Manual de bones prctiques a la justcia

lingstiques

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Bones prctiques lingstiques en lmbit jurdic i judicial

Qu s una bona prctica? El catleg de bones prctiques constitueix el conjunt dactuacions i dactituds, en tots els nivells de lAdministraci pblica i de lexercici professional, des de lmbit individual fins a les decisions i mesures preses per tota lorganitzaci, que serveixen lobjectiu prviament fixat, en aquest cas, la normalitat ds del catal a lmbit judicial. No t un carcter normatiu, no s un recull que es desprn estrictament de la llei; la llei noms constitueix el marc que possibilita aquestes recomanacions a fi de dur a terme aquesta poltica pblica. Aix doncs, algunes de les indicacions que segueixen no solament sn recomanables, sin obligades; daltres, en canvi, es mouen ms en lmbit de lassumpci dun comproms amb la llengua per part dels professionals i de les institucions que treballen en el mn del dret. En tots els casos, per, les prctiques responen a uns objectius que de manera directa o indirecta la llei estableix.

Pau Claris, 81 08010 Barcelona Tel. 93 316 41 00 Fax 93 316 41 01 www.gencat.cat/justicia

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

1. Criteris generals: prctiques relacionades amb latenci als drets lingstics dels ciutadans Els operadors jurdics han destar en condicions datendre oralment i per escrit en catal i en castell els ciutadans que shi adrecin. En tot cas, no pot haver-hi situacions de desatenci lingstica. Sha de tenir clar que latenci lingstica constitueix una prestaci necessria, sigui com a servei pblic, sigui com a servei professional. Ateses les dificultats del catal en aquest mbit, totes les actuacions i actituds que vagin encaminades a fer normal ls lingstic han de constituir una prctica normalitzada en les administracions i entre les professionals. La idea ds normal ha dinspirar la regulaci de la llengua i la mateixa percepci que es t del fet dusar-la. 1.1. Manteniment duna actitud lingstica positiva Situaci desfavorable En determinats contextos ls del catal es percep com a raresa. I la normativa i la mateixa activitat jurisdiccional no sn alienes a aquesta percepci. Aix, per exemple, sovint des drgans centrals de lEstat (Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional) sha qualificat el castell com a llengua general i el catal com a llengua especfica, peculiar o vernacle. La mateixa legislaci, quan a larticle 231.1 de la LOPJ indica que en totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals han de fer servir el castell, llengua oficial de lEstat. Tot i que desprs matisa aquest mandat establint possibilitats ds a les comunitats en llengua prpia, certament el criteri general que sembla desprendres s ls del castell com a regla. La realitat dun s minoritari del catal a lAdministraci de justcia i a una part important de lmbit jurdic confirma les dificultats amb qu es troba i, en un cercle vicis, aquesta circumstncia no fa ms que alimentar aquesta falta ds. La configuraci dun context hostil comporta b la inhibici de ls, b lexercici del dret lingstic duna manera marcada i condicionada que, al capdavall, relega el catal a aquest s minoritari. Objectiu Les persones usuries de la justcia, els professionals del dret i els ciutadans en general han de percebre ls del catal no com a fet excepcional, sin com a prctica normalitzada. Destinataris El personal que treballa a lAdministraci de justcia i els altres professionals jurdics.

Contingut de la bona prctica Per assolir la normalitat en ls del catal lactitud del personal que treballa en el mn del dret s molt rellevant. Els jutges i la resta de personal judicial, els professionals i tot el personal administratiu que els dna suport tenen la responsabilitat de crear un entorn favorable a lexercici del dret a expressar-se i demanar ser correspost en catal. Per aix

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

la bona prctica consisteix a donar a entendre a linterlocutor que ls de qualsevol de les dues llenges oficials s plenament normal. En aquest sentit, s molt recomanable: No problematitzar ls del catal, ni oralment ni per escrit, amb indicacions de no entendre el que diu lusuari o dadvertir sobre els possibles retards que provocar ls del catal. En lmbit judicial, per exemple, cal evitar prctiques com indicar al ciutad que parli en castell per la concurrncia en el procs dun intervinent (advocat de laltra part, fiscal, etc.) que no entn el catal, o, en lmbit notarial, advertir-los sobre el retards o les dificultats que pot provocar obtenir la versi en catal del document pblic. No mostrar prejudici lingstic, com ara parlar al ciutad en castell atenent als seus trets racials o presumir que no entendr el castell si s castellanoparlant. Oferir un tracte lingstic diferenciat per aquestes raons dna carta dexcepcionalitat al catal i discrimina linteressat en la mesura que sel suposa for o, si s el cas, se li impedeix laprenentatge. La llengua catalana no s noms per als catalanoparlants. No es pot negligir la seva dimensi en la cohesi social. Cal mantenir la idea que, des daquesta perspectiva individual, noms mostrant un s normal sassolir la normalitat en ls del ciutad. 1.2. Incorporaci del catal com a eina de treball habitual en el text escrit Situaci desfavorable La presncia aclaparadora del castell en molts mbit jurdics actua com a causa que obstaculitza ls del catal, ats que aquest es percep com un s extic. El mateix fet que la presncia sigui prcticament nulla en el procs de treball alimenta la concepci que la llengua normal ds no pot ser el catal. Per exemple, s freqent que un professional parli en catal en la relaci verbal amb el ciutad o amb el client, per quan concreta i proposa qu es pot sollicitar o quina resoluci pot recaure (parlant com si ho veis escrit o com si ho formuls de manera formal), confegeix el text en castell. Aquest s un exemple clar de percepci diglssica: no veure adequada la llengua prpia per a una determinada funci, en aquest cas un s formal com el jurdic. En molts segments del mn judicial i jurdic el catal hi s prcticament ali en el sentit que no shan vist mai en la situaci dincorporar-lo com a opci lingstica dins de la seva feina. Objectiu Aconseguir que el catal tingui una presncia general en tots els processos de treball, fins i tot en els llocs en qu no hi ha un s generalitzat. Visibilitzar la disponibilitat lingstica en catal, amb el missatge implcit que usar el catal i ser-hi correspost no s noms una possibilitat, sin una realitat. Assolir la competncia real del funcionari o professional, i no solament amb el coneixement que li pot donar haver obtingut un ttol. Destinataris Jutges, secretaris, fiscals i resta de personal que treballa a lAdministraci de justcia i els altres professionals del dret.
3

