Tan a prop, tan lluny Hi ha tres grups interessats a participar i formar part realitzat amb tres grups de cicle

rt realitzat amb tres grups de cicle inicial, dos de

Imatges d’un recorregut del projecte: primer (de 6 anys d’edat i de catorze alumnes
cadascun) i un de segon (de 7 anys d’edat i de vint-
MONTSERRAT CORTADELLAS —L’escola Alta Segarra, de Calaf, amb el grup i-un alumnes).
d’infants i mestres de cicle inicial (6/7 anys) al llarg
de la setmana cultural. Els primers conceptes introduïts conjuntament als
Projecte que pertany al programa Estratègies de alumnes i als educadors han estat:
Coneixement, que desenvolupa des de l’any 1999 i —L’institut d’ensenyament secundari Alexandre de Què és una imatge?
que forma part del cicle IDENSITAT. CALAF / Riquer, de Calaf, amb un grup de nois de quart Diferenciar entre la realitat i la seva representació
BARCELONA 01-02 - Projectes d’intervenció crítica d’ESO (15/16 anys) i els seus cinc educadors en el per mitjà de la imatge. Exercici de buscar diversos
i interacció social en l’espai públic, dut a terme projecte global del curs vigent. tipus d’imatges, clasificar-les -dins de les
conjuntament amb els alumnes i els mestres i els figuratives- segons si són realistes o no, i la tècnica
professors del CEIP Alta Segarra i de l’IES Alexandre —El Grup Escolta de Calaf, amb els seus membres de realització emprada.
de Riquer, de Calaf. (nens i joves i els monitors) com a tema general del Identificació amb les imatges: imatges que són
curs vigent (2001-2002). representatives del nostre col·lectiu (poble, escola,
Objectius inicials grup...).
Es treballarà amb cada grup participant per separat Imatges culturitzades: símbols -monuments,
Hi conflueixen les dues activitats que desenvolupo i el nombre de components (nens i educadors) de escuts-, vestuari i complements, marques
habitualment. D’una banda, la d’artista amb un cada grup no excedirà de vint membres. comercials...
treball orientat, bàsicament, a fer evident la realitat Tipus d’imatges: figuratives, abstractes,
social i cultural del nostre entorn més immediat, simbòliques, geomètriques, orgàniques...
mitjançant la captura i la reinterpretació d’imatges Fases del procés
no codificades de residus, actituds, activitats i Tècniques de representació:
comportaments habituals i anònims de diversos —Posada en comú, per part de tots els membres -imatge fixa: dibuix, pintura, fotografia, infografia.
col·lectius, que ens aporten tota aquesta informació del grup, dels coneixements i referències previs de -imatge en moviment: vídeo, cinema, dibuixos
sobre la conducta humana. D’altra banda, la les dues ciutats i dels llocs per on es passa per anar animats, imatges infogràfiques.
d’assessora de mestres i educadora de l’àrea de de Calaf a Barcelona i de Barcelona a Calaf.
visual i plàstica en diverses escoles del Priorat, on Els missatges que ens mostren les imatges:
es treballa l’educació visual integrada dins els —Realització del viatge conjunt i presa de Què ens mostren?
projectes de treball (una de les metodologies documentació gràfica (especialment imatge fixa). Què representen?
globalitzadores) que es porten a terme en cada curs. Què ens diuen?
El recorregut es realitzarà en els dos mitjans de Quin missatge ens transmeten?
Aquesta proposta pretén: fer una lectura visual dels transport públic que es poden utilitzar entre les dues
Què podem deduir-ne de l’anàlisi?
diversos elements i aspectes que caracteritzen els ciutats (tren i autobús). Crec interessant treballar
recorreguts més habituals (en tren i en cotxe) entre els dos transports, ja que transcorren per llocs
Les imatges no culturitzades:
les dues ciutats que provoquen aquesta completament diferents, visualment i també
Ens comuniquen alguna cosa?
convocatòria: Calaf i Barcelona; apropar persones socialment. Només es tindrà en compte la
Què ens comuniquen?
de Calaf sense cap vinculació amb el món de l’art informació que ens proporcioni l’itinerari entre les
Tenen alguna importancia?
visual a metodologies i llenguatges emprats en el dues poblacions.
Per què?
món de l’art actual, i interpretar i reinterpretar els
missatges visuals que rebem constantment i —A partir de la documentació i l’experiència del Exercici: portar imatges -en diferents formats- de
indiscriminadament del nostre entorn. viatge, s’analitzarà, es reflexionarà i es
casa, analitzar-les. Especular possibles significats.
reinterpretaran les imatges, els textos, els símbols...
Això permet fer una reflexió, una anàlisi i una recollits.
reinterpretació dels següents temes i conceptes:
COM CAPTAR IMATGES (MITJANÇANT CÀMERES
espai, temps, recorregut, identitat, símbol, paraula, —S’escollirà un tema en concret dels observats en
FOTOGRÀFIQUES)
mite; treballar les relacions socials en llocs no les imatges, se n’extreuran una sèrie de conclusions
simbolitzats, la convivència, la solitud, la relació i es faran públiques per mitjà del llenguatge
TIPOLOGIES DE LES CÀMERES
amb l’espai; i com els missatges visuals són visual/plàstic, utilitzant les diverses tècniques de
Observació de diverses càmeres fotogràfiques:
emesos i rebuts i què ens ofereixen les diverses producció d’imatge en funció de les necessitats
sorgides en el col·lectiu: fotografia, dibuix, compactes, rèflex, polaroid, d’un sol ús, digitals,
formes d’informació: publicitat, codis, símbols...
maquetes, fotomuntatges, infografia... estenopeiques...
Proposo treballar sobre espais del viatge, llocs en Informació de per què serveix cada part d’una
què normalment no es para atenció i on les El resultat i tot el procés desenvolupat es càmera.
relacions humanes són forçades per circumstàncies presentarà, també, mitjançant l’edició en blanc i
puntuals no volgudes. negre d’una publicació en la qual els participants L’ANGULACIÓ, EL PUNT DE VISTA
explicaran, per mitjà de textos i d’imatges recollides Plans picats, contrapicats, frontals, laterals.
Per a aquest projecte escullo nois i noies que estan i manipulades, les conclusions extretes del treball Com es veu aquí l’objecte?
en una fase d’aprenentatge molt receptiva, i també un cop aquest hagi finalitzat. Com ens hauríem de col·locar?, des d’on miro?
mestres i educadors, per introduir-los en el Comprovació amb un objecte real, experimentar les
coneixement de noves metodologies i fer-los El material gràfic que acompanya aquest text apunta diverses posicions.
evident la importància que té en la societat la cultura diversos aspectes i temes suggerits per les imatges
visual, com a font de coneixement multidisciplinari i preses en el viatge entre Calaf i Barcelona, Observar i dibuixar.
globalitzador. concretament el realitzat en tren el passat mes de Dibuixar del natural des de diversos angles.
setembre. Fotografiar des de l’angle dibuixat.
Cal provocar la mirada sobre el món que ens envolta
des d’una perspectiva crítica i investigadora; copsar L’ENQUADRAMENT-PLANS
que tota imatge, sigui quina sigui, ens aporta Procés Aprendre a enquadrar.
múltiples informacions i que, gràcies a elles, podem Construir un visor amb cartolina negra i enquadrar
aprendre a desenvolupar-nos dins la societat actual. El procés s’ha dut a terme simultàniament en el el objectes i persones que ens envolten (diversos
plans).
temps en els dos centres educatius de Calaf, el CEIP
Dibuixar allò que han enquadrat.
i l’IES, tenint en compte els diversos nivells dels
Projecte alumnes participants. Dibuix de formes senceres i parcializades.
Realitzar fotos d’un mateix objecte en els diversos
El tema escollit per treballar sorgirà a partir dels plans.
interessos i suggeriments de tots els participants en CEIP Alta Segarra Pla general, pla panoràmic, pla sencer o normal, pla
el taller. L’experiència duta a terme en aquest centre s’ha americà, pla mitjà, primer pla, pla de detall.
Aquestes activitats, prèvies al viatge, a l’escola foren El dia 2 de maig, férem el viatge en tren de Calaf a C.E.I.P. ALTA SEGARRA DE CALAF
programades i realitzades conjuntament amb les Barcelona i viceversa amb els jovent de l’IES, amb
projecte ELS CAMIONS 1r A de C.I.
mestres Núria, Anna i M. Àngels de cicle inicial. Els una càmera per a cada dues persones. El primer
seus comentaris apunten que els ejercicis tram fou molt lent i els semblà que podien captar mestre ANNA FULLEDA HERRERO
d’observació han depassat l’àrea de visual i plàstica totes les imatges en qualsevol moment. Posaren alumnes LAIA CORTADO SERRANO
facilitant la pràctica del llenguatge oral i escrit, molta atenció en omplir les fitxes. Ben aviat ERNEST DUOCASTELLA TORRUELLA
s’adonaren que les imatges passen sense poder-les AINA FITO MARTÍNEZ
també destaquen les aportacions fetes en l’àrea de JOAN GRAU MATA
coneixement del medi. captar si no s’està força atent. MONIKA IVAYLOVA IVANOVA
SERGI HERNÁNDEZ CASAGOLDA
MARC MARCET NOGUERA
IES ALEXANDRE DE RIQUER PROJECTE EVA MENSA PUIGGRÒS
JORDI MONTANER SANFELIU
En aquest cas les diverses activitats prèvies les VERÒNICA PÉREZ LIARTE
realitzaren, amb el meu assessorament, els Amb els infants de cicle inicial a l’escola analitzàrem JOEL PINTADO ESQUIUS
professors Jesús, de pretecnologia, i Jaume, de i classificàrem les imatges obtingudes en el viatge, i JÈSSICA REDONDO VILA
l’àrea visual i plàstica. escollirem un tema per treballar l’últim trimestre. GUILLEM REUS MUNS
NOÈLIA RIAL ROSET

