Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36855

DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES

ACORD GOV/77/2010, de 20 dabril, pel qual saprova deinitivament el Pla territorial metropolit de Barcelona. La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial, estableix que el Pla territorial general de Catalunya ha de definir els objectius dequilibri territorial dinters general per a Catalunya i ha dsser el marc orientador de les accions que semprendran per crear les condicions adequades per atreure lactivitat econmica als espais territorials idonis. Lesmentada Llei crea tamb la figura dels plans territorials parcials que defineixen els objectius dequilibri duna part del territori de Catalunya i sn el marc orientador de les accions que semprendran. Larticle 2.2 de la Llei 1/1995, de 16 de mar, per la qual saprova el Pla territorial general de Catalunya, modificat per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, fixa els mbits daplicaci dels plans territorials parcials, entre els quals figura lmbit metropolit que comprn les comarques de lAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental. El Pla territorial metropolit s tamb el Pla territorial parcial al qual fa referncia el captol I del ttol II de la Llei 7/1987, de 4 dabril, per la qual sestableixen i regulen actuacions pbliques especials en la conurbaci de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona dinfluncia, desenvolupada pel Decret 177/1987, de 19 de maig, i per les seves modificacions. Larticle 8 del Decret 177/1987, de 19 de maig, pel qual es despleguen la planificaci i la coordinaci dmbit regional previstes a la Llei 7/1987, de 4 dabril, desenvolupa el procediment per a lelaboraci i la tramitaci del Pla territorial parcial de lmbit metropolit i determina que la seva elaboraci correspon al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, mitjanant la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona, encarregada de formular el projecte de Pla. La Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona, en la sessi de 22 de maig de 2009, va acordar donar la seva conformitat al projecte de Pla territorial metropolit de Barcelona elaborat per la Ponncia Tcnica i elevar-lo al conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques per a la seva aprovaci inicial. Segons determina larticle 8.4 del Decret 177/1987, de 19 de maig, i tenint en compte la normativa sobre avaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el projecte de pla aprovat inicialment, conjuntament amb linforme de sostenibilitat ambiental elaborat, es va sotmetre a informaci pblica per un termini de 45 dies. Per altra banda, dacord amb larticle 8.3 del Decret 177/1987, es van consultar els departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya i lAdministraci de lEstat. Tamb es van consultar les entitats i el pblic interessat identificats en el document de referncia ems per lrgan ambiental. Per ltim, un cop transcorregut el termini dinformaci pblica, es va obrir un termini de dos mesos daudincia als ens locals compresos dins lmbit del Pla. Les allegacions i observacions formulades en aquests trmits dinformaci pblica i audincia han estat degudament valorades i shan introdut les pertinents modificacions en el Pla. Daltra banda, el Pla, en compliment de la normativa aplicable sobre avaluaci ambiental de plans i programes, cont tamb una memria ambiental sobre la qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en Resoluci de 18 de mar de 2010, ha expressat la conformitat amb una srie de condicions. En data 22 de mar de 2010, la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona va acordar, per unanimitat dels seus membres presents en la ses-

Disposicions

36856

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

si, informar favorablement sobre el document del Pla territorial metropolit de Barcelona elaborat per la Ponncia Tcnica de la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona que incorpora les esmenes i modificacions derivades del procs dinformaci pblica i determinades condicions de la resoluci sobre la memria ambiental, tot indicant la necessitat dincorporar a les normes territorials la resta de condicions establertes en lesmentada resoluci de lrgan ambiental. En compliment daquest informe de la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona shan incorporat al document del Pla territorial metropolit de Barcelona les condicions assenyalades. Per Resoluci de 23 de mar de 2010, el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques va aprovar provisionalment el Pla territorial metropolit de Barcelona. En conseqncia, a proposta del conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el Govern ACORDA: 1 Aprovar definitivament el Pla territorial metropolit de Barcelona, elaborat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques mitjanant la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana, amb incorporaci de determinades precisions en la normativa, en el document de Propostes de la Memria General III i en els plnols dordenaci 3.3 i 3.4, aix com amb la inclusi del plnol dordenaci 3.5. 2 Disposar la publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya daquest Acord, que inclou com a annex la normativa del Pla territorial metropolit de Barcelona i les directrius del paisatge, a lefecte de la seva executivitat immediata. La integritat del Pla restar per a consulta i informaci en larxiu del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona i a la pgina web del Departament de Poltica Territorial i Obres Publiques (http://www.gencat.cat/ptop). Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs contencis administratiu, de conformitat amb el que preveu larticle 107 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, i larticle 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des de lendem de la seva notificaci o publicaci al DOGC, sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent. Barcelona, 20 dabril de 2010 LAIA BONET RULL Secretria del Govern

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36857

ANNEX Normes dordenaci territorial i directrius del paisatge TTOL I Disposicions de carcter general Article 1.1 Objecte i mbit daplicaci El Pla territorial parcial de lmbit metropolit de Barcelona o Pla territorial metropolit de Barcelona (en endavant, el Pla) ordena el territori de les comarques de lAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental, que integren lmbit funcional de planificaci delimitat pel Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de mar, modificada per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de lAlt Pirineu i Aran com a rea funcional de planificaci. Per a aquest mbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanstiques, les dinfraestructures de mobilitat, i les derivades de les poltiques de protecci i foment del patrimoni ambiental, cultural, social i econmic. Article 1.2 Naturalesa jurdica El Pla t naturalesa i contingut de pla territorial parcial dacord amb el que estableix el captol III de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial, modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre. Aix mateix, el Pla s el pla territorial parcial al qual fa referncia el captol I del ttol II de la Llei 7/1987, de 4 dabril, per la qual sestableixen i regulen actuacions pbliques especials en la conurbaci de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona dinfluncia, desenvolupada pel Decret 177/1987, de 19 de maig, i per les modificacions daquest aprovades. Article 1.3 Marc legal El Pla sadapta al Pla territorial general de Catalunya i desenvolupa les seves determinacions, i sha redactat dacord amb la legislaci territorial, sectorial i urbanstica vigent, com tamb amb la resta de disposicions legals aplicables. Per aquest motiu, les determinacions del Pla sn sens perjudici de lobservana obligatria de les lleis i reglaments de lEstat i de la Generalitat de Catalunya relatives a qualsevol matria de carcter sectorial present en el territori, en especial totes les disposicions dobligat compliment referents a les infraestructures viria, ferroviria, aeroporturia, porturia, de comunicacions i qualsevol altra, que per ra de les competncies de creaci, explotaci i regulaci sigui objecte de legislaci i reglamentaci sectorial. Tota referncia a la legislaci territorial, sectorial i urbanstica vigent sha dentendre que remet a lordenament aplicable a Catalunya. Article 1.4 Finalitat El Pla desenvolupa les finalitats establertes al Pla territorial general de Catalunya. En aquest sentit, t per finalitat ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la poblaci actual i futura. Per aix, el Pla estableix les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les segents condicions: a) Que doni cabuda a les previsions de nous habitatges i llocs de treball adoptades com a hiptesis de futur per a lmbit del Pla, amb especial atenci a les necessitats de sl per a habitatge assequible.

Disposicions

36858

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

b) Que contribueixi a la generaci de riquesa a partir de laprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen. c) Que la distribuci dusos i la disposici de les xarxes dinfraestructures en el territori afavoreixin una eficincia econmica creixent considerada en el conjunt de lmbit i en el conjunt de Catalunya. d) Que els ciutadans, amb independncia del seu lloc de residncia, disposin dunes condicions raonablement equiparables en laccs a la renda i els serveis. e) Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memria del Pla i que tenen el segent enunciat: 1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referncia de la seva matriu biofsica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de lordenaci del territori. 3. Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econmics del territori. 4. Moderar el consum de sl. 5. Afavorir la cohesi social del territori i evitar la segregaci espacial de les rees urbanes. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanstic que vertebra el territori. 7. Facilitar un poltica dhabitatge efica i urbansticament integrada. 8. Propiciar la convivncia dactivitats i habitatge a les rees urbanes i racionalitzar la implantaci de polgons industrials o terciaris. 9. Aportar mesures de regulaci i orientaci espacial de la segona residncia. 10. Vetllar pel carcter compacte i continu dels nous creixements. 11. Reforar lestructura nodal del territori a travs del creixement urb. 12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligaci. 13. Facilitar el transport pblic mitjanant la polaritzaci i la compacitat dels sistemes dassentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. 15. Integrar els espais del transport i de la logstica en la matriu territorial. f) Daquests quinze criteris, per les caracterstiques de lmbit del Pla, es poden extreure els cinc principis operatius segents: Funci ordenadora dels espais naturals i agraris. La xarxa despais oberts, que el Pla ha de configurar reforant la seva continutat espacial, ha de ser un component actiu de lordenaci. Tamb la xarxa viria descala metropolitana, a ms de les seves finalitats funcionals, ha de jugar un paper ordenador del conjunt dassentaments urbans i, en especial, de les seves trames perifriques. s eficient del sl. La reutilitzaci, renovaci o reforma del sl urb existent sn preferibles a noves extensions de la urbanitzaci, en tot cas aquestes haurien de tenir una suficient intensitat dhabitatge i usos urbans. Nodalitat. Lextensi urbana, que ser tamb necessria, sha dorientar preferentment al reforament nodal: augment del rang de les ciutats i creaci de centralitats i articulacions en els sistemes continus. Usos mixtos i equilibrats. Les actuacions urbanstiques de transformaci i dextensi urbana han dafavorir una correspondncia quantitativa entre poblaci ocupada i llocs de treball previsibles, ja sigui en lmbit de lactuaci o en un entorn significatiu. Prioritzaci del transport collectiu. Les oportunitats de les actuacions ferroviries lnia orbital, pla de rodalia, extensions del metro shan de tractar conjuntament amb lordenaci dels usos i lhabitatge per tal que es maximitzi la poblaci servida per aquests mitjans.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36859

Article 1.5 Contingut 1. El contingut del Pla respon a lobjectiu daportar les referncies espacials necessries per a un desenvolupament sostenible del territori en termes ambientals, socials i econmics. Amb aquesta finalitat cal que el desenvolupament urbanstic, la construcci dinfraestructures, les activitats agrries i extractives i les actuacions de protecci del patrimoni territorial sajustin a les pautes que estableix el Pla, sens perjudici de la normativa sectorial aplicable. 2. El Pla se centra en la regulaci dels tres sistemes bsics de la realitat territorial: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat. La proposta reguladora del Pla es basa en els criteris de planejament assenyalats a larticle 1.4, en les hiptesis devoluci econmica i demogrfica i en la situaci del territori en el moment delaboraci del Pla, en especial, pel que fa a les infraestructures i les implantacions urbanes. Quant al sistema despais oberts, el Pla diferencia segons les seves caracterstiques i la seva funci territorial els diferents tipus de sl que han de quedar al marge dels processos durbanitzaci i estableix la normativa i els criteris de gesti de cadascun dells. Pel que fa al sistema dassentaments urbans, assenyala per a cada nucli o rea urbana les estratgies de desenvolupament que sn adequades per a les finalitats del Pla. Pel que fa al sistema dinfraestructures de mobilitat, fa propostes de nous traats i de millores en la xarxa viria territorial i en la xarxa ferroviria. Igualment, el Pla fa propostes relatives a les rees logstiques i de serveis, associades a les xarxes viria i ferroviria. 3. A ms de les propostes corresponents als tres sistemes territorials bsics, el Pla cont propostes amb diversos graus de vinculaci relatives, entre daltres, a planejament urbanstic supramunicipal, cooperaci intermunicipal, creaci dequipaments, implantaci drees dactivitat econmica, actuacions dhabitatge i normativa especfica per a determinats mbits, en especial la referent al paisatge. 4. El Pla ha dincorporar les determinacions dels plans sectorials que saprovin que tinguin transcendncia per a lordenaci de lespai territorial i, quan calgui, sintroduiran els ajustaments necessaris a les determinacions del Pla mitjanant un trmit dadaptaci. 5. Laplicaci del Pla ha de millorar substancialment la sostenibilitat del procs devoluci del territori amb relaci a les dinmiques hagudes fins a laprovaci, com explica i justifica linforme ambiental i ratifica lavaluaci ambiental de plans i programes a qu sha sotms dacord amb all que disposa la legislaci vigent en aquesta matria. 6. En cas que les previsions en matria mediambiental que estableixin futurs plans sectorials haguessin de motivar una reconsideraci de les hiptesis devoluci econmica i demogrfica del Pla, sha de procedir a introduir les correccions i ajustaments necessaris en les corresponents determinacions per tal de recuperar la coherncia propositiva entre totes les variables que intervenen en el desenvolupament sostenible del territori. Article 1.6 Determinacions El Pla concreta lordenaci de lespai comprs en el seu mbit mitjanant tres ordres de determinacions grfiques que sassenyalen en els plnols: rees: Formades per les superfcies de sl corresponents als tres sistemes territorials espais oberts, assentaments i infraestructures no viries o ferroviries. Aquestes rees tenen un significat funcional relacionat amb el paper que desenvolupen en el conjunt del territori, que comporta lestabliment duna normativa reguladora dels usos i processos adequats o admissibles. Aquestes rees sn excloents i en conjunt exhaureixen tota la superfcie del territori. Les rees que determina el Pla sn divisions amb finalitat reguladora, de carcter

Disposicions

36860

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

territorial, que se superposen a les qualificacions de sl prpies del planejament urbanstic. El Pla determina els tipus drees segents: Espais de protecci especial pel seu inters natural i agrari (plnol 1.2) Espais de protecci especial de la vinya (plnol 1.2) Espais de protecci preventiva (plnol 1.2) Nuclis i rees urbanes (plnol 2.3) rees especialitzades (plnol 2.3) Xarxes: Formades pels elements existents i previstos de les xarxes viria i ferroviria. Als efectes daquestes normes, les xarxes es consideren formades per lnies unidimensionals dotades de determinats atributs (amplada, nombre de carrils i altres elements significatius) que se superposen a les rees en qu es divideix lmbit territorial i les relacionen. mbits: El Pla delimita mbits amb diferents tipus de finalitats complementries que se superposen a les anteriors determinacions. Els mbits no exhaureixen necessriament tota la superfcie del territori i no sn excloents entre si, de manera que un punt del territori, a ms de pertnyer a una rea, pot pertnyer, o no, a un o ms mbits. A ms daquells que el Pla determina expressament, en el desenvolupament del Pla es poden determinar mbits amb les finalitats segents: Referncia per a la previsi dhabitatges i llocs de treball. Assenyalament de normatives especfiques, en especial les relatives al paisatge. Formulaci de plans directors urbanstics. Formulaci de plans especials urbanstics plurimunicipals. Formulaci de plans especials per a lestabliment i aplicaci destratgies de conservaci, gesti i intervenci en els espais oberts. Recomanaci de frmules de cooperaci municipal. Creaci i gesti dequipaments supramunicipals. Assenyalament drees dactivitat econmica. Actuacions plurimunicipals dhabitatge. El carcter obert de lestructura dmbits facilita que, mitjanant modificacions del Pla, shi puguin incloure nous mbits amb les finalitats assenyalades o daltres tipus. Aix ha de permetre leventual incorporaci al Pla de les directrius de paisatge corresponents a les diverses unitats que ha de definir el catleg de paisatge que sultimi amb posterioritat a la seva entrada en vigncia. Article 1.7 Documentaci La documentaci del Pla inclou els documents segents: Memria, amb un contingut justificatiu i explicatiu de les propostes del Pla en el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya, de les hiptesis generals de desenvolupament econmic i demogrfic i de les circumstncies concretes del territori que comprn lmbit de planejament. Plnols, amb expressi de la seva escala, sn els segents per al conjunt de lmbit metropolit de Barcelona: Sistema despais oberts. Planejament (2009) 1/100.000 Sistema despais oberts. Proposta 1/100.000 Sistema despais oberts. Proposta amb planejament (zones verdes i equipaments) 1/50.000 Sistema urb. Planejament (2009) 1/50.000 Sistema urb. Planejament (2009) i Sistema despais oberts 1/50.000 Sistema urb. Estratgies urbanes 1/50.000 Sistema urb. Estructura nodal del territori 1/100.000

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36861

Infraestructures de mobilitat. Infraestructures ferroviries i de transport pblic. Xarxa proposada. 1/100.000 Infraestructures de mobilitat. Infraestructures ferroviries i de transport pblic. Actuacions. 1/100.000. Infraestructures de mobilitat. Infraestructures viries. Xarxa proposada. 1/100.000. Infraestructures de mobilitat. Infraestructures viries. Actuacions. 1/100.000. Normes dordenaci territorial, que regulen els diferents continguts del Pla, s a dir, les qestions de carcter general, el sistema despais oberts, el sistema dassentaments urbans, el sistema dinfraestructures de mobilitat i els instruments de gesti supramunicipal, entre daltres. Directrius del paisatge, que estableixen referncies per a la protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Bases socioeconmiques del Pla, document que amplia els continguts de la Memria referents a les principals variables demogrfiques, econmiques i socials que afecten lmbit metropolit. Estudi econmic i financer, que presenta una avaluaci dels efectes previsibles del Pla sobre leconomia del territori, com tamb una valoraci del cost de les actuacions prioritries amb la previsi de frmules possibles de finanament. Informe ambiental, que cont una avaluaci de les propostes del Pla, amb la justificaci del compliment dels criteris i els objectius ambientals adoptats i de la manera en qu aquests i els diferents aspectes shan tingut en compte; i Memria ambiental, que valora la integraci dels aspectes ambientals durant el procediment delaboraci i tramitaci de la proposta de Pla. Informe de participaci, que descriu les presentacions pbliques i institucionals i els suggeriments i allegacions recollits durant els perodes de consulta pblica i informaci pblica respectivament i les modificacions incorporades al Pla com a conseqncia de la seva valoraci. Com a annex a la documentaci integrant del Pla, cal considerar la cartografia i la informaci de base i els estudis realitzats per a la seva elaboraci. Article 1.8 Vinculaci normativa de les determinacions 1. A travs del conjunt de la documentaci, el Pla estableix normes, directrius i recomanacions que es distingeixen per la redacci o per lexpressi grfica. 2. Normes sn aquelles disposicions de formulaci precisa i dobligat compliment pel planejament urbanstic, pels projectes dinfraestructures i per les altres actuacions en el territori que sn objecte de regulaci. Les directrius sn disposicions que defineixen estratgies o pautes dactuaci que han de ser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanstic. Tamb, en absncia daquests instruments, les directrius marquen lnies dactuaci que han de ser respectades dacord amb el seu grau de concreci. El Pla fa, aix mateix, diverses recomanacions que considera adients per a un desenvolupament positiu del territori per que entn sotmeses a les valoracions doportunitat o convenincia que ladministraci competent pugui fer en el moment de lactuaci, amb el benents que cal, quan sescaigui, justificar en el projecte tcnic corresponent els motius pels quals no se segueixen les recomanacions del Pla. 3. Els plnols dordenaci i el volum de normes dordenaci territorials sn els documents que contenen les normes, les directrius i les recomanacions del Pla, les quals han de ser interpretades en el marc del discurs que el conjunt de documents que lintegren expressa. Les normes i les directrius sn dobligat compliment i vinculen tant els particulars com lAdministraci. 4. Els plnols dordenaci assoleixen el grau de detall propi de lescala 1/50.000 i per tant les determinacions grfiques del Pla han de ser interpretades amb el nivell de precisi que aquesta escala permet, i amb el benents que seran els instruments

Disposicions

36862

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

urbanstics i els projectes dinfraestructures, dacord amb les prescripcions de la normativa sectorial, els que concretaran de manera precisa la configuraci i labast fsic real de les lnies i rees proposades pel Pla. Article 1.9 Interpretaci de les determinacions Les determinacions del Pla, i concretament aquestes Normes dordenaci territorial, sinterpretaran dacord amb els objectius i criteris definits a la Memria, lEstudi econmic i financer, lInforme de sostenibilitat ambiental, la Memria ambiental i altres documents integrants del Pla. Aquesta interpretaci sha de basar en criteris que, partint del sentit propi de les paraules en relaci amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment els objectius, com tamb la realitat social del moment en qu han de ser aplicades. Les determinacions del Pla sn sens perjudici de lobservana obligatria de les lleis i reglaments de lEstat i de la Generalitat de Catalunya relatives a qualsevol matria de carcter sectorial present en el territori, en especial totes les disposicions dobligat compliment referents a les infraestructures viria, ferroviria, aeroporturia, porturia, de comunicacions i qualsevol altra que, per ra de les competncies de creaci, explotaci i regulaci, sigui objecte de legislaci i reglamentaci sectorial. Article 1.10 Obligatorietat Les administracions pbliques, les entitats que en depenen i els particulars estan obligats a complir les determinacions i les disposicions que estableix el Pla. Article 1.11 Vigncia 1. El Pla entra en vigor el mateix dia de la publicaci de lacord daprovaci definitiva i de les normes corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindr la vigncia, de manera indefinida, sens perjudici de les adaptacions a qu es refereix larticle 1.15 i de les modificacions que calgui anar-hi introduint com a resultat del procs de seguiment. 2. Com a termini de previsi temporal de les determinacions del Pla sestableix lany 2026. Article 1.12 Seguiment 1. El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, mitjanant la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona ha destablir en el primer any de vigncia del Pla un sistema de seguiment daquest. En el procs de seguiment sanalitzaran i savaluaran com a mnim els canvis que es vagin produint en les segents variables: Planejament territorial i sectorial; Planejament i desenvolupament urbanstic; Mobilitat territorial; Execuci dinfraestructures de mobilitat i transport; Execuci daltres infraestructures sectorials; Evoluci socioeconmica (llocs de treball, atur, PIB sectorial); Evoluci demogrfica i dotaci dhabitatge; Sl residencial i per a activitats econmiques; Usos del sl no urbanitzable; Inversi en infraestructures i equipaments; Evoluci ambiental; Evoluci del paisatge; Mesures i programes sectorials; Normativa dobligat compliment.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36863

2. Com a resultat dels treballs de seguiment es presentaran peridicament informes a la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana. El Pla estableix un sistema dindicadors que permet seguir levoluci de les variables esmentades, i es realitzaran informes peridics de seguiment, amb una periodicitat mnima de 5 anys. Igualment, sha de fer un informe de realitzaci del Pla, i sha delaborar un informe davaluaci general als 10 anys a comptar des de laprovaci definitiva del Pla. Pel que fa al seguiment dels efectes sobre el medi ambient que en laplicaci del Pla es puguin produir i per tal devitar els efectes adversos, dacord amb la normativa relativa a lavaluaci ambiental de plans i programes, el dispositiu de seguiment ha de garantir la participaci de lrgan ambiental. 3. En lavaluaci de laplicaci del Pla es tindran en compte tamb els punts de vista de les administracions i les entitats del territori, i amb aquesta finalitat el funcionament del dispositiu ha destablir els mecanismes per a copsar lopini del territori sobre el desenvolupament del Pla. 4. Com a mesura prioritria en el procs de seguiment, es tindran en compte les determinacions del planejament sectorial que tinguin incidncia en el territori i, de manera especial, el planejament relatiu al cicle de laigua, a la producci i distribuci denergia i a la gesti de residus, ja sigui per a recollir les previsions de sl necessries al respecte o per esmenar, si sescau, supsits de desenvolupament que no sajustessin al marc ambiental definit per aquests plans. El Pla ha dincorporar tamb, si s necessari, les previsions dimplantaci de nous equipaments i infraestructures dabast supramunicipal incloses en els plans sectorials que elaborin els departaments corresponents, com tamb les determinacions relatives al paisatge que saprovin mitjanant els instruments previstos en la legislaci sobre paisatge. 5. Sens perjudici de les funcions atribudes a la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana per larticle 23 del Decret 177/1987, el Programa de Planejament Territorial ha demetre abans de laprovaci definitiva un informe previ a laprovaci dels plans i projectes que incideixin de manera destacada en el desenvolupament del seu mbit territorial. Linforme s preceptiu per a laprovaci dels segents plans i projectes: Plans directors urbanstics. Plans dordenaci urbanstica municipal. Estudis informatius dinfraestructures de mobilitat. Plans directors de ports i aeroports. Plans territorials sectorials amb incidncia sobre lordenaci territorial i el desenvolupament urbanstic. 6. Si del seguiment de les variables de mobilitat i dexecuci dinfraestructures en coordinaci amb les corresponents poltiques sectorials sen desprn la convenincia, la COTMB podr establir noves prioritats sobre el desenvolupament de les xarxes dinfraestructures de mobilitat establertes al ttol IV daquestes normes, i tamb podr establir condicions per a la revisi del planejament municipal dacord amb lestablert a larticle 3.18. Article 1.13 Modiicaci per a lactualitzaci 1. Amb lobjecte dadequar les determinacions del Pla a les noves circumstncies del territori que sorgeixin en el procs de seguiment i en els supsits previstos reglamentriament, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, mitjanant la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana, pot procedir a modificar el Pla, dacord amb el procediment establert al Decret 177/1987, de 19 de maig, pel qual es despleguen la planificaci i la coordinaci dmbit regional previstes a la Llei 7/1987, de 4 dabril, pel Decret 142/2005, de 12 de juliol, daprovaci del Reglament pel qual es regula el procediment delaboraci, tramitaci i aprovaci dels plans territorials parcials, i la normativa aplicable.

Disposicions

36864

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

2. El projecte de modificaci del Pla que es redacti ha de tenir el grau de precisi propi dun pla territorial parcial i ha danar acompanyat duna avaluaci que expliqui la incidncia de les noves determinacions en lordenaci general establerta pel Pla, la seva adaptaci als criteris i objectius inicials del Pla i els efectes sobre el planejament urbanstic i sectorial. 3. Mitjanant modificaci, sincorporaran al Pla les determinacions del planejament sectorial que tinguin incidncia en el territori i, de manera especial, el planejament especificat al punt 4 de larticle 1.12. Article 1.14 Actuacions dinters territorial no previstes pel Pla 1. Sens perjudici del que disposa larticle 1.13, no es consideren modificacions aquelles actuacions que, tot i no haver estat previstes especficament o emparades directament pel marc normatiu del Pla, sels reconeix, dacord amb el que estableix aquest article, un elevat inters per al desenvolupament del territori en coherncia amb els objectius adoptats pel Pla. 2. Lactuaci sha de definir en un avantprojecte o avan de pla i pot ser promoguda per ladministraci de la Generalitat, per ladministraci local o per ladministraci de lEstat en exercici de les seves competncies. En tot cas, en la documentaci que defineixi labast i contingut de lactuaci hauran de constar les dades i referncies adequades per a valorar la credibilitat de la iniciativa i, si sescau, la solvncia de loperador. Aquestes condicions han de considerar-se necessries per al reconeixement de linters territorial de lactuaci. 3. Les actuacions dinters territorial han de permetre, a travs dels trmits urbanstics necessaris en cada cas, la transformaci urbanstica de peces de sl incloses en espais de protecci preventiva i de protecci especial de la vinya, que en quantitat o localitzaci no queden compreses en labast que correspon a les estratgies definides per a cada nucli, i tampoc corresponen a previsions del Pla sobre noves rees dactivitat econmica no localitzades. 4. El reconeixement de lelevat inters territorial de lactuaci requereix linforme favorable de la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona a la vista de lavantprojecte o avan, que ha danar acompanyat dun informe de la Secretaria per a la Planificaci Territorial i en el seu cas dels informes daltres departaments que poguessin sser determinants per a la viabilitat de lactuaci o per a la valoraci del potencial del sl que es vol transformar en relaci a daltres usos existents o possibles. Lavaluaci dinters territorial de lactuaci ha de tenir en compte el valor estratgic daquesta per al desenvolupament territorial i/o linters supramunicipal, que ha de ser especialment considerat si lactuaci s promoguda o participada per un grup significatiu dajuntaments. En tot cas, lavaluaci de linters territorial sha de fer tamb en funci de la qualitat, potencialitat i localitzaci del sl que es proposa transformar i de la consideraci de possibles alternatives, en especial si es tracta de sl despecial protecci de la vinya, amb el benents que lactuaci ha de tenir un balan clarament positiu per al territori. 5. Linforme favorable de la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona permet iniciar la tramitaci de linstrument urbanstic adequat al tipus dactuaci de qu es tracti. Linforme pot, aix mateix, assenyalar requeriments bsics de lactuaci a desenvolupar en relaci amb el seu inters territorial. 6. En tot cas, les actuacions excepcionals a qu fa referncia aquest article han de complir les segents condicions perqu puguin ser reconegudes com dinters territorial: a) Han de tenir una dimensi i requeriments funcionals que justifiquin una localitzaci que no segueix les pautes dextensi de les rees urbanes establertes pel Pla. b) Linters territorial de lactuaci sha de fonamentar en les millores aportades

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36865

en relaci amb els equipaments, el medi ambient, el desenvolupament econmic, la projecci internacional, la cohesi social, la qualitat de vida o altres parmetres. c) Lactuaci ha de proposar solucions ambientals satisfactries a les necessitats daccs, en funci dels fluxos previsibles i de provisi de serveis daigua, energia, telecomunicacions i eliminaci de residus, com tamb respecte a les altres variables ambientals regulades per disposicions sectorials. Aix mateix, lactuaci ha de respectar les disposicions dobligat compliment relatives a la prevenci de riscos. d) Lactuaci ha de complir les exigncies dordenaci, arquitectura, materials, colors i complements de vegetaci que assegurin una acceptable integraci en la morfologia del territori i el paisatge dacord amb els criteris que estableixen aquestes normes i, en concret, les directrius del paisatge. Lavantprojecte de lactuaci que se sotmeti a la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona ha dincloure les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessries. e) Les actuacions han dexcloure ls dhabitatge, llevat daquells pocs casos que shaguessin de destinar a guardes permanents de les installacions, si b es pot admetre en casos excepcionals per motius durgncia i despecial inters pblic, sempre que quedi garantida la satisfactria integraci de la nova implantaci en el sistema dassentaments urbans del territori. 7. En cas que lavantprojecte o avan de lactuaci formi part duna proposta de revisi del pla dordenaci urbanstica municipal, sha de sotmetre a la consideraci de la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona, que ha de valorar-ne linters territorial, amb anterioritat a laprovaci inicial de la revisi. En aquest cas, la Comissi sha de pronunciar exclusivament sobre linters territorial de lactuaci que es proposa, la qual se sotmet a aquest trmit per no quedar compresa dins dels parmetres establerts pel Pla per al planejament urbanstic, sense entrar a valorar la resta de determinacions de la proposta de revisi. 8. La previsi i definici en els plans directors urbanstics que selaborin en desenvolupament del Pla territorial dactuacions que compleixin les condicions assenyalades en lapartat 6 implica el reconeixement de linters territorial daquestes actuacions que ser efectiu amb laprovaci definitiva del pla director. Article 1.15 Adaptaci Per a ladaptaci del Pla territorial parcial metropolit de Barcelona a les determinacions del Pla territorial general de Catalunya sha de seguir el trmit establert al Decret 177/1987 per a lelaboraci del Pla, amb el benents que es pot acudir directament a la seva aprovaci inicial, sense perjudici dels procediments davaluaci ambiental i de desenvolupar el procs de participaci previst per a lelaboraci del Pla si per la naturalesa i labast dels canvis que comporta ladaptaci es considers necessari. Article 1.16 Adequaci del planejament urbanstic 1. Laprovaci del Pla territorial no afecta el planejament urbanstic vigent, excepte pel que fa a les determinacions en lmbit del sl no urbanitzable que es detallen en el ttol II daquestes Normes dordenaci territorial i en les directrius del Paisatge i que sn daplicaci directa, i pel que fa als sectors i mbits drees especialitzades per als quals el Pla estableix canvis obligatoris respecte a les previsions del planejament urbanstic. 2. El planejament urbanstic general que selabori o es revisi, els plans parcials de delimitaci i les modificacions de planejament urbanstic vigent que augmentin el conjunt del sl urb ms el sl urbanitzable, han de ser coherents amb les determinacions del Pla territorial. 3. Els plans dordenaci urbanstica municipal, o les seves revisions i modificacions, que saprovin amb posterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial, contindran dins la Memria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat

Disposicions

36866

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

de les propostes del Pla dordenaci urbanstica amb les determinacions daquest pla territorial. 4. En lelaboraci de plans urbanstics municipals a qu fa referncia lapartat 2, lavan de planejament que lajuntament ha delaborar dacord amb la legislaci urbanstica i davaluaci de plans i programes sha de trametre al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per tal que, prviament a laprovaci inicial, aquest pugui informar lajuntament sobre la conformitat de lavan amb les disposicions del pla territorial. 5. Cal tamb un informe del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per a laprovaci dels plans i projectes que incideixin de manera destacada en el desenvolupament del seu mbit territorial. Linforme s preceptiu per a laprovaci dels plans i projectes segents: Plans directors urbanstics. Plans dordenaci urbanstica municipal. Plans parcials de delimitaci. Modificacions del planejament urbanstic municipal vigent que augmentin lextensi en el conjunt del sl urb ms el sl urbanitzable. Estudis informatius dinfraestructures de mobilitat. Plans directors de ports i aeroports. Plans territorials sectorials amb incidncia sobre lordenaci territorial i el desenvolupament urbanstic. En els plans urbanstics diniciativa municipal, linforme lha de sollicitar lajuntament un cop aprovat inicialment el pla. Es donar compte daquests informes a la Comissi dOrdenaci Territorial Metropolitana de Barcelona. 6. El Pla estableix la recomanaci que el planejament urbanstic vigent, mitjanant els instruments de desenvolupament al seu abast, incloses les modificacions puntuals, sajusti als principis i objectius que el Pla propugna. En tot cas els s daplicaci el que disposa larticle 3.21. 7. En cap cas les modificacions de planejament urbanstic municipal poden incrementar la superfcie conjunta de sl urb i la durbanitzable en aquells nuclis i rees urbanes on les possibilitats dextensi previstes en el pla municipal excedeixin de les que sn admissibles en el marc de les estratgies establertes en el Pla territorial. 8. El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha destablir programes dajuda per a fomentar els processos dadequaci del planejament urbanstic i podr adoptar mesures per a promoure de manera especfica aquelles adaptacions que siguin ms necessries pel grau de desajustament entre les determinacions del planejament urbanstic vigent i les propostes del Pla territorial. TTOL II Sistema despais oberts Article 2.1 Objecte 1. El sistema despais oberts comprn el sl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanstic en el moment de laprovaci del Pla. 2. Dins del sistema despais oberts, i mitjanant les categories normatives establertes en aquest ttol, el Pla assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanitzaci i, en general, dels processos que poguessin afectar-ne negativament els valors paisatgstics, ambientals, patrimonials i econmics, entre els quals els agraris, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstncies i condicions que aquestes normes estableixen. 3. El Pla considera el sistema despais oberts com un component fonamental de lordenaci del territori i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bsiques per al desenvolupament del Pla.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36867

4. Les normes relatives al sistema despais oberts incloses al Pla sn daplicaci directa i executives a partir de lentrada en vigor del Pla. Les normes prevalen sobre les del planejament territorial sectorial i urbanstic vigents en aquells aspectes en qu siguin ms restrictives amb relaci a les possibles obres, edificacions i implantaci dactivitats que poguessin afectar els valors de lespai que en motiven la protecci. Article 2.2 Finalitat de les determinacions 1. La determinaci espacial i normativa del sistema despais oberts t les segents finalitats: a) Garantir la preservaci i millora dun sistema despais oberts robust i funcional, que asseguri la conservaci dels principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, aix com el manteniment dels bns i serveis ambientals. b) Assegurar les connectivitats ecolgiques necessries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservaci dels valors geolgics i de les zones humides. c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrolgic i mantenir en bon estat de conservaci les zones humides. d) Dotar de sentit morfolgic i territorial les delimitacions dels espais integrants del sistema despais oberts, afavorint la mxima continutat i dimensi territorial de les peces no urbanitzades. e) Establir una gradaci de preferncies amb relaci a les alternatives durbanitzaci i edificaci. f) Contribuir a garantir la continutat de lactivitat agrria i la gesti dels espais oberts. g) Propiciar la gesti i la protecci del paisatge rural. h) Evitar la urbanitzaci i la degradaci daquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais dinters natural, paisatgstic, social, econmic i/o cultural, entre els quals els sls ms frtils i de major productivitat agrcola. i) Evitar els processos dimplantaci urbana en rees mal comunicades, no aptes orogrficament o subjectes a uns graus de risc no acceptables, dacord amb all que estableix la normativa vigent. j) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantaci daquelles edificacions que es poden admetre en sl no urbanitzable. 2. Aquests objectius tenen el rang de principis rectors i hauran dinformar, en absncia de determinacions normatives ms especfiques, de la presa de decisions en els planejaments urbanstics, de les infraestructures i del medi ambient. Article 2.3 Espais oberts inclosos dins del Pla dEspais dInters Natural (PEIN) i altres mbits subjectes a legislaci o planejament sectorial 1. El Pla incorpora al sistema despais oberts de protecci especial els espais inclosos en el Pla dEspais dInters Natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 i en altres instruments sectorials o urbanstics de protecci de la natura, com es el cas del sl no urbanitzable costaner delimitat pel Pla director urbanstic del sistema costaner o daltres plans descala supramunicipal, amb les delimitacions globals adoptades per aquests instruments. 2. Sens perjudici de la regulaci de protecci derivada daquest Pla o del planejament que el desenvolupi, en el cas de plans que afectin, directament o indirecta, espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 es garantir el compliment de larticle 6 de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. 3. En els mbits del PEIN regulats mitjanant els plans especials a qu fa referncia la normativa sectorial reguladora de la protecci dels espais dinters