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Contingut El personal de lAdministraci de justcia o el professional pot canalitzar en catal un sector de la seva activitat, dacord amb criteris diversos i nivells dintensitat igualment variats, com ara: - latenci al ciutad o al client que shi adrea en catal o que ho demana explcitament, - la rellevncia dins de la documentaci que es gestiona (documents finals, documents que es reiteren i que, per tant, poden ser rendibles des daquest punt de vista lingstic), - determinats tipus de procediments, actuacions o activitats professionals. Aquest comportament lingstic condueix com a mnim a una normalitzaci en ls i a una atenci real al ciutad. El pas important s que el catal passi de ser una llengua aliena a lactuaci professional a ser un vehicle normal i adequat per a la feina. Amb aix saconsegueix augmentar ls del catal, facilitar i estimular lexercici del dret lingstic per part dels ciutadans i generar una dinmica daprenentatge real.

1.3. Una acci concertada entre els collectius administracions amb responsabilitats en la matria

professionals

les

Situaci desfavorable Hi ha hagut moltes iniciatives que tenien per objectiu assegurar la presncia del catal en lmbit jurdic. Per en general han estat iniciatives que shan centrat en cada rea del mn jurdic, sense una coordinaci entre elles: a lAdministraci, a lAdministraci de justcia, el sector professional, lmbit universitari. Segur que totes han contribut positivament a fer ms present el catal, per tamb sovint shan emprs iniciatives, que han obtingut uns bons resultats en lmbit on shan emprs, per els resultats han quedat esborrats en lmbit successiu. O sigui, es fan inversions sense rendibilitat. En posem uns exemples: a) Es fa una gran difusi del lxic jurdic i de redacci de textos en catal en les facultats de dret (difusi de vocabularis, assignatures de llenguatge jurdic), per lalumne no pot treuren rendiment en el mn professional perqu en les organitzacions on sintegra per treballar (despatxos professionals, notaries, registres, administracions) el catal no hi s present. b) LAdministraci de la Generalitat ofereix formaci en llenguatge jurdic catal per al personal de lAdministraci de justcia (amb recomanacions dun estil senzill, models documentals normalitzats, etc.) i, en canvi, en les oposicions que fan els mateixos funcionaris (abans o, si sn interins, desprs de fer el curs de llenguatge jurdic) reben la formaci exclusivament en castell i fan models de documents que contravenen les recomanacions dun estil de redacci planer.

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

c) Es fa un gran esfor de traducci i posada a disposici de textos normatius bsics en catal (BOE en catal, LexCat, Portal Jurdic) que desprs no rep la difusi i ls en els altres collectius professionals. Objectiu Assabentar tots els serveis i responsables lingstics dels diferents mbits professionals del dret de les actuacions que es duent a terme en els altres. Coordinar totes les mesures i les actuacions de foment del catal que es duen a terme en lmbit jurdic, per tal que la poltica de conjunt que shi apliqui sigui coherent i sense duplicitats. Rendibilitzar les iniciatives que es generin entre els diferents mbits de manera que es puguin aprofitar les actuacions ms enll de lmbit on han sorgit. Destinataris Administracions i corporacions implicades: Generalitat de Catalunya, facultats de dret de les universitats, collegis professionals. Contingut Les entitats amb responsabilitats sobre els diferents mbits jurdic han de dur a terme una acci concertada quant a totes les accions de normalitzaci. El grau daquesta acci pot ser diferent i acumulable, des de la informaci recproca fins a lestabliment daccions conjuntes. El responsable funcional en limpuls daquest tipus dacci ha de ser preferentment la Direcci General de Poltica Lingstica. Aix es concreta en mesures com les segents: - Establiment dun circuit informatiu entre els mbit implicats, que pot ser tenir tant carcter institucional (per ex. lObservatori Catal de la Justcia), poden ser reunions peridiques (per ex. Comissi de seguiment de lmbit jurdic a Girona), o un web com que reculli totes les iniciatives (per ex. el portal de recursos lingstic de la Xarxa Vives dUniversitats). - Coordinaci de les activitats. Es tracta de no generar duplicitats i que en cada mbit hi pugui haver certa especialitzaci i aprofitar lacci que sha dut a terme des dun altre. Per tant, aqu es tracta daprofitar recursos que elabora un altre: material docent o recursos terminolgics, per tamb tenir constncia de la formaci que han rebut en un mbit (per ex., luniversitari o el mster de prctica jurdica), per poder tenir projecci en laltre (treball a lAdministraci, exercici professional). La coordinaci es pot articular a travs despais de trobada semblants als anteriors. - Collaboraci i accions conjuntes. Es tracta demprendre iniciatives de manera conjunta per afrontar el foment del catal duna manera integrada. Sn exemples daquestes iniciatives conjuntes els convenis de collaboraci entre la Generalitat i les institucions collegials dadvocats, procuradors, registradors i notaris, la collaboraci interinstitucional en el Portal Jurdic de Catalunya, els mltiples convenis per desplegar el voluntariat lingstic, les actuacions de collaboraci en el marc Xarxa vives dUniversitats o la iniciatives conjuntes com la publicaci del Vocabulari de Dret o el Llibre destil jurdic.
5

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Lactivitat collaborativa en els seus diversos nivells ha de propiciar una poltica amb perspectiva de conjunt per a tot lmbit jurdic i un aprofitament millor dels recursos de qu es disposen. Per aix cal un esfor de les diferents institucions per trobar aquests espais dinformaci compartida i de collaboraci en diferents projectes.

