BUTLLET INTERIOR DE LASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 70

QUART TRIMESTRE DEL 2012

DONATIU: 1

Editorial
ENTRE LA CONFUSI I LA CLAREDAT
Els resultats de les eleccions del passat 25 de novembre han provocat confusi en un sector del pas per la clara derrota del projecte de CiU, per a la vegada claredat pel que fa a l'expressi dels autntics sentiments de la ciutadania. Els votants, amb un nivell de participaci altssim (un 70%), han reflectit una realitat diversa lluny de la pretesa voluntat uniforme que el president Mas feia seva i volia conduir. Una lectura errnia de la manifestaci del 11-S, un menyspreu de les conseqncies de la seva poltica antisocial, el decantament cada cop ms acusat cap un neoliberalisme radical i una aliana amb el PP han provocat el daltabaix convergent, malgrat que ha estat la fora ms votada, i han collocat al president Mas en una difcil situaci que no era precisament la prevista en dissoldre el Parlament als dos anys de la seva constituci. Mas va convocar les eleccions amb la intenci d'assegurar una majoria absoluta sobre la qual impulsar el seu projecte de creaci d'un Estat independent d'Espanya; semblava desitjar un plebiscit quasi personal (calia veure la seva imatge en els cartells electorals) que estava segur d'aconseguir i que fins i tot algunes enquestes governamentals l'hi apuntaven. Cal destacar que aquest plantejament centrat niinformant de la victria dels sobicament en la independncia, ranistes mentre els altres parlaven encara que aquesta paraula no fos de la seva derrota. mai pronunciada, obviava la difcil situaci econmica i social en Per tamb a Madrid van interqu es troba la poblaci. pretar errniament els resultats Els resultats electorals van posar confonent el fracs de CiU amb el de manifest que una majoria de fracs del sentiment sobiranista. votants rebutgen les retallades, L'xit d'ERC i l'entrada de la CUP l'austeritat salvatge que ofega apunten al manteniment de la l'activitat econmica, els desnonaments, la reforma laboral que proposta independentista, i el fomenta acomiadaments massius, creixement d'ICV-EUiA, partidel rescat de les entitats financeres ria del dret a decidir, permet pena crrec dels pressupostos de sar que el conflicte de Catalunya l'Estat, la desfeta de l'estat del benestar... tot el que va impulsar (continuaci pg.3) les mobilitzacions entorn la vaga Editorial: Entre la confusi i la claredat.....pg. 1 i 3 general del 14-N i que es volia ama- LESMA, la Megacausa, el patrimoni cultural Manel Risques...........................................pg. 4 i 5 gar darrera el debat sobre la Homenatge a Gervasio Puerta .......................pg. 5 identitat. Per el poble ha parlat i la Qu s el Federalisme? Marc Carrillo ...............................................pg. 6-7 sorpresa dels resultats ha estat gran i Homenatge a un gran activista poltic i cultural la confusi a CiU E. Cama..........................................................pg. 7 majscula. Per no noms a CiU: el La Junta dAndalusia colloca la placa als afusellats titular d'un article de la Guerra Civil al cementiri de Granada ...pg. 7 de The Economist Uns instants per a la cultura s significatiu: Josep Llus Rueda i Enric Cama.................pg. 8 i 9 "Catalonian confusin", i diaris dife- 74 aniversari del comiat de les Brigades... rents de Nova York, Eduard Amouroux...........................................pg.10 Londres o Brusselles dona- Pgina guerrillera ven interpretacions Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 contraposades, uns Comunicat de la Junta Directiva ..................pg. 12

OBITUARI
L'Associaci Catalana d'Expressos Poltics del franquisme lamenta la prdua de dos estimats companys i amics.

GERMAN ALONSO PREZ LUCIO GIMNEZ NAVARRO

El nostre ms sentit condol als seus familiars.

German Alonso Prez

Lucio Gimnez Navarro

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, 302-303 Memria antifranquista Le Patriote Rsistant, nm. 868-869 Jovent, nm. 102-103 Catalunya obrera, nm.63 Cercle catal de marsella, nm. 9 Mundo obrero, nm. 253-254 Carrer, nm. 125 Antics Militars de la Repblica, nm. 107 Die Glocke vom Ettersberg, nm. 207

AJUTS AL BUTLLET
Jordi Vallejo Quiles David Vallejo Quiles La nena Marc Carrillo Carmen Polvillo Amadeo Vives Antonia Jover Senyor X Arcas i Merc Los 4 Muleros 25 25 50 40 20 20 50 20 10 109

TOTAL ....................................369 e

AVS

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE. PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 70. Quart trimestre de 2012. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa:

A TOTS ELS SOCIS I SCIES El dissabte 22 de desembre a les 12h del migdia celebrem, com ja s habitual, el comiat de lany 2012. Lacte tindr lloc a la seu de lAssociassi. Us hi esperem!!!

Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats.

2100/0429/64/0200175329

(continuaci editorial)

amb Espanya es mantindr. Un conflicte que ha viscut moltes etapes al llarg de la histria. L'etapa actual presenta unes caracterstiques prpies que fan preveure que no ser curta i que portar a fortes tensions. Un conflicte que no es resoldr ni amb grolleres amenaces (com les del ministre Wert sobre el catal) per un costat ni amb decisions unilaterals d'independncia per l'altre, sin amb grans dosis de capacitat negociadora amb l'objectiu de reformar la Constituci i acabar amb l'estructura creada el 1978 amb el propsit de diluir, en mig d'un mar d'autonomies artificials, les caracterstiques nacionals de Catalunya i Euskadi. I si no s'aconsegueix la reforma de la Constituci caldr un acord bilateral que replantegi les relacions d'acord amb l'opini del poble catal expressada lliurament en una consulta exercint el seu dret a decidir. Per sempre avanant amb realisme, assolint objectius tangibles, mantenint la cohesi social, evitant dividir la societat catalana, fent certa la vella dita de la Transici: "Catalunya, un sol poble" i sobretot fugint dels perills de fer les coses de qualsevol manera per arribar a la independncia sense calcular-ne les conseqncies. Malgrat les ombres de confusi, les eleccions han projectat una certa claredat sobre el panorama poltic catal. S'ha acabat amb el bipartidisme (CiU/PSC) que havia dominat la poltica catalana des de 1980; el Parlament s'ha fet ms plural reflectint millor el pensament de la poblaci; un sector important dels ciutadans que no participava mai en els eleccions autonmiques aquest cop ho ha fet esperonat per la

seva oposici al projecte independentista; els problemes econmics i socials han passat finalment, i en gran part grcies a la vaga general del 14-N, a primer pla; les formacions d'esquerres han augmentat, globalment, en nombre de vots; el nou govern haur de condicionar la seva poltica a la nova situaci parlamentria, essent-li difcil continuar pactant amb el PP; etc Tot i aix els resultats deixen una situaci en la qual el marge de maniobra per governar s escs, no noms per la dificultat de generar majories slides sin per la dependncia econmica del govern espanyol, i tamb -i principalment- per la dependncia de la poltica imposada per Alemanya i la "troika". L'actual situaci financera de la

Generalitat i la previsi pel 2013 s dramtica, i les poltiques del futur govern, amb aliana segura amb ERC, difcilment seran molt diferents a les practicades fins ara amb les conseqncies de ms atur, ms desnonaments, ms sacrificis, ms desmantellament dels serveis pblics, ms sacrificis pels pensionistes, etc. En aquestes condicions d'extrema dificultat, el nou govern no hauria de perdre's en estratgies allunyades de la crua realitat. Ara ms que mai cal ser realista, defugir d'aventures i centrar-se en les difcils condicions de vida i treball a qu s'est sotmetent la poblaci i canviar de poltica. Aquesta s la prioritat i cal que la confusi provocada pels resultats del 25 de novembre no faci perdre la claredat necessria per veure-ho.