Els nois de l’institut (un grup d’onze alumnes de Els nens i els mestres, pel seu compte,
quart d’ESO) també realitzaren practiques de retoc desenvoluparen aquestos temes com a projecte de projecte MITJANS DE TRANSPORT 1r B de C.I.
d’imatges amb l’ordinador. treball, en el qual introduí alguns conceptes visuals.
Al final del projecte realitzàrem plegats, i a manera mestre NÚRIA SOPENA BORRELL
alumnes LAURA BUSQUET RAICH
de conclusió, els treballs que presentem en aquesta DIANA DUOCASTELLA SOLÀ
VIATGE exposició. ISAAC GARCÍA PUERTA
JUDIT GRAU SELVA
El 7 de març realitzàrem el viatge Calaf/Barcelona El grup de 1r A escollí el tema dels CAMIONS i, com ÈRIC LÓPEZ PÉREZ
XAVIER MONTANER SANFELIU
amb els nens i les nenes del cicle inicial, aprofitant a conclusió del que hem après, decidírem
GUILLEM NADAL SERRET
una sortida per anar al teatre. El recorregut el representar el nostre camió ideal en format catàleg, SAÏD OULHAJ
realitzàrem en autobús fent dues parades per tant pel que fa a disseny estètic com a utilitat, MIRIAM PARÈS MATA
esmorzar i fer fotos. dissenyàrem les diverses parts del vehicle, CARLES PRAT TORRAS
l’anomenàrem, férem el logotip, escollirem què CRISTÓBAL RUIZ GARCÍA
MARINA TORRA CABAU
Els alumnes, en grups de quatre, disposaren d’una transporta... i ho dibuixàrem. QUERALT VILA BERENGUER
càmera amb 36 fotos per fotografiar tot allò que
creguessin interessant del recorregut, tant des de El grup de 1r B escollí el tema dels MITJANS DE
l’interior de l’autobús com en les dues parades. TRANSPORTS. Dibuixàrem recorreguts personals i projecte PEDRES, ROQUES I MUNTANYES 2n de C.I.
imaginàrem el mitjà de transport que voldríem
mestre M. ÀNGELS VILARDOSA SÚRIA
Des del primer moment estaren pendents de la feina utilizar en el futur, quan siguem grans. alumnes OUASSIMA BACHAR
encomanada, observant a través de la finestra i NAVAL BELHADI
distribuint-se el temps d’utilització de la càmera El grup de 2n escollí el tema de les PEDRES, XAVIER BURGES BASCOMPTE
ROQUES I MUNTANYES, després de visionar MARC BUSQUET MORA
fotogràfica.
ERIC CARRILLO CANTÓN
diversos treballs d’artistes que parteixen i utilitzen, MIQUEL ESTANY DE MILLÁN
Pràcticament tots els grups acabaren els rodets en conceptualment i materialment, aquests elements MELANI FERNÁNDEZ CALERO
el viatge d’anada, però, tot i saber que no quedaven estudiats, i que s’inscriuen dins dels moviments JULIÀ LÓPEZ CANET
fotos, continuaren observant i disparant les Land Art, Art Povera. Decidírem fer una acció en el MARC ANTONI LLADÓ SOLÉ
ARIADNA MONTOYA PÉREZ
càmeres en el viatge de tornada. terreny de la fàbrica de ceràmica que hi ha al poble,
XÈNIA OLLER DOMINGO
Ceràmiques Calaf. Aquest espai consta de montículs LAURA PADRÓS PLAZA
de diverses argiles, restes de material defectuós de SANDRA PUJOL LÓPEZ
Amb el grup de joves de quart d’ESO de l’IES la fàbrica i un gran forat d’extracció de terres, sense DESIRÉE RUBIO LÓPEZ
HELENA SARRET CASELLAS
Alexandre de Riquer preparàrem una fitxa prèvia per cap mena de vegetació.
ANNA SEREROLS VIÑAS
recordar, un cop fet el viatge, algunes dades de GINEBRA SOLÀ CLOTET
localització i ambient del moment en què es realitzà LAURA SORIAGRAU
la foto. Les diapositives obtingudes en el viatge amb el LAURA SUGRAÑES CREUS
jovent de l’IES les classificaren i analitzaren en MIGUEL TELLO ESTEBAN
CAROLA TORRA VILA
Dades de la fitxa: grups petits o individualment. D’aquesta anàlisi i de
les fitxes confeccionaren unes planes (un text i
número de fotografia: quatre o cinc imatges) publicades en la revista Món I.E.S. ALEXANDRE DE RIQUER DE CALAF
hora: Local de l’Ajuntament de Calaf. L’al·licient de
dissenyar algunes pàgines per a una publicació que Equip docent de 4t A d’ESO
lloc: JESÚS PUBILL
Llum: claredat, foscor, calitja, directa, més tard veuran editada i amb una difusió MARIA ALBA PUIGPELAT
difusa... considerable els va fer treballar amb interès i CRISTINA MAS
Color: alegre, càlid, fred, trist, clar, fosc... dedicació i ha estat una experiència molt positiva. MONTSE SOLER
Paisatge: fred, humit, urbà, rural, desèrtic,
Àrea d’educació visual i plàstica
industrial... Per qüestions d’estructura i organització de l’IES, la JAUME SENDIU
Forma: muntanyosa, plana, natural, coordinació amb tots els professors que participen
geomètrica, arrodonida, punxenca... en el projecte ha estat impossible, malgrat el gran alumnes VIOLETA ORTUÑO
Textura: rugosa, llisa, bonyegada, natural, interès pel project. Això ha condicionat i ens ha CRISTINA GALLEGO
HANAN BACHAR HADDOUTI
artificial... obligat a replantejar el procés de treball a fi i efecte
JORGE GONZÁLEZ
Olors: industrials, de purines, d’herba, d’optimitzar el poc temps disponible. JORDI BELMONTE
de tabac, de terra mullada, JORGE SÁIZ
de netedat, de suor... Amb Jaume Sendiu, professor de l’àrea visual i ELOI SALA
plàstica, decidírem que els alumnes de 4t A LOURDES JIMENEZ TRAPERO
Sons: sorroll del tren, silenci, converses,
MARIA ISABEL JIMENEZ GARCIA
crits, rialles, sons exteriors... treballessin partint d’una imatge motivadora de les TONI HARO
Sensacions: d’humitat, de xafogor, de calor, realitzades durant el recorregut, duent a terme uns MIQUEL APARICI
de fred, d’esgarrifança, de benestar.. miniprojectes personalitzats, per tal que els joves
Sentiments: de malenconia, de felicitat, tinguessin l’oportunitat de mostrar visualment les
de tristesa, d’enllorança, de solitud, seves idees i conclusions.
d’alegria, d’inquietud, d’amor, d’odi,
de ràbia, d’angoixa, de por, Paralel·lament, les àrees de socials i naturals
de desesperació, d’inseguretat… treballaren el tema del paisatge antròpic.
ELS CAMIONS

