58

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

d ) Adjunci de codes. Els segments que han quedat sense sillabificar sincorporen a la coda de la vocal precedent i es formen sllabes travades: aspre, ins tant. En el domini de mots en contacte es poden produir certes resillabificacions, ja que en aquest mbit tamb actua la regla dincorporaci de consonants prevocliques. Consegentment, si en una seqncia un mot acaba en consonant i el segent comena per vocal, la consonant final del primer mot es resillabifica com a obertura de la vocal del mot segent: els avis, tots alhora, bolgraf antic, vell amic, trist anunci. Si aquesta consonant s fricativa o africada, aleshores es pronuncia sonora: el[z] avis, to[dz] alhora, bolgra[v] antic (cf. 7.1).
Els fenmens de sillabificaci i resillabificaci assenyalats permeten concloure que lobertura preval sobre la coda i que, en general, les sllabes sense obertura sn ms marcades, o ms anmales, que les sllabes amb obertura. Com veurem en lapartat segent, aquestes diferncies de marcatge tamb poden provocar modificacions entre vocals en contacte.

5. ELS DIFTONGS, ELS TRIFTONGS I ELS HIATS La successi de dues vocals pertanyents necessriament a sllabes diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, ide a. Un diftong s la successi, dins una mateixa sllaba, duna vocal, en posici de nucli sillbic, i duna consonant gradual, en posici de marge ([j] o [w], que sn representades, respectivament, per les grafies vocliques i i u): reina, iogurt. Un diftong s creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli voclic: gual, iode. En canvi, s decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli voclic: aire, auca. Quan una vocal s precedida i seguida duna consonant gradual i tots tres segments sintegren en la mateixa sllaba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqeu.
Conv notar que, en posici dobertura sillbica, la consonant gradual t un grau darticulaci ms tancat que en altres posicions, de manera que hom pot arribar a assimilar el diftong que t aquestes caracterstiques amb la combinaci de consonant prototpica seguida de vocal. En aquesta gramtica no distingirem entre els diversos graus darticulaci i usarem en tots dos casos tant el terme genric de gradual com les transcripcions corresponents. El carcter marcat de les sllabes sense obertura i la tendncia a evitar aquest tipus de sllabes expliquen diversos fenmens de sillabificaci o dinserci de segments consonntics que eviten els hiats; concretament: a) La formaci de diftongs a partir de vocals en hiat. Aquest fenomen es pot exemplificar histricament a partir de formes com ara creia o feina, procedents de les formes hitiques antigues (i dialectals) crea i faena. La mateixa tendncia es constata en la

ESBORRANY PROVISIONAL

FONTICA I FONOLOGIA

59

llengua actual, ja que una part dels mots que tradicionalment presentaven hiat amb vocals altes i tones se solen pronunciar amb diftong, sobretot en la parla rpida o en el llenguatge espontani. Aquest tipus de pronncia, per exemple, s general en mots com ara grcia o atenci. b) La fusi de dues vocals tones idntiques, sobretot si la primera pertany a un prefix bisillbic: antiincendis, microorganisme, ultraambicis. En aquests casos, la fusi alterna amb una pronncia amb allargament voclic en elocuci lenta o estils acurats de parla. c) Laddici, espontnia i no recomanable, de segments consonntics antihitics en casos com ara ideia per idea, dugues per dues o rav (o rau) per ra.

5.1. ELS DIFTONGS DECREIXENTS Com a regla general, la i i la u tendeixen a formar diftong decreixent amb la vocal que les precedeix (quadre I.9).
QUADRE I.9

Diftongs decreixents
Estructura Exemples aigua, Eina, feina, reina, almoina, buit, Ardanui

vocal + [j] en sllaba tnica vocal + [j] en sllaba tona vocal + [w] en sllaba tnica vocal + [w] en sllaba tona

aigera, Aitona, feiner, almoiner, buidar blau, peu, creu, coure, Olocau, pou, lluu gaudir, creurs, ciutat, ciutad, Riumors, rrius, cours

