3.

- La població i els moviments de població al món

actual.

1- DEFINICIONS
Taxa global de fecunditat: Es calcula multiplicant el nombre de nascuts vius en un any per
1000 i dividint el resultat pel total de les dones que tenen entre 15 i 49 anys (etapa fèrtil de
la dona)

El creixement vegetatiu és el resultat de restar la mortalitat de la natalitat. En concret, la

taxa de creixement vegetatiu consistiria en la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de
mortalitat.

La taxa de dependència mesura la relació entre la població adulta i la constituïda pels vells i
els joves.

Baby boom: Un gran creixement de la població com el corresponent a la década de 1970

La fecunditat es defineix com la quantitat de nascuts vius en relació a la població

femenina en edat fèrtil. L’ISF és una mesura de fecunditat que calcula el nombre mitjà
de fills duna dona al llarg de la seva vida, suposant que es mantingui constant la
fecunditat de cada grup d'edat.
El desenvolupament humá es defineix com la possessió d'un conjunt de mitjans que
permeten fer créixer de manera adequada permanent les capacitats básiques de les
persones. L’IDH és un índex, comprés entre 0 i 1, que mesura el desenvolupament a
partir de l’esperança de vida, els anys d'estudi i l’alfabetització, i el PIB per càpita per
paritats de poder adquisitiu.
Els indicadors socioeconòmics que poden posar els alumnes són molt diversos; són
indicadors que proporcionen dades sobre cultura, població, salut, economia, béns de
consum i alimentació.
Hi ha una correlació inversa entre ISF i L’IDH i els ingressos alts. A menor nivell de vida,
s'observa un ISF més elevat. Els països amb un IDH baix i uns ingressos baixos tenen
un ISF que dobla sobradament la mitjana mundial. Aquestes diferències anteriors cal
relacionar-les amb: Societats agrícoles o societats industrialitzades i terciaritzades, el
cost econòmic dels fills, el paper social de la dona; l’accés als serveis de salut,
especialment als de planificació familiar; i el nivell educatiu assolit, especialment el nivell
educatiu femení.

La mortalitat infantil: la relació entre el nombre de criatures que moren durant el primer
any de vida respecte del total de naixements del mateix període en un lloc determinat.
Factors que incideixen en la mortalitat infantil:
• una alimentació suficient i adequada
• l’accés als serveis mèdics, a les vacunes i als medicaments
• la bona salut de la mare i l’existència d'atenció mèdica durant l’embaràs i el part
• l’accés a l’aigua potable i a una higiene adequada en general
• el nivell d'ingressos de la família

L’esperança de vida: la mitjana d'anys que pot esperar viure una persona acabada de
néixer si no es modifiquen les condicions del moment.

La mortalitat materna és el nombre anual de morts de dones per causes relacionades amb
l’embaràs per cada 100.000 nascuts vius. Les zones del món amb una mortalitat materna
més elevada són l’Àfrica subsahariana, excepte els estats de l'extrem sud del continent, i

1
el sud i sud-est asiàtic. La situació més greu es produeix a la primera d'aquestes zones.
Als països del Tercer Món on hi ha un bon repartiment dels recursos, igualtat social entre
homes i dones aquesta mortalitat és baixa.
Com a causes duna elevada mortalitat materna han d'esmentar, bàsicament, les
següents: Socials: Situació d'inferioritat de la dona respecte a l'home capacitat de decisió
de la dona sobre els embarassos Econòmiques: Alimentació escassa i Assistència
sanitària deficient.

Taxa bruta de natalitat és el nombre total de nascuts vius en un any sobre el total de la
població d'aquell any

Taxa de_fecunditat són els naixements totals en un any sobre el total de la població
femenina en edat fèrtil (també sobre el total de la població femenina) d'aquell any. S’ha de
relacionar el menor ISF de l’Àfrica meridional i del nord d’Àfrica amb un nivell de
desenvolupament econòmic i humà més elevat que les altres regions

Envelliment de les poblacions conseqüències socials han de diferenciar-les entre països

desenvolupats i del tercer món. En els països desenvolupats hi ha problemes d'atenció
per a la població vella, sobreproporcionalitat de gent jubilada sobre l'activa, etc. En els els
països subdesenvolupats ens trobem amb una població jove molt gran i això genera
problemes que van des de la delinqüència juvenil, fins a l'atur o manca de preparació
professional, manca d’escoles, manca de llocs de treball, d'habitatge.

2.- POBLACIÓ MUNDIAL

2.1.- LA POBLACIÓ AL PAÏSOS DESENVOLUPATS

L’evolució actual de la dinàmica de la població en els països desenvolupats:

 Les taxes de natalitat són baixes i sovint la fecunditat es troba per sota del nivell de
substitució duna generació per un altra estimada en 2,1 fills per dona.
 La taxa de mortalitat es baixa, així com la mortalitat infantil, i gràcies als progressos de
la medicina i del nivell de vida l’esperança de vida és molt alta.
 La longevitat femenina és especialment remarcable deguts a factors biològics i
sociològics alhora.
 Com a conseqüència es produeix l’envelliment de la població. La població envellida és
comú a la major part de països europeus.