1.4. Disponibilitat en catal de les pgines web i de les intranets en tots els mbits del mn jurdic Situaci desfavorable En la mesura que la xarxa ha esdevingut una eina bsica dinformaci, comunicaci i treball, la presncia del catal en aquests espais fomenta que els processos de treball dels professionals es facin en catal i que els ciutadans demanin tamb amb normalitat que el servei de les administracions i dels professionals es condueixin el catal. Certament s un dels aspectes en qu el catal t ms presncia. Els webs de les administracions catalanes i dels collegis professionals majoritriament sn en catal, per queden aspectes per millorar, amb diferents graus depenent del web i del tipus dinformaci de qu es tracti. En canvi, la presncia del catal als webs dels despatxos professionals ja t una presncia molt ms irregular, tant pel fet que nhi ha que no tenen el catal com a llengua com pel fet que nhi ha que la majoria dels continguts no sn redactats en aquesta llengua. Tot i que no hi ha dades sobre ls del catal en aquest mbit, una comprovaci superficial indica que ls del catal en grans despatxos professionals s fora irregular. Objectius Oferir en catal tots els continguts web dadministracions, institucions collegials i despatxos professionals de lmbit jurdic. Donar un primer contacte en catal a travs del web per tal de facilitar ls posterior del catal. Destinataris Totes les administracions, institucions i professionals de lmbit. Contingut Tots els agents que intervenen en lmbit jurdic han de tenir en catal tots els continguts que ofereixen en lnia. La mesura, doncs, no s tant de tenir-hi una presncia inicial, sin que el ciutad ha de poder obtenir la informaci i comunicar-se en catal en totes les diferents pgines i funcionalitats que ofereix el web. s a dir, el catal no hi ha de ser duna manera simblica, sin que ha doferir possibilitats reals dinformaci, comunicaci i realitzaci de trmits, si s el cas.

1.5. Elaboraci per part de les instncies responsables del material de treball en catal, bsicament normativa actualitzada, sentncies, models documentals en lentorn de treball informatitzat.
6

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Situaci desfavorable En bona part de lmbit jurdic, la falta dun entorn i dun material de treball en catal s fora evident: la normativa, la jurisprudncia, els manuals i les monografies, els formularis, els programaris de les oficines i dels despatxos i els models documentals amb qu es treballa... Tot aquest marc est disponible majoritriament en castell, i noms en una mesura molt menor i en mbits molt concrets trobem material en catal. Aquesta falta de recursos, tot i que segurament no constitueix un factor determinant per no fer servir el catal, s que suposa un obstacle permanent a ls normal en la tasca diria. Per exemple, si un advocat consulta una base de dades legislativa i la legislaci consolidada s en castell, no deixa de suposar un esfor constant traslladar aquells continguts normatius que ha trobat a un text produt en catal (traducci literal o aproximativa). I la realitat s que les bases de dades jurdiques, que actualment ofereixen un paquet de prestacions molt ampli (a ms de legislaci i jurisprudncia, articles doctrinals, formularis, etc.), sn substancialment en castell. Objectius Posar a disposici de loperador jurdic el major nombre de recursos jurdics en catal i amb les prestacions semblants al castell. Destinataris Els responsables de les diferents administracions i de les institucions collegials Contingut Els responsables de les diferents instncies concernides han dadoptar les mesures necessries per poder proveir el material de treball en catal. Algunes de les mesures que sengloben dins daquesta bona prctica ja sestan duen a terme totalment o parcialment, i daltres caldria endegar-les. Entre aquestes mesures, esmentem les segents: - Posar a disposici de la comunitat professional i universitria bibliografia en catal, especialment manuals de les diferents branques del dret. Actualment, tret dalguna obra sobre dret catal, no hi ha res. - Oferir i mantenir bases de dades de normativa consolidada en catal. Tot i que algunes bases de dades han incorporat la legislaci estatal en catal, no se nha fet la consolidaci. El Portal Jurdic de Catalunya ofereix consolidada la legislaci catalana i una selecci de lestatal, que deriva del recull LexCat, del Departament de Justcia. - Posar a disposici en lnia formularis professionals en lnia en catal, com els del Consell de Collegis dAdvocats o de determinades editorials privades. - Tenir disponibles bases documentals de lAdministraci de justcia en catal que permeti treballar en catal sense dificultats. - Aplegar i classificar les sentncia en catal a fi que serveixin de model per als professionals que treballen en catal.

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

1.6. Ls dun llenguatge jurdic de qualitat Situacions desfavorables Generalment es para molta atenci en el volum ds del catal i en els dret de fer-lo servir i de ser-hi correspost. Per a banda daquest aspecte quantitatiu, de rellevncia indubtable, cal estar alerta amb la descura de laspecte qualitatiu. Molt sovint els textos produts (documents judicials, escrits de les parts, documents notarials, contractes privats, etc.) sn calcs dels fets en castell. I moltes vegades reprodueixen vicis lxics, morfosintctics i textuals que ja han estat denunciats pels especialistes en el llenguatge jurdic en llengua castellana . Igualment passa amb la traducci feta per traductor automtic. Encara que laplicaci de traducci sigui bona i estigui nodrida pel lxic tecnicojurdic adequat, s difcil canviar lestil de la llengua i, bviament, no produir els errors que ja cont el text castell. La traducci automtica, que constitueix una eina til en un context multilinge i estalvia molt temps, no pot ser una soluci sense una intensa revisi posterior La situaci que sha de mirar devitar, doncs, s que ls jurdic del catal sigui una traducci literal del castell jurdic, amb el trasllat no solament de lestil, sin tamb dels seus mals usos.

