FASE DOBSERVACI DEL PRACTICUM

MSTER DE FORMACI DE PROFESSORAT DE SECUNDRIA DE CINCIES NATURALS 2012-2013 EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM Part 1. Obrint la mirada indagadora a laula Nom de lestudiant: Immaculada Melis UNIVESITAT POMPEU FABRA EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 1 2 PREVI A LA FASE DOBSERVACI: Ests a punt de comenar el teu perode de prctiques i aix significa que tincorporars com a personal docent en un centre secundria. Abans de comenar lestada, podries fer memria i recordar el centre on vas estudiar leducaci secundria. Quins aspectes del teu centre destacaries com a positius? Com aspectes positius del meu centre destacaria la disciplina que hi havia, la bona organitzaci del centre en quant horaris, dates dexamen, sortides de camp,tasques per casa, etc, i el bon ambient que hi havia tant dintre com fora de les aules. Quins aspectes vas trobar a faltar? Vaig trobar a faltar coses com: - tenir una biblioteca ms gran on poder anar-hi a estudiar i a a consultar llibres - tenir una sala dordinadors on poder anar a fer els treballs i altres tasques. - que els professors fssin classes de refor. - ms tutories amb els professors per poder establir un vincle ms proper amb ells. - fer ms sortides de camp. DURANT LA FASE DOBSERVACI DEL PRACTICUM: 1. La meva imatge del centre Quina imatge thas emportat del centre de prctiques durant de la fase dobservaci? En general la imatge que mhe emportat del centre s bona. - les instal.lacions estan netes i ben cuidades. - hi ha un bon ambient entre els professors del centre. - hi ha molta proximitat entre lalumne i el professor. En qu es sassembla al centre en el que vas estudiar i en qu es diferencia? Respecte al meu centre no sassembla practicament en res , ja que quan jo vaig estudiar hi havia un altre sistema educatiu molt diferent( no hi havia la ESO) i aix implica molts canvis i qasi cap similitud. Es diferencia en moltes coses: - hi ha una classificaci de lalumnat segons les seves capacitats cognitives i segons el seu comportament, es classifiquen en A,B,C,D i E. ( els A els ms bons, i van disminun successivament). - tenen un ordinador per alumne a classe ( projecte 1:1), per tant fan s de les TIC. - la disciplina en general s dun grau inferior. - hi ha un nmero dalumnes per classe inferior ( mxim 25- 30 ). - hi ha mesures per la diversitat ( laula oberta, USEE, UEC, el grup GR, el projecte singular, el pla individualitzat laula dacollida). sn ajudes als estudiants per poder integrar-se al centre i obtenir lESO. - lhorari s diferent, ja que ells fan jornada intensiva i jo la feia partida. 2. Focalitzant lobservaci La recerca educativa es comena identificant una rea dinters, dentrada pot ser mplia, per s important focalitzar lobservaci en una rea. Selecciona un dels aspectes dels processos densenyament-aprenentatge que hagis observat, aquells que ms t'han cridat l'atenci. Pot ser un cas que has viscut i/o observat o simplement un aspecte dels processos densenyament-aprenentatge en el quals vols aprofundir.

Alguns exemples podrien ser: Perqu hi ha classes que tenen ms xit que daltres? Perqu alguns estudiants semblen que entenen la informaci ms rpid que daltres? El meu coneixement sobre intelligncies mltiples es transfereix al meu model didctic? Si es tracta dun cas: contextualitza el que va passar. Qu va passar exactament? Com? Quan? Si es tracta dun aspecte o element a aprofundir: pensa per qu tinteressa especialment aquest aspecte, qu tha portat a fixar-te en ell. Una de les coses que em va cridar latenci va ser que en general els alumnes quan estan a classe no anoten les explicacions del professor, segueixen la pauta del llibre i prou. Vaig preguntar a alguns professors per qu no prenien apunts els alumnes mentres ells explicaven la lli i em van dir quer si els feien apuntar llavors no escoltaven i no entenien el que sels explicava. Que per tant, prefereixen que no apuntin i escoltin al professor. 3. Desenvolupa una llista de preguntes sobre el tema en qesti: - per qu els alumnes no tenen apunts construts per ells? - s millor estudiar dun llibre de text que no dels teus propis apunts? - treuran ms bones notes a lhora devaluar-los? - quin tant per cent dinformaci retenen a classe si no prenen nota de les expolicacions del professor?

4. Plantejat una o ms preguntes de recerca: A quina o quines preguntes vols donar resposta per tal de resoldre el cas o b comprendre millor el que samaga darrera dels processos densenyament-aprenentatge?

- per qu un alumne no pot entendre un concepte si alhora est apuntant el que diu el professor/a? - s important actualment tenir una bona habilitat per prendre apunts o ja no s necessari grcies a les noves tecnologies?

5. Fes hiptesis. Pensa una primera resposta de forma intutiva i espontnia: Quina seria una possible soluci al cas? Qu explicaria aquest fenomen que vull investigar? Per qu? Penso que potser lalumne no s capa de concentrar-se lo suficient com per estar escoltant el professor i apuntan el que posa a la pissarra o explica en veu alta degut a elements distorsionadors de la classe, sorolls, gent parlant, i tamb per una baixa habilitat per escriure. En la meva opini, penso que s molt necessari que lalumne aprengui a fer el seus propis apunts, s a dir, a expresar les idees amb les seves prpies paraules en una llibreta ( o incls a copiar les idees del professor dicta o esciu a la pissarra). El treball fet per un alumne facilita posteriorment estudi per lavaluaci. A ms, penso que uns treball escrit per tu mateix tajuda a retenir molt ms aquella idea que no noms escoltant. Penso que una bona manera de solucionar-ho seria que el professor primer dicts els apunts( ja que esta clar que els alumnes encara no sn capaos de discernir el que s important del que no en una idea o concepte) i desprs deixs uns minuts perqu lalumne reflexions sobre all que ha escrit, o simplement el professor fs un comentari de refor, dons un exemple, o fs una pregunta a ls alumnes per fer-los reflexionar sobre el que han escrit.