creador del pensament utilitarista: Jeremy Bentham (1748-1832). Aquesta educaci va fer de John Stuart Mill un autntic nen prodigi. Tot i aix, va reformar els plantejaments de la primera generaci dutilitaristes, creant una versi molt superior. Les influncies que t sn el fruit de lenorme coneixement que el seu pare el va fer aprendre: Epicur, Hume, naturalment el pensament del seu pare, i de Bentham. John Stuart Mill superar el plantejament inicial, creant un utilitarisme molt ms hum.
Retrat de John Stuart Mill
6.2.1. I TRODUCCI
El pensament de John Stuart Mill abarca dos grans elements: duna banda la Lgica i de laltra ltica i Teoria Poltica. El que pretn en aquests dos mbits s sintetitzar la Il lustraci i el Romanticisme, plantejaments que, a priori, semblen totalment oposats. En el terreny de la Lgica, que no analitzarem aqu, John Stuart Mill s partidari duna Metodologia de la Cincia Inductivista, on el cam s iniciar el procs amb els coneixements particulars i arribar, a partir daquests als coneixements universals. Lestudi del pensament tic i poltic de John Stuart Mill el farem des de dos punts de vista: LUtilitarisme (la recerca de la Felicitat) i lanlisi del concepte de Llibertat.
69
6.2.2. LUTILITARISME: LA RECERCA DE LA FELICITAT PER A JOH STUART MILL

LUtilitarisme considera que una acci s correcta quan proporciona el major b possible a la major quantitat de persones, per aix, els utilitaristes han de calcular la quantitat de b o mal generada per una acci i, en funci daquest fet, decidir. All que t valor s el valor del benestar en la vida dels individus, els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes, i per ax, la Felicitat saconsegueix millor quan la societat deixa lliures els ciutadans per perseguir all que ells pretenen com a Felicitat. La Felicitat s lnica finalitat suprema per lsser hum, i ho justifica considerant que lnica evidncia per afirmar que una cosa s desitjable es que la gent la desitja. La gent desitja ser feli i persegueix la Felicitat com autntic objectiu de la seva vida. Tot all que desitgem ho fem sobre la consideraci de que ens proporciona plaer (fet que, de vegades, no aconseguim) Cal distingir entre all que desitgem, ja que ens fa felios, dall que desitgem per poder arribar a ser felios. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem Felicitat, sn el cam cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensi de la Felicitat a travs del coneixement i lexperincia. Aix, John Stuart Mill considera que noms el plaer s desitjable en ell mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes en funci de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
La Felicitat s lnica cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que s desitjable, ho s com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim fora problemes per fer-ho degut a levidncia del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, per aix no t per qu significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relaci entre all que que s bo i all que s desitjable.
No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferncia als plaers superiors. Aqu veiem una clara influncia del pensament dEpicur i dAristtil. Els plaers superiors sn els que porten al desenvolupament moral propi de lsser hum: el coneixement, i el treball intel lectual. Per aix afirmar: s millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i s millor ser Scrates insatisfet que un boig satisfet. Aqu seria bo tenir present que dins del conjunt de teories tiques hi ha dos grans grups: les tiques deontolgiques que basen el seu valor en la prpia acci en s, mentre que les tiques teleolgiques, com lutilitarisme, basen el valor duna acci en les conseqncies que aquesta acci t. Per a diferncia de lepicureisme o de leudemonisme, supera lmbit individual entenent per Felicitat el mxim profit pel major nombre de persones. El b s, per tant un b com que avui anomenem benestar.
70
Les accions sn correctes en la mesura en que tendeixen a promoure la Felicitat, per a diferncia dautors anteriors, la Felicitat no s noms de lagent, sin de tots els interessats en lacci. Els ssers humans tenen impulsos socials naturals que els porten a considerar el b de tots els interessats, i aquests impulsos poden ser reformats per laprenentatge i lexperincia. Hem de triar sempre aquella acci que sembli ms probable que produeixi la major felicitat. Aix ho podem fer tenint present el coneixement i lexperincia dels ssers humans dins la societat. El cam de la virtut ha de ser aprs, aix cal mostrar que el b ens proporciona plaer i el mal ens proporciona dolor, i associar les accions correctes a aquelles que proporcionen el major b possible. Aquest ser el cam de la virtut, i la relaci del concepte de plaer i fugida del dolor dins lmbit de la moral.
6.2.3. LA LLIBERTAT
John Stuart Mill s un dels terics ms importants en lmbit de lestudi de la Llibertat Humana, analitzant, sobre tot, com els poders pblics posen en perill el concepte i la prctica de la llibertat. Caldria matisar que John Stuart Mill ens parla de la llibertat poltica i no del lliure albir. No fa una reflexi metafsica sobre la llibertat, sin que ens parla de la llibertat social o civil. Existeixen dos mbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pblica. A la vida pblica els ciutadans viuen de cara als altres fent les tasques prpies de la seva professi, per exemple. Els ssers humans, dins lmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren ms adients, i tenen les opinions que volen, i lEstat no ha dintervenir en aquests afers de la vida privada. Ara b, molts dels nostres actes afecten a daltres persones, i, per tant no poden circumscriures dins lmbit de la vida privada de la persona. s, noms en aquestes circumstncies en les que lEstat pot intervenir. Cal controlar els Poders de lEstat, i situarlos, noms en lmbit de la vida pblica. John Stuart Mill valora com un b precis la llibertat dins lmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat dexpressi sn elements de la mxima importncia pel seu pensament.
LEstat pot intervenir, i pot castigar a alg que hagi coms una infracci que perjudiqui a daltres persones, per sempre tenint present que lEstat mai no podr legislar o intervenir dins lmbit privat. Aquesta diferenciaci entre lmbit pblic i privat s un dels elements fonamentals de les societats que, com la nostra, han agafat el model de la Democrcia Liberal com a sistema poltic. Intervenir, per part de lEstat en aquest mbit (opcions religioses, sexuals, dopini...), s la mxima agressi a la llibertat individual, sagrada per John Stuart Mill, i, per aix, cal controlar el poder de lEstat i del govern. Sense aquest control (parlamentari, de lopini pblica, de la premsa...) lEstat acaba sent autoritari i allunyat dels principis bsics de la defensa de la llibertat.
71
6.2.4. IMPORT CIA DE JOH HISTRIA
STUART MILL AL LLARG DE LA
John Stuart Mill s, sens dubte, el filsof britnic ms important del segle XIX. En un segle dominat per la filosofia alemanya, el pensament de John Stuart Mill s considerat dins la tradici utilitarista iniciada per Jeremy Bentham i el seu pare James Mill. La tradici utilitarista no sesgota en John Stuart Mill sin que avui, al segle XXI, continua viva. Tot i aix, cal dir que John Stuart Mill, no accepta sense fer cap canvi, les propostes utilitaristes de Jeremy Bentham o el seu pare. Les crisis existencials que va patir, motivades per lestricta educaci que va rebre, el van fer replantejar lideal utilitarista, presentant una idea molt ms humana de lutilitarisme. Tamb sha de dir que la defensa que va fer de la Llibertat, del sufragi femen i daltres ideals compromesos, fan de John Stuart Mill el model de filsof comproms que participa en la vida pblica (va arribar a ser diputat) i que fa dels seus ideals un motor per la seva vida i no noms pel seu plantejament acadmic.
72
6.3. FILSOFS DE LA SOSPITA (MARX, IETZSCHE, FREUD)

En realitat, els anomenats Filsofs de la Sospita no formen un moviment filosfic, per aquests tres autors: Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud, comparteixen una actitud crtica envers la societat que coneixen (que s la nostra), i per aix solen ser considerats com a fruits d'un mateix esperit crtic, encara que ni tant sols sn de la mateixa generaci, ja que mentre Marx s un autor de mitjans del segle XIX, i Nietzsche ho s de finals del segle XIX, Freud s, un autor de finals del segle XIX i principis del segle XX. Aix, aquests tres autors centren, bsicament, la crtica a una forma d'entendre el mn que arriba fins als nostres dies, i, per aix, les seves visions sn, en certa mesura, encara vigents.
6.3.1. KARL MARX: EL SOCIALISME CIE TFIC