Disposicions

36868

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

natural, o mitjanant altres plans de protecci derivats de laplicaci de la regulaci sectorial, la normativa daquests plans especials ha de prevaldre en cas que sigui ms restrictiva sobre la que amb carcter general estableix el pla territorial per als espais de protecci especial. Tanmateix, en tot cas sn daplicaci les disposicions del Pla relatives a la protecci del paisatge. 4. Els sls corresponents a la zona fluvial i a la zona de sistema hdric que es delimitin en els documents de planificaci dels espais fluvials (PEF) que saprovin, shan de considerar com integrants de la xarxa despais de protecci especial que el Pla territorial determina. Article 2.4 Tipus despais 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecci en funci de les condicions de les diferents rees de sl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla distingeix tres tipus bsics de sl en els espais oberts: a) Espais de protecci especial pel seu inters natural i agrari; b) Espais de protecci especial de la vinya; c) Espais de protecci preventiva. 2. Dins de cadascun daquests tipus despais, el planejament pot distingir subtipus en funci de la seva naturalesa especfica i de les mesures de protecci que convingui establir en cada cas. El nivell de protecci a establir pel planejament urbanstic pot ser superior a lestablert pel PTMB i en cap cas inferior. 3. Els plans directors urbanstics i els plans dordenaci urbanstica municipal han de contenir un plnol a lescala en qu es determini lordenaci del sl no urbanitzable, on sassenyalin els lmits dels diferents tipus despais oberts determinats pel Pla en el terme municipal, sense perjudici dels ajustaments que el major detall del plnol aconselli. 4. Els plans territorials sectorials, els plans directors o especials urbanstics i els plans dordenaci urbanstica municipal poden establir els subtipus despais no urbanitzables de protecci que considerin adequats en funci dels seus objectius i del seu mbit dactuaci, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benents que no es consideren contradictries les disposicions que pretenguin un major grau de protecci o una major restricci de les possibles transformacions. Article 2.5 Espais de protecci especial: deinici 1. Comprn aquell sl que, pels seus valors naturals i agraris o per la seva localitzaci en el territori, el Pla considera que s el ms adequat per a integrar una xarxa permanent i contnua despais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt despais oberts del territori amb els seus diferents carcters i funcions. El sl de protecci especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla dEspais dInters Natural i la Xarxa Natura 2000. 2. El Pla estableix dues categories despais de protecci especial: a) Espais de protecci especial pel seu inters natural i agrari. b) Espais de protecci especial de la vinya. Els espais de protecci especial de la vinya es distingeixen per la presncia dominant daquest conreu i per constituir en conjunt lespai agrari de major dimensi del territori. Aquestes caracterstiques motiven que a ms destar subjecte a les regulacions generals dels espais de protecci especial, sigui objecte de regulacions especfiques en atenci a les peculiaritats esmentades. Article 2.6 Espais de protecci especial: regulaci general 1. Els espais de protecci especial han de mantenir la condici despai no urbanitzat, i amb aquesta finalitat, i dacord amb la legislaci vigent, ser classificat com a sl no urbanitzable pels plans dordenaci urbanstica municipal i shi aplicar

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36869

el rgim que estableix aquest article. Excepcionalment, i de manera justificada, es pot incloure alguna pea en sectors o polgons per tal de garantir definitivament la permanncia com a espai obert mitjanant la cessi i la incorporaci al sistema despais lliures pblics que pot resultar del procs de gesti urbanstica corresponent. 2. Amb relaci a les actuacions en sl no urbanitzable que es poden autoritzar a lempara de la legislaci vigent, sentn que els espais de protecci especial estan sotmesos a un rgim especial de protecci i que sn incompatibles totes aquelles actuacions dedificaci o de transformaci de sl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecci especial. Els plnols informatius complementaris assenyalen els valors que en cada cas han motivat la protecci especial. 3. En els espais de protecci especial, noms es poden autoritzar les segents edificacions de nova planta o ampliaci de les existents: a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciaci dels valors objecte de protecci o la millora de la gesti de lespai en el marc dels objectius de preservaci que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que sassenyalen al punt 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de larticle 2.11. b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles dacord amb el que estableix larticle 47 del Text refs de la Llei durbanisme, quan es compleixin les condicions i exigncies que assenyalen els apartats 4, 5, 6 i 7 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecci especial daquests espais. Aquestes edificacions corresponen als tipus B i C de larticle 2.11. Les edificacions que puguin derivar-se de plans i projectes que afectin de forma apreciable els espais que formen part de la Xarxa Natura 2000 han de ser avaluades atenent a les condicions legals especfiques. 4. En els espais assenyalats de protecci especial que es destinin a activitats agrries, sentn com a edificacions motivades per la millora de la seva gesti aquelles que preveuen el punt 6 a i b de larticle 47 del Text refs de la Llei durbanisme i els articles concordants del Reglament corresponent (Decret 305/2006). 5. Les edificacions motivades per formes intensives dexplotacions agrcoles o ramaderes, com tamb totes aquelles altres edificacions i activitats autoritzables especificades a lapartat 3, requereixen, per ser autoritzades, la incorporaci a lestudi dimpacte i integraci paisatgstica, que s preceptiu dacord amb el que disposen les directrius del paisatge per tractar-se dedificacions allades, dun captol que analitzi els efectes de la inserci de ledificaci en lentorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservaci dels valors que motiven la protecci especial daquest sl, sense perjudici del que sassenyala a lapartat 8. 6. Els nous elements dinfraestructures que shagin dubicar necessriament en espais de protecci especial, com tamb la millora dels que hi ha en aquesta classe despais, han dadoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han devitar interferir els connectors ecolgics, corredors hidrogrfics i els elements singulars del patrimoni natural (hbitats dinters, zones humides i espais dinters geolgic) i cultural. Quan el sl de protecci especial es destini a activitats agrries, caldr adoptar tamb solucions que minimitzin limpacte a les explotacions agrries i les seves infraestructures. Lestudi dimpacte ambiental, quan sigui requerit per la naturalesa de lobra, ha de tenir en compte la circumstncia de la seva ubicaci en espais de protecci especial. Quan no es requereixi lestudi dimpacte ambiental s preceptiva la realitzaci, dins lestudi dimpacte i integraci paisatgstica que disposen les directrius del paisatge, duna valoraci de la inserci de la infraestructura en lentorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que sassenyala a lapartat 8. 7. Lanlisi i valoraci de la inserci de les edificacions o infraestructures en lentorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de lrea despais de protecci especial on subicarien. Lestudi ha de considerar les segents variables, amb

Disposicions

36870

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

especial atenci a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de lactivitat: a) Millora esperada de lespai protegit b) Vegetaci i hbitats de lentorn c) Fauna de lentorn d) Valor edafolgic e) Funcions de connector biolgic f) Estabilitat del sl g) Funcions hidrolgiques h) Fragmentaci del sl i) Gesti dels residus j) Accessibilitat i necessitat de serveis k) Increment de la freqentaci l) Patrimoni cultural i histric m) Patrimoni geolgic n) Zones humides o) Paisatge p) Qualitat atmosfrica q) Valor productiu agrari En tot cas, les dimensions de lrea de sl superfcie, amplada, etc. han de ser determinants en la valoraci dels efectes de les edificacions o infraestructures en lentorn territorial. 8. Mitjanant instruments de planejament urbanstic plans directors urbanstics, plans dordenaci urbanstica o plans especials o directrius de paisatge que sincorporin al pla territorial o daltres instruments de planificaci sectorial i en el marc de les regulacions dordre general que sexpressen en aquestes normes, es poden desenvolupar de forma detallada les condicions per a lautoritzaci de les edificacions i activitats a qu es refereix lapartat 5, com tamb les condicions especfiques per a la implantaci de les infraestructures necessries. En els casos en qu existeixin aquestes regulacions, no s necessari analitzar i valorar la inserci en lentorn territorial a qu es fa referncia, amb carcter general, en aquest article, sense perjudici de: a) Les avaluacions dimpacte ambiental que exigeix la legislaci vigent per a determinades actuacions en funci de la seva naturalesa i dimensi. b) Les avaluacions dimpacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de Catalunya per als espais compresos en el Pla dEspais dInters Natural. c) Les condicions legals especfiques de carcter ms restrictiu establertes per als espais que formen part de la Xarxa Natura 2000. 9. Als espais de protecci especial destinats a la producci agrria sha dafavorir lambientalitzaci de les activitats agrcoles, ramaderes i forestals, de manera especial en aquells aspectes que poden contribuir a potenciar els valors ecolgics, connectius i paisatgstics, dacord amb les poltiques agrries i els instruments de suport i finanament existents. 10. Les activitats extractives que tinguin lloc en espais de protecci especial es regeixen per all establert a larticle 2.17. Article 2.7 Regulacions especiques dels espais de protecci especial de la vinya 1. El planejament urbanstic ha de classificar aquests espais com a no urbanitzables de protecci agrcola amb menci de la categoria de protecci especial de la vinya del Pla, sha de determinar com a s principal lagrcola i es poden delimitar subzones en funci de les caracterstiques diferencials o les regulacions especfiques en funci de la posici i els usos compatibles o edificacions. 2. Mitjanant instruments de planejament urbanstic o sectorial, shan de determinar actuacions dirigides a la protecci del medi natural, en particular a la

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36871

preservaci de les zones humides, boscos i associacions vegetals o altres rees dinters biolgic associades a lespai despecial protecci de la vinya. 3. Les edificacions i installacions prpies de la producci vincola, com les caves i cellers, relacionades amb les explotacions del conreu de vinya daquest territori shan de considerar, a efectes de la seva autoritzaci, del tipus A, previst a larticle 2.11, per b que es poden exigir, si sescau, mesures dintegraci en el paisatge per a lautoritzaci de les noves installacions i edificacions. Article 2.8 Espais de protecci preventiva: deinici Sinclouen en aquest tipus els espais classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanstic que no hagin estat considerats de protecci especial, per als quals es reconeix, en conjunt, un valor ambiental o paisatgstic aix com, sovint, la seva condici despai de transici entre els assentaments urbans i els espais oberts de protecci especial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquests espais, sense perjudici que mitjanant el planejament dordenaci urbanstica municipal, i en el marc que les estratgies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar rees per a sser urbanitzades i edificades, si sescau. Tanmateix, el Pla preveu la possibilitat que, ms enll de les estratgies establertes per a cada nucli, es puguin admetre en casos justificats implantacions dactivitats o installacions de valor estratgic general i despecial inters per al territori, a travs del procediment que el Pla determina en larticle 1.14 per a garantir una avaluaci suficient de la iniciativa. Article 2.9 Espais de protecci preventiva: regulaci 1. Els espais de protecci preventiva estan subjectes a les limitacions que la legislaci urbanstica estableix per al rgim de sl no urbanitzable. 2. Els plans dordenaci urbanstica municipal poden, si sescau, classificar com a urbanitzables les peces despais de protecci preventiva que tinguin la localitzaci i la proporci adequades en funci de les opcions dextensi urbana que el Pla dordenaci urbanstica municipal adopti dacord amb les estratgies de desenvolupament urb que en cada cas estableix el Pla i tenint present els valors naturals, ambientals i/o agraris a conservar. En cas que calgui transformar espais de protecci preventiva ser necessari analitzar amb detall els valors que hi concorren i cercar la compatibilitzaci mxima de les actuacions amb el manteniment dels elements i valors de major inters, de forma especial en els espais qualificats com delevat inters a lannex 3 de lInforme de Sostenibilitat Ambiental. 3. Els espais de protecci preventiva que mantinguin la classificaci de sl no urbanitzable han de continuar subjectes a les limitacions prpies daquest rgim de sl, amb les especificacions que estableixi en cada cas el pla dordenaci urbanstica municipal i altres instruments de planejament urbanstic, si sescau. Sense perjudici de les restriccions especfiques per a determinades rees establertes en el pla dordenaci urbanstica municipal o altres instruments urbanstics, cal considerar, en general, els espais de protecci preventiva com una opci preferent davant de la dels espais de protecci especial per a implantacions admeses en sl no urbanitzable. 4. Els plans municipals han de posar una especial atenci en lordenaci de lmbit del sl de protecci preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla dordenaci urbanstica municipal de precisar, dacord amb el Pla territorial, lordenaci de tot el sl no urbanitzable del terme municipal. El Pla estableix, a larticle 2.13 daquestes normes, recomanacions per a una adequada ordenaci del sl no urbanitzable en el planejament urbanstic i, en el les seves Directrius del paisatge, aix com en les disposicions transitries, condicions dintegraci paisatgstica en els espais oberts.

Disposicions

36872

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Article 2.10 Precisi i modiicaci de lmits 1. Els plnols del Pla assenyalen, amb la precisi que permet lescala 1/50.000, els contorns dels diferents tipus despais que componen el sistema despais oberts. Aquests contorns han de ser concretats en delimitacions urbanstiques pels instruments de planejament urbanstic que defineixin lordenaci a escales ms detallades. La delimitaci dels contorns que introdueixin increments o disminucions de la superfcie dels espais oberts, ha de seguir criteris doptimitzaci de les condicions dordenaci urbanstica. En qualsevol cas, shan de justificar les variacions de la forma dels contorns dacord amb els segents criteris: Incorporaci de sls no urbanitzables situats a la perifria de la delimitaci del sistema despais oberts que han rebut una valoraci especial derivada destudis sectorials sobre el medi natural, el patrimoni dinters cultural o perqu afavoreixen la connectivitat entre els espais naturals. Ajustos de la delimitaci per raons de coherncia geogrfica i urbana que permetin clarificar els lmits del Pla, tot ajustant-los sobre elements reconeixedors del territori. Compatibilitat entre la protecci dels valors naturals dels espais oberts i lacabament adequat de la ciutat a les seves vores urbanes, especialment pel que fa a la delimitaci dels sls que el planejament urbanstic qualifiqui de sistemes de parcs urbans, equipaments, vialitat i serveis tcnics dinters general i titularitat pblica. Exclusi dalguns sls urbans o urbanitzables a mantenir que hagin quedat inclosos en els plnols dins del sistema despais oberts. 2. El Pla admet que els Plans Directors Urbanstics (PDU) i els Plans dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM) classifiquin com a sl urbanitzable parts dels espais de protecci preventiva i de protecci especial de la vinya, dacord amb els criteris dels articles 2.9 i 2.7 respectivament i en el marc de les estratgies fixades al ttol III. 3. La lnia de delimitaci entre els espais de protecci especial no procedent de la normativa sectorial o urbanstica anteriorment aprovada i les rees urbanes, en les quals el Pla defineix estratgies que permeten una extensi de locupaci urbana dacord amb les determinacions del ttol III, pot variar com a resultat del planejament urbanstic general que determini labast de lextensi i el traat detallat daquesta lnia. 4. La modificaci del lmits urbanstics corresponents als espais oberts inclosos dins del Pla dEspais dInters Natural (PEIN) i altres mbits subjectes a legislaci o planejament sectorial ha de seguir el trmit corresponent a la formulaci de les figures de planejament que els regulen. La delimitaci dels espais oberts resultant dinstruments sectorials quedar automticament modificada quan la corresponent figura de planejament en modifiqui els lmits establerts. Article 2.11 Ediicacions, installacions i infraestructures en els espais oberts 1. El Pla considera com a factors favorables per a lautoritzaci dedificacions, installacions i infraestructures en els espais oberts els segents: a) que aportin qualitat al medi natural, agrari i paisatgstic; b) que siguin dinters pblic. Als efectes daquest article, aportar qualitat sentn com tenir conseqncies positives i duradores envers un territori endreat en un mbit que transcendeixi mpliament lextensi especfica de lactuaci. 2. El Pla considera un argument favorable per a lautoritzaci dactivitats en els espais oberts la reutilitzaci i millora dedificis existents de qualitat i localitzaci adequades, mentre que per a lautoritzaci de noves edificacions recomana una especial exigncia pel que fa a la seva inserci territorial i paisatgstica. 3. Amb la finalitat dorientar lautoritzaci dedificacions, installacions i infraestructures en els diferents tipus despais oberts, i sense perjudici de les especificacions

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36873

establertes per la legislaci urbanstica i la normativa sectorial, el Pla distingeix tres tipus dintervencions en funci dels seus efectes i objecte: A. Aquelles que aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgstic La seva presncia est associada a la gesti i millora del territori rural, com s el cas de les masies incloses als catlegs de masies i cases rurals, les edificacions i installacions prpies de lagricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural i les installacions i edificacions per a la protecci i valoritzaci del medi natural. Tamb es consideren incloses en aquest tipus les installacions de les activitats agrries intensives que formen part de lexplotaci a cel obert duna finca molt ms gran que lespai que ocupen i contribueixen a la viabilitat del conjunt de lactivitat agrria que mant la qualitat de la finca. B. Aquelles que no aporten qualitat al medi natural i paisatgstic No contribueixen a la gesti, endrea i millora del territori no urbanitzat. Es tracta dedificacions sovint assimilables a les ds industrial, com s el cas de les edificacions per a activitats agrries intensives no associades a lexplotaci i la gesti territorial duna finca gran i altres edificacions o installacions dinters privat i un s intensiu del sl, com sn els cmpings. Es tracta dactivitats no prohibides per la legislaci urbanstica per que no poden ser incloses en el tipus A. C. Aquelles que sn dinters pblic dacord amb la legislaci vigent Comprn les infraestructures i equipaments dinters pblic que han de situarse en el medi rural, entre els quals, i als efectes de les determinacions daquest Pla territorial, es distingeixen: infraestructures lineals (C1) com carreteres, ferrocarrils, conduccions i altres elements significatius; elements dinfraestructures (C2) com parcs solars, parcs elics, antenes de telecomunicacions, installacions de tractament del cicle de laigua, plantes de tractament de residus, i altres elements, aix com elements dequipament pblic que la legislaci urbanstica no prohibeix en sl no urbanitzable (C3) com cementiris, establiments penitenciaris i daltres. 4. Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensi en la cobertura vegetal del sl poden ser admesos en sl de protecci especial amb carcter excepcional, sempre i quan es justifiqui que aporten qualitat al medi natural, agrari o paisatgstic (s a dir, que encaixen en la descripci de les implantacions de tipus A exposada al punt 3 daquest article), que sn compatibles amb els valors intrnsecs i la funcionalitat del sl que han motivat el rgim de protecci establert pel Pla, i que no existeix una alternativa raonable de localitzaci en el sl de protecci preventiva o que aquesta s ambientalment desfavorable. Article 2.12 Sl subjecte a riscos 1. Els sls subjectes a riscos naturals o tecnolgics queden exclosos de qualsevol destinaci que hagi de comportar un risc per a les persones dacord amb les directrius que estableix la legislaci vigent. Aix mateix aquests sls, dacord amb la legislaci vigent establerta en matria de riscos, hauran de mantenir majoritriament la condici de no urbanitzats, llevat dels casos que es prevegin especficament per motiu dinters estratgic i sempre acompanyat dels condicionats preventius, reductors o correctors del risc dacord amb la normativa urbanstica i de protecci civil vigent. 2. El planejament urbanstic delimitar amb precisi les zones de risc i determinar, si escau, les mesures especfiques de protecci i prevenci que siguin adequades dacord amb lordenaci proposada i la normativa daplicaci en cada cas. 3. Ls dels terrenys sotmesos a risc dinundaci es regula pel que assenyala la legislaci vigent en funci de la planificaci hidrulica que ha destablir els mbits de la zona fluvial, zona del sistema hdric i zona inundable per episodis extraordinaris. 4. Les peces despais de protecci especial per causa exclusiva de la seva inundabilitat confrontants amb rees urbanes poden, amb les limitacions derivades de

Disposicions

36874

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

lestratgia assignada a lrea o nucli urb, ser classificades com a sl urbanitzable en el planejament dordenaci urbanstica municipal si es compleixen els requeriments que estableix al respecte la legislaci vigent. Article 2.13 Lordenaci del sl no urbanitzable en el planejament urbanstic 1. Dins del marc que estableixen els tipus despais del sistema despais oberts establerts pel Pla, el planejament urbanstic ha de determinar diverses zones i mesures de protecci dacord amb lescala de treball que li s prpia. 2. Sense perjudici de les consideracions especfiques derivades de les caracterstiques del municipi, les zones i les mesures de protecci en sl no urbanitzable han de tenir com a objectiu facilitar la gesti orientada a la preservaci dels segents valors i funcions: a) Valors agrcoles Terrenys destinats a usos agraris de conreo o de pastura significatius en el context territorial. Terrenys edafolgicament valuosos. Terrenys de regadiu o que poden ser-ho. Terrenys ms planers i amb unitats productives ms extenses. Terrenys que embolcallen espais naturals protegits. Terrenys en producci objecte dusos agraris amb les modalitats de pastura, estanyatge i/o guaret. Espais de transici entre lespai urb i lespai agrari, per tal de fer compatible i garantir lencaix dels usos respectius. b) Valors ambientals, ecolgics o cientfics. Hbitats singulars, frgils o que hostatgen flora o fauna despecial inters. Hbitats de major integritat, dimensi i ms representatius de la regi. Mosaics agrosilvopastorals. Espais intersticials agrcoles rics en diversitat biolgica (marges, squies, tanques arbrades...). Espais dinters geolgic i les zones humides. c) Valors connectius Peces estratgiques per a la connectivitat del sistema despais oberts. Permeabilitzaci de les zones agrries, especialment pel que fa a espcies protegides. Estructures connectores: espais fluvials, corredors, tanques verdes i altres elements significatius. Espais intersticials claus per al manteniment de la connectivitat a escala local. En aquest cas, el planejament urbanstic ha didentificar els punts conflictius per a la connectivitat ecolgica, que podran ser susceptibles de millora mitjanant les mesures compensatries de les noves actuacions. d) Valors paisatgstics i daltres. rees dinters paisatgstic a preservar, a restaurar i a crear. rees amb gran visibilitat. Entorns delements culturals (histrics, arqueolgics, identitaris...). Paratges caracteritzats per lexistncia destructures de paret de pedra seca. Terrenys de domini pblic (camins, boscos i prats comunals, domini hidrulic, camins ramaders, patrimoni arqueolgic i paleontolgic i altres). e) El planejament urbanstic ha de considerar tamb en lordenaci del sl no urbanitzable, aquell que, sense tenir un valor intrnsec notable, pot jugar un paper rellevant en lestructuraci de lespai i en concret el que: Respon a un objectiu de separaci drees edificades. Defineix els lmits de lespai que poden assolir les rees urbanes. Facilita la percepci del paisatge. Facilita lampliaci o la implantaci de les infraestructures necessries. Preserva superfcies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratgiques de futur.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36875

Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides. 3. La consideraci dels valors que assenyala aquest article no comporta una zonificaci que shi refereixi especficament, ats que les determinacions normatives duna zona poden simultniament tenir objectius dordre divers i que aquests poden ser tamb objecte de determinacions no zonals. Les zones de sl no urbanitzable seran, per tant, les que el pla urbanstic adopti en el marc, en el seu cas, de les disposicions reglamentries que shi estableixin. 4. Lordenaci del sl no urbanitzable en el planejament urbanstic tamb tindr com a objectiu prioritari contenir la proliferaci de construccions en aquest sl i vetllar per la seva integraci en el paisatge. Article 2.14 Les activitats agrries en els espais oberts 1. El Pla reconeix les activitats agrries com a estratgiques per al futur de la collectivitat social, en tant que garanteixen la producci daliments, ajuden a fixar poblaci en el territori i contribueixen a la preservaci de la qualitat del paisatge. El Pla territorial admet el desenvolupament dactivitats agrcoles, ramaderes i silvcoles en els tres tipus despais oberts que diferencia, amb les condicions que el propi Pla estableix i sense perjudici de les disposicions sectorials que siguin daplicaci. 2. El Pla, mitjanant la definici del sistema despais oberts, exclou una part molt majoritria del territori de qualsevol opci durbanitzaci, i assegura aix un espai per a la producci agrria. 3. Quan es tracti dedificacions allades que hagin de romandre indefinidament en aquesta situaci, el Pla exigeix que el projecte dedificacions agrries incorpori un Estudi dimpacte i integraci paisatgstica en els termes que sespecifiquen en les directrius del paisatge. 4. Dacord amb el que especifica larticle 2.11, les edificacions agrries sn majoritriament del tipus A. Es consideren, tanmateix, del tipus B aquelles que comporten una ocupaci inusualment alta de la finca agrria. 5. Larticle 2.6 estableix les condicions per a les edificacions en sl de protecci especial, el 2.7 especficament en sl de protecci especial de la vinya, i el 2.9 en sl de protecci preventiva. Els articles 2.6 i 2.7 estableixen certes condicions, precaucions o recomanacions pel que fa a les edificacions del tipus B. En sl de protecci preventiva el Pla es remet a les condicions que estableix la legislaci urbanstica per al sl no urbanitzable. 6. El Pla considera un argument favorable la utilitzaci dedificis existents en dess en una mateixa finca o en terrenys prxims fcilment incorporables a lexplotaci per davant de lautoritzaci de noves edificacions agrries. Si no s aix, shan de considerar amb criteris restrictiu les del tipus B. 7. Les regulacions que el Pla estableix per a les edificacions agrries no han de ser impediment per autoritzar les ampliacions de les installacions dexplotacions existents dacord amb el conjunt de normatives sectorials que siguin daplicaci. Article 2.15 Rgim dels usos i ediicacions existents en els espais oberts 1. Les edificacions i installacions legalment implantades que sajustin als supsits dusos permesos en sl no urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits del Planejament general urbanstic a qu estiguin subjectes i les determinacions que estableixen la legislaci urbanstica i el Pla. 2. Les edificacions i installacions degudament autoritzades dacord amb la legislaci anterior a la Llei 2/2002 que no sajustin als supsits dusos permesos pel Text refs de la Llei durbanisme i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es poden mantenir, per noms poden autoritzar-se ampliacions en espais de protecci preventiva en els termes previstos per lesmentat Text refs i pel seu Reglament (Decret 305/2006) si el planejament urbanstic municipal aprovat definitivament abans de lentrada en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu expressament. En aquest cas, les ampliacions possibles no poden superar el percentatge previst pel planejament

Disposicions

36876

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

urbanstic i com a mxim el 50% de la superfcie construda i del volum edificat que hi havia en la data dentrada en vigor de la Llei 2/2002. Lestabliment daquest lmit mxim no comporta cap nova opci dampliaci en aquells casos en qu aquesta ja shagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades en el planejament urbanstic. En tot cas, cal que les obres dampliaci siguin imprescindibles per al manteniment de lactivitat per a la qual es va construir ledificaci o es va implantar la installaci objecte dampliaci i que aquesta es trobi en plena utilitzaci. 3. Els municipis han de vetllar perqu les edificacions, les installacions o els usos existents implantats illegalment, pels quals hagi prescrit lacci de reposici, minimitzin limpacte. No sadmeten ampliacions daquestes edificacions o installacions ni intensificaci o substituci de les activitats llevat que, dacord amb la legislaci urbanstica, fos possible la seva legalitzaci i aquesta es dugus a terme. 4. Amb lobjectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, les administracions pbliques han dadoptar mesures per al desmuntatge o enderroc daquelles construccions no incloses en el catleg de masies i cases rurals destinades a activitats subjectes a intervenci ambiental quan cessin definitivament i les edificacions o installacions no estiguin legalitzades o es trobin en estat runs. Sentn que una activitat ha cessat definitivament quan sen constati de manera notria la inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius. 5. No sn objecte daquest article aquelles edificacions i installacions que per les seves tipologia, construcci i el seu valor identitari masies, corrals, barraques de pastor o de vinya, molins i altres elements significatius cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol preservar o recuperar. Article 2.16 Establiment de regulacions especiques Mitjanant plans directors o especials urbanstics i plans dordenaci urbanstica municipal es poden establir altres regulacions especfiques referides a determinades rees o indrets en atenci a les seves peculiars caracterstiques, sempre que siguin coherents amb la regulaci que amb carcter general estableix aquest Pla pels diversos tipus despais oberts. Aix mateix, les figures de planejament despais naturals protegits derivades de la legislaci en matria despais naturals poden establir regulacions especfiques en els mbits corresponents. Article 2.17 Activitats extractives 1. El Pla no afecta les activitats extractives autoritzades dacord amb els procediments i condicions establerts per la legislaci sectorial vigent. 2. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades han de tenir en compte les determinacions del Pla, en especial les corresponents al sistema despais oberts, per tamb les estratgies de desenvolupament urb i dinfraestructures i les normes especfiques que regulin cadascun dels espais dimplantaci, en tant que poden sser tamb argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions. 3. Les propostes del Pla per a la protecci dels sls no urbanitzats i del paisatge que sestableixen en el ttol II, i les directrius del paisatge i disposicions transitries daquestes normes dordenaci territorial han de ser especficament considerades en lelaboraci dels projectes dexplotaci i dels programes de restauraci, i en els informes preceptius corresponents. En la restauraci dels espais afectats per activitats extractives que es trobin situats en sl de protecci especial sha de tenir especial cura de restablir els valors que nhan motivat la protecci especial. 4. Les propostes de noves activitats extractives i daltres activitats directament associades a aquestes o altres extractives existents, entenent per directament associada la que utilitza el recurs miner propi de lexplotaci, han de ponderar des de lanlisi del cost-benefici els valors naturals, ambientals, agraris i patrimonials enfront del valor dels bns miners objecte dexplotaci, la disponibilitat i necessitat daquests i els costos globals del seu transport. Els desenvolupaments urbanstics

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36877

han de tenir en compte les afectacions derivades daquestes activitats i evitar possibles conflictes dusos. 5. Amb lobjectiu de racionalitzar al mxim, des dels punts de vista ambiental, econmic i social, latorgament de noves autoritzacions dactivitats extractives, shan de portar a terme estudis en lmbit de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localitzaci i condicions dexplotaci dels possibles jaciments; de manera especial shan de tenir en compte els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental drids de Catalunya o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es creessin en el futur. Amb el mateix objectiu, shan de portar a terme estudis paleontolgics i daltres estudis sectorials que permetin detectar possibles zones de restricci. Article 2.18 Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya En compliment del que disposa lapartat 1.e de larticle 13 de la Llei 23/1983, de poltica territorial, les actuacions durbanitzaci i aquelles en sl no urbanitzable que sautoritzin situades a lentorn visual dels edificis o altres elements patrimonials inclosos a lInventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, que gestiona la Direcci General del Patrimoni Cultural o que es puguin descobrir, a part de complir amb carcter general les limitacions derivades de les disposicions de protecci patrimonial, han de respectar les caracterstiques paisatgstiques daquest entorn i les traces existents de camins, passos, esplanades, fonts, vegetaci i altres elements significatius que estructuren lespai al voltant de ledifici o element. Article 2.19 Patrimoni Geolgic de Catalunya 1. El Pla incorpora els espais de linventari dEspais dInters Geolgic de Catalunya situats en els espais oberts de lmbit, tal com es representa en el plnol informatiu a escala 1/100.000. 2. Lordenaci urbanstica que derivi del Pla ha de preservar aquests espais dacord amb els seus valors. Aquells que puguin quedar inclosos en mbits de desenvolupament urbanstic o duna actuaci dinters territorial, regulada a larticle 1.14, seran objecte duna consideraci singular que garanteixi la seva conservaci, integritat i funcionalitat ambiental i, si s el cas, el manteniment del seu valor com a referncia visual. En el cas especfic dels getops que es troben en entorns urbans, sha de garantir el desenvolupament urb compatible amb la preservaci del patrimoni geolgic. Article 2.20 Infraestructures ambientals, energtiques i de comunicacions El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les installacions de tractament del cicle de laigua autoritzades dacord amb els procediments i condicions establerts per la legislaci sectorial vigent (incloses les depuradores i altres installacions de tractament que permeten la regeneraci i posterior reutilitzaci de laigua, inclosos els corresponents collectors, aix com les plantes potabilitzadores i les seves connexions a dipsits municipals). Com totes les infraestructures (article 2.11), les infraestructures ambientals, energtiques i de comunicacions que shagin dubicar necessriament i de forma justificada en espais de protecci especial shan dadoptar solucions que minimitzin el seu impacte. En aquest sentit, es procurar especialment la racionalitzaci i/o reordenaci de les xarxes. Article 2.21 Construccions, installacions i parcellacions urbanstiques no emparades pel planejament Les construccions, installacions i parcellacions urbanstiques no emparades pel planejament urbanstic situades en sl no urbanitzable que han quedat incloses en

Disposicions

36878

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

espais de protecci especial tenen assignat de manera general lobjectiu dextinci per la seva incompatibilitat amb la funci del sistema despais oberts. Quan no sigui plantejable una extinci a curt termini amb mitjans proporcionats, per motius dndole social o econmics, les edificacions resten en situaci de fora dordenaci, sense perjudici que es puguin acordar frmules dextinci diferida. Article 2.22 Reintegraci de sl al sistema despais oberts per canvi de classiicaci urbanstica El sl que es reintegri al sistema despais oberts com a resultat de la desclassificaci urbanstica com a sl urbanitzable realitzada mitjanant modificaci o revisi del planejament municipal, esdevindr espai de protecci especial o de protecci preventiva en funci de la categoria que tingui lrea despai en qu estigui integrat fsicament o amb la qual mantingui una clara continutat morfolgica. En els casos dubtosos per trobar-se en relaci similar amb peces despais de distinta categoria, el sl sha dadscriure al tipus que sassenyali en linstrument a travs del qual sha produt el canvi de classificaci, i si aquest no ho fa, ha de quedar incls en el tipus que comporti la major protecci dels que tinguin els espais del seu entorn immediat. Article 2.23 Connectors ecolgics 1. El Pla identifica els principals connectors ecolgics mitjanant una fletxa a als plnols 1.2 i 1.3 en tant que s un objectiu del Pla garantir al mxim la permeabilitat ecolgica entre les rees amb dinters natural. 2. En els connectors ecolgics en sls no urbanitzables sha de mantenir la classificaci de no urbanitzable o b, mitjanant el planejament urbanstic, incorporar aquests sls als sistemes despais lliures pblics per tal de garantir la seva funci connectora. Aix mateix, llevat dels casos en qu les situacions de fet no ho permetin, sha de mantenir una franja amb la dimensi mnima suficient lliure de noves construccions, i sha de procurar la permeabilitzaci dels usos i les construccions existents. 3. En sls que el planejament urbanstic vigent ha classificat com a urbans o urbanitzables i en qu la matriu territorial metropolitana necessiti, per a la seva compleci funcional, lexistncia de connectors complementaris a les rees urbanes, sha destablir un sistema de zones verdes, cursos fluvials i parcs urbans. El tractament formal i compositiu daquests espais ha devitar les construccions no necessries, i sha de basar en elements vegetals naturals, preferentment de les espcies prpies dels ambients representats en els espais de protecci especial contigus, i el mobiliari urb ha de quedar redut al mnim imprescindible. Aquests espais poden ser objecte dampliaci i millora, per mai de canvi dubicaci si aix afecta la seva funci com a connectors. 4. El Pla fa la identificaci corredors amenaats per continus urbans en els plnols dordenaci 1.2 i 1.3. La representaci grfica que es fa en els plnols dordenaci no s exhaustiva i t carcter simblic o de directriu i, en cap cas, constitueix una delimitaci precisa: pertoca al planejament i la gesti urbanstica definir les possibilitats dintervenci i laplicaci concreta daquesta estratgia. El desenvolupament urbanstic dels sectors corresponents ha de formular-se de manera que garanteixi la continutat ecopaisatgstica dels connectors afectats. En aquest sentit shan de concentrar les cessions de sl de sistemes compatibles amb la funci connectora (zones verdes i equipaments extensius) i sha de garantir el tractament adequat dels espais resultants. Les posteriors modificacions i revisions del planejament urbanstic han de garantir la pervivncia i millora daquests espais. 5. Els plans i projectes que afectin les rees identificades com a punts crtics per la connectivitat a lInforme de sostenibiltiat ambiental, han de vetllar pel compliment de les propostes de protecci i millora de la connectivitat recollides a lannex 2 de lesmentat informe.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36879