LESMA, LA MEGACAUSA, EL PATRIMONI CULTURAL

A principis de gener de 1998 el president Carlos Menem anunci el trasllat de l'ESMA a Puerto Belgrano, l'enderroc dels edificis del predi -llevat de l'Escola de Guerra-, la seva transformaci en parc (unes 17 ha) i la construcci d'un monument com a smbol de la convivncia democrtica i la voluntat de conciliaci dels argentins. El terreny remodelat serviria, a ms, per a la recepci de visitants illustres. Quatre dies desprs dos familiars de detinguts desapareguts van presentar un recurs d'empara contra la demolici i els organismes de DDH comenaren a mobilitzar-se en el mateix sentit, finalment, a l'octubre la Justcia Federal deixava sense efecte el decret. La resoluci judicial establia que el testimoni de determinats fets del passat estaven preservats per la Constituci ja que formaven part "[...] de nuestro patrimonio cultural, por cuyo motivo no puede ser destruido por los gobernantes de turno [...]" ni podia ser reemplaat "[] por un monumento cualquiera [...]". A ms tamb s'alleg el dret dels familiars i de tota la comunitat a conixer la veritat histrica, dret que la destrucci de l'edifici podria conculcar. L'ESMA esdevenia Patrimoni Cultural de la Naci. A partir d'aqu el recorregut de l'ESMA tindria un segon moment decisiu quan el president Nstor Kirchner anunci (2004) la desocupaci del predi i la seva transformaci en espai memorial. El 2007 es concret l'abandonament total de l'ESMA per part de la Marina (no sense resistncies) i se sign entre els governs de la Naci i de la Ciutat el conveni de creaci de l'ens pblic "Espacio para la Memoria y para la Promocin y la Defensa de los Derechos Humanos" dins del qual s'installaren a l'any segent l'Arxiu Nacional de la Memria, l'Espai Cultural Nuestros Hijos de la Fundaci Madres de la Plaza de Mayo i el Centre Cultural de la Memoria Haroldo Conti. El 2009 s'hi install l'Institut Espacio para la Memoria i hi vindrien d'altres entitats sense que s'hagin finalitzat els projectes. El predi ha esdevingut un veritable motor cultural i memorial que genera coneixement. Del conjunt cal destacar l'antic l'ex-Casino d'Oficials, l'edifici on van ser traslladats clandestinament uns 5.000 detinguts dels quals 4.500 sn detinguts desapareguts i noms uns 200 van sobreviure. La tortura per aconseguir trencar i destrossar els detinguts -que sovint eren traslladats, sedats, als avions que s'enlairaven per llenar-los al Ro de La Plata o al mar-, i el treball esclau -s'habilitaren dependncies com laboratoris de fotografia, de falsificaci de documents- definien aquest espai de terror. Sense obviar que a les dues primeres plantes hi tenien les seves habitacions i hi feien vida familiar amb tota normalitat els oficials, en clara representaci del que Hannah Arendt defin com la banalitat del mal en relaci als botxins dels camps d'extermini nazis. Ara, per primera vegada, 8 avia-

Haurem de seguir lluitan

2013
4

dors navals acusats dels susdits vols de la mort seuen a la banqueta, juntament amb altres 57 militars i 3 civils (entre els quals Juan Alemann, secretari d'Hisenda i un dels responsables de la poltica econmica de la dictadura, acusat de visitar l'espai i no denunciar les tortures i els segrests), i s'ha anomenat "Megacausa" de l'ESMA pel nombre d'imputats per crims de "lesa humanitat" contra 789 vctimes. s el tercer judici de l'ESMA: els anteriors, l'any 2007 (l'nic imputat va aparixer mort a la cella quan complia pres preventiva a les dependncies de la Prefectura Naval Argentina), i el que va acabar el 26 d'octubre de 2011 en qu foren condemnats 16 dels 18 imputats pels casos de 86 vctimes. s evident que, de prosperar la iniciativa de Menem, no s'hagus arribat a la celebraci d'aquesta "Megacausa". La destrucci i ocultaci de la memria del passat i del patrimoni cultural en qu reposa (en aquest cas, l'ESMA) noms beneficia una idea de falsa reconciliaci basada en la impunitat dels botxins. I el seu complement, la teoria dels "dos dimonis" que pretenia equiparar el terrorisme d'Estat amb el practicat per les organitzacions guerrilleres, introdua una deriva perversa que ja fou denunciada per Ernesto Sbato en el prleg de l'informe Nunca Ms: "[...] a los delitos de los terroristas, las Fuerzas Armadas respondieron con un terrorismo infinitamente peor que el combatido, porque desde el 24 de marzo de 1976 contaron con el podero y la impunidad del Estado absoluto, secuestrando, torturando y asesinando a miles de seres humanos [...]" Manel Risques

HOMENATGE A GERVASIO PUERTA

Copia de la carta: Gervasio: Amigo, camarada, hermano... Nuestra ilusin era la de sumarnos a todos para rendirte este homenaje y darte, fsicamente, un fuerte abrazo. Los aos y, aun que no tan importante, la economa no lo han permitido. Cree, querido Gervasio que, aun que no nos haya sido posible estar contigo ese da, nos tendrs en todo momento, al igual que siempre, a tu lado, recordando tantas y tantas vicisitudes que nos ha tocado afrontar y capear juntos. Guerra, exilio, clandestinidad, crceles y lucha permanente por la democracia. Todas estas cosas y muchas ms, hacen que nos sumemos, como deca, a este justo y merecido homenaje que se rinde en este da. Un fuerte abrazo de tus amigos Pubill y Bielsa al que se adhiere la Junta Directiva de la Asociacin en pleno. Salud y Repblica!

El dia 22 d'octubre es va fer, a l'Ateneu de Madrid, un homenatge al company Gervasio Puerta. La nostra Associaci va rebre la invitaci i davant la impossibilitat d'estar presents a l'acte, per qestions tant de salut com d'economia, vrem decidir enviar una carta al tant estimat company. Estem assabentats que l'acte va ser tot un xit d'aforament i contingut.