Karl Marx (1818-1883) s un dels autors ms importants i influents dels darrers temps. Cal dir que, fins no fa massa temps, la meitat de la Humanitat vivia sota un rgim autoanomenat Marxista. Marx ser un dels mxims exponents de l'Esquerra Hegeliana, juntament amb Ludwig Feuerbach, analitzat anteriorment.
Retrat de Karl Marx
6.3.1.1. I TRODUCCI
A l'hora de contextualitzar el pensament de Marx hem de tenir present d'una banda la influncia del pensament de Hegel i la concepci de Histria com a fruit d'un procs dinmic (Dialctic) Tot i aix,no hem d'oblidar els elements socials de l'poca en qu viu Marx com a conseqncia de la Revoluci Industrial. La situaci econmica i social del proletariat era realment terrible.
73
Marx pretn crear una forma d'estat on desaparegui la injustcia social i fonamentar aquest estat amb un pensament filosfic que el justifiqui. No hem d'oblidar tampoc el concepte de Filsofs de la Sospita que uneix els pensaments d'autors com Marx, Nietzsche i Freud. Aquests autors tenen en com una concepci de la Filosofia com a element crtic amb la societat que coneixen, s a dir, es tracta d'autors compromisos, extremadament crtics amb el mn que els envolta, fet que es pot resumir amb la sentncia de Marx que reclama que els filsofs no s'han de limitar a descriure el mn, sin que es tracta de transformar-lo.
6.3.1.2. EL MATERIALISME HISTRIC

El Materialisme histric s la cincia marxiana de la Histria, sent la transformaci material de la Histria de la Idea de Hegel. El Materialisme Histric de Marx s l'afirmaci de l'sser hum com a protagonista de la Histria. Suposa l'afirmaci de dues idees: . Les relacions que l'sser hum estableix amb la natura i amb la resta d'ssers humans sn relacions materials. La producci de bens materials t l'objectiu de satisfer les necessitats de l'sser hum (producci social de la vida). . Aquestes relacions donen origen a la ideologia i a l'estructura socio-poltica de l'Estat. Per arribar a entendre com sn aquestes relacions caldria tenir present les segents definicions: . Infraestructura Econmica. s el conjunt de relacions de producci, s a dir, les relacions que s'estableixen entre els treballadors i els amos dels medis de producci: la Burgesia. Aquestes relacions sn conflictives i antagniques. . Superestructura. s el conjunt d'idees, creences, institucions i normes que configuren la conscincia social. Les relacions materials que els ssers humans estableixen entre s sn relacions conflictives, ja que no es donen entre ssers humans iguals, sin entre els proletaris i els propietaris dels medis de producci (Burgesia). Sn relacions del tipus amo-esclau; i, a ms a ms, sn relacions antagniques ja que mentre la Burgesia desitja la propietat privada dels medis de producci, el proletariat desitja la propietat pblica i col lectiva dels medis de producci. Per aix, la Histria s el desenvolupament de la lluita de classes socials (Noblesa-Burgesia abans del segle XIX, Burgesia-Proletariat, desprs de la Revoluci Liberal). El dest d'aquesta lluita de classes s la societat comunista, s a dir, la societat futura sense classes socials. El concepte de la Histria de Marx s fora diferent del concepte hegeli, tot i tenir un origen com. El pensament de Marx neix a partir de la noci hegeliana devoluci dialctica de la Histria. Marx, per, s un autor materialista i, per tant, la Histria s el desenvolupament dialctic de les relacions materials. Aix s fora allunyat del desenvolupament dialctic de la Idea proposat per Hegel. La lluita de classes s el fonament autntic de la Histria Marxiana, on lsser hum s lautntic protagonista. Marx t, per tant, una visi prctica, allunyada de labstracci idealista de Hegel.
74
6.3.1.3. EL MATERIALISME DIALCTIC

Primerament, caldria especificar que el Materialisme Dialctic no s obra directa de Karl Marx, sin de Friedrich Engels, amb el qual Marx hi col labor sovint, i cal dir que Marx, mai no va corregir el pensament d'Engels, i es pot suposar que l'accepta. El Materialisme Dialctic consisteix en la visi dialctica de la realitat material. Aix, la matria inanimada passa a ser matria viva, posteriorment arriba a ser matria sensitiva, i quan aquesta s prou complexa, apareix l'sser hum, i amb ell, la intel ligncia. L'nic que existeix s la matria, i, per tant, res que no sigui material existeix. Tota realitat s lluita, i s a travs d'aquesta lluita que es procedeix a l'evoluci de la matria. Cal recordar que l'evolucionisme, a partir de l'obra de Darwin, es formula a l'igual que la teoria marxista, a mitjans del s. XIX.
6.3.1.4. L'ALIE ACI

L'sser hum s el subjecte de la Histria, l'sser hum concret que intenta realitzar-se a travs del seu treball. L'sser hum viu alienat, per no s exactament la mateixa alienaci de la qu ens parlava Feuerbach, ja que l'alienaci religiosa s una alienaci secundria que desapareixer quan ho faci l'autntica alienaci: l'alienaci econmica. L'sser hum, al treballar, posa en cada producte una part del seu sser (energia, imaginaci, esfor...), aix, els productes s'humanitzen. Per aix s possible estudiar la forma de vida d'una determinada poblaci antiga a travs dels productes que han creat. Per, en la societat capitalista, els productes que l'obrer crea no sn seus, s'han quedat en mans d'uns pocs (els propietaris dels medis de producci). El treballador ven la seva fora de treball a un altre sser, qui utilitza la seva fora per enriquir-se, per aix s'ha de dir que el burgs manipula la personalitat del treballador. Aquesta alienaci no desapareixer fins que no desaparegui el sistema capitalista i s'instauri la societat comunista.
6.3.1.5. LA IDEOLOGIA
Podrem definir Ideologia com el conjunt de creences que configuren la conscincia social, formant part de l'entramat propi de la Superestructura. Fins Lenin, el concepte Ideologia era considerat negatiu dins la teoria marxista, per a partir de Lenin es considerar de forma positiva, convertint-se el Marxisme en una Ideologia. Quan l'sser hum vivia sotms a les forces naturals, abans de la divisi del treball, no hi havia Ideologia, ja que la relaci que tenia amb la natura eren gaireb animals. Amb la divisi del treball, i l'aparici de classes ocioses, es possibilita la creaci, per part dels privilegiats, de teories inventades, la majoria de vegades amb la intenci de continuar amb els seus privilegis, que arriben a ser considerades certes. La Ideologia que predomina en una societat s la Ideologia de la classe dominant, la qual s utilitzada per justificar els seus interessos. Distingim dos tipus d'Ideologies:
75
. Ideologia Poltica. Desprs del triomf del Liberalisme es considera que el poble s sobir, ja que tots els ssers humans sn iguals. Per aquesta igualtat s purament formal, ja que no arriba a l'sser hum concret. L'Estat, tericament, ha de ser l'rbitre de les diferncies dels ciutadans, en canvi, en realitat, l'Estat s l'instrument d'opressi en mans de la classe dominant. . Ideologia religiosa. Crea els seus propis objectes que no tenen consistncia real jugant un doble paper: D'una part s la justificaci de l'explotaci del poble en mans de la classe dominant, i de l'altra s l'expressi de la misria del poble que adorna amb flors les cadenes que l'esclavitzen: La religi s l'opi del poble (resignaci). Karl Marx, al seu llibre El Capital, afirma que les Ideologies desapareixeran quan acabi la subordinaci dels ssers humans a les forces socials. s a dir, les Ideologies no desapareixeran fins que no s'instauri la societat sense classes: La societat comunista. La Ideologia Religiosa desapareixer de la societat comunista: els burgesos ja no la utilitzen ja que han trobat d'altres que sn ms tils pels seus propsits de dominaci. El proletariat tampoc la utilitzar, ja que Marx veu la Religi com un vestigi de la ignorncia que va desapareixent. Els proletaris confien en la lluita de classes que far desaparixer el Capitalisme substituint-lo pel Socialisme.
6.3.1.6. L'HUMA ISME MARXISTA

Entenem per Humanisme aquella doctrina que afirma que el valor suprem s l'sser hum, per aix, cal analitzar quina s la visi que t Marx sobre l'sser hum. Aix considera que l'sser hum s un sser inacabat, dinmic que est en constant evoluci i desenvolupament. s un sser totalment material, per l'aspecte ms important de l'sser hum s la seva activitat: La Histria, entesa sempre des d'un punt de vista econmic. L'sser hum s el protagonista de la Histria, ja que es tracta d'un sser prctic, cridat a transformar la societat: El filsof no ha de limitar-se a descriure la societat que coneix; ha de transformar-la. Aquesta ser la clau de la importncia del fet revolucionari. La Revoluci mostra el nivell prctic del pensament marxista. No hi ha lloc per Du en aquesta societat, ja que l'sser hum ha de ser lliure, i si Du s l'amo, l'sser hum no pot ser, sin l'esclau. L'sser hum ha de poder refiar-se de la seva prpia fora.
6.3.1.7. EL COMU ISME

