7.

ELS PROCESSOS DE MODIFICACI DE SEGMENTS CONSONNTICS Els segments consonntics sovint experimenten modificacions provocades pel context fnic en qu apareixen. La major part daquestes modificacions es produeixen en posici de coda sillbica. Aquesta posici s especialment feble dins la sllaba, i aix justifica que les consonants es puguin veure sotmeses a determinades alteracions. Tenint en compte el tipus de tret articulatori modificat, es poden diferenciar els processos relatius a la sonoritat, al lloc darticulaci i al mode darticulaci. 7.1. ELS PROCESSOS RELATIUS A LA SONORITAT

La distinci entre obstruents sordes i sonores resulta pertinent en posici dobertura sillbica, com podem constatar en els parells de mots segents: bany/pany, esbart/espart, dall/tall, carda/carta, gol/col, falcar/falgar, caa/casa, etc. En posici de coda consonntica, tanmateix, desapareix aquesta distinci, ja que les consonants obstruents es realitzen com a sordes o sonores segons el context fnic en qu es troben i independentment de la grafia que sutilitzi: a) En posici final absoluta de mot o davant de pausa no hi ha mai obstruents sonores, i, per tant, les consonants oclusives, les fricatives i les africades es pronuncien sempre sordes (quadre I.18).
QUADRE I.18 Consonants obstruents davant de pausa
Subclasse dobstruents Consonant Exemples
llop, cap, estirp, esnob, club, calb crit, post, lgid, verd drac, porc, mag, alberg triomf, gegraf, leitmotiv, serf lla, mar, mas, vers, brunz, jazz peix, Aleix, fluix, guix pots, gots, erts, lgids, perds, hertz Elx, cartutx, despatx, Urtx, mig, puig

oclusives

fricatives africades

[p]# [t]# [k]# [f]# [s]# [S]# [ts]# [tS]#

Notem, a ms, que la consonant fricativa sonora que apareix en els parlars orientals en posici interior de mots com ara fugir o pujar ([Z]) es realitza sorda per tamb africada en posici final: fuig, puig ([tS]).

b) En posici interior o final de mot, les consonants obstruents es poden realitzar sordes o sonores segons el context fnic en qu apareixen. Concretament, totes les obstruents en posici de coda assimilen el carcter sord o sonor de la consonant

segent, i es realitzen sordes quan la sllaba (o el mot) segent comena per una consonant sorda, i sonores quan comena per una consonant sonora (quadre I.19).
QUADRE I.19 Consonants obstruents en posici de coda sillbica
Subclasse dobstruents Consonant Exemples
apte, dubte, cap calent capbussar, abdomen, cap bullent tot temps, fred terrible addici, tot duna, fred viu acte, rec privat, mag tarragon ancdota, maragda, rec major, mag valenci diftong, bolgraf petit, gegraf castellonenc afgans, bolgraf negre, gegraf giron postal, bescuit, gos pelut bisbe, besnt, gos de raa peix fresc, mateix tema caixmir, peix de roca adscripci, adstrat, pots petits gots buits, pots venir mig segon, despatx tancat mig buit, despatx modern

oclusives

fricatives

africades

[p] [b] [t] [d] [k] [g] [f] [v] [s] [z] [S] [Z] [ts] [dz] [tS] [dZ]

c) En posici final de mot, les consonants fricatives i les africades es pronuncien sonores davant dun mot que comena per una vocal, a diferncia de les oclusives, que sempre sn sordes en aquest context (quadre I.20).
QUADRE I.20 Consonants obstruents en posici final de mot
Subclasse dobstruents Consonant Exemples
bolgraf antic, cartgraf alacant els avis, dos amics peix alat, creix a poc a poc freds hivernals, tots ells vaig escriure, despatx endreat club animat, cap indi fred inslit, tot ell dileg obert, parc espais

fricatives africades oclusives

[v] [z] [Z] [dz] [dZ] [p] [t] [k]

7.2.

ELS PROCESSOS RELATIUS AL LLOC DARTICULACI

En posici de coda, les consonants poden experimentar alteracions del lloc darticulaci i, concretament, es poden assimilar al lloc darticulaci de les consonants adjacents. La major part daquestes assimilacions tenen un carcter regressiu, ja que les consonants afectades per aquesta modificaci articulatria normalment precedeixen les consonants a les quals sassimilen. Els principals processos dassimilaci sn: a) Les consonants oclusives dentals t i d tendeixen a assimilar-se al lloc darticulaci de la consonant segent, o b sassimilen parcialment pel que fa al tret de sonoritat (cf. 7.1), tant en el domini del mot com entre mots en contacte (quadre I.21). Si la consonant segent s nasal o lateral, aleshores tamb es produeix una assimilaci del mode darticulaci (cf. 7.3.1).
QUADRE I.21 Assimilaci de consonants obstruents en posici de coda sillbica
Subclasse dobstruents Assimilaci Exemples
ritme, Xetmar, promet-me, pot memoritzar totpoders, tot ple, vuit passos petitburgs, set bancs, fred benigne pitnegre, tot noi, fred nefast setcincies, set savis set zones, set zoolgics atles, xicot let ametlla, set llums set nyus, set nyores estimat Xavier set jardins, tot just batcoll, set cases, fred catastrfic set gats, fred galls

bilabials

alveolars

palatals

velars

[mm] [pp] [bb] [nn] [ts] [dz] [ll] [] [] [tS] [dZ] [kk] [gg]