QU S EL FEDERALISME?
En la recent campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya ha aparegut de manera sobrevinguda, la proposta del federalisme com a forma d'organitzaci territorial a Espanya. Per no hi ha hagut cap mena de debat sobre el significat institucional i poltic d'aquesta forma de distribuci del poder poltic, que existeix en un bon grapat d'estats del mn. El referent histric ms antic el trobem en el cas dels Estats Units de Nord-amrica, que a partir de la seva Constituci de 1787, els estats que s'havien independitzat de la metrpoli anglesa, s'organitzaren sota la forma federal. Influts per aquest model, algunes de les antigues colnies espanyoles al continent americ, amb el pas del temps, tamb adoptaren aquest model (Argentina, Mxic, entre d'altres, tot i que el seu funcionament real s molt precari). Actualment tamb ho sn el Canad i el Brasil. A Europa, el referent principal desprs de la darrera postguerra mundial s Alemanya, tot i que no s'ha d'oblidar que la divisi territorial, llevat del cas de Baviera, fou molt artificial, fruit de la voluntat poltica de les potncies d'ocupaci (sobretot, els Estats Units i l'antiga Uni Sovitica). Entre d'altres, sn estats federals, ustria, Blgica, Sussa (malgrat que formalment es denomini Confederaci Helvtica). En el context europeu, Espanya i Itlia sn estats regionalitzats. Frana es troba a les antpodes de la resta, en tant que estat unitari i centralitat. Tamb sn estats federals, Austrlia i , si ms no formalment, la ndia, entre d'altres. Per qu significa federalisme?; qu s un estat federal?. Doncs primer de tot, s una forma de repartiment del poder poltic a partir d'un principi essencial: la sobirania correspon nicament a la Federaci, s a dir, que els estats que la integren exerceixen el seu poder d'acord amb les regles generals que estableix la Constituci, sense que, per tant, els mateixos disposin de sobirania prpia. s la Constituci de la Federaci la que de manera clara estableix les competncies que li pertanyen i all que no apareix a la Constituci correspon automticament als estats membres. No obstant, en la planificaci general de l'economia, la capacitat d'intervenci de la Federaci acostuma a ser intensa, a fi de salvaguardar el principi d'unitat econmica. Els estats federats disposen d'una constituci que s aprovada per ells mateixos sense intervenci del Parlament de la Federaci -a diferncia, per exemple, del cas espanyolper la Constituci d'un estat membre -Califrnia als Estats Units o Baviera a Alemanyano pot contradir la Constituci de la Federaci i els drets i llibertats que aquesta reconeix d'igual manera per tothom. La Constituci prpia els reconeix capacitat para organitzar les seves institucions, com tamb en el cas espanyol, per amb la diferncia que en la majoria de les federacions, els estats membres tamb disposen d'un poder judicial propi, mentre que aqu, el Poder Judicial s nic per a tot l'Estat. A ms, els estats participen activament en la presa de decisions sobre les lleis que els afecten, a travs del Senat (el Bundesrt a Alemanya). Aix mateix, en aquest pas, com a membre que s de la Uni Europea, un representant dels estats (Lnders) participa conjuntament amb el ministre del Govern Federal en les decisions que es prenen en el Consell Europeu de la Uni. Una altra caracterstica dels estats federals afecta el funcionament, que s'articula a travs del principi de collaboraci que fa imprescindible l'establiment de formes d'auxili o d'ajuda, coordinaci i cooperaci entre la Federaci i els estats membres, perqu bviament els estats federals no poden funcionar com si les parts que els integren fossin una mena de compartiments estancs. En aquest sentit un altre principi que presideix la seva organitzaci institucional s lleialtat federal, que obliga sempre a les parts (Federaci i estats) a actuar amb un escrupols respecte a les competncies de l'altra. A l'ltim, el federalisme, com qualsevol altre forma de reconeixement de l'autonomia no tindria sentit sense la deguda autonomia financera. Els estats federals s'organitzen a partir del principi de connexi entre

les competncies que han estat reconegudes a la seva Constituci i les despeses que van associades al seu exercici; del principi d'ordinalitat, pel qual la solidaritat financera entre els estats, no pot alterar

la posici d'un estat respecte dels altres en all que es refereix a la seva capacitat financera desprs del repartiment, s a dir, que l'aportaci a la solidaritat no s absoluta sin limitada, a fi que qui aporta no

quedi en pitjors condicions de les que tenia abans de fer la seva contribuci a la solidaritat; i, finalment, el principi de transparncia, que permet identificar a l'autoritat pblica recaptadora.
Marc Carrillo