Objectiu Assolir un llenguatge jurdic amb estil propi, planer i assequible a la ciutadania. Destinataris Tots els operadors jurdics i els responsables de la normalitzaci del catal en lmbit del dret. Contingut Cal mantenir activades i fer el seguiment de dues lnies dactuaci. - Oferir tot el material que sigui possible en la millor qualitat lingstica; aix s, formularis, sentncies, manuals i la resta de bibilografia i textos legals. La bona qualitat dels textos als quals accedeixen els juristes condiciona els nivell dels que ells produeixen. El catal jurdic produt pels juristes i pel personal de lAdministraci ser, en certa mesura, el reflex del material amb qu ha elaborat el seu treball professional. Per exemple, la base de dades legislativa del Portal Jurdic, amb tota la legislaci de LexCat, proveeix al mn jurdic no solament una font fiable i de qualitat, sin tamb uns textos de referncia, amb una accessibilitat fcil i una difusi mplia. - Oferir lnies de formaci en llenguatge jurdic catal, tant entre el personal de lAdministraci com al mn dels professionals privats. Aquesta formaci permet que el professional assoleixi desimboltura en la redacci jurdica i en la terminologia en catal i a evitar la traducci sistemtica dels formulismes en castell. Tamb dna eines per saber cercar solucions de manera rpida, bsicament coneixent els recursos en aquest llenguatge que ofereix la xarxa.
8

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Les dues actuacions tenen carcter complementari i fan possible que els escrits jurdics i administratius no siguin una mala traducci, sin textos ms acurats i comunicativament eficaos.

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

2. La competncia lingstica dels professionals de lmbit jurdic 2.1 La competncia lingstica com a element rellevant en la prestaci del servei Situaci desfavorable La capacitat del professional de lAdministraci o dels diferents collectius jurdics per atendre en catal s una competncia encara no prou valorada, tant perqu directament no se naprecia la necessitat com perqu quan es compon el text en catal es fa sense la cura necessria. En canvi, la prestaci lingstica no solament s un valor afegit dins el servei que sofereix al ciutad o al client, sin que constitueix un coneixement imprescindible en un context de doble oficialitat. En la relaci que sestableix entre el ciutad i lAdministraci de justcia o entre el client i el professional, la competncia per fer servir les llenges oficials amb un estndard de qualitat ha de quedar garantida. Objectiu Tenir la competncia per atendre en catal el ciutad o el client. Destinataris Administraci, universitats i collegis professionals Contingut Les persones que treballen en el mn del dret i de la justcia han de ser conscients que tenir prou competncia lingstica per prestar el servei en catal s un element bsic dins la seva tasca professional. En aquest sentit, cal adquirir els coneixements necessaris i tenir la prctica suficient per poder-shi desenvolupar amb solvncia. Aquest coneixement pot ser adquirit en els mateixos estudis universitaris, en lactivitat professional o en la formaci que especficament es cursi per adquirir-lo. El ms important, per, s, per una banda, la voluntat darribar a aquesta capacitat i, per laltra, la posada en funcionament per part de les diverses institucions implicades dels recursos necessaris per poder-la adquirir. A banda de la imprescindible voluntat de cada persona, els mecanismes encaminats a aquest objectiu poden ser diversos, com ara: - Establir una formaci especfica per assolir un nivell de llengua catalana acceptable, mesura que, depenent de cada context, pot tenir un carcter voluntari o obligatori. - Oferir recursos formatius i eines de consulta en la xarxa, com tamb serveis dassessorament en la feina del professional o del personal administratiu. - Oferir formaci en llenguatge jurdic i terminologia jurdica, a fi que cada persona adeqi el seu nivell general de llengua a lmbit especfic en qu treballa. - Exigir lacreditaci de determinat nivell de competncia lingstica per accedir a places en lAdministraci de justcia, per tamb en lmbit del professional privat. En la mateixa lnia, reconixer com a mrit el fet de tenir o dadquirir aquest nivell

10

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

2.2. Oferta de cursos peridics de catal i de llenguatge jurdic per formar els professionals en llengua catalana dins els mbits dactuaci respectius. Situaci desfavorable Molt sovint els professionals daquest mbit no elaboren en catal la documentaci perqu no en tenen un coneixement suficient. Els coneixements de catal adquirits sn diversos, per no arriben al nivell necessari per poder-hi atendre lactivitat professional; aix mateix, tamb hi ha molts casos en qu tot i el nivell acceptable de coneixement, els manca lhabilitat en el llenguatge especfic, tant en la terminologia com en composici del text. Objectiu Aconseguir que el professional sexpressi tant oralment com per escrit en un catal administratiu i jurdic correcte, per poder aix assentar una dinmica ds sense que lobstacle de les mancances en la seva competncia lingstica. Destinataris Els professionals de lmbit jurdic i la Generalitat de Catalunya Contingut Els professionals han de fer un esfor per formar-se en llengua catalana, tant en llengua general com en llenguatge jurdic. Per aix s important que sacullin a la formaci que sels ofereix des de la mateixa Generalitat de Catalunya i des dels collegis professionals respectius. Tamb s imprescindible conixer les eines lingstiques i jurdiques en llengua catalana, com ara diccionaris jurdics, traductors automtics, formularis i bases de dades legislatives en catal.