En el domini del mot, la pronncia amb assimilaci s lnica possible en casos com ara sotmetre i espatlla (o espatla, segons els parlars), on lantiga t sha assimilat totalment a la consonant nasal o lateral segent. Entre mots en contacte, o entre els radicals dun mot compost, la pronncia amb assimilaci o sense varia segons la rapidesa del discurs o el registre emprat: les assimilacions sn molt freqents en la parla espontnia i en les pronncies rpides, per no en les pronncies lentes i acurades.

b) En altres parlars es donen, en totes les oclusives, assimilacions semblants a les que acabem de descriure, per b que no sn recomanables en registres formals.

Concretament, en part del baleric, i tamb en altres parlars, totes les oclusives, i no sols les oclusives dentals, poden experimentar un procs dassimilaci daquesta mena: escric poemes ([pp]); escric b ([bb]); ceptre, escric teatre ([tt]); sap cantar ([kk]). Com acabem de dir, aquestes assimilacions no sn recomanables en els registres formals.

c) La nasal alveolar n sassimila al lloc darticulaci de qualsevol consonant que la segueixi, tant en el domini del mot com entre mots en contacte. La nasal bilabial m, en canvi, noms sassimila al lloc darticulaci de la labiodental ([f], i [v] en els parlars on es mant), tant en el domini del mot com entre mots en contacte. Aquestes assimilacions es poden constatar en els exemples segents (quadre I.22).
QUADRE I.22 Assimilaci de la nasal alveolar n (I)
Consonant Exemples
infant, invent, Sn francesos, un familiar; mfora, tramvia, Som francesos un nyanyo, porten nyores blancor, congre, sang, venc, Sn guatemalencs, un gos

[M] [] [N]

A ms de les variants bsiques anteriors, la n tamb presenta la variant dental [n5], seguida duna consonant dental, i prepalatal ([n]), seguida sobretot de ll i j (quadre I.23).
QUADRE I.23 Assimilaci de la nasal alveolar n (II)
Consonant Exemples
interessant, endinsar, Sn tailandesos, un dau enginy, linxament, enlla, Sn txecs, un xfec, un japons

[n5] [n]

d ) En posici final de mot, la consonant fricativa alveolar s tendeix a assimilar-se al lloc darticulaci de la consonant segent quan aquesta s palatal (quadre I.24).
QUADRE I.24 Assimilaci de la fricativa alveolar s (I)
Consonant Exemples
dos xinesos, els xais dos generals, els joves

[S] [Z]

e) La consonant fricativa alveolar experimenta un procs dassimilaci progressiva i es palatalitza totalment o parcialment quan es troba en posici final de mot precedida de la nasal palatal i, en determinades varietats, de la lquida palatal (quadre I.25).

QUADRE I.25 Assimilaci de la fricativa alveolar s (II)

Consonant Exemples
punys, anys, empenys alls, escarafalls, bulls

[S] [S]

f ) La consonant lateral alveolar l tendeix a assimilar-se al lloc darticulaci de la consonant segent si aquesta s dental ([l5]) o palatal ([l=] o []). En aquest darrer cas, el grau de palatalitzaci s variable a causa de la qualitat velaritzada daquesta consonant: la consonant tendeix a realitzar-se palatal ([]) davant de les consonants palatals [] i [], i prepalatal ([l=]) en la resta de casos (quadre I.26).
QUADRE I.26 Assimilaci de la nasal alveolar l
Consonant Exemples
alta, altre, caldera, mel tbia, el deure pl-llarg, el llamp, el nyu lgebra, aljub, el jove, el xicot

[l5] [] [l=]

7.3. 7.3.1.