camió per transportar cangurs

volant i quadre de comandaments

les llums de dalt

finestra del davant retrovisor canvi de marxes

la caixa del camió

escala

la cabina
paraxocs del darrera

finestra del costat

els fars

dipòsit les rodes

 1¬Des de Calaf fins a Mallorca
MITJANS DE TRANSPORT

2¬De Calaf fins a Manresa

1¬ 2¬

3¬De Calaf al càmping Pola

4¬De Calaf a Roma

5¬De Calaf fins a Manresa

3¬ 4¬

5¬ 6¬ 7¬

6¬Des del Marroc fins a Calaf

7¬De Calaf fins al càmping Pola

8¬ 9¬
8¬De Calaf a Prescana

9¬De Calaf a Rubira

10¬De Calaf a Manresa

11¬De Calaf a Barcelona

10¬ 11¬

12¬De Calaf a Barcelona i de Barcelona a Paris

13¬Des de Calaf fins la Vall d’Aran

12¬ 13¬
PEDRES, ROQUES I MUNTANYES
Conversa amb M.C.
Lídia Porcar
De fa temps la Montserrat Cortadellas treballa com
a educadora artística en diverses escoles rurals de
Tarragona, desenvolupant una interessant tasca en
l’àmbit de l’escola primària. Aquesta conversa trac-
ta de la singular proposta que realitzat per a
Idensitat, i forma part d’aquesta trajectòria com a
educadora i com a artista. Diem singular perquè no
és habitual al nostre país que artistes no directa-
ment vinculats a l’escola aportin la seva experièn-
cia com a creadors per incentivar l’educació visual
i fer més comprensibles els continguts i la pràctica
de l’art contemporani a la mainada i de retruc al
públic en general.
-Parlem de com es desenvolupa la teva feina d’e-
ducadora artística en l’àmbit de l’escola unitària.
-Des dels meus començaments com a artista he
estat interessada pel camp de l’educació. Vaig
començar a observar la falta de resposta social que
té el treball que fem els artistes i vaig plantejar-me
que l’ensenyament podia ser una bona estratègia
per apropar l’art a la gent i potenciar l’interès del
públic a través del seu coneixement dels processos
artístics.
Fa nou anys em va sortir l’oportunitat de treballar
amb nens d’infantil i primària a escoles unitàries
rurals .Llavors no em plantejava que el que estava
fent fos un treball artístic sinó apropar, des de la
perspectiva d’una artista, l’art contemporani als
nens i als mestres (treballant conjuntament amb
els mestres dins de l’aula). Al mateix temps, per
fer-ho érem lliures de dissenyar la nostra pròpia
metodologia pedagògica, ja que en les escoles
unitàries és més habitual adaptar continguts i
metodologies a les necessitats de l’aula.
-I quan vas considerar que el teu treball artístic
s’havia trobat amb el teu treball com a educadora?
-Quan entres a l’escola descobreixes, conjunta-
ment amb els mestres, que el que estàs fent és
introduir conceptes i metodologia d’art contempo-
rani. Va arribar un moment en què la simbiosi amb
la meva feina com a artista es va fer evident, que
senzillament vaig adonar-me que la meva pràctica
artística és la mateixa que la que estic fent com a
educadora.
-Per a tu aquest projecte per a Idensitat és una
manera de fer públic dins l’àmbit artístic la feina
que vens fent des de fa temps en l’àmbit de l’esco-
la?
-En part sí. Hi ha un precedent que és la coordina-
ció que vaig realitzar del monogràfic
d’Ensenyament i Cultura Visual de Talp Club, on
pedagogs i artistes reflexionàvem sobre la situació
de l’ensenyament artístic al nostre país i les reper-
cussions d’aquesta situació en el camp de la cultu-
ra en general.
Però el projecte que he realitzat per a Idensitat em
permet sobretot ser més radical en el meu treball.
“Tan a prop, tan lluny” m’ofereix l’oportunitat de
ser més directe. Com que aquest cop es tracta de
manera evident d’un projecte meu de caire artístic,
ja no tinc tants compromisos en referència al currí-
culum escolar.
També en la mateixa línia es troba el projecte “Ho
vull”, que va néixer quan varen demanar-me una
peça sobre Gaudí per a la exposició Des(posi-
cions): vuit propostes visuals a l’entorn de Gaudí.
Jo vaig proposar al CEIP Rossend Giol de Porrera,
una de les escoles en què treballo regularment, la
participació dels alumnes i la mestra del cicle mitjà
i superior d’educació primària per realitzar aquesta
peça, i també vaig proposar el tema i el mecanisme
de realització. El tema que els vaig proposar per
apropar-nos a l’obra de Gaudí va ser el souvenir.
Aquesta és una perspectiva que molt difícilment es
donaria des d’un àmbit purament escolar, educatiu.
És una estratègia de treball més pròpia d’un artista
que no pas d’un mestre.
-Quina importància té la col·laboració amb els
mestres en els teus projectes? Podem parlar de
formació del professorat?
-A les escoles on col·laboro assessorant els mes-
tres respecte a les classes d’educació visual, sem-
pre treballo a l’aula. Això em permet experimentar
la metodologia que he ideat en cada cas i al mateix
temps dóna l’oportunitat als mestres d’observar
que el que propoot als seus alumnes és factible i
funciona.
Quan vaig plantejar-me el projecte per a Calaf, per
exemple, no volia fer un taller només per a nens,
sinó que m’interessava que els educadors també hi
participessin. Encara que realitzar un taller només
amb els nens també pot ser una bona experiència,
té dues mancances. Una n’és la falta d’una visió
global, perquè el món de l’art és interdisciplinari i
és indispensable que l’àrea d’educació visual entri
en contacte amb les altres disciplines i continguts
del currículum escolar. Naturalment per a aquesta
tasca jo no sóc la persona més adequada, la fan
molt millor els mestres. L’altra mancança a tenir en
compte es deriva del fet que els mestres d’infantil i
primària coneixen molt poc aquesta àrea i no
podem malgastar l’oportunitat d’apropar-los les
possibilitats dels mètodes i conceptes del món de
l’art perquè després ells els puguin aplicar, si ho
volen, a l’escola.
Crec que treballar conjuntament amb els educa-
dors és una aposta de llarga durada perquè el mes-
tre podrà emprar indefinidament, a la seva tasca
com a pedagog, els descobriments que faci al
taller. El treball amb els mestres et garanteix una
certa continuïtat, perquè fer una experiència pun-
tual amb els nens, sense més, queda en pràctica-
ment no res.
-Com varen ser l’acollida i la resposta dels alumnes
i els mestres implicats en el projecte a Calaf?
-El projecte ha tingut molt bona acollida, malgrat
haver-los fet la proposta a meitat de curs, la qual