La Histria de les societats s la histria de la lluita de classes. Aquesta existeix degut a una situaci de classes socials jerarquitzades. La Burgesia, l'actual dominadora del poder poltic i econmic, no ha acabat amb les contradiccions de classe. Noms s'han substitut les velles classes i els vells conflictes per noves classes socials, nous conflictes i noves formes de
76
lluitar. El Feudalisme ha estat substitut pel Capitalisme quan la Burgesia s'ha fet amb el poder. Les classes socials s'han simplificat moltssim avui en dia, i s per aix que podem parlar d'una tendncia clara cap a l'existncia d'nicament dues classes socials antagniques: La Burgesia (formada pels propietaris dels medis de producci), i el Proletariat (classe social formada pel treballadors assalariats moderns que al no tenir els medis de producci venen la seva fora de treball per poder subsistir).
6.3.1.7.1. L'E FRO TAME T BURGESIA - PROLETARIAT

All on la Burgesia s'ha fet amb el poder no ha deixat cap altre vincle entre els ssers humans que el vincle econmic, substituint totes les llibertats per la llibertat de comer, l'nica que entn la classe burgesa. Tot all que existeix com a vincles socials noms t inters en quant a possibilitat d'intercanvi econmic. Aix noms s possible revolucionant els instruments de producci (Revoluci Industrial). Aix obliga a totes les nacions a prendre com a sistema de producci el sistema burgs, ja que si no ho fan, acabaran anclades al passat, i d'altres es faran amb el poder econmic i poltic. El camp ha estat abandonat i les ciutats recullen la poblaci rural que fuig per trobar noves expectatives al mn urb, apilant-se a milers en els barris proletaris. El mateix est succeint amb els pasos eminentment rurals respecte als industrialitzats. Aix la Burgesia aconsegueix concentrar la propietat en mans d'una minoria privilegiada que explota els sectors ms humilds de la societat: El proletariat. Aquesta classe social neix grcies a la Burgesia i al sistema econmic burgs. Doncs b, ser el proletariat l'encarregat de fer girar el nou sistema de producci contra la prpia burgesia. El proletariat, degut a la industrialitzaci es converteix en un simple apndix de la mquina, per aix noms rep, a canvi del seu treball, el mnim per poder subsistir, no sent, en realitat, pagat pel seu treball. Els obrers s'han convertit no noms en esclaus del burgs i de l'estat, sin en esclaus de les mquines amb un nic objectiu, produir beneficis per la burgesia. El proletariat, a ms a ms, va augmentant els seus efectius ja que les classes mitges cauen tamb en el mn del treball assalariat. La lluita contra aquesta situaci creada per la Burgesia s'inicia per obrers allats, i, posteriorment aquests obrers s'organitzen, de la mateixa forma que la Burgesia s'ha unit des de ja fa fora temps per poder arribar a assolir els seus objectius. El proletariat arriba a tenir conscincia de classe, i ja no podem parlar de lluita entre l'obrer individual i el burgs individual sin que ja hem de parlar de lluita de classes. Els xits o fracassos puntuals no sn importants, all que s realment important s la uni cada cop ms extesa dels obrers. El crit important s, per aix Proletaris de tots els pasos, uniu-vos. Noms el proletariat s una classe veritablement revolucionria: els altres enemics de la Burgesia com els petits comerciants, els camperols... no lluiten contra la Burgesia de forma revolucionria, sin, ben al contrari lluiten per poder conservar el seu status.
77
El lumpenproletariat (la classe social dels que estan fora del sistema que t com a caracterstica important que s ociosa) sn utilitzats sovint com a esquirols per desfer les vagues, i no estan organitzats. En canvi, el proletariat s est capacitat per poder acabar, a travs de la Revoluci, amb aquesta situaci d'explotaci. Per potser, all que fa aquest fet interessant s que es tracta d'un fet inevitable. La Burgesia, augmentant la capacitat de la producci, empitjorant la qualitat de vida del proletariat est acabant amb aquest sistema de producci: l'enfonsament de la Burgesia i el triomf del proletariat sn inevitables.
6.3.1.7.2. EL PROLETARIAT I ELS COMU ISTES

Els comunistes formen un partit poltic amb els interessos propis del proletariat, no a travs de les nacions o els estats, sin que pretenen fer valer els interessos comuns a tots els proletaris, independentment de la nacionalitat, enfront de la Burgesia. Els comunistes sn aix l'avantguarda del moviment obrer per poder conquerir el poder, derrocant la dominaci burgesa. Una de les qestions ms destacada del Comunisme s l'eliminaci de la propietat burgesa. El proletariat no posseeix propietats, sn els burgesos qui en tenen, per aix a l'eliminar la propietat burgesa s'elimina la propietat privada. El treball del proletari no crea bens per a ell mateix, sin capital, el qual est en mans de la burgesia. Per el capital hauria de pertnyer a tots els membres de la societat, i no noms a una minoria privilegiada. El proletari, com ja hem indicat noms rep a canvi del seu treball el mnim per sobreviure, per continuar viu, el capital resta tot en mans del burgs. Aix desapareixer en la societat comunista on el capital s de tots: el treball serveix, llavors, per millorar la qualitat de vida dels obrers. s important tenir present el carcter internacionalista i universal del plantejament de Marx respecte la lluita del proletariat. No hi ha nacionalitats que separin, hi ha classes socials enfrontades. Tot aix, per, no significa la negaci de les nacions: Quan finalitzi l'explotaci dels ssers humans per part dels ssers humans, acabar igualment l'explotaci d'unes nacions sobre d'altres: s'acabaran les guerres i les hostilitats. La Revoluci Comunista, finalment, s la ruptura ms radical amb les relacions tradicionals de propietat, molt ms que la feta per la Burgesia respecte la propietat feudal. Per fer-ho cal que el proletariat prengui el poder, arrenqui de les mans de la Burgesia tot el seu capital acabant amb la propietat i les formes de producci de la Burgesia. Aix, es prendran entre d'altres les segents mesures: . Expropiaci de la terra. . Abolici del dret d'herncia. . Confiscaci dels bens dels emigrats i sediciosos. . Creaci d'una nica banca pblica. . Centralitzaci en mans de l'estat de tots els mitjans de transport.
78
. Obligaci del treball per a tothom. . Reduir les diferncies entre el camp i la ciutat. . Educaci pblica i gratuta per tots els infants, prohibint el seu treball. Amb aquestes mesures s'instaura el poder econmic i poltic en mans del proletariat que acaba per sempre ms amb la dominaci d'uns per part d'uns altres, instaurant-se la Societat Comunista, una societat de lliures i iguals on no existeix la desigualtat i l'explotaci.
6.3.1.8. IMPORT CIA DE MARX AL LLARG DE LA HISTRIA

Com ja hem assenyalat anteriorment, Karl Marx s un dels autors ms importants i influents dels darrers 200 anys. La major part del pensament poltic i econmic d'aquest temps ha estat inspirat, ja sigui directa o indirectament pel seu pensament. Per, com ja sabem, la seva influncia no s'ha limitat al nivell teric. A partir de la Revoluci d'Octubre, es va constituir la URSS, un estat inspirat en la teoria marxista, i desprs de la II Guerra Mundial, gran part de la Humanitat ha viscut sota un rgim poltic autodenominat marxista. La caiguda del Mur de Berlin, i tot el que aix ha comportat, ha fet desaparixer molt rpidament aquests estats marxistes, per aix permet analitzar amb ms llibertat l'autntic pensament de Marx. Cal diferenciar clarament entre pensament marxista i filosofia marxiana. El marxisme no s obra d'un sol autor, sin que es tracta del darrer gran sistema filosfic, per sense ser l'obra d'un autor determinat. A la seva configuraci han col laborat molts autors: Karl Marx, Friedrich Engels, Lenin, Stalin, Gramsci, Lukacs... A ms a ms, hi havia noms una interpretaci ortodoxa del marxisme (la imposada des de Moscou), la resta de visions eren considerades revisionistes i, per tant, heterodoxes. En nom del marxisme es va crear un estat totalitari, especialment desprs de l'arribada al poder de Stalin. La descoberta de textos de joventut de Marx (com Manuscrits de Filosofia i Economia) fan replantejar aquesta visi ortodoxa dictada des del stalinisme, ja revisada amb Kruschev, i destruda amb l'arribada de Gorbatxov i la Perestroika. La Caiguda de la URSS, l'any 1991, ha suposat un autntic daltabaix de l'estructura global mundial nascuda desprs de la II Guerra Mundial.
79
6.3.2 FRIEDRICH IETZSCHE: LA FILOSOFIA DEL VITALISME