HOMENATGE A UN GRAN ACTIVISTA POLTIC I CULTURAL

El passat 27 d'octubre un nombrs grup d'amics i familiars va organitzar una festasorpresa a l'amic Pere Camps amb motiu de la concessi del Premi Nacional de Cultura i la Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona. El Casinet d'Hostafrancs es va omplir de companyes i companys que van voler transmetre al Pere, membre de la nostra associaci, el caliu de l'amistat i el reconeixement a la seva tasca de promoci cultural, en la qual el Festival Barnasants destaca amb llum prpia. Tamb va ser un reconeixement a la seva fidelitat a unes idees i a una permanent disposici a la solidaritat. En el transcurs de la festa i entre els diferents parlaments i actuacions musicals van intervenir el nostre president Enric Pubill i el membre de l'associaci Domnec Martnez. Pubill va agrair-li la seva collaboraci amb l'associaci, especialment en l'organitzaci de l'Homenatge als represaliats pel franquisme celebrat al Liceu de Barcelona, i Domnec Martnez va recordar la militncia de Pere Camps al llarg de la seva vida, des de la Joventut Comunista (de la qual Domnec va ser-ne Secretari General) fins al comproms actual passant per la seves activitats sindicals i el seu activisme al PSUC i al PCE. L'acte va ser una gran festa entorn un gran amic i va comptar amb una notable presncia d'expresos poltics, representants d'una lluita de la qual Pere Camps va ser-ne tamb protagonista.
E. Cama

LA JUNTA D'ANDALUSIA COLLOCA LA PLACA ALS AFUSELLATS DE LA GERRA CIVIL AL CEMENTIRI DE GRANADA
Fins a cinc vegades s'ha collocat una placa en memria dels 4.000 afusellats a la tpia del cementiri de Granada i cinc vegades la varen arrancar, l'ltima l'alcalde del PP. El dia 5 d'octubre, el vicepresident de la Junta d'Andalusia Diego Varela la va tornar a collocar, aquesta vegada amb el segell de la Junta. Des de la nostra Associaci vrem enviar el nostre reconeixement i la nostra felicitaci per la seva perseverana en la lluita a la Asociacin Granadina por la Recuperacin de la Memoria Histrica.

UNS INSTANTS PER A LA CULTURA...

UN D'ENTRE TANTS, MEMRIES D'UN HOME AMB SORT
El passat dimarts 6 de novembre a les 19h es va presentar per primera vegada la biografia de Llus Mart Bielsa: Un d'entre tants, memries d'un home amb sort. El lloc triat va ser la seu de CCOO de la Via Layetana, a la sala Plateria. La presentaci va ser a crrec de la periodista Montse Armengou i del propi Llus Mart Bielsa (l'autor). Els organitzadors van ser la Fundaci Nous Horitzons i l'ACIM i van tenir la collaboraci de la Fundaci Cipriano Garca i de l'Associaci catalana d'Expresos poltics. La segona presentaci del llibre es va fer el dilluns dia 3 de desembre a l'Ateneu Sant Feliu de Llobregat. M Jess Bono, Javier Tebar, Jaume Boix i Enric Pubill amb Llus Mart Bielsa varen presentar el llibre amb un nodrit grup d'amics del Baix Llobregat. Llus Mart Bielsa relata en el seu llibre Un d'entre tants, memries sense acritud ni ressentiment, fins i tot amb ironia elegant i svia, tota una lli. Viu intensament els canvis histrics com a protagonista, la monarquia constitucional, la repblica popular i la dictadura militar i, en finalitzar la guerra, inicia l'itinerari de soldat derrotat com a exiliat republic, resistent contra el nazisme a Frana i guerriller espanyol pels camps de concentraci de tota la geografia europea, alemanya, francesa i espanyola tot iniciant la dura experincia de la direcci de policia de Barcelona, la pres Model de Barcelona, fins al penal de Burgos; i em pregunto, s possible el ttol del llibre considerarse "un d'entre tants"? I, per a ms conya, memries d'un home amb sort? Que es consideri un home d'entre tants, s lloable, fins i tot, comprensible, per, les memries d'una persona amb sort, resulta difcil saber com interpreta la sort. Per repensar la memria. Pot ser una forma de donar una visi histrica objectiva de gran part del segle XX? Hi ha un gran treball personal i collectiu per arribar a aquestes conclusions. I com a afegit, gaireb durant tot el relat histric, ens diu en les primeres pgines, no sc un historiador acadmic, jo sc un actor i creador de la histria. Lingsticament, disposa d'un llenguatge culte i una construcci gramatical molt lloable; el temps del relat s en primera persona del plural -nosaltres hi rem-, Llus Mart Bielsa narra la histria vista des de dins, amb un sentit autocrtic com a protagonista. Cal rellegir les descripcions del malviure a les celles de les presons, el maltractament i les relacions humanes que es van crear entre les persones; els criteris de l'ocupaci d'aquells metres quadrats responien a mtodes cruels de la dictadura militar i, sovint, semblen escenes flmiques inhumanes d'altres poques. Un d'entre tants s un llibre per tornar a escriure la memria histrica. Quan va tornar a la pres Model de Barcelona escriu "feia temps que em voltava pel cap la idea de visitar la pres Model de Barcelona havia de tornar en aquelles dependncies, en tant que home lliure ".
josepllusrueda