3. Bones prctiques Es pot partir de la premissa que lexercici dels drets lingstics s difcil per als ciutadans que volen el catal com a llengua de comunicaci. Qualsevol ciutad que satansa a aquesta Administraci per fer alguna actuaci ho percep. El castell s la llengua ds dominant, el personal peridicament incorpora efectius castellanoparlants, amb la qual cosa es perpetua aquest s majoritari, la majoria del material de treball s en castell, els recursos contra les decisions van a parar a rgans judicials amb s exclusiu del castell i totes les causes salimenten entre elles. Les circumstncies que juguen en contra del catal sn molt fortes. 3.1. Retolaci i informacions al pblic Situaci desfavorable La retolaci i les informacions escrites adreades al pblic sn un aspecte rellevant en la normalitzaci de la llengua. s la primera imatge que sen du el ciutad. Tot i que actualment la retolaci ja s majoritriament en catal (i molta tamb s canalitza a travs dicones), la informaci al pblic, s a dir, tota la informaci que no indica lloc,

11

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

continua estant majoritriament en castell, malgrat la diferncia que saprecia en diferents rgans i en diferents territoris. La falta de disponibilitat en catal en aquest aspecte se suma als altres factors que ja fan percebre ls del catal com a desfavorable, amb la nota important que es tracta del primer contacte que la persona t amb lAdministraci de justcia Objectiu Oferir tota la retolaci i tota la informaci al pblic en catal. Destinataris Administracions implicades i rgans judicials Contingut En cada oficina judicial i en cada rgans que hi treballa sha de garantir que sigui en catal tant la retolaci indicativa, tant de carcter permanent com no permanent, aix com la informaci que sofereix al pblic (als taulers danuncis, a la porta de loficina, al taulell, a les oficines datenci al ciutad; als fulls penjants o als fulls informatius que es lliuren en m). Aquesta mesura complementa la informaci que sofereix per mitj dels webs institucionals.

3.2. Atenci oral 3.2.1. Atenci en catal en les oficines que atenen el pblic Situacions desfavorables Molts ciutadans creuen que lAdministraci de justcia fa servir noms el castell i per aix quan shi adrecen lutilitzen, perqu creuen que s la llengua ds. Ls del castell i el bandejament del catal en els primers tractes que es tenen amb el ciutad fixa la llengua castellana com a preferent al llarg de tota la relaci. La falta de criteri institucional que sigui curs amb la llengua prpia del pas i amb els drets lingstics dels ciutadans s una circumstncia fora recurrent en aquest mbit. En el cas de lAdministraci de justcia, la manca de perfilaci lingstica en les places de funcionari que tenen com a tasca la informaci al ciutad contribueix a perpetuar la situaci. Objectiu Assolir un s oral normal del catal. Destinataris Personal que tingui com a tasca principal latenci al pblic. rgans administratius amb responsabilitat en la provisi de llocs de treball. Contingut
12

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

La persona que fa latenci als ciutadans ha de fer servir el catal com a llengua de primer contacte i mantenir-lo quan lusuari fa servir aquesta llengua. Tamb s una acci important invitar lusuari a fer servir el catal quan saprecia que aquest fa un s forat del castell en la comunicaci. En aquesta mateixa lnia, cal evitar una actitud lingstica amb prejudici, com ara parlar en castell si la persona s immigrant. En tot cas, s important fixar un criteri ds que no perjudiqui el ja de per si s feble del catal. Dins la responsabilitat de lAdministraci hi ha proveir aquests llocs de treball amb persones amb la competncia lingstica suficient. Igualment, en els despatxos professionals cal que la persona amb una activitat datenci i relaci amb els clients tingui prou competncia lingstica en catal.

3.2.2. Invitaci als ciutadans i als operadors jurdics a fer servir el catal oralment Situaci desfavorable El context ds del castell inhibeix ls del catal i molt sovint es produeix un canvi de llengua indut per aquest fet. A ms a ms, el canvi no es produeix en relacions digual a igual, sin que es dna en una relaci entre especialista i prof en dret o entre autoritat i ciutad, de manera que aquest desequilibri juga a favor de la llengua dominant. Aquest context afavoreix, per altra banda, que el mateix professional del dret inclini el client a no fer servir el catal. Objectiu Assolir un s oral normal del catal. Exercir el dret lingstic sense la limitaci que imposa Destinataris Sobretot jutges, per tamb secretaris i fiscals. Contingut A linici de la vista oral, el jutge sadrea a les parts i els convida a escollir la llengua dexpressi que vulguin i, en el cas que sigui el catal, els encoratja a fer-lo servir amb plena normalitat. En el cas de la declaraci de testimonis, aquesta invitaci encara ha de ser ms expressa i clara. Igualment, els advocats i la resta de personal que intervenen en actes jurdics i judicials han de mantenir una actitud proactiva sobre ls del catal per part dels clients. Per tant, shan dabstenir de fer indicacions que desaconsellin fer-lo servir sota largument que no lentendran, que tindr problemes, etc. Mantenir un criteri com aquest dna, com a mnim, una certa garantia per al catal dun s no condicionat.

