You are on page 1of 40

2

PRIMRIA

REFOR I AMPLIACI

Coneixement del medi


Fitxes de refor
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Som diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els ossos i les articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els msculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus daliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lalimentaci saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laire. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Terra i el Sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Lluna i les estreles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les forces i les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els mamfers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els ocells i els rptils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els amfibis i els peixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La localitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els mitjans de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les normes de circulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els productes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El rellotge i el calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Abans i ara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 18 19 20 21 22 23 24

Fitxes dampliaci
Fitxa 1 . . . . . . 25 Fitxa 2 . . . . . . 26 Fitxa 3 . . . . . . 27 Fitxa 4 . . . . . . 28 Fitxa 5 . . . . . . 29 Fitxa 6 . . . . . . 30 Fitxa 7 . . . . . . 31 Fitxa 8 . . . . . . 32 Fitxa 9 . . . . . . 33 Fitxa 10 . . . . . 34 Fitxa 11. . . . . . 35 Fitxa 12 . . . . . 36 Fitxa 13 . . . . . 37 Fitxa 14 . . . . . 38 Fitxa 15 . . . . . 39

Refor i ampliaci Coneixement del medi 2 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA Illustraci: Juan Carlos Carmona Correcci: Miquel de Val Edici: Mar Garca i Ana Snchez Ramal

2007 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. C/ Valncia, 44 - 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per

CP: 825716 Depsit legal:

Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Fitxa

1
Nom
Recorda

Som diferents
Data

Cada persona t un nom i uns cognoms, un aspecte fsic


i uns sentiments propis. Tots som diferents, per tenim els mateixos drets.

1. Com se sent cada un? Escriu.

avorrit
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

alegre

espantat

2. Pinta les xiquetes perqu tinguen un aspecte fsic diferent.

Refor.

Fitxa

2
Nom
Recorda

Els ossos i les articulacions


Data

El nostre cos saguanta grcies als ossos, que formen


lesquelet. Els ossos sn durs i rgids i sunixen els uns amb els altres en les articulacions.

1. Completa cada oraci amb la paraula corresponent.

articulacions A linterior del cos es troben els Els ossos formen l .

ossos

esquelet
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

. .

Els ossos sunixen entre si en les


2. Completa el nom de cinc articulacions. Desprs, buscals en la sopa de lletres.

O H R C A N E L L

L S L S T W N O M

Z E Z G Z C O T L

E T U R M E L L S

A I P W H A L W E

O M U S C L E T R

G T M C C
4
Refor.

A C O X E G F J

Fitxa

3
Nom
Recorda

Els msculs
Data

Els msculs es troben davall la pell i recobrixen lesquelet. Els msculs sn elstics i ens permeten moure el cos.
1. Observa el dibuix A i copia els noms dels msculs en el dibuix B.

Dibuix A bceps
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Dibuix B

pectoral

bess abdominal

2. Escriu V si s verdader o F si s fals.

Els msculs formen lesquelet. Els msculs sn elstics. Els msculs ens permeten moure el cos. Els msculs ms importants sn el colze i el canell. A la cara tenim msculs.
Refor.

Fitxa

4
Nom
Recorda

Tipus daliments
Data

Els aliments naturals poden ser dorigen vegetal


o dorigen animal. Els aliments elaborats sn els que es preparen amb aliments naturals.

1. Relaciona.

Aliments naturals

Aliments elaborats
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Escriu vegetal o animal, segons corresponga.

Origen Origen Origen Origen


6
Refor.

Fitxa

5
Nom
Recorda

Lalimentaci saludable
Data

Una alimentaci saludable s la que ajuda a trobar-nos ms sans. Lalimentaci ha de ser suficient i variada.

Els aliments que apareixen ms menuts shan de prendre noms de tant en tant.
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els grups que ocupen ms espai sn aquells dels quals sha de prendre ms quantitat.

Laigua i lexercici no han de faltar si volem estar sans

1. Observa la roda dels aliments. Desprs, completa.

Tres aliments que has de prendre cada dia.

Tres aliments dels quals no has dabusar.

Dues coses que no poden faltar en una alimentaci saludable.


Refor.

Fitxa

6
Nom
Recorda

Laire
Data

Laire s una mescla de diversos gasos diferents. Loxigen s un gas que necessiten les persones, els animals
i les plantes per a viure.