cosa suposa desestructurar una mica la vida quo-
tidiana de l’escola. Després de dues entrevistes
amb les mestres, aquestes em convidaren a treba-
llar dintre de l’horari de la classe de socials. Em va
semblar molt significatiu que escollissin un horari
que no fos el d’educació visual i plàstica. I de
seguida vaig poder posar-me a treballar amb els
nens.
-Com expliques als nens el projecte?
-De bon principi cal esmentar que els alumnes
tenien la referència de la Mostra de Calaf, de totes
les escultures que hi ha pel carrer, i per tant els
nens que viuen al poble han tingut un contacte més
o menys directe amb l’art i els artistes. Jo els expli-
co que el que faig és diferent, que en lloc de fer
escultures treballo amb imatges i amb la gent i que
m’agradaria poder treballar amb ells. Al comença-
ment no em presento com una mestra, sinó com
una col·laboradora. Els proposo que realitzem un
projecte plegats i després el que haguem après ho
explicarem per mitjà del llenguatge visual.
Seguidament els explico el mecanisme de treball i
el tema amb el qual treballarem, en aquest cas el
viatge que realitzàrem de Calaf a Barcelona.
Els més petits ho acceptaren d’immediat, amb
absoluta normalitat. Acabaven de realitzar un pro-
jecte sobre el poble i les seves imatges més signi-
ficatives: el campanar, l’escut... Això va donar-me
peu a explicar-los que en aquest cas buscaríem un
altre tipus d’imatges, imatges que al començament
podia semblar-nos que no ens deien res però que
podíem aprendre que també eren molt interessants
i que si ens hi fixàvem ens explicaven una gran
quantitat de coses.
Amb els alumnes de secundària varem partir de les
imatges pròpies d’aquesta edat vinculades al vestit,
a la musica, als esports, etc.
Tant els alumnes primària com els d’ESO van cap-
tar de seguida el que els estava proposant.
-Com arribes a la idea de proposar als nens de
Calaf la idea del viatge.
-Jo treballo normalment amb imatges que no estan
gaire culturalitzades. Amb les imatges que no per-
tanyen al centre de la ciutat, que són imatges molt
clares de les quals tothom en sap el significat i
coneix molt bé el que representen. Les imatges que
cerco es troben en d’altres indrets, en allò que
alguns anomenen els no-llocs. Aquí les imatges
encara no estan culturalitzades, no se’ls hi atri-
bueix cap forta càrrega iconogràfica però a mi em
semblen molt més reals, l’evidència de la mà de
l’home hi és molt present. És evident que no es
tracta d’imatges casuals, es repeteixen amb molta
freqüència en indrets allunyats, espais que no per-
tanyen a ningú, en indrets de pas on es fa estrany
de trobar pautes repetides de conducta. Per mi
aquesta repetició resulta socialment molt caracte-
rística, ens assenyala que allí hi passa alguna
cosa... Per trobar aquest tipus d’imatges és
imprescindible moure’s, apareixen mentre viatges.
Quan a la convocatòria de Calaf varen proposar-
nos de concebre un projecte que aglutinés Calaf i
Barcelona em va semblar una excusa perfecta per
realitzar el trajecte entre les dues poblacions i
posar en pràctica aquesta idea del viatge.
Abans de treballar amb els nens vaig fer jo mateixa
l’itinerari, en tren i per carretera, mirant i fent foto-
grafies. Aquestes imatges, el resultat visual del
meu recorregut, no vaig ensenyar-les als nens, mai
no ho faig per tal de no influenciar-los. De qualse-
vol manera em sembla que vaig cometre un petit
error, vaig mostrar-les als professors de l’Institut i,
d’alguna manera, aquest fet va marcar la coordina-
ció del projecte amb els alumnes, ja que intentaren
dirigir-los cap el tipus d’imatges que jo havia pres.
-Està clar que el que et proposes aconseguir és que
els nens es fixin en el seu entorn.
-I que el nostre entorn ens parla de moltes coses i
explica com som. Per exemple, en sortir de Calaf el
tipus d’agricultura i de carreteres que veus et parla
de la societat que tenim i de com estem vivint. Al
llarg d’aquest projecte hem anat descobrint una
mica el que significaven per cadascun de nosaltres
les imatges d’aquest viatge.
En el fons la idea de viatge que s’està venent, amb
tota aquesta necessitat de sortir, d’anar d’un lloc a
l’altre, de traspassar-ho tot, dóna la sensació que
ens duu a anar a tot arreu i no mirar res. El que
hem provat de fer nosaltres ha estat alentir la nos-
tra mirada, deturar-la per observar els indrets que
anàvem trobant, i cadascú prenia les imatges que li
semblaven més significatives. Després els nens
han estat molt imaginatius en especular amb les
imatges que havien pres.
-Com han vist els educadors la metodologia que
has emprat?
-Al principi els ha sorprès que una proposta feta
per una artista pugues servir-los per a altres àries
de l’escola. En el moment en què ens posem a ana-
litzar les imatges ens trobem amb molts temes per
poder parlar.
Les mestres del cicle inicial creien que els nens
podien tenir dificultats en seguir el projecte, perquè
a l’aula s’avorrien quan es desenvolupaven alguns
temes, però des del moment que vàrem començar
a treballar amb imatges la resposta dels alumnes
fou molt bona. A més la proposta els ha servit per
a interactuar amb d’altres matèries com llenguatge
o socials. I a l’Institut de Secundària varen tenir
molt d’interès a poder aplicar projectes globalitza-
dors.
La bona acceptació dels dos centres demostra la
necessitat d’actualitzar els coneixements visuals, i
crec que és interessant que persones no vincula-
des a l’escola puguin aportar noves dinàmiques i
coneixements interdisciplinaris.
-Quines són les conclusions que has tret en finalit-
zar el projecte?
-Les enormes possibilitats que ofereix treballar a
partir de les imatges que ens ofereix un trajecte
com és el de Calaf-Barcelona i el fet de proposar als
mestres i als nens una aproximació molt oberta
quant a escollir les temàtiques, sumat a la limitació
de temps per dur-la a terme han fet que quedessin
curts tant els continguts conceptuals com els
resultats de cadascun dels projectes.
Crec necessari garantir la continuïtat d’aquest pro-
jecte en un període mínim de tres anys a fi i efecte
d’aconseguir els resultats pràctics que s’apunten
en aquesta col·laboració puntual i desvincular el
resultat del treball del veredicte del jurat d’un con-