Friedrich Nietzsche (1844-1900) s un autor terriblement crtic amb la societat que coneix; intenta canviar les concepcions, principalment morals, que ell considera hipcrites i decadents. Per aix el seu pensament ha de ser emmarcat dins de la tradici de la Filosofia de la sospita, com una forma d'entendre la Filosofia per criticar, canviar i transformar els elements negatius de la nostra societat.
Retrat de Friedrich Nietzsche
6.3.21. I TRODUCCI
Nietzsche t una forma d'entendre el pensament com a comproms, molt propi de finals del segle XIX. Per realitzar aquesta crtica analitzar els diferents aspectes propis del pensament occidental: La Moral, la Religi la Filosofia..., per fer, posteriorment, unes propostes alternatives al pensament occidental. El mn religis, el filosfic i el moral sn tres invencions humanes que han de ser desemmascarades, ja que sn responsables de la decadncia occidental.
80
A l'hora d'analitzar el seu pensament cal tenir en compte que alguns dels seus textos van ser retocats per la germana de Nietzsche6, amb la intenci de presentar-nos un pensament de Nietzsche ms vinculat a idees racistes, prximes al Nacional-Socialisme, mentre que l'original de Nietzsche, finalment recuperat, s molt lluny de ser la justificaci filosfica del III Reich.
6.3.2.2. CRTICA AL PE SAME T OCCIDE TAL

s absolutament necessari desfer l'entramat filosfic i cultural d'Occident, que ha portat a la situaci de decadncia total en la que es troba. L'origen d'aquesta decadncia l'hem de trobar en la figura de Scrates i el Platonisme que han fet creure la possibilitat de l'existncia d'una vida ms enll del mn material. La Moral, la Religi i la Filosofia sn els tres mbits de penetraci d'aquestes idees decadents, i, per aix, juntament amb l'mbit de la cincia, Nietzsche far una crtica per separat d'aquestes qestions. La crtica a la moral i als valors tradicionals d'Occident, s la crtica ms profunda. La moral occidental s una moral contranatura, ja que atempta contra la naturalesa i contra la vida. Es tracta d'una moral que intenta frenar els instints humans, i per aix, va contra la prpia natura i la vida. La base fonamental d'aquesta moral ha estat el Platonisme: El Mn de les Idees serveix de Ms enll, situant-se el centre de gravetat no en aquesta vida (que s l'nica que existeix) sin en l'altra vida (falsa segons Nietzsche). Nietzsche critica aquesta moral ja que acaba amb la vida. Aix, Nietzsche afirma l'existncia de dos tipus de morals: . La Moral dels Senyors: Una moral que estima la vida, el poder, el plaer, la noblesa: la moral prpia del Superhome. Aquesta s la moral proposada per Nietzsche. . La Moral dels Esclaus: s la inversi dels autntics valors: el dolor, l'amabilitat, la compassi, la resignaci, la pacincia... Aquesta moral s rebutjada per Nietzsche, i tot el seu pensament t sentit a l'intentar substituir aquesta moral dels esclaus per la moral dels senyors. Establerta aquesta distinci Nietzsche examina la Histria, veient com aquesta mostra que els dbils han acabat imposant els seus valors als forts, i, per superar aquesta decadncia dels valors cristians, proposar el Superhome, qui, lliure de tot lligam religis tindr, com a valor principal la fora i la voluntat de poder. La Crtica a la Filosofa tradicional, tal i com ja hem assenyalat, s una crtica directa a la visi Platnica que considera l'existncia d'una part immaterial de l'sser hum, superior a la matria, sent aix, pel platonisme, ms important la vida ms enll de la mort que aquesta vida, l'nica existent per a Nietzsche. Scrates va matar la vida al fer triomfar sobre aquesta la ra. Cal fer fora d'Occident aquesta visi gens fidel a la terra, i ser conscients que noms hi s la terra.
6Hi ha llibres editats per la germana de Nietzsche, com La voluntat de Poder que, Nietzsche, ni tant sols va escriure.
81
Un altre aspecte important a l'hora de tenir present la crtica que fa Nietzsche seria analitzar la seva visi sobre el concepte de veritat. Aquest s un dels valors transformats, ja que la realitat s canvi, avenir i no una realitat constant. s el platonisme el principal responsable d'aquesta transformaci de la forma d'entendre la realitat. La Crtica a la Religi s una conseqncia directa de la crtica anterior. Tota religi neix de la por, les angoixes i les necessitats. Aix, cap religi no ha tingut mai cap veritat. El Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religi Clssica de Grcia i Roma, inventant-se un mn ideal que porta la desvaloritzaci del mn terrenal. Suposa la prdua ms forta dels instints. Fomenta els valors decadents de l'obedincia, el sacrifici... que sn sentiment propis del ramat. El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acci instintiva de l'sser hum. Un aspecte fonamental de la crtica a la Religi seria la crtica que realitza a la figura del sacerdot, i la seva visi asctica de la vida, el qual t com a caracterstica ms important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que atempta contra la vida. La Crtica a la Cincia. Nietzsche rebutjar la cincia prpia d'Occident al considerar que no tot pot ser considerat matria i moviment mecnic. Existeixen altres forces (el vitalisme dionisac), ja que l'Univers no s sotms a lleis deterministes. No es pot reduir tot a quantitats com intenten fer els cientfics al matematitzar el coneixement de la realitat, la qual ens s totalment desconeguda en essncia. Caldria, per, tenir present que Nietzsche no ataca la cincia, sin una metodologia determinada: el mecanicisme i el positivisme. La culminaci d'aquesta crtica seria la Mort de Du, ja que aquesta mort significa la crtica radical a la religi, la moral i la metafsica. s l'alliberament d'un pes enorme que abruma l'home. s precisament la idea de Du la que no deixa que l'home arribi a assolir la seva natura, s l'impediment que no deixa que l'home arribi a ser el Superhome: L'nica forma possible que l'home pugui viure s fent desaparixer la figura de Du. Naturalment, la mort de Du no significa que Du existeixi i que hagi de morir, el que ha de desaparixer s la figura de Du, ja que aquesta s inexistent a la realitat. Amb aquesta mort s'enfonsen els pilars de la cultura occidental, una cultura recolzada en la figura de Du. No hi ha lloc per Du en la societat moderna, Du s mort, nosaltres som els seus assassins. Aquesta mort significa l'alliberament definitiu, comena una nova histria, la vertadera histria. L'sser hum s'ha alliberat de tota superstici religiosa, i es pot convertir en creador del seu propi dest.
6.3.2.3. LA OVA JERARQUIA DE VALORS