1. Encercla els objectes que contenen aire.

2. Escriu s o no, segons corresponga.

Laire est pertot. Laire ocupa espai. Laire es mou. En laire hi ha oxigen. Laire es pot vore. Els ssers vius necessiten oxigen per a viure.

Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

7
Nom
Recorda

Laigua
Data

Les persones, els animals i les plantes necessitem aigua per a viure. Laigua s lquida, per es pot transformar en gel, que s slid,
i en vapor daigua, que s gas.

1. Observa els dibuixos i ratlla les oracions que sn falses.

La neu s aigua lquida.


2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Podem atrapar laigua lquida amb les mans.

Quan laigua lquida es calfa, es convertix en gas.


2. Observa amb atenci i dibuixa qu passar al final. Desprs, completa.

Quan laigua es calfa, es convertix en Quan laigua es refreda, es convertix en


Refor.

. .
9

Fitxa

8
Nom
Recorda

La Terra i el Sol
Data

La Terra s una gran esfera. A la superfcie hi ha aigua


i terra ferma, i est voltada daire. La Terra tarda vint-i-quatre hores a girar sobre ella mateixa i un any a girar al voltant del Sol.

1. Pinta segons la clau.

roig verd

la Terra

blau

el Sol
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

la lnia que indica el moviment de la Terra

2. Relaciona.

La Terra tarda un any a fer una volta entorn del Sol. La Terra tarda vint-i-quatre hores a fer una volta entorn della mateixa.
10
Refor.

Fitxa

9
Nom
Recorda

La Lluna i les estreles


Data

La Lluna gira al voltant de la Terra i no t aire ni aigua. El Sol s lestrela ms prxima a la Terra i de la qual rebem
ms llum. Les estreles formen grups en el cel que sanomenen constellacions.

1. Completa amb les paraules corresponents.

constellacions
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Sol no hi ha aigua ni aire.

Lluna

A la El

s lestrela ms prxima a la Terra. .

Els grups destreles sanomenen


2. Escriu dia o nit, segons corresponga, i explica per qu.

s de

, perqu .

s de

, perqu .

Refor.

11

Fitxa

10
Nom
Recorda

Les forces i les mquines


Data

Les forces fan que els objectes comencen a moures,


es paren, es deformen o es trenquen. Amb les mquines podem fer les nostres activitats amb facilitat.

1. Qu fa que funcione cada mquina? Pinta segons la clau.

verd blau

la fora de les persones lelectricitat roig el vent


2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Cap on es mou la caixa? Pinta la fletxa correcta.

12

Refor.

Fitxa

11
Nom
Recorda

Els mamfers
Data

Els mamfers sn animals vertebrats que tenen pl, naixen del ventre de la mare i mamen.

1. Quins animals mamen? Marca i completa.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El

@ i la v

, l

sn

, el

2. Qu tenen en com tots els mamfers? Marca.

Que sn animals vivpars. Que tenen plomes. Que mamen. Que sn animals vertebrats.
Refor.

13

Fitxa

12
Nom
Recorda

Els ocells i els rptils


Data

Els ocells tenen bec, ales i plomes. A ms, naixen dous. Els rptils tenen escates i repten. A ms, naixen dous.

1. Com sn estos animals? Escriu s o no.

T escates. T plomes. s vertebrat. s ovpar. Vola. Repta. s un ocell. s un rptil.


2. Pinta el dibuix i escriu cada nom al seu lloc.

no

cap tronc cua


14
Refor.

potes ales

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

13
Nom
Recorda

Els amfibis i els peixos


Data

Els peixos sn animals que viuen en laigua, possexen aletes,


tenen la pell coberta descates i naixen dous. Els amfibis tenen la pell nua i naixen dous. Quan naixen viuen en laigua i quan creixen poden viure a terra.

1. Observa els animals i encercla de roig un amfibi. Desprs, respon.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Com tenen la pell els amfibis? Com naixen els amfibis? On viuen els amfibis?

2. Observa el dibuix i escriu els noms de les parts dun peix.

Refor.

15

Fitxa

14
Nom
Recorda

Els insectes
Data

Els insectes sn animals invertebrats. Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos.

1. Sn vertebrats o invertebrats? Relaciona cada animal amb el cartell que li corresponga.

Animals vertebrats Sn els animals que tenen ossos.