13

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

3.3. Atenci escrita 3.3.1. Oferiment per tramitar en catal les actuacions judicials Situaci desfavorable Igual que en la comunicaci oral, en lmbit escrit tamb actua un prejudici lingstic, que tot i no tenir una base legal, imprimeix una forta inrcia: a lAdministraci de justcia cal adrear-shi per escrit en castell perqu en general sempre actua en castell. A banda de la dada estadstica, que avala en bona part aquesta percepci, molt sovint els mitjans fan difusi daquest s del castell i, per exemple, no s estrany que en intervencions de periodistes, de poltics o despecialistes en mitjans catalans llegeixin un fragment de la resoluci judicial en castell. Aquesta actitud, ben lgica en la mesura que respon a un fet real, no deixa de reforar la imatge dexclusivitat del castell en lmbit. En definitiva, la realitat lingstica percebuda pels usuaris actua destmul contrari a ls normal del catal. A aix cal afegir que la via per optar per una tramitaci en catal (o en castell) no est descrita i el dret sintenta exercir de maneres diverses (demanant-ho el mateix interessat, indicant-ho en un altress a lescrit inicial, etc.). Aquesta falta de concreci de lexercici del dret afavoreix justament el desconcert i labstenci, i redunda en prctiques que sn poc favorables a lexercici. Objectiu Assolir un s escrit en catal que estigui en consonncia a ls que es fa en altres mbits Estimular ls per part dels usuaris en general i dels operadors jurdics en particular. Satisfer realment els drets lingstics dels ciutadans. Destinataris Sobretot jutges, fiscals i la resta de personal judicial. Contingut A linici de les actuacions, si el jutjat treballa en castell, ha doferir la possibilitat de tramitar tot lexpedient judicial en catal. Aix ha de permetre que cada unitat judicial incorpori de manera real el catal com a llengua de treball i que els drets lingstics puguin exercir-se tamb realment perqu sels ofereix un entorn ms favorable. Aquesta prctica es pot articular per mitj de la resoluci que respon la presentaci dun escrit o de la que dna trasllat de lescrit presentat a laltra part. Com ms delimitada sigui la manera com sexerceix lopci, ms garanties ofereix que els ciutadans que vulguin triar una tramitaci del procediment en catal sels ofereix una opci real. En parallel a aquesta disponibilitat, els advocats, procuradors i graduats socials tamb han doferir al client la possibilitat darticular els escrits en catal si aix ho prefereix el client. La capacitaci lingstica del professional del dret ha de ser entesa no solament com un valor ms dins de la seva prestaci, sin com un deure professional, ats que exerceix en un territori amb dues llenges oficials.

14

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

3.3.2 Notificaci en catal dels documents judicials ms rellevants Situaci desfavorable Ls del catal escrit en lmbit judicial s absolutament minoritari. La majoria dels inputs lingstics que rep la ciutadania en general i els justiciables en concret s que la llengua ds s el castell. Aquesta percepci est ratificada pel mateix fet que en molts casos hi ha rgans judicials que no emeten cap escrit en catal; no tenen el tenen incorporat en el procs de treball. Objectiu Assolir un s escrit del catal que respongui a la realitat de lentorn i que impulsi alhora la normalitzaci de tot lmbit jurdic. Destinataris Jutges i funcionaris judicials. Contingut Tot el personal de lAdministraci de justcia, especialment jutges i secretaris, han de facilitar que lrgan judicial emeti resolucions en catal. La capacitat de dictar resolucions no ha de ser solament terica (en un moment donat si alg ho demana ja es far), sin real: com a mnim determinades sentncies i determinades comunicacions es fan en catal. Daquesta manera sincorpora el catal com a eina de treball i deixa de ser totalment ali, tal com es desprn de ls lingstic de la majoria de jutjats.

3.4. Latenci al client en despatxos dadvocats Situaci desfavorable Molts despatxos professionals continuen sense oferir disponibilitat lingstica als clients. Qui determina la llengua de relaci entre professional i client s el primer i molt sovint els usuaris dels serveis professionals no tenen dret de tria ni en les comunicacions que mantenen amb advocat i, eventualment, el procurador (documentaci de comunicaci com correus electrnics, minutes, etc.), ni en la llengua en qu es defensen els seus interessos (relacions amb els rgans judicials). En aquest context, el catal ofereix un clar desavantatge i les dades indiquen que ls del catal escrit s molt baix. Objectiu Crear una dinmica favorable a ls del catal. Garantir el dret que t el client de relacionar-se amb el despatx professional amb la llengua que prefereixi. Destinataris Despatxos dadvocats i procuradors

15

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Contingut Els advocats i els procuradors i el personal dels seus despatxos han de procurar atendre en catal, tant oralment com per escrit. Han dincorporar la disponibilitat lingstica com una prestaci important dins del seu circut de treball. El professional, igual que lAdministraci, ha de poder atendre el client en catal, des dels primers tractes i al llarg de la relaci de servei que presta.

3.5. La fixaci dun criteri ds lingstic al despatx professional Situaci desfavorable Ls del catal en la tasca dels advocats, procuradors o graduats socials s baix. Molts cops no hi ha hagut ni tan sols un plantejament lingstic. El funcionament s en castell perqu s el que sha fet sempre. Aquesta inrcia actua fins al punt darribar a situacions en qu tot i que el jutge invita a fer servir el catal, ladvocat se nabst perqu la seva llengua de treball s el castell. Aquesta dinmica no fa ms que perpetuar el domini total del castell i la percepci que el catal no cal. Objectiu Establir un criteri ds del catal en el despatx professional Destinataris Advocats, procuradors i graduats socials Contingut El despatx professional sha de plantejar un criteri per usar el catal, que pot ser divers: fer-lo servir quan el client ho demana, quan el client lutilitza; fer-lo servir per defecte, fer-lo servir en determinades actuacions, etc. El ms important aqu s associar el catal a lactivitat del jurista i fixar-se unes pautes dactuaci. Amb aix saconsegueix lassoliment duns nivells ms grans de competncia, la satisfacci del client i, en general, la possibilitat de generar una dinmica ds positiva respecte dels rgans judicials als quals sadrea. 3.6. La sollicitud del judici en catal per mitj de laltress Ladvocat en un procs sempre pot demanar les actuacions en catal per mitj duna petici expressa al jutjat. El sistema millor per fer efectiu aquesta dret s la petici formal en un altress en el primer escrit que adrea dins del procediment. Situaci desfavorable Tot i que hi hagi una administraci catalana que intervingui en un judici, la majoria de litigis continuen fent-se en castell. Objectiu Impulsar ls del catal en les actuacions de lAdministraci de justcia Destinataris Lletrats de particulars i de les administracions pbliques
16

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Contingut Mitjanant altress, en els escrits de demanda i contestaci, ladvocat demana que es dictin en catal les resolucions judicials que sadoptin en el plet.

