Entrevista a Arcadi Oliveres, professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i

Pau

"Hem de deixar la imbecil·litat i rebel·lar-nos"

"Hem de deixar d'imbecil·litzar-nos! Miri, al mes de juny la FAO va demanar 50.000
milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma li van donar
només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca americana ha rebut un ajut de
700.000 milions i l'europea d'1,3 bilions"

17.12.2008 - 08:15 hs

Fins a quin punt està ferit el capitalisme?

M'agradaria dir que està ferit de mort, però no ho està. El capitalisme és capaç
de resoldre els seus problemes a base de fer patir cada vegada més els més
pobres i fer que hi continuï havent moltes vides sense les necessitats bàsiques
cobertes. El capitalisme continuarà i ho farà esgotant les fonts d'energia i
mantenint un grup de població, el que mana, vivint bé, i cada vegada més
població vivint malament.

No hi hauria d'haver un sistema alternatiu...?

L'alternativa no ha de venir de cop i volta. Històricament, no ha estat mai així:
quan el sistema feudal va desaparèixer el capitalisme comercial va aparèixer
de manera progressiva, i d'aquest capitalisme es va passar a l'industrial,
després al financer i ara tenim la globalització. A més, tal com està el món,
calen moltes alternatives i no pas una de sola.

I s'estan construint?
Als fòrums socials mundials s'estan construint alternatives al capitalisme, faceta
per faceta: en la propietat de la terra, en la sobirania alimentària, en el
comportament de les grans indústries, en els processos financers...

Però d'aquí a construir un altre món...

No es pot fer d'avui per demà!

Però seria precisament ara, amb el capitalisme tocat, quan s'hauria

d'impulsar l'altre món...
Aquest és el moment dolç per acabar-ho d'impulsar. Però fixi's que els
excessos del capitalisme vénen de lluny. Després de la caiguda del règim
soviètic, que no considero una bona alternativa, el capitalisme depredador va
assolir tot el seu domini. La primera gran veu d'alarma es va donar a Seattle, el
1999. Jo vaig ser-hi i vaig trobar gent vinculada a l'establishment, que
treballava a Boeing, Microsoft, que s'autodefinia com a privilegiada, que ja deia
que era necessari un canvi de sistema!

Si el capitalisme ha fallat ha sigut pels seus propis excessos, no pas per

Seattle...
Però els excessos que el Fòrum Social denunciava són els que l'han fet caure:
nosaltres dèiem no a l'especulació financera fa anys!
Però no van ser capaços d'impedir-la...
No teníem la força econòmica necessària!

Sempre l'economia. La política hi ha quedat subordinada...

I ha guanyat un tipus de política que està al servei d'una determinada
economia.

Vostè en diu economia mal entesa...

Quan vaig entrar a la facultat em van explicar que l'economia serveix per
utilitzar i transformar els recursos escassos de la naturalesa per obtenir béns i
serveis que satisfacin necessitats humanes. La major part de la població
mundial no té satisfetes les seves necessitats bàsiques! Des d'aquest punt de
vista l'economia no ha funcionat. I veig molt difícil que mai tinguem prou força
política per canviar-ho...

Per què?
Els últims mesos s'han produït uns escàndols molt greus però ningú s'ha
rebel·lat! Haurien d'haver sortir milions de persones al carrer per protestar!

L'esquerra està morta?

En part sí, però el que està mort és la sensibilitat de la gent! La ciutadania està
imbecil·litzada per la televisió i atrapada per la hipoteca...

Ens hem de fer l'harakiri?

Hem de deixar d'imbecil·litzar-nos! Miri, al mes de juny la FAO va demanar
50.000 milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma
li van donar només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca americana ha
rebut un ajut de 700.000 milions i l'europea d'1,3 bilions. ¿Vostè no creu que
això és un escàndol? Fa 27 anys que Justícia i Pau demana el 0,7% per al
Tercer Món. Sempre ens han dit que no. I ara Zapatero dóna als bancs 50.000
milions!

Ningú surt al carrer a protestar. Se sent frustrat?

No, sento cada vegada més la necessitat d'explicar aquestes coses. Al final la
gent acaba entenent-ho.

Quines utopies s'han assolit en els últims deu anys?

S'han posat sobre la taula temes que fins ara s'havien ignorat, com la sobirania
alimentària o la responsabilitat social. I s'ha començat a parlar de l'eradicació
dels paradisos fiscals, de la creació d'impostos internacionals que evitin
l'especulació financera... Un munt de coses han entrat a l'agenda!

Què en pensa de la cimera del G-20?

És una reunió il·legítima! No té cap tipus de participació democràtica! ¿22
països han de resoldre els problemes de 190 països del món? Això cal fer-ho
dins d'organitzacions en les quals tots els països estiguin representats.

Davant d'això, què pot fer el ciutadà crític?

Informar-se, organitzar-se, protestar i crear alternatives. Es pot fer perfectament
i d'això n'han sortit iniciatives com el consum responsable o la banca ètica.
Hi haurà mai justícia i pau?
Com a organització, per desgràcia, haurem de seguir treballant molts anys: la
veritable pau i justícia trigaran molts anys a arribar. Però arribaran. Jo potser no
ho veuré, però vostè sí.