Animals invertebrats Sn els animals que no tenen ossos.

2. Observa el dibuix i ratlla all que no corresponga.

s un animal invertebrat. s un insecte. T el cos cobert de plomes.

16

Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

15
Nom
Recorda

Les plantes
Data

Les plantes sn ssers vius. Les parts de les plantes sn: arrel, tija i fulles. Les plantes poden ser arbres, arbustos o herbes.

1. Llig i escriu el nom de cada part desta planta.

Larrel est davall terra. De la tija poden eixir branques ms primes.


2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Les fulles ixen de la tija i de les branques.

2. Relaciona cada planta amb letiqueta corresponent.

Arbust T una tija dura i curta.

Arbre T una tija grossa i dura, que es diu tronc.

Herba T una tija tendra i verda.

Refor.

17

Fitxa

16
Nom
Recorda

Els paisatges
Data

Els paisatges poden ser de muntanya o de costa. En els paisatges de muntanya hi ha boscos, pastures i rius; i els pobles sn xicotets. En els paisatges de costa hi ha mar, platges i penya-segats.

1. Marca amb una X el que es pot vore en un paisatge de muntanya. Desprs, completa el text.

En els paisatges de muntanya hi ha i

estrets. sn estretes i els

Les

sn xicotets.
2. Observa el paisatge de costa i marca amb una X els elements fets per les persones.

18

Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

17
Nom
Recorda

La localitat
Data

La ciutat o el poble on vivim s la nostra localitat. Els serveis municipals de la localitat els organitza
lajuntament. Lalcalde i els regidors dirigixen lajuntament.

1. Llig i relaciona.

Dirigixen lajuntament
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Jardiners Bombers Alcalde i regidors Policies Agranadors

Agranen els carrers Cuiden els jardins Combaten els incendis Vetlen per la seguretat

2. A quin servei municipal sha de dirigir cada persona? Marca amb una X.
No funcionen els fanals del meu carrer. Necessite que posen un contenidor de fem al meu carrer.

Enllumenat. Bombers.
Refor.

Neteja dels carrers. Manteniment de parcs.


19

Fitxa

18
Nom
Recorda

Els mitjans de transport


Data

Els mitjans de transport servixen per a transportar persones


o mercaderies. Els mitjans de transport es poden moure per la terra, pel mar o per laire.

1. Completa lesquema amb les paraules del requadre.

mar

persones

aire

mercaderies

terra
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els mitjans de transport

poden ser de

es mouen per

2. Pinta segons la clau.

roig

Transport per terra.

blau

Transport per aire.

verd

Transport per mar.

20

Refor.

Fitxa

19
Nom
Recorda

Les normes de circulaci


Data

Les normes de circulaci ajuden a evitar accidents i faciliten els desplaaments.

1. Observa i marca en cada cas la resposta correcta.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Per on han de creuar els vianants el carrer? Per la cantonada. On sha desperar lautobs? A la parada. A la calada. Pel pas de vianants.

On han de viatjar els xiquets dins el cotxe? Al seient de davant. On han de jugar els xiquets a pilota? Als camps esportius. A la vorera. Al seient de darrere.

Per on circulen els cotxes i els autobusos? Per la calada.


Refor.

Per la vorera.
21

Fitxa

20
Nom
Recorda

Els productes
Data

Les matries primeres susen per a fabricar productes elaborats. Als comeros es compren i es venen els productes que
les persones necessiten.

1. Pinta el cam que seguixen els productes.


central lletera

embotits carnisseria mercat de fruites i verdures

Ara completa el text amb les paraules del requadre.


matries primeres A les utilitzen per a fabricar
2. On compraries estos productes? Relaciona.

fbriques

productes elaborats

els treballadors

.
llibreria farmcia carnisseria

medecines xulles llibres


22
Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

fbrica de mobles

Fitxa

21
Nom
Recorda

El rellotge i el calendari
Data

Amb el rellotge mesurem les hores, els minuts i els segons. Amb el calendari comptem els dies, les setmanes i els mesos.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Observa el full del calendari i respon.

Quants dies t este mes? El primer dilluns, quin dia s? Quin dia de la setmana s el dia 23? Quants diumenges hi ha?
2. Llig el que va fer ahir Albert i completa els rellotges.
Es va alar a les set i es va desdejunar. Dues hores ms tard, va eixir a comprar llibres. Va tornar a casa tres hores desprs.

