5è Valencia

5
RECURSOS PER A LAVALUACI PRIMRIA
Llengua
Taula de continguts Presentaci Recursos per a lavaluaci inicial Recursos per a les avaluacions peridiques Avaluaci per unitats Avaluaci trimestral Avaluaci final 3 5 31 32 92 104
Llengua 5 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S.L./ Edicions Voramar, S.A., sota la direcci dENRIC JUAN REDAL, JOS TOMS HENAO i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text: Roger Sarri Illustraci: Ada Garca Correcci: Antoni Soriano, Empar Tortosa i Neus Vicens Composici, confecci i muntatge: Victoria Lucas Edici: Roger Sarri
2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per
CP: 132008 Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usarles com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Presentaci
A fi de donar suport a la tasca dels professors, en aquest volum sofereixen els recursos segents: 1 Recursos per a lavaluaci inicial. En aquesta secci es presenten instruments . diversos perqu els professors, durant les primeres setmanes del curs, aprecien la situaci de partida dels seus alumnes. En aquest apartat sinclouen: Criteris davaluaci. Sn els indicadors del lloc en qu ha de trobar-se lalumne en comenar cinqu de primria. Per a facilitar una avaluaci completa, aquests criteris estan classificats en set blocs: expressi oral, lectura, comprensi lectora, gramtica, ortografia, expressi escrita i vocabulari. Suggeriments dactivitats. Sn propostes per a ajudar el professor a fer una valoraci del punt de partida dels alumnes mitjanant lobservaci directa. Aquestes activitats poden dur-se a terme de manera individual, per grups o amb tota la classe i shi presenten relacionades amb els criteris davaluaci. Proves escrites. Es tracta de fitxes fotocopiables per a lavaluaci individual, que permeten saber lestat de lalumne respecte a cada un dels criteris davaluaci esmentats abans. Hi ha una prova de dues pgines per a cada un dels set blocs, amb la finalitat dincorporar tots els continguts i de realitzar lavaluaci inicial com un procs i no com un moment puntual. Formulari de registre personal. Consisteix en un full fotocopiable per a consignar-hi el resultat de la valoraci de cada alumne. Solucions. Sn les respostes de les proves escrites.
2. Recursos per a lavaluaci de les unitats. Aquesta secci cont instruments per a fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat shi presenten els elements segents: Control. Es tracta duna fitxa de dues pgines amb 10 activitats variades per a fer un reps dels continguts ms importants de la unitat. Prova de tipus test. s una fitxa duna pgina amb 10 preguntes dopci mltiple que permeten portar a cap una avaluaci rpida. La natura daquesta mena de preguntes fa que la prova soriente majoritriament cap als continguts conceptuals ms rellevants. Tamb pretn habituar els alumnes a realitzar altres tipus de proves davaluaci. Criteris davaluaci. s lenumeraci dels criteris davaluaci en relaci amb les activitats de les proves anteriors. Solucions. Shi presenten les respostes a les fitxes de control i a les proves de tipus test. 3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secci sinclouen proves per a avaluar els alumnes a la fi de cada trimestre. De la mateixa manera que en lavaluaci per unitats, shi inclou:

Avaluaci trimestral. Consisteix en dues pgines amb activitats variades que recullen alguns dels continguts ms importants. Prova de tipus test. s una pgina amb preguntes tancades dopci mltiple. Solucions. Mostra les respostes a les proves trimestrals.
4. Avaluaci final. Per als professors que estiguen interessats en una prova global al final del curs, hi hem incls dues proves (una amb activitats variades i una altra de tipus test), amb les respostes corresponents.
Recursos per a lavaluaci inicial

Suggeriments per a lavaluaci inicial Proves: 1. Expressi oral 2. Lectura 3. Comprensi lectora 4. Gramtica 5. Ortografia 6. Expressi escrita 7. Vocabulari
Registre individual
Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial de Llengua 5

Activitats proves escrites
Criteris
Suggeriments
Expressi oral
correctament els fonemes.
Articula
1, 2, 3, 4, 5
Demaneu als xiquets que conten lliurement

experincies relacionades amb fets quotidians o extraordinaris viscuts ltimament (a les vacances, en festes, etc.). Proposeu als alumnes que es presenten als altres com si foren un personatge de renom. Abans, per, sho hauran de preparar: hauran de decidir per qu sn coneguts, quins mrits han aconseguit, a qu es dediquen, quin tipus de vida porten Perqu els resulte ms fcil, poden basar-se en la vida i els mrits dun personatge real (un escriptor, un esportista, un cantant, un actor), per digueu-los que sesforcen a ser originals. Animeu-los a dramatitzar situacions quotidianes en grup, en les quals hagen dadoptar diversos rols. Cada membre del grup haur dassumir un paper diferent. Procureu que la dramatitzaci no siga excessivament llarga.
Estructura adequadament les oracions (amb coherncia, amb concordana i sense omissions).
Parla amb el volum de veu adequat.
Parla duna manera expressiva.
4, 5
A fi de practicar la lectura de textos literaris, proporcioneu-los-en daltres que els permeten una recitaci expressiva. Fixeu-vos que entonen de forma adequada i que fan els talls dels versos correctament.
Lectura Llig amb una velocitat adequada. Llig amb expressivitat atenent els signes de puntuaci del text. Llig amb seguretat i sense fer regressions. Llig sense fer omissions, Lectures: La sopa dall. El barret. El gran complot.
Per a valorar la capacitat lectora dels alumnes,

s convenient que es facen servir textos diferents i amb propsits variats. La seqncia per a fer aquesta avaluaci inicial pot ser la que segueix: - De primer, proposeu una lectura individual dels textos. Doneu als alumnes el temps necessari i comproveu que lligen sense moure els llavis i sense seguir les lnies amb
Criteris
Suggeriments
inversions, substitucions Llig sense sillabejar.
els dits. - Tot seguit, demaneu-los que facen una lectura en veu alta i en cadena. Aquest tipus de lectura garanteix latenci dels alumnes, en especial si no se segueix un ordre prefixat amb anterioritat. - Finalment, si el text ho permet, podeu proposar una lectura dramatitzada de cada text. Per a fer-ho, trieu uns quants alumnes perqu lligen les intervencions del narrador i les dels diversos personatges del relat.
Comprensi lectora Obt informaci literal dun text. Comprn el sentit global dels textos llegits. Diferencia el que s real del que s imaginari. Comprensi lectora de: La sopa dall. El barret. El gran complot. Les fitxes de comprensi lectora estan directament relacionades amb cada una de les lectures proposades. A ms, podeu portar a terme activitats diverses abans, durant i desprs de la lectura, adreades a anticipar esdeveniments, a realitzar inferncies a partir del ttol del text o de la lectura dun dels pargrafs, a elaborar dibuixos i resums, a canviar els finals, a dramatitzar algunes escenes
Gramtica
Identifica els possessius,

els demostratius, els quantificadors i els adverbis.
1, 5
Si ho considereu oport, podeu demanar als

alumnes que busquen en un text una determinada classe de paraules amb unes caracterstiques morfolgiques concretes; podeu fer-ho amb possessius, demostratius i quantificadors de primer, i ampliar-ho desprs a altres tipus de paraules: substantius, adjectius, verbs, adverbis...
Reconeix les conjugacions

i els temps verbals.
2, 3 4
Assigneu a cada alumne una persona o un

nombre: primera, segona, tercera, singular i plural. A continuaci digueu en veu alta una forma verbal conjugada i demaneu als xiquets que semparellen segons el nombre i la persona de la forma verbal que heu dit. Mostreu diverses fotografies als alumnes i demaneu-los que verbalitzen les accions que shi desenvolupen. Copieu-les en la pissarra i feu que els alumnes les analitzen: nombre,
Utilitza les diverses formes

verbals.
Criteris
Suggeriments
persona, temps verbal i infinitiu.
Forma oracions amb lordre

correcte.
Escriviu unes quantes oracions en la pissarra

i demaneu als alumnes que en separen els subjectes i els predicats. Procureu que no tinguen sempre la mateixa estructura, per sense que siguen oracions massa complicades.
Reconeix el subjecte i el
predicat de les oracions.
Ortografia
Escriu laccent quan

correspon.
1, 2
Per a avaluar el nivell ortogrfic dels alumnes,

el ms prctic s realitzar alguns dictats breus. Per a fer-ho, podeu seguir aquesta seqncia de treball: Llegiu en veu alta el text del dictat i assegureu-vos que els alumnes coneixen el significat de totes les paraules que hi figuren. Dicteu el text. Demaneu a cada xiquet que llija el que ha escrit i que corregisca el text quan ho crega convenient. Escriviu el text del dictat en la pissarra perqu siguen els mateixos alumnes els que corregisquen els seus escrits.
Utilitza lapstrof i la
contracci.
Escriu el guionet en les

paraules compostes.
Escriu correctament
paraules amb b/v, x/ix, h i p/b, t/d i c/g a final de paraula.
5, 6, 7, 8
Expressi escrita s crtic davant la redacci dels textos i la millora quan s necessari. Redacta diversos tipus de textos seguint uns passos precisos. Presenta amb claredat i netedat els escrits, tenint cura de la presentaci, la calligrafia, els marges, lorganitzaci i la distribuci del text en el paper. 1, 2, 3, 4
Organitzeu grups dalumnes i assigneu a cada

grup dos ttols de contes coneguts. Lactivitat consisteix a escriure un nou conte en qu apareguen personatges, elements o fets dels dos contes. Proposeu als xiquets que escriguen, en un full, la descripci dun company de classe. En acabant, que us les lliuren i llegiu-les en veu alta. Els alumnes hauran dendevinar quin company es descriu en cada una. Proporcioneu als alumnes retalls de diaris perqu trien les notcies que ms els interessen i en facen un resum que conserve lestructura daquests tipus de textos.
Criteris
Suggeriments
Vocabulari
Identifica paraules sinnimes

i antnimes.
Seleccioneu algunes paraules de les lectures

que es proposen en les pgines segents perqu els alumnes en diguen, en veu alta, sinnims i antnims.
Forma verbs a partir de

substantius.
Proposeu-los que creen paraules a partir

daltres que els digueu en veu alta. Com a requisit, la nova paraula ha de ser duna categoria diferent de la que digueu.
Reconeix el significat de
diverses paraules i les utilitza en el context adequat.
3, 4, 7
Demaneu als alumnes que expliquen en veu

alta qu signifiquen algunes paraules determinades, sense recrrer al diccionari si s possible.
Coneix algunes locucions

i frases fetes.
Proposeu-los que pregunten, a casa, locucions

i frases fetes que acostumen a fer servir els seus familiars. En acabant, feu-ne una posada en com a classe i que expliquen el significat de cada una.
Identifica i produeix camps

semntics.
Animeu els alumnes a crear, entre tots, llistes

de paraules que pertanyen a un mateix camp semntic que els proposeu.
Avaluaci inicial
Expressi oral
Data 1. Observa el plnol segent i dna les indicacions necessries a un company per a anar del parc a lescola de la forma ms curta possible.
Nom
2. Descriu aquesta imatge en veu alta, centrant-te en les caracterstiques ms destacades que t.
Fixat en la forma del rellotge
i en els elements ms destacats de qu consta.

Observa i descriu els materials
amb qu est elaborat.

Fes servir comparacions per a fer
ms clares les teues explicacions.
10
3. Llig les dades biogrfiques de Walt Disney i conta la seua vida en veu alta.
WALT DISNEY
Va nixer en 1901 a Chicago. De ben menut ja venia els dibuixos que feia als vens. Desprs destudiar a linstitut, va marxar a Hollywood amb 22 anys, on va crear un taller de filmaci i va rodar la primera pellcula, La comdia dAlice. En 1928 va crear el seu personatge ms fams, Mickey Mouse, que va aparixer per primera vegada en la pellcula Willie, el vaixell de vapor. En 1937 va rodar el primer llargmetrage musical animat, Blancaneu i els set nanets, i en els cinc anys segents van nixer Pinotxo, Fantasia, Dumbo i Bambi. En 1955 va fundar Disneyland, un gran parc datraccions dedicat als personatges que ell mateix havia creat. Walt Disney va morir en 1966. 4. Llig el poema segent en veu alta amb lentonaci correcta. Ai, la mar esvalotada! Ai, dels pobres mariners que menen la barca vella! Ai, la vela! Ai, els rems! Les ones espeteguen i al pal xiulen cops de vent; salcen fortes nuvolades i la lluna ja no es veu. Tot el cel s un vel negre; cada llamp el migparteix i fa veure ones descuma com boques denormes dents. De suor i aigua salada van xops tots els mariners. JOANA RASPALL
5. En la pgina segent trobars el conte La sopa dall. Contal als teus companys com si fores un contacontes.
Recorda com ho has de fer: Llig a poc a poc i pronunciant b. Diferencia les veus dels diversos personatges. Acompanya la narraci de gestos i moviments.
11
Avaluaci inicial
Lectura
Data La sopa dall Un dia que el rei Jaume anava de cacera, es va perdre i es qued ms sol que la una. Ell intentava orientar-se, per anava separant-se cada volta ms de la seua gent. Desprs de moltes hores de voltar va trobar una casa i, com que tenia molta gana, shi va dirigir. Truc a la porta i li obr una velleta pobra com una rata. El rei li pregunt si tenia alguna cosa per a menjar i ella, nerviosa i sense saber qu fer, li va dir que noms tenia uns rosegons de pa dur com una pedra i una cabea dalls. Amb qualsevol cosa em conforme va dir el rei, perqu tinc molta fam. I la velleta va posar al foc una cassola i va fer una sopa dall. El rei, com que tenia tanta fam, la va trobar bonssima i tan gustosa com si mai en la seua vida no haguera menjat res de millor. Aplacada la gana, el rei sen va anar i, al cap de poc, va trobar uns quants cavallers que anaven buscant-lo i van tornar tots junts al castell. Passaren els dies i el rei, encara que tenia molt bons cuiners, no podia oblidar el sabor tan delicis daquella sopa dall que ning sabia preparar tan b com la velleta del bosc. De manera que, un bon dia, la velleta que vivia en aquella casa enmig del bosc va vore arribar uns cavallers que li digueren: Venim a buscar-te de part del rei per dur-te al seu castell, on viurs sense que mai et falte de res. A mi? S, el rei vol que li prepares la sopa dall. Aix, grcies a la seua caritat, la velleta va acabar els seus dies com una reina, envoltada de luxes i molt ben tractada per tots. I, a canvi, noms havia de preparar, de tant en tant, aquella sopa dall que el rei va trobar tan deliciosa. CONTE POPULAR
Nom
12
Avaluaci inicial
Comprensi lectora
Data 1. Contesta.
Nom
Qu li va passar al rei Jaume?
Qui vivia a la casa on va arribar el rei?
Quines coses de menjar tenia la velleta?
Qu havia de fer la velleta a canvi de viure al castell?
2. En les frases segents hi ha alguns errors. Corregeix-los i copia-les correctament. Un dia, el rei va arribar amb molta gent a una casa enmig del bosc.
Una dona molt velleta li va fer una sopa amb uns rosegons de pa dur, carn i verdures.
Alguns dies desprs, uns cavallers es van endur la jove al castell.
3. Lexpressi viure com una reina significa viure molt b. Explica el significat de cada expressi.

Menjar com un pardalet Dormir com un soc Crrer com una llebre Cantar com els ngels
13
Avaluaci inicial
Lectura
Data El barret Margaret encara tenia el barret que li havien regalat en la festa daniversari del iaio. Va buscar un tros de cordell i el va nugar al barret. Desprs es va traure de la boca el xiclet que mastegava i el va subjectar a laltre extrem del cordell. A continuaci, va pujar a la cmoda i va apegar el xiclet al sostre. El barret va quedar penjat del cordell. Qu s aix? va preguntar Taylor. s la meua amiga Liliana li va explicar Margaret. No la pots vore perqu s invisible. Tu la pots vore? I tant que s! Jo noms li veig el barret. Perqu jo li he dit que tel deixe vore. Per, veritat que no li pots vore ni el collar de diamants, ni el vestit de seda roja, ni les sabates dor? Dis-li que em deixe vore les sabates va suplicar Taylor. Liliana diu que te les deixar vore si em fas el llit. Aix que Taylor va fer el llit de Margaret. No veig les sabates dor va dir Taylor. Liliana diu que te les deixar vore si promets que al vespre ajudars el pare a eixugar els plats, encara que em toca a mi va dir Margaret. Ho promet va dir Taylor. I va esperar un moment. No veig les sabates dor! va protestar. Liliana diu que te les deixar vore si tasseus ac tu a soles una estona i li dnes conversa va dir Margaret. Bo va acceptar Taylor. Margaret sen va anar i Taylor es va quedar amb Liliana. Jo tinc quatre anys va dir Taylor. I tu, quants en tens? Res. No hi va haver resposta. Magrada molt jugar a futbol i muntar en bicicleta. I els caramels de llima va continuar Taylor. A tu qu tagrada? Ning va contestar. De sobte, el barret va caure a terra i Taylor va vore el cordell i el xiclet. Liliana no hi era. Taylor va agafar el barret amb el cordell i el xiclet i sho va endur tot a la seua habitaci. Es va traure de la boca el xiclet, va pujar a la cmoda i va apegar el cordell al sostre. Desprs va anar a buscar el seu amic Dan. Escolta, Dan li va dir. Vine a ma casa i et mostrar el meu amic invisible. KEVIN HENKES, Margaret i Taylor (Adaptaci)
14
Nom
Avaluaci inicial
Comprensi lectora
Data 1. Escriu V (verdader) o F (fals) segons que corresponga. Margaret va comprar el barret en uns grans magatzems. Margaret va penjar el barret del sostre per enganyar Taylor. Taylor va fer els deures escolars de Margaret. El barret va caure a terra i Taylor va descobrir lengany. Taylor va cridar sa mare i li va contar el que havia fet Margaret.
Nom
2. Assenyala la resposta correcta.

Segons Margaret, per qu En realitat, per qu Taylor no
Taylor no podia vore Liliana? Perqu era invisible. Perqu no existia.
podia vore Liliana? Perqu era invisible. Perqu no existia.
3. Explica. Qu creus que devia passar desprs?
15
Avaluaci inicial
Lectura
Data El gran complot Un bon dia vam trobar un ratol entre els tresors que tenem al nostre amagatall secret. Va ser un descobriment emocionant. Thwaites el va traure agafant-lo per la cua i el va balancejar davant les nostres cares. Qu farem amb aquest ratol? va preguntar. Fa pudor! va cridar un. Tiral per la finestra de seguida! Espera un poquet vaig dir. No el tires. Thwaites dubt. Tots em van mirar, per jo acabava de tindre una idea formidable: latrevit complot del ratol. Tots tenim, alguna vegada, els nostres moments de brillantor i de glria, i sens dubte aquell va ser el meu. Per qu no el fiquem dins dun dels pots de caramels de la senyora Pratchett? vaig proposar. Els altres quatre em van mirar amb admiraci. Desprs, a mesura que anaven copsant labast del complot, comenaren amb les rialletes. Em donaren colpets a lesquena, maclamaren i es posaren a botar per la classe. Ho hem de fer hui mateix! van cridar. La idea ha sigut teua em van dir, aix que has de ser tu qui pose el ratol al pot. Thwaites em va passar la bestioleta morta i la vaig guardar a la butxaca dels pantalons. A continuaci, els cinc vam eixir de lescola, vam travessar la plaa i vam anar de dret a la confiteria. Estvem molt emocionats. Ens sentem com una banda de malfactors que es disposa a atracar un tren o a volar loficina del xrif. Procura ficar-lo en un pot dels que susen sovint em va dir un dels amics. El deixar al pot dels xiclets vaig dir. Jo tinc diners va dir Thwaites. Li demanar un gelat i una barra de regalssia. Aix, quan es gire per agafar-los, podrs ficar el ratol dins del pot dels xiclets. Daquesta manera, vam acordar els ltims detalls del complot. Entrrem a la botiga amb un cert aire arrogant. Nosaltres rem els triomfadors i la senyora Pratchett, la vctima. Thwaites li va demanar el gelat i, quan vaig vore que la senyora Pratchett girava el cap per traurel, vaig alar la tapa de vidre del pot dels xiclets i hi vaig deixar caure el ratol. No us vull vore a tots ac dins si noms un de vosaltres vol comprar ens va cridar la senyora Pratchettt. Aix que au, tots al carrer! Quan vam eixir, arrancrem a crrer i els meus amics em van preguntar si ho havia fet. s clar que s! vaig respondre. Molt b! Ets un fenomen! Em sentia un heroi. Era un heroi. Resultava meravells ser tan popular. ROALD DAHL, Relats dinfncia (Adaptaci)
16
Nom
Avaluaci inicial
Comprensi lectora
Data 1. Explica qu proposa fer el protagonista amb el ratol.
Nom
2. Escriu V (verdader) o F (fals) segons corresponga. Els xiquets van trobar un conill mort a lamagatall. El protagonista sel va guardar a la butxaca dels pantalons. Thwaites va ser lencarregat de posar el ratol al pot. El complot del ratol va eixir b. 3. Busca en el text a quines paraules es refereixen les definicions segents.

Botiga destinada a la venda de dolos. Acord secret per a actuar contra alg.
Persona digna dadmiraci per les seues qualitats. Lloc adequat per a amagar-hi algun objecte.
4. Digues quins tres errors trobes en aquest dibuix que illustra lescena de la confiteria. 1r
2n
3r
17
Avaluaci inicial
Gramtica
Data 1. Encercla en aquest text, amb els colors indicats, cada tipus de paraula. blau possessius roig demostratius verd quantificadors
Nom
Un aniversari especial Hui s el meu aniversari, i ha sigut un dia molt especial. De mat, a escola, mhan felicitat els vint companys de classe, i aquesta vesprada la mare ha organitzat una festa espectacular on mhan fet nombrosos regals: la meua primera guitarra, dos llibres i una bossa plena daquells caramels que magraden tant. I a la nit ho hem celebrat a casa dels iaios tots junts, amb els pares i els meus tres germans. s Escriu altres grups nominals que continguen els tipus de paraules anteriors. possessius Les nostres cadires demostratius quantificadors
2. Daquestes paraules, tria les que siguen verbs i classifica-les segons la terminaci.

campanar tindre lluir
fabricar existir teler
faquir fuster pinar
sabre mirar poder
infinitiu en -ar
infinitiu en -er o -re
infinitiu en -ir
18
19
3. Digues quin temps verbal sha utilitzat en cada oraci: passat, present o futur.

Les classes comencen la setmana que ve. El nostre equip ha guanyat el campionat.
La mare em dur a lescola a les nou en punt. A la meua cosina li posaran Alexandra. El malalt es recupera progressivament.
4. Fixat b en les indicacions i escriu una forma verbal per a cada una, amb el verb cantar.

1a persona + plural + temps present en forma simple
cantem
2a persona + singular + temps futur en forma composta 3a persona + singular + temps pretrit en forma simple 1a persona + singular + temps futur en forma simple 2a persona + plural + temps pretrit en forma composta
5. Respon a cada pregunta amb un adverbi i, desprs, digues de quin tipus s.

On viu Montse? Com ests hui?
All. Adverbi de lloc
Quan arribarem? On est el llapis? Quant val aix?
6. Forma una oraci amb cada grup de paraules, canviant i completant tot el que calga. Els meus amics
anar
cinema
aquesta vesprada
Carolina
i Anna
comprar
guitarra
La mare
de Pau
tindre
cotxe blau
s Separa amb una barra el subjecte i el predicat de les oracions que has escrit.
20
Avaluaci inicial
Ortografia
Data 1. Accentua les paraules que corresponga i classifica-les totes segons que siguen agudes, planes o esdrixoles.

Nom
decim matematiques etica agudes
autobus boligraf tobogan
maligne cano cadira
esglesia timida calor
planes
esdrixoles
2. Escriu el nom de cada paraula, fixant-te b en els accents.
3. Escriu correctament les oracions segents posant atenci als apstrofs i les contraccions.
El avi de els bombers ha sobrevolat el bosc per apagar el incendi.
Un de els meus llibres preferits s La illa de el tresor.
La infermera ha passat per la habitaci a les dotze.
La festa del amic de Pere ser al costat del umbracle de el parc.
21
4. Escriu amb lletres el preu de cada producte.
El llibre val vint-i-sis euros.
El llum val
El moble val
La moto val
5. De cada parell de paraules, ratlla la que estiga mal escrita.

envs / emvs semvrar / sembrar
bomver / bomber dovlegar / doblegar
anaven / anaben ganba / gamba
6. Busca en la sopa de lletres sis paraules que continguen x i classifica-les. C I X R D A C T A P I S I F A V T X T Z R E D X S U X X L I N N A K L R X
R O P E X R X F I
D H M T
T U P S X V H T I
Sonen com 7. Escriu tres oracions que continguen xarop cada una, almenys, una paraula amb h.

R X A W E D S X B U
E M C
R A U Q
Sonen com xiquet
8. Completa cada paraula amb la lletra que corresponga. p o b? prnce ra destor equi t o d? lqui bitlle acor concer c o g? ami bile amar clssi
22
Avaluaci inicial
Expressi escrita
Data 1. Fes els canvis necessaris per a millorar la redacci daquest text.
Nom
Una visita al zoo Aquest cap de setmana ha sigut genial perqu els meus pares i jo hem anat al zoolgic perqu a mi magraden molt els animals i all hem vist molts animals com elefants, girafes, zebres, lleons i un tigre que crec que feia poc que havia nascut perqu era molt xicotet i no se separava de sa mare.
2. Relaciona amb fletxes on ha danar escrita cada part daquesta carta personal. Hola, Carme Fins prompte, Onda, 10 de setembre de 2010 Martina Tescric perqu el cap de setmana del 9 dOctubre els meus pares volen passar-lo al pis dels meus iaios de Valncia, per aix he pensat que podrem vorens una estona i recordar tot el que hem fet aquest estiu. Si de cas ja et telefonar ms avant i quedarem, dacord?
23
3. Escriu un article de diari fixant-te en el ttol i en la imatge.
Inauguren el nou collegi del barri
4. Observa aquest animal i descriu-lo.

Per fer-ho, pensa les qualitats que en vols destacar i fes servir comparacions
adequades: sembla, s com
24
Avaluaci inicial
Vocabulari
Data 1. Relaciona cada paraula amb una de significat semblant i una altra de significat contrari.
Nom
2. Forma verbs a partir de cada substantiu.

forn
taulell endoll
3. Digues a quin element es refereix cada definici. escumadora

Serveix per a depositar-hi les paperetes en unes eleccions. Serveix per a fer-hi passar laigua i poder regar. Serveix de model per a exhibir-hi un vestit. Serveix per a posar-hi una esttua a sobre. Serveix per a traure la bromera del caldo.
4. Escriu el nom de cada objecte.
Si gni fic at se mb lan t

mostrar edificar gitar parlar lligar tombar xarrar cordar ensenyar construir
planta pedra
Si gni fic at co ntr ari

amagar descordar alar enderrocar callar
cistella
urna
pedestal
mnega
maniqu
25
5. Completa cada oraci amb lexpressi ms adequada. Tindre la paella pel mnec. Tindre un bullit al cap. Fer la guitza.
Ser per a llevar-se el barret.

Ser tot un cavaller.
Magrada com es comporta el pare perqu Mhe fet un embolic tan gran que No us preocupeu per aix, perqu Marc El treball que hem fet a classe Joana i el seu germ no paren, sempre
6. Classifica les paraules segents.

vall bolet roser bosc
tulipa serra pinar
clariana gesmil penya-segat
esquirol golf clavell
jard
paisatge
7. Encercla lopci correcta en cada oraci.

26
Dnam
una fulla / un full
de paper que vull escriure una nota. t la teua amiga Paula? electoral va tancar el recompte de vots.
Saps quina
adrea / direcci
El president de la Per a No mhas mirar / vore
taula / mesa
b aquest detall cal fixar-shi atentament. b perqu has badat quan et parlava.
sentit / escoltat
Registre individual per a lavaluaci inicial de Llengua 5 Nom Data

Criteris Expressi oral S NR* Observacions
correctament els fonemes.
Articula
Estructura adequadament les oracions (amb coherncia, amb concordana i sense omissions).
Parla amb el volum de veu adequat. Parla duna manera expressiva. Lectura Llig amb una velocitat adequada.
Llig amb expressivitat

atenent els signes de puntuaci del text. Llig amb seguretat i sense fer regressions. Llig sense fer omissions, inversions, substitucions Llig sense sillabejar. Comprensi lectora Obt informaci literal dun text. Comprn el sentit global dels textos llegits.
27
Criteris Diferencia el que s real del que s imaginari. Gramtica
NR*
Observacions
Identifica els possessius,

els demostratius, els quantificadors i els adverbis.
Reconeix les conjugacions

i els temps verbals.
Utilitza les diverses formes

verbals.
Forma oracions amb lordre

correcte.
Reconeix el subjecte i el
predicat de les oracions. Ortografia
Escriu laccent quan correspon. Utilitza lapstrof i la contracci. Escriu el guionet en les
paraules compostes.
Escriu correctament paraules

amb b/v, x/ix, h i p/b, t/d i c/g a final de paraula. Expressi escrita
s crtic davant la redacci

dels textos i la millora quan s necessari. Redacta diversos tipus de textos seguint uns passos precisos.
Presenta amb claredat i netedat

els escrits, tenint cura de la presentaci, la calligrafia,
28
Criteris els marges, lorganitzaci i la distribuci del text en el paper. Vocabulari
NR*
Observacions
Identifica paraules sinnimes

i antnimes.
Forma verbs a partir de

substantius.
Reconeix el significat de
diverses paraules i les utilitza en el context adequat.
Coneix algunes locucions

i frases fetes.
Identifica i produeix camps

semntics.
NR: Necessita refor.
29
Solucions a les proves davaluaci inicial

Comprensi lectora del text La sopa dall
1. Que es va perdre al bosc un dia que anava de cacera i es va quedar sol. / Una velleta pobra com una rata. / Uns rosegons de pa dur i una cabea dalls. / Preparar, de tant en tant, una sopa dall. 2. Un dia, el rei va arribar tot sol a una casa enmig del bosc. / Una dona molt velleta li va fer una sopa amb uns rosegons de pa dur i alls. / Alguns dies desprs, uns cavallers es van endur la velleta al castell. 3. Menjar com un pardalet: menjar molt poc. / Dormir com un soc: dormir profundament. / Crrer com una llebre: crrer rpidament. / Cantar com els ngels: cantar molt b.
Comprensi lectora del text El barret

1. F/ V / F / V / F 2. Perqu era invisible. / Perqu no existia. 3. Resposta lliure (R.L.)
Comprensi lectora del text El gran complot

1. El protagonista proposa ficar-lo dins dun dels pots de caramels de la senyora Pratchett. 2. F / V / F / V 3. confiteria / complot / heroi / amagatall 4. 1r: qui distrau la senyora Pratchett s un xic i no una xica. 2n: el que amaguen en el pot s un ratol i no una aranya. 3r: la senyora Pratchett agafa un gelat i no un panet.
Gramtica
1. Possessius: el meu aniversari / la meua primera guitarra / els meus tres germans Demostratius: aquesta vesprada / aquells caramels Quantificadors: un dia / vint companys / una festa / nombrosos regals / primera guitarra / dos llibres / una bossa / tres germans s R.L. 2. Infinitiu en -ar: fabricar, mirar / Infinitiu en -er o -re: tindre, poder / Infinitiu en -ir: existir, lluir 3. present / passat / futur / futur / present 4. Resposta model (R.M.) haurs cantat / cant / cantar / haveu cantat 5. R.M. B. Adverbi de manera / Dem. Adverbi de temps / Ac. Adverbi de lloc / Prou. Adverbi de quantitat 6. R.M. Els meus amics aniran al cinema aquesta vesprada. / Carolina i Anna han comprat una guitarra. / La mare de Pau t un cotxe blau. s Els meus amics (subjecte) aniran al cinema aquesta vesprada (predicat) / Carolina i Anna (subj.) han comprat una guitarra (pred.) / La mare de Pau (subj.) t un cotxe blau (pred.)
30
Ortografia
1. dcim / autobs / maligne / esglsia / matemtiques / bolgraf / can / tmida / tica / tobogan / cadira / calor Agudes: autobs, can, tobogan, calor / Planes: dcim, maligne, bolgraf, cadira / Esdrixoles: esglsia, matemtiques, tmida, tica 2. telfon / viol / cmera / termmetre 3. Lavi dels bombers ha sobrevolat el bosc per apagar lincendi. / Un dels meus llibres preferits s Lilla del tresor. / La infermera ha passat per lhabitaci a les dotze. / La festa de lamic de Pere ser al costat de lumbracle del parc. 4. El llum val cent quaranta-dos euros. / El moble val huit-cents seixanta-set euros. / La moto val tres mil cinc-cents quaranta-cinc euros. 5. Cal ratllar emvs, bomver, anaben, semvrar, dovlegar i ganba. 6. Sonen com xarop: crixer, xarxa, dibuix / Sonen com xiquet: petxina, parxs, dutxa 7. R.L. 8. p o b: prncep, rab, destorb, equip / t o d: lquid, bitllet, acord, concert / c o g: amic, bileg, amarg, clssic
Expressi escrita
1. R.M. Aquest cap de setmana ha sigut genial, perqu els meus pares i jo hem anat al zoo. I s que, a mi, magraden molt els animals. All nhem vist molts, com ara elefants, girafes, lleons i un tigre que crec que feia poc que havia nascut, perqu era molt xicotet i no se separava de sa mare. 2. Onda, 10 de setembre de 2010 / Hola, Carme / Tescric perqu / Fins prompte, / Martina 3. R.L. 4. R.L.
Vocabulari
1. mostrar ensenyar amagar / edificar construir enderrocar / gitar tombar alar / parlar xarrar callar / lligar cordar descordar 2. forn > enfornar / planta > plantar / taulell > entaulellar / pedra > empedrar / endoll > endollar / cistella > encistellar 3. urna / mnega / maniqu / pedestal / escumadora 4. mnega / urna / escumadora / pedestal / maniqu 5. Magrada com es comporta el pare perqu s tot un cavaller. / Mhe fet un embolic tan gran que tinc un bullit al cap. / No us preocupeu per aix, perqu Marc t la paella pel mnec. / El treball que hem fet a classe s per a llevar-se el barret. / Joana i el seu germ no paren, sempre fan la guitza. 6. bosc: bolet, pinar, clariana, esquirol / jard: roser, tulipa, gesmil, clavell / paisatge: vall, serra, penyasegat, golf 7. un full / adrea / mesa / vore / sentit
31
Recursos per a les avaluacions peridiques

Avaluaci per unitats Avaluaci trimestral Avaluaci final
32
Control
1
Nom Data 1. Escriu, davall de cada manera de comunicar-se, si utilitza els gestos, els sons, les imatges o el llenguatge.
2. Digues amb quin element de la comunicaci es relaciona cada concepte. emissor

receptor
missatge
codi
canal
Una persona que parla Un senyal de circulaci Una revista Una persona que escolta
Loraci El pilot valenci ha guanyat la cursa.
3. Llig aquesta situaci i respon a les preguntes. Marc i Elena xategen pel Messenger. En un moment donat, Marc pregunta: Vols que quedem dem de mat per a anar a la platja?. Llavors, Elena es ruboritza i, quan est a punt de respondre, sen va la llum i se li apaga lordinador.

Qui s lemissor? Quin s el missatge? Quin codi fan servir?
I el receptor?
I quin canal?
4. Pensa i escriu dues maneres de comunicar-se de cada manera.

Gestos
Senyals visuals
33
Senyals acstics
5. Encercla cada paraula segons com sone la g. blau

com gat
guerra guitarra goma gent
roig
com joia
gitar gol aigua regal
gerra llegir
6. Escriu qu representa cada dibuix.
7. Completa les oracions amb les lletres que hi falten.

Mhe La meua Les formi Mi
omprat un es han pu a els
imono a la boti es at fins al bal eranis amb molta
a de
aponesa. ineanes. asa. ura.
ermana t dues ami
el re
8. Ordena les paraules segents tal com les trobaries en un diccionari. llibre 1 llibertat lliure lliurar llima llit
9. Encercla les opcions correctes. En un diccionari

els substantius apareixen en els adjectius apareixen en els verbs apareixen en
femen mascul singular present
singular mascul plural participi
plural femen infinitiu
10. Relaciona cada pas amb el procs de preparaci descriptura corresponent. Revisar lortografia del text Buscar informaci PREPARACI REDACCI
34
Elaborar lesborrany
CORRECCI I EDICI
35
Test
1
Nom Data
Encercla lopci correcta.

1. La grafia g representa el so de gat: a. davant a, o i u. b. davant e, i i u. c. davant e i i.
2. En un acte de comunicaci, els colors dun semfor sn: a. el missatge. b. el codi. c. el canal.
3. En un diccionari, les paraules apareixen ordenades: a. alfabticament. b. per la quantitat de lletres. c. de forma aleatria. 4. Un senyal de circulaci s: a. un senyal acstic. b. un senyal visual. 5. Un dels passos de la preparaci dun escrit s: a. la redacci dun esborrall. b. la redacci dun esborrany. c. la redacci dun esborrador. 6. Una paraula acabada en -ja fa el plural en: a. -jes. b. -gues. c. -ges. c. un gest.
7. Els elements de la comunicaci sn: a. el receptor, el codi, el canal i el missatge. b. lemissor, el receptor, el codi i el missatge. c. lemissor, el receptor, el canal, el codi i el missatge. 8. En un diccionari trobarem la paraula: a. escriurem. b. escrivia. c. escriure.
9. Tenen el so j de joia les paraules: a. roja i gerani. b. bajoca i caragol. c. guitarra i gitar.
10. Lemissor dun acte de comunicaci s: a. la persona que rep el missatge. b. la persona que envia el missatge. c. la informaci que es comunica.
36
Unitat 1 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Conixer distintes formes de comunicaci. Identificar els elements de la comunicaci. C C T T T C C C T 2 3 4 C T T C C T T C C T T 5 6 7 8 9 10
Escriure correctament les grafies
c/qu, g/gu i j/g. Saber com apareixen les paraules en un diccionari. Identificar quins tipus de paraules apareixen en un diccionari. Conixer els passos per a preparar lescriptura dun text.
Solucions
Control
1. imatges / sons / gestos / llenguatge 2. emissor / codi / canal / receptor / missatge 3. Lemissor s Marc. El receptor s Elena. / El missatge s Vols que quedem dem de mat per a anar a la platja? / El codi que fan servir s el valenci. El canal s el Messenger. 4. R.M. Donar-se la m i fer el smbol de victria. / Un semfor i un cartell amb logotips. / Una alarma i un xiulit dun rbitre. 5. Sonen com gat: guerra, goma, aigua, guitarra, gol, regal / Sonen com joia: gerra, gitar, llegir, gent 6. vaca / vaques // taronja / taronges // formiga / formigues 7. Mhe comprat un quimono a la botiga japonesa. / La meua germana t dues amigues guineanes. / Les formigues han pujat fins al balc de casa. / Miquel rega els geranis amb molta cura. 8. 1: llibertat / 2: llibre / 3: llima / 4: llit / 5: lliurar / 6: lliure 9. singular / mascul singular / infinitiu 10. Revisar lortografia del text: correcci i edici / Buscar informaci: preparaci / Elaborar lesborrany: redacci.
Test
1. a. davant a, o i u. 2. b. el codi. 3. a. alfabticament. 4. b. un senyal visual. 5. b. la redacci dun esborrany. 6. c. -ges. 7. c. lemissor, el receptor, el canal, el codi i el missatge. 8. c. escriure. 9. a. roja i gerani. 10. b. la persona que envia el missatge.
37
Control
2
Nom Data 1. Indica si en aquestes situacions sutilitza el llenguatge oral o el llenguatge escrit.

un professor que fa classes
llenguatge
un cartell anunciador duna festa dos xiquets que parlen per telfon dues persones en un xat
2. Completa el text segent amb les paraules proposades. llenges alemany llenguatge escrit comunicar-se francs oral Hi ha moltes maneres de per mitj del o per exemple, el , que pot ser . Al mn hi ha moltes o l . , com, . Els humans ens comuniquem
3. Digues quina llengua es parla a cada comunitat autnoma, a banda del castell.

Pas Basc
Illes Balears Galcia
4. Observa els exemples i forma verbs.

reixa enreixar renda arrendar
ra rac
ric
red
5. Completa lencreuat amb paraules que duen r o rr. 1 E 2 3 4 C 5 6 F 7 8 C VERTICALS: 1. Larva de la papallona. 4. Nota escrita que senvia per correu. 6. Tros de tela, de paper o de plstic amb qu es folra un objecte. 8. Unir en matrimoni. HORITZONTALS: 2. Estri que serveix per a regar. 4. Instrument de msica amb sis cordes.
1 2 3 4 5
38
6. Classifica les paraules anteriors en la taula. Nhi ha una que apareix en les dues llistes. tenen erra forta tenen erra suau
7. Localitza en la sopa de lletres sis paraules sinnimes de les de la dreta i copia-les al costat daquestes. E D R L O C A P I I L F E I C T Z T R I X T A H U C T X E
casa
U A E
treball arbust vestit
T W Q O
B B N T A N O B S C U
vehicle fosc
8. Explica el significat daquestes paraules relacionades amb les plantes.

branca fullatge arrelar
9. Imagina que has de fer un treball sobre les tasques dun agent forestal. Fes-ne una pluja didees prvia. Les tasques dun agent forestal
10. Escriu una paraula sinnima per a cada una daquestes.

prim alegre
conrear hort
39
Test
2
Nom Data

1. Un correu electrnic utilitza el llenguatge: a. escrit. b. oral. c. llegit.
2. Tenen el so r suau les paraules: a. cara i honra b. roda i mirador. c. serena i color.
3. Una paraula sinnima de carrer s: a. avinguda. b. ciutat. c. carrera.
4. La pluja didees consisteix a: a. deixar caure moltes notes plenes didees. b. anotar en poc de temps les idees que sens ocorren. c. preguntar als altres quines idees tenen dun tema. 5. Escrivim rr: a. a inici de paraula. b. entre vocals. c. darrere de consonant.
6. Sn paraules sinnimes aquelles que: a. sescriuen igual. b. tenen el mateix significat. c. tenen un significat diferent. 7. El mitj ms complet de comunicaci s: a. la llengua. 8. La paraula carreter t: a. dues erres suaus i una erra forta. b. una erra forta i una erra suau. c. dues erres fortes. 9. El llenguatge est constitut per: a. sons i paraules. b. sons, paraules i lletres. c. paraules i lletres. 10. La r a principi de paraula: a. s sempre forta.
40
b. el codi.
c. el llenguatge.
b. s sempre suau.
c. pot ser suau o forta.

Unitat 2 davaluaci
Criteris
Activitats 1 2 3 4 5 6 7 T C T C T C T T C C T C C C C T T 8 9 T 10
Saber qu s el llenguatge
i diferenciar-ne els tipus.
C T
Conixer el significat de llengua
i algunes de les que hi ha. Diferenciar els sons de la erra suau i la erra forta.

r/rr. Reconixer les paraules que sn sinnimes. Conixer paraules relacionades amb les plantes. Saber fer una pluja didees.
Solucions
Control
1. llenguatge oral / llenguatge escrit / llenguatge oral / llenguatge escrit 2. Hi ha moltes maneres de comunicar-se. Els humans ens comuniquem per mitj del llenguatge, que pot ser oral o escrit. Al mn hi ha moltes llenges, com, per exemple, el francs o lalemany. 3. basc / catal / gallec 4. enraonar / enriquir / arraconar / arredonir 5. VERTICALS: 1. Eruga / 4. Carta / 6. Folre / 8. Casar HORITZONTALS: 2. Regadora / 4. Guitarra 6. Tenen erra forta: folre, regadora, guitarra / Tenen erra suau: eruga, carta, casar, regadora 7. casa > edifici / treball > faena / arbust > planta / vestit > roba / vehicle > cotxe / fosc > obscur 8. branca: Cada una de les parts en qu es divideix un tronc. / fullatge: Conjunt de fulles duna planta. / arrelar: Fer arrels una planta. 9. R.L. 10. R.M. prim > flac / conrear > cultivar / alegre > content / hort > camp
Test
1. a. escrit. 2. c. serena i color. 3. a. avinguda. 4. b. anotar en poc de temps les idees que sens ocorren. 5. b. entre vocals. 6. b. tenen el mateix significat. 7. c. el llenguatge. 8. b. una erra forta i una erra suau. 9. b. sons, paraules i lletres. 10. a. s sempre forta.
41
Control
3
Nom Data 1. Encercla les paraules que siguen substantius.

casa mona
arbre amb
jugar ms
gran telfon
riu joc
2. Forma el femen daquests substantius.

lle gat
escultor valenci marqus
germ
3. Subratlla els substantius que trobes en aquest text i classificals. Un gos fidel Mireia tenia un tarongerar al seu poble, Vilamar, i un ramat dovelles. El seu gos, Buc, lladrava a tot aquell que passava prop dels tarongers, llevat de la colla de xiquets que jugaven amb ell. I s que era un animal ben fidel als seus, per alhora desconfiat dels altres. propis comuns individuals comuns collectius 4. Copia aquestes oracions posant els substantius en plural.

No s si aquest peix s un llu. Fa un mes, el meu amic es va trencar el bra. El cos del botiguer t un gos perdiguer.
5. Encercla la sllaba tnica daquestes paraules i digues quina paraula es forma unint-les en ordre.
suor melodia marinada menjador
Es forma la paraula
42
6. Llig el text segent i extrau-ne dues paraules de cada tipus. Enganxada a lordinador Valria t un ordinador a casa. El sap manejar molt b, per hi ha un problema: els pares li han dit que passa massa temps davant la pantalla, xatejant amb la seua amiga Slvia. I el cas s que Valria sap que tenen ra, perqu ltimament se nha passat una miqueta. una sllaba dues sllabes tres sllabes quatre sllabes
7. Busca en el text anterior una paraula que continga una lletra de cada tipus i escriu-la.

e amb accent greu. o amb accent agut.
i amb accent grfic. u amb accent grfic.
8. Escriu una oraci per a cada dibuix en qu faces servir paraules antnimes i encercla-les, com en lexemple. El carrer del Pi s estret, i lavinguda Nova s ampla.
9. Escriu una oraci amb cada paraula.

contenidor reciclar ecolgic
10. Explica per a qu serveix un qestionari.
43
Test
3
Nom Data

1. La paraula soroll s un substantiu: a. propi. b. com. c. collectiu.
2. Quan dues paraules tenen un significat contrari, diem que sn: a. antnimes. b. sinnimes. c. rares.
3. La sllaba que sona amb ms fora en una paraula sanomena: a. tona. b. tnica. c. forta.
4. A lhora demplenar un qestionari: a. cal fer-ho de forma rpida i sense pensar. b. cal comptar quantes preguntes shan de respondre. c. cal llegir b les preguntes i com shan de contestar. 5. s un substantiu com la paraula: a. vaixell. b. Marc. c. Onda.
6. Poden portar accent greu les vocals: a. a, e, i. b. a, o, u. c. a, e, o.
7. El femen de prncep s: a. princessa. b. prncepa. c. princesa.
8. Sn antnimes les paraules: a. enderrocar i tirar. b. enderrocar i construir. c. construir i edificar. 9. La paraula cincia t: a. dues sllabes. b. tres sllabes. c. quatre sllabes. 10. Els substantius collectius sn substantius que: a. estan en singular i anomenen un conjunt de persones, animals o coses. b. estan en plural i anomenen un conjunt de persones, animals o coses. c. estan en plural i anomenen una sola persona, animal o cosa.
44
Unitat 3 davaluaci
Criteris
Activitats 1 2 3 C C T C C C T C C T T C T C 4 5 T T T 6 7 8 9 10 T
Identificar els substantius i saber

de quin tipus sn.
C T
Saber com es forma el femen
i el plural dels substantius. Reconixer les sllabes de les paraules: tniques i tones.
Diferenciar els accents greus
i els accents aguts. Conixer paraules relacionades amb el reciclatge.
Reconixer les paraules que

sn antnimes. un qestionari.
Saber qu s i com semplena
Solucions
Control
1. casa / arbre / riu / mona / telfon / joc 2. lleona / escultora / gata / valenciana / germana / marquesa 3. Mireia, tarongerar, poble, Vilamar, ramat, ovelles, gos, Buc, tarongers, colla, xiquets, animal. Propis: Mireia, Vilamar, Buc / Individuals: poble, ovelles, gos, tarongers, xiquets, animal / Collectius: tarongerar, ramat, colla 4. No s si aquests peixos sn uns lluos. / Fa uns mesos, els meus amics es van trencar els braos. / Els cosins dels botiguers tenen uns gossos perdiguers. 5. suor / melodia / marinada / menjador. Es forma la paraula ordinador. 6. R.M. Una sllaba: t, un / Dues sllabes: casa, pares / Tres sllabes: manejar, problema / Quatre sllabes: Valria, ordinador. 7. R.M. e amb accent greu: Valria / o amb accent agut: ra / i amb accent grfic: Slvia / u amb accent grfic: ltimament 8. R.L. (nou-vell / brut-net) 9. R.L. 10. Un qestionari serveix per a conixer les dades i les opinions duna persona.
Test
1. b. com. 2. a. antnimes. 3. b. tnica. 4. c. cal llegir b les preguntes i com shan de contestar. 5. a. vaixell. 6. c. a, e, o. 7. c. princesa. 8. b. enderrocar i construir. 9. c. quatre sllabes. 10. a. estan en singular i anomenen un conjunt de persones, animals o coses.
45
Control
4
Nom Data 1. Encercla els adjectius daquestes oracions segons el codi. blau roig en singular en plural

He trobat uns llibres antics en una llibreria nova. El pare sha comprat un cotxe nou molt potent. Els amics de Xavi sn molt alegres i divertits.
2. Observa els dibuixos i escriu un adjectiu adequat per a cada substantiu.
s un home
s una xica
Sn unes dones
Sn uns xics
3. Digues en quin gnere i nombre est cada adjectiu anterior.

4. Completa aquesta graella amb les formes dels adjectius. mascul singular mascul plural grisos nous rpida amarg felices blanc 5. Posa accent en les paraules que en necessiten.
telefon noticia gondola
46
femen singular
femen plural
bustia caricies arros
escola tonell tauro
bambu Berlin canten
tunel bruixola examens
6. Classifica les paraules anteriors segons que siguen agudes, planes o esdrixoles. agudes planes esdrixoles
7. De cada paraula, forman una del tipus que sindica.

fabricar utilitat camioner delicis originar Frana
ESDRIXOLA PLANA AGUDA ESDRIXOLA PLANA AGUDA
fbrica
8. Explica el significat daquestes paraules relacionades amb la terra.

terrestre continent explorar
9. Encercla les paraules que formen part de la mateixa famlia.

aire mar terra
aeri marat terrat
arar marea terrible
airejar mareny terrenal
rea mari terror
airs martim terrestre
10. Descriu breument aquest personatge seguint lordre adequat. IDENTIFICACI ASPECTE FSIC
FORMA DE SER
47
48
Test
4
Nom Data

1. Formen una famlia de paraules: a. les paraules que comencen per les mateixes lletres. b. les paraules que shan format a partir duna mateixa paraula. c. les paraules que tenen un significat semblant. 2. Les paraules que sempre saccentuen sn: a. les agudes. b. les planes. c. les esdrixoles.
3. Els adjectius poden expressar: a. qualitats o substncies. b. qualitats o estats. c. persones i estats. 4. s plana la paraula: a. cantveu. b. carcia. c. esquirol.
5. Formen part de la mateixa famlia les paraules: a. casa i casar. b. casa i casal. c. casa i causa.
6. Les paraules agudes porten laccent en: a. lltima sllaba. b. la penltima sllaba. c. lantepenltima sllaba.
7. La forma en femen plural de ladjectiu elegant s: a. elegants. b. elegantes. c. eleganta.
8. La forma ben accentuada daquesta paraula s: a. farmacia. b. farmaca. c. farmcia.
9. Respecte dels substantius que qualifiquen, els adjectius: a. van en el mateix gnere per no en el mateix nombre. b. van en el mateix gnere i en el mateix nombre. c. van en el mateix nombre per no en el mateix gnere. 10. Ladjectiu que millor sajusta a la illustraci s: a. dol. b. salat. c. amarg.
49
Unitat 4 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Reconixer els adjectius i saber qu poden expressar. C 2 C 3 C T C T T C C T C T C T T C C T 4 5 6 7 8 9 T 10 T
Saber com es forma el femen
i el plural dels adjectius. Classificar les paraules segons on duguen laccent. Dominar les regles daccentuaci. Conixer paraules relacionades amb la terra. Reconixer les paraules que sn de la mateixa famlia. Descriure una persona correctament.
Solucions
Control
1. antics, nova / nou, potent / alegres, divertits En singular: nova, nou, potent En plural: antics, alegres, divertits 2. R.M. vell / contenta / xineses / tristos 3. vell: mascul singular / contenta: femen singular / xineses: femen plural / tristos: mascul plural 4. gris, grisos, grisa, grises / nou, nous, nova, noves / rpid, rpids, rpida, rpides / amarg, amargs, amarga, amargues / feli, felios, feli, felices / blanc, blancs, blanca, blanques 5. telfon / bstia / bamb / tnel / notcia / carcies / Berln / brixola / gndola / arrs / taur / exmens 6. Agudes: bamb, tonell, Berln, arrs, taur / Planes: telfon, escola, tnel, canten, exmens / Esdrixoles: bstia, notcia, carcies, brixola, gndola. 7. til / cami / delcia / origen / francs 8. terrestre: Relatiu a la terra. / continent: Cada una de les grans divisions de la Terra. / explorar: Anar per un lloc per observar-lo i descobrir-hi coses noves. 9. aire: aeri, airejar, airs / mar: marea, mareny, martim / terra: terrat, terrenal, terrestre 10. R.L.
Test
1. b. les paraules que shan format a partir duna mateixa paraula. 2. c. les esdrixoles. 3. b. qualitats o estats. 4. a. cantveu. 5. b. casa i casal. 6. a. lltima sllaba. 7. a. elegants. 8. c. farmcia. 9. b. van en el mateix gnere i en el mateix nombre. 10. a. dol.
50
Control
5
Nom Data 1. Subratlla els adjectius daquestes oracions i indican el grau.
Aquesta pintura s ms blanca que aquella. grau La sopa que has preparat s bonssima.
grau grau
Cristina s ms alta que el teu amic Carles. grau Mon pare sha posat hui malalt.
2. Escriu una oraci amb cada un dels adjectius segents en el grau que sindica.
alt
comparatiu digualtat comparatiu de superioritat
mgics
divertida comparatiu dinferioritat
3. Forma els superlatius dels adjectius segents.

dures
cansat feixuc
content vella
madures
4. Accentua, quan calga, les paraules destacades.

El sol sha esquerdat de tant de sol que fa. Tinc molta son perqu ja son les onze. El gener es el mes mes fred de lany. Donam el llibre i no renegues tant, dona!
5. Completa cada oraci amb la paraula corresponent. Magradaria fer la volta al mon/mn Aquell home s pare. t/te
Juli Vols prendre un
encara molta febre. amb llima?
ma/m
mare no em deixa anar al cine.
51
Mhe fet mal a la
jugant.
6. Troba en la sopa de lletres sis paraules que duen accent diacrtic i copia-les amb laccent. X G A F B T E S O Q P A V I E L S E
M O
R A H B
T G N R E N E N U L J X T A K U E
V W Q
R A
7. Relaciona les paraules que pertanyen al mateix camp lxic. pilota pintar ona jard aquarella
regar
xutar
mariner
8. Anomena els quatre camps lxics de lactivitat anterior.

9. Explica el significat daquestes paraules relacionades amb els astres.

telescopi allunar espacial
10. Elabora un cartell per fer lanunci duna festa.
52
Test
5
Nom Data

1. La paraula que remet a un tipus de calat s: a. bta. b. vota. c. bota.
2. Els graus dels adjectius sn tres: a. positiu, negatiu i superlatiu. b. positiu, comparatiu i actiu. c. positiu, comparatiu i superlatiu. 3. El conjunt de paraules de diferent classe que es relacionen amb un mateix tema s: a. un camp de paraules. b. un camp lxic. c. un conjunt lxic. 4. Porta accent diacrtic la paraula: a. nta. b. estn. c. red.
5. Quan un coet arriba a la Lluna, es diu que: a. aterra. b. alluna. c. allunitza.
6. Laccent diacrtic serveix per a: a. marcar la sllaba ms forta duna paraula. b. diferenciar dues paraules que signifiquen el mateix. c. diferenciar dues paraules que sescriuen igual. 7. La forma en grau superlatiu de ladjectiu alt s: a. alta. b. ms alt que. c. altssim.
8. La persona que estudia els astres sanomena: a. astrnom. 9. Ladjectiu ptim s: a. la forma en grau comparatiu de ladjectiu bo. b. la forma en grau superlatiu de ladjectiu gran. c. la forma en grau superlatiu de ladjectiu bo. 10. Per a expressar una qualitat sense intensitat es fa servir:
b. astrleg.
c. asteroide.
53
a. el grau positiu.
b. el grau comparatiu.
c. el grau superlatiu.
Unitat 5 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Conixer i identificar els tres graus de ladjectiu. Utilitzar els tres graus de ladjectiu. Escriure correctament algunes paraules amb accent diacrtic. Conixer paraules relacionades amb els astres. Identificar les paraules que pertanyen a un mateix camp lxic. Saber escriure lanunci dun esdeveniment. T T C 2 T C C C T C T C C T T C C C T 3 4 5 6 7 8 9 T 10 T
Solucions
Control
1. comparatiu / superlatiu / comparatiu / positiu 2. R.L. ( tan alt com / ms mgics que / menys divertida que) 3. durssimes / contentssim / vellssima / cansadssim / feixugussim / madurssimes 4. El sl sha esquerdat de tant de sol que fa. / Tinc molta son perqu ja sn les onze. / El gener s el mes ms fred de lany. / Dnam el llibre i no renegues tant, dona! 5. Magradaria fer la volta al mn. / Aquell home s mon pare. / Juli t encara molta febre. / Vols prendre un te amb llima? / Ma mare no em deixa anar al cine. / Mhe fet mal a la m jugant. 6. pls, mra, vnen, fra, btes, nt 7. pilota xutar / ona mariner / jard regar / aquarella pintar. 8. el futbol / el mar / la jardineria / la pintura 9. telescopi: instrument ptic amb el qual es poden vore coses molt llunyanes / allunar: posar-se una nau a la Lluna / espacial: relatiu a lespai. 10. R.L.
Test
1. c. bota. 2. c. positiu, comparatiu i superlatiu. 3. b. un camp lxic. 4. a. nta. 5. b. alluna. 6. c. diferenciar dues paraules que sescriuen igual. 7. c. altssim. 8. a. astrnom. 9. c. la forma en grau superlatiu de ladjectiu bo. 10. a. el grau positiu.
54
Control
6
Nom Data 1. Escriu larticle que corresponga davant de cada substantiu.

caixa mans vent
ulls programa canya
nit cordes camins
2. Escriu el nom dels objectes que veus en aquesta imatge posant davant de cada un larticle corresponent.
3. Copia els articles que trobes en aquest text i analitzals com en lexemple. Buscant el rcord El gran repte daquesta nadadora s aconseguir la millor marca en la seua especialitat: el rcord mundial de cent metres lliures. Els entrenaments han sigut durs, per les altres no li ho posaran fcil.
el
mascul singular

4. Completa amb els articles aquests parells de substantius. En acabant, escriu una oraci amb cada parell. farmcia / taronges / metge albercocs
55
5. Encercla els dgrafs que se separen.

tx rr gu ll ss ix ny ig ll
6. Parteix de totes les maneres possibles aquestes paraules com si anaren a final de lnia.
esguitar engreixar carabassa estalviador
7. Explica per qu estan mal partides aquestes paraules a final de lnia. cinci-a llengu-atge ca-rtera
8. Aquests dos personatges sn molt diferents. Digues com creus que sn.
9. Encercla les paraules que siguen polismiques.

banc bolgraf calendari gat planta dia ratol telfon cap
10. Escriu una oraci per a cada paraula.

sostre faana
56
Test
6
Nom
enderrocar
Data

1. Una forma correcta de partir la paraula pissarra a final de lnia s: a. pi-ssarra. b. pissa-rra. c. pissar-ra.
2. Entre les classes de paraules que poden fer de determinants hi ha: a. els articles, els substantius i els adjectius. b. els articles, els possessius i els demostratius. c. els articles, els possessius i els adjectius. 3. Larticle que va davant de la paraula llibre s: a. el. b. la. c. l.
4. Les tres parts dun conte sn: a. inici, acci i final. b. plantejament, nus i desenlla. c. presentaci, centre i final. 5. Dentre les segents, es refereix a una part de la casa la paraula: a. faana. b. plnol. c. paleta.
6. Larticle mascul plural s: a. el. b. l. c. els.
7. No es poden partir els dgrafs: a. qu, gu, ll, ny i ig. b. qu, gu, ll, ny i ig. c. qu, gu, ll, ny i tg.
8. Les paraules polismiques sn aquelles que: a. tenen ms dun significat. b. tenen ms duna lletra. c. tenen ms duna sllaba. 9. La paraula a-quarella a final de lnia est mal partida perqu: a. el dgraf qu sha de separar. b. no sha de deixar cap lletra solta a final de lnia. c. el dgraf ll sha de separar. 10. La concordana entre larticle i el substantiu significa: a. que els dos estan en la mateixa oraci.
57
b. que els dos tenen el mateix gnere i nombre. c. que els dos tenen el mateix nombre.
Unitat 6 davaluaci
Criteris
Activitats 1 2 T C T C 3 C T C C T T C T C T C C T T C 4 5 6 7 8 9 10 T
Conixer i identificar
els determinants. Escriure correctament larticle.
Conixer les regles de partici

de paraula a final de lnia.
Conixer paraules relacionades

amb els edificis. Identificar les paraules polismiques.
Descriure correctament
dos personatges. Conixer les parts en qu sestructura un conte.
Solucions
Control
1. la caixa / les mans / el vent / els ulls / el programa / la canya / la nit / les cordes / els camins 2. els guants / la flor / els pantalons / el poal / la cadira / les ulleres 3. la: femen singular / la: femen singular / el: mascul singular / els: mascul plural / les: femen plural 4. la farmcia / el metge // les taronges / els albercocs. R.L. 5. Se separen els dgrafs tx, rr, ss, ix i ll. 6. es-guitar, esgui-tar / en-greixar, engrei-xar / ca-rabassa, cara-bassa, carabas-sa / es-talviador, estalviador, estalvi-ador, estalvia-dor 7. cinci-a: perqu no pot quedar una lletra solta. / llengu-atge: perqu no es pot partir el diftong ua. / ca-rtera: perqu no es pot partir una sllaba. 8. R.L. 9. banc / gat / planta / ratol / cap 10. R.L.
Test
1. c. pissar-ra. 2. b. els articles, els possessius i els demostratius. 3. a. el. 4. b. plantejament, nus i desenlla. 5. a. faana. 6. c. els. 7. a. qu, gu, ll, ny i ig. 8. a. tenen ms dun significat. 9. a. no sha de deixar cap lletra solta a final de lnia. 10. b. que els dos tenen el mateix gnere i nombre.
58
Control
7
Nom Data 1. Encercla les paraules que siguen pronoms personals forts.
nosaltres elles jo li em vostre ella ell tu us ac meu pell ells prou vosaltres aquell ens seues mon
2. Classifica els pronoms anteriors en la taula segent tal com corresponga. 1a persona singular plural 3. Relaciona els pronoms forts amb els febles que remeten a la mateixa persona. jo tu ell nosaltres vosaltres ells 2a persona 3a persona
li
ens
em
els
et
us
4. Escriu els pronoms febles que trobes en les oracions segents i desprs analitzals.
Els vaig demanar que li compraren les sabates. Ens ha convenut molt la teua idea. Ja em tornars el llibre que et vaig deixar. Dem us convide a ma casa. els
3a persona, plural

5. Escriu els punts que falten en aquest text. Classe de Coneixement del medi En Coneixement del medi hem estudiat la provncia de Castell Hem sabut que s la segona provncia ms gran I tamb que t quasi 500.000 habitants A ms, ens han explicat que Castell t una muntanya molt alta que sanomena Penyagolosa, que fa 1.813 metres, i que els rius principals sn el Cervol, el Millars i el Palncia
59
6. Converteix cada oraci en una exclamaci.

Malegre que hages vingut. Fa una calor apegalosa. Necessite que alg majude.
7. Escriu una possible pregunta per a cada resposta. Val trentados euros. Encara falta una hora.
Diuen que far calor.
8. Classifica les paraules segents segons que siguen simples o compostes.

trencanous tornada carnisser camallarg interrompre bocamoll nord-oest antiguitat destinaci parallamps
paraules simples
paraules compostes
9. Anomena tres vehicles que poden enlairar-se.

10. Digues quins tipus de fets cal destacar a lhora de contar una experincia personal.
60
Test
7
Nom Data

1. En loraci Ella mha comprat un regal hi ha: a. un pronom personal fort i un pronom personal feble. b. un pronom personal fort i cap pronom personal feble. c. un pronom personal feble i cap pronom personal fort. 2. El tipus de punt que sescriu per a separar dos pargrafs s el: a. punt i seguit. b. punt i a part. c. punt final.
3. Els pronoms personals poden ser: a. forts i dbils. b. forts i febles. c. febles i dbils.
4. A lhora de contar una experincia personal, els verbs han destar: a. en passat. b. en present. c. en futur.
5. El signe dexclamaci es fa servir per a: a. demanar alguna cosa. b. marcar el final de loraci. c. expressar un sentiment. 6. Les paraules que no es componen daltres paraules sanomenen: a. paraules senzilles. b. paraules compostes. c. paraules simples.
7. Els pronoms personals que han danar al costat del verb sn: a. els forts i els febles. b. els forts. c. els febles.
8. Quan volem fer una pregunta escrivim: a. un signe dinterrogaci. 9. El pronom vosaltres s: a. un pronom personal fort de la segona persona del plural. b. un pronom personal feble de la tercera persona del plural. c. un pronom personal fort de la tercera persona del plural. 10. El punt final sescriu: a. entre dues oracions del mateix pargraf. b. al final dun text. c. al final dun pargraf.
b. un signe dexclamaci.
c. un signe de pregunta.
61
Unitat 7 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Diferenciar els pronoms personals forts i febles. Usar correctament els distints tipus de punt. Conixer ls dels signes dinterrogaci i dexclamaci. C T 2 C T 3 C T 4 C C T C C T C T T C C 5 6 7 T 8 9 T T 10
Conixer paraules relacionades

amb els transports.
Identificar les paraules simples

i les paraules compostes. Saber com es conta una experincia personal.
Solucions
Control
1. nosaltres / elles / jo / ella / ell / tu / ells / vosaltres 2. singular: jo, tu, ell, ella / plural: nosaltres, vosaltres, ells, elles 3. jo em / tu et / ell li / nosaltres ens / vosaltres us / ells els 4. li: 3a persona, singular / ens: 1a persona, plural / em: 1a persona, singular / et: 2a persona, singular / us: 2a persona, plural. 5. En Coneixement [] de Castell. Hem sabut [] ms gran. I tamb [] habitants. A ms, [] el Palncia. 6. Quina alegria que hages vingut! / Quina calor ms apegalosa! / Ajudeu-me! 7. R.M. Quant val aix? / Quant de temps falta? / Quin temps far? 8. simples: tornada, carnisser, interrompre, antiguitat, destinaci / compostes: trencanous, camallarg, bocamoll, nord-oest, parallamps 9. R.M. lavi / el coet / lhelicpter 10. Cal destacar uns fets que tinguen inters, que siguen certs i que es puguen contar.
Test
1. a. un pronom personal fort i un pronom personal feble. 2. b. punt i a part. 3. b. forts i febles. 4. a. en passat. 5. c. expressar un sentiment. 6. c. paraules simples. 7. c. els febles. 8. a. un signe dinterrogaci. 9. a. un pronom personal fort de la segona persona del plural. 10. b. al final dun text.
62
Control
8
Nom Data 1. Subratlla les formes verbals que trobes en aquestes oracions.
Judit agaf una grip molt forta. Marcel i jo farem els deures junts. Tots els diumenges dinem a cals iaios. Els caragols ixen desprs de la pluja.
2. Copia les formes verbals que has subratllat i escriu-hi al costat linfinitiu corresponent.

3. Relaciona cada arrel amb la desinncia adequada i escriu els infinitius resultants. perdescoltllegtrencsabriubullcrr-
-ar
-er
-re
-ir
4. Tria dos dels infinitius que has format en lactivitat anterior i escriu una oraci amb cada un.
5. Encercla els dibuixos el nom dels quals continga el so essa sonora.
63
6. Escriu el nom dels dibuixos que has encerclat en lactivitat anterior i digues per qu sescriuen amb s o amb z.
Sescriu amb Sescriu amb Sescriu amb
perqu
perqu
perqu
7. Ompli els buits daquestes paraules amb s o z.

ama co
ona ir
pai prince
atge a
rabo ximpan
a s
col
ada oolgic
8. Completa les oracions amb les paraules de lactivitat anterior.

Al
viuen molts animals. . b la vora dels pantalons. s de color rogenc. precis. africans. molt jove. que mhan pegat.
La filla de la reina s la He de El pl de la
Des de la finestra es contempla un He vist un documental sobre els El cavall el duia una Em fa mal el costat per la
9. Encercla seguint el codi les paraules que porten prefix i les que porten sufix. blau
repassar calds
prefix
antiaeri recobrir
roig
verds gosset
sufix
incmode preacord grisenc cotxs
10. Descriu qu es veu en segon pla en aquest paisatge.
En segon pla,
64
Test
8
Nom Data

1. Tenen el so essa sonora les paraules: a. zebra i bassal. b. sabata i casa. c. roser i colze. 2. Cont un prefix la paraula: a. rebentar. b. rebaixar. c. redolar.
3. Les formes verbals formades pel verb haver i un participi sn: a. les formes simples. b. les formes compostes. c. les formes perifrstiques. 4. Quan a la paraula esbs afegim el sufix -ar, es forma la paraula: a. aresbs. b. esbosar. c. esbossar.
5. Per a indicar la essa sonora entre vocals escrivim: a. la lletra ss. b. la lletra . c. la lletra s. 6. Les formes verbals perifrstiques estan formades per: a. una forma del verb anar i linfinitiu del verb que es conjuga. b. una forma del verb haver i linfinitiu del verb que es conjuga. c. una forma del verb ser i linfinitiu del verb que es conjuga. 7. En la forma verbal cantarem, larrel i la desinncia sn: a. cant-arem. b. cantar-em. c. canta-rem.
8. Per a indicar la essa sonora a principi de paraula fem servir: a. la lletra s. b. la lletra z. c. la lletra c.
9. Les partcules que safigen darrere de les paraules sanomenen: a. sufixos. c. postfixos. c. prefixos.
10. La forma que utilitzem per a anomenar el verb s: a. el verb. b. linfinitiu. c. larrel.
65
Unitat 8 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Identificar els verbs i les formes verbals i escriure-les correctament. C 2 C C T T T T C T T C C C T C T C 3 4 C T 5 6 7 8 9 10 T
Separar larrel i la desinncia

de les formes verbals. de formes verbals. de la essa sonora.
Conixer els diversos tipus Distingir i utilitzar les grafies

Identificar alguns prefixos i sufixos. Descriure un lloc de forma adequada.
Solucions
Control
1. agaf / farem / dinem / ixen 2. agaf: agafar / farem: fer / dinem: dinar / ixen: eixir 3. perdre / escoltar / llegir / trencar / saber / riure / bullir / crrer 4. R.L. 5. Contenen el so essa sonora el pinzell, la rosa i la zebra. 6. pinzell: sescriu amb z perqu va darrere de consonant. / rosa: sescriu amb s perqu va entre vocals. / zebra: sescriu amb z perqu va a comenament de paraula. 7. amazona / cosir / paisatge / princesa / rabosa / ximpanzs / colzada / zoolgic 8. zoolgic / princesa / cosir / rabosa / paisatge / ximpanzs / amazona / colzada 9. prefix: repassar, antiaeri, recobrir, incmode, preacord / sufix: calds, verds, gosset, grisenc, cotxs 10. R.L.
Test
1. c. roser i colze. 2. b. rebaixar. 3. b. les formes compostes. 4. c. esbossar. 5. c. la lletra s. 6. a. una forma del verb anar i linfinitiu del verb que es conjuga. 7. a. cant-arem. 8. b. la lletra z. 9. a. sufixos. 10. b. linfinitiu.
66
Control
9
Nom Data 1. Subratlla les formes verbals daquest text. Somnis de pirata Quan va eixir de casa aquell mat, se li oblid lltim somni mentre baixava per les escales: a la nit nhavia tingut molts, de somnis, per tots li havien fugit del cap, com per art dencantament. A fora va comprovar que havia plogut. Laigua corria cap als albellons. Una gota perduda li va tocar el nas i, de sobte, ho record tot: era un pirata intrpid, navegava amb un vaixell blanc, els canons retrunyien, la mar rugia s Analitza aquestes formes verbals del text anterior seguint lexemple. forma verbal verb persona nombre va eixir baixava havien fugit record retrunyien 2. Digues quines sn les formes no personals dun verb. eixir tercera singular
3. Digues quin verb falta en cada oraci.
Les xiquetes
per la finestra.
Lexcursionista
les deixalles.
Els ciclistes
amb totes les forces.
4. Completa aquestes paraules amb s, ss, c o .

a
ntim olellat
caraba
feli
empre
for
ut igonya
abata
67
5. Escriu dues formes verbals de cada verb, una amb i una altra amb c.
forar abraar caar llanar
6. Completa les oracions amb una paraula que porte la grafia indicada.
Posa la (ss) s poc dol; tira-li ms (s) Fes-li una () Anirem al (c)
al foc que ja s hora de dinar. . molt forta i un bes molt gran. a vore la pellcula que dius.
7. Escriu una oraci amb lexpressi trencar el gel.
8. Escriu dos refranys que conegues.

9. Ordena les parts de qu ha de constar un text expositiu. Presentaci Tema i ttol Explicaci Conclusi
10. Escriu un text expositiu breu sobre el tema plantejat. La formaci del vent
68
Test
9
Nom Data

1. El gerundi del verb parlar s: a. parlat. b. parlar. c. parlant.
2. Un dels tipus dexpressions ms freqents sn: a. les oracions. b. els refrans. c. els refranys. 3. Per a indicar el so de la essa sorda fem servir les grafies: a. s, z, c i ss. b. s, c i ss. c. s, c, i ss.
4. La forma verbal dormen: a. s de la tercera persona del singular. b. s de la tercera persona del plural. c. s de la segona persona del plural. 5. Est ben escrita la paraula: a. Vicent. b. Visent. c. Vient.
6. Lavanament de loratge que far s la: a. predecci. b. predici. c. predicci.
7. La s a inici de paraula s sempre una essa: a. sorda. b. sonora. c. senzilla.
8. Quan lacci verbal la du a terme una sola persona, la forma verbal est en: a. plural. b. singular. c. primera persona. 9. La segona persona indica: a. que lacci verbal la fa la persona o persones que parlen. b. que lacci verbal la fa la persona o persones que escolten. c. que lacci verbal la fa una persona o persones diferents de les que parlen i escolten. 10. Cont el so de la essa sorda la paraula: a. basar. b. zona. c. sopar.
69
Unitat 9 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Analitzar les formes verbals segons el nombre i la persona. Conixer les formes no personals del verb. C T C T C C T C T T C C C C T T 2 3 C 4 T 5 6 7 8 T 9 T 10
Distingir i utilitzar les grafies
de la essa sorda. Conixer paraules relacionades amb loratge.
Reconixer els refranys
i les frases fetes. Identificar les parts dels textos expositius.
Escriure un text expositiu

de forma adequada.
Solucions
Control
1. va eixir / oblid / baixava / havia tingut / havien fugit / va comprovar / havia plogut / corria / va tocar / record / era / navegava / retrunyien / rugia. s baixava: baixar, tercera, singular / havien fugit: fugir, tercera, plural / record: recordar, tercera, singular / retrunyien: retrunyir, tercera, plural. 2. Infinitiu, gerundi i participi. 3. R.M. miren / arreplega / pedalegen. 4. cntim / assolellat / carabassa / sabata / sempre / feli / forut / cigonya 5. R.M. forava, forcem / abraar, abraceu / caa, cace / llanaria, llancen 6. cassola / sucre / abraada / cinema 7. R.L. 8. R.L. 9. 1. Tema i ttol / 2. Presentaci / 3. Explicaci / 4. Conclusi 10. R.L.
Test
1. c. parlant. 2. c. els refranys. 3. c. s, c, i ss. 4. b. s de la tercera persona del plural. 5. a. Vicent. 6. c. predicci. 7. a. sorda. 8. b. singular. 9. b. que lacci verbal la fa la persona o persones que escolten. 10. c. sopar.
70
Control
10
Nom Data 1. Torna a escriure aquestes oracions en passat i en futur.
La lluna samaga entre els nvols.
PASSAT FUTUR
Vaig a casa del meu amic per felicitar-lo.
PASSAT FUTUR
2. Completa les oracions amb la forma verbal correcta del verb indicat i escriu-hi, al costat, en quin mode est.

Dem, el meu amic Pep No vull que ella Manel, Sandra no Vosaltres dos, Si
(FER) tretze anys. (TINDRE) cap queixa. (COMPRAR) una barra de pa al forn. (SABER) on vius. (PARAR) taula per a dinar.
(PENSAR) que tenganya, tho diria.
3. Escriu dues formes verbals de cada verb en el mode indicat.

Verb jugar, indicatiu Verb dir, imperatiu
Verb trencar, subjuntiu Verb prendre, indicatiu
4. Marca larticle que correspon en cada cas.
El La L
71
5. Marca la sllaba tnica i escriu larticle corresponent: el, la o l.

llibre ndia
escola coix
injecci invitaci
illa nica
onada iguana
6. Escriu en singular les expressions segents.

Els ulls irritats Les hienes porugues Els ocells de les teulades
Les universitats valencianes Les illes misterioses Els arbres florits
7. Digues de quines paraules deriven aquestes, formades amb un sufix augmentatiu.

caixota
xicot
manotes
grandot
8. Explica per a qu serveixen els sufixos augmentatius i posan dos exemples.
9. Explica el significat daquestes paraules relacionades amb laigua.

corall
vaixell polp
10. Escriu de nou cada oraci millorant-ne lestil.
Al cinema ahir vaig anar amb els meus pares.
Marc i Pere i jo som molt bons amics.
El meu entrep s de pernil i el teu entrep s de formatge.
72
Test
10
Nom Data

1. Una de les regles dapostrofaci diu que lenlla de: a. no sapostrofa davant de paraula comenada en h. b. no sapostrofa davant de paraula comenada en diftong. c. no sapostrofa davant del nom de les lletres. 2. Quan nadem pel fons del mar: a. naufraguem. b. naveguem. c. bussegem.
3. Les formes verbals informen de lactitud del parlant per mitj: a. del temps. b. del mode. c. del subjuntiu.
4. Cont un sufix augmentatiu la paraula: a. nota. b. casota. c. rebota.
5. Larticle la no sapostrofa: a. davant de les paraules que comencen en vocal tona. b. davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones. c. davant de les paraules que comencen en h. 6. El mode imperatiu serveix per a expressar: a. un fet real. b. un fet no real. c. una ordre afirmativa. 7. Davant de la paraula iaia cal escriure larticle: a. la. b. l. c. el.
8. Les formes verbals que expressen accions que tenen lloc en el moment en qu es parla estan: a. en passat. b. en present. c. en futur.
9. Per a millorar lestil dun escrit cal: a. fixar-se en els colors del text. b. fixar-se en la calligrafia. c. fixar-se en les paraules que utilitzem. 10. La forma verbal dinarem est en mode: a. indicatiu. b. subjuntiu. c. imperatiu.
73
Unitat 10 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Identificar els temps dels verbs. Escriure formes verbals en diferents temps. C C T T T C C T C C T C C T T C T C T 2 3 4 5 6 7 8 T 9 10
Reconixer els modes verbals

i utilitzar-los adequadament.
Utilitzar correctament lapstrof

en els articles i en lenlla de. amb el mar.
Conixer paraules relacionades Identificar i usar correctament

els sufixos augmentatius. dun text.
Saber com cal millorar lestil
Solucions
Control
1. R.M. La lluna samagava entre els nvols. / La lluna samagar entre els nvols. // Vaig anar a casa del meu amic per felicitar-lo. / Anir a casa del meu amic per felicitarlo. 2. far: indicatiu / tinga: subjuntiu / compra: imperatiu / sap: indicatiu / pareu: imperatiu / pensara: subjuntiu 3. R.M. jugaves, jugarem / digues, digueu / trenque, trencrem / prenies, prendr 4. lesglsia / el peix / lilla / el rellotge / la xeringa 5. el llibre / lndia / lescola / el coix / la injecci / la invitaci / lilla / lnica / lonada / la iguana 6. lull irritat / la hiena poruga / locell de la teulada / la universitat valenciana / lilla misteriosa / larbre florit 7. caixa / m / xic / gran 8. Els sufixos augmentatius serveixen per a expressar una idea de mida gran. Per exemple, peixot i animalot. 9. corall: esquelet dun animal mar anomenat plip. / vaixell: embarcaci gran que navega llargues distncies. / polp: mollusc de huit potes, de cos tou i forma arredonida. 10. R.M. Ahir vaig anar al cinema amb els meus pares. / Marc, Pere i jo som molt bons amics. / El meu entrep s de pernil i el teu, de formatge.
Test
1. c. no sapostrofa davant del nom de les lletres. 2. c. bussegem. 3. b. del mode. 4. b. casota. 5. b. davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones. 6. c. una ordre afirmativa. 7. a. la. 8. b. en present. 9. c. fixar-se en les paraules que utilitzem. 10. a. indicatiu.
74
Control
11
Nom Data 1. Escriu, per a cada infinitiu, dues formes verbals dels temps indicats. cantar present pretrit imperfet futur simple batre servir
2. Subratlla la forma verbal de cada oraci i indica a quin temps verbal pertany.

Jaume va al mercat cada dissabte. La pellcula comenar a les deu. Aquell any vam treballar de valent. No havem passat mai per aquell poble.
3. Escriu el nom de dos temps verbals de lindicatiu i de dos ms del subjuntiu.

Indicatiu
Subjuntiu
4. Enumera el que hi ha damunt la taula, sense deixar-te cap coma. Damunt la taula hi ha
5. Copia les oracions substituint els tres puntets per un aclariment. Recordat descriure les comes on corresponga.
A casa dAlbert tenen tres gats.
Volem anar dexcursi a Benissa
75
6. Llig les oracions i relaciona amb nmeros la funci de la coma en cada cas. 1: enumeraci 2: aclariment 3: desprs de la salutaci en una carta Magrada crrer, jugar i cantar. Hola Marta, Acudeix a les cinc a lavinguda. Compram albergines, tomaques, cebes i pimentons. Per desdejunar-me prenc llet, galetes, pa integral i fruita. Judit, la meua germana menuda, ja camina. La mestra, que deu tindre 25 anys, s molt intelligent.
7. Escriu de nou les oracions segents afegint un sufix diminutiu a les paraules destacades.
Lamiga de Carme s molt bonica.
Has vist quins gats ms dolos!
Aquest riu passa prop de ma casa.
8. Completa les bafarades daquesta vinyeta utilitzant les paraules del requadre. mida jersei emprovar-se maniqu 9. De cada parell de paraules, subratlla la que siga un diminutiu.
paperet-papereta rodet-rodeta malet-maleta sonet-soneta
10. Escriu una oraci amb les paraules que has subratllat.

76
Test
11
Nom Data

1. Rebaixar un producte significa: a. baixar-lo dun prestatge. b. abaixar-ne el preu. c. reduir-ne les dimensions. 2. s correcte ls de la coma en loraci: a. Al bagul he guardat records personals com fotos, llibres i regals antics. b. Al bagul he guardat, records personals com fotos, llibres, i regals antics. c. Al bagul he guardat records personals, com fotos llibres i regals antics. 3. No sn sufixos diminutius les partcules: a. -iu, -iua. b. -et, -eta. c. -ot, -ota.
4. El pretrit plusquamperfet s un temps de: a. passat. b. present. c. futur.
5. Per a fer un aclariment enmig duna oraci escrivim: a. punt. b. coma. c. punt i coma.
6. La forma verbal he cantat s del: a. futur compost. b. pretrit anterior. c. pretrit indefinit.
7. El temps condicional pertany al mode: a. indicatiu. b. subjuntiu. c. imperatiu.
8. Un dels usos de la coma s el de: a. marcar el final duna oraci. b. senyalar una pausa llarga. c. separar els elements duna enumeraci. 9. Els sufixos diminutius expressen: a. idea de mida menuda. b. idea de mida mitjana. c. idea de mida gran. 10. Segons el nombre i la persona que expressen, generalment els temps verbals estan constituts per: a. cinc formes verbals. b. sis formes verbals. c. set formes verbals.
77
Unitat 11 davaluaci
Criteris
Activitats 1 2 C 3 C 4 T T T T T C C C C C C T C 5 6 T C 7 T T 8 9 10 T
Identificar i usar els distints temps

verbals. Conixer les funcions de la coma.
Saber escriure la coma
en cada cas. Conixer paraules relacionades amb les compres.
Identificar i emprar paraules

amb sufixos diminutius. descriptura de cmics.
Conixer les tcniques
Solucions
Control
1. R.M. cante, cantem / bats, bateu / serveix, serveixen // cantava, cantvem / baties, bateu / servia, servien // cantar, cantarem / batrs, batreu / servir, serviran 2. va: present dindicatiu / comenar: futur simple / vam treballar: pretrit perfet perifrstic / havem passat: pretrit plusquamperfet 3. R.L. 4. R.M. Damunt la taula hi ha una llibreta, un bolgraf, una goma, un regle i un llapis. 5. R.M. A casa dAlbert, el meu cos, tenen tres gats. / Volem anar dexcursi a Benissa, a la Marina Alta. 6. Magrada: 1 / Hola Marta,: 3 / Compram albergines: 1 / Per desdejunar-me: 1 / Judit, la meua: 2 / La mestra, que deu: 2 7. Lamigueta de Carme s molt boniqueta. / Has vist quins gatets ms dolcets! / Aquest riuet passa propet de ma casa. 8. R.L. 9. paperet / rodeta / malet / soneta 10. R.L.
Test
1. b. abaixar-ne el preu. 2. a. Al bagul he guardat records personals com fotos, llibres i regals antics. 3. c. -ot, -ota. 4. a. passat. 5. b. coma. 6. c. pretrit indefinit. 7. a. indicatiu. 8. c. separar els elements duna enumeraci. 9. a. idea de mida menuda. 10. b. sis formes verbals.
78
Control
12
Nom Data 1. Copia les formes verbals de la primera conjugaci que trobes en aquest text i digues a quin verb pertany cada una. Un ensurt a mitjanit El meu germ Samuel s somnmbul. De tant en tant, sala a plena nit, sasseu en una cadira de la cuina i xarra pels descosits com si alg lescoltara. No s que em faa por, aix, per no mhi acostume. Ms duna vegada lhe ajudat perqu estava desorientat. A voltes, fins i tot entra al lavabo i es gita a la banyera!
ala
alar

2. Escriu tres formes del verb acabar per a cada un dels temps segents.
pretrit imperfet dindicatiu futur simple dindicatiu present de subjuntiu
pretrit imperfet de subjuntiu
3. Analitza aquestes formes verbals com en lexemple.

parlvem haur comprat ballara busquen roncareu hem jugat
1a persona plural pret. imperfet dindicatiu
4. Escriu una forma verbal per a cada verb, en el temps que sindica.
Treballar, pretrit indefinit Visitar, futur compost Ajudar, condicional
Tocar, present de subjuntiu

79
5. Posa les comes i els punts i coma on calga. Posarem les maletes les bosses i la nevera al maleter la bicicleta i els esqus a la baca i els anoracs al seient del darrere.
Laura Pau i ngels posaran els entrepans elles collocaran les garlandes i tu
i jo farem les invitacions i els cartells i pararem taula. 6. Escriu oracions que continguen els signes indicats.
Un punt i coma davant de lenlla per.
Dos punts i comes i dues comes, en una enumeraci.
7. Uneix les partcules per a formar gentilicis. valenciborrian- alacant-enc elx- castellontorrent-
8. Escriu una oraci amb cada paraula.

inaugurar homenatge festiu
9. Escriu tres arguments que utilitzaries per a convncer el director de lescola que ha de construir una nova pista de bsquet al pati.

10. Ara, escriu-ne tres ms per a dir a un amic que no ests dacord amb la idea de passar-vos la vesprada tancats a casa.

80
Test
12
Nom Data

1. Davant lenlla no obstant aix se sol escriure: a. coma. b. punt. c. punt i coma.
2. Les paraules que indiquen el lloc de procedncia de les persones sn els: a. gentilicis. b. habitants. c. naturals.
3. Els verbs de la primera conjugaci tenen linfinitiu acabat en: a. -er. b. -ar. c. -ra.
4. En una enumeraci, escrivim punt i coma: a. quan algun element ja porta coma. b. quan algun element ja porta punt. c. quan no hi ha cap punt ni cap coma. 5. En un text escrit, lexposici dels arguments es fa en: a. la salutaci inicial. b. la part central. c. la conclusi. 6. La primera persona del singular del futur compost del verb portar s: a. portar. b. haurs portat. c. haur portat.
7. Els habitants de Castell sanomenen: a. castellonins. b. castellans. c. castellonencs. 8. Una de les finalitats dargumentar s: a. convncer la persona que ens escolta. b. explicar un fet que ens ha passat. c. demanar perms a alg. 9. El conjunt de totes les formes del verb s la seua: a. conjugaci. b. condici. c. famlia.
10. La majoria de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com el verb: a. fer. b. parlar. c. dir.
81
Unitat 12 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Reconixer els verbs de la primera conjugaci. Analitzar i escriure formes verbals de la primera conjugaci. Conixer els usos del punt i coma. T C C 2 3 T C C T C C C T T C T T C C T 4 5 6 7 8 9 T 10 T
Escriure correctament el punt
i coma. Conixer paraules relacionades amb els museus. Identificar i escriure gentilicis. Utilitzar arguments amb un propsit determinat.
Solucions
Control
1. xarra: xarrar / escoltara: escoltar / acostume: acostumar / he ajudat: ajudar / estava: estar / entra: entrar / gita: gitar 2. R.M. acabava, acabaves, acabvem / acabars, acabareu, acabaran / acabe, acabes, acaben / acabrem, acabreu, acabaren 3. haur comprat: 1a p. sing. futur compost dindicatiu / ballara: 1a o 3a p. sing. pret. imperfet de subjuntiu / busquen: 3a p. plural pres. dindicatiu / roncareu: 2a p. plural futur simple / hem jugat: 1a p. plural pret. indefinit dindicatiu 4. R.M. has treballat / haur visitat / ajudaria / toque 5. Posarem les maletes, les bosses i la nevera al maleter; la bicicleta i els esqus a la baca; i els anoracs al seient del darrere. / Laura, Pau i ngels posaran els entrepans; elles collocaran les garlandes; i tu i jo farem les invitacions i els cartells, i pararem taula. 6. R.L. 7. valenci, borrianenc, alacant, elx, castellonenc, torrent 8. R.L. 9. R.L. 10. R.L.
Test
1. c. punt i coma. 2. a. gentilicis. 3. b. -ar. 4. a. quan algun element ja porta coma. 5. b. la part central. 6. c. haur portat. 7. c. castellonencs. 8. a. convncer la persona que ens escolta. 9. a. conjugaci. 10. b. parlar.
82
Control
13
Nom Data 1. Encercla les formes verbals que pertanyen a verbs de la segona conjugaci.
llig perdem sabia podr eixira vaig escric suportava he ats has corregut
2. Copia els verbs que has encerclat segons la terminaci de linfinitiu.
acabats en -er
acabats en -re
3. Conjuga els temps segents del verb conixer. present dindicatiu conec conegues pret. indefinit dindicatiu present de subjuntiu
coneixem heu conegut
4. Torna a escriure les oracions amb les formes dels verbs indicats.
Marc no (SABER, pres. ind.) angls perqu no n (VOLER, pret. indef. ind.) aprendre.
Ella (TMER, pret. plusq. ind.) sempre aquell home, no el (VOLER, pret. imperf. ind.) vore.
Els pares no (CONIXER, futur simple) el meu amic que (VINDRE, pres. ind.) de Pars.
83
5. Segueix els fils i escriu lexpressi resultant, fent la contracci o apostrofant segons corresponga. a el de els per homes pont ponts home a lhome,
6. Escriu correctament les oracions segents.

He collit una taronja de el hort. Mhe fet mal a la ungla. Lluitem per els arbres histrics.
7. Explica la funci dels cientfics segents.

Arqueleg Historiador
8. Relaciona cada paraula amb el sufix adequat per a formar una nova paraula. treballar fusta pescar cami 9. Observa lexemple i explica el significat de cada paraula.
ferrer caador botiguer domador
-dor -er
Persona que treballa el ferro.
10. Explica breument qu s un informe.
84
Test
13
Nom Data

1. Es fa contracci en la uni: a. per + la. b. per + el. c. per + les.
2. s un verb de la segona conjugaci la paraula: a. diner. b. saber. c. carrer. 3. La contracci no es forma quan: a. larticle el sha dapostrofar amb la paraula segent. b. la preposici de va davant de larticle els. c. la preposici per va davant de larticle el. 4. Quan volem explicar els resultats duna investigaci, elaborem: a. una informaci. b. un uniforme. c. un informe. 5. Els infinitius de la segona conjugaci poden acabar en: a. -ar o -er. b. -er o -ir. c. -er o -re.
6. La persona que treballa amb la fusta s un: a. fuster. b. fustador. c. fusts.
7. La forma verbal batria pertany al verb: a. batre. c. bater. c. batir.
8. La suma a + la + urna sescriu: a. a lurna. b. a la urna. c. al urna.
9. El sufix -dor serveix per a formar: a. verbs. b. substantius. c. adverbis. 10. El participi de tmer s: a. temit. b. temut. c. tement.
85
Unitat 13 davaluaci
Criteris
Activitats 1 Reconixer els verbs de la segona conjugaci. Analitzar i escriure formes verbals de la segona conjugaci. C 2 C T C T T C C C C T T C C T C T 3 4 5 T 6 7 T T 8 9 10
Conixer i aplicar les regles
de la contracci. Conixer paraules relacionades amb larqueologia. Conixer la formaci de paraules per mitj de sufixos. Conixer la utilitat dun informe.
Solucions
Control
1. perdem / sabia / podr / escric / he ats / has corregut 2. acabats en -er: sabia, podr, has corregut / acabats en -re: perdem, escric, he ats 3. conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen / he conegut, has conegut, ha conegut, hem conegut, heu conegut, han conegut / conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen 4. sap / ha volgut // havia temut / volia // coneixeran / ve 5. a lhome, de lhome, per lhome / als homes, dels homes, pels homes / al pont, del pont, pel pont / als ponts, dels ponts, pels ponts 6. He collit una taronja de lhort. / Mhe fet mal a lungla. / Lluitem pels arbres histrics. 7. Arqueleg: persona que estudia les civilitzacions antigues a partir de les restes trobades en lactualitat. Historiador: persona que estudia els fets passats. 8. treballador / fuster / pescador / camioner 9. caador: persona que es dedica a caar / botiguer: persona que treballa en una botiga. / domador: persona que es dedica a domar animals. 10. Un informe s un text en qu sexpliquen els resultats duna investigaci, un estudi, un treball, etc.
Test
1. b. per + el. 2. b. saber. 3. a. larticle el sha dapostrofar amb la paraula segent. 4. c. un informe. 5. c. -er o -re. 6. a. fuster. 7. a. batre. 8. a. a lurna. 9. b. substantius. 10. b. temut.
86
Control
14
Nom Data 1. Encercla les paraules que siguen formes verbals de la tercera conjugaci i agrupa-les segons el verb a qu pertanyen.
dorm dormidor haja sentit llig lleixiu senten llit sents llegia dormes llitera llija dormia lleig sentor
2. Escriu les formes verbals del verb dormir que sindiquen.

3a persona singular del present dindicatiu 1a persona plural del pretrit imperfet 2a persona singular del futur simple 3a persona plural del present de subjuntiu
1a persona plural del pretrit plusquamperfet
3. Classifica aquestes formes verbals al lloc que correspon. partreu sentir llegim sentia dormira llegireu dormien partiu present dindicatiu pret. imperfet dindicatiu pret. imperfet de subjuntiu futur simple dindicatiu
4. Completa les oracions amb la forma adequada de cada verb.

On
(DORMIR) vosaltres aquesta nit? -te (DECIDIR): o ho fas ara o no ho fars mai. (REUNIR) al despatx. (DIRIGIR) una banda.
Quan pass, ells ja s Fa alguns anys, el pare
(PARTIR) tu el pasts o ho faig jo?

87
5. Escriu de nou aquestes paraules collocant els guionets que hi falten.

vintihuit
platsiolles
cinccents socarel
sudameric trentau
6. Aquestes paraules tenen els compostos barrejats. Escriu-les correctament posant atenci al guionet. trenta-nous sis-quatre renta-sol gira-ahir trenca-robes panxa-cents penja-plats desps-contenta
7. Escriu dues paraules que continguen cada prefix de situaci.

extra sub intra
8. Explica per a qu serveixen els prefixos de situaci.
9. Anomena tres construccions que trobaries en una ciutat romana.
10. Escriu un breu resum de lltim conte que hages llegit.
88
Test
14
Nom Data

1. El nmero 222 sescriu: a. doscents vint-i-dos. b. dos-cents vintids. c. dos-cents vint-i-dos 2. La primera persona del singular del present de subjuntiu de dormir s: a. dorga. 3. La paraula nordeuropeu: a. est mal escrita. 4. El prefix sub- vol dir: a. que est per davall. b. que est per damunt. c. que est al costat. b. est ben escrita. c. no existeix. b. dorme. c. dorma.
5. Pertany a la tercera conjugaci el verb: a. poder. b. dir. c. sentir.
6. Resumir un conte significa: a. contar tot el que hi passa punt per punt. b. contar el que hi passa destacant-ne noms el ms important. c. contar qu ens ha semblat la lectura. 7. Escrivim guionet: a. en totes les paraules compostes. b. en les paraules compostes formades per una acabada en vocal i una altra comenada per consonant. c. en les paraules compostes formades per una acabada en vocal i una altra comenada per r, s o x. 8. T un prefix de situaci la paraula: a. relligar. b. incomprensible. c. extraterrestre.
9. En loraci No volem que s falta el verb: a. avorrixquen. b. avorrisquen. c. avorreixquen.
10. Una construcci tpica dels romans era: a. ligl. b. laqeducte. c. laquari.
89
Unitat 14
Criteris davaluaci
Activitats 1 2 3 4 5 T C T T C T C C C T C T T C C T C T T 6 7 8 9 10
Reconixer els verbs de la tercera conjugaci. Analitzar i escriure formes verbals de la tercera conjugaci. Conixer i aplicar les regles descriptura del guionet. Conixer paraules relacionades amb la ciutat romana. Conixer la formaci de paraules per mitj de prefixos de situaci. Resumir un conte de forma adequada.
Solucions
Control
1. dorm / haja sentit / llig / senten / sents / llegia / dormes / llija / dormia // dormir: dorm, dormes, dormia / sentir: haja sentit, senten, sents / llegir: llig, llegia, llija 2. dorm / dormem / dormirs / dormen / havem dormit 3. llegim, partiu / sentia, dormien / partreu, dormira / sentir, llegireu 4. dormireu / decideix / havien reunit / dirigia / parteixes 5. vint-i-huit / cinc-cents / soca-rel / plats-i-olles / sud-americ / trenta-u 6. trenta-quatre / sis-cents / rentaplats / gira-sol / trencanous / panxacontenta / penja-robes / desps-ahir. 7. R.M. extraterrestre, extraoficial / subterrani, subndex / intravens, intramuscular 8. Els prefixos de situaci serveixen per a indicar lloc o situaci. 9. R.M. En una ciutat romana trobaria un aqeducte, un temple i un arc. 10. R.L.
Test
1. c. dos-cents vint-i-dos. 2. c. dorma. 3. a. est mal escrita. 4. a. que est per davall. 5. c. sentir. 6. b. contar el que hi passa destacantne noms el ms important. 7. c. en les paraules compostes formades per una acabada en vocal i una altra comenada per r, s o x. 8. c. extraterrestre. 9. b. avorrisquen. 10. b. laqeducte.
90
Control
15
Nom Data 1. Completa el quadre amb les formes verbals demanades. 1a p. singular present dindicatiu ser anar eixir 2. Digues si els verbs anteriors sn regulars o irregulars i explica per qu. 3a p. singular pretrit perfet simple indicatiu 1a p. plural futur simple dindicatiu
3. Encercla larrel de cada forma i raona si es tracta de verbs regulars o irregulars.

caar penjar
cace, caava, caceu, caar pengeu, penjava, penjar, peng
4. Classifica aquestes formes segons que pertanyen a verbs regulars o irregulars. vinc treballem cullen caiga volveu temers pogut feien partrem lligen bote dorms verbals regulars verbals irregulars
5. Transforma les oracions seguint lexemple.

El forner diu que no t pa. La mestra ha dit que callem. Llusa mha preguntat quan tornar.
El forner diu: No tinc pa.
El pare va exclamar que estava sorprs.

91
6. Copia aquest text escrivint els dos punts on siguen necessaris. Maria va preguntar al seu fill Qu has comprat al mercat?. Aquest li va respondre He comprat molta fruita pomes, cireres, pltans, kiwis, taronges i bresquilles.
7. Digues quina creus que s la sigla de cada organisme.

Empresa Municipal de Transports Federaci Valenciana de Futbol
Universitat Internacional Menndez Pelayo Associaci dUsuaris dInternet
8. Digues el significat de cada sigla.

ONG ESO DNI
9. Transforma el text segent en un dileg. Quan vaig arribar a la taquilla, vaig demanar un bitllet per al tren de les set. Llavors, el venedor em don el bitllet, per em va avisar que aquell tren duia retard de mitja hora. Jo li vaig donar les grcies i li vaig comentar que aprofitaria i em compraria un entrep per berenar. 10. Explica el significat daquestes paraules relacionades amb ledat mitjana.
armadura joglar dalla
92

Test
15
Nom Data

1. A ms danticipar una citaci literal, els dos punts serveixen per a: a. introduir una enumeraci que sanuncia. b. separar el verb dels seus complements. c. marcar el final dun grup nominal. 2. La forma verbal vaig pertany al verb: a. vore. b. anar. c. voler.
3. Ladjectiu relatiu a ledat mitjana s: a. mediaval. b. mitgeval. c. medieval.
4. La sigla de lInstitut Valenci dArt Modern s: a. IVDM. b. IVAM. c. IVDAM.
5. Per a saber si un verb s regular o irregular, cal conjugar-ne: a. el present dindicatiu, el pretrit plusquamperfet i el futur. b. el present de subjuntiu, el pretrit perfet simple i el futur. c. el present dindicatiu, el pretrit perfet simple i el futur. 6. En un dileg, davant de les paraules dun personatge cal escriure: a. punts suspensius b. dos punts. c. la ratlla.
7. Quan larrel es mant igual en totes les formes, el verb s: a. regular. b. irregular. c. model.
8. Ls dels dos punts s correcte en lexpressi: a. Hctor ens va preguntar: que quan anirem a Barcelona. b. Hctor ens va preguntar: Quan anireu a Barcelona?. c. Hctor ens va preguntar: quan anirem a Barcelona. 9. s regular el verb: a. ser. b. caar. c. fer.
10. Les sigles serveixen per a: a. expressar de manera abreujada un nom. b. dir ms rpidament un nom. c. anomenar un nom de forma secreta.
93
Unitat 15 davaluaci
Criteris
Activitats 1 2 C C T T T T C C C T C C T C T 3 C 4 C 5 T 6 7 T 8 9 T 10
Diferenciar els verbs regulars
i els irregulars. Conjugar correctament alguns verbs irregulars. Escriure els dos punts de forma correcta. Conixer paraules relacionades amb ledat mitjana.
Saber com es formen les sigles
i quina utilitat tenen. Conixer les tcniques descriptura de dilegs.
Solucions
Control
1. sc, vaig, isc / fou, an, isqu / serem, anirem, eixirem 2. Sn verbs irregulars perqu larrel no es mant igual en totes les formes. 3. caar: cace, caava, caceu, caar / penjar: pengeu, penjava, penjar, peng Sn verbs regulars perqu larrel es pronuncia sempre igual, noms presenta un canvi ortogrfic. 4. regulars: treballem, volveu, temers, partrem, bote, dorms / irregulars: vinc, cullen, caiga, pogut, feien, lligen 5. La mestra ens ha dit: Calleu. / Llusa mha preguntat: Quan tornars?. / El pare va exclamar: Estic sorprs. 6. Maria va preguntar al seu fill: Qu has comprat al mercat?. Aquest li va respondre: He comprat molta fruita: pomes, cireres, pltans, kiwis, taronges i bresquilles. 7. EMT / FVF / UIMP / AUI 8. Organitzaci No Governamental / Educaci Secundria Obligatria / Document Nacional dIdentitat. 9. R.L 10. armadura: peces de metall que cobrien el cos del guerrer. / joglar: poeta que recitava i cantava poemes. / dalla: ferramenta amb qu els camperols segaven.
Test
1. a. introduir una enumeraci que sanuncia. 2. b. anar. 3. c. medieval. 4. b. IVAM. 5. c. el present dindicatiu, el pretrit perfet simple i el futur. 6. c. la ratlla. 7. a. regular. 8. b. Hctor ens va preguntar: Quan anireu a Barcelona?. 9. b. caar. 10. a. expressar de manera abreujada un nom.
94
Avaluaci del primer trimestre

Nom Data 1. Separa amb barres les sllabes daquestes paraules. mescla trineu bou palau llenguota pacient pasts cami bicicleta tmbola Tnia germ ordinador sabata pa
2. Completa lencreuat amb els elements de lacte de comunicaci. 5 4 1 2 1. La persona que envia la informaci. 2. El mitj que sutilitza per a fer arribar el missatge. 3. El conjunt de signes que comparteixen qui envia la informaci i qui la rep. 4. La persona que rep la informaci. 5. La informaci que es comunica.
3. Copia aquestes oracions canviant el nombre dels substantius i els adjectius. Vigila la concordana dels altres elements.
He vist una xica molt alta; s amiga de Clara.
Tinc una taca roja a la mnega.
Aquesta piga s un poc lletja.
s Encercla de color blau les paraules destacades que siguen substantius, i de color roig els adjectius. 4. Digues a quin adjectiu en grau positiu fa referncia cada superlatiu.
amplssima curtssim novssim grandssims valuosssimes negrssima
95
5. Escriu paraules que complisquen les condicions indicades.

Substantiu femen que cont rr
Adjectiu mascul que cont r forta Adjectiu femen que cont r suau
6. Completa el quadre segent amb els exemples que es demanen. amb accent agudes sense accent amb accent planes sense accent esdrixoles
7. Encercla la paraula a qu es refereix cada definici.

Tipus de calat: bota bta Dona dArbia: mora mra Major quantitat: mes ms Pronom interrogatiu: que qu
8. Digues com cal buscar les paraules en un diccionari.
9. Explica com es prepara lescriptura dun text.
10. Completa les oracions amb les paraules que hi falten. periodistafullatgereciclatgedesertastrnom
En aquesta planta es du a terme el Mon pare s
de productes de paper.
i passa els dies observant el cel.
Aquest lloc t tan poca vegetaci que sembla un Aquell arbre t un El

96
molt fronds. va abordar el fams amb preguntes molt simples.


Nom Data

1. Per a diferenciar dues paraules que sescriuen igual es fa servir: a. laccent agut. 2. El llenguatge s un tipus: a. de codi. b. de missatge. c. de canal. b. laccent grfic. c. laccent diacrtic.
3. Quan volem anotar una srie didees abans descriure un text fem: a. una pluja de paraules. b. una tempesta didees. c. una pluja didees.
4. Segons el gnere, els substantius poden ser: a. individuals o collectius. b. masculins o femenins. c. comuns o propis.
5. Les paraules agudes saccentuen: a. quan acaben en vocal, n o s. b. quan acaben en vocal, -en, -in o s. c. quan acaben en vocal, vocal seguida de s, -en i -in. 6. El femen de groc s: a. grocs. 7. El dibuix de la dreta s una: a. gitarra. b. guitarra. c. guitara. 8. Laccent greu es posa: a. sobre les vocals obertes. b. sobre les vocals tancades. c. sobre les vocals tniques. 9. Les paraules que tenen un significat semblant sn: a. sinnimes. b. antnimes. c. paregudes. b. groca. c. groga.
10. Les paraules fort, amable i senzill sn: a. adjectius. b. substantius. c. de la mateixa famlia.
97
Criteris davaluaci
Activitats
1 Separar les paraules en sllabes. C
10
Identificar els elements

de la comunicaci.
C T C C T C T C T T T C T C T C T C T C T
Reconixer i usar correctament

els substantius i els adjectius. amb c/qu, g/gu, j/g i r/rr.
Escriure correctament paraules

Dominar les regles daccentuaci.
Saber com es busquen
les paraules en un diccionari.
Distingir les paraules sinnimes
i les antnimes. Conixer paraules relacionades amb diversos camps lxics. Conixer els passos per a preparar lescriptura dun text.
Solucions
Control
1. mes-cla, tri-neu, bou, pa-lau, llen-guo-ta, pa-ci-ent, pas-ts, cami-, bi-ci-cle-ta, tm-bo-la, T-ni-a, ger-m, or-di-na-dor, saba-ta, pa 2. 1: emissor / 2: canal / 3: codi / 4: receptor / 5: missatge 3. He vist unes xiques molt altes; sn amigues de Clara. / Tinc unes taques roges a les mnegues. / Aquestes pigues sn un poc lletges. s Substantius: xica, amiga, taca, mnega, piga / Adjectius: alta, roja, lletja 4. ampla / curt / nou / grans / valuoses / negra 5. R.L. 6. R.L. 7. Tipus de calat: bota / Dona dArbia: mora / Major quantitat: ms / Pronom interrogatiu: qu 8. R.L. 9. R.L. 10. reciclatge / astrnom / desert / fullatge / periodista
Test
1. c. laccent diacrtic. 2. a. de codi. 3. c. una pluja didees. 4. b. masculins o femenins. 5. c. quan acaben en vocal, vocal seguida de s, -en i -in. 6. c. groga. 7. b. guitarra. 8. a. sobre les vocals obertes. 9. a. sinnimes. 10. a. adjectius.
98
Avaluaci del segon trimestre

Nom Data 1. Escriu els grups segents, formats per un determinant i un substantiu, en el gnere i el nombre indicats.
Les amigues [Mascul singular] El xic [Femen plural] Els iaios [Femen singular] La gossa [Mascul plural]
2. Completa les oracions amb els pronoms personals que hi falten.

estudie matemtiques cada vesprada. sn venes dels meus iaios. escolteu msica en valenci. no vam fer massa cas del que ens deia. s alt, per , en canvi, ets ms baixa.
3. Separa larrel i la desinncia daquests verbs.

estimava rebrs jugrem fugim dorms cante bates temeu
4. Analitza el nombre i la persona de les formes verbals anteriors.

5. Classifica aquestes paraules segons que el so de la essa siga sord o sonor.

casa rabosa ceba onze massa feli tisores present caador cinta cassola zoolgic
amb s sonora
amb s sorda
99
6. Escriu el resultat de les combinacions segents. Vs alerta amb els apstrofs.

la + illa
el + hurac la + hora el + oce la + egua
el + hbit la + ullera el + igl
7. Digues en qu es diferencien un prefix i un sufix.
8. Posa un exemple en cada cas.

Paraula polismica Paraula simple
Paraula composta Frase feta
9. Busca en la sopa de lletres sis paraules que has aprs en el programa de Vocabulari daquest trimestre, i escriu una oraci amb cada una.
X M Z R F U Q T T
N A U F R A G A R
N U L S L J A E L L U M I N S A E L
O L W T S A S U R
B A L L U N A R W
C O V G V T F S X C A Z
O E O U D
H O
E M O
10. Recorda quins passos cal seguir a lhora de descriure un lloc.
100
Avaluaci del segon trimestre

Nom Data

1. T una essa sorda i una essa sonora la paraula: a. seixanta b. cistella c. zebres
2. Quan volem explicar alguna cosa a alg escrivim: a. un text aclaratiu. b. un text informatiu. c. un text expositiu. 3. s un exemple de determinant la paraula: a. vosaltres. b. aquella. c. lo.
4. La forma apostrofada de larticle s: a. el. b. la. c. l.
5. La grafia representa: a. el so de la essa sorda. b. el so de la essa sonora. c. unes vegades el so de la essa sonora i unes altres el de la essa sorda. 6. En la forma verbal parlem, parl- s: a. larrel. b. la desinncia. c. linfinitiu.
7. s una paraula polismica el mot: a. telfon. b. peu. c. ganivet.
8. Estan ben escrits els grups: a. la hiena, lnica i la illa. b. lungent, el iogurt i la erra. c. el iaio, lessa i lndia. 9. El gerundi s una forma: a. no personal. b. simple. c. perifrstica.
10. Lexpressi trencar el gel s: a. un refrany. b. una exclamaci. c. una frase feta.
101
Avaluaci del segon trimestre davaluaci
Criteris
Activitats 1 Usar correctament els determinants i els pronoms personals. Analitzar les formes verbals. Escriure correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Dominar les regles dapostrofaci. Distingir els prefixos i els sufixos. T T C 2 C 3 T C C C T C C T C C C T C T T T T 4 5 6 7 8 9 10
Conixer les paraules simples,

compostes i polismiques. Reconixer les frases fetes. Conixer paraules relacionades amb diversos camps lxics.
Conixer la utilitat de distints tipus

de textos.
Solucions
Control
1. lamic / les xiques / la iaia / els gossos 2. Jo / Elles / Vosaltres / Nosaltres / Ell, tu 3. estim-ava / reb-rs / jug-rem / fug-im / dorm-s / cant-e / bat-es / tem-eu 4. estimava: singular, 1a o 3a p. / rebrs: sing., 2a p. / jugrem: plural, 1a p. / fugim: plural, 1a p. / dorms: sing., 2a p. / cante: sing., 1a p. / bates: sing., 2a p. / temeu: plural, 2a p. 5. s sonora: casa, rabosa, onze, tisores, present, zoolgic / s sorda: ceba, massa, feli, caador, cinta, cassola 6. lilla / lhbit / la ullera / ligl / lhurac / lhora / loce / legua 7. El prefix es posa davant de les paraules i el sufix, darrere. 8. R.M. m / arbre / trencanous / trencar el gel 9. faana, tremolar, naufragar, velo, llumins, allunar. R.L. 10. R.L.
Test
1. c. zebres. 2. c. un text expositiu. 3. b. aquella. 4. c. l. 5. a. el so de la essa sorda. 6. a. larrel. 7. b. peu. 8. b. lungent, el iogurt i la erra. 9. a. no personal. 10. c. una frase feta.
102
Avaluaci del tercer trimestre

Nom Data 1. Copia les formes verbals segents on corresponga. havia tingut escriguera passe agradareu
2a persona del plural del futur simple dindicatiu 1a persona del singular del pret. imperfet de subjuntiu pensareu
3a persona del singular del pret. plusquamp. dindicatiu 2a persona del plural del condicional simple 3a persona del singular del present de subjuntiu
2. Relaciona cada verb amb la conjugaci a qu pertany. batre treballar construir respondre indicar polir 1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci
lluir saber estudiar fugir conixer comenar
3. Completa el quadre amb la primera persona del singular dels temps indicats. present dindicatiu ser caminar tmer eixir 4. Raona com sn els verbs de lactivitat anterior.
Els verbs
pretrit perfet simple dindicatiu
futur simple dindicatiu
sn regulars
perqu
Els verbs
sn irregulars
perqu
103
5. Digues quin signe de puntuaci escriuries en cada cas.

Per indicar que una oraci acaba. Per expressar sorpresa.
Per fer un aclariment enmig duna oraci. Davant duna enumeraci que sanuncia. Per formular una pregunta. Per separar els elements duna
enumeraci quan ja hi ha comes.
6. Escriu la paraula que resulta dajuntar les dues parts en cada cas.
nord+oest
vint+i+cinc gira+sol
penja+robes xino+xano
dos+cents
7. Completa el text amb les contraccions o els grups de paraules dels requadres. del per l al a l pel dormitori, em olor? De
Ahir vaig rebre una visita inesperada. Aix que vaig entrar vaig adonar que hi havia alg habitaci. Degu ser
sobte, un soroll em descobr la localitzaci havia entrat finestral.
visitant. Era un pardalet que
8. Encercla les paraules que siguen gentilicis.

gandi vinarossenc rogenc fuster cant ati xativ benidormer mari alacant
9. Explica el significat de les paraules segents.

regatejar soterrar colossal cortes
10. Digues per a quins dos propsits escrivim textos argumentatius.
104

Data
Nom

1. La sigla dun nom es forma: a. unint les lletres inicials de cada paraula. b. unint les sllabes inicials de cada paraula. c. unint les lletres finals de cada paraula. 2. La terminaci -isc pertany a un verb linfinitiu del qual acaba en: a. -ar. b. -er. c. -ir.
3. Els elements duna enumeraci: a. sintrodueixen amb dos punts i se separen amb punts i comes. b. sintrodueixen i se separen amb comes. c. sintrodueixen amb dos punts i se separen amb comes. 4. Els verbs models de la segona conjugaci sn: a. tmer i saber. b. tmer i batre. c. conixer i batre.
5. La suma de les paraules de + el + iogurt s: a. de liogurt. b. del iogurt. c. del iogurt.
6. La forma verbal vaig dir pertany a un temps: a. simple. b. compost. c. perifrstic.
7. La paraula submergir cont: a. un prefix de situaci. b. un sufix diminutiu. c. un sufix augmentatiu.
8. La uni duna preposici i un article sanomena: a. enlla. b. grup. c. contracci.
9. El verb servir s regular perqu: a. s el verb model de la tercera conjugaci. b. es conjuga com el verb model sentir. c. es conjuga com el verb model patir. 10. En un dileg, sn imprescindibles: a. els dos punts i la ratlla.
105
b. els punts i les comes. c. el punt i coma i la ratlla.
Criteris davaluaci
Activitats
1 Reconixer i analitzar els temps verbals. Identificar les conjugacions. C
6 T
10
C T C T
T C C T C C T T C C C T T
Distingir els verbs regulars

i els irregulars.
Conixer les regles descriptura
de diversos signes de puntuaci.
Utilitzar correctament la contracci.
Saber escriure diversos prefixos

i sufixos, gentilicis i sigles. Conixer paraules relacionades amb diversos camps lxics.
Conixer els trets bsics dels textos argumentatius i dels dilegs.
Solucions
Control
1. pensareu / escriguera / havia tingut / agradareu / passe 2. batre: 2a / treballar: 1a / construir: 3a / respondre: 2a / indicar: 1a / polir: 3a / lluir: 3a / saber: 2a / estudiar: 1a / fugir: 3a / conixer: 2a / comenar: 1a 3. sc, fui, ser / camine, camin, caminar / tem, tem, temer / isc, isqu, eixir 4. Els verbs caminar i tmer sn regulars perqu larrel es mant igual en totes les formes. / Els verbs ser i eixir sn irregulars perqu larrel canvia en algunes formes. 5. punt / signe dadmiraci / coma / dos punts / signe dinterrogaci / punt i coma 6. nord-oest / penja-robes / xino-xano / vint-i-cinc / gira-sol / dos-cents 7. al dormitori / a lhabitaci / per lolor / del visitant / pel finestral 8. gandi / vinarossenc / xativ / benidormer / alacant 9. R.L. 10. Per convncer alg i per defensar una opini prpia.
Test
1. a. unint les lletres inicial de cada paraula. 2. c. -ir. 3. c. sintrodueixen amb dos punts i se separen amb comes. 4. b. tmer i batre. 5. b. del iogurt. 6. c. perifrstic. 7. a. un prefix de situaci. 8. c. contracci. 9. c. es conjuga com el verb model patir. 10. a. els dos punts i la ratlla.
106
Avaluaci final
Nom Data 1. Escriu les formes que falten de cada paraula. mascul singular blanc senyors germanes 2. Indica linfinitiu de les formes verbals segents i digues a quina conjugaci pertanyen.
plorava plorar, 1a conjugaci. ferisca corr debatrem serviria suem
femen singular gossa
mascul plural
femen plural
3. Escriu la primera persona del present dindicatiu de cada verb.

jugar
comenar trencar
indicar pregar
menjar
4. Escriu el nom de cada dibuix, vigilant laccentuaci.
5. Digues amb quines grafies es pot representar cada so i posa dos exemples de cada una. so r forta r suau s sonora grafies exemples
s sorda
107
6. Completa les dues taules. amic a + article de + article per + article company a + article de + article per + article pel company companya companys companyes dels amics amiga amics amigues
7. Escriu els punts (4), les comes (4), els punts i comes (2), els dos punts (2) i els signes dexclamaci (1) que falten en aquest text. Pau Sara i Hctor sn germans i a Hctor A Pau li encanta pintar els agrada llegir a Sara jugar a bsquet i jugar als escacs escriure Tots tres es duen molt b escoltar msica
perqu tamb tenen coses en com respectar-se per damunt de tot
Molt poques vegades es barallen perqu han fet un tracte I la veritat s que els va molt b
8. Explica les diferncies entre cada parell de conceptes. Posan exemples.

Paraules sinnimes i paraules antnimes
Famlia de paraules i camp lxic
Sufix augmentatiu i sufix diminutiu
9. Escriu una oraci amb cada parell de paraules.

explorar / naufragar arqueleg / informe
10. Explica en qu cal fixar-se per a millorar un text escrit.
108
Avaluaci final
Nom Data

1. El signe dinterrogaci no sutilitza: a. per a fer una pregunta. b. per a demanar lhora. c. per a fer una exclamaci. 2. Per a introduir el que diu exactament una persona es fa servir: a. la coma. b. els dos punts. c. el punt i coma.
3. Quan alg diu Arnau, tanca la porta, Arnau s: a. lemissor. 4. El canal s: a. El mitj que sutilitza per fer arribar el missatge. b. El conjunt de signes que coneixen tant lemissor com el receptor. c. La informaci que es comunica. 5. El pronom personal fort de primera persona del singular s: a. nosaltres. b. em. c. jo. b. el receptor. c. el missatge.
6. Un dels usos de la coma s: a. separar elements en una enumeraci. b. separar pargrafs diferents. c. fer una pausa llarga. 7. En la paraula cim, el so de la c s el de: a. la s sorda. b. la k. c. la s sonora.
8. En loraci Quina hora s? hi ha: a. un punt final. b. un signe dexclamaci. c. un signe dinterrogaci.
9. Les paraules estret i ample sn: a. sinnimes. b. antnimes. c. polismiques.
10. Els substantius que indiquen com sanomena una persona sn: a. els substantius comuns. b. els substantius propis. c. els substantius individuals.
109
11. La paraula estaci- a final de lnia: a. est mal partida perqu un diftong no es pot dividir. b. est ben partida. c. est mal partida perqu no pot quedar una lletra solta. 12. Larrel dels verbs regulars: a. es mant igual en totes les formes. b. pot canviar en alguna forma. c. t variacions respecte del verb model. 13. Ladjectiu mxim s: a. el superlatiu de bo. b. el comparatiu de gran. c. el superlatiu de gran. 14. Larticle la no sapostrofa quan la paraula segent comena: a. per vocal tona. b. per i, u, hi, hu tones. c. per h. 15. Poden portar accent greu: a. les vocals a, e, o. b. totes les vocals. c. les vocals i, u.
16. Per a expressar una idea dafecte o estima es fan servir: a. els sufixos augmentatius. b. els prefixos diminutius. c. els sufixos diminutius. 17. Ladjectiu felices est en: a. mascul plural. b. femen plural. c. femen singular. 18. Laccent de la paraula vnen s: a. incorrecte. b. diacrtic. c. greu.
19. Hi ha una contracci en el grup: a. de lilla. 20. La partcula re- s un: a. sufix augmentatiu. b. sufix diminutiu. c. prefix.
110
b. de la universitat.
c. del poble.
21. La brixola de la dreta marca: a. el nord-oest. b. el nordoest. c. el noroest. 22. El so de la erra forta est en: a. cirera. b. raqueta. c. acabar.
23. En la paraula *a*eta falten les lletres: a. g i qu. b. j i qu. c. j i c.
24. La forma que utilitzem per a anomenar el verb s: a. linfinitiu. b. larrel. c. el participi. 25. Les paraules astrnom, allunar i sideral pertanyen: a. a la mateixa famlia lxica. b. a la mateixa famlia de paraules. c. al mateix camp lxic. 26. La terminaci -ant s tpica: a. de linfinitiu. b. del gerundi. c. del participi. 27. Les paraules que concreten o determinen el substantiu sn: a. els adjectius. b. els determinants. c. els pronoms. 28. s un exemple de temps perifrstic la forma: a. vaig dir. b. has dit. c. digurem.
29. Els modes verbals sn tres: a. passat, present i futur. b. infinitiu, gerundi i participi. c. indicatiu, subjuntiu i imperatiu. 30. Les formes en singular de larticle sn: a. el, la i l. b. el i la. c. el, la i els.
111
Avaluaci final
Criteris davaluaci
Activitats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Identificar i escriure correctament substantius i adjectius.
C C C C C C C C
Saber analitzar i escriure

les formes verbals.
Dominar les regles dels accents,
lapstrof i els signes de puntuaci. Escriure correctament les grafies dels sons k, g, j, r forta i suau i s sorda i sonora. Recordar qu sn les paraules sinnimes i antnimes, les famlies de paraules i els prefixos i sufixos. Conixer paraules relacionades amb diversos camps lxics treballats durant el curs. Saber com es pot millorar un text escrit.
C C
Activitats
1 Conixer la funci dels principals signes de puntuaci. Reconixer els elements de la comunicaci. Identificar i utilitzar correctament els pronoms personals. Escriure correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora. T
2 T
6 T
8 T
10
T T T T T Activitats
Distingir les paraules sinnimes
i antnimes. Identificar i utilitzar correctament els substantius.
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Saber com es parteixen

les paraules.
112
Identificar els verbs regulars
T T T T T T T T T
i els irregulars. Identificar i utilitzar correctament els adjectius.
Conixer i aplicar les regles
dapostrofaci i de contracci. Conixer i aplicar les regles daccentuaci. Reconixer els prefixos i els sufixos i escriurels correctament.
Activitats 21 Utilitzar correctament el guionet. Escriure correctament les grafies de la erra forta i la erra suau. T T T T T T T T T T 22 23 24 25 26 27 28 29 30

j/g, g/gu i c/qu.
Conixer i utilitzar correctament
els diversos temps i formes verbals. Entendre els conceptes de camp lxic i famlia de paraules. Identificar i utilitzar correctament els determinants.
Reconixer els modes verbals.
113
Solucions
Control
1. gos, gossa, gossos, gosses / blanc, blanca, blancs, blanques / senyor, senyora, senyors, senyores / germ, germana, germans, germanes 2. ferir, 3a conjugaci / crrer, 2a conjugaci / debatre, 2a conjugaci / servir, 3a conjugaci / suar, 1a conjugaci 3. jugue / menge / comence / trenque / indique / pregue 4. m, pltan, tobogan, s, esglsia 5. r forta: grafies r i rr; R.L. / r suau: grafia r; R.L. / s sonora: grafies s i z; R.L. / s sorda: grafies s, ss, c i ; R.L. 6. a lamic, a lamiga, als amics, a les amigues / de lamic, de lamiga, dels amics, de les amigues / per lamic, per lamiga, pels amics, per les amigues. // al company, a la companya, als companys, a les companyes / del company, de la companya, dels companys, de les companyes / pel company, per la companya, pels companys, per les companyes 7. Pau, Sara i Hctor sn germans. A Pau li encanta jugar; a Sara, jugar a bsquet; i a Hctor, escriure. Tots tres es duen molt b perqu tamb tenen coses en com: els agrada llegir, escoltar msica i jugar als escacs. Molt poques vegades es barallen perqu han fet un tracte: respectar-se per damunt de tot. I la veritat s que els va molt b! 8. Les paraules sinnimes sn aquelles que tenen un significat semblant, mentre que les antnimes el tenen contrari. R.L. / Una famlia de paraules est composta per paraules que deriven dun mateix mot, mentre que un camp lxic est format per paraules de distintes categories que pertanyen a un mateix tema. R.L. / Un sufix augmentatiu serveix per a expressar una idea de mida gran, mentre que un sufix diminutiu serveix per a expressar una idea de mida menuda o b afecte. 9. R.L. 10. Per a millorar un text escrit cal fixar-se que no hi haja paraules inexactes, repeticions o faltes dortografia, entre altres qestions.
Test
1. c. per a fer una exclamaci. 2. b. els dos punts. 3. b. el receptor. 4. a. El mitj que sutilitza per fer arribar el missatge. 5. c. jo. 6. a. separar elements en una enumeraci. 7. a. la s sorda. 8. c. un signe dinterrogaci. 9. b. antnimes. 10. b. els substantius propis. 11. c. est mal partida perqu no pot quedar una lletra solta. 12. a. es mant igual en totes les formes. 16. c. els sufixos diminutius. 17. b. femen plural. 18. b. diacrtic. 19. c. del poble. 20. c. prefix. 21. a. el nord-oest. 22. b. raqueta.
2. b. j i qu. 3
24. a. linfinitiu. 25. c. al mateix camp lxic. 26. b. del gerundi. 27. b. els determinants. 28. a. vaig dir. 29. c. indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
1. c. el superlatiu de gran. 3 1. b. per i, u, hi, hu tones. 4 1. a. les vocals a, e, o. 5
3. a. el, la i l. 0
114
115

5è Valencia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

5è Valencia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5

RECURSOS PER A LAVALUACI PRIMRIA

CP: 132008 Depsit legal:

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Recursos per a lavaluaci inicial

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial de Llengua 5

correctament els fonemes.

Demaneu als xiquets que conten lliurement

Parla amb el volum de veu adequat.

Parla duna manera expressiva.

Per a valorar la capacitat lectora dels alumnes,

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Activitats proves escrites

inversions, substitucions Llig sense sillabejar.

Identifica els possessius,

Si ho considereu oport, podeu demanar als

Reconeix les conjugacions

Assigneu a cada alumne una persona o un

Utilitza les diverses formes

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Activitats proves escrites

persona, temps verbal i infinitiu.

Forma oracions amb lordre

Escriviu unes quantes oracions en la pissarra

Escriu laccent quan

Per a avaluar el nivell ortogrfic dels alumnes,

Escriu el guionet en les

Organitzeu grups dalumnes i assigneu a cada

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Activitats proves escrites

Identifica paraules sinnimes

Seleccioneu algunes paraules de les lectures

Forma verbs a partir de

Proposeu-los que creen paraules a partir

Demaneu als alumnes que expliquen en veu

Coneix algunes locucions

Proposeu-los que pregunten, a casa, locucions

Identifica i produeix camps

Animeu els alumnes a crear, entre tots, llistes

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Fixat en la forma del rellotge

i en els elements ms destacats de qu consta.

amb qu est elaborat.

ms clares les teues explicacions.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Qu li va passar al rei Jaume?

Qui vivia a la casa on va arribar el rei?

Quines coses de menjar tenia la velleta?

Qu havia de fer la velleta a canvi de viure al castell?

Alguns dies desprs, uns cavallers es van endur la jove al castell.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2. Assenyala la resposta correcta.

Taylor no podia vore Liliana? Perqu era invisible. Perqu no existia.

podia vore Liliana? Perqu era invisible. Perqu no existia.

3. Explica. Qu creus que devia passar desprs?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

campanar tindre lluir