Monuments de Catalunya

Nom
Sagrada famlia

Any de Descripci construcci

1882

Poblaci

Foto

Monastir de Poblet

1150

s un dels exemples Barcelona ms coneguts del modernisme catal i que ha esdevingut tot un smbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte catal Antoni Gaud, est situada al barri de la Sagrada Famlia, al districte de l'Eixample de la ciutat. s un monestir de Vimbod i l'orde del Poblet Cisterfundat l'any 1150. Est situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barber. Constitueix un impressionant conjunt arquitectnic i es pot comptar entre els conjunts monstics ms importants d'Europa, i s el conjunt monstic habitat ms gran del continent europeu.

Empries 1908

Fou una antiga colnia Sant Mart grega i romana d'Empries concretament al sud de Sant Mart d'Empries, que en conserva el nom. S'estn des de l'antiga gola del Fluvi (El Riuet) fins a tocar de l'antic bra del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Mol.

Arc de Ber

13 aC

Catedral de Girona

29 d'abril de 1312

s un arc de Prop de Roda triomf situat a uns 20 de Ber. km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Ber. L'arc es troba situat sobre el traat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340. s la seu catedralcia Girona del Bisbat de Girona i el major temple cristi del bisbat i de la provncia homnima. Durant l'ocupaci musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat s que t la nau gtica ms ampla del mn, de

Monestir Vallbona de les Monges

segles XII i

XIV

Castell Escormal bou

segles XII-XIII

Pont Penjant Amposta

1915

22,98 metres. Fundat a la primer meitat del segle XII, s el monestir cistercenc femen ms important de Catalunya. L'esglsia t una planta de creu llatina que consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentaci escultrica. Cada una de les galeries del claustre s d'un estil diferent: rab, romnic i gtic. La sala capitular acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericrdia. s una mansi senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llat Cornu Bovis, el corn del bou ) El pont fa 24 metres d'altura i el tram total s de 134 m. Est caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d'arc de triomf, d'estil neoclssic alemany a cada riba del riu, i per la seva estructura metllica sostinguda

Vallbona de les Monges (Urgell)

Carretera TP-3211, Riudecanyes (Baix Camp)

La vila d'Amposta, al Montsi

Universit 1718 at de Cervera

Castell dger

1034

per cables. s un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. Esta declarat B Cultural d'Inters Nacional. s un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila, pel castell i per les dependncies del monestir canonical. El castell fou el nucli ms antic de la vila, perqu la seva situaci estratgica el feia un lloc molt cobejat.

Cervera (Segarra). Pl.Universitat , 21

ger (Noguera)