A les sis va anar a visitar la iaia.

Va estar amb ella dues hores.

Es va gitar a les onze, desprs de sopar.

Refor.

23

Fitxa

22
Nom
Recorda

Abans i ara
Data

Amb el pas del temps canvien les persones, els costums, els objectes i el paisatge.

1. Escriu davall de cada dibuix abans o ara, segons corresponga.

Ara completa.
tractor llavadora aladre a m

Abans, les persones llavaven la roba Ara, les persones utilitzen la Abans, els agricultors llauraven la terra amb l
24
Refor.

. .

. Ara, utilitzen el

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

1
Nom Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Com es diuen les persones Els cognoms ens servixen per a identificar la famlia a qu pertanyem. Cada cognom t un origen diferent i quasi tots sn molt antics. Hi ha cognoms que procedixen del nom propi dun avantpassat, per exemple, Prez, Rodrguez o Martnez signifiquen fill de Pere, fill de Rodrigo o fill de Mart. Altres fan referncia a un lloc, per exemple, Arag, Castell o Vila. Nhi ha que deriven dun ofici o professi, com Fuster, Ferrer o Teixidor. Fins i tot hi ha cognoms lorigen dels quals s el nom duna planta o un animal, per exemple, Roure, Castanyer o Moix.
1. Encercla en la sopa de lletres cinc cognoms i escriu-los.

M A T F A V O

O W V E C Z H

I Q I R V X P

X A L R B A E

O G A E M O R

R O U R E G E

O U Z R K I Z

R F M V P

2. Quins cognoms sn? Observa els dibuixos i completa.

C
Ampliaci.

F
25

Fitxa

2
Nom Data

El tal dAquilles El tal s la part posterior del peu. El seu nom est relacionat amb una antiga histria sobre un heroi grec que es deia Aquilles. Quan Aquilles era molt menut, sa mare, Tetis, va decidir banyar-lo a la llacuna Estgia. La gent creia que estes aiges eren mgiques i que els qui shi submergien no morien mai. Aix s que Tetis agaf el xiquet, subjectant-lo per un peu, i el va ficar dins laigua. Per el tal se li va quedar fora. Aquilles va morir en la guerra de Troia, quan li van clavar una fletxa al tal, que era lnic punt dbil que tenia. Per aix, quan una persona t una debilitat es diu que eixe s el seu tal dAquilles.
1. Observa el dibuix del peu i pinta la part que correspon al tal.

2. Substitux cada smbol per la vocal corresponent i esbrina el nom de tres ossos del peu.

A E I O U
TRS
26
Ampliaci.

FLNG

CLCN

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

3
Nom Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El iogurt El iogurt s un aliment ric en calci i protenes. Sobt a partir de la llet i s molt senzill de preparar. Ingredients: Mig litre de llet. Una cullerada de iogurt natural. Un pot de vidre amb tapa. Procediment: 1. Calfar la llet sense que arribe a bullir. 2. Apartar la llet del foc i deixar-la refredar. 3. Posar la cullerada de iogurt dins el pot de vidre, abocar-hi la llet i remenar perqu es mescle b. Tapar el pot. 4. Embolicar el pot amb paper de diari i deixar-lo durant sis hores en un lloc temperat. Desprs, posar-lo a la nevera fins que es refrede.
1. Com es fa el iogurt? Ordena els dibuixos amb 1, 2, 3 i 4.

2. Completa.

El iogurt s ric en a crixer; i en


Ampliaci.

, que ens ajuden , que enfortix els ossos.


27

Fitxa

4
Nom Data

La fibra Per a mantindrens sans hem de menjar aliments que continguen tot all que el nostre cos necessita: calci, hidrats de carboni, greixos, vitamines o protenes. Per hi ha altres components dels aliments que sn tamb molt importants, per exemple, la fibra. La fibra forma part dels aliments dorigen vegetal, com la pasta, larrs, les nous, les verdures, les fruites o els llegums. I s molt important per a la salut, perqu facilita el pas del menjar pel nostre cos. A ms a ms, quan prenem aliments rics en fibra, tenim la sensaci que hem menjat molt i per aix ens ajuda a no engreixar-nos.
1. Encercla els aliments que sn rics en fibra.