El diftong [uw] ton s quasi inexistent. En baleric apareix en formes de primera persona com ara suu (de suar). En el catal central, formes com ara mour o roureda no es realitzen normalment amb el diftong ton [uw] sin amb el diftong [ow] (m[ow]r, r[ow]reda), i ms espordicament amb el diftong dissimilat [w] (m[w]r, r[w]reda) o solament amb simplificaci en [u] (m[u]r, r[u]reda). Tamb es tendeix a simplificar en [u] el diftong tnic de les formes verbals duus, duu, lluus i lluu dels verbs dur i lluir. En el domini del mot, el diftong [ij] nicament existeix en baleric en determinades formes de primera persona del present dindicatiu (estudii, confii) i en uns pocs mots (mustii i novii). Els diftongs amb els grups ui sn decreixents en el catal general, per creixents en parlars valencians: buit ([w]), cuinar ([wi]).

En sllaba tnica, no formen diftong la i i la u precedides duna vocal no alta en els contextos segents: a) La i o la u dun mot derivat s tnica en el mot primitiu: venat (format a partir de ve), pador (a partir de pair), traci (a partir de trair), ramet (a partir de ram).

ESBORRANY PROVISIONAL

60

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

b) La primera vocal pertany al radical duna forma verbal conjugada i la segona, a la desinncia: obeirem, trairien; estudi, cre (per en baleric: estudii, crei). c) La primera vocal pertany al prefix i la segona, al radical: contraindicar, infrautilitzaci, reintegrar. d ) La primera vocal pertany al radical ton i la segona, a un sufix derivatiu: hebratzant, herocitat, continutat. e) En topnims com ara Crulles, Montjuc, Sanaja, Taltell.
Pel que fa al context de la lletra d, s interessant remarcar el contrast que es produeix entre la pronncia amb hiat i amb diftong en mots de la mateixa famlia: circuir/circuit, fludesa/fluid, pas/paisatge, proteforme/proteic, herocitat/heroic, hebratzant/hebraic, trapezodal/trapezoide. El primer mot de cada parella presenta radical ton i es pronuncia amb hiat, mentre que el segon presenta radical tnic i es pronuncia amb diftong.

Malgrat el que acabem dassenyalar, en la parla rpida i espontnia sovint es formen diftongs, sobretot quan es tracta de mots llargs, com ara espontanetat, o de mots prefixats usuals o que es deixen de percebre com a derivats, com ara coincidir o reunir. En els registres formals, tanmateix, conv evitar el diftong en casos com aquests.

5.2. ELS DIFTONGS CREIXENTS Els diftongs creixents presenten ms restriccions que no pas els decreixents. Duna manera general, la i i la u es pronuncien com a consonants graduals en els contextos segents (quadre I.10): a) La u s precedida de consonant velar i seguida de vocal. No hi ha diftong, tanmateix, en mots com ara cua, cuota i vcua, grafiats amb c per tal de marcar lexistncia dun hiat. b) La i o la u es troben entre vocals. c) La i es troba en posici inicial de mot.
QUADRE I.10

Diftongs creixents
Exemples Alaqus, pasqua, quatre, qesti, quota, consonant velar + [w] + vocal guant, Guardamar, aigua, llenges vocal + [j] + vocal Gai, joier, creia, joia, reialesa, joieria cauen, mouen, Alfauir, peuot, estiuejar, vocal + [w] + vocal encauarem iaia, iambe, ianqui, Itova, iode, iogurt, #[j] + vocal hiena Estructura

ESBORRANY PROVISIONAL

FONTICA I FONOLOGIA

61

Pel que fa a aquest darrer context, cal tenir en compte que es produeix una certa vacillaci entre la pronncia amb hiat o amb diftong en mots cultes com ara: a ) hiat, hiatus, hial, hiogls; b ) i (i els derivats inic, ionitzar), i c ) en sigles del tipus IEC, IESE, IUCE. En el primer cas sha de mantenir la pronncia gradual o consonntica. En el segon, sha de realitzar una pronncia voclica. Pel que fa a les sigles, es recomana la pronncia voclica. En catal general no hi ha mots patrimonials amb la consonant [w] en posici inicial. Els nics mots que presenten aquesta consonant sn manlleus lxics o sigles: web, whisky, uadi, UEFA. En diversos parlars orientals es tendeix, colloquialment, a absorbir la gradual dels diftongs precedits de velar o a monoftongar-los: aiga (o aigo), gordar, cotre, la Cor i pasca (o pasco), en comptes de aigua, guardar, quatre, la Quar i pasqua, respectivament. En tots aquests casos, per, cal pronunciar el diftong.