d'un home amb sort trenta-nou anys de la seva vida, des de 1921 fins a 1960. Ho fa de forma pedaggica, rigorosa, una narraci entenedora i creble,

LLUM SOBRE EL PODER JUDICIAL

litzaci de les reivindicacions dels represaliats i en una situaci en la qual, amb el fals argument de la neutralitat, s'estableix una relaci d'igualtat entre el franquisme i les seves vctimes. Una actitud que ha culminat amb l'ofensiva del Tribunal Suprem contra el jutge Garzn per voler jutjar el franquisme, reivindicar les vctimes i recuperar les restes dels assassinats. Els autors del llibre, Carles Jimnez Villarejo i Antonio Doate, sn dos significats representats de la magistratura, d'impecable trajectria democrtica i punts de referncia de la justcia que voldrem pel nostre pas. Ells ens permeten, malgrat tot, mantenir l'esperana en una part, minoritria, de la judicatura, aquella que lluita contra la pervivncia dels residus franquistes en el poder judicial. L'anlisi que al llarg del llibre fan els autors, amb el rigor que els caracteritza, ens mostra mitjanant textos -la majoria oficials-, expedients, sumaris, decrets, etc els fonaments autoritaris i antidemocrtics que continuen dominant el poder judicial. La seva lectura provoca un sentiment d'horror davant d'alguns dels casos histrics exposats, per tamb provoca una gran preocupaci en relaci a l'actitud de la magistratura enfront a les mobilitzacions contra la situaci de retrocs poltic, econmic i social al qual s'est sometent a la ciutadania. En aquest sentit els autors, en les conclusions, expressen la seva opini que la tendncia, cada cop ms evident, a criminalitzar la protesta mitjanant l'empresonament de manifestants, la repressi violenta de les mobilitzacions o l'anunci del govern de supressions futures de drets civils democrtics, s tamb una conseqncia d'aquesta pervivncia del franquisme en l'aparell judicial. El llibre t un prleg de Josep Fontana en el qual el catedrtic d'histria fa una reflexi sobre la divisi de poders i el problema que significa la preservaci de la independncia del poder judicial. En aquest sentit aborda l'experincia de la Segona repblica espanyola, quan les tmides reformes que va intentar van trobar-se amb la resistncia, en la seva interpretaci, d'una part important de l'aparell judicial. A aquesta reflexi jo hi afegiria el cas paradigmtic de l'experincia xilena, quan les lleis impulsades pel govern d'Allende i aprovades pel Parlament eren anullades sistemticament pels tribunals dominats totalment per jutges conservadors. s evident, doncs, que el llibre de Carlos Jimnez Villarejo i Antonio Doate permet entendre les dificultats que tot procs de transici ha d'enfrontar si no es produeix una transformaci del poder judicial i de com, en aquest sentit, en molts casos s irreal la separaci de poders que fonamenta el sistema democrtic. s un llibre imprescindible per entendre la recent histria d'Espanya, l'autntica, la que transcorre lluny dels tpics i dels estereotips; cal agrair als autors aquesta contribuci. Finalment destacar que en les dedicatries Jimnez Villarejo fa una menci especial a la memria de Gregorio Lpez Raimundo i a Miguel Nez, dos grans lluitadors antifranquistes que van ser membres de la nostra associaci. Enric Cama

Recentment s'ha publicat el llibre Jueces pero parciales. La pervivencia del franquismo en el poder judicial(*). s un llibre excepcional que projecte llum sobre una de les zones ms fosques de l'estructura constitucional espanyola: la del poder judicial. Una llum que illumina el que de franquisme persisteix en la magistratura. Una magistratura a la qual la transici de la dictadura a la democrcia va afectar noms parcialment i que, a diferncia d'altres estaments del pas que van anar adaptant-se a la nova situaci, s'ha mantingut en gran part ancorada en una cultura autoritria hereva del rgim anterior. El llibre explica com la conseqncia d'aquesta pervivncia ha estat una democrcia tolerant amb els residus del franquisme, com ho demostra, per exemple, que jutges i fiscals del TOP han continuat impartint justcia fins i tot dels de les ms altes instncies jurisdiccionals com les Presidn-cies de les Audincies Provincials i Sales del Tribunal Suprem. Tot plegat s'ha tradut en una cobertura judicial dels crims del franquisme, en una obstacu(*)Ediciones de Pasado y Presen-te, S.L. Barcelona, 2012.