ALTRES PROCESSOS RELATIUS AL MODE DARTICULACI Les assimilacions

Les consonants oclusives bilabials i dentals tendeixen a adoptar el mode darticulaci de la consonant segent quan aquesta s nasal o lateral, i tamb les velars quan aquesta s nasal, tant en el domini del mot com entre mots en contacte (quadre I.27).
QUADRE I.27 Assimilaci doclusives bilabials, dentals i velars
Consonant

[mm] [nn] [ll] []

Exemples submar, capmoix, setmes, sotmetre, cap mania, sigma, segment pitnegre, vietnamita, tot noi, set nacions, signe, regne, ignorant, sac nou atles, atleta, decatl, set locals
vetllar, ratlla, set llibres, fred lleuger

Hi ha parlars en qu, sobretot en pronncies rpides o poc acurades, les consonants sibilants es poden convertir en vibrants per a fusionar-se amb la consonant segent si aquesta s una vibrant, tant en el domini del mot com entre mots en contacte. Les sibilants, per, es mantenen en pronncies acurades (quadre I.28).

QUADRE I.28 Assimilaci de sibilants

Consonant Exemples
israelita, desrovellar, dos reis, les rodes mateix resultat, peix roig

[r] ([zr] en pronncies acurades) [r]/[jr] ([Zr] en pronncies acurades)

En parlars balerics, la consonant r tendeix a convertir-se en lquida seguida de l en el domini de mot: parlar, perla ([ll]). Aquestes assimilacions no sn recomanables en els registres formals.

7.3.2.

Laproximantitzaci

En posici dobertura, les consonants oclusives sonores tendeixen a convertir-se en aproximants quan van precedides duna vocal o duna consonant africada, fricativa, rtica, lateral o gradual en el domini del mot o entre mots en contacte (quadre I.29).
QUADRE I.29 Aproximantitzaci doclusives sonores
Consonant

[B] [D] []

Exemples roba, cabra, corba, lber, vaig beure, coll blau, ms blanc, vol berenar, vaig brodar cadira, pedra, perdut, aldarull, ms dret, vol dur, vaig
dir pagar, colgar, pergam, desgravar, ms gran, vol gaudir, vaig gravar

En general, les oclusives sonores apicals no esdevenen aproximants desprs duna lateral (alveolar o palatal): aldarull, vol dur, Valldoreix, coll dampolla. En valenci es produeix fins i tot la caiguda de laproximant dental en determinats casos en qu aquesta consonant es troba a linterior del mot en posici intervoclica: llaurador, fideuada, vesprades. En aquest context, tamb es produeix espordicament la caiguda de laproximant velar: aigua (o auia), jugar. Aquestes elisions no sn recomanables.

7.3.3.

La geminaci i lensordiment de loclusiva dels grups bl i gl

Malgrat el que acabem dassenyalar en el punt anterior, en el catal central, les consonants b i g es geminen o sensordeixen en una part del domini lingstic quan es troben en posici interior de mot precedides de vocal tnica i seguides de l, i en els derivats daquests mots (quadre I.30).

QUADRE I.30 Geminaci i ensordiment doclusives sonores

Consonant Exemples
poble, amable, doble, poblet segle, regla, regle, regleta

[bbl]/[pl] [ggl]/[kl]

Aquestes pronunciacions sn prpies del catal oriental i del nord-occidental; en al part ms meridional daquests parlars i en valenci, en canvi, es pronuncien aproximants. Les pronncies amb consonant sonora geminada o amb consonant aproximant sn acceptables en tots els registres; les pronncies amb consonant sorda, en canvi, no sn recomanables. 7.4. ELS PROCESSOS DELISI EN POSICI FINAL DE MOT

En posici final de mot es produeix lelisi de determinats segments consonntics; concretament, lelisi de consonants oclusives en grups consonntics amb nasal o lateral, lelisi de la consonant nasal alveolar i de la consonant rtica. 7.4.1. Lelisi de consonants oclusives en grups consonntics

Les consonants oclusives selideixen en posici final de mot, excepte en parlars valencians i balerics, quan estan precedides duna consonant nasal o lateral, i totes dues es produeixen en el mateix lloc o rea articulatria (els llavis, lrea dentoalveolar, el vel) (quadre I.31).
QUADRE I.31 Elisi de consonants oclusives
Consonant Exemples
camp, llamp, rumb absent, rient, sumand alt, empelt, herald avenc, fang, sang, venc

[m] [n] [l] [N]

En aquest darrer cas, la consonant nasal, assimilada al lloc darticulaci de loclusiva velar, mant el carcter velar malgrat lelisi de loclusiva. Tanmateix, les consonants oclusives es mantenen entre mots en contacte, sobretot en el cas de la preposici amb (amb ell), en certs mots compostos i en frases ms o menys fixades (vint-i-dos, Sant Andreu, cent anys, quant s, cinc hores, blanc i

negre, sang i fetge, sang espessa), i en formes verbals seguides dels pronom febles hi i ho (interromp-ho, anant-hi, fent-ho). En tots aquests casos conv evitar lelisi. Les oclusives dentals precedides de s o r mantenen una pronncia vacillant en posici final de mot (agost, esbart, acord) i davant de vocal (agost horrors, esbart olot, acord econmic); en canvi, selideixen davant de consonant (agost calors, esbart dansaire, acord poltic) i, generalment, en posici final davant de la marca de plural (esbarts, acords). El manteniment o lelisi de loclusiva en els

contextos esmentats depn de la naturalesa i la freqncia ds del mot.