La Cultura Europea ha arribat a la seva prpia destrucci, a la decadncia total. Per aix cal destruir-la, per no per caure en el nihilisme, s a dir, l'absncia de valors, sin per canviar els valors anteriors substituint-los pel Superhome. El nihilisme s per a Nietzsche, no un punt d'arribada, sin l'instant que permet comenar l'autntica histria. Al matar a Du, s'ha perdut el sentit de l'orientaci de la nostra existncia, de la nostra vida, estem perduts.
82
Aquesta part negativa necessita una part positiva, neguem per afirmar, aniquilem per produir, destrum per crear; neixen els nous valors fonamentals: el Superhome i la voluntat de poder. Enfront de la decadncia occidental, que predicava una moral antinatural, Nietzsche pretn oferir una nova moral basada en el procs natural de l'sser hum: la vida. Aix, contraposar dos esperits: . Dionisos s el du de la vida, del vi, de l'alegria de viure... . Apol lo s el du de l'aparena externa plena de bellesa. Scrates i el platonisme han fet fora de l'escena Dionisos, comenant l'poca de les formes, canviant la vida per la ra, la qual mata la vida. La nova moral est basada en el desig de viure, la vida t valor en s mateixa, ja que s el valor absolut al que se subordinen la resta de valors. Cal no imposar res a la vida, sin disfrutar d'ella. La nova moral ser basada en l'exaltaci de les formes primries de la vida, la moral dels senyors en lloc de la moral dels esclaus, ja que la vida ha d'estar basada en els instints. Aix ve acompanyat d'una nova idea de l'sser hum, el qual t les segents caracterstiques: . L'sser hum s un sser miserable perqu rebutja la terra, el cos, l'instint. s un sser a mig fer entre la bstia i el Superhome. . L'sser hum s un animal defectus perqu s l'nic animal que no ha aconseguit consolidar-se. Corre un risc: o ven l'home convertint-se en el Superhome, o torna a la seva animalitat anterior. Per aix l'sser hum ha de superar la seva natura imperfecta i convertir-se en el Superhome a travs de la superaci de les seves debilitats. Si aquesta superaci no es produeix, l'sser hum tornar a la seva animalitat.
6.3.2.4. EL SUPERHOME
Aquest s el pensament central de Nietzsche. L'sser hum ha de ser superat, ja que tots els ssers evolucionen i es transformen, i l'sser hum no pot ser una excepci. L'sser hum no s un sser esttic, sin que est dotat d'una enorme fora creadora. L'espcie humana est dotada de la fora expansiva de la vida, la qual est en un procs evolutiu constant (no oblidem el pensament de Charles Darwin i l'Evolucionisme). Per per poder arribar a ser el Superhome cal superar la moral tradicional i decadent, i arribar a la nova moral. La transformaci de l'home en Superhome passa per tres estadis diferents: . Camell: L'esperit de l'home s en primer lloc un camell amb una crrega enorme. . Lle: L'home, cansat per la crrega anteriorment descrita, es rebel la contra el seu amo i imposa la seva voluntat. . en: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome.
83
Les caracterstiques ms importants del Superhome sn la seva necessitat de la vida; valora principalment la vida terrenal: el plaer, les passions, la victria. Intenta superar-se, i per aix rebutja la moral tradicional cristiana, acceptant la moral dels senyors, prpia dels forts. La primera gran caracterstica del Superhome s la valoraci mxima que fa de la llibertat, entesa com a llibertat instintiva. Nietzsche considera que s impossible ser lliure vivint en societat, i, per aix, aquesta necessitat de llibertat el fa renunciar a la societat. Hem de tenir present que Hobbes pensa inicialment el mateix que Nietzsche, al considerar que llibertat i societat sn incompatibles, per mentre Hobbes tria la societat, Nietzsche tria la llibertat. Una altra de les caracterstiques ms importants del Superhome s la fidelitat a la terra: Noms existeix aquesta vida, i, per tant, qualsevol pretensi de renncia en nom d'una vida millor desprs de la mort, s totalment absurda. s aquesta fidelitat a la terra la que el portar, en primer lloc, a renunciar a qualsevol reducte de Platonisme que ens porti a considerar la possibilitat d'un mn immaterial millor que aquest, i d'una vida millor que la vida terrenal. La fidelitat a la terra s qui ens porta a viure aquesta vida amb tota la intensitat possible. En tercer lloc, s la fidelitat a la terra la que ens portar a donar sentit a les dues qestions prpies del Superhome: la voluntat de poder, i el desig de l'Etern Retorn. La voluntat de poder significa la voluntat de domini, la fora, la llei del ms fort. s l'exaltaci de la fora i l'agressivitat (els instints propis de l'sser hum). Veiem la influncia clara del pensament de Darwin i la selecci natural (noms els ms forts arriben a sobreviure). Aquesta voluntat de poder ens porta a un desig de no ser dominat per ning. Aix ens porta a una dificultat impossible de superar per arribar a un nivell de convivncia social com el que tenim. La vida en societat ens porta a la renncia dels nostres instints, en nom d'aquesta convivncia. Nietzsche ens proposa no renunciar a cap dels nostres instints, tenint aix com a consequncia, la fi de la societat basada en la col laboraci. La visi social que t Nietzsche, acaba en l'individualisme ms terrible: sense la col laboraci, la solidaritat..., el valor ms important passa a ser l'individu. Per aix hem de dir que el pensament de Nietzsche seria el crit desesperat de l'individualista que veu com aquest individu s a punt de desaparixer dissolt en la societat. Aquesta s la clau de la voluntat de poder i la no renncia dels instints. L'Etern Retorn mostra un desig tan fort de viure que desitja que aquesta es repeteixi eternament. Aquesta vida ha de ser repetida constantment amb les seves alegries i els seus dolors (pensament terrible per tots aquells que no estimen la vida). Aquesta s la fora de l'amor a la vida, de l'amor enorme per aquesta vida: el desig que no noms no hi hagi cap altra, sin que aquesta es repeteixi constantment, infinites vegades.
84
6.3.2.5. IMPORT CIA DE IETZSCHE AL LLARG DE LA HISTRIA

Nietzsche s un dels autors ms polmics dels darrers temps. El seu pensament, terriblement crtic amb la nostra societat, ha suscitat des de sempre un rebuig o una acceptaci desmesurada. El seu pensament mai no deixa ning indiferent, ja que all que ens diu ens afecta totalment. De fet, no hi ha autors que puguin ser considerats seguidors directes de Nietzsche, tot i que la seva influncia, tant positiva com negativa, ha estat enorme. Fins i tot, ha hagut autors com Bataille, Foucault... que han intentat copiar part del seu estil directe i punyent. Les mutilacions fetes al seu pensament, presentant-nos un Nietzsche precedent del Mein Kampf de Hitler, li han fet molt de mal, per la recuperaci dels textos originals ha portat a Nietzsche, un altre cop, al seu lloc originari: un autor terriblement crtic amb la societat que coneix i amb tot all que caracteritza la societat occidental.
85
6.3.3. SIGMU D FREUD: LA PSICOA LISI

En realitat, Sigmund Freud (1856-1939) no s un Filsof, sin que es tracta d'un Psicleg que analitza l'estructura humana, per que posseeix certs aspectes del seu pensament que podrien ser considerats d'inters filosfic, i una teoria, basada en el seu pensament psicolgic, sobre l'origen de la cultura. Ser aquesta part filosfica la que centrar el nostre inters. Per per fer-ho, caldr analitzar algunes de les qestions clniques del pensament de Sigmund Freud.
Sigmund Freud
6.3.3.1. I TRODUCCI
Hem de considerar el pensament de Freud com un exemple ms de la Filosofia de la sospita en la qual sanalitza la visi de lsser hum que es t en el seu temps, per canviar-la completament. Per aix situem dins del mateix grup, autors tan nics com Marx, Nietzsche o Freud, tenint entre ells tamb, pensaments tan diferenciats. La Filosofia de finals del segle XIX i principis del segle XX s una filosofia crtica amb el mn que coneix que es replanteja els elements preestablerts, i la cincia tamb ser un element fonamental dels motors del canvi, i Freud ser un dels elements ms actius en aquest terreny.
6.3.3.2. L'I CO SCIE T

Un dels grans mrits que t Freud s formular la hiptesi que gran part del nostre psiquisme s de natura inconscient, contrriament al qu pensaven la majoria d'autors que identificaven conscincia i psiquisme. Les malalties nervioses (especialment els casos d'histria) necessitaven una explicaci a travs de l'existncia d'elements inconscients. Aquesta fora inconscient es manifesta a travs de diversos fenmens psquics:
86
.Els Somnis: Satisfacci simblica de desitjos inconscients reprimits. .Actes Fallits: Actes no resolts satisfactriament pel bloqueig degut a elements inconscients. .Lapsus: Errors motivats per problemes inconscients. .Acudits: All que ens produeix el riure sol estar relacionat amb temes tab, amagantse aix a la censura. . eurosi: Malaltia Psquica que manifesta un conflicte entre uns desitjos reprimits i la dificultat de la seva satisfacci.
6.3.3.3. TEORIA GLOBAL DE LA PERSO ALITAT

La Teoria de l'inconscient no noms s vlida pels malalts mentals, sin que Freud intenta realitzar una teoria global de la personalitat que intenti explicar la totalitat del psiquisme i les seves manifestacions.
6.3.3.3.1. CO SIDERACI DI MICA

A travs d'aquesta manifestaci s'estudia l'energia psquica i el seu origen. Aix ens mostra com aquesta energia seria la provocada per la Libido (Manifestaci Psquica de la tensi sexual fsica) i les Pulsions (Instints que intenten disminuir la seva tensi a travs de la satisfacci del seu objectiu). N'hi ha dos tipus, de pulsions: . Pulsions de vida. Eros. Sn els instints sexuals i d'autoconservaci. . Pulsions de Mort. Thanatos. Busquen la desaparici de les tensions fent tornar all que s viu a un estat inorgnic. Com veiem, la nostra energia Psquica t molt a veure amb els nostres instints, els quals els tenim com a residu de la nostra natura.
6.3.3.3.2. CO SIDERACI ECO MICA

La funci ms important del sistema nervis s descarregar quantitats d'energia psquica per suprimir, o reduir al mnim la tensi nerviosa associada al displaer. Aix, el Principi de Plaer intenta satisfer de forma immediata les necessitats. Nosaltres obtenim plaer quan satisfem una necessitat. Per cal tenir en compte que l'sser hum viu en una societat, i que aqusta posseeix una srie de normes, i aix, sorgeix el Principi de Realitat, on la conscincia renuncia o ajorna les satisfaccions immediates per possibilitar la convivncia social entre els ssers humans.
87
6.3.3.3.3. CO SIDERACI TPICA