3.7. Diversitat en lopci lingstica dels justiciables Situaci desfavorable En els procediments judicials hi intervenen una gran quantitat de persones que defensen o representen interessos diversos: els ciutadans que plantegen els seus conflictes perqu el jutge els resolgui; els advocats i els procuradors, que defensen i representen respectivament els interessos dels primers, i amb un rgim singular, els advocats dels cossos de lletrats de les administracions pbliques; els jutges, que han de prendre la decisi sobre el cas suscitat; els secretaris judicials i la resta de funcionaris, que tramiten, ordenen i impulsen el judici; els fiscals, amb la comesa de defensar linters pblic i els drets fonamentals, i tamb els professionals que sn cridats pels seus coneixements tcnics a assistir la tasca de la justcia, com els metges forenses, els prits o els traductors i intrprets. Tots aquests tenen uns drets i obligacions lingstics diferents, per que conflueixen en un mateix espai. Diverses lleis regulen lordenaci de ls de les dues llenges oficials en el si de les actuacions judicials; a vegades fins i tot, com sha indicat en apartats anteriors, de manera contradictria. De tota manera, hi ha dos principis que guien aquesta diversitat: el primer, que els intervinents en un procs judicial es poden expressar en la llengua oficial que vulguin; el segon, que les ciutadans tenen uns drets lingstics dexpressar-se en la llengua de preferncia i de rebre-hi la documentaci oficial. Es poden donar, doncs, voluntats diferents a lhora de determinar la llengua del procs i cal que aquesta diversitat pugui ser canalitzada a fi de respectar les drets dels ciutadans que es relacionen amb lAdministraci de justcia. A la prctica, per, de manera recurrent lopci lingstica no sexerceix perqu altres dinmiques ds determinen que el castell sigui la llengua totalment preferent. Aix, es produeixen males prctiques com les segents en qu no es t cura de lopci de qui vol fer servir el catal com a llengua de relaci. - Una part o qui la defensa assegura que no entn lescrit presentat per laltra part perqu s en catal, adduint-hi els motius del desconeixement o daltres, i lrgan judicial fa recaure la crrega del desconeixement a qui fa s del catal i el requereix perqu aporti els escrits en castell. Sovint la ra s agilitar el trmit, evitar traduccions en la mesura que el castell s igualment conegut per la part que treballa en catal... - Una part utilitza el catal i algun dels intervinents pblics que hi participa no lentn, o presumiblement no lentn, i lrgan judicial demana que les intervencions orals o escrites es facin en castell. O ladvocat addueix aquesta circumstncia per no presentar els seus escrits en catal.

17

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

- En un procediment amb una probabilitat alta dacabar amb recurs davant dun tribunal radicat fora de Catalunya, saconsella de tramitar-lo i presentar tots els escrits en castell per no causar retards en lhipottic recurs. En tots els supsits plantejats la invocar lactitud raonable de la part que vol fer servir el catal equival a mantenir el castell com a llengua general i, al capdavall, actuar discriminatriament cap a qui actua en catal. Objectiu Atendre el dret lingstic dels ciutadans sobre la base de la normalitat ds del catal. Destinataris Jutges i funcionaris judicials. Contingut La bona prctica consisteix aqu a respectar en tot moment ls de la llengua catalana per part del ciutad i del professional, a oferir en catal la documentaci oficial del procediment quan aix es demani i a no traslladar mai a la part la crrega de leventual desconeixement del catal per part dalgun dels intervinents en els procs. La determinaci de lopci lingstica, doncs, afecta el conjunt de procediment tot el seu desenvolupament. En concret, el respecte a lopci pel catal vol dir: - Lrgan judicial ha dacceptar tots els escrits presentats en catal i tramitar-los amb normalitat i sense dilacions. Per tant, no es pot exigir cap traducci. - No pot suposar cap cost econmic afegit per al justiciable. Els costos de la traducci, si nhi ha, ha danar a crrec de lAdministraci. - Es pot demanar que la documentaci que emeti lrgan judicial sigui en llengua catalana. Aquesta petici sha de formular a linici del procediment o al principi de la intervenci del ciutad; en tot cas, si es formula ms tard, noms pot afectar els documents expedits a partir daquell moment. La documentaci de les parts no s objecte daquesta disponibilitat i, per tant, noms es traduir per garantir els drets processals. - Dacord amb un criteri de bona administraci de la justcia, el jutge o loficina judicial ha dadoptar les mesures pertinents perqu no sesdevinguin prctiques dilatries amb lallegaci de drets lingstics. 3.8. Establiment de criteris delimitats de traducci quan les actuacions judicials tenen efecte fora de Catalunya Situaci desfavorable Molts procediments judicials tenen ramificacions fora del territori catal, b perqu les resolucions han de tenir efecte fora daquest territori, com ara les sollicituds de cooperaci jurisdiccional o els efectes registres civils, b perqu els procediments sn enjudiciats per rgans jurisdiccionals centrals. Aquesta situaci fa que la possibilitat de
18