6. Per tal dassegurar la funcionalitat dels connectors ecolgics, els plans i projectes que els afectin han de vetllar per la correcci de la fragmentaci produda per les infraestructures viries i ferroviries que travessen els connectors ecolgics. Aix mateix, el planejament urbanstic ha devitar la formaci de continus de construccions a lentorn de les infraestructures de mobilitat a les zones dinters connector. Els projectes dimplantaci de noves infraestructures o dampliaci de les existents que interfereixin amb els connectors ecolgics i els corredors fluvials shan dajustar al que estableix el punt 3 de larticle 4.9. Article 2.24 Actuacions en els trams urbanitzats dels cursos luvials i en les zones verdes i els parcs urbans amb funci connectora o de transici 1. Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per rees urbanes i urbanitzables shan dadrear prioritriament, sempre que sigui possible, al manteniment o, en el seu cas, a la restauraci de la vegetaci riberenca per tal dincrementar en la mesura del possible la funci connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part dalgun parc o zona verda urbans, com tamb en els casos de parcs o zones verdes urbans a travs dels quals es pot produir la continutat entre espais de protecci especial, el seu tractament formal i compositiu ha devitar les construccions no necessries i sha de basar en elements vegetals naturals, preferentment de les espcies prpies dels ambients representats en els espais de protecci especial contigus, i el mobiliari urb hi ser absent o quedar redut al mnim imprescindible. 2. En cas dun nucli o rea urbana amb un curs fluvial perifric, les extensions urbanes han devitar preferiblement passar a laltre costat daquest, llevat que fos lnica opci o que des dels punts de vista de lestructuraci urbana i la integraci territorial tingus avantatges clars respecte a altres opcions. En tot cas, lespai fluvial i riberenc ha de ser tractat com un element bsic de lordenaci urbanstica. 3. Quan sigui adient pel tipus despais i pel carcter de la franja perimetral del sl urb, el tractament i els usos admesos a les zones verdes perifriques i els parcs periurbans han de ser els adequats per tal que aquestes rees de sl puguin jugar un paper despais de transici entre lrea urbana i el medi rural i que actun com a amortidors dels possibles impactes de la primera envers el segon. Els PDU i els POUM corresponents han de concretar amb major precisi aquests tractaments. TTOL III Sistema dassentaments Article 3.1 Objecte 1. Mitjanant el reconeixement dels assentaments existents, la proposta destratgies urbanes i la definici duna estructura nodal de referncia, el Pla estableix les pautes per a una evoluci urbanstica que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial enunciats a larticle 1.4 i que sigui coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori. 2. Dacord amb les estratgies de desenvolupament que estableix el Pla i amb les caracterstiques fsiques, socials i econmiques de cada nucli i rea urbana, el planejament urbanstic ha de definir el model dimplantaci urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives durbanitzaci i dedificaci. 3. El plnol 2.4 Model territorial expressa lestructura nodal que el Pla proposa, en la qual es reconeix el paper que poden jugar les diverses rees i nuclis en la vertebraci urbana del territori, el qual no sempre va associat a lestratgia assignada, ja que aquesta depn tamb de la disponibilitat de sl apte per a lextensi. Lestructura nodal proposada, juntament amb lassignaci destratgies de desenvolupament,

Disposicions

36880

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

proporciona una pauta indicativa per a la distribuci dels equipaments dinters supramunicipal en compliment del que assenyala lapartat 1.a) de larticle 13 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial. Article 3.2 Finalitat de les determinacions 1. La determinaci espacial i normativa del sistema dassentaments t les finalitats segents: a) Consolidar i potenciar la regi metropolitana de Barcelona dins del context europeu i internacional. b) Articular el sistema urb de Barcelona, lrea Metropolitana i les Ciutats de lArc Metropolit amb els seus entorns urbans i amb la resta de polaritats que vertebren el territori catal. c) Potenciar ls eficient de les rees urbanes per a disminuir les necessitats dextensi. d) Assolir masses crtiques de poblaci i llocs de treball que facilitin tant la disminuci de les necessitats de mobilitat com la dotaci de transport pblic. e) Mantenir o fomentar lequilibri entre poblaci i llocs de treball a les rees urbanes que presenten tendncies al desequilibri o b tenen desequilibris inicials significatius pel que fa a aquestes variables. f) Mantenir i fomentar el paper dels centres urbans tradicionals i possibilitar operacions de nova centralitat a les rees urbanes perifriques. g) Fomentar la misticitat dusos dels teixits urbans. h) Facilitar la integraci dels creixements i combatre els riscos de segregaci urbana. i) Afavorir la formaci drees urbanes socialment cohesionades que facilitin la integraci de la poblaci immigrada. j) Evitar i corregir la dispersi dusos i edificacions en el territori. k) Propiciar el desenvolupament urb en les localitzacions de major aptitud i capacitat de prestaci eficient dels serveis. l) Racionalitzar la implantaci de les rees especialitzades allades existents. m) Preservar el valor patrimonial del sistema dassentaments. n) Proporcionar pautes per a una distribuci espacial funcionalment adequada dels equipaments dinters plurimunicipal. o) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre els sistemes naturals, la seva funcionalitat ecolgica i el paisatge. p) Corregir, quan sigui possible, situacions urbanstiques que contradiguin significativament els objectius del Pla. q) Propiciar la incorporaci de criteris de sostenibilitat en els desenvolupaments urbanstics. 2. Aquests objectius tenen el rang de principis rectors i han dinformar, en absncia de determinacions normatives ms especfiques, la presa de decisions en el planejament urbanstic. Article 3.3 Tipus de teixits urbans 1. En els plnols del Pla es distingeixen, duna banda, amb la denominaci de nuclis i rees urbanes, els assentaments de naturalesa complexa formats pels nuclis histrics i les seves extensions per continutat i, daltra banda, amb la denominaci drees especialitzades, les que sn resultat dimplantacions allades per al desenvolupament dusos especfics: residencials, industrials, terciaris, equipaments i altres de significatius. 2. El Pla considera que el conjunt dels nuclis i rees urbanes configura el sistema dassentaments bsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament urbanstic. Les rees especialitzades constitueixen una situaci de fet que el Pla t per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36881

Article 3.4 Assentaments, planejament urbanstic i estratgies de desenvolupament 1. Els mbits dels nuclis i rees urbanes i de les rees especialitzades assenyalats en els plnols comprenen el sl urb i urbanitzable previstos en el planejament urbanstic vigent, dacord amb la informaci disponible en el moment de la redacci del Pla. En cas de dubte o contradicci, prevaldr lmbit que realment tingui el sl urb i lurbanitzable en els instruments urbanstics que estiguin aprovats definitivament en el moment de laprovaci definitiva del Pla territorial. 2. La definici de les estratgies de desenvolupament per a nuclis i rees urbanes i per a rees especialitzades que es proposa es fa per referncia a la situaci fsica real del nucli o rea urbana en el moment de laprovaci definitiva del pla territorial. Per tant, es defineixen, es calculen i sapliquen en relaci amb el sl realment consolidat o urbanitzat i no en relaci amb el sl classificat pel planejament urbanstic. 3. Dacord amb el que disposa larticle 1.16, el Pla no afecta les expectatives del planejament vigent pel que fa al sl urb i urbanitzable, llevat dels casos en qu sassenyali de manera expressa lobjectiu de desclassificaci total o parcial com a sl urbanitzable de determinades peces de sl. Tanmateix, les estratgies que sestableixen per a cada rea han de ser tingudes en compte com a referncies vinculants en les revisions dels plans urbanstics, en les modificacions que afecten les superfcies de sl urb o urbanitzable i en lavaluaci de loportunitat de desenvolupar sectors de sl urbanitzable no delimitat. Article 3.5 Tipus destratgies de desenvolupament 1. A causa de la rica varietat destructures i formes urbanes que al llarg del temps han configurat el sistema dassentaments de la regi metropolitana de Barcelona i que condiciona de manera diferent el futur urb daquest territori, el Pla estableix dos formats destratgies de desenvolupament urb, en funci del nivell de continutat fsica dels sistemes urbans implicats: a) Les determinacions per als continus urbans intermunicipals. b) Les estratgies per als nuclis i rees urbanes i per a rees especialitzades que no es troben substancialment incloses en continus urbans intermunicipals. 2. Sestableixen regulacions en diverses rees significatives del continu urb per tal dorientar-ne el procs urbanstic dacord amb els objectius del Pla. Aquestes rees sn: Centres urbans. rees funcionals estratgiques metropolitanes. rees de transformaci urbana dinters metropolit. rees dextensi urbana dinters metropolit. Noves centralitats urbanes. rees especialitzades residencials a reestructurar. rees especialitzades industrials a transformar. rees especialitzades industrials a consolidar i equipar. mbits de reforament nodal metropolit. 3. Aquestes estratgies sassignen a diferents parts dels continus urbans de la regi metropolitana de Barcelona en funci de les seves realitats urbanes i les seves potencialitats. A ms de les rees a les quals el Pla assigna les estratgies esmentades, els plans directors urbanstics prescrits pel Pla poden determinar altres rees subjectes a aquestes estratgies, sempre que siguin coherents amb els objectius que el Pla estableix per a aquests plans directors en el ttol V. Els plans dordenaci urbanstica municipal tamb poden determinar altres rees subjectes a les estratgies esmentades sempre que no suposin extensions significatives respecte al sl urb i urbanitzable vigent en el moment daprovaci del Pla. 4. Les estratgies per als nuclis i rees urbanes que no es troben substancialment inclosos en continus urbans intermunicipals sn les segents:

Disposicions

36882

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Creixement mitj. Creixement moderat. Millora urbana i compleci. Manteniment del carcter rural. Per a aquests nuclis i rees urbanes i per a rees especialitzades, el Pla estableix diferents estratgies en funci de lentitat, les caracterstiques, laccessibilitat i la disponibilitat de sl fsicament apte per a un creixement per extensi. 5. El Pla recull la realitat de la implantaci, o la possibilitat de desenvolupament dacord amb el planejament urbanstic vigent, de les rees especialitzades existents en el territori i que sassenyalen en els plnols. A totes aquestes rees s daplicaci el que, amb carcter general, disposen aquest article i els articles 3.11, 3.12 i 3.13. En algunes rees especialitzades el Pla expressa la convenincia de reorientar el seu desenvolupament per tal que sigui ms coherent amb els objectius dordenaci territorial, mitjanant lassenyalament dalguna de les estratgies segents: Canvi ds/reforma. Reducci o extinci. 6. Com a estratgia complementria a qualsevol de les anteriors, el Pla preveu en alguns casos la localitzaci dequipaments per a rees necessitades daquestes dotacions que no hagin estat previstes per les reserves urbanstiques del planejament vigent. Article 3.6 Centres urbans 1. El Pla assenyala regulacions per a les rees centrals de les ciutats metropolitanes incloses en continus urbans intermunicipals dels quals sn referents urbans i prestadores de serveis. 2. Els plans urbanstics han de preservar el carcter i les funcions urbanes daquestes rees i els han de potenciar, especialment en aquells casos en qu siguin referents urbans drees especialitzades de carcter residencial i/o dactivitat econmica, dacord amb els segents objectius: Manteniment i potenciaci de les funcions urbanes establertes. Ampliaci del seu abast fsic i de les seves funcions urbanes quan aquests centres siguin lespai urb de referncia daltres teixits urbans especialitzats. Conservaci i potenciaci del seu carcter mixt pel que fa a la relaci entre residncia i activitat. Dotaci despais per a equipaments collectius adequats al seu mbit de servei. Millorar el seu nivell daccessibilitat global especialment per a vianants i transport pblic. Dotaci despais pblics per a vianants proporcionats a la seva dimensi i el seu nivell de servei. Dotaci daparcaments proporcionats a la seva dimensi i el seu nivell de servei. 3. En els casos en qu sigui necessria lampliaci fsica daquests espais de centralitat urbana per tal dincrementar el seu nivell de servei i les limitacions dimensionals o morfolgiques de la trama urbana existent no ho permetin, els plans urbanstics establiran els mecanismes daquesta ampliaci optant per les segents estratgies segons aquest ordre de preferncia: Requalificaci dels teixits obsolets perimetrals al centre. Extensions urbanes sobre nou sl urbanitzable, venes a lrea central. Establiment drees de nova centralitat connectades amb els teixits urbans existents mitjanant espais pblics darticulaci. Article 3.7 rees funcionals estratgiques metropolitanes 1. El Pla estableix regulacions per a aquelles implantacions territorials de carcter i funcions molt diverses que, fora dels centres urbans consolidats de la regi, sn tamb peces clau per a la funcionalitat descala metropolitana i nacional.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36883

Es tracta drees dequipaments, serveis i activitat econmica amb un alt nivell despecialitzaci, amb un llindar de servei i efectes molt superior a lmbit municipal i amb uns alts requeriments daccessibilitat i efectes sobre la mobilitat del seu entorn. 2. Mitjanant el desenvolupament de plans directors urbanstics, tal com sespecifica al ttol V daquestes normes, es poden precisar les delimitacions existents i assenyalar reserves per a futures localitzacions. En aquest sentit, i per tal de reforar lestructura nodal del territori, s preceptiva la seva definici i delimitaci en els plans directors urbanstics que desenvolupin les rees de reforament nodal metropolit. 3. El Pla estableix pel manteniment, desenvolupament i nova implantaci daquestes peces amb funcions descala metropolitana i nacional condicions relatives a localitzaci, grandria, relaci amb lentorn i accessibilitat: Localitzaci: El planejament urbanstic respectar la localitzaci daquestes rees i en preveur de noves en funci de les determinacions daquest Pla. En casos en qu fos procedent el canvi ds daquestes rees sha de mantenir el carcter drees funcionals estratgiques. Grandria: Lextensi dels espais existents o reservats per a aquestes activitats ha de ser suficient per garantir les funcions que se li assignen, tenint en compte la referncia a lescala metropolitana que les caracteritza. Relaci amb lentorn: El planejament urbanstic corresponent ha destablir les mesures corresponents, en atenci a la legislaci ambiental i sectorial, pel que fa a: Els usos complementaris, sempre que siguin compatibles amb les activitats principals que defineixen el carcter estratgic de lrea. Les condicions de servitud a establir en el seu entorn, si sescau. Les condicions dintegraci i articulaci amb els teixits urbans de lentorn. Les mesures preventives i/o compensatries de les pertorbacions produdes a lentorn urb i natural, especialment les relatives a lestabliment despais lliures amb funcions de tamp quan lactivitat i lentorn ho requereixin. Requeriments daccessibilitat i mobilitat: El desenvolupament de les activitats corresponents als espais objecte daquest article ha de garantir els estndards de mobilitat, sostenibilitat ambiental i eficincia funcional de les activitats en qesti i, en tot cas, sha de disposar de la dotaci infraestructural especfica en funci de les activitats a desenvolupar amb coherncia amb larticle 3.25 daquestes normes. Article 3.8 rees de transformaci urbana dinters metropolit 1. El Pla estableix regulacions per a aquells sectors o conjunts de sectors de sl urb en procs de transformaci per canvi ds i/o intensitat edificatria que sn significatius per la seva dimensi o caracterstiques. A ms de les rees assenyalades als plnols, en poden aparixer de noves en el desenvolupament del Pla mitjanant planejament urbanstic director o municipal. 2. Els plans urbanstics han de desenvolupar les rees corresponents a aquesta estratgia de forma preferent a lestabliment de noves extensions urbanes, dacord amb els segents objectius: Reciclar sls urbans amb usos i/o intensitats obsolets o poc adequades al seu entorn urb. Establir una estructura urbana integrada i permeable amb la del seu entorn urb consolidat. Situar equipaments collectius dins de lrea de transformaci urbana per tal de donar-hi servei i satisfer les necessitats no cobertes i de difcil dotaci de les rees urbanes consolidades venes. Dotar despais pblics collectius, especialment parcs i jardins urbans, amb criteris anlegs als de lapartat anterior. Equilibrar la relaci entre habitatge i activitat econmica en el seu interior i/o amb els teixits urbans del seu entorn. 3. Els plans urbanstics han de determinar els usos i les intensitats dels sectors objecte daquesta estratgia en funci de:

Disposicions

36884

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Els condicionants implcits en el seu entorn urb consolidat i/o planificat, si sescau. La seva accessibilitat a peu, o amb mitjans de transport mecanitzat, segons els criteris establerts a larticle 3.25. El coeficient brut dedificabilitat per a les noves rees de transformaci urbana dinters metropolit que, com a mnim, ha de ser del 0,6. Aquest mnim no sha daplicar obligatriament al sl de sistemes generals ja definits pel planejament urbanstic que forma part del sector. 4. Aquest article s daplicaci tamb a les noves rees de transformaci urbana dinters metropolit que determini el planejament urbanstic en desenvolupament daquest Pla. Article 3.9 rees dextensi urbana dinters metropolit 1. El Pla estableix regulacions per a aquells sectors o conjunts de sectors de sl urbanitzable existents o a classificar pel planejament urbanstic que per la seva dimensi, localitzaci o caracterstiques siguin dinters metropolit. Aquesta classificaci ha de respectar les restriccions que comporta la matriu territorial fixada pel sistema despais oberts i la legislaci urbanstica i altres legislacions sectorials vigents. A ms de les rees assenyalades als plnols, en poden aparixer de noves en el desenvolupament del Pla mitjanant planejament urbanstic director o municipal. 2. Els plans urbanstics han de desenvolupar les rees corresponents a aquesta estratgia, dacord amb els segents objectius: Establir una estructura urbana integrada i permeable amb la del seu entorn urb consolidat que contribueixi a solucionar els problemes daccessibilitat dels teixits urbans consolidats als quals sintegren. Situar equipaments collectius dins lrea dextensi urbana per tal de donar-hi servei i satisfer les necessitats no cobertes i de difcil dotaci de les rees urbanes consolidades venes, especialment pel que fa a equipaments extensius en lespai o de gran dimensi, esportius, i altres. Dotar les rees urbanes que complementen despais pblics collectius de dimensi difcil de localitzar dins dels teixits urbans consolidats. Localitzar operacions dhabitatge pblic per tal de satisfer les necessitats derivades de les ciutats en qu sintegren, quan no tinguin cabuda dins dels teixits urbans consolidats. Collaborar a establir lequilibri entre la poblaci resident i els llocs de treball a localitzar dins de lmbit i/o en relaci amb el seu entorn urb. Definir les vores urbanes i els espais de transici entre la ciutat i els espais oberts del seu entorn. 3. Els plans urbanstics han de determinar els usos i les intensitats dels sectors objecte daquesta estratgia en funci de: Els condicionants implcits en el seu entorn urb consolidat i/o planificat, si sescau. La seva accessibilitat a peu, o amb mitjans de transport mecanitzat, segons els criteris establerts a larticle 3.25. El coeficient dedificabilitat per a les noves rees dextensi urbana dinters metropolit que, com a mnim, ser del 0,5. 4. Aquest article s daplicaci tamb a les noves rees dextensi urbana dinters metropolit que determini el planejament urbanstic en desenvolupament daquest Pla i a aquells sectors de planejament aprovats abans de laprovaci daquest Pla. Article 3.10 Noves centralitats urbanes 1. El Pla estableix regulacions per a aquelles noves peces urbanes que, tenint unes bones condicions daccessibilitat global, poden assolir un paper de centre urb al servei dmbits territorials ms grans.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36885

A ms de les rees assenyalades als plnols, en poden aparixer de noves en el desenvolupament del Pla mitjanant planejament urbanstic director o municipal. 2. Els plans urbanstics han de desenvolupar les rees corresponents a aquesta estratgia, dacord amb els objectius corresponents a les rees estratgiques de transformaci i extensi urbana i han de prestar especial atenci a: La localitzaci dequipaments pblics, collectius, de tipus comercial i de lleure descala superior a la local. Lestabliment drees dactivitat econmica que requereixin un elevat nivell daccessibilitat amb transport pblic i un s intensiu del sl. 3. El Pla estableix aquesta estratgia com a alternativa a laparici de noves rees especialitzades terciries o de serveis, separades dels teixits urbans existents a les ciutats metropolitanes. Les noves centralitats urbanes han de complir les segents condicions: Ser complementries, contiges i integrables amb els teixits urbans existents i/o amb les seves extensions. Tenir un bon nivell daccessibilitat amb el transport pblic dalta capacitat de les xarxes existents o proposades pel Pla. 4. El planejament urbanstic ha de definir en cada cas els usos i intensitats a establir en funci de les necessitats del seu entorn urb, el venatge amb els espais oberts i el seu nivell daccessibilitat. Els sectors afectats han de tenir, com a mnim, un coeficient dedificabilitat mnim del 0,6. Aquest mnim no sha daplicar obligatriament al sl de sistemes generals ja definits pel planejament urbanstic que forma part del sector. 5. Els usos a localitzar a les rees de nova centralitat tindran una capacitat datracci i un abast territorial proporcionats al nivell daccessibilitat del node, ms alt als principals intercanviadors de transport pblic que a la resta de nodes del sistema de transport pblic. Article 3.11 rees especialitzades residencials a reestructurar 1. El Pla estableix regulacions per a rees ds exclusivament residencial diferenciades dels nuclis urbans tradicionals que formen continus docupaci urbana de gran dimensi malgrat la seva baixa intensitat i que estan situades en rees territorials que tenen condicions inadequades per a la residncia. Es tracta drees durbanitzacions inicialment de segona residncia que en lactualitat estan reconvertint-se en rees de residncia permanent. 2. La finalitat daquesta estratgia s la intensificaci de la urbanitat global del conjunt, la qual cosa ha de desenvolupar-se mitjanant els corresponents plans urbanstics atenent els segents objectius: Assoliment duna estructura urbana de suport, carrers i espais pblics, proporcionada amb els objectius durbanitat proposats, posant especial atenci a la creaci delements estructurants i larticulaci daquests conjunts urbans amb els centres urbans consolidats i/o les rees de nova centralitat. Dotaci dequipaments bsics al servei de poblaci resident o potencialment resident. Potenciaci i/o creaci delements de centralitat i referncia urbana amb serveis pblics i privats (comer, oci i altres). Creaci de peces dunes densitats i intensitats urbanes que facilitin la formaci de centralitats preferentment sobre els elements estructurants. Articulaci amb els sistemes de transport pblic i infraestructures de mobilitat per a vianants i bicicletes dels centres urbans consolidats per a garantir lassoliment duna mobilitat interurbana sostenible. Relaci amb el seu territori dentorn, pel que fa al sistema despais oberts, amb espais de transici: parcs periurbans, equipaments extensius, corredors naturals i altres elements significatius. 3. Les rees assenyalades amb aquesta estratgia han de ser concretades i

Disposicions

36886

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

desenvolupades mitjanant els plans directors urbanstics especificats al ttol V daquesta normativa. Article 3.12 rees especialitzades industrials a transformar 1. El Pla estableix regulacions per a aquelles rees industrials existents en sl urb que presenten les segents circumstncies: Es troben en localitzacions urbanes actualment centrals, malgrat el seu origen en moltes ocasions perifric. Presenten dificultats per al transport de mercaderies, per manca de connexions amb la xarxa viria principal existent o per desenvolupar o b perqu aquest viari principal suporta fluxos amb intensitats o naturaleses incompatibles amb el transport derivat de les activitats industrials existents. Sn generadores de molsties sobre els teixits urbans vens, b per la prpia activitat o b pel trnsit indut. Tamb es poden considerar dins daquesta categoria aquelles zones industrials on la nova dotaci de transport pblic dalta capacitat, existent o programada, generi unes condicions daccessibilitat metropolitana adequades per a activitats econmiques dalta intensitat pel que fa a la localitzaci de llocs de treball. Aquesta darrera condici sha de tenir en compte sempre i quan a ms es doni una de les tres circumstncies anteriors. A ms de les rees assenyalades als plnols, en poden aparixer de noves en el desenvolupament del Pla mitjanant planejament urbanstic director o municipal. 2. La finalitat per a les rees assenyalades amb aquesta estratgia s millorar laprofitament social i econmic del sl actualment ocupat, reciclant-lo per tal dassolir millors intensitats urbanes, usos ms mixtos i diversificats, i minimitzar els actuals impactes negatius sobre els teixits urbans vens. 3. Les rees corresponents a aquesta estratgia shan de desenvolupar mitjanant planejament urbanstic amb els objectius i les condicions fixades per a les rees de transformaci urbana dinters metropolit a les quals es fa referncia a larticle 3.8 daquestes normes. Article 3.13 rees especialitzades industrials a consolidar i equipar 1. El Pla estableix regulacions per a aquelles rees industrials existents, de gran extensi, ben comunicades i dotades per al transport de mercaderies amb les actuals infraestructures de mobilitat o amb les proposades pel Pla. Es tracta de conjunts de polgons industrials que esdevenen les principals polaritats i eixos del sistema industrial metropolit, amb bones condicions pel que fa a la seva permanncia. A ms de les rees assenyalades als plnols, en poden aparixer de noves en el desenvolupament del Pla mitjanant els plans directors urbanstics concretats al ttol V daquestes normes. 2. La finalitat daquesta estratgia s el manteniment, millora i desenvolupament daquestes rees per tal de fer-les ms eficients com a peces clau del sistema productiu de la regi metropolitana, per la qual cosa sestableixen els segents objectius: Millorar el seu funcionament intern mitjanant les infraestructures i els espais necessaris per tal de millorar leficincia del conjunt. Dotar dels equipaments i serveis necessaris per a la producci i els treballadors. Millorar laccessibilitat pel que fa al transport tant de mercaderies com de persones. Optimitzar la distribuci dusos i tipologies despais productius a localitzar sobre els sls industrials (naus, oficines, serveis i altres de significatius). Desenvolupar els espais de relaci adequats tant amb els teixits urbans vens com amb el sistema despais oberts.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36887

Establir els mecanismes de selecci necessaris per tal de mantenir el seu carcter industrial, de manera que aquelles activitats terciries eminentment urbanes no desplacin les activitats industrials a les quals estan destinades. 3. Les rees assenyalades amb aquesta estratgia shan de concretar i desenvolupar en el context dels plans directors urbanstics especificats al ttol V daquesta normativa o amb altres plans urbanstics intermunicipals a desenvolupar amb aquesta finalitat especfica. Article 3.14 mbits de reforament nodal metropolit 1. El Pla assenyala regulacions per a aquells mbits territorials susceptibles de reforar lestructura nodal que el Pla proposa, ja sigui dins dels continus urbans intermunicipals, ja sigui sobre aquells eixos urbans compostos de nuclis de poblaci geogrficament alineats i dotats dinfraestructures de mobilitat dalta capacitat amb possibilitat fsica per al desenvolupament deixamples urbans, o ja sigui mitjanant noves centralitats de referncia i servei superior al local i sectors amb capacitat dequilibrar residncia i activitat a diverses rees urbanes de la regi metropolitana de Barcelona. El desenvolupament daquestes rees i eixos t com a finalitat completar el sistema de ciutats de lArc Metropolit i altres nodes de carcter comarcal, i s bsic per tal de garantir un funcionament integrat i coherent del sistema nodal de ciutats de la regi metropolitana de Barcelona. Els mbits de reforament nodal metropolit, en atenci a les seves possibilitats de desenvolupament, morfologia territorial i nivell de maduraci dels diferents sistemes urbans sn de tres tipus: rees urbanes de desenvolupament nodal, rees urbanes de polaritzaci i Eixos urbans de desenvolupament nodal. 2. rees urbanes de desenvolupament nodal. Els smbols assenyalats al plnol 2.3 tenen un carcter indicatiu quant a localitzaci i per tal de desenvolupar aquestes estratgies conv la redacci de plans directors urbanstics que concretin les condicions dintegraci urbana, extensi, continguts, accessibilitat i altres caracterstiques dordenaci o aquells aspectes quantitativament i dimensional significatius. Amb carcter general i indicatiu, el Pla estableix per a aquestes rees la definici doperacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament deixamples urbans que hauran de complir amb les segents condicions: Dimensi. Les operacions urbanes a desenvolupar poden suposar creixements significatius sobre les ciutats o rees urbanes en qu es plantegen, amb la finalitat de generar un increment en el seu rang dins del sistema urb catal. Complexitat urbana. Es tracta de generar noves peces de ciutat completes amb residncia, activitat i serveis, i equilibradores de les ciutats i rees urbanes en qu es desenvolupin. Centre urb. Sobre els nous eixamples shan de generar nous centres urbans amb dimensi suficient per tal donar servei a les noves realitats urbanes resultants. Aquests centres poden ser complementaris o estar articulats mitjanant espais estructuradors amb els centres urbans tradicionals. Relaci amb el territori. La dimensi de les operacions a planificar implica una acurada selecci del lloc i configuraci per tal que les noves peces urbanes qualifiquin i complementin les ciutats existents i minimitzin els impactes negatius sobre el sistema despais oberts. Temps. Els creixements en eixample no sn necessriament operacions a desenvolupar completament en un perode curt de temps. Fins i tot es poden plantejar operacions a desenvolupar en temps ms llargs que el perode de vigncia daquest Pla, sens perjudici que la seva programaci seqencial faci possible un bon funcionament de la ciutat en cada fase del seu creixement. Lloc. Els llocs per a lestabliment daquesta estratgia se situen sobre ciutats i rees urbanes que ja tenen un nivell considerable de capitalitat i centralitat territorial dins

Disposicions

36888

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

del sistema nodal metropolit i catal. La concreci de les operacions mitjanant plans directors urbanstics sha de desenvolupar sota aquest criteri. Accessibilitat general. Les operacions de desenvolupament nodal han daprofitar al mxim els llocs de millor accessibilitat territorial on encara s possible efectuar aquest tipus dimplantacions. Aquests llocs de mxima accessibilitat territorial es determinen tant a partir de les actuals xarxes de transport com de les futures xarxes proposades pel Pla en coherncia amb la planificaci sectorial en matria dinfraestructures. 3. rees urbanes de polaritzaci. Els smbols assenyalats al plnol 2.3 tenen un carcter indicatiu quant a localitzaci i, per tal de desenvolupar aquestes estratgies, conv la redacci de plans directors urbanstics que concretin les condicions dintegraci urbana, extensi, continguts, accessibilitat i altres caracterstiques dordenaci o aquells aspectes quantitativament i dimensional significatius. Amb carcter general i indicatiu, el Pla estableix per a aquestes rees la definici doperacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament de processos de polaritzaci urbana que dotin dequipaments i centralitats a les rees urbanes disperses i especialitzades en qu sinsereixen, per la qual cosa sestableixen les segents condicions: Complexitat urbana. Es tracta de generar noves peces urbanes amb residncia, activitat i serveis, equilibradores i polaritzadores de les rees urbanes disperses o massa especialitzades en qu sinsereixen. Centre urb. La petita dimensi dels centres urbans existents en aquestes rees, en relaci amb les seves dimensions globals, implica que la finalitat de les operacions urbanes a desenvolupar, en els llocs de millor accessibilitat territorial, sigui la dotaci de noves peces de centralitat amb funcions i equipaments de referncia per a les rees urbanes del seu entorn. Per tal de garantir una intensitat urbana raonable a les noves rees centrals, el Pla determina que els plans directors urbanstics que els desenvolupin, tal com especifica el ttol V, han destablir unes edificabilitats mnimes per al desenvolupament del planejament municipal. Relaci amb el territori. La dimensi relativa de les operacions de polaritzaci a planificar implica una acurada selecci del lloc i ladopci de les formes urbanes per tal que els nous sectors urbans qualifiquin i complementin les rees urbanes existents i minimitzin els impactes negatius sobre el sistema despais oberts. Accessibilitat general. Les noves operacions de polaritzaci urbana han daprofitar al mxim els llocs amb bona accessibilitat territorial determinats tant per les actuals xarxes dinfraestructures de transport com per les proposades en aquest Pla. 4. Eixos urbans de desenvolupament nodal. En el plnol 2.3 sassenyalen els eixos urbans de desenvolupament fora dels continus urbans intermunicipals. Aquests eixos es componen de nuclis urbans alineats al llarg deixos dinfraestructures de gran capacitat, tant viries com ferroviries, que en conjunt representen opcions importants de desenvolupament a escala de sistema nodal de ciutats, amb capacitat de localitzar funcions i equipaments de carcter comarcal. El Pla assigna als nuclis urbans principals daquests eixos lestratgia de creixement mitj regulada per larticle 3.15 daquestes normes. En el cas de leix central del Peneds, el Pla estableix la formulaci dun Pla director urbanstic tal com sespecifica al ttol V daquestes normes. Article 3.15 Creixement mitj i moderat 1. El Pla estableix aquesta estratgia en aquells nuclis o rees de mitjana o petita dimensi urbana que per les seves condicions de sl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat fsica com a rees urbanes. En mbits on no hi hagi rees urbanes de major importncia, algunes de les quals sassigna lestratgia de creixement moderat, poden assolir, en funci del seu valor de posici, una funci nodal amb relaci al seu entorn prxim.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36889

2. Lextensi urbana mxima que el Pla dordenaci urbanstica municipal pot proposar s orientativament la que resulti de laplicaci de les segents expressions alfanumriques: Moderat E= 30*A*f /100 Mitj E= 60*A /100 E: superfcie de lextensi urbana admissible. A: superfcie de clcul de lrea urbana existent. f: factor de correcci per a nuclis de petita dimensi. 3. La superfcie de lrea urbana existent a considerar en el clcul (A) sha de determinar de la manera segent: shan de comptabilitzar tots els sls consolidats o urbanitzats en la data daprovaci definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes ds dominant residencial o mixt amb una presncia significativa dhabitatge, incloent-hi tota la superfcie viria, de zones verdes i dequipaments integrats o associats a aquestes trames, que formen part dels mbits dels nuclis histrics i les seves extensions assenyalats, de manera indicativa, al plnol 2.3. En la determinaci de lrea urbana existent es poden comptabilitzar els sls urbanitzats no edificats i els sls en procs durbanitzaci que en lany daprovaci del Pla territorial es trobaven en procs durbanitzaci avanada i clarament perceptible sobre el terreny. Tamb, en casos excepcionals, es poden comptabilitzar les peces de sl no urbanitzable contiges a lrea urbana i ocupades per edificacions plenament integrades a la vida urbana com per exemple un equipament, una masia reconvertida a ls hoteler, etc. que es classifiquin com a sl urb i que, per tant, no computen com a extensi urbana. Altres supsits, com el fet de tenir el projecte durbanitzaci aprovat o un aval dipositat no sn justificaci suficient per a que puguin computar com a superfcie de lrea urbana existent. En cas que les trames considerades estiguin en contigitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se drees especialitzades, una proporci daquestes es considera que forma tamb part de lrea urbana existent a efectes de clcul, amb els segents lmits: a) No ha dincrementar en ms del 60% lrea urbana de carcter residencial i mixt delimitada a efectes de clcul. b) Es comptabilitza noms el sl dactivitat econmica consolidat o urbanitzat que est situat dins duna franja al voltant daquesta mateixa rea urbana, duna amplada igual a la meitat del mxim dimetre daquesta. 4. En el clcul per proporcionalitat de lextensi urbana admissible (E) en lestratgia de creixement moderat, sha daplicar a les superfcies de clcul iguals o inferiors a 50 ha un factor de correcci que sobtindr de laplicaci de lexpressi alfanumrica segent. f = (18 + A 0,005 * A)/(A+5) A: superfcie de clcul de lrea urbana existent en ha. El factor f tindr el valor 1 per a superfcies de clcul iguals o superiors a 51 ha i el valor 2,43 per a superfcies de clcul iguals o inferiors a 4 ha. 5. Quan el municipi no tingui cap rea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part de lrea urbana principal o separada daquesta, o quan lrea industrial existeixi, per hagi exhaurit o estigui en vies dexhaurir la disponibilitat de sl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la superfcie de sl dextensi urbana admissible resultant de laplicaci de les condicions establertes pels apartats 2, 3 i 4 daquest article, en un 25% de la seva superfcie amb dest a rea especfica dactivitat industrial. La superfcie de sl pendent docupar en un rea industrial existent disminueix la superfcie resultant de laplicaci del percentatge assenyalat. La nova rea per a activitat industrial sha de situar en continutat amb la resta de teixits dextensi, tanmateix per raons topogrfiques, paisatgstiques o dordenaci, pot disposar-se separada, per ben articulada, amb la resta de teixits mitjanant algun espai urb o periurb o algun element dinfraestructura o com a extensi dun rea especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat especficament com a no extensible.