74 ANIVERSARI DEL COMIAT DE LES BRIGADES INTERNACIONALS A BARCELONA

Hasta pronto hermanos... El passat 27 d'octubre, als peus del monument a les Brigades Internacionals, vrem escoltar completes les paraules de comiat pronunciades per Dolores Ibrruri, La Pasionaria. Feia 74 anys que el poble de Barcelona havia sortit al carrer per victorejar-los i, amb els ulls plens de llgrimes, deien adu a aquells homes i dones que havien vingut a lluitar per la Repblica i que, obligats pels pactes internacionals, ara marxaven. s cert que molts d'ells es varen quedar incorporats a unitats de l'exrcit republic i molts d'altres ja s'havien quedat per sempre a les trinxeres d'arreu del nostre pas. Un fet fora desconegut s que a les Brigades Internacio-nals hi havia molts espanyols, un d'ells va ser el doctor Moiss Broggi, que va tenir un paper destacat com a cirurgi de les Brigades. Es va incorporar a petici del Consell de Guerra de la Generalitat, els primers dies de mar de 1937, al servei mdic a les posicions que ocupaven a Albacete. Pocs dies ms tard va ser destinat a la zona centre i es va traslladar a Madrid. Aquest any els organitzadors de l'acte han volgut tenir un record especial per aquest home singular. Com a cirurgi i amb l'objectiu de posar fre a la mortaldat que es produa a la primera lnia de foc entre els ferits abdominals per les freqents infeccions causades pel temps perdut fins a arribar als hospitals, va decidir que calia portar l'assistncia dels ferits a prop del front i van posar en marxa un equip mbil que seguia els combatents a les batalles. Equipat amb quirfans, formes d'illuminaci, sistemes d'esterilitzaci, instrumental, aparells de raigs X, etc, amb aquests mtodes es van salvar moltes vides. Els assistents a la celebraci van tenir l'oportunitat de rebre una breu i esclaridora lli d'histria del catedrtic Andreu Mayayo, que va posar en relleu el paper heroic importantssim de les Brigades Internacionals en la nostra guerra civil, brigades formades per persones vingudes de tot el mn, de llocs tan remots com Austrlia. El seu exemple quedar per a la histria de forma inesborrable i el monument de l'entrada al Tnel de la Rovira del Carmel en dna fe. Aquest monument s obra de l'escultor Roy Shiffrin, i va ser una donaci d'un nombrs grup de nord-americans que volien fer un homenatge a la Brigada Lincoln, que integraven els nord-americans que van venir a lluitar a favor de la Repblica. L'Ajuntament de Barcelona va encarregar a l'autor el disseny d'una estrella de tres puntes, smbol de les Brigades sobre la qual est situat el conjunt escultural. Un nombrs grup de persones, en aquest dia ennuvolat d'octubre, va acompanyar-nos mentre fiem entrega d'una placa commemorativa dedicada al Dr.Broggi, que va recollir el seu fill Josep que va llegir unes emocionades paraules dictades per ell mateix. Flors i canons varen arrodonir l'acte.

Escoltar les canons del grup musical "Ms Vale Tarde Ke Nunca", format per les Germanes Altes, ens van transportar en el temps fent-nos sentir la solemnitat de l'homenatge als nostres germans vinguts d'arreu per donar la seva vida per la democrcia i la Repblica. El proper any far 75 anys del comiat i la voluntat dels organitzadors s fer-ne una de grossa. La nostra ciutat, el nostre pas, estar sens dubte a l'alada.