Aquestes oclusives en posici final de mot, per, tendeixen a mantenir-se en parlars valencians, en parlars balerics i en el septentrional.

7.4.2.

Lelisi de la consonant nasal alveolar

Els noms i els adjectius amb radical acabat en vocal accentuada seguida de n han perdut histricament aquesta consonant en posici final de mot: pa, m, germ. La nasal, per, es mant en el plural mascul (pans, mans, germans) i en la resta de formes flexionades i derivades (germana, germanet, germanvol). La mateixa elisi afecta els verbs tenir i venir, que no presenten nasal en les formes t i ve, per s que en presenten en les formes amb desinncia flexiva (tens, vns, tenien, venien). Tanmateix, els mots algun, ben, bon, quin i un (al costat de alg, b, bo, qui i u, respectivament), no segueixen aquesta regla i mantenen la consonant nasal: un bon home, per un home bo; No sap quin vols, per No sap qui ho diu.
En una part del catal septentrional, les formes sense nasal shan generalitzat analgicament en els plurals masculins: pas, mas, germs. Aquestes formes no sn recomanables en els registres formals. Lelisi de la nasal sha produt tamb en els mots plans amb radical acabat en vocal tona: home, verge. En aquest cas, la nasal es mant en les formes flexionades o derivades en qu el radical est seguit de vocal (homenet, homenot, homenvol). En les formes plurals, per, la nasal sha perdut en la major part del domini i nicament es mant en nord-occidental, en valenci, en eivissenc i en el parlar del Camp de Tarragona, sobretot en mots ds freqent (hmens, jvens). En aquests parlars, les formes plurals amb n sn acceptables en tots els registres.

7.4.3.

Lelisi de la consonant rtica

La consonant r ha caigut histricament en posici final de mot agut, llevat de la major part de parlars valencians. En el catal general, per tant, no es pronuncia la r grfica de mots com ara clar, dur, guanyador.
Tanmateix, hi ha mots que, en general, es pronuncien amb r, tret dels parlars balerics, on la caiguda s ms general. s el cas duns quants monosllabs nominals (bar, car, cor, llar, mar, or); de

la preposici per i el possessiu llur; dels adjectius polisllabs de carcter culte acabats en -ar (balear, lumbar, peculiar), en -er (auster, sever), en -or (anterior, sonor, superior) i en -ur (obscur, prematur); dels noms abstractes regulars (amor, fervor, rigor, terror, valor); dels noms cultes, els estrangerismes i els neologismes (basar, berber, carbur, emir, licor, motor); de certs antropnims (Empar, Isidor, Llor, Mir, Sever), i duna srie de topnims valencians (Ador, Alfauir, Biar, la Safor, Rafelcofer) i daltres territoris (Er, la Quar).

Amb tot, la consonant rtica reapareix en mots flexionats o derivats seguida de vocal: clar per clara, claret, clarssim. Aquesta consonant tamb es pronuncia en el cas dels infinitius aguts seguits de cltic (anar-hi, portar-ho, cantar-la), excepte en diversos parlars occidentals i en el Camp de Tarragona, que elideixen la rtica, malgrat que aquesta elisi no s recomanable. 7.5. ELS PROCESSOS DE FUSI

En el domini del mot, la fusi de dues consonants contiges s bastant corrent en registres informals quan les dues consonants sn nasals bilabials, nasals alveolars, laterals alveolars o laterals palatals ([m], [n], [l], []): gamma, gemma, summa, setmana, annex; tilla, fallera, espatlla, bitllet. Aquestes fusions, que a vegades varien de parlar a parlar, no sn recomanables en els registres formals. En el domini dels mots en contacte, la fusi daquestes consonants no es produeix normalment: com menja, un nen, el lector, ball llat. Entre mots en contacte, s general la fusi i eventual allargament de dues fricatives, graduals palatals o rtiques idntiques: fotgraf formidable ([f]), dos sabres ([s]), boix xins ([S]); noi iugoslau ([j]); mur rom ([r]). En canvi, en el domini del mot, en el cas de les fricatives alveolars, es produeix una fusi total sense allargament ([s]): ascensor, adolescent, efervescent, conscincia, disciplina, fascicle, piscina.
En parlars balerics dos sons sibilants fricatius tendeixen a diferenciar-se quan es troben en els lmits sillbics de coda i obertura en el domini del mot o entre mots en contacte: piscina ([ts]), dos sacs ([ts]), dos xinesos ([tS]), dos joves ([dZ]). Aquestes pronncies dissimilades no sn recomanables en els registres formals.