2. Relaciona.

greixos vitamines protenes calci


28
Ampliaci.

enfortix els ossos aporten energia ajuden a estar sans ajuden a crixer

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

5
Nom Data

Un desert ple daigua LAntrtida s un dels deserts ms grans del mn, a pesar que no t arena ni hi fa calor. La veritat s que hi ha molta aigua: ms de la meitat de laigua dola del planeta es troba ac, per tota s en forma de gel. LAntrtida est situada al pol sud i tot el sl est congelat. Hi fa una temperatura tan baixa que s quasi impossible viure-hi: noms els pingins poden aguantar tant de fred!
1. Llig, pensa i respon.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

On est situada lAntrtida? La neu s aigua dola o salada? On hi ha tamb aigua dola? I aigua salada?
2. Completa esta fitxa sobre lAntrtida.

LAntrtida Situaci: Sl: Temperatura: ssers vius que hi habiten:


Ampliaci.

29

Fitxa

6
Nom Data

1. Llig i respon.

Qu s una estrela fuga?

Per qu les estreles fugaces no es poden vore durant el dia?

2. Ordena les lletres i podrs esbrinar el nom de tres estreles molt brillants.

I RI SUS
30
Ampliaci.

A G V E

RL A O P

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Estreles fugaces Una estrela fuga s una llum brillant i blanca que travessa el cel molt de pressa, com si caiguera. Encara que els diem estreles, en realitat no ho sn. Sn roques que sincendien en caure a la Terra i per aix brillen tant. Les estreles verdaderes sn molt ms grans i brillants, com el Sol. Per a vore estreles fugaces, has danar al camp o a qualsevol lloc tranquil, lluny de la ciutat i de les llums, una nit sense nvols i observar el cel amb una miqueta de pacincia!

Fitxa

7
Nom Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Un inventor prodigis Darrere de quasi totes les mquines hi ha la histria dun inventor, s a dir, dalg que tingu una idea brillant i que es va dedicar a fer-la realitat. Yoshiro Nakamatsu s un dels inventors que ha creat ms invents. De fet, ha inventat ms de dos mil objectes diferents. El ms fams s el disquet dordinador. Nakamatsu t vora 80 anys i vol viure molts anys ms per a inventar ms coses. Una de les seues ltimes idees sn unes sabates saltadores, les super pyon pyon, que permeten a les persones desplaar-se fent bots.
1. Llig i respon.

Qui s Yoshiro Nakamatsu? Quants objectes ha inventat? Quin s el seu invent ms fams? Quin s el seu ltim invent?
2. Inventa i dibuixa una mquina que siga capa duntar la mantega en el pa.

Ampliaci.

31

Fitxa

8
Nom Data

1. Substitux cada smbol per la vocal corresponent i esbrina el so que fan estos animals.

A E I O U

BRM

XSCL

CLC

PRRP
32
Ampliaci.

XL

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Qu diuen els elefants? Els animals no poden parlar com nosaltres, per s que es comuniquen entre ells. Els ocells ho fan amb el cant; els gossos, amb els lladrucs, i les abelles, ballant davant les companyes. Els elefants tenen una manera molt especial de comunicar-se: utilitzen les potes per a enviar missatges als companys. Vols saber com ho fan? Lelefant dna colps amb les potes i fa que el terra tremole. Els altres ho senten a travs de les ungles dels peus i entenen el missatge. Per, qu es deuen dir els elefants? Es pensa que sn missatges de perill o de salutaci. Ara que, aix noms ho saben els elefants.

Fitxa

9
Nom Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Gripaus i granotes Hi ha gripaus i granotes molt estranys. Lespcie ms gran de granotes t exemplars de la mida duna motxilla: s la granota goliat. I la ms menuda t la mida de lungla dun dit de la m: s la granota didactyla. La granota que salta a ms distncia s la granota africana ptychadena. Dun bot, pot travessar un camp de futbol. Molts gripaus i granotes poden canviar el color de la pell. Per el campi s el gripau de ventre de foc. Quan es vol amagar, es torna del color de les plantes i les roques que lenvolten, per si s atacat es posa de color roig i negre.
1. Llig i respon.

En qu es diferencien la granota goliat i la granota didactyla?

