UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA Grau en Psicologia

Introducci al Mtodes dInvestigaci en Psicologia

ACTIVITAT NO AVALUABLE 1
Activitats: 1. Veure des del minut 20 fins el final de1: Sagan, C. (1986). La armona de los mundos (captol 3 de la vdeo srie Cosmos).

2. Respondre les segents qestions:

[minut 20 aprox.] a) Quina problemtica concreta presenta el moviment aparent dels planetes per encaixar-los en una teoria adequada? Es va observar que les estrelles no eren fixes, estaven en moviment, creuaven el cel, desapareixien, tornaven... En un primer moment per aquest moviment es va creure que eren vius, dus. Desde la Terra s'aprecien tots aquests moviments i per tant aix els hi feia creure que el nostre planeta era en centre de tot. La Terra s slida, es creia que eren els dems planetes els que giraven al voltant nostre. [minut 23 aprox.] b) Per qu el model de Ptolomeu era til? El model de Ptolomeu era til perqu amb regles matemtiques ajudaven a predir on era un planeta (la seva posici) en un temps determinat. Les seves prediccions, malgrat els seus errors, eren bastant precises. [minut 24 aprox.] c) El model de Coprnic semblava explicar el mateix que el model de Ptolomeu (i, en part, per aix va tenir resistncia a sser acceptat), per era ms simple. Per qu quan dos models donen compte del mateix fenomen s'opta pel model ms simple? Aquest punt fa referncia als criteris de cientificitat dins dels quals estaria incls en els dbils ms concretament en les relacions limitades on la regla de parsimnia o circumspecci diu que s'ha de treure d'una llei tot all que

no s rellevant. Quan l'investigador explica una llei aquesta ha de ser el ms simple possible. [minut 34 aprox.] d) Basant-se en el model solar de Coprnic, quina hiptesi proposa Kepler per explicar les rbites circulars dels planetes? En qu es fonamentava la hiptesi de Kepler?

[minut 41 aprox.] e) Kepler escriu: "manca un "bon arquitecte" a les dades de Brahe". Qu vol dir amb aquesta afirmaci? Brahe era el millor observador, tenia tota la informaci per no sabia com fer la Teoria. La informaci representaria el material i per construir la Teoria li calia un bon arquitecte. Kepler era el millor teric de la poca, es necessitaven l'un a l'altre. La cincia moderna s justament aix: teoria i observaci. [minut 42 aprox.] f) La cincia moderna s la fusi entre observacions i teoria. Quins trets de la complementarietat entre Brahe i Kepler illustren aquesta afirmaci? Tal i com he explicat a la resposta anterior Brahe era el millor observador i Keppler el millor teric de la poca. Eren els millors per en aspectes diferents i un necessitava de l'altre per poder fer la Teoria. Aquesta fusi era la que podia portar al coneixement. Un sense el altre no podien fer res. Brahe no sabia que fer amb les dades i Keppler no les tenia. Es necessitaven.

[minut 44 aprox.] g) Les dades sobre el planeta Mart eren les ms difcils d'encaixar. Llavors, per qu les tria Kepler per comprovar la seva hiptesi dels cossos slids perfectes? Encara que les dades del planeta Mart eren les ms difcils d'encaixar eren les que s'havien fet mes exactes desde llavors. El moviment de Mart era observable desde la Terra. Kepler treballava amb el ms exacte que tingus encara que fossin les ms difcils d'encaixar.

[minut 45 aprox.] h) Noms dues observacions (i per l'estret marge de 8 minuts d'arc) no encaixaven amb la hiptesi de Kepler. Llavors, per qu Kepler refusa la seva hiptesi com a correcta? Quina regla d'actuaci del cientfic ens illustra aquest fet? Van ser anys de clculs per dos observacions no eren reals, es decepciona, ell creu que dades aix no es poden ignorar.

[minut 48 aprox.]

i) Per qu quan Kepler enuncia una hiptesi respecte la qual encaixen les dades hom parla de "lleis de Kepler" i no pas d'"hiptesis de Kepler"?

[minut 51 aprox.] j) Les lleis de Kepler plantejaven una nova problemtica: la "font" que mou els planetes. Per qu aquest fet illustra la manera de fer de la cincia que consisteix en un acostament progressiu a la veritat? Perqu s'anaven plantejant aspectes que cada vegada ms s'apropaven a veritats que avui dia ja sabem. Es qestionen aspectes que deixen de creure solament el que veuen o ja es sap. Es comena a voler descobrir. Una de les grans problemtiques era la esglsia que s'oposava a aquestes investigacions i com que en aquesta poca encara les persones estaven molt influenciades pel pensament mgic tenien molt poder per moure masses i no deixar creure. Quan es portava a terme una reforma completa costava de creure, era necessari una valenta acceptaci dels fets i no era fcil d'entendre el que Keppler plantejava per aquesta societat. [minut 55 aprox.] k) Per qu es diu que el sistema de cossos slids perfectes "noms va existir en el cap de Kepler"? Qu ha de succeir per a qu una afirmaci que noms s al "cap" d'un cientfic passi a sser acceptada per la resta de la comunitat cientfica? Ha de poder ser demostrada, observada pels dems. [minut 56 aprox.] l) En el darrer es parla del "cor de la cincia", a qu es refereix? Encara que l'investigador cregui molt en el que est fent ha de sobreposar la veritat. El cor de la cincia s donar ms importncia a la realitat encara que sigui dura que a les mes estimades illusions de qui investiga i creu en el que vol demostrar.