Freud analitza quina s l'estructura de la ment humana donant-nos dues classificacions diferents: a) Primera Tpica: Primera formulaci sobre lestructura de la ment. . Inconscient. Sistema originari dels nostre Psiquisme on s'articulen les manifestacions psquiques Eros i Thanatos, a ms a ms dels continguts reprimits de la nostra vida psquica. . Preconscient. Sistema intermig que pot ser articulat amb relativa facilitat per la conscincia. Inclou la memria. . Conscient. Sistema que rep les informacions de l'exterior. b) Segona Tpica: Freud proposar una segona classificaci amb elements ms actius, ja que les parts de la segona tpica seran personatges que s'enfronten i pacten per continuar vivint la nostra vida psquica: . All. s el conjunt dels nostres instints i les forces reprimides. Seria fora similar a l'Inconscient. . Super-Jo. Conjunt de normes, prohibicions i restriccions interioritzades pel Jo a partir de l'assimilaci de l'Ideal de Jo (model ideal del pare o la mare sorgit desprs del Complex d'Edip). . Jo. Fragment de l'all que estableix contacte amb el mn exterior. La nostra vida psquica est marcada pel conflicte que existeix entre el sever Super-Jo (la norma moral) i l'All que desitja. Aquest conflicte pot arribar a ser una Neurosi quan el Jo no s capa de ficar pau entre l'All i el Super-Jo. Per solucionar l'angoixa que pot provocar aquest conflicte, el Jo disposa d'uns certs mecanismes de defensa: . Repressi: Negaci dels instints no acceptables pel Super-Jo. Un desig no acceptable s esborrat com si no exists. Vivim com si el desig no exists. Per el fet de negar un desig no significa que el desig no existeixi. . Regressi: Retorn a etapes de la Infncia ja superades, quan el conflicte actual no existia. Seguim pautes de conducta prpies d'etapes anteriors. . Sublimaci: Transformaci d'impulsos instintius en activitats superiors, i, per tant, ms acceptables. Al sacralitzar un desig, el fem ms acceptable. . Projecci: Atribuir als altres impulsos que el Jo considera perillosos. Considerem que la culpa s sempre dels altres, mai nostra. . Desplaament: Canviar l'objecte inicial d'un instint per un substitut que el Jo considera menys perills. Busquem una alternativa ms senzilla. . Reacci: Desenvolupar una conducta externa contrria a un desig refusat pel SuperJo. Aquest comportament s fruit d'una repressi extrema.
88
6.3.3.4. TEORIA DE LA SEXUALITAT I FA TIL

Caldria tenir present que la visi que t Freud de la sexualitat s molt ms mplia del qu se sol tenir. Sexualitat ser tot all que t a veure amb el plaer i les seves fonts. Per aix diferenciar clarament entre sexualitat i genitalitat (estrictament la pulsi sexual). Una de les novetats ms destacades de la teoria de Freud s l'afirmaci de l'existncia d'instints sexuals a la infncia seguint les segents etapes de desenvolupament: . Etapa Oral. (0-1). La font de plaer s la boca, relacionada amb el fet de menjar. El nen obt plaer pel fet de xuclar, i aix el permet alimentar-se inconscientment. Aquesta s la ra de la necessitat de l's del xumet. . Etapa Anal. (1-2). El plaer est relacionat amb el control-descontrol de les necessitats fisiolgiques. El nen comena a controlar els seus esfnters, i comena a entendre el Principi de Realitat (ajornar la satisfacci de les necessitats per raons socials). Apareix un cert instint sdic (es desperten les pulsions de Thanatos). . Etapa Fl lica (3-6). En aquesta etapa es descobreixen els rgans genitals i la idealitzaci d'aquests centraran l'obtenci del plaer. En aquest perode es produeix el Complex d'Edip: peculiar relaci que el nen/a estableix amb els seus progenitors, existint una relaci ambivalent, ja que el nen sent odi i amor al mateix temps pel seu progenitor de mateix sexe. La descoberta dels rgans sexuals adults, aix com la diferenciaci entre el mascul i el femen ser la responsable d'aquest sentiment d'ambivalncia. . Etapa de latncia (6-12). Coincideix amb la resoluci del Complex d'Edip i s un perode de tranquil litat pulsional que ha de conduir a la maduraci fsica. En aquest perode podrem situar l'origen del Super-Jo, s a dir, l'acceptaci de les normes morals del pare o la mare. . Etapa Genital (12- ). La sexualitat comena a centrar-se, degut a la maduraci fsica, a la genitalitat. Un aspecte fonamental a lhora dentendre el psiquisme hum s el Complex dEdip. En aquest procs el nen/a sent una atracci natural cap al progenitor de sexe diferent, determinant un sentiment de rebuig cap al progenitor del mateix sexe. El nen, per exemple, odia el seu pare ja que s qui realment posseeix la mare. Dins daquest procs intervenen, per, daltres factors importants, com per exemple, la descoberta dels rgans sexuals adults. El nen creu que labsncia de penis en les nenes s deguda a una castraci, fet que determina una por molt gran al seu pare, ja que s qui el castiga. Aix el nen t un sentiment dambivalncia respecte el seu pare ja que lodia, lestima i t por dell, fet que determina letapa de latncia, posterior a letapa fl lica, i el naixement dels sentiments morals amb el Sper-Jo.
89
6.3.3.5. ELS SOM IS

Durant molt de temps ha hagut un cert misteri al voltant dels somnis. S'ha dit que posaven en contacte la divinitat amb els ssers humans, que servien per descriure el futur. Freud considera que els somnis sn la satisfacci simblica de certs desitjos, que sn transformats per poder superar la rgida censura del Super-Jo. Aix en tot somni podem trobar: . Contingut Manifest. s all que s somiat independentment de la causa que l'ha provocat. . Contingut Latent. s aquell desig que ha provocat el somni, transformat per poder superar la censura fins arribar al Contingut Manifest. Tot treball d'elaboraci onrica implica un procs de simbolitzaci, de transformaci del desig per fer-lo presentar acceptable davant l'ordre implacable reclamat per part del Super-Jo. L'origen del somni seria o b un impuls instintiu reprimit, o un desig recent no satisfet adequadament. El primer vindria directament de les profunditats de l'inconscient, i el segon estaria entre la conscincia i l'inconscient.
6.3.3.6. L'ORIGE DE LA CULTURA

Per analitzar l'origen de la cultura (l'element estrictament filosfic del pensament freudi) Freud estudia les tribus ms primitives, i les condicions de vida dels clans de primats ms desenvolupats. Aix troba que en els clans de primats ms desenvolupats existeix sempre una dictadura sexual establerta per un mascle superior (mascle alfa); la resta de mascles no poden tenir relacions sexuals amb cap femella. La forma que es t de decidir quin s el mascle dominador (i, per tant, l'nic que pot tenir descendncia) s la lluita individual. D'altra banda, les tribus ms primitives solen tenir el segent comportament cultural: La forma que tenen d'establir de quina tribu formen part s un Ttem, o animal sagrat el qual seria l'origen de la tribu. Aquest animal mai no pot ser atacat o devorat, excepte en determinats ritus on el que est prohibit s no menjar la seva carn. Al mateix temps existeix un Tab, o prohibici, de tenir relacions sexuals amb membres de la mateixa tribu. Freud explica aquest fet a partir del Complex d'Edip. El que senten els mascles dominats d'una tribu s molt similar al que sent el nen dins d'un ambient familiar, ja que el Pare, s l'nic que pot tenir relacions sexuals. Els mascles dominats no poden vncer individualment el pare i decideixen col laborar entre ells per matar-lo. Ells odien el pare, l'estimen i tenen por d'ell (mateixos sentiments d'ambivalncia dins del Complex d'Edip). Un cop l'han mort (possiblement se l'han menjat) se senten culpables del que han fet i sublimen la figura paterna convertint-lo en un du (Ttem), i al no poder reinstaurar la dictadura sexual, decideixen prohibir-se tenir relacions sexuals amb les dones de la mateixa tribu (Tab) naixent aix la cultura. Per aix no hi ha cap cultura que accepti l'incest, sent l'origen, aquesta prohibici, de la conducta exogmica. Com veiem, viure en societat, la cultura, noms s possible si limitem els nostres instints. Per aix cal un Super-Jo
90
que ens prohibeixi certes actituds que acabarien amb la convivncia social. Si no seguim els nostres preceptes morals neix el sentiment de culpabilitat. Per aix no podem ser felios en una vida en com, ja que hem de limitar la nostra llibertat. Aix connecta directament amb la idea poltica de Hobbes, qui deia que l'estat naixia quan els ssers humans renunciaven a la seva llibertat en nom de la convivncia social. El Conflicte entre el Super-Jo i l'All s el preu que hem de pagar per la nostra convivncia i la nostra cultura. L'sser hum infeli que veu la seva misria busca ajuts per combatre-la, i el troba en el sentiment religis. El poder de la Religi s molt gran ja que explica la realitat i ens fixa les normes de conducta ms adequades. L'objectiu de la religi s dominar el mn dels sentits a travs d'un mn irreal que els ssers humans desenvolupen per sublimar i projectar les seves necessitats. El Du jutge s la figura paterna sublimada, pare protector i repressor. L'Art seria tamb un intent de solucionar la misria humana, per aquest cop a nivell individual. Quan l'artista s capa de connectar amb la infelicitat del pblic, neix l'obra d'art i el reconeixement de l'artista.
6.3.3.7. IMPORT CIA DE FREUD AL LLARG DE LA HISTRIA