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

futures traduccions faci pensar que s millor tramitar lexpedient judicial i dictar-hi les resolucions directament en castell. Aquesta actitud preventiva resta clarament possibilitats a ls del catal i t un efecte expansiu que, al capdavall, se suma als altres factors que frenen ls del catal. Objectiu Minimitzar limpacte que t per a ls del catal els efectes externs de les resolucions judicials, sobretot en els rgans centrals. Destinataris Jutges i personal de loficina judicial Contingut Quan un expedient ha de tenir efecte fora del territori on el catal s oficial, larticle 231.4 de la Llei orgnica del poder judicial prescriu la necessitat de traducci. Aquesta necessitat, per, cal entendre-la de manera limitada, ats que entendre-la de manera absoluta portaria al sense sentit dimpedir a la prctica loficialitat real del catal a la justcia. Per aix shan de tenir en compte alguns criteris que modulen aquesta norma: - Lobjectiu de la traducci s que el tribunal de destinaci es pugui formular un judici sobre el cas jutjat. Per tant, no s necessari traduir totes les actuacions, sin noms les necessries. Igualment, si en un expedient hi consten documents en catal fcilment comprensibles o irrellevants, no cal trametre lexpedient a traduir. - Lrgan judicial que tramet les actuacions ha de fer la selecci que sha de traduir seguint criteris de rellevncia esmentats. - Si les actuacions o una part daquestes arriben a lrgan jurisdiccional central en catal, aquest sempre les pot enviar a traduir si considera que no entn algun punt. - Cal atenir-se al cas concret per evitar traduccions innecessries. Per exemple, quan es notifica una sentncia en catal per mitj dun exhort a un jutjat de fora de Catalunya, no cal traduir-la si el ciutad ja lentn. En conclusi, la traducci dels documents no ha de ser un objectiu en si mateix, sin noms un mitj per donar els elements de coneixement necessaris a lrgan judicial que ha de conixer del cas. Per aix cal reduir aquesta activitat al mnim indispensable.

3.9 Ls preferent del catal en lmbit notarial 3.9.1 s del catal en latenci oral i escrita als atorgants dels documents jurdics Situaci desfavorable La concepci bastant generalitzada segons la qual en les notaries se sol fer en castell determina que el ciutad tingui tendncia a expressar-se en aquesta llengua o accepti

19

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

que aquesta sigui la llengua ds. Precisament per aix, la llengua dels tractes amb el client determina que tota la relaci, tant oral com escrita, es faci en castell. Objectius Crear un entorn lingstic ms favorable per exercir el dret a expressar-se en llengua catalana. Aconseguir lexercici efectiu del dret dopci lingstica dels ciutadans a les notaries del pas. Destinataris Els notaris i el personal de les notaries. Contingut El catal ha de ser la llengua ds preferent del personal de les notaries com a llengua inicial de contacte. En tot cas, quan lusuari del servei notarial fa servir el catal, lempleat de la notaria i el notari han dadaptar-se a aquesta tria. Si s el cas, constitueix una bona prctica que el notari digui als atorgants que, malgrat la dificultat que pugui tenir per expressar-se en catal, tant ell o ella personalment com el personal de la notaria tenen una plena disponibilitat lingstica per redactar el document en catal. 3.9.2. Disponibilitat de formularis i programaris en catal Situaci desfavorable Moltes vegades la falta de resposta en catal es pot deure a la manca de material de treball en catal, com ara models documentals, formularis o programaris informtics en catal, com tamb a la versi en catal dels documents de carcter informatiu. Objectius Generar la mxima facilitat per treballar en catal mitjanant les eines de treball i el material informatiu adreat al pblic. Aconseguir lexercici efectiu del dret dopci lingstica dels ciutadans a les notaries del pas. Destinataris Els notaris i el personal de les notaries. Contingut La notaria ha de tenir a disposici en catal el material amb qu treballa habitualment, com la documentaci per informar els usuaris, els models documentals, els formularis que eventualment shagin demplenar i tamb, en la mesura que sigui possible, els programaris informtics de gesti de la notaria.

20

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

3.9.3. El dret de tria del client Situaci desfavorable La llei estableix clarament que el client dels serveis notarials t dret a rebre el servei en la llengua oficial que vulgui i que sha de preguntar a latorgant la llengua en qu vol que es redacti el document pblic. Sovint, per, o b no es formula clarament la pregunta, o b hi intervenen factors, com ara la intermediaci de tercers en la comunicaci amb el despatx notarial (bancs, gestors, advocats), que obvien el dret lingstic i el servei es continua fent en castell prescindint de la voluntat de lusuari. s significatiu que en els darrers anys noms del 10 a 12 per cent dels documents notarials shan fet en catal. Lexercici del dret de tria lingstica, doncs, es fa difcil perqu no hi ha establerta una via clara per fer-ho. Objectiu Assegurar que el cient pugui exercir realment el dret a obtenir el document pblic en catal. Destinataris Notaris i personal de notaria Contingut Per garantir el dret de tria del client seria un bon mecanisme que la pregunta sobre la llengua de preferncia es faci per escrit, de manera que el notari sasseguri que el client o clients obtenen el servei en la llengua que ells volen.

3.10. Lactivitat registral en catal Situaci desfavorable Lactivitat dels registres, tant el civils com els de la propietat i mercantils, tenien un nivell ds del catal prcticament inexistent. Els motius eren diversos: que els efectes no es limitaven a Catalunya, que els documents que shi inscrivien eren ja en castell. Aix tenia, alhora, lefecte que els certificats que sexpedien tampoc eren en catal, malgrat el dret del ciutad de demanar-los-hi. El fet s que progressivament els obstacles legals que soposaven aquest s shan anat minorant. Aix, lactual legislaci del registre civil permet fer els assentaments en catal, com tamb la resta de documentaci. Igualment passa amb el registre de la propietat. Aquesta inrcia ds del castell pot ser, doncs, superada i es pot establir un s normal del catal en aquest mbit. Objectiu Impulsar ls del catal als assentaments registrals i a la documentaci que en deriva. Destinataris Responsables dels registres i administracions que els regulen
21

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Contingut Impulsar ls normal del catal en els registres fent, com a mnim, els assentaments en catal quan el documents que sinscriu s en aquesta llengua i utilitzant el catal en les notes i els certificats i en la resta de documentaci que emeten aquests organismes.

22