La i i la u postconsonntiques (amb lexcepci ja comentada dels mots en qu la u s precedida duna consonant velar) es pronuncien tradicionalment com a vocals (i no formen, per tant, diftong). No obstant aix, en determinats casos, sn corrents, i fins i tot generals, les pronncies amb diftong creixent. Aix, el diftong s normal quan la i es troba seguida de vocal en posici final de mot (Valncia, grcia, acci). La vocal u s molt ms resistent a convertir-se en gradual i la pronncia amb diftong sols s habitual en els grups tons finals -ua i -ues, sobretot en mots que tenen ms de tres sllabes (contnua, ingnua, assdues). En tots aquests casos, sn acceptables les pronncies amb diftong, encara que conv mantenir el hiat en els registres ms formals i en la versificaci.

5.3. LA RESILLABIFICACI DE VOCALS EN CONTACTE La tendncia a evitar les sllabes sense obertura consonntica permet explicar tamb determinades resillabificacions de vocals en contacte pertanyents a mots diferents. Aquestes resillabificacions poden produir o b una sinalefa (o formaci dun diftong), o b lelisi duna de les dues vocals, o b la fusi de vocals idntiques. La resillabificaci o el manteniment del hiat depenen sovint de la rapidesa de pronunciaci del discurs o del registre de llengua utilitzat: els processos de resillabificaci es veuen afavorits pel discurs rpid i espontani, i el manteniment dels hiats, pel discurs lent i acurat. A grans trets, per, podem delimitar unes quantes tendncies molt generals: a) La sinalefa consisteix a convertir una vocal alta en gradual i a resillabificar-la com a marge de la sllaba anterior o posterior. Aquest procs de consonantitzaci s freqent entre vocals tones daltura diferent, entre vocals altes diferents i amb els pronoms febles hi i ho i la conjunci i:

ESBORRANY PROVISIONAL

62

GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA

Porta ulleres, Que ho sap?, Espera uns amics ([w]); qui avisa, veure-hi, I ara vindr a dinar ([j]). b) Lelisi es dna entre vocals diferents; com a norma general, la vocal elidida s una a o una e en sllaba tona: No (e)l saludes, sens(e) impostos, armari (e)spais, ferro (e)scalfat, Quin(a) hor(a) s?, quinz(e) anys. Corrobora la tendncia del catal a lelisi de vocals tones el comportament dels articles el i la i la preposici de davant mots que comencen per una vocal (cf. IV, 4.1): lestiu, laula, lhonor, lnica, despant, dunitat, dinexperincia. c) La fusi s corrent entre vocals tones idntiques: Porta americana, llengua antiga, dona airosa. d ) El manteniment del hiat s general quan les dues vocals pertanyen a sllabes tniques, i s relativament freqent entre una vocal de sllaba tnica i una altra de sllaba tona no pertanyent a un mot funcional o ds freqent: can tnica, crem herba, el furg isotrmic, un clix ocult.

6. LA DISTRIBUCI DE DIVERSOS SEGMENTS CONSONNTICS Hi ha consonants que presenten restriccions en determinades posicions sillbiques. Els pargrafs que segueixen en recullen els casos ms importants, per ometen les restriccions motivades per processos assimilatoris, que sn estudiades duna manera global en lapartat 7.

6.1. LES CONSONANTS RTIQUES Les consonants rtiques contrasten en posici intervoclica en el domini del mot, ja que en aquest context pot aparixer tant la consonant bategant ([]) com la vibrant ([r]) (quadre I.11).
QUADRE I.11

Consonants rtiques
Consonant Exemples

[] [r]

era, mira, para, careta, Caseres erra, mirra, parra, carreta, Casserres

En els altres contextos, tanmateix, les dues consonants es troben en distribuci complementria, o en variaci estilstica, segons la posici que ocupen dins la sllaba en el domini del mot i entre mots en contacte:

ESBORRANY PROVISIONAL