El pensament de Freud ha perms la independncia del pensament psicolgic de la Filosofia. Ell ha estat l'origen d'un important moviment psicolgic (La Psicoanlisi) amb Jung o Adler com a mxims exponents. La seva visi de l'sser hum ha estat molt important al llarg de tot el segle XX, ja que la seva visi ha transformat la forma d'entendre la ment humana, i no noms dins d'un terreny filosfic o psicolgic, sin que, per exemple, el moviment del Surrealisme, pot ser considerat una herncia del pensament de Freud.
91
7. PA ORAMA FILOSFIC ACTUAL

La Filosofia del segle XX ve marcada en primer lloc per la Filosofia de la Cincia amb autors com Ludwig Wittgenstein (1889-1951) o Karl R. Popper (1902-1994) i per l'Existencialisme, dels quals, les mximes figures seran Jean-Paul Sartre (1905-1980) i Martin Heidegger (1889-1976). La base fonamental de la reflexi filosfica de l'Existencialisme seria la figura humana, i la seva existncia i el sentit d'aquesta, si s que en t. Desprs del domini del pensament marxista, el pensament poltic i tic estaria centrat en l'anlisi de la Democrcia Liberal com a sistema poltic, i els diferents intents de justificaci filosfica. Aix, dins del terreny kanti trobarem el pensament de John Rawls (1921-2002) , com tamb hi trobarem elements crtics amb la societat occidental com Noam Chomsky (1928- ), qui tamb destaca com a lingista de lescola neokantiana, i ms recentment el pensament de Jrgen Habermas (1929- )
Jrgen Habermas
Per el pensament filosfic ms propi del nostre temps seria, entre d'altres el PostModernisme: un corrent filosfic que afirma la no existncia de Valors Universals, proposant una srie de posicions subjectives i relativistes, iniciant-se el que s'ha anomenat Pensament Dbil, sent Jean-Franois Lyotard (1929-1998) un dels seus mxims exponents. Aix, un dels problemes plantejats recentment seria el problema de l'universalisme o el particularisme: Existeixen valors universals que poden ser acceptats per totes les cultures, o, pel contrari, hi ha una srie de valors propis de cada cultura? Aquest dubte s, en definitiva, si podem exportar els valors de la Democrcia Liberal a cultures que no sn la nostra. En quant a Filosofia de la Cincia, sn Karl R. Popper, Imre Lakatos (1922-1974) i Thomas S. Kuhn (1922-1996) els mxims exponents d'una cincia gens dogmtica que afirma l'existncia de formes de veure la realitat molt particulars (Paradigmes, models...) que determinen totalment la nostra forma d'entendre l'Univers Fsic. Finalment, haurem de fer referncia a una disciplina filosfica no basada en la reflexi en s, sin basada en les reflexions d'altres. Seria la Histria del Pensament, totalment necessria per poder reflexionar a conscincia, tenint present els errors i els encerts de la filosofia del passat.
92
8. COME TARIS DE TEXT.