curs, per tal d’inserir-lo en un veritable projecte de
treball d’àmbit social, raonat amb temps per amb-
dues parts, l’educatiu i l’artístic, a partir dels judi-
cis i de les valoracions extretes d’aquesta primera
experiència.
Per aquestes mateixes limitacions de temps s’ha
donat preferència a cercar la coherència conceptual
dels diversos projectes en detriment d’una major
elaboració formal i d’una transformació
visual/estètica d’aquests resultats que l’haurien
allunyat de la típica aparença de “treball d’escola”
que ara ofereix.
El fet de presentar els resultats finals en una expo-
sició ho entenc positivament quant a difusió d’a-
quest tipus d’experiència pilot adreçada tant a les
persones interessades com als diversos estaments
que poden garantir la seva continuïtat.
De cara als nens i als mestres, tot i la necessitat de
visualitzar el resultat del treball d’una manera físi-
ca, i atès que ha estat més important el procés que
el resultat objectual, no em sembla estrictament
necessari, ja que ni els nens ni el mestres tenen cap
necessitat de fer una obra d’art contemporani sinó
de manipular els materials i els conceptes amb què
es ve treballant des de l’art contemporani. Les
exposicions, per ells i de moment, són un fet
massa desvinculat de la dinàmica social del poble,
vista la poca, per no dir inexistent, assistència dels
participans i dels companys dels centres educatius.
Personalment em sembla més important recollir,
analitzar i explicar els resultats de l’experiència en
aquesta publicació, com a eina per facilitar-ne la
difusió i per integrar el punt de vista aportat per
persones inicialment alienes al projecte.
Algunas apreciaciones sobre la propuesta
Tan a prop, tan lluny.
Imatges d’un recorregut
Valentín Roma
Si se analiza en profundidad, el trabajo de
Montserrat Cortadellas parece resistirse a cualquier
tipo de separación entre los diversos elementos
que lo constituyen, ya sean pedagógicos o artísti-
cos, antropológicos o sociológicos.
Esta indisocialibidad de los anteriores parámetros
no sólo explica el posicionamiento interdisciplinar
de la artista, sino que proporciona, también, una
clave de lectura y aproximación a sus proyectos,
los cuales se caracterizan por incidir en territorios
tradicionalmente antagónicos y por emplear proce-
dimientos en la mayoría de ocasiones destinados a
reconsiderar y cuestionar diversos tópicos cultura-
les y sociales.
En este sentido, Tan a prop, tan lluny. Imatges d’un
recorregut es una propuesta cuya naturaleza didác-
tica no se presenta como una salida adicional a su
formalización ni como una amplificación de unos
pocos aspectos concretos. Al contrario, el sentido
pedagógico de este proyecto se halla en su estricta
base conceptual y procesual y está relacionado con
un replanteamiento de las formas de enseñanza y
aproximación al conocimiento, entendido, éste,
como un intercambio enriquecedor de modos de
mirar y no como un poso de sabiduría inalcalzable
y casi sacramental que se transmite a través de una
cadena jerárquica de interlocutores.
Según mi opinión, uno de los elementos más inte-
resantes del trabajo de Montserrat Cortadellas es la
transformación a la cual son sometidas las nocio-
nes de audiencia, recepción y participación, pues,
de algún modo, estas categorías dejan de estar
asociadas a una serie de códigos de conducta pre-
establecidos y estereotipados para adquirir un pro-
tagonismo esencial y distinto. En propuestas como
Tan a prop, tan lluny. Imatges d’un recorregut, la
idea de audiencia no sólo se halla incorporada en el
núcleo conceptual del trabajo, sino también en su
proceso de desarrollo, hasta el punto de que la evo-
lución y regeneración del mismo tiene lugar a par-
tir de las reacciones desencadenadas por los diver-
sos grupos de estudiantes que participan, protago-
nizan y dan sentido a este proyecto.
Llegados aquí cabe señalar, también, cómo los
niveles de inmediatez inherentes al propio trabajo,
así como la particularidad y carácter específico del
lugar donde se desarrollan, son gestionados en un
contexto ni protegido ni connotado desde un punto
de vista exclusivamente artístico. Así, la escuela,
donde se imparten una serie de materias regladas
previamente, con sus programas particulares y sus
metodologías de algún modo preestablecidas, pasa
a convertirse en un espacio de recepción, cons-
trucción e interpelación de una propuesta ajena a
sus dinámicas habituales pero que al producirse en
ella ensancha, de alguna manera, los límites didác-
ticos de ésta.
Existe, por tanto, un proceso de redefinición del
protagonismo y rol del artista, el cual abandona
tanto el tutelaje habitual del pedagogo como los
tradicionales procedimientos estéticos, donde las
decisiones, opciones y planteamientos previos tie-
nen lugar, también, en ámbitos privados e igual-
mente protegidos por las convenciones relaciona-
das con el arte y sus construcciones de sentido.
Tan a prop, tan lluny. Imatges d’un recorregut es un
trabajo esencialmente artístico, dotado de un dis-
positivo didáctico que puede ser considerado como
una especie de contexto particular móvil e inme-
diato y que le permite readaptarse a situaciones de
diversa índole; un proyecto que se sitúa en mitad
de una serie de encrucijadas de tesituras, donde
cualquier tipo de apriorismo y paternalismo han
sido evitados en favor de convertir la práctica artís-
tica en una apelación directa, sin intermediarios; un
diálogo desjerarquizado, el cual persigue reconsi-
derar los condicionamientos culturales encubiertos
tras los hábitos personales y sociales establecidos.
El projecte educatiu de l’IES Alexandre de Riquer
contempla com un dels seus objectius primers la
participació i col.laboració en projectes i activitats
relacionats amb l’entorn immediat. La finalitat for-
mativa del centre adquireix un sentit més ampli que
el purament acadèmic i promou la seva extensió a
altres àmbits per potenciar el desenvolupament
personal dels alumnes.
Durant el curs 2001-2002 alumnes de quart d’ESO
han participat en el projecte Idensitat, que els ha
brindat l’oportunitat de trencar els esquemes tradi-
cionals i experimentar noves formes d’aprenentat-
ge. Al voltant del projecte Calaf/Barcelona i utilit-
zant una metodologia globalitzadora, han pogut
aplicar coneixements adquirits en diverses matè-
ries, crear debat i estimular la creativitat, la imagi-
nació i l’esperit crític.
Des del centre felicitem la Montserrat Cortadelles
per la seva iniciativa, els alumnes pel seu entusias-
me i la seva participació, i desitgem poder conti-
nuar participant en activitats que permetin una edu-
cació i formació de qualitat.
M. Alba Puigpelat
Directora de l’IES Alexandre de Riquer
Des de l’art a la pedagogia
Pilar Parcerisas
Desvetllar la creativitat de la persona en estat de
formació per assolir una nova interpretació de la
realitat i fer-ho com a procés artístic personal és
del tot inhabitual. Treballar amb material humà, fer
treballar estudiants, escolars i educadors amb
mètodes de representació artística partint de la
imatge fotogràfica i la reproducció d’una realitat i
un entorn social, cultural i visual anònims és una
iniciativa totalment innovadora que Montserrat
Cortadellas ha intentat aplicar al seu projecte pro-
posat a Idensitat. Calaf/Barcelona 01-02, que plan-
teja l’art com a experiència pedagògica i treball
col·lectiu.
“Tan a prop, tan lluny” ha estat una proposta per
comprendre el món, a partir de la realitat més
immediata i propera. L’instrument d’interpretació:
una càmera fotogràfica, la imatge i els seus codis,
la lectura d’una realitat a partir de la cultura visual,
un exercici per repensar l’art i la realitat, per pren-
dre consciència de la dimensió pública de l’entorn
social i del treball de cadascú quan aquest relle-
geix la realitat.
Cortadellas ha treballat des de la plataforma de les
escoles ja existents a Calaf, posant en evidència
que des de l’escola també es pot avançar vers l’es-
pai públic, vers l’espai social, practicant un projec-
te de pedagogia estesa, en el marc de la cultura
visual. L’espai pedagògic com a espai de lleure i de
creació, de cultiu de l’esperit, tot fent de l’escola un
espai d’integració amb la cultura i el social, creant
un flux-reflux espontani de l’art a la pedagogia i de
la pedagogia a l’art, passant per la participació
social.
El taller de Montserrat Cortadellas ha intentat amb
l’ajut dels educadors dotar l’alumnat d’eines per
analitzar i comprendre el món, en aquest cas l’en-
torn més immediat que afecta el trajecte i recorre-
gut Calaf-Barcelona. I per fer-ho s’ha servit de les
estratègies de la creació artística per arribar a la
pedagogia artística com a eina d’estímul a la crea-
ció i a la interpretació de la realitat, perquè quan
parlem de creació no hem de pensar en els espais
d’exposicions, en els museus, en la institució artís-
tica, sinó en la vida quotidiana, l’entorn, en el que
tenim a la vora, perquè l’art és a tot arreu, només
cal subratllar-lo o descobrir-lo. L’art és una qüestió
de mirada sobre la realitat, de l’actitud que com-
porta aquesta mirada i de la interpretació del món
que obre aquesta mirada.
Aquest taller no ha donat com a resultat cap objec-
te d’art, cap producte pròpiament artístic, sinó un
procés de creació, crític sobre la realitat més pro-
pera i ha promogut la participació i estimulat la
capacitat creativa d’un conjunt de persones que
coneixen des d’ara la seva realitat de més a prop.
L’art no és capaç de generar només objectes físics
–mal anomenats potser obres d’art- sinó també
treballs artístics, propostes, accions socials, sug-
geriments, interrogacions, qüestions al que està
establert, configurant postures crítiques, propos-
tes d’ordre simbòlic, visions i representacions del
món que es posen de manifest mitjançant la capa-
citat creativa dels individus.
Joan Brossa deia que “les coses importants s’a-
prenen però no s’ensenyen” i l’art també, com a
cosa important, no s’ensenya. L’art no es pot
ensenyar, ningú no ens ensenyarà a ser artistes,
però sí que l’escola ens pot ajudar a afinar la per-
cepció, a ser més sensibles vers el present i més
selectius envers el passat, a saber desenvolupar la
creativitat de cadascú i a ser més lliures i humans.
Aquests són alguns dels objectius que potser s’han
assolit en el rerefons del taller de Montserrat
Cortadellas a Idensitat. Calaf-Barcelona, una expe-
riència que ha fet de l’escola una eina més implica-
da en la creativitat individual i en l’energia social i,
en el cas que ens ocupa, lligada a un territori con-
cret, el que envolta la ciutat de Calaf i a la seva
situació geogràfica i de recorregut per tancar l’ex-
periència Calaf-Barcelona. Amb el taller s’ha operat
una transformació de la pedagogia habitual de l’es-
cola, dels mestres i educadors, i s’ha obert alhora
una línia pedagògica interdisciplinar, basada en la
percepció, l’observació, l’atenció i la mirada, que
ha afectat l’activitat de mestres, educadors i alum-
nes.
[a] prop és la publicació que reflecteix l’experiència
col·lectiva sorgida d’aquest taller. Un títol que
apel·la al diàleg distància-proximitat, el mateix que
marca la mirada de la càmera fotogràfica, eina
bàsica d’aquesta experiència. Els tres temes esco-
llits pels alumnes, d’acord amb l’edat dels grups,
han donat com a resultat expressions diferents. El
taller dels més menuts (6 anys) actuà sobre dos
temes: el dedicat a camions és un exercici complet
d’observació no només des d’un punt de vista for-
mal exterior, que seria l’habitual imatge publicitària
d’aquests vehicles, sinó també els interiors, la
càrrega, l’accent en els fragments i les funcions del
vehicle, els signes que defineixen el seu pes,
volum, càrrega i funció, una dissecció total que
parteix de la imatge fragmentada que n’ofereix la
fotografia i que ha ajudat a avançar cap a un millor
coneixement d’una realitat estereotipada. L’altre
tema: mitjans de transport, constitueix un exercici
de recorregut pels mitjans més corrents de trans-
port, tren i cotxe, entre Calaf i Barcelona. El resul-
tat del taller ha donat potser la visió menys realis-
ta de l’entorn; el viatge és vist com a espai de
somni, com a recorregut entre el que és local i el
que és global, una visió cosmològica del paisatge i
de l’entorn, en el qual el viatge i el mitjà de trans-
port es veuen condicionats pel clima, la vegetació,
l’hàbitat, les construccions i les sorpreses del terri-
tori. Per últim, el darrer taller, pedres, roques i
muntanyes, convertí l’expressió gràfica en una
acció directa al clot d’extracció de la indústria de
terres de Calaf. El taller d’alumnes de 3r d’ESO
(quinze anys) se centrà en un treball sobre la inter-
venció de l’home sobre el paisatge, donant com a
resultat un treball molt més urbà: els transports
subterranis, estacions de tren, carreteres, espais
indefinits, no-llocs convertits en llocs només per la
seva funció. Espais anònims per on transita molta
gent, espais perifèrics amb graffiti a interpretar d’a-
cord amb la realitat circumdant o bé l’impacte
sobre el paisatge de la Seu de Manresa, una enor-
me basílica gòtica sobre el Puigcardener. Els mèto-
des: els mateixos que en els tallers dels més
menuts: la fotografia com a espai d’observació i de
mirada crítica sobre la realitat. El resultat, un exer-
cici de reflexió sobre el territori, el paisatge i la rea-
litat social.
Sense deixar de ser una proposta artística,
Montserrat Cortadellas ha exercit de conductora
d’una mirada col·lectiva vers la comprensió d’una
realitat física, urbana, social i, sobretot, s’ha dut a
terme un treball de reflexió territorial, creant una
interactivitat entre l’home, el paisatge i el territori,
des d’una plataforma inusitada: les escoles i la
pedagogia, i des d’una material humà en formació
de primera categoria, nens i joves, sense oblidar el
paper dels educadors que han col·laborat a fer d’a-
questa experiència fora muralla de l’escola una
activitat de formació de primera línia.
Art i pedagogia s’han unit aquí en una experiència
col·lectiva en la qual l’artista ha fet de guia i con-
ductora per obtenir-ne no una obra d’art, sinó una
transformació social, deixant que les energies fluïs-
sin cap a una visió altra de la realitat, com reflec-
teix aquesta revista [a]prop, que en deixa constàn-
cia del procés.
Tot i que un dels objectius dins del currículum
d’ensenyament secundari sigui el de treballar en
projectes que impliquin un treball globalitzador,
poques vegades es produeix una possibilitat com
aquesta de fer-ho des d’una proposta exterior, no
sorgida originàriament dins de les àrees del centre.
I també en molt poques ocasions es pot comptar a
l’hora de treballar dins la dinàmica dels centres
amb la intervenció de creadors que expliquen una
realitat des de l’expressivitat del llenguatge visual i
plàstic. És en aquest sentit que ha estat una apor-
tació valuosíssima la participació al llarg del pro-
jecte de Montserrat Cortadellas.
Valuosa en tant que enriquiment des d’una doble
vessant. Primer, ha permès als alumnes dialogar i
treballar al costat d’una persona vinculada al món
creatiu des d’una perspectiva professional, possi-
bilitat que per a ells constitueix una novetat. Segon,
dins la pràctica docent, el fet de poder compartir i
vivenciar un projecte constitueix una aportació
important de creativitat perquè et fa adonar d’altres
maneres d’encarar el fet visual i plàstic, alhora que
et qüestiona i et fa reflexionar sobre molts aspec-
tes de realitats quotidianes des d’una òptica total-
ment nova.
Aquest projecte, tot i que a la pràctica s’ha vist limi-
tat per manca de temps i de coordinació, ha propi-
ciat una dinàmica motivadora de la qual ens hem
beneficiat tant els educadors com els estudiants.
Aquests darrers han treballat en una dinàmica per
a ells novedosa. Novedosa ja des del propi plante-
jament del projecte, en la idea del recorregut entre
dues realitats, i també en la utilització d’un mitjà
encara relativament poc emprat com a element de
recopilació d’informació i com a vehicle d’expres-
sió, com ho és el fotogràfic. Un altre element de
novetat i alhora d’enriquiment per als estudiants ha
estat el fet que han comprovat com a partir d’una
idea inicial del projecte han sorgit diversos focus
d’interès i formes d’expressar les conclusions d’un
procés tot emprant diversos mitjans gràfics.
Adonar-se de la diversitat d’enfocs i de explicita-
cions plàstiques és l’aprenentatge que darrera de
tot aquest procès hem vivenciat.
Jaume Sendiu
[professor de l’àrea d’educació visual i
plàstica de l’IES Alexandre de Riquer]
LA INTERVENCIÓ DEL HOME SOBRE EL PAISATGE
És una zona rural ,molt comunicada perquè hi ha deferents carreteres i aixó vol dir qué no és
una zona rural aiIlada.
Per una banda hi ha una mica de bosc i per l´altra banda hi ha camps,
la qual cosa també ens pot dir aquesta imatge que bans de estar intervinguda per l´home
havia sigut un bosc .
L'intervenció de l 'home en aquesta zona és què han tret un tros de bosc per fer-hi carrete-
res, perquè només així podien comunicar una ciutat amb una altra.
LA INTERVINCIÓ DEL HOME SOBRE EL PAISATGE DE CALAF :
Un dels paisatges de Calaf que s´està intervenint per l´home és el forat que hi ha al costat de
la ceràmica de Calaf.
Hi ha un forat immens de molts metres de profunditat i d´un diametre bastant gran. El forat
existeix perquè la fàbrica treu material d´allà i sense el material no podrien fer ni treballar en
la ceràmica, jo trobo molt bé que facin ceràmica però el forat dona molt mala imatge a tot
Calaf. S'està treballant agressivament contra el paisatge.
I una de les altres agressions que hi han per aquesta zona és treu un troç de camp per cons-
Més aviat que una carretera, el que es veu a la foto és un tros del tram de l´eix, que està dedi-
cat al transport de mercaderies i a les comunicacions en general, i és pot fer el tram més ràpid
que no pas una carretera normal.
És poden fer carreters sense destrossar cap paisatge?
És agressiva la intervenció de l´home sobre el paisatge?
És bo per ala natura destrossar boscos i paisatges ?
A mi ja m´agrada que fasin carreteres i autopistes etc...
però no m´agrada que fem malbé la natura i el paisatge.
truir-hi fàbriques a habitatges això vol dir que hi ha canvis dens la zona, com si abans era un
àmbit rural es converteix en una zona urbana, hi això exactament passa a tot arreu en un futur
si continua així acabarem sense natura i sense paisatge rural i això vol dir que ens quedem
exactament sense res per que, on anirem a prendre l ´aire pur si no hi ha camps ni natura?,
on viurem amb tranquilitat si a les cuitats no ni hi ha?, tot el que fem contra la terra és desas-
trós.
HANAN BACHAR HADDOUTI
ELS TRANSPORTS SUBTERRANIS

És la boca de metro que es va utilitzar per retornar de

barcelona cap a cala.

-Què en podem saber del noi de la motxilla?

-Vol utilitzar el metro per anar a l'escola?
-És un turista?

El noi fa una part del trajecte amb moto i l'altre amb tre.
Ja que deu ser fóra de barcelona o li va millor perquè avança
més temps i no dóna tanta volta i s'estalvia embuss.
Es pot apreciar que la il·liuminacio és bastant precària.
Hi ha molt moviment de gent per tant ha de ser una gran
ciutat i el metro és un dels vehicles més utilitzats.
Les boques de metro estan perfectament senyalitzades pel
signe de metro.
Les diapositives també ens donen una certa idea del gran Actualment nosaltres ens desplacem a peu o amb moto o bici per fer-ho amb moto està molt lluny hi ha que haber anar
nerviosisme ja que hi ha molta gent; utilitzen gran varietat de per la nostra població en canvi probablement d’aqui a un any metres i a forces kilometres.
mitjans de transport. variarem els nostres recorreguts ja que estarem treballant o El meu company en canvi seguirament farà el desplaçament
En canvi a la nostra petita vila de calaf hi ha força diferencia estudiant en llocs diferents dels que hem estat fins ara. amb moto a una fabrica no molt lluny del lloc a on viu.
ja que aquí es totalment a l’inrevés tant per la manera de fer Per exemple jo aniré a estudiar a manresa fare el trajecte amb
com per la actitut i comportaments. cotxe i un altre en tren i un altre a peu o tot amb cotxe ja que JORDI BELMONTE / JORGE SAIZ

Aquest és el mitjà de transport més habitual La moto és el mitjà de transport

per anar a Manresa a part del cotxe. més utilitzat pel jovent.
Trams de l’Eix entre Calaf i Manresa. Possibles empreses on el meu company podria entrar a treballar.
 LA CATEDRAL DE MANRESA

Està sobre un turó.L'arquitectura que té està

molt treballada,perquè avans tindria molta
importància.

Sembla que estava ubicat aquí,per que en les

èpoques d'avans ho poguessin atacar.

QUE ERA AVANS?

És uel monument més representatiu de la ciu-

tat de Manresa,i un dels edificis cabdals de l'art
gòtic català.L'esglesia es dreça en el planell
superior del Puigcardener,domonant la ciutat,al
lloc d'una d'anterior, esmentada al segle X,i
substituïda al segle XII per un temple romànic.

COM ÉS PER DINS?

L'interior de la basílica és embellit per una

valuosa nostra de la pintura gòtica catalana.

Diverses escultures gòtiques de pedra policro-

mada.A tocar de la basílica i molt a la vora del
claustre d'estil renaixentista,es conserven uns
arcs romànics amb columnes i capitells.

Mª ISABEL JIMENEZ GARCIA

LOURDES JIMENEZ TRAPERO

Què volem saber?

Com es que van a l'estació, a passar el dia?
Ens agradaria aclarir perquè tenen
el gos i perquè fan les pintades
a la paret de l'estació?
On volen arribar, aquests nois,
amb aquests pensaments?
Què ens volen dir amb aquestes pintades?
Què ens diu la fotografia?
Què ens demostra aquesta fotografia?
Ens demostra els pensaments del jovent.
Què ens demostra la seva manera de vestir?
Ens demostra, que tenen un ambient "killo",
per la roba ajustada i de marca,
com per exemple: Adidas, Nike...
Què volen mostrar amb el gos i
les pintades a les paret?
A nosaltres ens sembla que volen mostrar
una actitud més violenta.
Quins pensaments creiem que
tenen aquests nois?
Nosaltres creiem que aquests nois
defensen el feixisme i la violencia.
Què signifiquen les pintades a la paret?
Estan a favor de la politica d'abans, feixisme.

VIOLETA ORTUÑO
CRISTINA GALLEGO

DIAPO.

Es veu el porxo de l'estacio de tren amb una

tanca de color vermell i al darrere de la tanca es
veuen cases, tambe es veu que nomes hi ha un
home, L'home porta una motxilla i una carpeta
al braç al costat de les cases hi ha uns quants
cotxes, al costat de les cases hi ha arbres i es
veu el tunel de les escales de pas de vienants.

Aquetsa construccio esta feta amb forma de

porxo uns pilars de ferro que aguanten el sos-
tre i les plaques de vidre o de plastic fan de
sostre, la construccio tambe s'asembla una
mica a una estacio de tren ni q no ho sigui.

Els materials son viges de ferros, plaques de

fibre de vidre, rajoles i formigo.

Aquesta construccio sembla la de la parada de

autobusos.

Te les mateixes formes tot i que en la de la foto

es molt mes gran.

El porxo te forma de arcs i aixo fa que li dongui

un aire a les fabriques antigues.

ELOI SALA
JORGE GONZÁLEZ
 QUÈ EM VOL EXPLICAR AQUESTA FOTO?

Com els humans destrueixen el paisatge per les seves

comoditats, per tindre les carreteres més bones ,més
amples ,més rectes.

PER QUÈ VOLEN LES CARRETERES MÉS AMPLES ?

Perquè no hi hagin embusos i perquè els cotxes puguin

corre més i viatjar més.

PER QUÈ VOLEN LES CARRETERES MÉS RECTES?

Perquè es pugui corre més i fer mes kilòmetres més como-

dament.

ALTRES AGRESSIONS EN L’ENTORN DE CALAF

Algunes empreses de ceràmiques destrosen muntanyes per

el bé humà per fer rajoles i per aquesta causa les muntan-
yes s’estan quedant desertes perquè treuen terra per fer
carreteres i per fer material constructiu.

QUESTIONS

Què es pot fer despres d’na intervenció a una muntanya?

Fins a on volen aribar?

Quants boscos volen trinxar?

D’aquí 20 anys com sera el paisatge ?

TONI
MIQUEL

Crèdits:

Concepte: MONTSERRAT CORTADELLAS

mmcb@tinet.org

Textos de: LÍDIA PORCAR

VALENTÍN ROMA
MARIA ALBA PUIGPELAT
PILAR PARCERISAS
JAUME SENDIU

Correcció: ANTONI MATEU

dels textos dels alumnes s’ha respectat
el redactat i l’ortografia original.
Disseny: FRANCESC VIDAl
Editor: MONTSERRAT CORTADELLAS
APT.430, 43200 REUS

Aquesta edició forma part del projecte “Tan a prop, tan

lluny” seleccionat a la convocatòria
“Idensitat. Calaf / Barcelona 01-02”
Projectes d’intervenció crítica i interacció social en l’espai
públic, dut a terme a Calaf el curs 2001/2002.

L’autora/coordinadora agraeix la bona predisposició i les

facilitats rebudes per part de tots els participants i dels
responsables municipals per dur a terme aquesta
experiència.

Imprès a: Arts Gràfiques Rabassa, S.A. Reus