De quins colors es posa el gripau de ventre de foc quan s atacat? Com es diu la granota que salta a ms distncia?

2. Escriu davall de cada animal rptil, peix o amfibi, segons corresponga.

Ampliaci.

33

Fitxa

10
Nom Data

Lherbari Un herbari s una collecci de plantes seques. s com un lbum de fotografies, per amb una fulla o una flor en cada pgina. Instruccions per a fer un herbari: Agafa al camp fulles de diferents plantes. Colloca cada fulla entre dues pgines dun diari i posa-hi damunt alguns llibres grans i pesants. El paper absorbir la humitat i el pes deixar les fulles llises. Al cap de deu dies estaran seques. Agafa un quadern de dibuix. Apega una fulla en cada pgina i fes una fitxa de dades: nom de la planta, dia i lloc de recollida, forma i color de les fulles Posa un paper entre cada pgina per a conservar ms b les fulles.
1. Relaciona cada tipus de fulla amb letiqueta corresponent.
Fulla lanceolada Fulla en forma de llana. Fulla lobulada Fulla amb vores ondulades.

Fulla cordiforme Fulla en forma de cor.


34
Ampliaci.

Fulla acicular Fulla en forma dagulla.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

11
Nom Data

Un terreny davant el mar Ara, per molt pocs diners, es pot gaudir dun terreny precis davant el mar de la Tranquillitat. En realitat no es tracta duna platja i tampoc t mar, per s un lloc molt tranquil. Perqu el mar de la Tranquillitat est a la Lluna.
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Vista des de la Terra, la superfcie de la Lluna t taques i formes. Una de les taques ms grans va ser batejada fa molts anys com el mar de la Tranquillitat. Es tracta duna gran extensi de terreny afonada, i per aix des de lluny es veu de color ms fosc, com si fra un mar.
1. Llig i respon.

On est el mar de la Tranquillitat? Qu s el mar de la Tranquillitat?

Quant costa un terreny al mar de la Tranquillitat?

2. Fes un cartell en qu anuncies un terreny al mar de la Tranquillitat.

Ampliaci.

35

Fitxa

12
Nom Data

Larbre de la famlia Un arbre familiar o genealgic s un esquema en qu figuren els membres que integren una famlia i la relaci de parentiu que hi ha entre ells. En este tipus desquema, que sol tindre forma ramificada, la informaci es colloca seguint un ordre de successi: els avantpassats ms antics se situen a la part superior de larbre i els membres ms joves, a la part inferior.
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Laia

Lluc

Mireia

Adri

Cludia

Josep

Alba

1. Observa larbre genealgic i encercla de roig els iaios paterns i de blau els iaios materns. 2. Ara escriu els noms corresponents.

Nom del pare del pare dAlba. Nom de la mare de Josep. Nom de la mare de la dona de Josep. Nom del pare de la mare dAlba. Nom de la filla del fill dAdri.
36
Ampliaci.

Fitxa

13
Nom Data

Senyals de circulaci

1. Assenyala el cam que ha de seguir Rosa per a arribar a la biblioteca.


2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Unix cada senyal amb el significat que t.

stop

cediu el pas

pas de vianants

gasolinera

aparcament

direcci prohibida

3. Per qu creus que sn necessaris els senyals de circulaci? Escriu.

Ampliaci.

37

Fitxa

14
Nom Data

Oficis vells, professions noves La invenci de mquines i ferramentes que faciliten la faena ha fet que amb el pas del temps desapareguen oficis que fa anys van tindre molta importncia, com el daiguader, el de blanquer, el descrivent Aix no obstant, encara hi ha persones que treballen en oficis molt antics, com cistellers, canterers, orfebres
1. Subratlla els treballs que ixen en el text i completa el mots encreuats.

B A

O
2. Relaciona.

aiguader escrivent canterer cisteller


38
Ampliaci.

fa cnters venia aigua pels carrers fa cistelles copiava o escrivia textos

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fitxa

15
Nom Data

El pas del temps

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Observa estes persones i escriu davall de cada una el seu nom.

Mrius va nixer molt desprs que Llus i abans que Pere. Artur, que t bigot i no usa ulleres, s el major de tots. Llus, que t bigot i no porta barret, va nixer desprs que Artur. Pere va nixer desprs que Mrius.
Ampliaci.

39

You might also like