Eduard Amouroux

10

QUAN LES PEDRES HAN DE COMENAR A PARLAR

D'aix, de les pedres, parlava en el seu discurs, al Fossar de la Pedrera, la nostra companya, la Presidenta de la nostra Amical, Na Carme Casas, en l'acte d'inauguraci del Monument erigit a la Memria dels Guerrillers Morts a Catalunya i arreu, en la lluita contra la dictadura Franquista. Per qu, quan nosaltres no puguem fer-ho, siguin les pedres les que parlin per nosaltres. Avui ha arribat l'hora que, les pedres, prenguin la paraula i parlin. Les lpides de granit i les tombes de molts cementiris ens parlen i ens diuen els noms dels guerrillers i quan es produ la seva mort. La nostra Amical ha dedicat el seu esfor a la investigaci i collocaci d'aquestes plaques aix com va fer bastir el monlit del Fossar de la Pedrera que acull les cendres del nostre company guerriller, en Josep Font Mompleat i que, en gran manera, va intervenir en l'aixecament del Monument als Guerrillers morts a casa nostra i arreu del mn en la lluita per la llibertat, a Santa Cruz de Moya. Els homes i les dones que componen avui la nostra Amical, d'una m, en sobren dits per contar-los i, els que queden ja han fet tots els miracles que podien fer. s per aix que parlo de les pedres perqu, d'ara en endavant, serveixin per fer conixer la Histria a les noves i joves generacions. Per fer conixer aquella part de la Histria que, des de sempre, s'ha intentat ocultar i de la que a criteri d'alguns (els nostlgics del franquisme que encara hi sn), millor que no se'n parli. No a tots ha estat possible recuperar i donar-los una sepultura digna per s'ha pogut establir una llarga llista amb noms i cognoms que, estant gravats a la pedra, ens parlen a tothora de la sang vessada en sacrifici d'uns homes i d'unes dones que lliuraren llur vida per aconseguir per als seus fills un mn millor on poder viure. Tenim, per tant, pedres que parlen i ens substitueixen per que, malauradament, sn esttiques, no es mouen ni es poden desplaar, tot i aix, les podem anar a trobar en els cementiris d'Als d'Isil, Maanet de Cabrenys, Colungo, Morillo de Monclus, Capanes, Castellnou de Bages, Santa Maria de Mei, Sant Mateu de Bages, a Santa Cruz de Moya al "Cerro Moreno", a Barcelona al "Fossar de la Pedrera", Benifallet, Coscojuela de Sobrarbe, Arns... All trobareu noms, alguns que us seran familiars per haver-los sentit: Manuel Nieto, Joan Panyella, Miquel Montane, Antonio Alfajarin, Joan Morell, Ramon Bosch, Gaspar Lpez del grupo de los feos, Francesc Serrat "Cisquet", Numen Mestre, Angel Carrero i un llarg etc. Tots ells feien part de Grups Guerrillers caiguts amb els seus companys desprs d'un sostingut combat amb les forces repressives o afusellats desprs d'un illegal Consell de Guerra que els condemn a mort. s aquesta una Histria que cal tenir present per poder valorar les Llibertats aconseguides en Democrcia, per poder valorar el seu cost i per defensar-les, si cal, sortint al pas de lleis que les minimitzen i amb l'excusa de la "crisi" porten al pas, Catalunya, per poc que ens descuidem, a haver de reviure el mal trngol de cinquanta anys enrera.
Ll. Mart i Bielsa

11

COMUNICAT DE LA JUNTA DIRECTIVA

COMUNICAT de la Junta Directiva a tots els nostres associats/es, amics i amigues que reben puntualment CATALUNYA RESISTENT rgan de la nostra Associaci. Ens ho hem estat rumiant molt durant aquests darrers mesos abans d'adrear-nos als nostres associats, amics i amigues de la manera que ho estem fent avui. Companys/es, amics, amigues el que ens temem ha arribat. Durant 18 anys, iniciats des de la "Primera Etapa", el nostre Butllet ha estat el mitj que ens ha perms d'estar informats i comunicats amb l'Associaci. Companys/es , amics amigues: les "retallades" ens han afectat de ple. s lamentable, que associacions com la nostra que des de la seva fundaci, encara amb la dictadura, han dedicat tot el seu esfor al manteniment, tan necessari, per construir el nostre futur com a poble com s la Memria Histrica, fossin tractades sense cap mena de consideraci sense deixar un marge, per mnim que fos, que assegurs la seva supervivncia i la continutat d'una tasca que, malgrat la crisi s, i es fa, de tot punt molt necessria. En el 2013, Catalunya Resistent impresa perilla. La nostra capacitat econmica ens fa difcil finanar la seva publicaci com hem fet fins ara a no ser que, partint d'aquest COMUNICAT i amb l'ajut econmic solidari de tots nosaltres puguem fer front a la situaci. s per aix que us recordem el nm. del compte d'ajuda al butllet

2100/ 0429/ 64/ 0200175329

Grcies a totes i tots vosaltres

En aquest nmero 70 agram la collaboraci de: Eduard Amouroux, Enric Cama, Marc Carrillo, Antoni Ferret, Manel Risques, Josep Llus Rueda, Llus Mart i Bielsa, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.