Les causes d’aquesta situació són:

 Els factors socioeconòmics i culturals expliquen aquestes variables com:
o El descens de la fecunditat, l’accés als mitjans anticonceptius, i molt
especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de
treball, el seu nivell d'instrucció i capacitat de decisió, els costos que
representen la cura i l’educació dels fills, el retard en l’edat en que es té el
primer fill, els canvis en l’estructura familiar, etc.
o L’envelliment és conseqüència fonamentalment de la disminució de la
fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i de l’augment
d'esperança de vida. La problemàtica que comporta és l’increment de la
despesa pública en aspectes com pensions de jubilació, serveis socials i
sanitat. Però també comporta la creació de llocs de treball en els sector
assistencial i de serveis i oci.

 El desenvolupament presenta una correlació directa amb l’allargament de

l’esperança de vida, i la disminució de la natalitat i de la fecunditat, factors tots
plegats que fan augmentar l’envelliment.

2
Les conseqüències de l’envelliment de la població són:
 Demogràfiques: disminució del percentatge de joves i augment del de vells;
disminució de la natalitat
 Socials: augment dels problemes d’assistència sanitària i increment de les
persones amb necessitat d’assistència social i els problemes de pobresa
relacionats amb la tercera edat.
 Econòmiques: augment de les ocupacions laborals relacionades amb l’atenció a
la tercera edat, augment de les empreses de serveis a la tercera edat, increment
de la despesa estatal per fons de pensions.

2.2.- LA POBLACIÓ AL PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

L’evolució actual de la dinàmica de la població en els països subdesenvolupats és una

població jove caracteritzada per:
 Caiguda lenta de la mortalitat (crisis socials, conflictes bèl·lics, malalties infeccioses i
parasitàries, la sida, ..) gràcies a les ajudes exteriors per la millora sanitària i alimentària.
 Esperança de vida curta (inferior als 50 anys)
 Natalitat infantil elevada.
 Mortalitat infantil molt alta.
 Fecunditat elevada.
 Creixement natural elevat o creixement vegetatiu positiu i creixent perquè cada vegada
hi ha més dones en edat fèrtil.
 Gran vitalitat demogràfica.

D’aquesta estructura de la població jove se’n deriven una sèrie de problemàtiques:

 Població activa baixa
 Desocupació
 Alts nivells de pobresa.
 Manca d’assistència mèdica i nivell educatiu molt baix per la manca d’escoles.

2.3.- DIFERÈNCIES ENTRE PAÏSOS DESENVOLUPATS I SUBDESENVOLUPATS

La fecunditat és baixa als països desenvolupats degut a la planificació familiar i l’ús

d'anticonceptius, a l’accés de la dona al món laboral i educatiu amb plenitud de drets i al
predomini de criteris de benestar. Contràriament, és elevada als països en vies de
desenvolupament degut a l’estructura socioeconòmica que determina un paper productiu
per a les criatures, a una escassa consideració de la dona en el conjunt de la societat i un
baix nivell d'educació.

La mortalitat infantil és baixa als països desenvolupats i alta als països en vies de
desenvolupament, mentre que l’esperança de vida és alta als primers i baixa als darrers.
Tot plegat és degut a la situació de les condicions de vida que han anat millorant
constantment als països desenvolupats, mentre que en els països del Tercer Món aquest
procés o bé no s'ha donat de forma completa, o bé no s'ha produït.

El creixement natural és força elevat en els països en vies de desenvolupament i baix en

els desenvolupats tom a conseqüència del descrit en els punts anteriors.

2.4.- EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ AL MÓN

3
 Àfrica és el continent amb un màxim creixement vegetatiu en el moment actual i
que continuarà fins entrat el S. XXI perquè te una població molt jove en edat de
procrear.
 Àsia central i meridional té un creixement vegetatiu superior a la mitjana mundial i
alguns països com la Xina han realitzat polítiques de control de la natalitat.
 El creixement vegetatiu d’Amèrica Llatina és proper a la mitjana mundial.
 Amèrica del Nord, Àsia Oriental i Septentrional, Oceania i Europa tenen un
creixement vegetatiu clarament inferior a la mitjana mundial.

3.- MOVIMENTS MIGRATORIS

Les migracions afecten la resta de variables demogràfiques. Cal destacar que els països
desenvolupats són receptors d'un important moviment migratori que comporta entre altres
factors una augment de la fecunditat i el rejoveniment de la població.

4.- PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES

Projecció demogràfica és un càlcul que partint de l’estudi de les tendències de la població

mundial intenta fer una deducció de quina pot ser l’evolució de la població en un futur
pròxim. Els elements que s'han de tenir en compte per realitzar una projecció tom la
natalitat, la mortalitat, la mortalitat infantil, la fecunditat, l’esperança de vida, l’envelliment,
els moviments migratoris, etc. La utilitat de les projeccions es poder preveure el
creixement de la població, si és molt accelerat, obre una incògnita sobre si és un
creixement sostenible. Les projeccions poden ajudar a planificar el desenvolupament i
preveure situacions i conflictes de tota mena.(alimentaris, sanitaris, geopolitics, etc.).

5.- MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

L’evolució de la dinàmica o relació entre naixements i defuncions que s'ha donat a

l’Europa Occidental al llarg de la història, el que es coneix per MODEL DE TRANSICIÓ
DEMOGRÀFICA. Aquest model consta de quatre fases les característiques de cada fase
són:
- Primera fase: Alta taxa de natalitat i alta taxa de mortalitat, amb oscil·lacions brusques
provocades per mortalitat catastròfica (crisis demogràfiques). Elevada mortalitat
infantil, i elevada ,fecunditat. Estabilitat demogràfica (escàs creixement de la població).
- Segona fase: Alta taxa de natalitat i progressiva disminució de la mortalitat (millores en
alimentació i higiene). Gran creixement de la població (Explosió blanca)
- Tercera fase: Disminució i estabilització de la mortalitat (higiene, avenços medecina) i
disminució de la natalitat (desenvolupament social i econòmic, planificació familiar).
Minva l’augment de la població i es tanca el boom demogràfic.
- Quarta fase: Taxes molt baixes de natalitat i de mortalitat i creixement vegetatiu
mínim, nul o negatiu. Augment de l’esperança de vida i envelliment de la població.

6.- LA POBLACIÓ A CATALUNYA

Distribució de la població a Catalunya

Evolució de la distribució de la població a Catalunya en el període 1991-2002:

- zona litoral i prelitoral, on es produeix l’augment més important de població en aquest
període

4
- zona d'alta muntanya occidental, amb un increment important de població.
- zona central, sud i oriental, amb creixement moderats de població, i dues bosses de
disminució, una al nord, formada pel Ripollès, el Berguedà i el Pallars Jussà, i una
altra al sud, del Priorat a la Terra Alta.

Les comarques que han tingut el màxim augment de població són sis de la zona litoral o
prelitoral (Pla de L’Estany, la Selva, Vallés Oriental, Maresme, Garraf i Baix Penedès) i
dues de pirinenques (la Vall d'Aran i la Cerdanya). Causes d'aquest augment de població
són bàsicament dues:
- La dispersió i descentralització de la població del Barcelonès o la primera corona
metropolitana / trasllat de la població des del Barcelonès o la primera corona
metropolitana.
- L’increment de l’activitat turística, de serveis i de segona residència

Les comarques que han perdut població són: tres de pirinenques o prepirinenques (Pallars
Jussà, Berguedà i Ripollès), tres d'interiors del sud del país (Terra Alta, Ribera d'Ebre i
Priorat) i el Barcelonès. Les causes d'aquesta pèrdua de població són bàsicament quatre:
- crisi de les activitats agràries tradicionals
- escassa reconversió vers les activitats terciàries o secundàries
- crisi industrial en zones d'antiga industrialització
- increment dels preus de L’habitatge i recerca duna millor qualitat de vida.

Característiques de la dinàmica de la població catalana actual:

- taxa de natalitat molt baixa (un 11 %o aproximadament)
- baixa taxa de mortalitat (un 8%o aproximadament
- lent augment del creixement vegetatiu des de l’any 2000

Causes d'aquesta situació:

- disminució de la natalitat i disminució de la fecunditat fins a l’any 2000, a partir del
qual s'enregistra un lent augment de la natalitat provocat per l’arribada
d'immigració i la procreació de les generacions plenes nascudes els anys 70 del
segle XX.
- ajornament de la maternitat fins després dels 30 anys

Característiques de l’estructura de la població catalana actual:

- increment de la proporció de població vella, major de 65 anys (un 17%
aproximadament de la població total)
- disminució important de la proporció de població Jove, menor de 15 anys (un
14% aproximadament de la població total)
- elevada proporció de població immigrant, nascuda a l’estat espanyol, fora de
Catalunya (un 25% aproximadament de la població), amb més de 30 anys de
residència a Catalunya.
- elevada proporció de població immigrant procedent de fora de l’estat espanyol
(un 10% aproximadament de la població)

Causes que han portat a aquesta situació en els darrers 25 anys:

- augment de l’esperança de vida
- disminució de la fecunditat (L’ISF actual se situa a 1'4, però havia arribat a baixar
a 1'2)

5
- entrada d'un important flux migratori procedent, sobretot, del Marroc i de diversos
països sud-americans (Equador, Colòmbia) des de fa uns 10 anys.