Disposicions

36890

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

6. La superfcie dextensi urbana que determinar el Pla dordenaci urbanstica municipal comprn els sectors de sl urbanitzable i el sl urb no consolidat que estigui en disposici dsser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difcil desplaament. 7. El sl urb no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o installacions que hagin de ser objecte dun procs de remodelaci, la complexitat del qual permet preveure que no es desenvolupar dins dels primers 8 anys de vigncia del Pla, no sha de tenir en compte en el clcul. En tot cas, el Pla dordenaci urbanstica municipal ha de justificar aquesta previsi. 8. Lextensi que resulta de laplicaci dels apartats anteriors comprn els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a lactivitat econmica industrial o terciria que sintegren en la trama general de lrea urbana. Lextensi representa el mxim orientatiu que el Pla considera adequat per al termini 2006-2026, sens perjudici del que assenyala larticle 3.14. En cas que shagus dexcedir aquest mxim, encara que sigui en poca quantitat, sha de justificar expressament per la racionalitat de lordenaci, la coherncia amb els objectius del Pla o altres motius dinters pblic. 9. El planejament urbanstic ha de definir els mbits de sl urb no consolidat i sl urbanitzable constituents del creixement i ha de fer explcita la comprovaci que no excedeixen del lmit establert en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la soluci de necessitats o oportunitats de millora de lrea urbana, sadmet com a justificaci per a sobrepassar si s necessari el lmit dextensi establert la provisi de sl per als segents usos, dacord amb les especificacions que sassenyalen en aquest apartat: a) Habitatges de protecci pblica en proporci superior al mnim establert per la legislaci. b) Establiments hotelers. c) Equipaments pblics supramunicipals. d) Equipaments privats qualificadors del nucli i rea urbana (culturals, turstics, cientfics, sanitaris, educatius...). e) Propostes de translaci i compactaci de sl urbanitzable classificat en el planejament vigent, dacord amb el que assenyala larticle 3.19, apartat 4.b. f) Cessions per a sistemes de parc urb i equipament manifestament superiors als estndards exigibles per la normativa vigent. Lincrement dhabitatges de protecci pblica t com a limitaci que el total dhabitatges de protecci pblica existents ms previstos no ha dexcedir del 40% del total dhabitatges del municipi existents ms previstos i lincrement de sl per aquest concepte no ha de superar en cap cas el 30% de sl dextensi urbana admissible. Quan es proposin habitatges de protecci pblica en proporci superior al mnim establert per la legislaci, no comptabilitza el percentatge de sl equivalent al percentatge dedificabilitat residencial dedicada a habitatges de protecci pblica addicional a lexigible. Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensi han destar en parcella nica, no segregable i ds excloent. Els terrenys destinats a habitatges de protecci pblica, equipaments pblics o privats i hotels, que per ra daquests usos excedeixin de lextensi obtinguda per aplicaci del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 daquest article, no poden variar el seu dest urbanstic sense una prvia modificaci, en aquest sentit, del Pla territorial. La translaci i compactaci drees de sl urbanitzable dispers existent en desenvolupament de lapartat 4 de larticle 3.19 per a situar-les en continutat amb el nucli, o amb els seus creixements previstos, no comptabilitza com a rea dextensi quan el nombre dhabitatges de lextensi proposada no excedeix dels que podien construirse en la pea de sl urbanitzable separada i el valor de laprofitament urbanstic en

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36891

la nova situaci no s superior al que tenia en la pea de sl urbanitzable separada. El compliment daquesta darrera condici pot comportar la disminuci del nombre dhabitatges, de la seva superfcie i de la superfcie privatitzable dels sector. Les rees dextensi que aportin una major proporci de sistemes de parc urb o equipament que els mnims establerts per larticle 65 de la legislaci urbanstica vigent en funci de ledificabilitat (20 m sl/100 m de sostre per a parc urb i 20 m sl/100 m de sostre per a equipament) no computen en la superfcie corresponent a lescreix daportaci de sistemes respecte al mnim. Ats que el motiu de la superior aportaci de sistemes pot ser la cobertura de dficits existents o lestructuraci urbana, aquests sistemes han destar representats grficament en els plnols de proposta o tenir un grau suficient de determinaci espacial que en justifiqui linters. Els motius de justificaci de majors extensions assenyalats sn vlids tamb en les modificacions dels POUM. Article 3.16 Millora urbana i compleci 1. El Pla estableix aquesta estratgia en aquells nuclis i rees urbanes que per la seva petita dimensi no tenen capacitat per estructurar extensions urbanes o que no disposen de sl fsicament apte per a la urbanitzaci o que tenen un baix nivell daccessibilitat. Lobjectiu daquesta estratgia s la recuperaci i millora daquests nuclis com a patrimoni urbanstic, mitjanant el foment de la residncia associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residncia de reutilitzaci, i tamb als serveis turstics de qualitat i petita escala. 2. Dacord amb aquesta estratgia, els plans dordenaci urbanstica municipal corresponents shan de centrar en el manteniment, la reconstrucci i millora de les trames urbanes existents amb especial atenci al manteniment de la tipologia arquitectnica dominant en el lloc. Tanmateix, els plans dordenaci urbanstica municipal poden determinar, mitjanant la delimitaci i lordenaci precisa del sl urb daquestes rees, petites extensions encaminades a la compleci de lassentament, la regularitzaci de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element dactivitat econmica o equipament. Els petits creixements han de ser suficients per a atendre les necessitats internes del nucli, llevat del cas que no fos possible per les condicions fsiques de lentorn (forts pendents, talls orogrfics, riscos o incompatibilitat per protecci paisatgstica aprovada). 3. Les extensions dels nuclis que es proposin en els POUM noms es poden classificar com a sl urb i han de tenir una ordenaci precisa de ledificaci definida en el mateix Pla. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polgons dactuaci quan calgui algun procs de reparcellaci per a la cessi del carrer o algun element pblic. Lordenaci precisa que estableixi el POUM t com a criteri prevalent la integraci morfolgica i paisatgstica en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenaci pot modificar-se mitjanant un Pla de millora urbana si esdevingus convenient sense disminuir el grau dintegraci morfolgica i paisatgstica de lordenaci anterior. 4. Els objectius i lnies dacci de lestratgia de millora i compleci aqu assenyalats shan de considerar adequats tamb per a qualsevol nucli de petita grandria encara que shi hagin establert estratgies que possibiliten una major extensi de lrea urbana. 5. Lassenyalament daquesta estratgia en nuclis que formin part del sl no urbanitzable en municipis amb planejament dordenaci urbanstica municipal, o que no tinguin establert el seu rgim de sl per estar en municipis sense planejament, no implica la seva necessria classificaci com a sl urb en la revisi o formulaci del pla municipal. El POUM pot mantenir el rgim de sl no urbanitzable si es considera ladequat per a la consecuci dels objectius urbanstics que pretengui, dins dels lmits establerts per aquest article.

Disposicions

36892

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Article 3.17 Estratgia de manteniment del carcter rural 1. Mitjanant lestabliment daquesta estratgia, el Pla regula dos tipus dentitats existents: a) les formades per agrupacions dedificacions rurals que mantenen una clara separaci entre si, on estableix que cal que es mantingui la configuraci dispersa de lassentament i seviti una compactaci contradictria amb el seu carcter estrictament rural; b) les que presenten una estructura compacta de petita magnitud, resultat de ladaptaci morfolgica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta configuraci. 2. Els plans dordenaci urbanstica municipal han dincloure aquests assentaments en el sl no urbanitzable i establir les normes adequades per al manteniment del seu carcter. Tanmateix no sexclou, quan estigui justificat per algun objectiu dinters pblic, que alguna daquestes rees es pugui incloure en una delimitaci de sl urb amb una ordenaci que asseguri el manteniment del seu carcter. Article 3.18 Previsions de desenvolupament i terminis 1. Les previsions de creixement de les rees urbanes sl urbanitzable i sl urb no consolidat que els plans dordenaci urbanstica facin com a resultat de laplicaci de les disposicions de larticle 3.15, shan de determinar a partir de la situaci fsica aproximada de cada rea o nucli urb en la data daprovaci del Pla i sha dentendre que corresponen al perode temporal fins lany 2026. 2. En el cas que es prevegi lexhauriment prxim del sl urbanitzable i del no consolidat, perqu es trobin construts o en procs de construcci els solars corresponents al 75% de ledificabilitat daquestes rees de sl, lajuntament pot sollicitar una nova revisi del pla dordenaci urbanstica municipal. La revisi es pot autoritzar amb les condicions que siguin oportunes en funci dels criteris de planejament territorial i de les dades que proporcioni el procs de seguiment del Pla a qu es refereix larticle 1.12. Article 3.19 Estratgies per a les rees especialitzades 1. Sn objectius del Pla la minimitzaci de les rees especialitzades allades ds residencial, laugment de la integraci urbana daquelles que estan en contigitat amb nuclis o rees urbanes complexes i, en tot cas, la racionalitzaci de les ubicacions daquelles rees especialitzades que, per causa del seu s, hagin destar allades. Sn, per tant, propostes coherents amb els objectius del Pla territorial aquelles que les revisions dels POUM facin en el sentit de disminuir el sl qualificat per al desenvolupament drees especialitzades allades i aquelles altres encaminades a aconseguir una major integraci de les rees especialitzades que sn contiges als nuclis i rees urbanes i rees especialitzades. 2. Quan sigui necessari per a facilitar la supressi de qualificacions urbanstiques existents que possibiliten el desenvolupament de noves rees especialitzades en localitzacions contradictries amb els objectius del Pla, les revisions del POUM podran proposar, en substituci, increments de sl urbanitzable dels nuclis i rees urbanes i rees especialitzades que continguin similar nombre dhabitatges o superfcie dactivitat econmica, sempre que es respectin les condicions que assenyala larticle 3.24. La supressi drees qualificades que per causa de la seva localitzaci, topografia, falta daccessibilitat o dificultat de dotaci de serveis siguin dimprobable urbanitzaci no pot motivar la creaci dextensions de substituci en els termes establerts en aquest apartat. 3. El Pla recull la realitat de la implantaci o la possibilitat de desenvolupament, dacord amb el planejament urbanstic vigent, de les rees especialitzades existents

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36893

en el territori i que sassenyalen en els plnols dordenaci. A totes aquestes rees s daplicaci el que, amb carcter general, disposen aquest article i larticle 3.24. 4. En algunes rees especialitzades el Pla expressa la necessitat de reorientar el seu desenvolupament per tal que sigui ms coherent amb els objectius dordenaci territorial, mitjanant lassenyalament dalguna de les estratgies segents: a) Canvi ds/reforma. Sassenyala en aquelles rees que caldria transformar perqu tinguin una funci en el territori que aprofiti millor, des del punt de vista de linters pblic, els avantatges de la seva localitzaci. b) Reducci o extinci. Sassenyala en aquelles rees previstes pel planejament urbanstic, i fins i tot existents, que comporten una extrema contradicci amb els criteris de planejament territorial, en les quals, ja sigui pel seu escs grau de consolidaci o per la gran afectaci dels valors territorials que comporten, es considera socialment rendible abordar la seva reducci o extinci. Sempre que sigui possible, el planejament urbanstic ha doptar per lextinci de les rees especialitzades assenyalades. En cas contrari, sha daplicar la reducci mxima possible en cada cas. Ledificabilitat corresponent a aquestes rees es pot traslladar als nuclis urbans amb estratgies de continus urbans o de nucli, segons especifica larticle 3.15. 5. El desenvolupament de les estratgies requereix la seva concreci mitjanant els instruments de planejament urbanstic adequats en cada cas. 6. El Pla admet la creaci de noves rees especialitzades dactivitats econmiques, ja sigui perqu ls i caracterstiques daquestes rees no permeten integrar-les en els creixements dels nuclis i rees urbanes i rees especialitzades formats per teixits complexos o perqu conv que constitueixin un nou punt de referncia territorial. Les condicions per a la creaci de noves rees especialitzades dactivitats econmiques sespecifiquen als articles 3.24 i 5.3. Article 3.20 Extensions de les rees especialitzades En els casos que sassenyalen en aquest article, les rees especialitzades poden ser objecte dextensi mitjanant locupaci del sl confrontant de protecci preventiva que es determini en la revisi, o modificaci, del planejament dordenaci urbanstica municipal: a) Quan una nova rea dactivitat econmica de gesti plurimunicipal se situ en continutat en una rea especialitzada assenyalada pel Pla. b) En la revisi del planejament dordenaci urbanstica municipal es pot localitzar part de les rees dextensi, quantificades en el marc de lestratgia proposada a lrea urbana, com a extensions de les rees especialitzades que hi siguin contiges. c) Per a ampliaci de les installacions o lespai que sigui necessria per a la continutat duna activitat econmica espacialment unitria despecial inters per al municipi i es donin les segents circumstncies: No s possible realitzar lampliaci dins de lrea especialitzada delimitada en el Pla. Es tracta dactivitats intensives de gran projecci territorial i de difcil trasllat o, en rees amb poca activitat econmica, es tracta duna activitat despecial importncia pels seus llocs de treball o per la generaci de riquesa a escala comarcal o local. d) Per a la ubicaci dequipaments i serveis de titularitat pblica, compatibles amb els usos de lrea especialitzada. e) En rees residencials amb un elevat grau de consolidaci i amb una proporci significativa dhabitatge principal, quan es tracti de millorar lordenaci, la integraci en el territori, lequipament o laccessibilitat, sempre que no comporti un augment de la superfcie de lespai parcellat per a habitatge o altres usos privats. Excepcionalment, quan lajuntament hagi dexecutar nous accessos o connexions necessries per a la seguretat o unes condicions de mobilitat acceptables de lrea es pot admetre un increment raonable de lespai parcellat que faciliti el costejament de les obres si no hi ha altra possibilitat de finanar-les.

Disposicions

36894

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Lordenaci i justificaci de lextensi de lrea especialitzada que es proposi dacord amb lassenyalat en els casos c, d i e sha de fer en la revisi o modificaci del pla dordenaci municipal, que ha dincloure, a ms, lestudi dimpacte i integraci paisatgstica de la proposta dextensi a qu fan referncia les directrius del paisatge. Article 3.21 Directrius generals dordenaci de les rees dextensi i de reforma urbana en el planejament urbanstic 1. Els instruments de planejament urbanstic general, dacord amb les condicions derivades de les estratgies que el Pla assigna a cada rea urbana del territori, han de delimitar i definir les caracterstiques de les rees dextensi i reforma urbana que proposin desenvolupar. Sens perjudici de les limitacions a lextensi que dins lhoritz del Pla estableixen les estratgies, la localitzaci, delimitaci i definici dels usos dels nous sectors de sl urbanitzable sha de fer de manera que no dificultin la coherncia amb les trames urbanes i lentorn rural daltres opcions dextensi addicionals que a llarg termini poguessin ser convenients. 2. Les noves trames urbanes dextensi o reforma regulades pel planejament general han de respondre als criteris destalvi de sl i de proporcionalitat entre poblaci i llocs de treball localitzats interpretats en el conjunt de lmbit municipal o plurimunicipal objecte de planejament. Aix mateix, el disseny de les noves trames ha dincorporar criteris de prevenci de riscs, de qualitat paisatgstica, deficincia energtica, destalvi daigua, de mobilitat sostenible, dafavoriment de la biodiversitat en la vegetaci urbana, de prevenci de la contaminaci, de gesti dels residus i de protecci del patrimoni cultural. 3. Les noves trames urbanes shan dadequar a les condicions topogrfiques de lespai on subiquin i, sens perjudici de les solucions concretes dordenaci adequades en cada cas, shan destablir relacions de continutat i harmonia formal amb les trames existents. Cal extremar lobservana daquests criteris en aquelles rees i nuclis que per la seva visibilitat sn components significatius del paisatge. 4. Els plans dordenaci urbanstica municipals, i els plans directors, si sescau, han de proposar les regulacions que compatibilitzin els criteris assenyalats a lapartat 2 amb lexigncia de coherncia formal i tipolgica assenyalats a lapartat 3, com tamb, en el seu cas, amb els objectius de creaci despai especfic per a activitats econmiques a qu fa referncia larticle 3.24. En tot cas, els objectius de compacitat i densificaci que es deriven del criteri destalvi de sl no poden ser argument acceptable per a la ruptura estrident de les pautes formals de les rees i nuclis urbans existents. 5. El planejament urbanstic municipal ha destablir mesures per tal que el creixement per extensi es produeixi de manera gradual i contnua respecte a lassentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre lextensi de les rees en procs durbanitzaci i lrea urbana consolidada. Igualment, establir mesures per tal de corregir creixements no desenvolupats en localitzacions poc aptes dacord amb les determinacions de la legislaci urbanstica, els criteris ambientals del Pla i els valors naturals i paisatgstics del territori. 6. En particular, el planejament urbanstic general ajustar loferta de sl residencial i sl per a activitat econmica dacord amb lestratgia assignada pel Pla segons aquest ordre de preferncia: Requalificaci dels teixits obsolets perimetrals al centre urb tot valorant si sescau la possibilitat dactuar preferentment en sl urb no consolidat. Extensions urbanes sobre sl urbanitzable sense planejament aprovat definitivament contiges al centre urb. Classificant noves rees dextensi urbana contiges a les anteriors. 7. El planejament urbanstic ha de promoure la coincidncia dels espais lliures amb les possibles rees dexpectativa arqueolgica i, en general, amb valors patrimonials de tota ndole previs a lextensi urbana.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36895

8. El desenvolupament dels creixements urbanstics i de les renovacions urbanes previstes no noms ha de subordinar-se a lexecuci prvia o simultnia de les infraestructures necessries per atendre les necessitats dabastament i sanejament daigua que generin, sin que ha de condicionar-se a una garantia prvia de labastament que asseguri lexistncia del recurs i el seu subministrament, en base a un s sostenible daquest. A ms, el creixement urbanstic municipal ha dinternalitzar el cost global de la disposici, distribuci i garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament. Article 3.22 Limitacions fsiques a lextensi urbana La concreci espacial del sl urbanitzable per a lextensi de les rees urbanes o, si sescau, per a la delimitaci de noves rees especialitzades o dactuacions dinters estratgic, sha defectuar a travs dels instruments de planejament general urbanstic, dacord amb el que el Pla hi estableix. En aquesta concreci, el planejament urbanstic ha de respectar les condicions limitatives que en determinats llocs assenyalen les determinacions del Pla pel que fa als connectors, tal com sassenyala a larticle 2.23. Article 3.23 Estratgia complementria dequipament Lestratgia complementria dequipaments sassenyala en aquelles rees amb expressa necessitat dequipament la satisfacci de la qual pot ser motiu docupaci addicional de sl confrontant amb aquest dest. Les delimitacions de sl dequipament en rees de sl confrontant es poden tramitar encara que no shagi assenyalat aquesta estratgia si hi ha una necessitat justificada, no es pot satisfer dins de lrea i hi ha sl confrontant amb aptitud per a aquest dest. Lestratgia complementria dequipament s susceptible daplicar-se a: a) rees residencials allades de baixa densitat (urbanitzacions); b) rees especialitzades dactivitat; c) espais articuladors drees especialitzades. Article 3.24 Creaci despais per a lactivitat econmica 1. s un objectiu del Pla avanar en la proximitat i la integraci espacial dels habitatges i els llocs de treball i, en conseqncia, recomana que el planejament urbanstic faciliti sempre que sigui possible la convivncia dactivitat econmica i habitatge en els teixits urbans existents i en els de nova creaci. Tanmateix, tenint en compte que els requeriments funcionals i tipolgics de determinades activitats poden fer molt problemtica la seva convivncia amb els teixits amb domini de ls dhabitatge, es considera plenament coherent amb els objectius del Pla la creaci de noves rees destinades especficament a activitats econmiques que no tenen cabuda en els teixits urbans amb habitatge. 2. La creaci de noves rees especfiques per a lactivitat econmica sha de fer dacord amb les pautes i procediments establerts per aquestes Normes dordenaci territorial i, llevat que hi hagus justificaci suficient en sentit contrari, ha de respectar els criteris generals segents: a) Sha de tendir a assolir una correspondncia entre habitatges i llocs de treball en lmbit de lrea urbana, el municipi o el sistema urb quan sigui lmbit adient per a un tractament funcional dels desplaaments habitatge-treball. Quan lrea dactivitat econmica, tant si es tracta de sl classificat pel planejament vigent o de noves propostes dactuaci tingui, per la seva dimensi o pel carcter de la iniciativa, un abast supramunicipal, el criteri dequilibri entre llocs de treball i poblaci sha de considerar en lmbit funcional del mercat de treball que correspongui a lrea. b) En el cas que el nucli o rea urbana necessiti una rea especfica dactivitats poc compatibles funcionalment o tipolgicament amb els teixits dhabitatge, pot

Disposicions

36896

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

crear-la en lmbit del seu sl urb o de les extensions que dacord amb lestratgia establerta pel Pla puguin portar-se a terme. Aquestes rees dactivitat econmica han de fomentar lautocontenci de la mobilitat laboral tot tractant dequilibrar els llocs de treball i poblaci ocupada resident en el municipi. Aix mateix, aquestes rees shan de disposar en continutat o articulades fsicament amb les trames urbanes existents o previstes pel planejament i sha de tractar acuradament la seva imatge arquitectnica, en especial la transici tipolgica amb els teixits existents. Donat el cas que la implantaci de lrea dactivitat hagi de comportar un canvi important en la imatge exterior del nucli o rea urbana, cal sotmetre-la a les condicions dintegraci paisatgstica que assenyalen les directrius del paisatge. c) Sha devitar en lordenaci drees dactivitat econmica que estan clarament diferenciades dels teixits urbans amb habitatge ladmissi daquells usos comercials, hotelers, etc. que podrien integrar-se en aquests teixits com a factors destructuraci urbana. Tanmateix, sadmeten com a usos de lrea dactivitat econmica quan responguin a necessitats funcionals de la resta dactivitats o quan actun com a elements darticulaci entre els teixits especfics dactivitat econmica i la resta de teixits de lrea urbana. d) Sha devitar la implantaci dusos extensius, generadors de pocs llocs de treball i descs valor afegit en els sls per a activitat econmica propers a ciutats de certa entitat o en posicions properes a estacions ferroviries. e) Sha de prioritzar la ubicaci de noves rees especfiques per a lactivitat econmica sobre eixos existents o previstos de transport pblic quan es tracti de zones riques en creaci de llocs de treball i en posicions delevada accessibilitat, i que no afectin la mobilitat urbana i local, quan es tracti dactivitats que generin una elevada mobilitat de mercaderies. f) Les iniciatives de noves rees dactivitat econmica han de preveure i garantir en el seu planejament els accessos des de la xarxa viria i la dotaci dels subministraments energtics que siguin necessaris en funci de les dimensions de lrea i de les activitats previstes. Aix mateix, es preveuran en el planejament de lactuaci les reserves despai per a la ubicaci de les subestacions de transformaci necessries. g) Sha de minimitzar limpacte sobre les persones i el medi ambient provocat per la mobilitat generada per la nova rea dactivitat econmica. Tant per a la mobilitat de les persones com de les mercaderies, i mitjanant la realitzaci dun estudi de mobilitat generada, s necessari estimar el seu increment potencial de desplaaments, avaluar la capacitat dabsorci de les infraestructures i dels serveis viaris i ferroviaris, i valorar les mesures i actuacions que es proposin per tal que la nova mobilitat generada segueixi unes pautes caracteritzades per ls dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental. Aquest estudi ha delaborar unes disposicions normatives amb lobjecte destablir les determinacions que permetin la seva gesti sostenible. 3. La creaci de noves rees dactivitat econmica pot fer-se per alguna de les vies segents: a) Mitjanant els plans dordenaci urbanstica municipal, els quals les poden proposar en transformacions de sl urb o en processos dextensi urbana en el marc de les estratgies de desenvolupament urbanstica establertes pel Pla, i dacord amb el que disposa larticle 3.29. b) Com a rees dinters i iniciativa plurimunicipal, dacord amb el que disposa larticle 5.3. c) Com a extensions drees dactivitat econmica existents o qualificades quan es tracta dalgun dels supsits assenyalats per larticle 3.20. d) Mitjanant el procediment que estableix larticle 1.14 en aquells casos en qu la nova rea dactivitat t un inters territorial justificable pel seu valor estratgic i/o pel seu inters plurimunicipal, avalat per un informe favorable de la Comissi dUrbanisme de Catalunya. e) Mitjanant la determinaci en plans directors urbanstics, la qual, dacord

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36897

amb el que disposa lapartat 8 de larticle 1.14, comporta tamb el reconeixement del seu inters territorial. Les rees dactivitat econmica resultants dels processos assenyalats als punts b, d i e poden tenir una localitzaci contigua o separada de les altres rees dactivitat o rees urbanes per b que la continutat s en principi preferible. Mentre no es demostri que, en lmbit comarcal, la quantitat de sl per activitat econmica que es pot implantar en el marc de les estratgies de desenvolupament urbanstic establertes pel Pla no permet atendre les necessitats de sl, les possibilitats que es recullen en els punts b, d i e daquest apartat hauran de justificar un elevat valor estratgic diferent als dels polgons industrials convencionals i tindran un carcter excepcional. Article 3.25 Relaci entre activitat i accessibilitat 1. Per tal de garantir la mxima eficincia del sistema productiu i una mobilitat sostenible a la regi metropolitana de Barcelona sestableixen les segents pautes de relaci entre les infraestructures de mobilitat i la localitzaci dactivitats econmiques: A. Laccs directe sense creuar altres trames urbanes a la xarxa viria de primer nivell, autopistes i autovies, que lliguin les rees productives industrials de tipus manufacturer amb necessitat de transport pesat amb els intercanviadors ferroviaris de mercaderies s condici necessria per a lestabliment i desenvolupament daquestes rees industrials. B. Laccs directe a les xarxes de transport pblic dalta capacitat i amb infraestructura per a viatgers s condici necessria per a lestabliment i desenvolupament drees urbanes que puguin esdevenir centralitats dordre metropolit amb alt contingut dactivitat terciria doficines, comercial, i dequipaments dalt nivell datracci. C. Lexistncia de les dues condicions daccessibilitat anteriors ha de possibilitar la concreci en la localitzaci i el desenvolupament dels mbits de reforament nodal metropolit esmentats a larticle 3.14 2. Aquestes pautes de localitzaci sn daplicaci en el desenvolupament i concreci del Pla mitjanant plans directors urbanstics o altres figures de planejament urbanstic previstes en aquestes normes. Per tal daplicar aquesta norma sha de considerar lestat actual de les infraestructures, les previsions de desenvolupament de les xarxes que el propi pla estableix i daltres actuacions que puguin desenvolupar-se en el futur dacord amb el planejament territorial i sectorial a lefecte. Article 3.26 Habitatges de protecci oicial/pblica 1. El Pla t entre els seus objectius el de propiciar la creaci dhabitatge de protecci oficial per avanar cap a un territori socialment ms cohesionat que eviti la segregaci espacial dels collectius econmicament ms febles. Sha de tenir present aquest objectiu en la definici del planejament urbanstic dels municipis que sha delaborar dacord amb les estratgies del sistema dassentaments establertes pel Pla. 2. El Pla recomana que el planejament urbanstic augmenti la proporci mnima establerta per la normativa vigent en matria dhabitatge de protecci pblica quan es donen les segents circumstncies: a) Sectors de transformaci urbana o de reestructuraci residencial on es produeixi un augment del nombre dhabitatges previstos. b) rees dextensi urbana dinters metropolit. c) mbits de reforament nodal metropolit. 3. Els plans directors urbanstics proposats pel Pla, o altres que es considerin oportuns formular, poden determinar proporcions mnimes obligatries, en sostre o nombre, dhabitatges de protecci oficial referits a determinats municipis o sectors de desenvolupament.

Disposicions

36898

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Article 3.27 Determinaci especica sobre els mbits provinents de processos de parcellaci rstica en sl no urbanitzable Aquests mbits, sobre els quals s daplicaci la segona part de la disposici transitria onzena del Text refs de la Llei durbanisme (Decret legislatiu 1/2005), shan de mantenir en el rgim de sl no urbanitzable en els planejaments urbanstics municipals, ja que les caracterstiques distintives daquestes parcellacions no les fan susceptibles dincorporar-se al sistema dassentaments amb la classificaci en rgim de sl urbanitzable o urb. Article 3.28 Conservaci de zones humides i elements singulars dinters geolgic en el planejament urbanstic Les zones humides o els elements singulars dinters geolgic inclosos o que puguin quedar inclosos en mbits dun desenvolupament urbanstic o duna actuaci dinters territorial, regulada a larticle 1.14, han de ser objecte duna consideraci especial que ha de garantir la seva conservaci, la seva integritat, la seva funcionalitat ambiental i, si s el cas, el manteniment del seu valor com a referncia visual. Article 3.29 Desenvolupament del Pla mitjanant plans directors urbanstics 1. El Pla assenyala a larticle 5.2 els plans directors urbanstics que considera convenient redactar dins del seu perode de vigncia per tal de concretar amb ms precisi els components dabast plurimunicipal dels sistemes urbans del territori o amb els objectius especfics que en el seu cas sassenyalen. Tamb amb lobjectiu dun desenvolupament ms integrat de les propostes del Pla es pot, mitjanant el procediment establert per la legislaci urbanstica, acordar lelaboraci daltres plans directors que es considerin convenients. 2. Els plans directors urbanstics que abordin lordenaci del sistema assentaments poden, dacord amb els objectius establerts en cada cas, introduir ajustaments en la distribuci de les possibilitats dextensi urbana resultants de lestricta aplicaci de lestratgia de desenvolupament assignada a cada rea o nucli, sense contradir, per, la lgica estructural bsica que es deriva del conjunt de determinacions del Pla territorial en lmbit objecte del pla director urbanstic. Aix mateix, i mantenint la condici esmentada, els plans directors urbanstics poden determinar noves rees dactivitat econmica o de carcter mixt que no segueixin estrictament les estratgies per rees i nuclis, sempre que es justifiquin per unes superiors funcionalitat i coherncia formal de lordenaci plurimunicipal que el pla director estableixi. 3. Els plans directors urbanstics poden tamb establir vinculacions supramunicipals entre previsions daprofitament urbanstic i peces de sl significatives del sistema despais oberts per tal de facilitar-ne la cessi gratuta, si fos dinters la seva incorporaci al domini o patrimoni pblic. 4. Els plans directors urbanstics que abordin lordenaci del sistema dassentaments han davaluar la mobilitat generada per les noves planificacions i la seva incidncia sobre les xarxes generals de transport. Aquesta avaluaci sha de fer mitjanant un estudi de mobilitat generada, que ha delaborar unes disposicions normatives amb lobjecte destablir les determinacions que, basant-se en la nova mobilitat generada per persones i mercaderies, permetin la seva gesti sostenible. Article 3.30 Condicions generals dordre ambiental al desenvolupament urbanstic 1. El Pla proposa pautes per a la millor disposici espacial dels increments dhabitatges, activitats econmiques i equipaments motivats per unes dinmiques de creixement econmic que tenen causes independents del planejament territorial per b que aquest tracta de preveuren i dimensionar-ne les conseqncies fsiques en el territori.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36899

2. En absncia de determinacions especfiques per mbits territorials respecte als llindars de diverses variables ambientals que no haurien de sobrepassar-se per assegurar el desenvolupament sostenible del territori, els desenvolupaments urbanstics que les estratgies proposades pel Pla fan possibles han de garantir la seva idonetat ambiental mitjanant els processos davaluaci ambiental establerts per la legislaci vigent. 3. Quan, dacord amb les poltiques de racionalitzaci del consum i la producci dels vectors ambientals energia, aigua, residus i contaminants que es consideri oport adoptar, un document sectorial aprovat pel Govern de la Generalitat estableixi mesures de les quals es derivin limitacions concretes a lincrement dhabitants o dactivitats econmiques en lmbit territorial del Pla, sha de procedir a ladaptaci daquest pla a les limitacions establertes i, mitjanant els instruments adients, es procedir a adaptar-hi el planejament urbanstic. 4. En general, el planejament urbanstic que es desenvolupi en el marc del Pla ha dadoptar els objectius, criteris i indicadors ambientals del Pla. Aix mateix, en els nous creixements i en les operacions de transformaci urbana quantitativament rellevants, ha destablir mesures decoeficincia per a ledificaci, garantir la qualitat paisatgstica dels desenvolupaments urbanstics, preveure millores en leficincia energtica dels sistemes urbans, propiciar una major autosuficincia energtica de les seves activitats, i adoptar mesures per a reduir els consums daigua i els efectes dimpermeabilitzaci i de contaminaci en temps de pluja. Per assegurar una millora de la qualitat atmosfrica les caracterstiques de lordenaci han de facilitar la reducci de la concentraci dels contaminats per sota dels nivells establerts per la legislaci vigent, amb especial atenci a les mesures destinades a reduir les concentracions dxids de nitrogen (NOx) i partcules (PM10 i PM2,5, entre daltres). En tot cas, els nous desenvolupaments urbanstics o les transformacions urbanes quantitativament significatives han de tenir uns estndards elevats pel que fa al tractament dels vectors ambientals esmentades. 5. Les propostes relacionades amb la mobilitat consideraran els segents objectius: a) Moderar el consum de sl per a infraestructures de mobilitat, evitant duplicitats i infraestructures innecessries. b) Afavorir modes de transport ms eficient, mitjanant lobjectiu de facilitar el transport pblic, la bicicleta i la marxa a peu enfront del vehicle privat. c) No superar la capacitat de crrega en relaci amb la contaminaci atmosfrica a les zones sensibles, amb els criteris assenyalats al punt anterior. 6. Pel que fa al cicle de laigua i la gesti dels residus, sens perjudici de la legislaci sectorial i de les determinacions que lrgan ambiental pugui establir en el procs davaluaci ambiental del planejament urbanstic, es tindran en compte les directrius ambientals per al planejament urbanstic recollides a la Memria ambiental del Pla. 7. En general, el desenvolupament de les estratgies associades al sistema dassentaments resta condicionat a lexecuci prvia o simultnia de les infraestructures necessries per atendre les necessitats daccessibilitat, abastament daigua, subministrament energtic, sanejament daiges residuals i tractament de residus que es generin. TTOL IV Sistema dinfraestructures de mobilitat Article 4.1 Objecte Mitjanant el sistema dinfraestructures de mobilitat, que comprn la xarxa viria, la xarxa ferroviria i altres dinfraestructures fixes i tamb el sistema lo-

Disposicions

36900

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

gstic i els intercanviadors nodals associats als anteriors, el Pla estableix la xarxa de connectivitat fsica de persones i mercaderies que permet un funcionament integrat de lespai metropolit, tant pel que fa a lmbit del Pla com als diversos mbits territorials descala superior en qu aquest sinsereix. Article 4.2 Finalitat de les determinacions 1. Sens perjudici de la necessria coherncia amb el planejament sectorial corresponent, la inclusi de determinacions per al sistema dinfraestructures de mobilitat en el Pla t les segents finalitats: a) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes dassentaments urbans. b) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans, amb especial atenci als mbits de reforament nodal metropolit, tal com es determina a larticle 3.14. c) Vincular laccessibilitat als usos del sl que es prevegin en el territori, especialment pel que fa a lactivitat econmica, tal com es determina a larticle 3.25. d) Completar les xarxes bsiques establertes en els plans sectorials amb altres traats de menor rang que siguin rellevants a lescala del Pla. e) Definir les condicions dels elements dinfraestructura que siguin funcionalment i espacialment significatius en lmbit del Pla. f) Propiciar un bon ajustament dels traats a les condicions de la matriu biofsica del territori i minimitzar lefecte barrera de les infraestructures lineals moderant el consum de sl per infraestructures de mobilitat, i evitant duplicitats innecessries. g) Establir les prioritats dactuaci en infraestructures en lmbit del Pla, les quals han de ser concretades amb major nivell de detall a partir dels plans i programes elaborats pels organismes responsables de la gesti dinfraestructures de transport de la regi metropolitana de Barcelona. h) Assenyalar possibles opcions de desenvolupament de les infraestructures de transport a llarg termini. i) Potenciar el canvi modal en favor dels modes de transport ms sostenibles, vianants, bicicletes i transport pblic. j) Promoure lestalvi dinfraestructures de manera que sevitin les redundncies i sopti, en cada cas, per les solucions i els modes de transport ms eficients i viables. 2. Aquests objectius tenen el rang de principis rectors i han dinformar, en absncia de determinacions normatives ms especfiques, de la presa de decisions en els planejaments urbanstics, de les infraestructures i del medi ambient. Article 4.3 Determinacions griques del sistema dinfraestructures Els plnols dinfraestructures de mobilitat sn els elements que determinen grficament les xarxes viria i ferroviria del Pla, i distingeixen: La tipologia dels elements de la xarxa viria, que es determina dacord amb el que estableix larticle 4.4; La tipologia dels elements de la xarxa dinfraestructures ferroviries i de transport pblic, que es determina dacord amb el que estableixen els articles 4.5 i 4.6; Les actuacions de desenvolupament dels elements de la xarxa, que es determina dacord amb el que estableixen els articles 4.7, 4.8, 4.9 i 4.10. Article 4.4 Tipologies de la xarxa viria Sense perjudici de les tipologies corresponents als plans sectorials dinfraestructures de mobilitat i de la titularitat de les vies, el Pla territorial, des de la perspectiva funcional i geogrfica que proporciona el seu mbit espacial, adopta les tipologies segents per a la definici de les propostes de xarxa viria:

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36901

1. Autopistes i autovies existents. Sn les vies amb una funci estructurant primria que tenen caracterstiques dautovia o autopista i el Pla les recull pel fet de tractar-se de vies existents. 2. Vies estructurants primries. Sn les vies que tenen un paper estructurant de primer ordre en lmbit del Pla. Aquestes vies, si es justifica en els plans sectorials i en els projectes de traat, poden tenir categoria dautovia, per poden tenir altres tipologies, com ara vies de dues calades amb enllaos a nivell o vies duna calada, especialment en aquells corredors on ja existeixi una autopista o autovia. 3. Vies estructurants secundries. Sn les que tenen un paper estructurant a escala comarcal. Aquestes vies tenen secci variable adaptada a les caracterstiques especfiques de cada tram i han de ser no segregades i amb enllaos a nivell si no hi ha raons de seguretat que ho desaconsellin. 4. Vies estructurants suburbanes. Sn les ms prpies dels mbits metropolitans, vertebren sistemes urbans plurimunicipals i tenen, per tant, nombroses connexions amb la xarxa local daquests sistemes. Unes tenen el rang de vies estructurants primries i altres de vies estructurants secundries, per discorren majoritriament per entorns urbanitzats, la qual cosa condiciona les seves caracterstiques tcniques. La secci pot ser variable nombre de carrils, tronc central segregat o no, existncia de laterals i altres elements significatius dacord amb les condicions fsiques i els requeriments de lentorn. Aquestes vies, quan travessen rees urbanes, requereixen dunes mesures dintegraci ambiental especfiques que les facin compatibles amb el carcter daquestes. 5. Vies integrades. Sn vies amb un paper estructurant bsicament local i de connexi amb les vies de rang superior. Tenen un grau dintegraci elevat amb la topografia i les activitats del territori. Comprenen la major part de les que es poden denominar locals o paisatgstiques. Sn majoritriament vies duna calada no segregades. Per sota daquesta categoria es troben la resta de vies locals, les vies especfiques per a ciclistes i aquelles ms especficament prpies del medi rural, com els camins agrcoles, pistes forestals i vies pecuries. Article 4.5 Tipologies de la xarxa dinfraestructures ferroviries i de transport pblic Sens perjudici de les tipologies corresponents als plans sectorials dinfraestructures de mobilitat i de la titularitat de les vies, el Pla territorial, des de la perspectiva funcional i geogrfica que proporciona el seu mbit espacial, adopta les tipologies segents per a la definici de les propostes de xarxa ferroviria: 1. Xarxa daltes prestacions. Aquesta xarxa est formada per lnies dample UIC amb unes caracterstiques de traat que permeten assolir altes velocitats. A la regi metropolitana de Barcelona est integrada per la lnia dalta velocitat MadridBarcelona-frontera francesa, i la connexi amb la lnia transversal ferroviria. La primera daquestes lnies disposa duns trams dissenyats noms per a passatgers i daltres de mixtes per a passatgers i mercaderies. La lnia transversal, en canvi, est totalment dissenyada per a un trnsit mixt de viatgers i mercaderies. 2. Xarxa exclusiva de mercaderies. Aquesta categoria comprn els trams de la xarxa de ferrocarril dedicats exclusivament al transport de mercaderies i inclou trams de diferents amples. La xarxa de transport de mercaderies es completa amb els trams de la xarxa ferroviria daltes prestacions i de rodalia que admeten trnsit mixt de viatgers i mercaderies. 3. Xarxa de rodalia. Xarxa de ferrocarril de viatgers dample ibric. Aquesta xarxa tamb comunica la regi amb els territoris vens, i en alguns casos ha de compatibilitzar el servei de rodalia amb serveis regionals i trnsit de mercaderies. 4. Xarxa dFGC. La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) est formada per dues xarxes, la Llobregat-Anoia, dample mtric, i la BarcelonaValls, dample UIC. Aquestes lnies ofereixen un servei de ferrocarril suburb que es troba a mig cam entre el servei de rodalia i el de metro.

Disposicions

36902

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

5. Xarxa de tren-tramvia. s la xarxa de ferrocarril lleuger que uneix diferents sistemes urbans i que es pot connectar amb la xarxa ferroviria principal. 6. Xarxa de metro. s la xarxa de ferrocarril metropolit que dna servei a Barcelona i el seu continu urb ms immediat (bsicament, els municipis que formen lEntitat del Transport Metropolit). Aquesta xarxa inclou els serveis L6, L7 i L8 sobre la xarxa dFGC. 7. Xarxa de tramvia i plataformes reservades per a autobs. Les propostes incloses en aquesta categoria vertebren sistemes urbans plurimunicipals o uneixen sistemes urbans propers. Altres propostes dmbit ms local no incloses en el Pla es poden implantar a travs daltres instruments de planificaci de major detall. Aquestes lnies poden ser de tramvia, dautobs amb plataforma reservada o dels dos modes combinats. La definici del mode final sha de realitzar en funci dels nivells de demanda i la rendibilitat social que sobtinguin en les seves anlisis de viabilitat. 8. Plataformes BUS-VAO. Plataformes segregades sobre vies dalta capacitat existents especfiques per al transport collectiu i, en alguns casos, per a vehicles dalta ocupaci. Article 4.6 rees per al transport de mercaderies 1. El Pla defineix la localitzaci de plataformes dintercanvi carretera-ferrocarril de mercaderies, sens perjudici que nhi pugui haver daltres. Aquestes plataformes shan de situar sobre els eixos de la xarxa de mercaderies i amb connexi directa a la xarxa viria bsica. 2. Aquestes rees han de desenvolupar funcions logstiques per a lmbit dels seus entorns territorials. Article 4.7 Desenvolupament de les propostes del sistema dinfraestructures 1. Les actuacions que el Pla considera sn: Nou traat, en qu el Pla adopta diferents nivells de concreci en funci del seu grau de definici projectual i altres circumstncies concurrents: Trams amb algun nivell de projecte: la representaci grfica pretn expressar amb la mxima precisi possible la planta del traat projectat. Trams sense projecte: la representaci grfica s indicativa i cal entendre que el projecte podr introduir variacions significatives sempre que siguin justificades. Trams sense projecte amb representaci grfica esquemtica: s el cas daquelles variants viries de carcter local o intermunicipal de curt abast i de les lnies de tramvia o plataformes reservades per a autobs. Corredors amb indicaci esquemtica de la convenincia de la infraestructura o de necessitat de millora de la connexi. El Pla els assenyala en aquells casos en qu no hi hagi prou elements de coneixement per a prendre una decisi positiva o negativa respecte a un nou tram viari o ferroviari. Condicionament i millora, que comprn la millora de la secci o la millora del traat duna infraestructura existent. Manteniment, que afecta la resta de xarxa viria i ferroviria no inclosa en les actuacions anteriors. 2. Les actuacions dexecuci dinfraestructura viria i ferroviria i de les altres infraestructures de mobilitat que han de materialitzar les propostes i previsions del Pla shan de desenvolupar dacord amb les segents prescripcions: a) Les caracterstiques especfiques de la via han de ser concretades als plans sectorials i als projectes de traat que elaborin les administracions competents, dacord amb la legislaci aplicable i amb les determinacions que estableix aquest Pla territorial. En aquells casos en qu el Pla defineix grficament un traat viari, lestudi informatiu del tram ha de considerar-lo com una de les alternatives destudi, i en cas delecci duna alternativa diferent, cal que aquesta es justifiqui tamb en termes destructura i integraci territorial.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36903

b) El planejament urbanstic general, i si sescau, els plans especials urbanstics, han despecificar les condicions dinserci de les vies en lentorn urb. En aquells trams no executats i sense estudi informatiu o projecte de traat, el planejament urbanstic ha de recollir la traa proposada pel Pla territorial sense perjudici dels ajustaments motivats per la implicaci espacial de la via amb lrea urbana o amb la seva extensi, i de les especificacions que assenyali ladministraci sectorial competent. c) El Pla territorial assenyala les infraestructures que shan danar executant en consonncia amb el procs real de desenvolupament del territori. En tot cas, atesa la fonamentaci dels nous traats en els invariants fsics dels sistemes dassentaments i despais oberts que propugna el Pla, aquests poden mantenir el seu sentit com a previsions de futur, encara que no siguin executats dins lhoritz temporal de 2026, sense perjudici de la possibilitat dajustaments o modificacions en funci de noves circumstncies i mitjanant els procediments adequats. d) Les actuacions que es refereixen a infraestructures que han estat objecte de concessi shan dexecutar una vegada hagi finalitzat lesmentada concessi, sense perjudici de possibles acords de ladministraci competent amb lempresa concessionria que en facilits una execuci avanada. e) Les actuacions en lmbit de la regi metropolitana de Barcelona que han estat recollides a lannex 1 deixen destar subjectes al procs davaluaci ambiental estratgica que establia el PITC. Tot i aix, el Pla determina la introducci de certs aspectes de carcter estratgic a analitzar en la fase inicial de lAvaluaci dImpacte Ambiental per a les segents actuacions dinfraestructures: A) Actuacions en infraestructures no considerades prioritries pel procs davaluaci ambiental del Pla, segons sestableix a lapartat 5.1.1 de la Memria ambiental, a excepci de les que es detallen en lapartat B): Oportunitat de canvi modal en funci de diverses hiptesis de gesti i/o serveis. Establiment de la prioritat dexecuci enfront daltres situacions, la qual podr avanar o retardar la seva programaci. Establiment de les actuacions complementries sobre el sistema dinfraestructures i despais oberts. Definici de les caracterstiques tcniques com secci tipus, enllaos i connexions, estacions o punts de pas. B) Actuacions en infraestructures considerades com a trams sense projecte amb representaci grfica esquemtica i corredors amb indicaci esquemtica (segons la definici del punt 1 daquest article). A ms dels aspectes a tractar especificats a lapartat A: Avaluaci de la convenincia. f) Les actuacions de trams viaris que coincideixin amb la xarxa principal de carrils bicicleta de la regi metropolitana, a concretar amb el corresponent planejament sectorial, han de desenvolupar conjuntament ambdues xarxes. Les caracterstiques especfiques de la xarxa de bicicletes es concretaran amb el mateix nivell de determinaci que es faci per a la xarxa viria en el document de planificaci de qu es tracti. 3. Els projectes que concretin les actuacions considerades ambientalment prioritries, establertes a lapartat 5.1.1 de la Memria ambiental, han de complir de manera obligatria els condicionants establerts per a cada una daquelles. En cas contrari, lactuaci deixar de ser considerada ambientalment prioritria. Article 4.8 Implantacions dinfraestructures viries complementries deixos viaris existents 1. El Pla recull un conjunt dactuacions viries en corredors servits per autopistes que tenen per objecte la correcci dels efectes del peatge sobre la funcionalitat de la resta de vies, incrementar la capacitat en aquell corredor o segregar els trnsits locals dels de pas en aquestes vies. Aquestes actuacions sn:

Disposicions

36904

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Via complementria de la C-32 al llarg de tota la comarca del Maresme; Via complementria de la C-32 entre Sitges i Cubelles, i la seva continuaci; Millora de la C-35 entre la Roca del Valls i la comarca de la Selva (via complementria de lAP-7); A-7 entre lAlt i el Baix Peneds (via complementria de lAP-7); En aquests corredors el Pla estableix una srie de condicions dimplantaci per tal de minimitzar locupaci de sl i la fragmentaci del territori, i poder garantir la funcionalitat dels desplaaments locals i del transport pblic: Les solucions dimplantaci poden ser de tres tipus diferents i combinables per trams: a) Noves vies de carcter complementari al de lautopista; b) Ampliacions de capacitat i/o connectivitat de les autopistes existents; c) Aplicaci de mesures de gesti sobre els peatges en la lnia establerta en el Pacte Nacional dInfraestructures 2009, per tal de definir i aplicar una nova poltica de peatges que els consideri com a elements reguladors de la mobilitat i de millora ambiental. En cas de duplicacions viries, la nova via ha de tenir unes caracterstiques tcniques diferents a les de la via principal per poder realitzar funcions complementries a la de la via existent, especialment pel que fa a la connectivitat local o la implantaci de transport pblic. La soluci a establir en cada cas ha doptimitzar els aspectes relatius al servei i la cohesi territorial (accessibilitat al mxim volum de poblaci i activitat), leficincia i funcionalitat, la minimitzaci de limpacte ambiental i el menor cost econmic. Altres trams dactuacions viries que responguin a aquesta problemtica poden tenir el mateix tractament. Article 4.9 Condicions generals per a la implantaci de noves infraestructures i per a lampliaci de les existents 1. A ms de complir les especificacions concretes que el Pla estableix, els projectes dimplantaci de noves infraestructures o dampliaci de les existents observaran, amb carcter general, la condici de potenciar els seus efectes positius i de minimitzar el seu impacte. Tamb shauran daplicar mesures correctores en aquelles infraestructures existents que suposen impactes negatius rellevants al seu entorn. En particular pel que fa a: a) Els efectes negatius a les rees urbanes i, molt especialment, en els seus mbits dextensi futura; b) Lafectaci de terrenys despais naturals protegits o altres de valor natural o agrcola i del patrimoni cultural; c) Lafectaci sobre lestructura de les parcelles i les explotacions agrries, en termes dactivitat productiva, i sobre les infraestructures necessries per desenvolupar lactivitat agropecuria. d) El trossejament de les planes i peces de sl morfolgicament rellevants; e) La necessitat de desmunts i terraplens, mitjanant una suficient adaptaci de les rasants als terrenys i, si s el cas, la construcci de trams en viaducte o tnel; f) Lefecte barrera, procurant la continutat de la xarxa de camins i adoptant criteris de manteniment de la connectivitat ecolgica en la concepci, el disseny, la redacci de projectes i lexecuci, especialment en aquells trams que discorren per sl no urbanitzable de protecci especial, disposant-hi els passos de fauna necessaris en funci de linters dels hbitats de lentorn; g) Els efectes negatius sobre el cicle hidrolgic i lerosi del sl, per al qual satendran les determinacions de lautoritat competent en matria daigua; h) La intrusi visual com a elements negatius en el paisatge preexistent. i) La minimitzaci de limpacte dels contaminants que afecten la qualitat de laire (NOx, PM10, PM2,5 entre daltres), especialment a les zones que superen els llindars establerts per la legislaci vigent.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36905

2. En aquelles carreteres, com les vies integrades, en les quals la situaci prvia s de notable satisfacci daquestes condicions, sha de tenir especial cura dassegurar la pervivncia de les seves qualitats en aquest sentit. 3. Pel que fa a les infraestructures de mobilitat i transport existents i per tal devitar la fragmentaci dels espais de valor natural que algunes travessen, es considera un objectiu derivat del Pla la identificaci de tots els punts conflictius existents en lactualitat per procedir-ne a la progressiva permeabilitzaci. En general, els projectes dimplantaci de noves infraestructures o dampliaci de les existents que interfereixin amb connectors biolgics i corredors fluvials garantiran el manteniment de la seva integritat fsica i funcionalitat ecolgica, i avaluaran el seu grau de fragmentaci i les possibilitats de millora dels punts conflictius de la xarxa existent. A tal efecte, sestudiaran els possibles impactes acumulatius i sinrgics negatius, considerant les vies existents i les previstes dins el mateix mbit dinfluncia, aix com la possible existncia daltres elements amb efecte barrera. En aquests casos, caldr establir solucions conjuntes de permeabilitzaci de les vies. 4. Per tal doptimitzar la funcionalitat de les infraestructures i minimitzar-ne limpacte ambiental, el Pla assenyala la realitzaci destudis especfics per a una srie de corredors on concorren infraestructures viries i ferroviries de nova implantaci, aix com lestudi dins del PDU per a aquelles infraestructures localitzades en un mbit de PDU que tingui entre els seus continguts el tractament de la seva implantaci. Al ttol V assenyala aquests estudis i PDU. 5. En els projectes dimplantaci dinfraestructures ferroviries sha dintegrar laccs a aquesta xarxa amb altres modes de transport per potenciar la intermodalitat. Article 4.10 Millores ambientals sobre les infraestructures viries existents 1. En medi urb shan daplicar mesures per tal de minimitzar limpacte de les vies dalta capacitat que hi transcorren, principalment sobre algunes de les autopistes ja construdes (C-31 entre Sant Adri i Badalona, C-58 entre Ripollet i Cerdanyola, AP-7 a Montmel i Martorell, A-2 entre Martorell i Abrera i B-23 a Esplugues) b actuant sobre la secci de la via, els seus elements dentorn o sobre el seu traat. 2. En medi natural shan de proposar solucions per tal de permeabilitzar, com a mnim, les infraestructures preexistents localitzades en els espais connectors que apareixen als plnols 1.2 i 1.3 i a larticle 2.23 daquestes Normes. Article 4.11 Xarxa viria suburbana, intermdia i capillar 1. Les vies que sassenyalen als apartats 3, 4 i 5 de larticle 4.4 constitueixen una xarxa amb uns requeriments de mobilitat ms complexos que la xarxa de vies rpides i dalta capacitat. En aquesta xarxa han ser compatibles les rutes dautobs, ciclistes i vianants amb el vehicle privat. Cal integrar en el projecte daquestes vies criteris de disseny apropiats per respectar i afavorir ls daquests modes de transport sostenible. 2. Mitjanant plans especials i projectes especfics pot completar-se la xarxa capillar existent amb nous itineraris territorialment significatius dinters turstic o de lleure per a vianants, bicicletes, cavalls i modes similars. 3. El desenvolupament duna xarxa per a bicicletes, en especial a les rees ms planes de la regi, dacord amb la lnia estratgica 1 del Pla estratgic de la bicicleta de Catalunya, s un objectiu coherent amb les propostes daquest Pla territorial. Amb aquesta finalitat, el Pla recomana lelaboraci, de manera articulada amb el Pla Director de Mobilitat de la regi metropolitana de Barcelona, de plans especials ditineraris i carrils bici a preservar, millorar i crear en lmbit metropolit, entre daltres, als mbits centrals dels plans directors urbanstics determinats al ttol V daquestes normes.

Disposicions

36906

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Article 4.12 Gesti de la xarxa de camins 1. La xarxa de camins pblics s un element estructural de la realitat del territori, un valor sociocultural i un actiu econmic. En aquest sentit, es recomana larticulaci dun marc legal i dinstruments de gesti adequats que garanteixi la seva preservaci davant el desenvolupament urbanstic i la implantaci de noves infraestructures, i la seva posada en valor. Aquest marc ha de donar compliment a la disposici final quarta del Decret legislatiu 2/2009, de 25 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei de carreteres. 2. El planejament urbanstic municipal, en la definici dels sistemes, ha de tenir en compte linventari de camins exigible dacord amb la legislaci de rgim local i establir-ne les mesures de protecci i de gesti oportunes. En cas que linventari no existeixi, hauria de realitzar-se com a part integrant dels treballs de base del planejament urbanstic. La Generalitat de Catalunya, en compliment de la Llei 3/1995, de 23 de mar, de vies pecuries, ha de desenvolupar els treballs de classificaci daquests camins en tots els municipis per tal que els plans dordenaci urbanstica municipal puguin incorporar i preservar aquesta xarxa de domini pblic. 3. Sn objecte despecial protecci, i per tant shan de conservar, els elements que integren les dues principals xarxes de camins pblics: els camins ramaders, que sn de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i els camins i vies rurals antics camins rals que sn de titularitat municipal. El planejament i la gesti municipal, igualment, han de garantir la funcionalitat dels camins que integren la resta de la xarxa de titularitat o s pblic, s a dir, el viari histric i dinters patrimonial, el que presta servei al sector agrcola i la gesti del territori i el que pot ser valoritzat en clau turstica o daccs al medi natural, el que garanteix laccessibilitat territorial dels serveis demergncia i daltres. 4. Lavaluaci ambiental del planejament urbanstic i dels projectes dinfraestructures ha dincorporar, entre els seus objectius, el de conservaci i integritat funcional dels camins. En els encreuaments daquestes vies amb lnies ferroviries o carreteres, shan dhabilitar suficients passos al mateix o diferent nivell que garanteixin el trnsit en condicions acceptables per a les persones, els ramats i els vehicles agrcoles. s un objectiu del planejament territorial garantir la continutat dels traats i dels usos daquestes vies. 5. Quan per raons dordenaci urbanstica o en el desenvolupament de poltiques sectorials shagi dalterar de manera suficientment justificada la xarxa de camins pblics o ds pblic, i no sigui possible el manteniment i la integraci del cam en la nova ordenaci, els trams desafectats han de ser compensats mitjanant lafectaci de nous trams de condicions i funcionalitat similars. Article 4.13 Reserves per a les infraestructures en el planejament urbanstic 1. Correspon al planejament urbanstic, sigui POUM o PDU, fixar les reserves necessries per a les infraestructures, especialment en aquells PDU especfics per a lestabliment de reserves o els que tinguin aquesta finalitat entre les seus objectius. 2. El planejament urbanstic ha dincorporar les reserves per fer efectius els elements de xarxa viria i ferroviria proposats pel Pla. En cas de no existir projectes aprovats duna infraestructura sincorporar el traat indicatiu recollit al PTMB. La seva definici a escala ms concreta pot incorporar variacions a aquest traat que han de ser convenientment justificades. 3. Els estudis informatius han de ser coherents amb les xarxes proposades al Pla que, tal com diu el PITC, s el document que concreta les seves determinacions a lmbit metropolit de Barcelona i al qual se subordinen. En conseqncia, les reserves de sl i les propostes es modificaran amb el planejament urbanstic per adaptar-se a les determinacions del PTMB.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36907

4. Els estudis informatius han de ser coherents amb les xarxes proposades al Pla que, tal com diu el PITC, s el document que concreta les seves determinacions a lmbit metropolit de Barcelona i al qual se subordinen. En la mesura en qu els estudis informatius i les figures de planejament urbanstic concretin i justifiquin les xarxes especificades pel Pla, el planejament urbanstic ha deliminar les reserves no considerades per aquests estudis i figures de planejament especfics. Article 4.14 Prioritzaci de les actuacions 1. La implantaci de les noves infraestructures de mobilitat i les millores en la gesti de les existents han destar coordinades amb la implantaci dels assentaments en el territori per assolir una mobilitat ptima evitant etapes transitries que generin impactes negatius sobre la mobilitat i el medi ambient. 2. Ladministraci competent s lencarregada destablir la programaci de les propostes, i garantir un ajustament a les prioritats fixades pel Pla. 3. Lannex 1 daquestes normes recull el llistat i prioritzaci de totes les actuacions viries, ferroviries i de transport pblic. Aquesta prioritzaci es complementa amb la prioritzaci ambiental recollida a lapartat 5.1.1 de la Memria ambiental del Pla. TTOL V Instruments de gesti supramunipal Article 5.1 mbits de cooperaci municipal 1. La regi metropolitana de Barcelona, per la seva entitat poblacional, la naturalesa complexa dels seus sistemes urbans i la voluntat de cooperaci municipal present des de fa dcades, presenta nombrosos mbits de cooperaci municipal, alguns ja constituts, amb una llarga tradici de prestaci i gesti de serveis compartits. 2. Una caracterstica dels mbits de gesti supramunicipal a la regi metropolitana de Barcelona s la seva geometria variable, tant pel que fa als mbits territorials de cooperaci com per la seva temtica sectorial. Per aquest motiu, el Pla no assenyala nous mbits de cooperaci municipal llevat daquells necessaris per al desenvolupament del planejament urbanstic supramunicipal que ha de desplegar aquest Pla territorial. Els criteris per a lestabliment daquests mbits sespecifiquen a larticle 5.2 daquestes normes. 3. Lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s una realitat consolidada i reconeguda per la legislaci, dimportant dimensi i complexitat urbana, que ha evolucionat de manera coordinada amb figures de planejament urbanstic supramunicipal, per la qual cosa i en desenvolupament daquest Pla en el seu mbit territorial sha de formular el corresponent planejament urbanstic tamb dmbit supramunicipal. Article 5.2 Planejament urbanstic supramunicipal Per a la definici de continguts dordenaci urbanstica de carcter supramunicipal que requereixen major detall per a assegurar la coherncia espacial dels plans dordenaci urbanstica municipal, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques promou la formulaci de plans directors urbanstics (PDU) i plans especials en aquells mbits plurimunicipals on es consideri convenient, sens perjudici daltres procediments que siguin determinats per la legislaci. En tot cas, el Pla estableix la formulaci dels plans directors urbanstics amb els mbits territorials i les condicions i propsits de formulaci que es detallen ms endavant. El PDU de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tamb pot ser formulat per iniciativa de les administracions locals plurimunicipals de carcter associatiu

Disposicions

36908

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

o creades per llei, en la forma prevista a larticle 74 del Text refs de la Llei durbanisme aprovada segons Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i larticle 107.3 del Reglament dUrbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. Els criteris de delimitaci dels plans directors urbanstics que a continuaci sexposen no exclouen la possibilitat que determinats municipis puguin quedar inclosos en ms dun mbit territorial de PDU. En cas de formulaci i tramitaci dun POUM plurimunicipal que incorpori els criteris de delimitaci dmbit territorial i els propsits assenyalats per al corresponent PDU no s necessria la formulaci daquest ltim. Els plans directors urbanstics que desenvolupin aquest Pla, a ms de les corresponents regulacions normatives i ordenacions fsiques, han destablir les condicions de programaci de les actuacions plantejades en ordre a un desenvolupament sostenible del seu territori. 1. PDU de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest pla director ha destablir les seves determinacions sobre els tres sistemes objecte daquest Pla: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures de mobilitat. Aquest PDU ha dincloure, dins del seu mbit territorial, com a mnim, els termes dels municipis de les entitats metropolitanes creades a la Llei 7/1987, de 4 dabril, i de la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona. En cas que el Parlament de Catalunya aprovi la creaci duna entitat metropolitana de Barcelona, lmbit territorial del PDU ha de coincidir amb lmbit daquesta entitat. El PDU ha dsser linstrument urbanstic previ de revisi i adaptaci del planejament urbanstic vigent a les prescripcions daquest Pla territorial. El PDU ha destablir el marc dadaptaci del planejament general metropolit vigent amb la formulaci dun text nic per a aquest mbit per tal dhomogenetzar i dharmonitzar el seu contingut. A. En aquest mbit sn especialment importants les oportunitats dintervenci sobre rees urbanes en transformaci, una part de les quals pot tenir un carcter estratgic per al conjunt de la regi metropolitana. B. Pel que fa al sistema despais oberts, shan de definir i regular amb la precisi necessria els espais de transici entre els sls urbans i els espais naturals o agrcoles, i shan de definir els espais de valor connector dacord amb els criteris mediambientals o paisatgstics, aix com els mecanismes de gesti adequats per tal de resoldre els conflictes de delimitaci. C. Les centralitats urbanes shan de desenvolupar tenint en compte les prpies del sistema urb policntric que configura lrea metropolitana, ms les noves rees de centralitat a definir amb les opcions estratgiques de transformaci i extensi urbana. D. El pla director ha de definir els llindars de densitats, intensitats i estndards per a cada part del territori a desenvolupar pel planejament urbanstic metropolit. Tamb podr fixar normes urbanstiques comunes. E. Pel que fa a les rees industrials el pla director ha de concretar i desenvolupar especialment les estratgies corresponents a les rees especialitzades industrials a transformar (article 3.12) i a les rees especialitzades industrials a consolidar i equipar (article 3.13), tot tenint present el carcter estratgic del teixit industrial metropolit. F. Lestabliment drees amb un notable contingut terciari, comercial i doficines sha de plantejar sobre les operacions de renovaci i/o extensi urbana amb una dotaci suficient de transport pblic dalta capacitat segons les pautes establertes a larticle 3.25. G. Tot tenint present que en conjunt aquesta s una rea fora equilibrada, pel que fa a la relaci entre poblaci ocupada resident i llocs de treball localitzats, el pla director amb les seves propostes dordenaci, definici dusos i intensitats ha daprofundir en el seu manteniment i millora dins de lmbit global i en els submbits que a lefecte defineixi. H. El pla director ha de desenvolupar les estratgies dels conjunts drees especi-

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36909

alitzades residencials a reestructurar especialment a la comarca del Baix Llobregat, als vessants de la serra de lOrdal. I. Pel que fa al sistema viari, el pla director ha de definir i regular el desenvolupament de les vies metropolitanes amb continutat en el territori que aporten connexi i suport intermunicipal descala ms local no tractades en aquest Pla territorial. J. Pel que fa a les rees funcionals estratgiques, el PDU de lrea Metropolitana de Barcelona ha de localitzar les existents i assenyalar noves reserves per a la seva ampliaci o lestabliment de noves i regular els usos a mantenir, transformar o implantar de nou, dacord amb el que estableix larticle 3.7 daquestes normes. K. El PDU pot contenir determinacions urbanstiques directament aplicables que no precisin daltres planejaments de desenvolupament i determinacions per a ser desenvolupades mitjanant planejament derivat, dacord amb larticle 63.2 del Reglament dUrbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. 2. Plans directors urbanstics del Maresme. Per als municipis de la comarca del Maresme shan de desplegar els plans directors urbanstics en nombre i abast territorial suficients per tal de coordinar el planejament urbanstic municipal en aquells aspectes que tenen unes clares implicacions supramunicipals. Aquests plans directors urbanstics es plantegen com a conjunt coordinat de planificaci urbanstica i han de posar la seva atenci en la determinaci i concreci de les segents lnies de projectes i actuacions comuns: A. A la muntanya. Sha de desenvolupar la continutat entre els espais naturals existents: Conreria, Sant Mateu, Cllecs i Montnegre, Corredor, amb les operacions dordenaci, fixaci de projectes i normes concretes per tal de fer possible una gesti unificada dels espais naturals i agrcoles corresponents. B. Litoral. Sha de posar especial atenci al tractament conjunt dels diferents trams de la faana martima urbana i agrcola de la comarca del Maresme un cop alliberada de les servituds infraestructurals (N-II i ferrocarril), tal com el Pla territorial estableix, potenciant una millora de la connectivitat ecolgica cap al mar. C. Vores urbanes. Shan de desenvolupar les ordenacions dacabament de la ciutat i espais de transici a la muntanya, a la plana agrcola i al litoral amb la localitzaci i ordenaci dels diferents usos existents i a establir. D. Infraestructures de comunicaci. El pla director, entenent lmbit com a sistema urb a cohesionar, i de manera coordinada amb els projectes dinfraestructures, ha de concretar les condicions dels projectes de viari comarcal complementari a lactual autopista, accessos a les xarxes urbanes de carrers, reconversions de lactual N-II, plataformes ferroviries a alliberar, transport pblic de proximitat, nou traat ferroviari i especialment les determinacions urbanstiques per als projectes de les noves estacions i els seus entorns urbans. E. Noves centralitats. Shan de concretar les ordenacions, els usos, les intensitats i els equipaments dinters general a localitzar, recolzats sobre la nova accessibilitat ferroviria que les noves estacions generin. Les rees de nova centralitat i els sectors per desenvolupar en posicions centrals i ms accessibles han de proveir dficits de serveis i equilibrar els sistemes ms desequilibrats quant a poblaci i llocs de treball. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen als PDU s necessria laprovaci daquests. 3. PDU del sistema urb del Garraf. Aquest pla ha denglobar tots els municipis de la comarca, ja que en conjunt es comporten com un sistema urb fora unitari, i ha de tractar les qestions segents: A. Desenvolupament drees dextensi urbana ja previstes pel planejament que requereixen certa redefinici per efecte de les noves propostes ferroviries previstes al Pla. Aquest seria el cas daquells sectors de planejament que en funci de les posicions de les noves estacions ferroviries podien admetre intensificacions de la seva urbanitat fins a convertir-se en rees de nova centralitat, amb habitatge intensiu, activitat econmica doficines i comercial, i equipaments qualificadors,

Disposicions

36910

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

com lEixample Nord de Vilanova i la Geltr i els sectors de Sant Camil i Roquetes a Sant Pere de Ribes i la plana de Sitges. B. Ordenaci de la xarxa ferroviria en coherncia amb el planejament sectorial. C. Definici fsica de la nova rea de desenvolupament nodal de nivell metropolit a desplegar a mig i llarg termini, concretant la seva localitzaci i extensi, les relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenaci, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqencial. D. Les rees de nova centralitat de segon ordre que haurien de proveir delements de referncia urbana i equipament als teixits especialitzats de residncia de baixa densitat sobre el centre urb i la nova estaci de Canyelles i a Olivella, on es pot generar un nou centre lligat a un nou sistema de transport pblic daportaci. E. El sistema viari a escala comarcal, entesa la comarca com a sistema urb unitari que cal cohesionar. F. Les rees dactivitat econmica, especialment les rees industrials a reestructurar i equipar. G. La resoluci de conflictes urbanstics ocasionats per la presncia de concentracions dhabitatges en sl no urbanitzable o entre possibles desenvolupaments urbanstics i espais naturals reconeguts, que es podrien resoldre amb transferncies dedificabilitat sobre les rees dextensi urbana abans plantejades i altres mecanismes urbanstics. H. La matriu despais oberts, especialment els espais connectors que requereixen dun tractament especfic. I. Pel que fa a les rees funcionals estratgiques el PDU del sistema urb del Garraf ha de localitzar les reserves necessries per al seu possible establiment i si sescau ha de regular els usos a implantar, dacord amb el que estableix larticle 3.7 daquestes normes. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. El planejament urbanstic que suposi extensions urbanes per damunt de les recollides al planejament vigent a la data daprovaci daquest pla territorial requereix de laprovaci daquest PDU. 4. PDU de leix central de la plana de lAlt Peneds. Aquest pla director urbanstic t la finalitat de concretar i desenvolupar les prescripcions del Pla territorial al corredor central de lAlt Peneds, on es concentren les grans infraestructures que travessen la comarca (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensi i les principals rees dactivitat econmica de la plana de lAlt Peneds. Per tant, el pla ha dabastar un continu territorial que permeti desenvolupar les determinacions de creixement als nuclis assenyalats, les rees a desenvolupar i els corredors verds que permetin la connectivitat ecolgica a travs del corredor dinfraestructures viries i ferroviries. El desenvolupament de les estratgies proposades pel Pla Territorial Metropolit ha de ser compatible amb el manteniment de lestructura despais agrcoles i corredors ecolgics que hi s plantejada. Les principals qestions a concretar pel pla director urbanstic sn les segents: A. Les noves rees de desenvolupament urb, concretant la seva localitzaci i extensi, les relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenaci, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqencial. B. La nova centralitat comarcal de rang nodal entorn al nou intercanviador ferroviari (estaci de trens regionals de Vilafranca del Peneds), tot definint els aspectes dordenaci i continguts especialment pel que fa als usos terciaris, lhabitatge i els equipaments dinters general.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36911

C. Les rees dactivitat econmica dinters comarcal i metropolit a desenvolupar sobre el corredor central dinfraestructures de transport viari i ferroviari de mercaderies. D. El sistema de connectors ecolgics i paisatgstics transversals al corredor central dinfraestructures, per tal de garantir la funcionalitat ecolgica i ambiental a la plana del Peneds. E. Pel que fa a les rees funcionals estratgiques el PDU de leix central de la plana de lAlt Peneds ha de localitzar les reserves necessries per al seu possible establiment i si sescau ha de regular els usos a implantar, dacord amb el que estableix larticle 3.7 daquestes normes. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic derivat que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal daquest PDU s necessria la seva aprovaci. Les superfcies de mxima dextensi urbana dels nuclis de Vilafranca del Peneds, Sant Sadurn dAnoia i Santa Margarida i els Monjos sn les que estableix el Pla, regulades per lestratgia de creixement mitj i aquestes es poden ampliar quan sigui necessari per tal dassolir els objectius quantitatius i qualitatius, que han de ser determinats pel planejament urbanstic que desenvolupa aquest Pla. A ms, les determinacions resultants han de complir els segents requisits: Les ampliacions esmentades han de comptar amb lacord dels municipis afectats. Per tal que aquestes ampliacions siguin efectives sha dhaver complert el temps o les circumstncies establertes per a la revisi del planejament urbanstic municipal vigent i procedir-ne a la revisi. Lacord corresponent haur de comptar amb la participaci del Consell Comarcal de lAlt Peneds. Les ampliacions esmentades tan sols es poden fer en el marc del planejament urbanstic plurimunicipal, com s el cas del Pla director urbanstic de leix central del Peneds. Tal com diu el Pla director territorial de lAlt Peneds. 5. Altres mbits de coordinaci a la comarca de lAlt Peneds. Sobre diversos mbits de la comarca de lAlt Peneds, el Pla ha de tractar el desenvolupament dinstruments de coordinaci centrats en les segents qestions: Localitzaci dequipaments de segon nivell, per donar servei a rees urbanes de 10.000 a 20.000 habitants, com poden ser centres dassistncia primria, instituts densenyament secundari, poliesportius, biblioteques i altres. rees dactivitat econmica dabast intermunicipal. Sistemes de transport pblic per a les relacions entre els municipis i daportaci a les estacions ferroviries. Els mbits sn els segents: A. Eix del Foix-riera de Pontons. B. Eix de la carretera de lOrdal. C. Eix del riu de Bitlles-Mediona. D. Eix Gelida-Sant Lloren dHortons. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. 6. PDU de la rtula de Martorell i Abrera. Aquest pla director urbanstic t la finalitat de plantejar i ordenar el desenvolupament urb dun territori fora tensionat per la seva condici de crulla a escala metropolitana i catalana, malgrat les difcils condicions topogrfiques que la seva geografia fsica planteja. Aquest Pla abastaria, com a mnim, el territori dels municipis de Martorell, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Castellv de Rosanes en totes aquelles rees necessries per tal de desenvolupar de manera coordinada i coherent les prescripcions que sindiquen a continuaci.

Disposicions

36912

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

El PDU ha de potenciar les immillorables condicions daccessibilitat del lloc, el ms accessible del sistema urb catal, corregint les disfuncions per efectes barrera que generen les infraestructures existents i que encara podrien incrementar-se si les que resten per implantar no tinguessin en compte les caracterstiques urbanes i ambientals concretes del lloc a desenvolupar i potenciar. Es tracta, doncs, de passar de la constataci de lloc crulla a la construcci duna rtula territorial que potenci el desenvolupament urb i ambiental daquest territori, per la qual cosa el pla director ha de prestar especial atenci a les segents qestions: A. Definici acurada dels elements de les xarxes dels transports viries i ferroviries planificades en aquest territori de manera coordinada amb el desenvolupament sectorial dels plans i projectes corresponents. B. Les rees de desenvolupament urb de Martorell i Abrera, concretant la seva localitzaci i extensi, els elements estructurals de la seva ordenaci, les relacions amb la ciutat existent, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqencial. C. La nova centralitat metropolitana entorn a la futura estaci central, amb els aspectes dordenaci i continguts, especialment pel que fa a la integraci de tots els nivells de xarxa ferroviria incidents (Rodalia, FGC, Altes prestacions i daltres), als usos terciaris i als equipaments dinters general a implantar en el seu entorn i a la relaci dels espais pblics a generar amb els teixits urbans existents i a desenvolupar. D. Localitzaci, dimensionat i ordenaci dun intercanviador carretera-ferrocarril de mercaderies. E. Definici dun sistema de bulevards urbans amb funcions estructurals per lligar les rees urbanes existents i per desenvolupar. F. Equipament i diversificaci de les rees dactivitat econmica sobre els nous elements de lestructura urbana plantejats, bulevards urbans, estacions ferroviries, nous espais pblics i altres elements significatius. G. Preservaci, ordenaci i potenciaci del Parc fluvial del Llobregat i lAnoia com a element estructural de lrea urbana resultant i les seves connexions amb la resta del sistema despais oberts de protecci especial. H. Pel que fa a les rees funcionals estratgiques, el PDU de la rtula de Martorell i Abrera ha de localitzar les reserves necessries pel seu possible establiment i, si sescau, ha de regular els usos a implantar, dacord amb el que estableix larticle 3.7 daquestes normes. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. El planejament urbanstic que suposi extensions urbanes per damunt de les recollides al planejament vigent a la data daprovaci daquest pla territorial requereix de laprovaci daquest PDU. 7. PDU de les continutats urbanes i les infraestructures de mobilitat de leix de la riera de Rub. Aquest pla director sha de desenvolupar sobre una rea urbana fora madura i la seva finalitat ha de ser la dordenar i concretar aspectes molt especfics que el planejament urbanstic descala estrictament municipal t dificultats per resoldre: A. Operacions lligades als sistemes ferroviari i viari intermunicipal o metropolit: El sistema de rondes urbanes, interpolar sud inclosa i la seva connexi amb lautopista E-9, que afecten en diferent mesura els municipis de Terrassa, Rub i Sant Cugat. En aquest darrer cas el PDU sha de coordinar amb el PDU de lrea Metropolitana de Barcelona. El sistema de vies entorn a la riera de Rub. Les possibles operacions urbanstiques dinters general a desenvolupar en funci de les noves estacions ferroviries de FGC: rees de transformaci urbana, nova centralitat i estructuraci de teixits especialitzats.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36913

Implantaci del sistema de tramvies o plataformes reservades per a autobs. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. 8. PDU de les continutats urbanes i les infraestructures de mobilitat de leix del riu Ripoll. Aquest pla director, com lanterior, sha de desenvolupar sobre una rea urbana fora madura i la seva finalitat ha de ser la dordenar i concretar aspectes molt especfics que el planejament urbanstic descala municipal t dificultats per resoldre: A. Operacions lligades als sistemes viari i ferroviari intermunicipal i metropolit: La continutat de leix urb de lantiga carretera N-150 entre Cerdanyola del Valls i Sabadell, la seva integraci amb els teixits urbans del seu entorn, secci, amb incorporaci de transport pblic, faanes i accessos. Les connexions de les vies estructurants de lrea (a ms de lanterior eix, amb les rondes urbanes, la interpolar sud, la B-30 i daltres de significatives) amb les autopistes AP-7 i C-58 i el seu paper irrigador daccessibilitat sobre el sistema de vies urbanes descala ms local. Nous traats ferroviaris, estacions i intercanviadors, de les lnies de Rodalia, FGC, Trens-tramvia, Tramvies i plataformes reservades per a autobs. Accessibilitat des de les infraestructures anteriors i integraci amb les trames urbanes i centres de serveis de nivell metropolit UAB, aeroport de Sabadell, sector Baricentro i daltres de significatius. Aquest PDU afecta en diferent mesura parts dels termes municipals de Sabadell, Barber de Valls, Badia del Valls, Ripollet i Cerdanyola i com en el cas anterior (7) sha de coordinar amb el PDU de lrea Metropolitana de Barcelona. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. 9. PDU destructuraci de lentorn urb de la riera de Caldes. El pla director es planteja sobre un territori amb alta ocupaci de sl per teixits especialitzats residencials i industrials, per amb escasses i petites centralitats urbanes en relaci a les dimensions globals dels teixits consolidats. El Pla sha de desplegar sobre aquelles rees territorials dels municipis de Palausolit i Plegamans, Poliny, Sentmenat i Santa Perptua de Mogoda que siguin suficients per tal de desenvolupar de manera coordinada i coherent les prescripcions que sindiquen a continuaci. Amb la finalitat daconseguir aprofitar les potencialitats daquest territori mitjanant el desenvolupament duna rea urbana ms completa i diversificada quant a usos i per tant ms madura el Pla ha de prestar especial atenci als segents temes claus: A. Ordenaci de lrea urbana entorn a la riera de Caldes amb espais de transici i continutat entre els diferents teixits residencials productius i dequipament. B. Concreci de leix de transport pblic amb plataforma reservada de la riera de Caldes i de lampliaci de la C-59, de manera coordinada amb els plans i projectes sectorials a desenvolupar. C. Localitzaci, dimensionat i definici dels elements estructurals dordenaci de les rees de nova centralitat a establir en relaci amb els de nodes daccs al transport pblic dalta capacitat i desenvolupament de les rees amb capacitat desdevenir pols urbans del conjunt concretant la seva localitzaci i extensi, els elements estructurals de la seva ordenaci, les relacions amb la ciutat existent, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqencial. D. El desenvolupament de les estratgies sobre conjunts drees especialitzades industrials a consolidar i equipar previstes en aquest pla territorial. E. Preservaci, ordenaci i potenciaci del Parc fluvial de la riera de Caldes com a element estructural de la futura rea urbana resultant i les seves connexions amb

Disposicions

36914

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

la resta del sistema despais oberts de protecci especial en coordinaci amb el PDU de la Plana agroforestal del Valls. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. 10. Plans directors urbanstics de lrea urbana de Granollers. Lrea urbana de Granollers presenta fortes relacions estructurals pel que fa, entre daltres qestions, al mercat de treball, els equipaments pblics i collectius, els serveis i els nodes de la xarxa de transport. s per aix que el desplegament del Pla planteja un estudi conjunt de les principals variables que afecten de manera conjunta aquest territori i que permeti desplegar una srie de plans directors urbanstics supramunicipals amb propsits concrets que siguin operatius per al tractament de manera adequada i diferenciada de les problemtiques i possibilitats de desenvolupament per a diferents parts daquest territori. En aquest sentit, el Pla proposa la formulaci dels segents plans directors urbanstics: 10.1 PDU destructuraci urbana dels vessants de la vall del Tenes Aquest pla director es planteja sobre un territori amb alta ocupaci de sl per teixits especialitzats residencials, per amb escasses centralitats urbanes pel que fa a les dimensions globals dels teixits consolidats. Els centres urbans existents es localitzen de manera molt significativa tan sols a la part baixa de la vall on tamb es situen els teixits productius i comercials amb un fort nivell despecialitzaci industrial. El Pla sha de desplegar sobre aquelles rees territorials dels municipis de Parets del Valls, Lli de Vall, Lli dAmunt, Sant Eullia de Ronana, lAmetlla del Valls i Bigues i Riells que siguin suficients per tal de desenvolupar de manera coordinada i coherent les prescripcions que sindiquen a continuaci. Amb la finalitat daconseguir aprofitar les potencialitats daquest territori mitjanant el desenvolupament duna rea urbana ms completa i diversificada quant a usos i per tant ms madura el PDU ha de prestar especial atenci als segents temes claus: A. Establiment drees de nova centralitat, entorn leix de la carretera C-155 (Granollers-Sabadell), i entorn a les noves estacions ferroviries i els nous punts nodals de transport pblic. B. Desenvolupament de les estratgies dels conjunts drees especialitzades residencials a reestructurar dels vessants de la vall del Tenes. C. Desenvolupament de les estratgies de les rees especialtizades industrials a consolidar i equipar entorn al riu Tenes. D. Estudi duna soluci alternativa al pas de la via Interpolar Sud per Parets del Valls, per tal de buscar una soluci que integri el pas daquesta via, el tren-tramvia i la C-155. E. Concreci de les millores i variants de leix viari del Tenes de manera coordinada amb els plans i projectes sectorials a desenvolupar i de ladaptaci de les travessies urbanes a la seva nova funcionalitat, tot incorporant el transport pblic. F. Dotaci de viari estructural, espais pblics de relaci i equipaments bsics i dinters general pel conjunt de lrea urbana. G. Estructuraci i ordenaci dels espais oberts intersticials amb la doble finalitat de servir com a parcs urbans amb un cert nivell dequipament, potenciant el seu paper despais de continutat amb el sistema despais oberts de protecci especial definit pel Pla territorial metropolit. H. Incorporaci dels continguts de la Carta del Paisatge de la Vall del Tenes pel que fa al sistema despais oberts en coordinaci amb el PDU de la Plana agroforestal del Valls. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36915

10.2. PDU del Baix Congost. El pla director urbanstic del Baix Congost t per objecte el desenvolupament de les estratgies de desenvolupament previstes en aquest Pla sobre un context territorial on el paper de centralitat metropolitana consolidada que ofereix la ciutat de Granollers es complementa amb les potencialitats que ofereix el seu entorn urb intermunicipal. A ms del municipi de Granollers, lmbit territorial del PDU ha dabastar les parts del territori municipal de la Roca del Valls, les Franqueses del Valls, Canovelles i lAmetlla del Valls, necessries per donar resposta a les condicions de formulaci plantejades en aquest apartat. Es tracta duna rea urbana molt interconnectada, per mancada encara delements estructurals de potncia suficient per tal garantir un bon funcionament global del conjunt urb existent i del seu possible desenvolupament estratgic a escala metropolitana. Amb la doble finalitat destablir una estructura urbana completa i coherent i de fer efectives les potencialitats de desenvolupament urb de lrea, el pla director urbanstic ha de tractar les segents qestions clau: A. La definici de lrea urbana de desenvolupament nodal policntrica entorn a les polaritats de Granollers-Estaci Central, la Roca-Torreta, Canovelles i els nuclis urbans de les Franqueses, per la qual cosa el pla director ha de concretar la seva localitzaci i lextensi dels nous creixements, els elements estructurals de la seva ordenaci, les relacions amb les ciutats existents, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqencial. B. La nova centralitat metropolitana entorn a lestaci central de Granollers, amb els aspectes dordenaci i continguts especialment pel que fa a la integraci de tots els nivells de xarxa ferroviria incidents (Rodalia, Regionals i nova lnia orbital), als usos terciaris i els equipaments dinters general a implantar en el seu entorn i a la relaci dels espais pblics a generar amb els teixits urbans existents i a desenvolupar. C. Les noves centralitats a establir entorn a les estacions del futur ferrocarril orbital. D. La reconsideraci del sistema de rondes viries actualment existent i la seva inclusi en el sistema de bulevards urbans amb un clar paper estructural de la futura realitat urbana. E. El desenvolupament de les estratgies sobre conjunts drees especialitzades industrials previstes en aquest pla territorial. F. Lordenaci global del conjunt de parcs i jardins urbans entorn al Congost tot establint les seves continutats amb el sistema dEspais Oberts de Protecci Especial. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. El planejament urbanstic que suposi extensions urbanes per damunt de les recollides al planejament vigent a la data daprovaci daquest pla territorial requereix de laprovaci daquests PDU. 10.3. PDU de reconversi de lentorn urb leix viari de la C-17 entre la Llagosta i Lli dAmunt. La finalitat del pla director s la reconversi daquest tram, de lactual Autovia de Vic (C-17), en una via urbana estructurant de les diferents rees urbanes que travessa i la reconversi dels usos lligats a les seves faanes com a elements qualificadors dels seus entorns urbans. Per tant, el PDU ha dabastar aquelles rees dels municipis de la Llagosta, Mollet del Valls, Montmel, Lli de Vall i Lli dAmunt que siguin suficients en extensi per tal de respondre a les condicions de formulaci que es plantegen a continuaci. El pla ha de prestar especial atenci:

Disposicions

36916

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

A. Al disseny dunes seccions viries de carcter clarament urb que incorpori els modes de transport sostenible. B. A lordenaci dels teixits amb faana a la nova avinguda i les relacions daquests teixits amb la resta de trames urbanes. C. A la localitzaci dusos terciaris, doficines, comercials, dequipaments i residencials, si sescau, que complementin i diversifiquin els usos de carcter marcadament industrial de lrea. Per al desenvolupament i tramitaci de les figures de planejament urbanstic municipals que puguin afectar els continguts de carcter plurimunicipal que corresponen al PDU s necessria laprovaci daquest. 11. PDU de la Plana agroforestal del Valls. La finalitat del pla director s el tractament urbanstic homogeni i coordinat dels diversos espais que constitueixen el sistema despais oberts de la plana agroforestal del Valls. El PDU ha dabastar tots els sls de protecci especial que el pla territorial identifica a la plana de les comarques del Valls Occidental i el Valls Oriental i ha de tenir en compte la seva relaci amb la resta de sls inclosos en el sistema despais oberts, cursos fluvials i sistemes despais verds urbans. El pla ha de prestar especial atenci a: A. La dotaci dunes normes quant a usos i implantacions fsiques que possibilitin el desenvolupament dels espais agrcoles i el manteniment dels valors naturals que puguin ser presents a la plana. Les normes urbanstiques han de ser comunes per als diferents municipis en aquells territoris on es donen situacions homognies. B. El tractament dels espais de transici, siguin urbans, urbanitzables o de protecci preventiva, entre aquests espais protegits i els sistemes urbans i les infraestructures, la qual cosa shaur de fer en coordinaci amb els diversos PDU daquest mbit territorial. C. El tractament dels connectors amenaats o amb una ms alta fragilitat per la seva relaci amb els teixits urbans i les infraestructures. 12. Estudis de corredors dinfraestructures a les comarques del Valls. Donat que al territori de les comarques del Valls es dna la superposici de diverses infraestructures de mobilitat, el Pla estableix el desenvolupament de tres estudis o avanos de planejament amb la finalitat de coordinar els components dels segents eixos: A. Eix de la B-30: Tractament de lAP-7 i les seves calades laterals i la relaci daquestes amb la xarxa viria estructurant i capillar; Tractament dels intercanviadors de transport pblic; Tractament de leix ferroviari parallel a la B-30, amb tres funcions diferenciades: rodalia, altes prestacions i mercaderies, i les serves connexions amb les xarxes perpendiculars (FGC i lnia orbital ferroviria) amb els corresponents intercanviadors. B. Eix central de la plana del Valls: Millora de la C-155/interpolar sud, entre Sabadell i Granollers, en trams urbans i suburbans; Tractament del ferrocarril central del Valls entre Sabadell i Granollers, amb especial atenci als trams de coincidncia amb recorreguts viaris urbans o suburbans. C. Eix del Congost entre la Garriga i la comarca dOsona: Compatibilitzaci del desdoblament i millora de la lnia C-3 de rodalia i lautovia C-17 per tal que assumeixi la capacitat suficient alhora que millori la seva integraci en els medis urb i natural; recuperaci com a eix cvic dels trams a desafectar de lantiga carretera de Vic. 13. PDU de la Lnia Ferroviria Orbital. Aquest pla director t com a finalitat establir el corredor de pas de la futura lnia ferroviria que ha de lligar les ciutats de lArc Metropolit entre Vilanova i la Geltr i Matar i la localitzaci de les futures estacions per tal de fixar les corresponents reserves urbanstiques.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36917

Article 5.3 Implantaci drees dactivitat econmica mancomunada 1. La creaci de noves rees dactivitat econmica i, si escau, lextensi de les existents, quan, per la seva dimensi, tinguin efectes que transcendeixin de lmbit del municipi, ha danar associada a un acord intermunicipal que permeti repartir de manera equitativa els beneficis i les crregues de lactuaci. 2. El Pla localitza una rea dactivitat econmica mancomunada a lencreuament entre la C-15 i leix del riu de Bitlles, que ha de donar servei a aquest eix i als municipis amb front a la C-15. I els plans directors urbanstics que desenvolupin aquest Pla territorial han de poder determinar la localitzaci de noves rees o lextensi de les existents en el corresponent mbit dactuaci. 3. La iniciativa de desenvolupament de lrea que pot afectar terrenys dun o de diversos municipis requereix lacord de tots els municipis que hi participin, acompanyat de lestabliment de frmules que permetin una distribuci equitativa dels beneficis i crregues resultants de lactuaci. Els municipis que ho considerin oport poden renunciar a participar-hi. 4. Quan lactuaci no es desenvolupi per falta dacord entre els municipis de lmbit i es manifesti un inters territorial ampli de desenvolupar-la, la Generalitat de Catalunya podr promoure-la mitjanant lInstitut Catal del Sl i proveir els mecanismes adequats per a una redistribuci el ms equitativa possible de les crregues i beneficis, dordre social i econmic, que es preveu que tindran els municipis com a resultat de lordenaci. 5. Les actuacions dimplantaci drees dactivitat econmica shan de concretar en els instruments dordenaci urbanstica que siguin necessaris en funci del grau de concreci espacial de la proposta de Planejament i de les condicions del sl que hagi de ser objecte de lactuaci. Article 5.4 Cooperaci per a la promoci dhabitatge de protecci oicial/pblica Per tal que la construcci dhabitatges de protecci oficial/pblica, a la qual shan de destinar les cessions daprofitament urbanstic ds residencial dacord amb el que assenyala larticle 156 del Text refs de la Llei durbanisme (Decret legislatiu 1/2005), pugui portar-se a terme en promocions de dimensi adequada, podran posar-se en com quantitats dinerries, resultants de les cessions, o de la seva alienaci, procedents de diferents municipis i destinar-se a la construcci dhabitatge de protecci oficial/pblica localitzat en un daquests municipis. Per al desenvolupament de lactuaci, els municipis interessats adoptaran la frmula de cooperaci ms adequada a les caracterstiques de lactuaci, dins de la qual ha de quedar justificat de manera fefaent el dest efectiu del valor de les cessions a la provisi dhabitatges de protecci oficial/pblica. DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera Rgim transitori 1. El Pla territorial vincula els plans dordenaci urbanstica municipals, les seves revisions i els plans parcials de delimitaci que saprovin definitivament a partir de lentrada en vigor del Pla, sens perjudici del que disposa lapartat 2. 2. El compliment estricte de les determinacions corresponents als articles 3.1 a 3.25, ambds inclosos, de les normes del Pla territorial no sexigeix als plans dordenaci urbanstica municipals, i les seves revisions, i als plans parcials de delimitaci que saprovin definitivament a partir de lentrada en vigor del Pla, quan la seva aprovaci provisional shagi acordat amb anterioritat a la publicaci de ledicte dinformaci pblica de lavantprojecte de Pla territorial. Tanmateix, la comissi durbanisme corresponent pot condicionar la seva aprovaci definitiva al

Disposicions

36918

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

compliment de determinades prescripcions segons els criteris i principis continguts en el Pla territorial que desenvolupin all que est previst a larticle 3 del Text refs de la Llei durbanisme. 3. Quan laprovaci provisional dels plans dordenaci urbanstica municipals, de les seves revisions i dels plans parcials de delimitaci shagi produt amb anterioritat a lentrada en vigor del Pla territorial, no cal que la documentaci de linstrument urbanstic contingui la documentaci a qu fa referncia lapartat 3 de larticle 1.16. Segona Plans especials en sl no urbanitzable 1. El Pla territorial respecta els plans especials urbanstics per a la implantaci de determinats usos en sl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigncia del Pla encara que els seus mbits no sassenyalin grficament en els plnols. 2. En el cas de plans dordenaci urbanstica municipal, de menys de 15 anys dantiguitat en la data daprovaci del Pla territorial, que preveiessin mitjanant plans especials urbanstics la implantaci dusos en localitzacions determinades del sl no urbanitzable es procedeix de la manera segent: a) En cas que es tracti dusos dinters pblic, els plans especials es poden desenvolupar. Tanmateix en la definici de lordenaci shan de tenir en compte les determinacions del Pla territorial i sha de justificar que sha tractat dassolir la mxima conformitat amb aquestes determinacions. b) En cas que es tracti dusos dinters preferentment privat, per a laprovaci del pla especial urbanstic cal valorar el grau dinserci de la proposta en el sistema despais oberts del Pla territorial, i no han de ser aprovats aquells que comportin contradiccions importants amb aquest pla a causa de la dimensi o visibilitat de lactuaci. 3. Els plans especials urbanstics per a la implantaci dusos en localitzacions determinades del sl no urbanitzable previstos en el planejament urbanstic municipal de ms de 15 anys dantiguitat sestaran a les condicions dimplantaci que estableixen aquestes Normes dordenaci territorial. Tercera Pla director territorial de lAlt Peneds En tant no sigui formulat el planejament territorial corresponent a lmbit funcional del Peneds segueix vigent el Pla director territorial de lAlt Peneds, aprovat definitivament amb data 16 de setembre de 2008, al territori de la comarca en tots els seus continguts, amb les segents especificacions: Pel que fa al sistema despais oberts, recollit al ttol II daquestes Normes, el permetre del Parc del Foix, s lassenyalat al plnol 1.2 del PTMB, fruit de la tramitaci de la corresponent figura de planejament amb posterioritat a laprovaci definitiva del Pla director territorial de lAlt Peneds. Pel que fa al connector entre lespai XN 2000 de les valls de lAnoia i el corredor fluvial Riudebitlles-Anoia, als termes municipals de Sant Sadurn dAnoia i Torrelavit, queda definit pels espais de protecci especial grafiats al plnol 1.2 del PTMB a lentorn de lesmentat eix fluvial. Passa a ser espai de protecci especial de la vinya lmbit de la plana de Monistrol del Peneds al terme municipal de Sant Sadurn dAnoia, per coherncia amb la continutat dels espais oberts amb el territori ve corresponent al Plat territorial parcial de les comarques centrals. Pel que fa al sistema dassentaments, recollit al ttol III daquestes Normes, els nuclis urbans que tenen lestratgia de creixement de reequilibri al Pla director territorial de lAlt Peneds seguiran sent regulats segons lestablert en aquell Pla, tenint com a glib mxim dextensi urbana lestablert pels nuclis urbans que tenen lestratgia de creixement moderat a lesmentat pla i al PTMB. La representaci grfica de lestratgia al plnol 2.3 del PTMB s la corresponent a la dels nuclis urbans amb creixement moderat per coherncia amb la resta del document.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36919

Pel que fa al sistema dinfraestructures de mobilitat, recollit al ttol IV daquestes Normes, la connexi de la nova via proposada de leix central del Peneds amb la Ronda del Valls s lestablerta al PTMB, per coherncia amb les connexions dels eixos viaris de les comarques de lAnoia i el Baix Llobregat, per tal de simplificar i racionalitzar lesquema de vies de gran capacitat que tenen incidncia sobre les tres comarques. Pel que fa als instruments de gesti supramunicipal, recollits al ttol V daquestes Normes, s daplicaci tot el que es disposa al Pla director territorial de lAlt Peneds, el contingut del ttol V ns una sntesi. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Plans directors urbanstics aprovats deinitivament abans de lentrada en vigor del Pla Queden derogades totes aquelles disposicions dels plans directors urbanstics aprovats definitivament abans de lentrada en vigor daquest Pla que contradiguin o soposin les determinacions daquest Pla, amb el benents que no es consideren contradictries les disposicions que pretenguin un major grau de protecci o una major restricci de les possibles transformacions. Tanmateix, mantenen la seva vigncia aquelles determinacions que complementin o amplin les determinacions del Pla territorial i, en concret, les relatives a les reserves infraestructurals que puguin ser dutilitat en el futur. Segona Xarxes de telecomunicacions 1. En compliment de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de lobra pblica, lestudi informatiu o avantprojecte de les infraestructures de mobilitat ha destudiar les possibilitats dimplantar, millorar o ampliar les canalitzacions relatives als serveis de comunicacions electrniques aptes per al desplegament de la fibra ptica i la reserva despais adequats per a equipaments de telecomunicacions com ara pericons i/o cambres de registre i per a emplaaments de radiocomunicacions. A tal efecte, amb carcter previ a laprovaci tcnica del projecte, sinsta el promotor de les obres a efectuar la consulta pertinent a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci. 2. En les noves expansions urbanstiques, cal garantir que tots els nous sls industrials i terciaris tinguin accs als serveis electrnics de banda ampla i telefonia mbil. 3. En la implantaci de les infraestructures de radiocomunicaci shan de tenir en compte les rees programades dinstallacions de radiocomunicaci (APIR) i la resta de directrius que es deriven dels plans comarcals dordenaci ambiental de les infraestructures de radiocomunicaci. En tot cas, com a criteri general, sinsta a fomentar la compartici i la concentraci daquestes infraestructures i minimitzar limpacte visual, paisatgstic i ambiental daquestes infraestructures. Tercera Serveis tcnics i equipaments El Pla mitjanant lestabliment destratgies de desenvolupament urbanstic per al conjunt dassentaments del territori defineix una estructura nodal de referncia, un dimensionat dels possibles creixements residencials i dactivitat econmica i una distribuci espacial daquests creixements. El Pla, doncs, defineix un canems territorial que ha de ser considerat com la base de referncia sobre la qual s possible i cal desenvolupar el plans i projectes sectorial pel que fa a la provisi de serveis tcnics i dequipaments. En conseqncia, els diferents nivells i organismes sectorials de lAdministraci i els agents socio-

Disposicions

36920

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

econmics del territori han destablir les previsions necessries per tal de poder compassar adequadament la disponibilitat de serveis amb el desenvolupament social i econmic que sesdevingui. Quarta Zones de servei aeroportuari i afectacions i servituds aeronutiques En compliment de la legislaci vigent en matria daeroports i navegaci aria, el planejament urbanstic dels municipis afectats ha de respectar totes les prescripcions legals establertes. En el moment de laprovaci definitiva del Pla, les rees afectades per zones de servei aeroportuari dels aeroports de Barcelona i Sabadell, les zones dafeccions acstiques dels esmentats aeroports i les zones de servituds aeronutiques i dinstallacions radioelctriques amb incidncia sobre el territori de la regi metropolitana de Barcelona sn les representades a la cartografia que figura a la documentaci del Pla en lannex cartogrfic corresponent (annex III). Cinquena Determinacions complementries dordre ambiental En compliment de la resoluci de la Memria Ambiental, el Pla estableix una srie de disposicions per a lavaluaci ambiental de determinats plans i projectes que puguin desenvolupar-se en el futur dins del seu mbit. En concret, es tracta de disposicions que afecten els segents plans: 1) Com es desprn de linforme de sostenibilitat ambiental i de la memria ambiental, ambientalment es considera prioritria la realitzaci dels plans que es detallen a continuaci: a. Pla especfic de mobilitat del Valls: El desenvolupament de la ronda del Valls, el tram Granollers-Sabadell de la lnia orbital ferroviria o la via interpolar requereixen la redacci dun pla especfic de mobilitat del Valls per assegurar lassoliment dels objectius ambientals de mobilitat del Pla, tal i com indica la memria ambiental. Ats lavanat estat de planificaci de les infraestructures esmentades i el gran potencial de transvasament modal existent a lmbit del Valls, el Pla haur de contenir dels determinacions oportunes per estructurar un sistema de transport pblic collectiu competitiu, que presti especial atenci a la xarxa dautobusos interurbans i daportaci a la xarxa ferroviria (existent i planificada), i al sistema dintercanviadors, i que alhora doni directrius sobre poltiques urbanes daparcament. Aquest Pla podr, si escau, completar la xarxa de tramvies o plataformes segregades per autobs aix com establir criteris dintervenci a la xarxa viria que servir de suport als desplaaments en autobs. b. PDU de la rtula de Martorell i Abrera: Lavanat estat de programaci dalgunes actuacions en matria dinfraestructures i lelevat nombre dorganismes competents implicats requereix que aquest Pla coordini un conveni de cooperaci de les diferents administracions implicades en les infraestructures planificades a la rtula de Martorell. Lexecuci parcial dinfraestructures sense contemplar lescenari global pot comportar duplicitats innecessries, fragmentaci excessiva despais lliures i insuficient cobertura de transport pblic als creixements previstos pel Pla. c. PDU destructuraci urbana dels vessants de la vall del Tenes: Si b s un dels mbits amb un menor gruix de mobilitat total, s on aquesta es presenta de la forma menys sostenible de tota la RMB, amb el menor percentatge de desplaaments municipals (52% del total) i amb el repartiment modal ms decantat cap al vehicle privat (83% del total). A ms, linforme de sostenibilitat ambiental detecta que el Pla no resol aquesta problemtica, i que la soluci passa per una concentraci i densificaci dels creixements urbans, i per la configuraci duna xarxa de bus competitiva i integrada amb el transport collectiu dalta capacitat, elements a tractar en el si dun pla director urbanstic. Aix mateix, selaboraran els plans de mobilitat supramunicipals que es considerin estratgics per tal dassegurar la mobilitat sostenible a la RMB.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36921

2) El Pla director urbanstic de la Plana agroforestal del Valls establir directrius, tant per al sl de protecci especial com per als sols de protecci preventiva, els espais lliures i el sl urb i urbanitzable no consolidats amb valors agrcoles, ecolgics, de connectivitat o paisatgstics de lmbit del Pla, per tal dassegurar el tractament urbanstic homogeni i coordinat dels diversos espais. 3) El Pla estableix, en lapartat 5.1.2 de la memria ambiental, una srie de directrius per a lavaluaci ambiental de determinats plans i projectes que es desenvoluparan en el futur dins lmbit de la RMB. Aquestes directrius han de ser dobligat compliment per als plans i projectes considerats. DISPOSICI FINAL El Pla territorial entra en vigor el mateix dia de la publicaci de lAcord de la seva aprovaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ANNEX 1 Prioritzaci de les infraestructures de mobilitat Tal com reconeix el propi Pla dInfraestructures del Transport de Catalunya, El PITC no pot precisar les propostes per a tots els mbits i escales geogrfiques. En aquest sentit i ats la seva complexitat, les propostes del PITC a lmbit metropolit de Barcelona se subordinen a les concrecions que es realitzin en el Pla territorial metropolit i el Pla de mobilitat de la Regi Metropolitana i la revisi del PDI. En conseqncia les reserves del sl i les propostes es modificaran quan pertoqui i si sescau per adaptar-se a aquests plans (PITC, p. 77). s a dir, el PTMB s el document de concreci de les infraestructures del transport del Pla sectorial que les determina per al conjunt de Catalunya. Tenint en compte aquesta caracterstica particular del PTMB, i per tal dajustar les seves determinacions a lestructura general del PITC, sestableix una prioritzaci de les actuacions viries i ferroviries que, a ligual que en aquell cas, distingeix entre dues fases (Primera i Segona). Val a dir que en la configuraci de les prioritzacions sha partit dels acords en aquesta matria a que van arribar el Govern, partits poltics i representants del mn local i econmic de Catalunya a loctubre de 2009 i que va quedar plasmat al Pacte Nacional per a les Infraestructures.

Disposicions

36922

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Programaci de les actuacions viries proposades pel PTMB Vies estructurants primries
C: Codi al plnol 3.4; A: Administraci titular; T: Tipus dactuaci.

Fase
Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona

Nom via
A-7/N-340 A-7/AP-7 A-7 A-7/B-40 A-7/B-40 A-2/N-II C-15 C-15 C-15 Ronda Oest Sabadell C-58 B-500 B-24 A-2/C-32 C-35 C-35 A-2 Via de camions C-16 Tnel Vallvidrera B-10 Ronda Litoral A-2/C-16 C-58 AP-7 Ronda Est Sabadell C-59 C-17 C-17 C-17 C-35

C
1.1 1.2 1.2 1.3 1.3 1.5 1.6 1.6 1.6 1.8 1.9 1.12 1.14 1.15 1.18 1.18 1.21 1.22 1.23 1.4 1.9 1.10 1.11 1.13 1.16 1.17 1.17 1.17 1.19

Vies estructurants primries

A-7 el Vendrell - Vilafranca del Peneds Nova A-7 Vilafranca del Peneds - Sant Sadurn dAnoia Nova A-7 St. Sadurn dAnoia - Abrera (A-2) Ronda del Valls. Tram Terrassa - Sabadell Ronda del Valls. Tram Sabadell - la Roca Reconversi en autovia entre la Tordera i Maanet (fins al lmit RMB) Nova C-15 Vilanova - Vilafranca - la Granada Millora i ampliaci de la C-15 entre la Granada del Peneds - Puigdlber Millora i ampliaci de la C-15 Puigdlber - Igualada (fins al lmit RMB) Ronda Oest de Sabadell entre la C-58 i la Ronda del Valls Calades laterals C-58 entre Barber del Valls i Terrassa Connexi entre Badalona i Mollet (tnel de la Conreria) Prolongaci B-24, connexi amb la B-23 Connexi A-2 - C-32 entre St. Boi de Llobregat i Cornell Millora i ampliaci de la C-35 entre la C-17 i lAP-7 Nova C-35 entre Montorns i Cardedeu Via per a vehicles pesants daccs al port de Barcelona Segona galeria del tnel de Vallvidrera Ampliaci del Cintur Litoral. Tram Zona Franca - el Morrot Connexi A-2 (Martorell) - Ronda del Valls (Abrera) Calades laterals de la C-58 entre Barber del Valls i Terrassa (segona fase) Calades laterals AP-7 entre Barber i Santa Perptua Connexi AP-7 - C-58 (Barber - Ripollet) Desdoblament de la C-59 entre Palau-solit i Caldes de Montbui Connexi la Llagosta (C-17) - Ripollet (C-58) Nova C-17 entre Mollet - Montmel - Granollers Millora de secci i traat de la C-17 entre Granollers i la Garriga Millora de secci i traat de lautovia entre la Garriga i Aiguafreda Millora de secci i traat entre Cardedeu i Maanet (fins al lmit RMB)

A
Estat Estat Estat Estat Estat Estat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Estat Estat Generalitat Generalitat Estat Generalitat Estat Estat Generalitat Estat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat

T
Millora/nova via Nova via/Actuaci sobre lautopista Nova via Nova via Nova via Nova via Nova via Millora Millora Nova via Nova via Nova via Nova via Nova via Millora Nova via Nova via Nova via Millora Nova via Nova via Nova via Nova via Millora Nova via Nova via Millora Millora i variants Millora de via/ Actuaci sobre lautopista Integraci ambiental i urbana Integraci ambiental i urbana Integraci ambiental i urbana Integraci ambiental i urbana Integraci ambiental i urbana Integraci ambiental i urbana Connexi a estudiar

(*) (*) (*) (*) (*) (*) (*)

AP-7 A-2 C-31 B-23 C-33/AP-7 C-58 -

1.20 1.24 1.24 1.24 1.24 1.24 1.26

Integraci ambiental de lAP-7 a Martorell (tnel) Integraci ambiental de lA-2 en el seu pas per Abrera Integraci ambiental de la C-31 en el seu pas per Sant Adri de Bess i Badalona Integraci ambiental de la B-23 de Sant Joan Desp a Barcelona Integraci ambiental de la C-33/AP-7 a Montmel Integraci ambiental de la C-58 a Ripollet Connexi Ronda del Valls (Olesa) - C-16 (Vacarisses)

Sense concretar Sense concretar Sense concretar Sense concretar Sense concretar Sense concretar Generalitat

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36923

Vies estructurants secundries i suburbanes

C: Codi al plnol 3.4; V: Vies estructurants primries; P: Categoria PTMB; T: Tipus dactuaci.

Fase

Nom via

Vies estructurants primries secundries i suburbanes

P
Secundria Suburbana Secundria Secundria Secundria Suburbana

T
Nova via Nova via Nova via Millora i variant Millora i variants Nova via

Estructurants secundries i suburbanes proposades a lAlt Peneds (*) B-212 2.1 Variant de la Mnia (Castellv de la Marca) (*) BP-2121 2.2 Nou traat entre Pacs i Vilafranca (*) BP-2121 2.2 Variant de Sant Mart Sarroca (*) BP-2151 2.3 Millora i variant de la BP-2151 entre Sant Sadurn dAnoia i Sant Pere de Riudebitlles (C-15) (*) N-340 2.4 Millora i variants de la N-340 entre Vallirana i Vilafranca del Peneds Primera 2.5 Connexi A-7 (Gelida) - B-224 (St. Esteve Sesrovires) Estructurants secundries i suburbanes proposades al Baix Llobregat Primera B-224 2.6 Ampliaci i millora de la B-224 entre Masquefa i Martorell (tram dins RMB) Primera 2.7 Vies suburbanes al sistema urb de Martorell Primera C-1413a 2.11 Ampliaci i millora de la C-1413a entre Molins de Rei i el Papiol (*) C-55 2.8 Connexi C-55 (Olesa) - Ronda del Valls (*) BV-2002 2.10 Millora i variants de la BV-2002 (*) 2.11 Millora i acabament de la via suburbana entre Molins de Rei i Cornell (*) 2.12 Ronda sud del Prat de Llobregat (*) Pont sobre Llobregat 2.40 Millora del pont entre Sant Vicen dels Horts i Molins - Sant Feliu Estructurants secundries i suburbanes proposades al Barcelons Primera B-500 - B-500, tram de connexi entre la C-31 i la C-32 Primera Via urbana 2.13 Connexi Sagrera TAV - Nus de la Trinitat Primera C-31 2.14 Calades laterals de la C-31 a Badalona Estructurants secundries i suburbanes proposades al Garraf (*) C-31 2.35 Variant de Cubelles (*) (*) BV-2115 C-15 2.35 2.34 Millora de la BV-2115 entre la C-31 i lautopista C-32 Millora de la C-15 entre C-31 i C-32 (Vilanova i la Geltr)

Suburbana Suburbana Suburbana Secundria Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana

Millora Nova via Millora Nova via Millora/nova via Millora/nova via Nova via Millora/nova via

Suburbana Suburbana Suburbana

Millora Nova via Nova via

Secundria Suburbana Suburbana

Nova via/Actuaci sobre lautopista Millora Millora

Estructurants secundries i suburbanes proposades al Maresme Primera N-II / C-32 2.31 Via distribudora de la C-32. Montgat - Matar Primera Segona Segona (*) N-II / C-32 N-II / C-32 C-61 BP-5002 2.31 2.31 2.33 2.32 Via distribudora de la C-32. Ronda Matar Via distribudora de la C-32: Matar - Calella Millora i variants de la C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni Connexi Alella - Vilanova del Valls (inclou variant dAlella)

Suburbana Suburbana Secundria Secundria Secundria

Nova via/Actuaci sobre lautopista Nova via/Actuaci sobre lautopista Nova via/Actuaci sobre lautopista Millora i variants Millora i variants

Estructurants secundries i suburbanes proposades al Valls Primera Interpolar 2.15 Via interpolar: el Papiol - Rub Primera Interpolar 2.15 Via interpolar: Rub (C-1413a) - Sant Cugat (Polgon Sant Joan) Primera Rondes Terrassa 2.16 Ronda Est de Terrassa Primera Rondes Sabadell 2.20 Ronda Est de Sabadell - Barber Segona Interpolar 2.15 Via interpolar: St. Cugat - C-58 Segona Interpolar 2.15 Via interpolar C-58 - Santiga (B-140) Segona Interpolar 2.15 Via interpolar: Millora i ampliaci de la B-140 Segona Interpolar 2.15 Via interpolar: Parets del V. - C-17 (*) Rondes Rub 2.17 Ronda Est de Rub. Connexi interpolar - Ronda Est de Terrassa

Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana

Ampliaci Nova via Nova via Nova via Nova via Nova via Ampliaci Nova via Nova via

Disposicions

36924

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

Fase
(*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) i C-1415b (*) (*) (*) (*) (*) (*)

Nom via
Rondes de St. Cugat Rondes de St. Cugat Rondes de Cerdanyola C-155 C-155/Via Interpolar B-142 BV-1602 Eix Tenes C-17 BV-5159 BV-5001 BV-5001 C-1415a, C-1413a

C
2.18 2.18 2.19 2.21 2.22 2.22 2.23 2.24 2.25 2.26 2.27 2.28 2.28 2.29

Vies estructurants primries secundries i suburbanes

Ronda Sud de Sant Cugat Millora de la ronda Est de Sant Cugat Vials de ronda a Cerdanyola Vial de ronda de Ripollet Tram: Sabadell - Poliny Tram: Poliny - Parets del V. Millora de la B-142 entre Poliny i Sentmenat Vial de ronda Sta. Perptua de la M. - la Llagosta Millora i variants de leix del Tenes. Variants de Lli dAmunt, de Lli de Vall i de Parets del V. Condicionament com a via suburbana de la C-17 actual entre Mollet del Valls i Granollers (C-155) Connexi Ronda de Granollers - AP-7 Sta. Coloma de Gramenet - Vilanova del Valls (BP-5002) Millora de la BV-5001 entre Santa Coloma i la Roca del Valls Millora de leix Castellar del V. - Caldes de M. - Canovelles

P
Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Secundria Suburbana Secundria Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana Suburbana

T
Nova via Millora Nova via Nova via Millora Millora Millora i variants Nova via Millora i variants Integraci urbana Millora Millora i variants Millora i variants Millora

C-59 2.30 Variant de Sant Feliu de Codines C-59 2.30 Variant de Castellterol B-124 2.36 Millora/desdoblament entre Sabadell i Castellar N-150 2.37 Millora de la N-150 entre Sabadell i Terrassa C-1413a 2.38 Millora de la C-1413 entre Rub i Sabadell Sense concretar al Pacte Nacional dInfraestructures. Poden ser de primera o de segona fase.

Secundria Secundria Suburbana Suburbana Secundria

Nova via Nova via Millora Millora Millora

Programaci de les actuacions ferroviries proposades pel PTMB

F: Fase PTMB; C: Codi al plnol 3.2.

F Primera Primera Segona Segona F Primera Primera Primera Segona (*) F Primera Primera Primera Primera Primera Primera

C T2 T4 T1 T3 C T5 T6 T7 T8 T9 C R1 R2 R3 R5 R6 R6

Xarxa daltes prestacions Ramal Valls dalta velocitat: Castellbisbal Mollet Nou ramal a laeroport de Barcelona (el Prat) de la lnia dalta velocitat Nova lnia Transversal Ferroviria: connexi Igualada - Barcelona (tram dins RMB) Noves estacions a la xarxa daltes prestacions (Vilafranca i Valls) Xarxa de mercaderies Nova lnia de mercaderies Tarragona - Castellbisbal (dins lmits RMB) Nova lnia de mercaderies Mollet - Maanet de la Selva Nou accs ferroviari de mercaderies al Port de Barcelona Nova lnia de mercaderies Castellbisbal - Mollet Noves estacions intermodals de mercaderies (3) Xarxa de rodalia Nova lnia Sant Joan Desp - Castelldefels Nova lnia Orbital Ferroviria Desdoblament i millores de traat de la lnia Barcelona - Vic (dins lmits RMB) Desdoblament del tram Arenys de Mar - Maanet de la Selva (dins lmits RMB) Millores de traat a la lnia Barcelona - Manresa: Tnel de Montcada Millores de traat a la lnia Barcelona - Manresa: tram Terrassa Manresa

Tipus dactuaci Nova lnia Nova lnia Nova lnia Noves estacions Tipus dactuaci Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Noves estacions Tipus dactuaci Nova lnia Nova lnia Desdoblament / Trams nous Desdoblament Nova lnia Nova lnia

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36925

F Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Primera Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona (*) Segona F Primera Primera Primera Segona Segona Segona Segona Segona Segona Segona F Primera Segona F Primera Primera Segona Segona Segona F Primera Primera

C R8 R9 R18 R18 R18 R18 R18 R18 R23 R4 R5 R7 R8 R19 R20 R20 R17 R18 C R11 R13 R17 R10 R12 R12 R14 R15 R16 R21 C R25 R24 C U6 U8 U3 U4 U7 C U9 U10

Xarxa daltes prestacions Nou accs de la xarxa de rodalia a laeroport del Prat (tram el Prat de Ll. - Aeroport) Desdoblament de la lnia Papiol - Mollet entre Santa Perptua de la M. i Mollet Intercanviador de la lnia del Papiol - Mollet a Hospital General entre rodalia i FGC Intercanviador de la lnia del Papiol - Mollet a Volpelleres, entre rodalia i FGC Intercanviador de la lnia del Papiol - Mollet a Barber/Cerdanyola entre lnies de rodalia Intercanviador de Passeig de Grcia, entre les lnies 2, 3 i 4 de metro i rodalia Intercanviador de la Torrassa, entre les lnies 1 i 9 del metro i rodalia Intercanviador del Prat de Llobregat: lnia C2, accs a laeroport de la xarxa de rodalia, L1 del metro, L9 i xarxa dalta velocitat Tercer tnel de rodalia de Barcelona Trasllat de la lnia del Maresme entre Barcelona i Matar Variants als trams urbans de la lnia Arenys de Mar - Blanes (dins lmits RMB) Trasllat de la lnia de rodalia a Martorell Accs de la xarxa de rodalia a laeroport del Prat (tram Viladecans - Aeroport) Interconnexi de les lnies Barcelona - Vic i Barcelona - Girona Ampliaci del nombre de vies al tram Castelldefels - el Prat de lactual R1 Ampliaci del nombre de vies al tram Cerdanyola del Valls - Sabadell de lactual R4 Noves estacions sobre lnies existents de rodalia (9) Intercanviador Central Xarxa de FCG Perllongament de la lnia dFGC fins a Castellar del Valls Nova connexi Plaa Espanya - Glries - Poblenou de la lnia Llobregat - Anoia dFGC Noves estacions sobre lnies existents dFGC (2) Perllongament de la lnia dFGC fins a Matadepera Nova lnia dFGC Barcelona (Poblenou) - Valls pel Tnel dHorta Nova connexi Sabadell-Terrassa dins la nova lnia del Tnel dHorta Perllongament FGC Llobregat-Anoia: Barcelona (Poblenou) - Sta. Coloma de Gramenet Variant de Ca nAmat (desviament dFGC entre Martorell i Abrera) Perllongament de la lnia L-6 dFGC de Reina Elisenda a Sant Joan de Du Nova connexi FGC Pl. Catalunya - Poble Nou (Tnel dHorta) Xarxa de tren tramvia Adaptaci a tren tram de la lnia Martorell - Igualada (dins lmits RMB) Nova lnia de tren tramvia Sabadell - Granollers Xarxa de metro Perllongament sud de la lnia L2 (St. Antoni - Parc Logstic) i connexi amb lL9 Perllongament sud de la lnia L1 (Hospital de Bellvitge - el Prat) Perllongament nord de la lnia L3 (Trinitat Nova - Trinitat Vella) Perllongament sud de la lnia L3 (Zona Universitria - Sant Feliu de Llobregat) Perllongament nord de la lnia L1 (Fondo - Badalona platja) Xarxa de tramvia o plataformes reservades per a autobs Nova connexi Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei-Quatre Camins Nova connexi Castelldefels - Cornell (eix C-245)

Tipus dactuaci Nova lnia Desdoblament Nou Intercanviador Nou Intercanviador Nou Intercanviador Nou Intercanviador Nou Intercanviador Nou Intercanviador Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Ampliaci nombre vies Ampliaci nombre vies Noves estacions Nou Intercanviador Tipus dactuaci Nova lnia Nova lnia Noves estacions Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Nova lnia Tipus dactuaci Adaptaci Nova lnia Tipus dactuaci Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Tipus dactuaci Noves lnies Noves lnies

Disposicions

36926

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

F Primera Primera Primera Primera Primera Primera (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*) F Primera Primera

C U11 U11 U12 U13 U14 U17 U10 U13 U13 U15 U16 U17 U18 U19 C A1 A1

Xarxa de tramvia o plataformes reservades per a autobs Connexi Trambaix - Trambess per la Diagonal Nova connexi Wellington - World Trade Center Nova connexi Sant Adri de Bess - Santa Coloma de Gramenet Nova connexi Sant Adri de Bess - Port de Badalona Nova connexi Montcada i Reixac - Ripollet - Cerdanyola del Valls UAB Nova connexi de leix de la Riera de Caldes Nova connexi entre el Prat i Sant Boi Nova connexi entre Badalona i Can Ruti Nova connexi del Front Martim de Badalona Nova connexi Cerdanyola - Sant Cugat Nova connexi UAB - Badia del Valls - Barber del Valls - Sabadell Nova connexi Santa Perptua - la Llagosta - Montcada Nova connexi les Fonts - Terrassa Nova connexi Sant Cugat del Valls - Rub - les Fonts Plataformes bus-VAO Plataforma BUS-VAO Maresme (C-31 i C-32): de la C-31 (B-10) a Sant Adri fins a Matar per la C-32 Plataforma BUS-VAO B-23 entre el Papiol i Barcelona

Tipus dactuaci Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Noves lnies Tipus dactuaci Nova plataforma Nova plataforma

(*) Sense concretar al Pacte Nacional dInfraestructures. Poden ser de primera o de segona fase.

ANNEX 2 Agenda del Pla Agenda del Pla territorial metropolit de Barcelona El desenvolupament de les determinacions del PTMB per tal dassolir el model territorial proposat requereix diversos instruments derivats, lligats o relacionats amb la planificaci territorial: A. Els instruments de cooperaci i coordinaci intermunicipal derivats del mateix Pla i establerts al ttol V de les Normes dordenaci territorial i consistents en plans directors urbanstics i estudis especfics. B. La redacci dunes directrius del paisatge especfiques per a la regi metropolitana de Barcelona com a desenvolupament de les directrius generals recollides al PTMB. C. La coordinaci del PTMB pel que fa al model territorial plantejat i els escenaris quantitatius daquest model amb la planificaci sectorial existent en matria dequipaments i serveis, especialment amb aquells que incideixen sobre els anomenats vectors ambientals (cicle de laigua, tractament de residus, qualitat de laire, etc.) i que poden ser determinants per al desenvolupament de les propostes del Pla. Els aspectes relatius a la coordinaci amb la planificaci daquestes ltimes matries sn tractats a lInforme de Sostenibilitat Ambiental del PTMB. D. La formulaci duna srie dinstruments de carcter sectorial i de diverses escales dincidncia a desenvolupar i gestionar per diferents operadors presents al territori, especialment administracions. En alguns casos la formulaci daquests instruments ve determinada per la manca, encara, de planificaci sectorial adequada per tal de respondre a problemtiques especfiques, i en tots els casos es tracta de donar resposta a problemtiques amb una notable incidncia sobre el model territorial proposat pel Pla.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36927

LAgenda del Pla respon a aquest darrer punt, ja que el carcter transversal del territori com a receptor dels impactes de diverses actuacions i poltiques concretes i la, lgicament, limitada capacitat del planejament territorial, de carcter ms general, per tal de regular tots els aspectes de la realitat que incideixen sobre el seu territori fa necessari lestabliment daquesta agenda, resultant del procs de participaci i de lavaluaci ambiental estratgica del Pla (AAE). Per tal de garantir la coherncia global del model territorial proposat, els continguts que a continuaci es relacionen tracten, per tant, sobre la necessitat de coordinar diversos aspectes sectorials de la realitat amb incidncia sobre els tres sistemes bsics pels quals el Pla estableix determinacions: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. Sistema despais oberts 1. Sobre activitats agrcoles. s necessria la formulaci dun Pla territorial sectorial despais dinters agrcola, a desenvolupar pel Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci rural. Dins de lmbit territorial de la regi metropolitana de Barcelona aquest pla haur de tractar, a ms dels aspectes de carcter general propis daquest pla al nivell de Catalunya, les problemtiques especfiques de les formes de producci agrcola existent en aquest territori i especialment de lanomenada agricultura periurbana. 2. Sobre espais connectors ecolgics. Cal formular un Pla territorial sectorial despais connectors ecolgics, a desenvolupar pel Departament de Medi Ambient. Dins de lmbit territorial de la regi metropolitana de Barcelona aquest pla haur de tractar, a ms dels aspectes de carcter general propis daquesta planificaci al nivell de Catalunya, les problemtiques especfiques dels espais connectors, en molts casos imbricats amb el sistema urb de la regi metropolitana i, per tant, molt condicionats pel que fa a la funcionalitat ecolgica. El PTMB ha fixat dins del sistema despais oberts, tant a nivell grfic com normatiu, una srie despais connectors especialment amenaats pels continus urbans del sistema dassentaments metropolitans que, juntament amb altres que determinin les anlisis prpies de la planificaci sectorial, hauran de tenir una especial atenci en aquesta planificaci, pel que fa a la dimensi, tractament normatiu i tipus de gesti, per tal de garantir-ne la funcionalitat ecolgica. Sistema despais oberts-Infraestructures de mobilitat 3. Millores ambientals de vies existents en espais oberts. Diverses infraestructures lineals, establertes sobre el territori, especialment les construdes amb anterioritat al desenvolupament de les normatives de qualitat ambiental actualment vigents per a les noves implantacions, generen impactes ambientals sobre el medi natural que en determinats casos poden resultar crtics, especialment en aquells llocs on la continutat ecolgica del sistema despais oberts s ms difcil. En aquests casos el planejament corresponent al sistema despais oberts (Pla sectorial despais connectors, plans especials de protecci, plans directors urbanstics amb aquestes finalitats, etc.) haur de fixar les condicions i el desenvolupament dels corresponents projectes amb lobjectiu dintegrar, permeabilitzar i en definitiva corregir els impactes ambientals existents. Sistema despais oberts-Sistema urb 4. Correcci de les situacions urbanstiques contrries als objectius del Pla. Lencreuament del planejament urbanstic vigent amb les figures de planificaci, de carcter sectorial, que tenen per objectiu la protecci del sistema despais oberts fa palesa lexistncia duna srie dincoherncies pel que fa a determinades qualificacions urbanstiques existents. Aquestes incoherncies hauran de ser resoltes amb les corresponents figures de

Disposicions

36928

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

planejament urbanstic a desenvolupar amb la finalitat de la seva correcci i establir les corresponents figures de gesti, si sescau. Sistema urb-sistema dinfraestructures de mobilitat 5. Millores ambientals relatives a les infraestructures de transport en medi urb. De manera anloga a la referida al punt 3, tot un seguit dinfraestructures lineals establertes en medi urb, especialment les construdes amb anterioritat al desenvolupament de les normatives de qualitat ambiental actualment vigents per a les noves implantacions, generen forts impactes ambientals sobre els teixits urbans existents (trencament de continutats urbanes, soroll, contaminaci atmosfrica, etc.). En el procs de participaci del PTMB i amb lAAE del Pla sha fet palesa lexistncia daquesta problemtica en una srie de casos: a. C-31 a Sant Adri de Bess i Badalona. b. C-58 a Cerdanyola del Valls i Ripollet i tractament de permeabilitat entre Badia del Valls i la Universitat Autnoma de Barcelona. c. B-23 a Esplugues de Llobregat. d. AP-7 a Montmel (futura estaci de la lnia orbital ferroviria) i a Martorell (possible tnel). e. A-2 a Martorell i Abrera: shaur de fer compatible el traat actual amb el desenvolupament urb de la rtula de Martorell. Es tracta de vies segregades dalta capacitat i amb un alt nivell de servei, la qual cosa potencia els efectes ambientals persistents sobre el medi ambient urb. Dins de la regi metropolitana ja existeixen notables experincies reeixides dintegraci urbana, correcci dimpactes i fins i tot associaci amb altres infraestructures lineals: Rondes urbanes del 92, Gran Via a Barcelona i lHospitalet de Llobregat, Ronda del Mig, etc. En el desenvolupament del planejament director urbanstic definit en aquest PTMB shaur dorientar la resoluci de les problemtiques corresponents en els casos citats i en altres que puguin resultar de les anlisis ambientals a desenvolupar, mitjanant la definici dels continguts i els objectius dels corresponents projectes per a cadascuna de les situacions concretes i les seves frmules de gesti. 6. Riscos lligats a la manipulaci, emmagatzematge i el transport de matries perilloses. Lexistncia a la regi metropolitana de Barcelona destabliments on es produeixen processos industrials que impliquen la manipulaci i emmagatzematge de productes que comporten riscos tecnolgics, aix com el transport daquests productes per les xarxes lineals dinfraestructures, pot condicionar el desenvolupament urbanstic del sistema urb de la regi. s per aix que, en el marc de la legislaci sectorial corresponent, es fa necessari lestabliment de les mesures de seguretat que permetin minimitzar els efectes daquests riscos, fins i tot establint, si sescau, limitacions als desenvolupaments i als usos urbanstics. Per tal davanar en el coneixement i el tractament daquesta problemtica, a les conclusions de lAAE del Pla sestableix la necessitat defectuar un estudi especfic que permeti gestionar els riscos tecnolgics, especialment els relacionats amb el transport de mercaderies perilloses, en relaci amb els futurs desenvolupaments urbans que tenen cabuda en aquest Pla territorial metropolit. A la Memria Ambiental del Pla es recullen les especificacions corresponents als treballs interdepartamentals a desenvolupar amb aquesta finalitat. Sistema dinfraestructures de mobilitat 7. Gesti de la xarxa viria. La xarxa viria proposada pel PTMB concreta dins del seu mbit geogrfic la definida al Pla territorial sectorial dinfraestructures del transport de Catalunya (PITC).

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36929

La naturalesa del PTMB no permet abordar els temes relatius a la gesti de les xarxes proposades, si b aquesta gesti pot resultar determinant pel que fa a una utilitzaci de les infraestructures coherent amb el model i els objectius del Pla. s per aquest motiu que determinats aspectes importants daquesta gesti resulten tamb determinants per tal de garantir la sostenibilitat ambiental del model territorial proposat, com s lobjectiu de propiciar el canvi modal en favor del transport pblic a la regi metropolitana de Barcelona. Els aspectes relatius al transport pblic sn tractats pel corresponent planejament sectorial (plans de serveis) per la utilitzaci de la xarxa bsica per al transport privat resta avui molt condicionada per lexistncia dels peatges en determinades vies. Peatges que tingueren originriament com a nic objectiu el finanament de les infraestructures. Per a una utilitzaci de la xarxa viria coherent amb els objectius del PTMB, tal com es desprn de lAAE del Pla, pot resultar de gran importncia lestabliment de criteris de gesti a incorporar de manera combinada amb els criteris de finanament a lhora destablir mecanismes de peatge per la utilitzaci de les infraestructures viries. s per aix que es fa necessria la formulaci de la planificaci corresponent, Pla de Tarifaci, dacord amb els criteris establerts al Pacte Nacional dInfraestructures per tal de definir i aplicar una nova poltica de peatges que els consideri com a elements reguladors de la mobilitat i de millora ambiental. 8. Coordinaci entre planificaci i gesti dinfraestructures ferroviries. Pel que fa a les infraestructures ferroviries, el PTMB tamb concreta dins del seu mbit geogrfic les xarxes definides al Pla territorial sectorial dinfraestructures del transport de Catalunya (PITC). Resulta evident, per, que lestabliment de nous elements de xarxa tan sols tindr efectes en la mesura en qu sestableixin nous serveis ferroviaris. En aquest sentit, es proposa que el desenvolupament de les xarxes proposades amb la prioritzaci establerta pel Pla estigui coordinat amb les corresponents revisions del Pla de transport de viatgers. 9. Concreci deines i estratgies pel transport de proximitat. Per tal de minimitzar les necessitats de mobilitat obligatria de llarg abast dins de la regi metropolitana de Barcelona, el Pla estableix un model territorial que cerca lequilibri entre residncia, activitat i serveis per les diferents parts constitutives del sistema urb de la regi, si b tamb s cert que en el procs dAAE del Pla shan detectat diversos mbits urbans amb una utilitzaci dels mitjans de transport motoritzat individual que resulta excessiva ambientalment, fins i tot per a la mobilitat de proximitat. Aquesta realitat resulta molt condicionada pel tipus extensiu de teixits urbans implantats o per la manca de sistemes de transport pblic eficients i adaptats al lloc. Els instruments de planificaci sectorial adequats per al tractament daquesta problemtica sn els plans directors de mobilitat. En lactualitat ja s daplicaci per al conjunt de la regi metropolitana de Barcelona el Pla director de mobilitat (PDM), formulat per lAutoritat del Transport Metropolit (ATM), i un seguit de plans directors locals dmbit municipal. Com sha pogut constatar, aquest mbit municipal s en molts casos poc eficient pel que fa la temtica de la mobilitat quan tracta realitats metropolitanes fortament imbricades. s per aix que es proposa que la corresponent revisi del Pla director de mobilitat, fruit del seguiment daquest Pla, estudi la definici dmbits per a plans de mobilitat urbana supramunicipals amb molta mobilitat interna, especialment quan aquesta depn majoritriament del vehicle privat. Sistema despais oberts-Sistema urb-Sistema dinfraestructures de mobilitat 10. Coordinaci per a la implantaci dinfraestructures lineals de serveis. La concentraci de poblaci i activitat econmica, amb un potent component

Disposicions

36930

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

industrial, a la regi metropolitana de Barcelona demana tota mena de subministraments, especialment energtics, que requereixen infraestructures especfiques, aqeductes, gasoductes, oleoductes, lnies elctriques dalta tensi, etc. Les lgiques prpies dexplotaci de cadascuna daquestes infraestructures han resultat mltiples i han estat condicionades per molts factors especfics, com ara els llocs de captaci o generaci del recurs, el tipus de tecnologia de transport, la forma especialitzada de distribuci i, fins i tot, els perodes histrics dimplantaci de les infraestructures entre daltres. Totes aquestes circumstncies han incidit sobre uns traats que en alguns casos i a causa daspectes relacionats amb la prpia eficincia de les installacions concretes no han estat coincidents amb els corredors geogrfics naturals i per tant sn difcils de coordinar entre si i amb altres infraestructures lineals. Limpacte ambiental daquestes infraestructures sobre el territori metropolit, tal com es fa pals a lAAE, s notable sobre els espais oberts pel que fa als aspectes naturals i paisatgstics, i tamb sobre determinats mbits urbans, i en alguns casos pot condicionar el desenvolupament urbanstic de determinades rees urbanes. Per, per altra banda, el PTMB estableix un model territorial a mig i llarg termini pel que fa al sistema despais oberts, el desenvolupament urbanstic futur i les xarxes dinfraestructures de transport, viries i ferroviries. I s en el context fsic daquest model sobre el que es pot ordenar, endrear i desenvolupar el futur daquestes xarxes de serveis. En funci daquestes consideracions, es planteja la realitzaci dels estudis pertinents, amb la participaci dels diferents operadors implicats, per tal dordenar de manera coordinada la implantaci de les referides infraestructures de serveis amb incidncia sobre el territori de la regi metropolitana de Barcelona, amb la finalitat de minimitzar-ne els impactes ambientals i paisatgstics i maximitzar-ne leficincia de servei. DIRECTRIUS DEL PAISATGE Prembul 1. La protecci i ordenaci del paisatge en el pla territorial Els plans territorials, a travs de les seves prpies determinacions, intervenen en la protecci i ordenaci del paisatge i ho fan amb una notable eficcia en tant que condicionen moltes de les transformacions que el territori pot sofrir, les quals tenen majoritriament un indubtable efecte en el paisatge. La finalitat del planejament territorial s aportar les normes i les directrius perqu el territori evolucioni en el sentit de millorar la cohesi social, leficincia econmica i la sostenibilitat ambiental definint, a tal efecte, limitacions i estratgies en funci dun model territorial al qual caldria tendir. Aix mateix, daquestes propostes sen deriven conseqncies fora immediates pel que fa al paisatge; aquest, en tant que correspon a un medi antropitzat, s, en bona part, resultat del model territorial, i la seva evoluci ser bsicament conseqncia de levoluci daquest model. Cal afegir, a ms, que en la definici de les propostes del pla territorial sincorporen tamb criteris especfics de valoraci del paisatge. En concret entre els criteris explcitament adoptats hi ha el de Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econmic del territori. En tot cas, cal destacar la importncia que, per a una adequada evoluci del paisatge, tenen els tipus de determinacions que sassenyalen a continuaci i que tots els plans territorials estableixen i adeqen a les caracterstiques del territori del seu mbit: La definici, dins del sistema despais oberts, drees que exclouen la possibilitat de ser urbanitzades (sl de protecci especial i una proporci molt majoritria del sl de protecci territorial). Lorientaci de la major part de lextensi urbana que sigui necessria cap a les rees urbanes de certa dimensi.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36931

La limitaci i lestabliment de condicions per a lextensi dels petits nuclis urbans i les agrupacions rurals. Laposta per un creixement per continutat i la conseqent restricci de les noves implantacions allades a aquells casos en qu estiguin justificades per motius dinters territorial o estratgic. Lestabliment de directrius dordenaci de les rees dextensi i reforma urbana. Lestabliment de condicions per a la implantaci de noves infraestructures i per a lampliaci de les existents. Lassenyalament de separadors i de lmits no excedibles per lextensi urbana per tal de preservar continutats de lespai no urbanitzat i tamb determinades imatges dinters. Lestabliment de lobligatorietat destudis paisatgstics per a totes les edificacions allades. En concret, el Pla territorial parcial de la regi metropolitana de Barcelona, adopta les segents determinacions que tenen una indubtable transcendncia paisatgstica i que donen resposta a una part substancial dels objectius de qualitat, mesures i accions que han de contenir els catlegs del paisatge: Sinclouen dins lmbit del sl de protecci especial les 226.864 hectrees que, amb aquesta denominaci, es representen al plnol 1.2 Espais oberts. Proposta. Sinclouen dins lmbit del sl de protecci preventiva que majoritriament ha de romandre no urbanitzat les 14.662 hectrees que, amb aquesta denominaci, es representen al plnol 1.2 Espais oberts. Proposta. Sestableix lestratgia de millora i compleci als nuclis assenyalats al plnol 2.3 Sistema urb. Estratgies urbanes. Sestableix lestratgia de manteniment del carcter rural als nuclis assenyalats al plnol 2.3 Sistema urb. Estratgies urbanes. Sassenyalen espais obligatoris de separaci entre creixements urbans o zones verdes urbanes a mantenir i potencial pel seu paper connector en el sistema despais oberts al plnol 1.3 Espais Oberts. Proposta amb planejament (zones verdes i equipaments). 2. Espai propositiu de les directrius del paisatge. Les directrius del paisatge sn les determinacions que, basant-se en els catlegs del paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes dobjectius de qualitat paisatgstica en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials (article 12 de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge). Duna banda, les directrius han de ser coherents amb el contingut del catleg del mateix mbit territorial, en especial amb linventari de valors paisatgstics, la definici dobjectius paisatgstics i amb la proposta de mesures i accions. Daltra banda, pel seu carcter de document que sincorpora al pla territorial, les directrius vnen condicionades per lescala dordenaci que s prpia del pla territorial i per la naturalesa, predominantment fsica, del seu contingut propositiu. Una primera conseqncia daquestes consideracions s que cal entendre els catlegs del paisatge com uns documents vlids per si mateixos com conjunt de coneixements i de propostes indicatives de protecci, gesti i ordenaci del paisatge dun territori, la valoraci del qual ha estat abordada des duna visi polidrica de la seva realitat que incorpora aspectes patrimonials, ambientals, socials i altres elements significatius. El catleg defineix un marc de coneixements i orientacions tils per a una correcta integraci paisatgstica de qualsevol actuaci que shagi de desenvolupar en el territori. s a dir, el catleg no s noms un document previ per a lelaboraci dunes directrius, si no que t una aplicaci prctica encara que poc reglada. Com sha exposat a linici daquest prembul, els plans territorials parcials se centren en lordenaci de lespai territorial. No sn especficament instruments dordenaci del paisatge, per les seves determinacions influiran fora en la conservaci i levoluci del paisatge. Per b que, com sha vist, els plans territorials parcials incorporen objectius implcits de carcter paisatgstic en bona part de les

Disposicions

36932

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

seves determinacions, la regulaci explcita i directa dels components paisatgstics correspon a les directrius de paisatge que nhan de formar part. Les directrius del paisatge estan doncs associades a uns mbits de ms de 4.000 km, dividits entre 20-25 unitats de paisatge, que per la seva extensi difcilment es podran treballar a escales de ms detall que la 1/50.000, llevat dalgun possible zoom sobre espais especialment significatius. En tot cas, ats el camp conceptual que ja cobreixen els catlegs i les determinacions prpies dels plans territorials, les directrius haurien de centrar-se, per tal de limitar les possibilitats de confusi, en els aspectes estrictament paisatgstics de lescala territorial. Altres conseqncies derivades de la consideraci del paisatge en el marc del planejament territorial sn: a) Les directrius del paisatge dun pla territorial no poden exhaurir la regulaci normativa del paisatge que, en tant que fenomen multiescalar en la seva percepci, necessita diversos nivells de tractament normatiu i projectual. Per tant, les directrius del paisatge shan de centrar en les regulacions que sn prpies de lescala de planejament territorial, amb el benents que hi ha altres instruments per exemple, els plans especials urbanstics que sn adequats per establir normatives del paisatge amb ms detall. b) Tot i que el territori s una gran sntesi resultat dun procs histric que incorpora valors econmics i funcionals, ambientals i culturals, etc., la valoraci del paisatge es fa a travs dun acte perceptiu que t com a primer pas la visi de les imatges que el territori proporciona. Ats que els aspectes funcionals, ambientals i els patrimonials del territori tenen els seus propis instruments de regulaci normativa, conv que, per evitar interferncies i confusions, les directrius se centrin en el paisatge com a percepci visual del territori, amb el benents que aquesta incorpora valors esttics, socials, simblics i econmics. c) El paisatge que tracten de regular les directrius del paisatge s el que podem denominar paisatge territorial en el sentit que comprn les imatges que ens proporcionen els mbits duna certa amplitud, deixant per a daltres instruments de major detall els que podrem denominar paisatges de proximitat, en especial els paisatges urbans que es perceben des de linterior de les poblacions. La formulaci dunes directrius de paisatge, igual que lelaboraci dels catlegs i semblant que la dels plans territorials, s un exercici sense gaires referncies en les quals basar-se, i per tant sha dentendre com un procs obert, els resultats del qual es van perfeccionant a partir de la mateixa experincia de la seva elaboraci. En tot cas, el procs delaboraci dels catlegs del paisatge, els seus primers resultats i diversos assaigs tcnics daproximaci dunes directrius ens permeten fins avui constatar dos fets que cal tenir presents per orientar correctament lelaboraci dunes directrius: a) Malgrat les diferncies entre els paisatges de Catalunya, hi ha un conjunt de criteris/objectius/directrius generals que semblen vlids i adequats per a tots ells. b) Hi ha poc marge de joc normatiu entre el que poden establir unes directrius generals i el que seria prpiament un projecte de paisatge territorial. En tot cas unes directrius com les que proposa la legislaci no sn plantejables com un projecte de paisatge, el qual requereix mbits molt ms reduts que possibilitin uns suficients coneixement i control de les variables que hi intervenen. En conseqncia, les directrius del paisatge especfiques dun mbit territorial no s probable que puguin anar gaire ms enll que laplicaci de les directrius generals als elements propis daquest mbit, per b que amb la possibilitat destablir gradacions de valor i prioritats. Per aquest motiu les unitats de paisatge que defineixen els catlegs, encara que puguin ser referncia per a la definici de directrius del paisatge, poden ser tamb mbits adients per a projectes de paisatge, que, amb major grau de concreci, podran anar-se elaborant, al llarg del temps mitjanant plans directors o especials urbanstics. En tot cas les directrius del paisatge del pla territorial s que expressen el reconeixement de les unitats del paisatge del catleg com a mbits adequats per a lordenaci ms detallada del paisatge.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36933

3. Les directrius del paisatge del Pla. La incorporaci de les directrius del paisatge com a document especfic del Pla amb anterioritat a la seva aprovaci inicial pretn donar resposta al mandat dels articles 12 de la Llei 8/2005 i els 13 i 14 del seu Reglament, i en aquest sentit les directrius: a) Es basen en els catlegs del paisatge elaborats i en curs delaboraci. Aquests catlegs han fonamentat la definici de les directrius, de carcter general, que formen part daquest document. b) Incorporen disposicions ms especfiques, com la delimitaci dunitats de paisatge, derivades del catleg de paisatge de lmbit del Pla, en elaboraci. c) Resten oberts a la incorporaci, pel procediment reglamentari, de les noves directrius especfiques de lmbit del Pla que, en funci del contingut del Catleg que saprovi definitivament, es considerin necessries en el seu moment. Aix mateix, i amb la finalitat que totes les disposicions directament relacionades amb el paisatge formin part dun mateix text normatiu, shan refs en aquest document de directrius del paisatge les disposicions que en plans territorials anteriors formaven part de larticulat de les Normes territorials i de les disposicions transitries. DISPOSICIONS NORMATIVES 1. Disposicions de carcter general Article 1.1 Marc legal de les directrius del paisatge 1. Dacord amb larticle 12 de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, les directrius del paisatge precisen i incorporen normativament les propostes dobjectius de qualitat paisatgstica en els plans territorials parcials. 2. Sota la denominaci de directrius, adoptada per la Llei, sinclouen disposicions daplicaci directa, altres que poden, o han de ser, desenvolupades pel planejament urbanstic i daltres que tenen el carcter de recomanacions. 3. Sens perjudici que puguin ser sempre desenvolupades, i la seva aplicaci precisada, en instruments de major detall, les directrius generals i especfiques contingudes en aquest document i relatives als diversos components del paisatge sn sempre daplicaci directa amb el grau de vinculaci que es desprn del seu redactat. Article 1.2 Contingut i abast de les directrius del paisatge 1. Per b que el paisatge s en cada moment la sntesi histrica de processos de diferent naturalesa, les directrius del paisatge se centren en el concepte de paisatge com a percepci visual del territori, amb el benents que els components funcionals, ambientals i patrimonials del territori tenen els seus propis instruments de protecci, gesti i ordenaci. Tanmateix lacte perceptiu de les imatges visuals que ofereix el territori sentn com un procs complex amb implicaci de factors esttics, socials i simblics. 2. Sense perjudici de les finalitats que els sn prpies, les determinacions amb transcendncia paisatgstica dels instruments relatius a la funcionalitat de lespai, la sostenibilitat ambiental i la protecci i posta en valor del patrimoni, han de respectar i incorporar i desenvolupar, si sescau, el que disposen les directrius del paisatge. 3. En tant que les directrius de paisatge formen part dun pla territorial parcial que comprn un mbit de gran extensi, el seu objecte s principalment la protecci i ordenaci del paisatge que es percep des dels espais oberts, deixant per a daltres instruments de major detall, les disposicions relatives als paisatges de proximitat, en especial els paisatges urbans que es perceben des de linterior de les poblacions.

Disposicions

36934

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

4. Tots aquells aspectes dels objectius de qualitat i de les mesures i accions del Catleg que, dacord amb lestablert en aquest article, no hagin estat incorporats a les directrius del paisatge, sn tamb una referncia indicativa per a la valoraci de les actuacions, els plans i els programes sobre paisatge. Article 1.3 Directrius generals i directrius especiques 1. El Pla cont les directrius basades en els catlegs de paisatge que han de formar part de tots els plans territorials de lmbit de Catalunya, en tant que sn adients per a tots els tipus de paisatge que hi sn presents. Les directrius sn congruents amb els objectius de qualitat especificats en els catlegs de paisatge, per b que limiten el seu abast dacord amb lassenyalat a larticle 1.2. 2. Mitjanant el procediment adequat han dincorporar-se al Pla directrius de paisatge, que amb finalitats ms especfiques, convingui establir en relaci amb aspectes o elements peculiars del seu mbit. En tot cas, tamb poden tractar-se aspectes parcials o especfics del territori, que requereixin una regulaci paisatgstica ms precisa, mitjanant instruments urbanstics adequats, en especial els plans directors i els plans especials que tinguin per objecte lordenaci del paisatge. Les directrius de paisatge de carcter especfic i les determinacions dels instruments urbanstics no poden sser contradictries amb les directrius de paisatge que estableix el Pla territorial. Article 1.4 Aplicaci de les directrius 1. Les directrius de paisatge del Pla sn daplicaci directa i obligatria a tots els plans i projectes que afecten la imatge del territori o de les seves condicions de percepci. 2. Les directrius de paisatge poden ser desenvolupades en determinacions ms precises dacord amb el que estableix larticle 1.3. En aquest cas, i en aquells aspectes que hagin estat desenvolupats, sapliquen a travs daquestes determinacions. Article 1.5 Unitats de paisatge de lmbit del Pla 1. El catleg de paisatge del Pla territorial parcial de la regi metropolitana de Barcelona divideix el territori en les segents unitats de paisatge: 1. Serra dAncosa 2. El Montmell 3. Plana del Peneds 4. Valls de lAnoia 5. Garraf 6. Muntanyes de lOrdal 7. Plana del Garraf 8. Montserrat 9. Pla de Montserrat 10. Vall baixa del Llobregat 11. Delta del Llobregat 12. Sant Lloren del Munt i lObac i el Cairat 13. El Moians 14. Cingles de Bert i Gallifa 15. El Montseny 16. Xaragalls del Valls 17. Plana del Valls 18. Baix Montseny 19. Collserola 20. Serra de Marina 21. Pla de Barcelona

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36935

22. Baix Maresme 23. Alt Maresme 24. Baixa Tordera 25. LArdenya-Cadiretes 26. Alt Gai 27. Litoral del Peneds 2. Les unitats de paisatge es diferencien pel carcter que els atorga en cada cas el conjunt de components paisatgstics descrits, analitzats i avaluats en el catleg. El contingut paisatgstic de cada unitat i en especial els objectius de qualitat i les mesures i accions que el catleg estableix sn referncies obligades per a la correcta interpretaci i aplicaci de les directrius del paisatge. Article 1.6 Ordenacions de major detall Les unitats de paisatge definides en el Catleg sn mbits adients per a lestabliment dordenacions ms detallades del paisatge mitjanant plans especials o plans directors urbanstics que tinguin aquesta finalitat. En tot cas, els POUM poden desenvolupar el grau dordenaci del paisatge que s prpia de la seva escala de planejament, ja sigui en el marc dun pla especial o director o en lestablert per aquestes directrius de paisatge si no existeixen instruments intermedis de major detall. En els plans directors i especials que comprenguin almenys una unitat de paisatge, les determinacions relatives a aquells elements del paisatge que transcendeixin de lmbit del municipi prevaldran sobre les determinacions dordenaci del paisatge dels POUM en cas de contradicci. Article 1.7 Factors de valoraci paisatgstica Mitjanant els catlegs i les directrius del paisatge es poden establir gradacions de valor en els elements que componen el paisatge, als efectes de modular laplicaci de les prescripcions relatives a la seva protecci i ordenaci que sestableixin en les mateixes directrius o en instruments descala ms detallada. En la valoraci dels elements del paisatge shan de tenir en compte els segents valors: Esttics (qualitat de la forma i el color) Visuals (visibilitat, dimensi) Socials (freqentaci i activitats) Simblics (histrics, literaris, sentimentals) Article 1.8 Estratgies dintegraci paisatgstica Les directrius i els altres instruments de regulaci del paisatge poden establir estratgies dintegraci per als nous elements a construir en el paisatge, per a les quals sha doptar per alguna de les tres possibilitats segents, en funci de les caracterstiques que hagi de tenir la construcci i les del paisatge on se situa: Lharmonitzaci/contextualitzaci, quan la construcci sigui un element positiu o neutre en el paisatge. Locultaci/mimetitzaci, quan la construcci sigui un element negatiu en el paisatge. La singularitzaci/monumentalitzaci, quan la construcci sigui un element paisatgstic despecial inters. Article 1.9 Components del paisatge Amb la finalitat de sistematitzar el seu contingut, les directrius adopten el segent llistat de components o aspectes del paisatge que han de ser objecte de regulaci normativa:

Disposicions

36936

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

1. Geomorfologia 2. Aigua 3. Modelaci agrria 4. Fites visuals i fons escnics 5. Extensi urbana 6. Construccions allades 7. Infraestructures lineals 8. rees especialitzades 9. Espais degradats 10. Miradors i itineraris 2. Directrius generals Article 2.1 Geomorfologia 1. La morfologia natural del territori s una referncia paisatgstica segura de la qual conv no apartar-se. Entenem per morfologia natural la resultant dels fenmens orogrfics i erosius produts al llarg del temps. Les modelacions de gra petit introdudes per lactivitat agrria al llarg de la histria, com abancalaments, camins i altres, es considera que estan perfectament integrades amb la morfologia natural i lenriqueixen. 2. En principi, i llevat dalguns casos excepcionals, es consideren paisatgsticament positives les transformacions fsiques encaminades a restituir la morfologia natural en aquells llocs on hagus estat negativament alterada. 3. Els moviments de terres motivats per les infraestructures i ledificaci no han danar ms enll del que sigui estrictament necessari i han de minimitzar els desmunts i terraplens i, molt especialment, lafectaci al sistema de drenatge natural. Pel que fa als que tinguin a veure amb les activitats agrcoles, es poden dur a terme sempre que representin una millora pel terreny, quan no produeixin un impacte negatiu sobre el paisatge i quan no destrueixin cap b dels que cal protegir (marges, riberes, fronts naturals i daltres) en all en qu es refereix a les directrius del paisatge. 4. Les solucions tcniques i els resultats formals en el tractament de talussos han de partir de les caracterstiques del sl i de les opcions de vegetaci possibles. En tot cas, el tractament dels talussos pel que fa al pendent i a la revegetaci sha de fer en coherncia amb el paisatge de lentorn sense excloure la utilitzaci de murs de contenci o altres elements estructurals quan siguin convenients per a un millor resultat formal, en especial per a poder disminuir pendents dels talussos. 5. Cal evitar que els terraplenats afectin els espais de ribera de rius, rieres i torrents, com tamb els marges de camins i conreus assegurant sempre el manteniment de la funcionalitat del conjunt de lespai fluvial. Especial atenci requereixen els moviments de terres motivats per la protecci i millora de camins associats a cursos daigua, en el seu doble significat delements del paisatge i ditinerari dinters paisatgstic. Article 2.2 Aigua 1. La xarxa daigua del territori que comprn els elements naturals i els artificials a cel obert que assoleixen una certa importncia estructural s un component bsic del paisatge i com a tal ha dsser considerada i respectada. Labast espacial de la xarxa compren tots els terrenys associats fsicament als cursos i lmines daigua fins com a mnim lrea inundable en un perode de retorn de 500 anys. 2. El tractament naturalitzat o artificial dels espais associats a cursos i lmines daigua ha daprofitar la potencialitat paisatgstica que es deriva de la presncia de laigua, sense perjudici dels requeriments hidrolgics que calgui respectar. 3. Si no hi ha un pla especial urbanstic amb objectiu dordenaci del paisatge que justificadament estableixi altres condicions ms permissives, les edificacions

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36937

que poguessin autoritzar-se en sl no urbanitzable shan de separar com a mnim una distncia de 100 metres de les zones fluvials de rius i rieres i dels llacs, estanys i pantans, sens perjudici del compliment de les disposicions de la planificaci hidrulica. 4. Lordenaci de sectors de sl urbanitzable, o de sl urb no consolidat, que siguin confrontants amb rius, rieres, canals, llacs, estanys o la vora del mar ha de considerar la presncia daquests elements daigua com a factor determinant de lordenaci en el sentit de justificar espais de transici de qualitat entre el front edificat i la ribera. En aquest espai de transici es localitzaran de manera preferent els sls de cessi per a espais lliures. Aix mateix, lordenaci tractar amb especial cura la composici urbana dels fronts edificats que donin a espais daigua per la seva especial visibilitat. 5. Els fronts urbans martims i fluvials tindran en el planejament urbanstic un tractament acurat encaminat a destacar el seu carcter i a potenciar el seu valor paisatgstic. Els plans urbanstics establiran mesures per recuperar la coherncia formal en aquells fronts que lhaguessin perduda per causa de la volumetria dels edificis o de la baixa qualitat de larquitectura. Article 2.3 Modelaci agrria 1. Lespai agrari agrcola, forestal i ramader proporciona un fons paisatgstic que per la presncia que t al llarg i ample del territori, en constitueix un component identitari principal. Cal, per tant, fer compatibles el respecte dels seus valors com a b paisatgstic dinters pblic i la seva funcionalitat agrria per tal que mantingui els trets bsics de la seva fisonomia. 2. Es consideren elements estructurals de la configuraci del paisatge agrari els camins, la xarxa de drenatge natural, els canals de rec, les separacions topogrfiques i de vegetaci entre conreus i parcelles i les pautes de localitzaci i de configuraci de les construccions tradicionals. Es recomana la preservaci daquests elements, o en el cas que calguin transformacions derivades de canvis necessaris en els sistemes dexplotaci que es procuri el manteniment de la imatge despai fragmentat prpia del paisatge existent. 3. Les directrius especfiques del paisatge, els plans especials urbanstics i altres instruments de ms detall poden assenyalar mbits del paisatge rural que, pels seus valors extraordinaris, han dsser objecte duna protecci estricta mitjanant el manteniment i millora dels seus elements estructurals. Aquesta determinaci ha danar associada a lestabliment de mecanismes dajuda al manteniment de les activitats agrries prpies daquests paisatges quan sigui necessari. 4. La implantaci de parcs solars, o daltres installacions de configuraci en extensi, en el medi rural sha de subjectar a les directrius i a les condicions expressades en aquestes normes en relaci amb el paisatge de lespai agrari i amb els criteris que sassenyalen a larticle 2.8 pel que fa a les rees especialitzades. 5. Per tal de fomentar la continutat territorial de les explotacions i evitar la fragmentaci dels camps, sha devitar en el possible lobertura de nous camins, sens perjudici del que requereixin les operacions de concentraci parcellria. Aix mateix, en lestesa de xarxes dinfraestructures dinters local shan daprofitar els canals de pas i els corredors i les vies de comunicaci existents. 6. La construcci de tanques en lespai agrari, i en el no urbanitzat en general, ha de limitar-se en aquells casos en qu siguin imprescindibles en funci de ls i les circumstncies del lloc o es justifiqui la seva necessitat per atendre els requeriments productius de lexplotaci. Es recomana, quan sigui funcionalment possible, la utilitzaci daltres sistemes que la tanca per lassenyalament del lmit de la propietat o de lmbit de lactivitat. Les directrius especfiques o els instruments urbanstics dordenaci del paisatge poden prohibir les tanques en determinats mbits de lespai agrari, tenint en compte, per, els requeriments productius de lactivitat agrcola de qu es tracti.

Disposicions

36938

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

7. En tant que els instruments dordenaci del paisatge de major detall no estableixin una regulaci ms especfica, la construcci de tanques de separaci de finques, parcelles o recintes en lespai agrari est subjecte a les segents directrius i condicions: a) Amb les excepcions de lapartat h no sadmeten tanques dobra, llevat dels murs de pedra seca dalada no superior a 90 cm. b) Les tanques poden ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparncia en tota la seva alada. c) Les tanques visualment permeables poden complementar-se amb vegetaci prpia de lentorn per aconseguir el grau dopacitat que es desitgi. d) Les tanques han de tenir un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud, per b que pot incorporar diferncies per tal de millorar la integraci amb lentorn si aquest no s homogeni. e) Els materials manufacturats utilitzats en les tanques han de tenir colors discrets per tal que sintegrin b en gamma cromtica del lloc. f) Sempre que no sigui incompatible amb lactivitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre prpia del lloc. g) Les tanques dobra existents i les que preveu lapartat h shan de tractar amb superposicions de vegetaci viva per tal de millorar la seva integraci en el paisatge. h) Noms sadmeten tanques dobra o opaques en general en aquelles parcelles on per motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat daccs o de vistes i no existeixin altres frmules de tancament que puguin garantir-ho. Article 2.4 Fites visuals i fons escnics 1. En molts paisatges la relaci figura-fons t un paper rellevant en la composici de les imatges que sen perceben. Aquesta relaci ha estat ben present a les arts plstiques. Sn les figures del paisatge, els nuclis urbans, els elements construts, les formacions geolgiques diferenciades, etc. que, per la seva ubicaci encimbellada, en una plana, en carena, etc. i pel seu valor, constitueixen components clau de les imatges del territori. Complementen la imatge i li donen base els fons escnics configurats per lorografia i la vegetaci. 2. Cal evitar la desfiguraci de les fites paisatgstiques, de la qual les noves construccions ja siguin allades en sl no urbanitzable o formant part de creixements urbans en sn la causa ms freqent. Els instruments dordenaci urbanstica han de tenir especial cura en la preservaci de la imatge de les fites paisatgstiques condicionant les dimensions, volumetria i colors de les edificacions que poguessin afectar-la. 3. Cal, aix mateix, preservar les possibilitats de percepci de fites i fons i en especial de les imatges que conjuntament componen. Amb aquesta finalitat shan devitar el possible les construccions i en general les barreres visuals que impedeixin o dificultin seriosament la percepci de les imatges ms interessants del territori des de llocs accessibles i trams viaris transitats. Les tcniques per a la preservaci de les imatges constitueixen lestabliment de franges de no edificaci, de limitaci dalades i de longitud dels elements barrera. Els instruments dordenaci del paisatge de major detall han destablir aquestes franges. 4. A ms de les construccions i elements que impedeixen la visi de les imatges significatives del paisatge, cal evitar aquells que sense impedir-ho constituirien un component greument desfigurador de la imatge per causa de la seva dimensi, forma o color. 5. Els plans especials urbanstics dordenaci del paisatge poden delimitar rees amb establiment de parmetres limitatius de ledificaci amb els objectius de preservaci que aquesta directriu estableix, aix com rees on s preceptiu linforme dimpacte i integraci paisatgstic per a determinades construccions.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36939

6. Ats que els parcs elics afecten, per les seves dimensi i ubicaci, els fons escnics del paisatge, cal la consideraci de criteris paisatgstics en el seu projecte dimplantaci. En principi es considera un bon criteri buscar una geometritzaci perceptible de la implantaci dels molins, mitjanant lestabliment de pautes relatives a les alades, distncies, alineacions i altres elements significatius que sn prpies de la necessria ordenaci dels elements artificials repetitius. Article 2.5 Extensi urbana 1. Les noves trames urbanes dextensi de les poblacions han destablir relacions de continutat i harmonia formal amb les trames existents i, amb aquesta finalitat, en el planejament urbanstic sha de tenir cura de la imatge dels fronts perifrics de lextensi prevista en tant que constituiran noves faanes a lrea urbana. 2. Els criteris de compacitat i densificaci que es deriven del criteri general destalvi de sl no sn argument acceptable per a la ruptura estrident de les pautes formals de les rees i nuclis urbans existents. Cal vetllar per la qualitat de les seqncies visuals daproximaci i accs als nuclis i rees urbanes des de les carreteres, en especial les de major utilitzaci. 3. Nombrosos nuclis i rees urbanes en el territori mostren perfils skylines caracterstics perceptibles des de determinades rees i recorreguts, els quals constitueixen fites paisatgstiques, sovint de notable valor esttic, a les quals sha fet referncia en larticle 2.4. Cal que el desenvolupament urb, tant dextensi com de reforma, respecti aquestes imatges i amb aquesta finalitat el planejament urbanstic ha dimpedir la possibilitat delements volumtrics que les desfigurin. La constataci daquesta possibilitat en el planejament vigent, amb relaci a nuclis dels quals les directrius assenyalen linters de les imatges que proporcionen, s argument suficient per a procedir a la modificaci daquest planejament. 4. Les trames urbanes dextensi han de mantenir un nivell de coherncia adequat amb lestructura paisatgstica (topografia, traces agroculturals, vegetaci, agricultura periurbana, patrons significatius, etc.) del seu entorn. La coherncia exigida pot comportar diversos graus dadequaci morfolgica amb lentorn agrari, que ha de ser mxima i directa en creixements de petits nuclis, per pot ser mitjanant solucions projectuals de les vores urbanes ms complexes i de lectura menys immediata quan es tracti de creixements drees urbanes ms importants. Article 2.6 Construccions allades 1. Pels seus efectes en el paisatge, cal extremar la qualitat dels projectes i les garanties dautoritzaci, de les noves edificacions, construccions o installacions allades en el territori, tant daquelles que es poden admetre en sl no urbanitzable com aquelles que ocupin parcelles allades de sl urb. 2. Entre les estratgies dharmonitzaci, mimesi/ocultaci o monumentalitzaci que sn les opcions de projecte dun nou element allat en el paisatge, es considera preferent la primera, que pretn la integraci de lelement en el paisatge amb un resultat positiu o com a mnim neutre pel que fa a la qualitat daquest paisatge. Lestratgia de mimesi/ocultaci s la indicada quan no es pot assolir un grau acceptable dharmonitzaci. Excepcionalment es pot optar per lestratgia de monumentalizaci quan per lelevada qualitat formal i singularitat del nou element a construir, aquest hagi de passar a ser un component principal del paisatge. 3. Tots els projectes dedificacions, construccions o installacions allades incorporaran un estudi dimpacte i integraci paisatgstica. 4. Els plans especials urbanstics dordenaci del paisatge i els altres instruments de planejament urbanstics han destablir parmetres per a la regulaci de les edificacions en sl no urbanitzable, en especial daquelles motivades per les activitats agrcoles i ramaderes. Els parmetres han de ser coherents amb el patr agrari i

Disposicions

36940

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

paisatgstic que es deriva en cada cas de la xarxa de camins, el sistema de rec, la parcellaci i la topografia. Igualment, els parmetres que sestableixin no podran contradir el qu es disposa amb les normatives sectorials en relaci amb les regles que han de respectar les installacions prpies de les activitats agrries. 5. En tant que les directrius de paisatge especfiques dun rea territorial o instruments de planejament urbanstic no estableixin uns parmetres ms precisos en funci de les caracterstiques diferencials de lrea, les edificacions allades shan de subjectar a les segents condicions: a) Implantaci. Ats que una adequada implantaci contribueix significativament a la integraci paisatgstica de la construcci, shan davaluar diverses alternatives demplaament i se seleccionar la ms adient amb relaci al paisatge. En principi, i llevat dels casos destratgia de monumentalitzaci, conv evitar les localitzacions a les parts centrals dels fons de vall, en punts focals respecte a carreteres, miradors i en indrets amb alta exposici visual. b) Perfil territorial. Shan de preservar les lnies del relleu que defineixen els perfils panormics i sevitar la localitzaci dactivitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes ms altes del territori, on la projecci de la silueta de ledificaci en la lnia dhoritz modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge. c) Proporci. Les construccions han de ser proporcionades a la dimensi i escala del paisatge, de manera que sevitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandria constitueixen una presncia imprpia i desproporcionada. d) Pendent. En totes les intervencions sha devitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, sha de procurar evitar laparici de murs de contenci de terres, i shan de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetaci. Per tal de minimitzar limpacte visual, les edificacions shan desglaonar o shan de descomposar en diversos elements simples articulats evitant la creaci de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferncies de cota entre el terreny natural i el modificat. e) Parcella. La correcta inserci en el medi rural de qualsevol construcci requereix que aquesta ocupi la mnima part possible de la parcella, i que la resta mantingui el carcter despai rural no artificialitzat que ha dactuar de coix amb lentorn no transformat, tot i que sadmeten les actuacions necessries per donar un correcte tractament als lmits de la construcci. f) Distncies. Mentre no hi hagin directrius especfiques que determinin distncies, les edificacions shan de separar com a mnim 100 metres de les zones fluvials dels rius, rieres i barrancs. Aix mateix, i sense perjudici de la normativa daplicaci en cada cas, shan de separar dels marges de les infraestructures lineals de comunicaci, un mnim de 50 metres de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calada. La distncia de separaci a vies frries s de 100 metres. Aquestes distncies que es consideren com els mnims desitjables es poden disminuir justificadament en aquells casos dedificacions agrries o dinters pblic de necessria ubicaci en una parcella en qu la configuraci del territori les faci inabastables. g) Faanes i cobertes. s obligatori el tractament com a faana de tots els paraments exteriors de les edificacions, sigui quina sigui la seva finalitat, i com a materials dacabament noms shan dutilitzar aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el carcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36941

h) Vegetaci. Es recomana la utilitzaci de vegetaci i, en concret, darbrat, amb espcies i plantacions prpies del lloc per a facilitar la integraci paisatgstica de ledificaci. 6. Les pautes dactuaci establertes en aquest article sn daplicaci, si sescau, per a millorar la integraci paisatgstica de les edificacions rurals existents. Article 2.7 Infraestructures lineals 1. Les infraestructures lineals xarxa viria i ferroviria, conduccions de gas i delectricitat, etc. a causa dels seus requeriments de traat i connexi sovint independents de les referncies del territori perceptible sn una potencial intrusi en el paisatge, agreujada per la seva envergadura fsica. s un criteri general vlid per a tots els traats dinfraestructures lineals minimitzar la fragmentaci fsica del territori i els canvis de configuraci dels terrenys necessaris per a la seva construcci. Cal preveure que el respecte al paisatge comportar la construcci de major longitud de tnels, falsos tnels i viaductes que la que requereix un traat que respongui noms a criteris funcionals. 2. Els projectes de les infraestructures lineals de totes classes han dadoptar les solucions adequades per a minimitzar i/o esmorteir la seva presncia en el paisatge rural, llevat dels casos en qu poden aportar inters al paisatge com els segents: Ponts i viaductes viaris o ferroviaris i altres artefactes singulars que, mitjanant un projecte de qualitat, poden tenir un carcter monumental. Conduccions daigua a cel obert susceptibles dsser integrades com a elements dinters paisatgstic. Trams viaris constitutius de passeigs arbrats. 3. Els projectes viaris, a ms de tenir cura de la correcta, i discreta, inserci de la via en el paisatge, han de considerar tamb la seva funci com a itinerari de percepci del paisatge. Tanmateix aquest objectiu no s argument per a una major presncia de la construcci, llevat dels casos on linters de litinerari visual pogus justificar-ho. 4. Lacompanyament amb arbrat, o vegetaci en general, dels elements lineals dinfraestructures s, llevat de casos excepcionals o dimpediments per normativa sectorial, una recomanaci amb valor general. 5. Les infraestructures aries, en concret les lnies elctriques i telefniques, han de seguir preferentment les traces establertes per carreteres i ferrocarrils i quan no pugui sser aix shan dagrupar en corredors que hauran destablir els instruments sectorials corresponents, amb criteris de minimitzar el seu impacte en el paisatge. Article 2.8 rees especialitzades 1. La implantaci drees especialitzades dactivitats industrials, logstiques, comercials, de tractament ambiental, de producci denergia, etc. sol tenir uns efectes intensos en la transformaci del paisatge a causa de la seva localitzaci, dimensi i imatge que poc tenen a veure amb la lgica de formaci dels assentaments urbans que shi han integrat histricament. Lestabliment de directrius per a les noves implantacions i per millorar la integraci de les existents t una especial importncia en unes directrius que pretenen mantenir i si s possible incrementar els valors del paisatge. 2. Les noves implantacions drees dactivitats especialitzades han de tractar de minimitzar el seu impacte visual en especial en aquells mbits rurals en qu el paisatge agrari t una textura de gra petit, sense perjudici daquells elements que per la seva significaci fos aconsellable que constitussin aportacions al paisatge pel seu possible carcter monumental per exemple una terminal aeroporturia o una estaci de tren. 3. La finalitat de minimitzar limpacte visual de la nova implantaci ha de ser un factor a tenir en compte en lelecci de la localitzaci i en lestabliment dels lmits

Disposicions

36942

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

de lrea a ocupar. En tot cas, lordenaci urbanstica de les noves implantacions ha daccentuar les condicions dharmonia volumtrica i de qualitat arquitectnica de les faanes perimetrals de la implantaci. 4. La tcnica de la mimesi/ocultaci mitjanant franges darbrat o daltra vegetaci s, llevat de casos justificats de monumentalitat, daplicaci oportuna en els casos de nova implantaci i especialment per millorar la integraci paisatgstica de nombrosos polgons industrials, urbanitzacions i elements dinfraestructura existents. Article 2.9 Espais degradats 1. Cal considerar com un objectiu de validesa general la restituci dels valors paisatgstics a aquells llocs on shan perdut per causa de processos de degradaci sovint motivats per les activitats humanes. Sn els espais on hi ha extraccions abandonades, abocadors, edificacions agrries en dess, edificacions en runa, installacions obsoletes, etc. sobre els quals cal actuar promovent la seva transformaci fsica. 2. Les actuacions sobre els espais degradats sn principalment les destinades a la restauraci del paisatge malms amb lobjectiu de reintegrar-los en la imatge paisatgstica del territori on se situen, per en alguns casos aquests espais poden ser oportunitats per a projectes creatius que aportin nous valors paisatgstics. Aix mateix, la recuperaci despais degradats pot anar associada, si conv, a la ubicaci dusos o edificacions que shaguessin de situar en lespai rural o que poguessin treure profit de la configuraci de lespai, sens perjudici dels requeriments dordre territorial, urbanstic i ambiental que siguin procedents en cada cas. 3. s una destinaci prioritria dels fons pblics per a la millora del paisatge el finanament de les actuacions oneroses dels paisatges degradats. 4. Quan shagin dautoritzar activitats que produiran una inevitable degradaci del paisatge sha de preveure la restituci del valor paisatgstic del lloc. En aquelles activitats com les extractives en qu el projecte de restauraci s preceptiu per a la seva autoritzaci, aquest ha de ser tamb un projecte de recuperaci del valor paisatgstic del lloc, tot i que no necessriament mitjanant la recomposici de la morfologia i vegetaci anteriors. Article 2.10 Miradors i itineraris 1. En tant que els valors del paisatge saprecien a partir de la seva percepci, s un objectiu dabast general facilitar laccs dels ciutadans a aquells llocs on la percepci del paisatge s ms mplia i suggerent: els miradors i els itineraris paisatgstics. 2. Els poders pblics han de promoure, directament o mitjanant convenis amb entitats, una xarxa de camins paisatgstics i de miradors accessibles a peu o amb vehicles que permetin una suficient percepci dels valors paisatgstics del territori. Aquesta xarxa que comprn miradors i camins existents, i daltres a crear, ha de rebre les actuacions necessries de condicionament, senyalitzaci i manteniment per tal de potenciar la seva funci de facilitar la percepci dels valors del paisatge i el coneixement del territori. 3. En tot cas, les actuacions en camins i miradors en els espais oberts han devitar lartificialitzaci innecessria daquests espais. 4. Han de tenir especial atenci aquells miradors i itineraris ms accessibles com sn els situats en els espais periurbans i tamb els camins de ronda martims. 3. Estudis i informes preceptius Article 3.1 Estudi dimpacte i integraci paisatgstica 1. Dacord amb larticle 19 del Reglament de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge LEstudi dimpacte i integraci paisatgstica s un document

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36943

tcnic destinat a considerar la conseqncia que t sobre el paisatge lexecuci dactuacions, projectes dobres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integraci. 2. A ms dels casos que estableix directament larticle 20 de lesmentat Reglament, i dacord amb el que assenyala lapartat 1.b daquest article, lEstudi dimpacte i integraci paisatgstica ha de formar part de la documentaci tcnica necessria per a la sollicitud de llicncia en els segents casos: Infraestructures i installacions que hagin de tenir una presncia visual significativa en el territori. Edificacions allades en el territori, ja sigui en sl no urbanitzable (edificacions agrcoles, ramaderes i dactivitats primries en general) o en peces de sl urb que hagin de romandre allades. Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una presncia important en la imatge exterior daquests. Transformacions de sl que hagin dafectar substancialment el paisatge rural. Tots els casos en qu sexigeix preceptivament linforme dimpacte i integraci paisatgstica. 3. El contingut de lestudi dimpacte i integraci paisatgstica s el que estableix larticle 21 del Reglament de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Quan a criteri de ladministraci que ha de concedir la llicncia o ha demetre linforme, la integraci paisatgstica no sigui satisfactria, es denegar laprovaci o lautoritzaci en aquells casos en qu es consideri que no hi ha cap frmula raonable que solucioni els problemes constatats. En els altres casos, es requereix el promotor de la construcci, edificaci o installaci perqu introdueixi les esmenes necessries per tal que la integraci sigui satisfactria. La resoluci de ladministraci especificar els aspectes a modificar del projecte per a fer-lo paisatgsticament acceptable. Article 3.2 Les ediicacions agrries en el paisatge rural 1. Es reconeix que les activitats agrries han estat constructores del paisatge rural que coneixem que, com a b collectiu, cal que preservi el seu nivell de qualitat. Amb aquesta finalitat, les directrius estableixen condicions per tal que les edificacions motivades per aquestes activitats siguin coherents amb els valors de paisatge que lagricultura, la ramaderia i la silvicultura contribueixen a crear. 2. Les edificacions agrries, quan no estiguin integrades en un nucli urb, han de complir les condicions que estableixen aquestes directrius per a les edificacions allades i requeriran per a sser autoritzades la incorporaci al projecte dun estudi dimpacte dintegraci paisatgstica, el contingut del qual estableix el Reglament de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge. 3. El contingut de lestudi dimpacte i integraci paisatgstica de les edificacions i installacions agrries, que pot ser un captol del projecte bsic de ledificaci, sha dadequar a la transcendncia visual que pugui tenir ledificaci i comprendr, com a mnim: Recull dimatges de ledificaci des dun conjunt de punts representatius de la seva percepci en el territori que permetin avaluar limpacte visual, derivat del seu emplaament i volumetria, en el paisatge. Propostes de tractament de faanes i cobertes. Mesures complementries dintegraci: vegetaci, arbrat, etc. Memria explicativa i justificativa de la integraci paisatgstica proposada. 4. Quan, en funci de les caracterstiques de les diverses rees o unitats de paisatge, shaguessin establert condicions especfiques o shaguessin homologat prototipus per a les diverses necessitats dedificacions agrries, lestudi dimpacte i integraci paisatgstica pot limitar-se a expressar la subjecci a les esmentades condicions o prototipus de ledificaci. 5. En defecte de determinacions especfiques sobre edificacions agrries referides a rees o unitats de paisatge, els plans dordenaci urbanstica municipal

Disposicions

36944

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

poden establir-les dins lmbit del municipi. En tot cas, el planejament municipal ha destablir les pautes dintegraci formal i funcional de les edificacions i usos agraris que shagin de produir en contigitat o en lentorn immediat dels nuclis urbans. 6. Les edificacions dagricultura i ramaderia intensives (hivernacles, granges, etc.) que hagin dubicar-se en sl de protecci especial han dincorporar a lestudi dimpacte i integraci paisatgstica les consideracions relatives a la seva inserci en lentorn territorial dacord amb el que assenyala larticle 2.6 de les Normes del Pla territorial, labast de les quals sha dadequar a la importncia de la implantaci i a les condicions de lentorn on sha dubicar. Article 3.3 Informe dimpacte i integraci paisatgstica 1. Dacord amb larticle 22 del Reglament de la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, linforme dimpacte i integraci paisatgstica t per objecte avaluar la idonetat i suficincia dels criteris o les mesures adoptades en els estudis dimpacte i integraci paisatgstica per integrar en el paisatge les actuacions, usos, obres o activitats a realitzar. 2. Correspon emetre aquest informe a la Direcci General dArquitectura i Paisatge, el qual s preceptiu en els supsits que assenyala lesmentat article 22 del Reglament. Entre aquests supsits, lapartat 2.a daquest article estableix que linforme s preceptiu quan aix ho determinin els plans territorials parcials i els plans directors territorials. 3. Dacord amb el Text refs de la Llei durbanisme (DL 1/2005, modificat per DL 1/2007 i la L 2/2007) i el Reglament de la Llei del paisatge (D 343/2006), s preceptiu linforme dimpacte i integraci paisatgstica en els segents supsits: a) Projectes dactuacions especfiques dinters pblic en sl no urbanitzable als quals fa referncia lapartat 4 de larticle 47 del Text refs. b) Projectes de construccions i dependncies prpies duna activitat agrcola, ramadera, dexplotaci de recursos naturals o, en general, rstica a qu fa referncia lapartat 6.a de larticle 47 del Text refs quan superin algun dels segents parmetres: Ocupaci en planta: 500 m Sostre: 1.000 m Alada total: 10 m c) Les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a qu fan referncia els apartats 6.1 i 6.b de larticle 47 del Text refs. d) Lobertura i recuperaci de vies daccs, camins i dreceres i les estacions de subministrament de carburants i de prestaci de serveis a la xarxa viria a qu fan referncia els apartats d i e de larticle 49 del Text refs. e) Plans especials urbanstics per a la ubicaci de construccions de nova planta destinades a activitats de turisme rural o de cmping a qu fa referncia lapartat 6.e de larticle 47 del Text refs. 4. Aquestes directrius estableixen que, a ms dels supsits assenyalats a lapartat anterior, linforme dimpacte i integraci paisatgstica s preceptiu en els segents supsits: a) Edificacions de qualsevol tipus en sls urbans i urbanitzables que hagin de romandre allades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves dimensions hagin de tenir una presncia acusada en el paisatge. Linforme ser preceptiu quan a ms de la ubicaci especialment visible, la construcci superi algun dels parmetres establerts a lapartat b. b) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcellries que afectin un mbit de ms de 100 ha. c) Tanques de finques, parcelles o mbits dactivitats de ms de 1.000 metres de longitud. d) Totes les construccions visibles que se situn en les proximitats dels pe-

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5627 12.5.2010

36945

nya-segats, de les riberes fluvials, martimes i de les lmines daigua de llacs o embassaments. f) Obres que en casos justificats shaguessin de realitzar per evitar la inundabilitat de terrenys. g) Parcs elics i parcs fotovoltaics dacord amb les regulacions sectorials. h) Actuacions dinters estratgic o territorial que es tramitin pel procediment establert per larticle 1.14 de les normes del pla territorial. i) Determinacions de protecci i ordenaci del paisatge contingudes en instruments dordenaci urbanstica. j) Els plans directors o especials urbanstics amb finalitat de protecci i ordenaci del paisatge que comprenguin lmbit duna o ms unitats de paisatge podran assenyalar justificadament supsits concrets en els quals calgui linforme dimpacte i integraci paisatgstica. A ms dels casos aqu assenyalats lrgan que hagi datorgar la llicncia podr demanar un informe dimpacte i integraci paisatgstica en aquells casos en qu es justifiqui la seva convenincia. Tots els projectes que shagin de sotmetre a linforme dimpacte i integraci paisatgstica han dincorporar lestudi dimpacte i integraci paisatgstica. (10.117.083)

Disposicions