MI NIÑO NO ME

COME

C3: Autonomia personal i salut

13/02/2009

Silvia Sánchez
Ainhoa Mérida
Mari Santos
Marta Castells
Mi niño no me come

1.- Biografia

Carlos González va néixer a Saragossa l’any 1960. Es va llicenciar en

Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va formar com
pediatra en l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
És fundador i president de l'Associació Catalana Pro Lactància Materna,
Membre del Consell d'Assessors de Salut de La Llet League International,
Assessor de la Iniciativa Hospital Amic dels Nens (UNICEF).
Especialista en lactància materna per la Universitat de Londres.
Ha impartit, des de 1992 fins al moment, més de 100 cursos sobre lactància
materna per a professionals sanitaris.
Ha traduït diversos llibres sobre el tema, a més de ser responsable del
consultori sobre lactància materna de la revista “Ser Pares”.
És un dels màxims exponents en els països de parla hispana en mètodes no
conductius, coneguts com criança amb inclinació. En l'actualitat ha publicat
diversos llibres sobre alimentació, lactància i educació per a la infància.

2.- Què es defensa en el llibre?

En el llibre”mi niño no me come” es defensa essencialment que el nen ha

de menjar quan tingui gana i la quantitat que el seu cos necessiti, és ell el
que sap quina quantitat necessita.

En aquest llibre hi ha inclòs testimonis de mares que van escriure cartes al

consultori de Carlos González en la revista “Ser Padres”. En aquestes cartes
expliquen que estan preocupades perquè els seus fills no mengen como
“haurien”, i expliquen els seus problemes:
- El nen guanya menys del que havia perdut en els últims mesos.
- El nen no menja dins dels horaris establerts pel pediatra.
- El nen no menja farinetes.
- L’hora del menjar és una tortura tant per la mare com per al nen.
- Si no és mentre dorm, no li puc donar de menjar, etc...

Ens diu clarament que el nen és plenament capaç de regular la ingesta

d’aliment que necessita en cada moment del seu creixement. Com no tots
creixen al mateix ritme, és molt lògic que no tots mengin el mateix, ja que
tampoc necessiten el mateix.
El més important és la salud física i el desenvolupament psicomotor i no
tant el pes i la talla. Per tant, es bo observar el desenvolupament complet,
no centrar-nos en una medisió en concret per coneixer l’estat del nen.
Tot i això, el pes dels nens és molt important per les mares, ja que pensen
que si no els obliguen a menjar, perdran pes i es posaran malalts o amb
anèmia. Per això hi ha una solució: una bàscula.

Per sobre de tot, defensa la lactància materna. S’hauria de fer una lactància
exclusiva fins els 6 mesos i després anar introduint poc a poc una
alimentació complementària (i amb l’ordre que la mare prefereixi, ja que no
hi ha cap ordre més correcte que un altre, que s’hagi demostrat
científicament). Seguint amb la llet materna fins als dos anys com a mínims.

El millor consell de tots és: No obligar a menjar, no obligar mai, per cap
mètode, sota cap circunstancia, per cap motiu.
Des del principi s’ha de confiar en el nen, ja que si el nen mama el que
necessita i quan necessita tindra la llet necesaria.
Donar el pit a demanda, és a dir, quan el nen vol menjar, sense cap tipus
d’horari establert.
La quantitat de llet no depèn de la mare, sinò del nen.
Poden haber tres motius per les qual la mare no tingui la llet suficient:
o L’infant no mama el suficient.
o L’infant mama, però malament.
o A l’infant no el deixen mamar bé.

Al tenir més nutrients la llet materna que la artificial, és normal que el nen
que pren la llet artificial, accepti abans altres aliments, però el que pren la
llet materna no els vol perquè la llet que pren ja li proporciona els suficients
nutrients i vitamines.
Cal tenir en compte que el biberó també es dóna a demanada.

És important introduir el aliments, a partir dels sis-vuit mesos, d’un en un i

amb una setmana de diferencia. Encara que no hi ha cap estudi que ens
digui quin és l’ordre correcte. L’únic, donar el glúten amb molta precaució i
a partir dels 7 mesos, i donar en últim lloc els aliments com l’ou, el peix o
les fruites exòtiques, que són els que més alèrgies donen. No posar ni sal ni
picant en els aliments.
Els aliments complementaris, s’haurien de donar desprès de pendre el pit,
mai abans.

3.- Arguments i consells que es donen en el llibre

Al punt en que diu que un nen és plenament capaç de regular la ingesta

d’aliment ens posa una clara explicació: si un adult sap que necessita, quan
té gana i el que més li agrada o alimenta... per què un nen no pot saber fer-
ho.
Tot i això, com a figures adultes, són els pares el que han de proporcionar-
los les opcions més adequades per fer que ells escullin.

Les mares, solen castigar als fills sense menjar quan veuen que ja no en
volen més. Això és un error, a més de perillós, ja que els nens no podem
menjar més del que el seu cos necessita. La solució per que les hores del
menjar no es tornin en una batalla entre fills i mares, el que s’ha de fer és
NO obligar als nens a que mengin, sinó, que les mares els han de deixar que
mengin el que necessiten. El fet de no obligar, vol dir no fer-li l’avió, no
parlar-li de bons ni mals fills, no prometre-li coses etc...

Un altre dels arguments que ens dóna en Carlos González són els tres
nivells de defensa que tenen els nens quan veuen que els pares els intenten
donar de menjar quan en realitat no tenen gana, ja que no necessiten
menjar més:
- Girar el cap i tancar la boca.
- Si no funciona la primera defensa, deixen que els hi fiquin el
menjar a la boca, però no s’ho traguen.
 - L’últim recurs: Vomitar.

Al ser defensor de la lactància materna ens explica clarament perquè és

millor que qualsevol altre llet artificial o que les farinetes: la llet materna
inclou tots els nutrients que el nen necessita (aigua, sucre, lípids, proteïnes,
vitamines i minerals), i ell mateix és capaç de regular el que necessita en
cada moment. Aquest és el motiu perquè els nens mai mamen el mateix
temps.

El fet de que el pediatra quan el nen no engreixa el que les taules de

creixement indiquen, si mama, ràpidament ho substitueixi per biberó i/o
farinetes no és gaire normal, ja que la llet materna té més calories que la
resta. Les farinetes no alimenten més que la llet, com es podria creure.