Captol 19: Spinoza

Baruch Spinoza era un jueu que va ser excomunicat per les seves idees. Va viure del 1632 al 1677, i creia que la religi tan jueva com cristiana noms es mantenien vives pel dogma rgid i les creences externes. Va comenar per negar, que la Bblia estigus inspirada en Du, sempre que llegim la bblia hem de tenir present lpoca en que va ser escrita. Lantic Testament, tenia algunes discrepncies entre escriptures, i al Nou Testament, amb larribada de Jess, que era un portaveu de du, predicava la religi de lamor i la ra, per els cristians tamb es van estancar aqu. A Spinoza el van fer fora de la religi i la seva famlia tamb sen va desentendre, desheretant-lo, i es va haver de guanyar la vida polint lents. Un dels pilars de la seva filosofia s veure-ho tot des de la perspectiva de leternitat. No noms en leternitat espacial, sin ms aviat en la temporal. Per exemple, tu, vius ara, per en aquest mateix lloc fa 30000 anys hi havia un nen. Tots dos sou diminutes parts de la natura, que s immensa, i sou insignificants. No hi ha cap diferncia entre vosaltres dos, excepte que tu vius ara i ell no. Va dir que tot el que existia era natura, sin que la natura era Du. Tot s Du i Du s tot, era panteista. Du no va crear el mn, i va quedar-shi fora, sin que Du s el mn. En Ell vivim, ens movem i som. El seu llibre ms important s ltica demostrada a la manera geomtrica. El mtode geomtric s un com un altre, que segueix unes similituds de formulaci amb el mtode matemtic. Aquest mtode el que ens venia a dir s que noms serem felios si ens alliberem dels sentiments i passions. Contrriament a Descartes, Spinoza creia que no hi havia dues realitats, no era dual, deia que lextensi i els pensaments eren parts duna mateixa cosa, duna mateixa Substncia. Substncia=Natura=Du, i creia que els pensaments i lextensi eren dos dels molts atributs que t Du sn els dos nics que coneix lhome, per aix no implica que siguin els dos nics que existeixin. Un mode s una manera particular de manifestar-se que t la Substncia. Per exemple: Una flor s un mode de latribut de lextensi; un poema sobre la flor, s un mode de latribut del pensament. Per els dos sn Substncia, Natura, Du. Tots som ssers individuals, que actuen per si sols, per a la vegada som una petita part duna cosa molt ms gran, i com a tal, hi ha determinisme. s a dir, quan movem el dit, decidim mourel nosaltres per el di est limitat a la m, no pot escapar i ballar per si sol. Extrapolant aix, podrem dir que som com el dit de Du, que s Du qui actua a travs nostre i no nosaltres que actuem. Du no s un titellaire que estiri tots els fils i controli el que passa, ja que un titellaire s la causa externa del moviment del titella. Du controla el mn a travs de les lleis de la natura. Du, o la natura, s la causa interna de totes les coses. Aix vol dir que totes les coses del mn material ocorren duna forma necessria, s a dir, determinisme. Per aix s tant important enfrontar-se a les situacions amb estocisme (com feien els estoics) i no deixar-se portar pels sentiments.

El determinisme condueix a pensar en la llibertat. No hi ha llibertat en aquesta filosofia, ja que actuem segons les lleis de la natura, no ens podem escapar delles. Fins i tot els humans vivim com els lleons, o com el nen de fa 30000 anys, sota les lleis de la natura, perqu el lle actua per instint (controlat per la natura), i els homes tamb, encara que no ens en donem compte perqu les causes que hi ha darrera de les nostres accions sn massa complexes. Per ser lliures, hem de tenir la plena llibertat per desenvolupar les nostres habilitats innates, per no podrem desenvolupar unes altres que aquestes. s com dues pomeres, plantades una en terra erma i pobre, i laltre plantada al sol amb terra abonada i condicions ptimes. La segona pomera, s lliure, perqu s la que creixer en plenes facultats; per tot i ser lliure i desenvolupar-se al mxim, mai podr fer prunes o peres, noms far pomes, per molt bones i molt b que els faci, noms podr fer pomes. Noms aquell que sigui la seva prpia causa, ser lliure, i aquest s Du. Lnima tampoc s lliure, no escollim el que pensem, lnima s un mode de latribut del pensament. Podem lluitar per la llibertat de viure sense limitacions per no per la voluntat lliure. Les nostres passions, com lambici o el desig ens impedeixen aconseguir la felicitat, ja que la felicitat s aconseguir veure Tot amb una sola mirada, de veure que tot s U. Aix s la perspectiva deternitat. Al final del captol Sofia agafa un pltan que li ofereix Alberto, i al obrir-lo (ja que estava dins la pela lgicament) i pelar-lo, a dins troba escrit amb tinta a la pela una felicitaci del pare del a Hilde daniversari. Quan Sofia va a dinar a casa, abans d marxar, Alberto li diu Hilde.

Captol 20: Locke

El captol comena explicant, quan Sofia torna a casa, que torna una hora i mitja tard, i la seva mare semprenya, aj que ha trucat a atenci ciutadana, preguntant per Alberto Knox, i se nhan en rigut. Diu que vol veurel, que li presenti el filsof, i Sofia, li ensenya la cinta de vdeo dAtenes, en al que surt Alberto. Ella suggereix que sassembla molt al major que vivia a la cabana abans. Sofia est setmanes sense saber res dAlberto, fins que un dia apareix Hermes al seu jard, i la porta cap a casa del filsof. Pel cam, seuen a un banc, i el gos, parla, dient Felicitats, Hilde. Li comena refrescant la memria, dient-li que Descartes i Spinoza, eren racionalistes de lpoca, ja que creien que la ra era la font primria de coneixement, i que naixem amb unes idees innates que sn a dins nostre abans que qualsevol experincia. Per al segle XVIII, van aparixer tamb uns altres filsofs, anomenats empiristes, es deien aix ja que la base del coneixement, per ells, era la Empria, o la experincia, i es refiaven dels sentits (hi havia empirisme britnic, i racionalisme continental, a Europa). Aquesta filosofia ve donada per Aristtil, que deia que no hi havia res a la conscincia que no hagus passat prviament pels sentits, s a dir, no tenim idees innates. Si tenim una idea que no podem relacionar amb fets experimentals, ser falsa. Nhi ha moltes didees aix,

com Du, leternitat, o la Substncia, que shan de deixar de banda. s com el procs del rentat de lor, hi ha molta sorra que es descarta, per dins daquesta sorra shi troba una petita partcula dor, lexperincia segura. El primer empirista, va ser John Locke (1632-1704), la seva obra ms important va ser lAssaig sobre lenteniment hum, on va intentar resoldre dues preguntes: don traiem les idees? / Podem fiar-nos del que ens diuen els sentits?. La primera pregunta, don traiem les idees, la va contestar aix: Locke creia que la nostra conscincia era una pissarra buida, que es va omplint, a mesura que anem olorant, escoltant, sentint. Qui ms fa aix sn els nens petits. A travs dels sentits, percebem idees simples de tot el que hi ha al nostre voltant, i aquestes idees simples arriben a la conscincia, la ra, que no s un element passiu, sin actiu, ja que amb aquestes idees simple, en munta unes altres de complexes, les idees internes. Distingeix entre el procs de sensaci i de reflexi. Per exemple, quan mengem una poma, no percebem una poma, sin que percebem lacidesa, el verd, la textura, s a dir, els sentits noms capten les idees simples, s la ra qui munta la idea de poma, no els sentits. Un nen petit, no sap que est menjant una poma, sap que menja una cosa cida, verda, una mica dura, etc. No s fins que ha agafat ms experincia, que sap que all s una poma. La segona pregunta, s la de si ens podem fiar dels nostres sentits, i la va contestar de la segent manera: Locke va distingir entre els qualitats primries i secundries dels objectes, de les coses. Les qualitats primries sn aquelles que les podem percebre objectivament, s a dir, tothom les percep igual, sn aquelles mesurables, de les quals no hi ha dubte. Les qualitats secundries sn aquelles que no tots sentim igual i descriuen com aquell objecte actua o impacta amb els nostres sentits (lefecte que t sobre els sentits), com serien el gust, el color, etc. Per aix no hi ha ning o poca gent amb els mateixos gustos, perqu sn qualitats subjectives dels objectes, i tamb perqu els objectes impacten, o tenen un efecte, sobre els sentits de cada persona, produint sensacions diferents a cada persona. Per exemple, si tens una taronja, per a tothom una taronja ser rodona, no pots dir que s quadrada, ni que pesa 8 kg, si pesa 200g, per a tothom pesar igual. En canvi, hi ha gent a qui li agradar el seu gust, i daltres que no, o que la descriuran amb noms de gustos diferents, matisos diferents segons lefecte que produeixi sobre els seus sentits. Locke defensava tamb la llibertat intellectual, la tolerncia, i va ser un dels pocs que es va endinsar en el tema del sexe, creia que hi havia dhaver igualtat entre home i dona, i que la diferncia que hi havia a la poca era sorgida dels homes, per tant que els mateixos homes la podien canviar. Tamb va defensar la separaci de poders dun estat.

Captol 21: Hume

David Hume (1711-1776) s el filsof empirista ms important. Va viure a la poca de la Illustraci, va escriure Tractat sobre la naturalesa humana. Com a empirista, Hume es va obligar a si mateix a ordenar tots els conceptes i raonaments filosfics anteriors a

ell. Per fer, pensava que havia de fixar-se en la experincia de la vida quotidiana perqu cap filsof no ens pot donar regles de conducta les quals no hi podem arribar per nosaltres mateixos. Va veure, que la ra feia idees complexes, retallant i ajuntant idees, experincies. Dues experincies poden no estar unides a la realitat, per si formar una idea complexa en la imaginaci dun home, tot i aix, lidea complexa que en resulta, s falsa, sha de refusar. Hume deia:Si tenim un llibre a les mans, preguntem-nos Cont pensament abstracte en forma de xifres? No. Cont pensament racional sobre alguna experincia? No, doncs aquell llibre directe a la foguera.. Per exemple, un ngel, hi ha molta gent que hi creu; s un home amb ales, s una idea complexa formada de dues altres, que la conscincia ha ajuntat, per s una idea falsa, ja que les dues experincies per separat existeixen, per lexperincia de lngel no. Hume comena dient que hi ha dos tipus de percepcions, les impressions, que sn aquelles momentnies, intenses, ms vives, que transmeten els sentits, s la sensaci original; i les idees, que sn cpies pllides de les impressions que guarda la memria per recordar les impressions. Per exemple, quan et cremes, el dit, que s una sensaci molt ms viva i intensa que no pas el record de quan et cremes un dit. Tant les impressions com les idees poden ser complexes o simples. En el exemple anterior dels ngels, la conscincia havia retallat i enganxat com havia volgut, per no havia inventat cap experincia (inicial), noms ajunta i construeix experincies falses. Llavors Hume va voler investigar cadascuna de les idees que tenim, ja que com que han sigut processades per la conscincia, pot ser que alguna sigui falsa, per tant buscava la impressi que havia causat cadascuna de les idees que tenim. Aleshores, per analitzar cada idea, les havia de descompondre en idees simples si eren complexes i desprs buscar-ne les respectives impressions. Aix s com va analitzar i classificar les idees dels homes. Hume lluitava contra totes les idees que no tinguessin una correspondncia sensorial, fossin complexes o simples. Com per exemple, la idea de Du de Descartes, que la percebia molt clara i ntida. Es podria dir que aquesta idea complexa es pot descompondre en idees simples, com intelligncia, bondat o saviesa. Per separat si que les hem conegut, per la idea de Du per separat no. Sin hagussim conegut aquelles 3 idees simples, el nostre cap no hauria pogut tallar i ajuntar, fent la idea de Du. O per exemple, la idea de jo. La idea de jo s una idea complexa, formada per moltes impressions simples, les que descriuen el carcter. Per aquest jo no s una idea complexa fixa, ja que al llarg del temps, no tens el mateix carcter, per tant no formars la mateixa idea complexa ja que no partirs de la mateixa base.

La idea dun jo inalterable s falsa, per tant tota la filosofia de Descartes, que es basava en aix, tamb. Igual que la immortalitat de lnima, perqu aquest jo s el que identificava lnima, i si s canviant, o no etern, lnima tampoc. El jo duna persona, no s ms que el seguit de infinites idees simples passant a gran velocitat per la conscincia, en constant canvi i moviment, per aix les confonem amb una sola idea,

constant, com una pellcula, que son moltssims fotogrames passant a gran velocitat, en cap moment hi ha moviment, per al ser instants de reps passant molt de pressa, sembla que siguin una mateixa cosa, la pellcula. Hume, en el tema religis, era agnstic, i creia que intentar provar la fe amb la ra era una barbaritat. Tampoc va intentar provar lexistncia ni de lnima ni de Du, aj que eren temes de fe. Noms acceptava, aix si, tot all que hagus percebut amb els sentits, tot i mantenint obertes les altres possibilitats. No refusava ni afirmava la existncia dels miracles, perqu mai nhavia experimentat cap. Segons Hume, un miracle va en contra de les lleis de la natura, per no t sentit sostenir que hem experimentat amb les lleis de la natura; veiem que una pedra cau a terra quan la deixem anar, per si hagussim vist el contrari, que no hagus caigut, hagussim experimentat aix. Sabem i diem que la pedra caur, perqu hem experimentat altres cops que ha caigut, per mai hem experimentat la llei de la gravetat, noms que cau la pedra, la llei la dedum. Hume discuteix el poder del costum, a travs de la llei causa-efecte. Per exemple, si tens dues boles de billar, i llences una contra laltre, fent que una estigui en reps, veus que en limpacte, la que estava en reps es comenar a moure. Per no saps la causa del seu moviment, tu creus que s la primera bola per no ho saps segur. Un altre exemple: diem que el tro es conseqncia del llamp, un exemple semblant al de els boles de billar, per en aquest cas, no s veritat, la causa tant del llamp com del tro es una descrrega elctrica, un tercer factor que actua, per no el veus. (Aqu s on planteja el problema de la inducci incompleta de forma indirecta).El fet que una cosa passi desprs duna altre no vol dir que hi hagi una relaci de causa-efecte, aix pot portar a formes diferents de superstici i la cincia ha de vigilar amb aix. Per exemple, pot ser que passi pel teu costat un cotxe groc, i just desprs et trenquis un bra. Aix no vol dir que cada cop que passi un cotxe groc pel teu costat, thagis de trencar el bra. O per exemple, una medecina, que han provat amb molts pacients, i els cura de la malaltia. Tamb, per assegurar-sen, provaran dadministrar una cosa que no fa res, per diran que es la medecina que ells han fet, i si es curen, els pacients que els han donat succedani, voldr dir que no es curen grcies a aquell medicament, sin que hi ha una altre causa externa com pot ser el fet psicolgic de pensar que all et curar. En el tema de ltica, va en contra dels racionalistes, que creuen que s en la ra innata el distingir entre el b i el mal. La ra no determina el nostre comportament, sin els sentiments. Segons Hume, tothom es preocupa per la felicitat dels altres, Tots tenim la capacitat de la compassi, per aix no t res a veure amb la ra. Per exemple, perqu no matar una persona molesta? A travs de la ra, si ts til, la mataries i tot. Per que una persona vulgui viure, per aix no pots matar-la, no s un raonament lgic sin sentimental. (Hume va dir que no es pot partir mai duna frase descriptiva (s) i arribar a una frase normativa (haver de ), no s un procs racional). Per exemple: una situaci, duna inundaci mundial, sn els teus sentiments que et porten a ajudar o no, ja que si ho mires a travs de la ra freda, aquella gent els toca morir, ja que hi ha problema de superpoblaci mundial. En resum, ltica s un tema de sentiments, no de ra.

Captol 22: Berkeley

George Berkeley (1685-1753) va ser un bisbe irlands i tamb un filsof empirista. Va veure que la filosofia i cincia del seu temps, amenaaven la religi cristiana,ja que el materialisme es trobava molt ests. Berkeley creia que les coses del mn sn evidents, que les percebem a travs dels sentits, per no sn coses. Va dir, que les niques coses que existeixen realment sn aquelles que percebem pels sentits, per que no percebem coses concretes, no percebem la substncia de les coses. Dir que les coses que percebem tenen una prpia substncia subjacent s precipitar-se. No hi ha cap experincia sobre la substncia de les coses, no percebem la matria de els coses. Per exemple, si tu dons un cop a la taula, notars que s dura, per no la matria de la taula, noms la sensaci duna cosa dura. De la mateixa manera, que la sensaci duna cosa dura la pots tenir en un somni, per el somni s creat per la conscincia, no s real, no hi ha res dur. Berkeley creia que la taula, la sentem dura, perqu totes les coses sn un esperit. Berkeley pensava que la causa de totes les nostres idees era exterior a la nostra conscincia, per que aquesta causa no era material, sin espiritual. Segons Berkeley, la nostra nima pot ser la causa de les nostres prpies idees (per exemple, quan somiem) per noms una altre causa o esperit pot ser la causa de les idees del mn material. Aquest esperit, clar est, s Du. Tot el mn que ens envolta i tota la nostra vida existeixen en Du, que s lnica causa de la nostra existncia. Berkeley no noms dubtava de la realitat material, sin tamb de la temporal, qestionava que el temps i lespai tinguessin una existncia absoluta o independent. El temps i lespai per a la persona poden ser una fantasia de la seva conscincia, com un somni. Una setmana o dues per a una persona no passen igual de rpid que per una altre, i no han de ser igual per a Du. No podem saber de qu est feta la nostra realitat, no podem percebre si est feta dones, so, paper, etc. Noms podem saber que som esperit. En aquest captol, al explicar Berkeley, Alberto i Sofia, veuen que potser aquest Albert Knag s com el du per Berkeley, i que la seva realitat no ms que paper i escriptura, i que lArlbert Knag la controla, que pot fer parlar el gos, controlar les paraules dAlberto (per aix de tant en tant li diu Hilde en comptes de Sofia, fer aparixer les postals, etc.).Sadonen que ells no sn reals, encara que si conscients.

Captol 23: Bjerkely

El captol comena explicant, com Hilde es desperta, el dia del seu aniversari, i no hi ha el seu pare a casa, saixeca, quan la seva mare encara no est desperta, i agafa el regal del seu pare, que li envia des del Lban, un paquet gros i blau, que al obrir-lo cont una carpeta danelles, que cont un llibre, un llibre sobre filosofia. Es veu, que el pare de Hilde, feia temps que volia escriure, fins i tot escrivia per algun diari local, per no li sortia la novella. Va llegint, citant alguns captols o pargraf del propi llibre del mn de Sofia, com si llegs el que estem llegint pel nostre curs de 1r de Batxillerat, el mateix,

fins i tot al principi de la carpeta danelles, al primer full, hi ha el ttol de El mn de Sofia. Hilde comena a veure que el seu pare li ha deixat felicitacions dins el llibre que ha escrit, en comptes de donar-se-les personalment. Hi ha un moment, que la seva mare es lleva, i la va a felicitar a lhabitaci, portant-li lesmorzar, ella li regala un braalet dor, que tamb agraeix, tot i que se li nota que est profundament submergida en la lectura del llibre que ha escrit el seu pare. La seva mare, ha de marxar a treballar, i li recorda que a la una estigui a lesglsia. Ella segueix llegint, fins que coneix tant a Sofia, que arriba a la conclusi que ha de ser real, ha dexistir i no ser noms un personatge que el seu pare hagi escrit. Al llarg del captol, explica diverses coses, una delles, que per exemple ella no tenia constncia del cant femen o maternal de Du, Sophia, i que al buscar a lenciclopdia, veu que no hi surt, o no en t prcticament informaci, i expressa que hi ha una censura masclista. O tamb explica, que el mirall de llaut, el va comprar la seva besvia a una gitana, i s mgic, s lnic que pots parpellejar i veure el teu parpelleig. Tamb diu que la cabana del major, s lestudi del seu pare, i que sanomena Bjekeley, a causa de que s un joc de paraules noruec, ja que en noruec Bjork vol dir bedoll, i ly, protecci, i la cabana est envoltada de un o dos bedolls que la protegeixen del vent. Una cosa que explica, s que Hilde va llegint, i veu que Sofia es troba objectes que ella ha perdut, o que ni sap que ha perdut, que ho descobreix llegint el llibre, i s veritat que els ha perdut,i el seu pare ho sabia i ella no, i s una de les coses que la porta a pensar que Sofia ha dexistir, i t el que ella ha perdut. Al principi del captol reflexiona, sobre que ella fa 15, i no sap si s una adulta o una noia, que est a lentremig.

Captol 24: La Illustraci

En aquest Captol, comena explicant quan la seva mare torna de treballar, que li pregunta si ha anat a lesglsia, ella diu que si, i la seva mare li diu que com hi ha anat si encara porta el pijama. La resposta de Hilde s que ha anat a una esglsia, la de lEdat Mitjana. La seva mare li diu que no es capfiqui tant amb el llibre. Hilde llegeix fins al captol de Berkeley, on Sofia i Alberto sadonen que sn part duna invenci i noms existeixen en paper. En aquest moment, la mare de Hilde la crida a dinar, ella intenta aparentar un estat de tranquillitat i gaudir del dinar, per per dins est reflexionant sobre qu pot passar a la novella, i pensant que passaria si aix fos el que passa al mn real, si quan les cincies colloquin lltima pea del trencaclosques de les lleis naturals, quan ja ho spiguen tot, si la histria seguir. Al acabar de dinar, Hilde li pregunta a la seva mare sobre el crucifix dor, i ella diu que li va trobar a prop del llac, que el va perdre fa dues setmanes, i que li havia comentat al seu pare tamb. Quan la seva mare el va a buscar, tampoc el troba al lloc on lhavia guardat. Hilde segueix llegint el llibre de la carpeta danelles, i comena aix: Sofia es desperta el dia segent al de la tempesta, que s lltim dia descola, i el seu aniversari tamb. La mare de Sofia, li va al llit amb lesmorzar i els regals, com cada any, i ella est preocupada, t dubtes existencials, sobre si existeix, si s real. La seva mare li diu que s, que aquell s el dia que fa 15 anys i que si s un somni tot plegat, que

s un bon somni el de despertar-se amb lesmorzar al llit. La seva mare ha danar a treballar, i Sofia, quan ja s sola a casa, rep la trucada dAlberto, que li diu que shan de veure com abans millor, per acabar el curs de filosofia abans el pare de la Hilde arribi a casa, perqu encara que sigui ell qui els ha escrit, i sigui ell que els ha pensat, la gent no planifica tot el que somnia ni far, per tant si no ha decidit qu ah de passar per adelantat hi ha una mnima esperana de poder decidir, de poder triar el qu fan, perqu tenen conscincia, i pensen, o com a mnim, sn pensaments que ja s alguna cosa. I tamb diu que han dintentar fer alguna cosa fora de la voluntat del major, el pare de la Hilde, que est treballant en un pla, i que el major deu saber que est treballant en un pla, per no en quin. Li recorda que shaurien de veure quan abans millor, i Sofia li diu que hauria danar a escola, i hi va, dient que si aix ho ha de llegir Hilde, no pot donar mal exemple. Hilde entn aquesta llibertat que Alberto i Sofia busquen, que s que El major podia controlar tot el que estava passant, per segurament mentre escrivia, no sabia el que passaria a posteriori, perqu al escriure rpid, no te nadones del que pot arribar a passar desprs, i aquest espai entre lescrit i el desprs s on Sofia i Alberto tenien una llibertat relativa. Quan Sofia torna de lescola, troba una carta per a ella, amb els punts que parlar Alberto de la illustraci, i al ensenyar-los a Alberto, s una prova ms de que el major els controla. Alberto comena parlant de la sublevaci a lautoritat, que s que durant el 1700, lpoca en que comena el racionalisme a Anglaterra, molts filsofs francesos racionalistes (Montesquieu, Rosseau, Voltaire...) viatgen a Anglaterra, i veuen que la societat anglesa, s ms avanada que la societat dantic rgim de Frana, i creuen que aix ha de canviar i al 1789 esclata la revoluci, contra el clero, els nobles i la reialesa. El segon punt s el racionalisme, ja que els francesos, eren ms racionalistes que els anglesos, i aix els venia de ledat mitjana. Tenien una exagerada i illimitada fe en la ra humana. I les noves cincies naturals hi ajudaven, ja que havien demostrat que la natura depn de la ra. El tercer punt sn les idees de la illustraci, que sn, que els filsofs de la illustraci creien que el seu deure era construir una base moral, religiosa i tica dacord amb la ra humana. Tamb s una idea de la illustraci la dillustrar a les masses de poblaci humana, perqu pensaven que la misria era una conseqncia de no tenir una bona formaci, a la ignorncia i superstici. Van fundar la pedagogia, les escoles es funden a ledat mitjana i els mtodes daprenentatge a la illustraci. La gran obra daquesta poca s lEnciclopdia, que reunia tot tipus de coneixements de lpoca, des de cientfics, filosfics, definicions, processos industrials, etc. El quart punt s loptimisme cultural, que deia que la humanitat, no faria grans progressos, si no estava culturitzada, educada, illustrada. s a dir, que perqu la civilitzaci i la humanitat avancessin ms veloment, havia de ser una humanitat culturitzada i amb bona formaci. El cinqu punt s el retorn a la natura, molts creien, que la natura depenia de la ra, i per tant la natura no era dolenta, era bona, era natural en lhome. Molts filsofs, com Rosseau, havien vist que els pobles primitius no civilitzats, eren ms felios que no pas la cultura europea, i van deduir que la natura era bona, i lhome era bo per naturalesa, era la societat o la civilitzaci que el tornava dolent. Tamb en aquesta poca es revaloritza la infncia, que fins aleshores es considerava una mera

preparaci per a letapa adulta. Un infant ha de viure en el seu estat natural dinnocncia el mxim de temps possible, perqu tingui una bona infncia. El sis punt s el cristianisme humanitzat, que vol dir que creien que la religi havia de convertir-se en quelcom natural, s a dir, que havia dharmonitzar amb la ra natural. Creien que Du era un tema de ra, i que lEsglsia havia dalliberar-se de tots aquells dogmes o tracions que havien anat apareixent a llarg de la histria, i que Jess no havia predicat. I Molts filsofs tamb creien en el deisme, que sost que Du ha creat aquest mn, i no ha intervingut ms en ell, que no shi ha tornat a revelar des de que va crear el mn. I que es mostra als homes a travs de les lleis de la natura, mai a travs de fenmens sobrenaturals. El set i ltim punt s els drets humans. La illustraci francesa va ser ms prctica que la filosofia anglesa, en el sentit que va aplicar all que deia, van actuar a favor dels drets naturals dels ciutadans. Primer, van decidir que hi havia dhaver llibertat de premsa, no hi podia haver censura, seguidament, van decidir que lindividu tenia dret a pensar lliurement (llibertat religiosa, poltica i moral) i finalment van dir que estaven a favor de labolici de lesclavitud i el tracte ms hum dels criminals. Un ltim principi, el de la inviolabilitat de lindividu, va ser incls en la Declaraci dels Drets Humans que es va fer al 1789, a la revoluci francesa. Tamb hi ha el tema del dret de els dones. Durant la revoluci, les dones van participar activament en la lluita contra lantic rgim, alguns filsofs de lpoca (XVIII) creien que havien de tenir els mateixos drets naturals tant homes com dones, i daltres van redactar un codi de drets per a les dones, tamb. Passada la revoluci i el moment deufria social, amb ms tranquillitat, es va tornar a introduir la societat masclista, i les dones no van aconseguir el que es proposaven. Un exemple s Olympe de Gouges, que al 1791, va publicar la declaraci de drets de la dona, ja que la declaraci dels drets dels ciutadans no feia menci a la dona. Al 1793, la van executar i es va prohibir tota activitat a favor de la dona. Conclueix amb laparici del lema dins la cabana del major: Llibertat, igualtat i fraternitat. Del llac de la cabana del major, abans de que entrin i vegin el lema, El major fa sortir-ne un monstre mar, precisament per fer-los entrar i explicar-los amb una nota al costat del lema, que aquest s el lema de les Nacions Unides, un lema que 200 anys abans va unir als burgesos francesos i que ara hauria dunir a tota la humanitat, perqu ens estem carregant el mn.