Text 1. "Ara b, segons jo veig les coses, es poden, en primer lloc establir les segents divisions: Quin s l'sser etern que no neix mai, i quin s aquest que neix sempre i no existeix mai? El primer s aprs per la intel ligncia i la ra, doncs s constantment idntic a ell mateix. El segon s objecte de l'opini de la sensaci irracional, ja que neix i morir, per no existeix mai realment." Plat. Timeu. Text 2. "Convindrs amb mi, llavors, que no tot el coneixement t la mateixa estructura, i que fins i tot, d'all que podem arribar a captar del Mn de la Sensibilitat, no ho podem qualificar de coneixement, ja que la seva estructura material ho fa impossible; mentre que s s possible el coneixement d'all que s real." Plat. Repblica Text 3. "Per si el que la natura ha destinat a ser menestral o pags, cregut amb les seves riqueses, el seu crdit, la fora, o qualsevol cosa similar, sinicia en l'ofici del guerrer, o el guerrer en les funcions del magistrat, sense capacitat per fer-ho; si fessin un canvi amb els instruments propis del seu ofici, o si un mateix sser hum volgus tenir a la vegada aquests oficis diferents, llavors, crec jo, i tu, indubtablement pensars amb mi, que aquest canvi i confusi ser la ruina de la societat." Plat. Repblica Text 4. "L'sser s'entn de moltes maneres... sser significa en efecte, l'essncia i la forma determinada de cada cosa, i tamb la qualitat, la quantitat i cadascun de la resta d'atributs que es prediquen d'aquesta manera. Per a l'admetre tan mltiples sentits, s evident que hi ha entre ells un sentit primigeni, i s aquest: que l'sser s la forma distintiva de les coses, la substncia." Aristtil. Metafsica VII. Text 5. "Per tant quan diem que el plaer constitueix un fi, no ens referim als plaers dels corruptes ni als que es troben en la dissipaci, com creuen alguns que ignoren o discrepen capciosament del que diem, sin al fet que no hagi dolors al cos, ni pertorbaci a lesperit. Perqu el que porta a una vida feli no sn els banquets i saraus continus, ni les delcies de noiets i dones, ni la dels peixos i totes les altres coses refinades que ofereix una taula refinada, sin el raonament sobri, que analitza les causes de cada tria i de cada refs." Epicur.Carta a Meneceu
93
Text 6. "Puc dir que crec que fou per mi, una gran sort el fet d'haver-me ficat des de jove per certs camins que m'han portat a certes consideracions i mximes amb les que he format un mtode, en el qual em sembla que tinc un mitj per augmentar gradualment el meu coneixement i elevar-lo poc a poc fins al punt ms alt al que la mediocritat del meu ingeni i la brevetat de la vida poden permetre'm d'arribar. Doncs uns quants fruits he recollit ja d'aquest mtode que no deixa de produir en mi una extremada satisfacci." Ren Descartes. Discurs del Mtode. (El Mtode Cartesi) Text 7. "Aix doncs, suposar que hi ha, no un verdader Du -que s font suprema de veritat-, sin un geni maligne, no menys hbil i enganyador que poders, el qual ha usat de tota la seva indstria per enganyar-me, amb tot el que he ents fins ara com clar i distint, que pot ser fals, degut a aquest sser que m'enganya." Ren Descartes. Meditacions Metafsiques. (La Hiptesi del Geni Maligne) Text 8. "Per Du entenc una substncia infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, que m'ha creat a mi i a totes les altres coses (si es que existeix alguna). Doncs b, aix que entenc per Du s tan gran i eminent que, quan ms atentament ho considero, menys convenut estic que una idea aix pugui nixer de mi. I per aix, haig de concloure necessriament, segons el que he dit abans, que Du existeix." Ren Descartes. Meditacions Metafsiques (Importncia de l'existncia de Du per a Descartes) Text 9. "Totes les percepcions de la ment humana es redueixen a dos tipus diferents que anomenar Impressions i Idees. La diferncia entre aquestes consisteix en els graus de fora amb el qu incideixen sobre la nostra ment. A les que posseeixen ms fora les podem anomenar Impressions, i per Idees entenem les imatges dbils de les impressions." David Hume. Tractat sobre la natura humana (Impressions i Idees per a Hume) Text 10. " Si entre una causa i el seu suposat efecte no existeix una connexi necessria, d'aqu podem seguir lgicament que no hi ha cap fonament per a esperar que en el futur, de les mateixes causes, es derivin els mateixos efectes. Nosaltres, malgrat tot, esperem al futur efectes semblants als que hem experimentat en el passat, i en canvi, segons hem analitzat, aquesta esperana no t cap fonament ." David Hume. Assaig sobre l'enteniment hum (Crtica a la Causalitat Necessria)
94
Text 11. "En cap moment podem arribar a la justificaci moral d'una acci o al judici moral de qualsevol fet utilitzant solament la ra com a eina de judici, ja que la ra, per s sola, s incapa d'establir la bondat o malcia dels fets i les accions. La Moral no t sentit sense tenir present els sentiments, ja que sn aquets els que poden arribar a establir aquesta bondat o malcia." David Hume. Tractat sobre la natura humana. (Visi tica de Hume) Text 12. "L'acci ha de ser considerada per s mateixa, i no pas per qestions alienes a ella. L'autonomia de l'tica consisteix precisament en aix. No cal recrrer a les implicacions posteriors, els motius que la provoquen o les conseqncies que pot arribar a tenir, sin que l'acci per l'acci s l'nica cosa que cal valorar." Immanuel Kant. Metafsica dels Costums. (La visi tica kantiana) Text 13. La Felicitat s lnica finalitat dels actes humans, i la seva promoci s lnica proba per la qual es jutja la conducta humana; don se segueix que aquest ha de ser el criteri de la moral, ja que la part est inclosa en el tot. El ms important, sens dubte, per lsser hum s la seva Felicitat, aix com els mitjans que utilitza per aconseguir-la. John Stuart Mill. LUtilitarisme. (La Felicitat) Text 14. Associant el fet dobrar b amb el plaer, o lobrar malament amb el dolor, o fer veure a la persona que, naturalment, el plaer va unit a luna, i el dolor a laltra, podrem crear a les persones la voluntat de ser virtuoses. La virtut, per tant, s ntimament relacionada amb la qesti fonamental de la moral: aprenguem de lepicuresme i la seva svia visi sobre el plaer i el dolor. John Stuart Mill. LUtilitarisme. (els conceptes de plaer i dolor) Text 15. Hi ha molts que consideren una ofensa tota conducta que els desagradi, prenent-la com un atac als seus sentiments. Cal tenir present que el gust duna persona s tan peculiar com la seva opini o les seves creences. No podem intervenir en el terreny privat de les idees, ja que aix significaria perdre la llibertat. John Stuart Mill. Sobre la Llibertat (La llibertat) Text 16. "El proletariat aprofitar la seva dominaci poltica per anar arrencat poc a poc a la Burgesia tot el capital per centralitzar tots els instruments de producci en mans de l'Estat, s a dir, del proletariat organitzat com a classe dominant, i augmentar amb la major rigidesa possible la suma de les forces productives." Karl Marx. Manifest del Partit Comunista (L'enfrontament Burgesia-Proletariat)
95
Text 17 "Per qu la moral de l'esclau arriba a triomfar? El judaisme, el cristianisme i les democrcies tenen la culpa. Els esclaus fan de la seva situaci inferior quelcom de positiu, de forma que al ser majoria, arriben a crear un ideal de moral oposat a la moral dels senyors." Friedrich Nietzsche. La Genealogia de la Moral (Crtica a la Moral de Nietzsche) Text 18. Qui gosa afirmar que podem ser felios mentre de genolls ens feu pregar a un Du que no escolta per tenir una vida millor all on res no existeix? Prou ja de comdies intils. Destrossem aquesta forma de vida inhumana, ms prpia de simis o cucs impotents, i iniciem l'autntica arribada de l'esperit positiu. Arraconeu la debilitat, feu lloc a la fora." Friedrich Nietzsche. Ecce Homo. (La Mort de Du) Text 19. "Encara creieu que l'home pot arribar a ser el dest final. No sabeu que tot ha de ser superat i que el Superhome ha d'arribar. Per aix vosaltres estareu estancats, sense cap desig de progressar, mentre el Superhome s'eixecar per lluitar pel seu desig de fora, poder i victria. Desitjos que ni tant sols heu somniat." Friedrich Nietzsche. La Gaia Cincia. (El Superhome) Text 20. "Pel que fa a la cultura, la seva tendncia de restringir la vida sexual no s menys evident que l'altra, dirigida a ampliar el cercle de l'atenci. Ja la primera fase cultural, la del totemisme, comporta la prohibici d'escollir un objecte incestus, potser la ms gran humiliaci que hagi sofert la vida amorosa de l'sser hum al llarg del temps. El tab, la llei, i els costums han d'establir noves limitacions que afectaran tant a l'home com a la dona." Sigmund Freud. El malestar en la cultura (La cultura per a Freud)
96
9. BIBLIOGRAFIA
Aristteles: Poltica. Bruguera. Barcelona, 1979. Aristteles: Metafsica.Gredos. Madrid, 1985. Artigas, M.: Karl Popper, bsqueda sin trmino. EMESA. Madrid, 1979. Bermudo, J.M.: Los Filsofos y sus filosofas. Vicens Vives.Barcelona, 1983. Bermudo, J.M.: El Empirismo. Montesinos. Barcelona, 1983. Bermudo, J.M.: La Filosofa moderna y su proyeccin contempornea. Barcanova. Barcelona, 1983. Chalmers, A.F.: Qu es esa cosa llamada ciencia? s. XXI. Madrid, 1984. Cunill, J. i Maras, I.: Temes de Filosofia. EGA. Barcelona, 1994. Descartes, R.: Discurso del Mtodo. Austral. Madrid, 1984. Descartes, R.: Meditaciones Metafsicas. Austral. Madrid, 1984. Descartes, R.: Reglas para la direccin del espritu. Alianza. Madrid, 1984. Epicur: Sobre la Felicitat. Edicions 62. Barcelona, 1992. Ferrater Mora, J.: Diccionario de Filosofa. Crculo. Barcelona, 1993. Freud, S.: Malestar en la Cultura. Alianza. Madrid, 1994. Freud, S.: La interpretacin de los sueos. Alianza. Madrid, 1966. Foucault, M.: Vigilar y castigar. Siglo XXI. Madrid, 1978. Gaarder, J.: El Mundo de Sofa. Siruela. Madrid, 1994. Gadamer, H.G. La Dialctica de Hegel. Ctedra. Madrid, 1981 Garca-Borrn, J.C.: Empirismo e Ilustracin inglesa: de Hobbes a Hume. Cincel, Madrid, 1985 Garca Mourio, J.M. i Fdez Revuelta, J.A.: Historia de la Filosofa. Alhambra. Madrid, 1988. Graves, R.: Los Mitos Griegos. Alianza. Madrid, 1985. Hume, D.: Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977. Kant, I.: Crtica de la Razn Prctica. Sgueme. Salamanca. 1995. Kant, I.: Fundamentacin de la Metafsica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996. Kirk, G.S., Raven, J.E. y Schofield, M.: Los Filsofos Presocrticos. Gredos. Madrid, 1987. Kuhn, T.S.: La estructura de las Revoluciones Cientficas. FCE. Madrid, 1971. Maquiavelo, N.: El Prncipe. Austral. Madrid, 1991. Marx, K.: Manuscritos: Economa y Filosofa. Alianza. Madrid, 1968. Marx, K y Engels, F.: Manifiesto del Partido Comunista. Progreso. Mosc, 1990. Mestre, JV. El emotivismo moral y el dilogo racional. El trnsito entre la moral individual y la tica universal en A Parte Rei. Madrid, 2004. Mestre, JV. Els Drets Humans. Editorial UOC. Barcelona 2006
97
Mestre, J.V. La necesidad de la educacin en derechos humanos. Editorial UOC. Barcelona 2007 Mestre, J.V. Preguntas de Filosofa. Ediciones Bohodn, Madrid, 2011 Morillo-Velarde, D.: Mtodo y realidad en la Filosofa Racionalista. Mare Nostrum. Madrid, 1992. Nietzsche, F.: As habl Zaratustra. Bruguera. Barcelona, 1992. Nietzsche, F.: Ecce Homo. Alianza. Madrid, 1971. Tejedor, C.: Historia de la Filosofa. SM. Madrid, 1993. Ortega y Gasset, J.: Qu es Filosofa?. Austral. Madrid, 1973. Platn. El Banquete. Aguilar. Madrid, 1985. Platn. La Repblica. Austral. Madrid, 1984. Rousseau, J.J.: Del Contrato Social. Alianza. Madrid, 1980. Russell, B.: Historia de la Filosofa Occidental. Espasa. Madrid,1984. Russell, B.: Los problemas de la Filosofa. Labor. Barcelona, 1983. Santidrin, P.R.: Humanismo y Renacimiento. Alianza. Madrid, 1986. Terricabras, J.M.: Atreveix-te a pensar. La Campana. Barcelona, 1998
98

Apunts D'història de La Filosofia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts D'història de La Filosofia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

APUNTS DHISTRIA DE LA FILOSOFIA

Jos Vicente Mestre Chust

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

1. L'ORIGE DE LA FILOSOFIA: DEL MITE AL LOGOS

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2. FILOSOFIA A TIGA: GRCIA I ROMA

Escola dAtenes de Rafael

2.1. ELS PRESOCRTICS

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.1. FILOSOFIA MO ISTA

2.1.1.1. TALES DE MILET

2.1.1.2. A AXIMA DRE

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.1.6. PARM IDES

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.2. FILOSOFIA PLURALISTA

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.3. ELS SOFISTES

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.3.1. SCRATES: EL MESTRE DE PLAT

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.1.3.1.1. IMPORT CIA DE SCRATES AL LLARG DE LA HISTRIA

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2. PLAT: LA CULMI ACI DEL PE SAME T GREC

determina la necessitat del coneixement dels autors.

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.2. TEORIA DELS DOS MO S

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.3. TEORIA DEL CO EIXEME T

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.3.1. MBITS DE CO EIXEME T: EL SMIL DE LA L IA

Mn Sensible Opini (Doxa)

Mn Intel ligible Coneixement (Episteme)

2.2.3.2. QU S CO IXER? LA REMI ISC CIA

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.3.3. COM ES CO EIX? LA I TUCI

2.2.4. LA CO CEPCI D' IMA

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.5. TEORIA POLTICA

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

Jos Vicente Mestre Chust:

Apunts dHistria de la Filosofia

2.2.9. IMPORT CIA DE PLAT AL LLARG DE LA HISTRIA

Jos Vicente Mestre Chust: