Català

6
PRIMRIA
Ms recursos
Llengua catalana
Vocabularis temtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Comprensi lectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Anlisi gramatical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 Treballs en grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 Treballem amb el diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 Obres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Guies de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Ortografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Dictats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
Grup Promotor
Santillana
Ms recursos de Llengua catalana 6 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci de JOS TOMS HENAO I M. NGELS ANDRS CASAMIQUELA. Text: Teresa Guiluz Vidal i Eduard Juanmart Geners Dibuix: Xavier Carrasco Muria (Bi) Composici i muntatge: Fotoletra Edici: Pere Maci Arqu Fotografies: C. Dez Polanco; J. Jaime/SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; Krauel; J. M. Escudero; A.G.E FOTOSTOCK/SGM; J. Soler; Prats i Camps; S. Enrquez; S. Padura; TERRANOVA INTERPRETACIN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Fritz Prenzel; COMSTOCK; EFE/J. Carvajal, J. M. Pastor; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; MUSEUM ICONOGRAFIA/The Bridgeman Art Library; PHOTODISC; Meade; BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAA/Laboratorio Biblioteca Nacional; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, SL Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica) 08005 Barcelona
CP: 171326
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org).
Vocabularis temtics
21. El vestit 22. La msica 23. La meteorologia 24. La geografia 25. Els esports 26. Lexcursionisme 27. Larqueologia 28. Els jocs 29. Els llibres 10. Els edificis 11. Les mesures 12. Lsser hum 13. Els espectacles 14. La pintura 15. Els minerals
Fitxa
1
Nom
Vocabulari temtic
Data q
El vestit
1. Colloca el nombre de cadascuna de les parts que estan r assenyalades en aquesta pea de roba. trau _____ coll _____ puny _____ 2. Escriu un verb que signifiqui: fer ample: fer curt: fer estret: fer net: 3. Completa aquestes oracions amb alguna de les paraules del requadre. vestidor - merceria - tintoreria - emprovador - bugaderia No deixen entrar ms de tres peces per A la mitja part del partit, ens trobem tots al Portar lestora a la . . bot _____ solapa _____ mniga _____
e y
perqu no es pot rentar a casa. No t rentadora i un cop a la setmana sen va a la . Passar per la a comprar una cremallera. 4. Tria quina daquestes expressions podria substituir la part subratllada daquesta oraci. El venedor li va prendre el pl a) Deixar sense camisa. b) No tocar la camisa a la pell. c) Aixecar la camisa.
5. Escriu el nom daquests oficis. Persona que projecta un vestit tenint en compte la utilitat i lesttica: Persona que fa i ven vestits dhome: Persona que fa vestits, barrets i altres peces de vestir: Persona que presenta davant del pblic vestits i complements: 4
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL
Fitxa
2
Nom
Vocabulari temtic
Data
La msica
1. Com es diu el msic que toca cadascun daquests instruments? guitarra: orgue: gaita: bateria: timbaler: viol:
2. Classifica aquests instruments segons que siguin de vent, de corda o de percussi. trompeta - pandereta - fagot - tenora - bombo - mandolina - viola - timbal - contrabaix Vent Corda Percurssi
3. Busca al diccionari el significat daquestes paraules i escriu una oraci amb cadascuna. faristol: batuta: diapas:
4. Relaciona cada frase feta amb el seu siginificat. Estar de mala gaita Aixafar la guitarra Ser un orgue de gats No estar per orgues Fer crrer larpa
Desbaratar els plans Estar de mal humor Robar Tothom parla i ning sentn No voler-se embolicar en alguna cosa 5
Fitxa
3
Nom
Vocabulari temtic
Data
La meteorologia
1. Escriu dues paraules derivades de cadascuna de les segents: pluja: boira: vent: sol:
2. Ordena aquests tipus de vent de menys a ms intensos. venteguera - brisa - vendaval - hurac 1. 2. 3. 4.
3. Completa aquestes comparacions amb el nom dalgun fenomen atmosfric. Va guanyar al cursa perqu era rpid com un La notcia el va deixar blanc com la . El protagonista ens espanta amb aquesta veu forta com un . . .
s un vestit precis: t tants colors com l
4. Relaciona cada frase feta amb el seu siginificat. pluvimetre penell anemmetre termmetre barmetre mesurar la pressi atmosfrica mesurar la temperatura mesurar la direcci del vent mesurar la intensitat del vent mesurar la quantitat de pluja recollida
5. Explica qu vol dir el refrany Mai no plou a gust de tothom.
Fitxa
4
Nom
Vocabulari temtic
Data
La geografia
1. Classifica aquests noms segons que siguin individuals o collectius. arxiplag - masss - cingle - muntanya - illa - serralada - serra - penya-segat Noms individuals Noms collectius
2. Substitueix la paraula subratllada per una de les del requadre que signifiqui el mateix. Fes els canvis que et calgui. cascada - gruta - espadat - congost - gorg Des del penya-segat hi ha una vista magnfica. La piragua passar per aquella gorja? El soroll que feia el salt era eixordador. Van trobar restes arqueolgiques importants en aquesta cova. Desprs de lexcursi ens vam banyar en un petit estanyol.
3. Encercla lelement intrs de cada srie. marejol - maregassa - mariner - marassa - marisc serralada - serra - serrat - serr - serradura
4. Escriu un adjectiu derivat daquests noms: mar: desert: muntanya:

Fitxa
5
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els esports
1. Classifica aquests elements segons lesport en qu sutilitzen. piolet - tatami - estic - porteria - gramp - quimono - cintur - cordada - escut Alpinisme Hoquei Judo
2. Com es diu la persona que practica... el futbol: la pesca: el surf: la boxa: la caa: lescalada: el tenis: el piragisme:
3. Relaciona les paraules que tenen un significat semblant. raqueta contrincant pilota torneig seguidor guard trofeu aficionat bola competici rival pala
4. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de cinc oficis relacionats amb els esports. A D F C M F Q X G P D 8 S S D O R U W C E E B T E V V A R B I T R E R M O E D S F X F I R U E N T R E N A D O R M T T V R B J S C D I T G R X I M U T U I G R U U P S E T R G S U M A S S A T G I S T A O S I O C I E C E A S
Fitxa
6
Nom
Vocabulari temtic
Data
Lexcursionisme
1. Aparella els termes que siguin sinnims. torrent tartera cim sendera paret viarany barranc cara pedregar pic
2. Assenyala en aquesta parella doracions quina cont lexpressi del requadre en sentit propi i quina en sentit figurat. Arribar al cim a) Ara mateix en Llus ha arribat al cim de la seva carrera. b) Desprs de moltes hores descalada han arribat al cim. Explica quin significat t el sentit figurat.
3. Escriu la paraula que correspon a cada definici dels diferents estris que ha de dur tot bon excursionista. Pal de fusta per ajudar-se a caminar: Recipient amb tap de rosca per portar aigua: Aparell que indica sempre el nord: Representaci grfica del terreny:
4. Per interpretar correctament un plnol hem de conixer el significat dels smbols que hi apareixen. Digues a qu es correspon cadascun daquests smbols. Es molt possible que fent alguna excursi et trobis smbols com els de la foto. Qu volen dir, cadascun dells?
Fitxa
7
Nom
Vocabulari temtic
Data
Larqueologia
1. Les paraules que tens a continuaci tenen relaci amb els ritus funeraris. Digues quines pertanyen, a ms, al camp lxic de larqueologia. tomba - pirmide - cementiri - tat - pante - nnxol - sarcfag - necrpolis Pertanyen al camp lxic de larqueologia les paraules segents:
2. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de vuit restes arqueolgiques. R O X C B F D M E A M O D O F A G M O L I S G N R F M T N S H U A O I K A I U S F R A E S L O C I A M U L E T R D E S T R A L I M O N E D A L T
3. Relaciona cadascun dels mots segents amb una de les definicions. numismtica - egiptologia - paleontologia - epigrafia Cincia i estudi de les antiguitats egpcies: Estudi del passat zoolgic i vegetal a partir dels fssils: Cincia que estudia les inscripcions: Cincia que estudia lorigen i el desenvolupament de les monedes:
4. Completa el text amb les paraules del requadre: avantpassats - arqueleg - jaciments - passat - histrica - arqueologia L s un mtode dinvestigaci que reconstrueix el a partir de qualsevol mena de restes materials. L s un historiador que intenta deduir com vivien, qu menjaven i com treballaven els nostres mitjanant les restes arqueolgiques que troben en els .
10
Fitxa
8
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els jocs
1. Classifica aquests jocs segons que siguin de sobretaula o dexterior. parxs - xarranca - cartes - escacs - bitlles - bales - tirolina - dmino Jocs de sobretaula Jocs dexterior
2. Sovint per triar a qui li toca de parar fem servir una can. Escriu-ne una.
3. Escriu el nom daquests jocs.
4. Fes parelles segons el joc a qu pertany cada paraula. cavall pica dau fitxa crcol
doble sis gobelet diamant pal torre 11
Fitxa
9
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els llibres
1. Escriu el nom de les parts del llibre i de les informacions que cont.
2. Forma tres paraules derivades a partir de llibre i escriu-ne el significat. Pots ajudar-te del diccionari si et cal. 1. :
2.
3.
3. Larrel grega biblio- significa llibre. Escriu una paraula comenada per biblio- i que es correspongui a les definicions segents: Lloc on hi ha molts llibres ordenats i collocats perqu la gent els pugui consultar i llegir: Persona que s molt aficionada als llibres, sobretot als que sn valuosos o difcils de trobar: Llista de llibres o altres publicacions que tracten un tema determinat:
4. Quin daquests oficis no interv en la producci dun llibre? a) Traductor b) Maquetista c) Autor d) Editor e) Bibliotecari f) Impressor 12
Fitxa
10
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els edificis
1. Escriu el nom de les diferents parts de la casa.
2. Escriu la paraula que correspon a cada definici. Edifici on hi ha els aparells i el personal mdic necessari per atendre i curar les persones malaltes: Edifici altssim que t molts pisos: Edifici on es poden seguir estudis de nivell superior anomenats carreres: Edifici on es reuneixen lalcalde i els regidors: Edifici gran i elegant on viuen els reis i altres personatges importants: 3. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de sis edificis religiosos. M E S Q U I T A
E R O S P L E G
S M D I A R S C
S I N A G O G A
O T B R O G L N
F A J I D T E A
H L A S A W S S
L T S G T H I D
C A T E D R A L 13
Fitxa
11
Nom
Vocabulari temtic
Data
Les mesures
1. Escriu aquestes unitats de mesura abreujades. litre: quilmetre: hectrea: minut: gram: centmetre: hora: graus centgrads: segon: quilogram:
2. Quin o quins aparells fem servir per mesurar... ...el temps? ...la distncia? ...el pes? ...la temperatura? ...la capacitat? ...la fora del vent? ...la direcci del vent? ...la quantitat daigua de pluja recollida?
3. Escriu quina hora s seguint el model. 15.45: tres quarts de quatre. 8.20: 18.30: 14.15:
4. Ordena aquestes mesures de temps de ms petita a ms gran. segle - setmana - any - mes - dia - quinzena - segon - dcada - hora trimestre - minut - lustre
14
Fitxa
12
Nom
Vocabulari temtic
Data
Lsser hum
1. Classifica cadascun daquests noms a letapa de la vida que li correspongui. beb - dona - vell - noi - adult - nad - anci - avi - adolescent - nena - home - jove
Infncia
Joventut
Maduresa
Vellesa
2. A cada srie hi ha una paraula que no s prpia de lsser hum, elimina-la. memoritzar - raonar - pondre - jutjar - imaginar clatell - coll - bra - pota - orella estmac - fetge - cor - quall - pulm civilitzaci - tribu - clan - famlia - eixam
3. Tots aquests adjectius poden descriure com s una persona. Aparella els que sn sinnims. rinxolat magre esvelt petit cepat gras viu alegre espavilat baix robust obs content prim arrissat alt
4. Escriu una oraci amb cadascun daquests adjectius que expressen una manera de ser de les persones. llepafils: primmirat: llaminer:
15
Fitxa
13
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els espectacles
1. Escriu el nom de lespai que correspon a cada definici i on es pot veure algun tipus despectacle. Local on es fan concerts: Local de forma rodona i cobert amb una vela on es fan espectacles variats: pallassos, acrbates...: Local on es projecten pellcules: Local on es representen obres drmatiques, cmiques, musicals...:
2. Colloca cadascuna de les parts del teatre que hi ha en el requadre a letiqueta que li correspongui. platea - escenari - tel - butaca - llotja - prosceni
3. Classifica aquests espectacles a la columna que els pertoqui. pera - comdia - esgrima - marionetes - concert - drama - bdminton oratori - tragdia - guinyol - halteroflia - titelles
Infantil
Esportiu
Musical
Teatral
16
Fitxa
14
Nom
Vocabulari temtic
Data
La pintura
1. Escriu el nom daquests estris que utilitza un pintor en la seva feina.
2. Fes parelles de sinnims que designin el mateix color. vermell blau gris taronja lila marr violeta castany atzur marengo carbassa roig
3. Completa aquestes oracions amb alguna de les paraules o expressions del requadre. sala dexposicions - marina - pinacoteca - eqestre - natura morta Van robar dos quadres de Picasso de la de Sao Paulo. . Un quadre que representa objectes inanimats sanomena una s lnic retrat que es conserva daquest rei; en cap ms va a cavall. Lany 2002 va presentar la seva obra en una prestigiosa de Pars. Mira quins tons t el cel i que ben perfilada que est la barca: s una magnfica. 4. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de sis tcniques diferents de pintura. P U T R I Z O W H
A Q U A R E L L A
S U S G E B I C L
T E M P E R B A I
E L L E V I R R N
L U C V Z S W B K
F G U A I X N O L
D R B O K R Y C P 17
Fitxa
15
Nom
Vocabulari temtic
Data
Els minerals
1. Substitueix les paraules subratllades per una de ms precisa de les que hi ha al requadre. cdols - carreus - clcul - mineral - pedregada El granit s una pedra composta de quars, feldspat i mica. A les vores dels rius s fcil trobar-hi pedres arrodonides. El metge li va diagnosticar una pedra al rony dret. Els vinyaters temen la pedra de finals destiu. La muralla estava feta de pedres tallades ben escairades.
2. Explica el significat daquestes frases fetes. Deixar de pedra: Tirar la pedra i amagar la m: Tenir el cor de pedra: 3. Busca al diccionari o a lenciclopdia el color que caracteritza aquestes pedres precioses. topazi: turquesa: maragda: rob: pal: diamant: lapisltzuli: V 4. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de cinc oficis relacionats dalguna manera amb el regne mineral. M I N E R P O 18 I O L E P G I X K R K T O J C U T F N N J F A C O E G V H D P F S B U I G F E T F R T G U T D Y L E J O I E R U G E M M O L E G B Z Y A Q A R O
Comprensi lectora
21. Lpal: una gemma maleda 22. Jugar a la societat de la informaci 23. Nit de dissabte 24. Levoluci 25. El diari de la Ftima 26. Sant Jordi: histria i tradici 27. El cometa Halley 28. La histria de Teseu 29. El drag de Komodo 10. Per qu no puc menjar noms patates fregides? 11. Aus 12. Jules Verne 13. El waterpolo 14. El Forat de Bul 15. Burundi: junts tornem a comenar 16. Bestirium 17. Els ulls de laiguamoll 18. La torre Eiffel podria haver estat construda a Barcelona 19. El reciclatge 20. Desprs del terratrmol 21. Lofici del cuir
Fitxa
1
Nom Lpal: una gemma maleda
Comprensi lectora
Data
Lpal s un mineral bastant com per amb la particularitat que algunes de les seves varietats sn gemmes amb molta tradici i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugana, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composici (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre sn senzills de diferenciar. Respecte al quars, per, t dues diferncies fonamentals: lestructura, que s molt desordenada, i el fet que cont molcules daigua. Lpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre s massiu (no forma cristalls), per la seva coloraci permet diferenciar diverses varietats, des de la ms vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les ms acolorides com lpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i lpal noble, amb fantstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc, tot en un mateix exemplar. Alguns pals de coloraci i bellesa excepcional entre les varietats noble i de foc sn gemmes molt preuades que es tallen facetades (les ms transparents) o en caboix. Shan trobat pals treballats en cultures antiqussimes de tot el mn, i s una de les poques gemmes conegudes des del temps remot. Una varietat de poc valor per molt curiosa s el menilit. Aquesta varietat dpal froma nduls arrodonits en linterior de les roques. Aquests nduls poden originar formes antropomorfes (formes humanes), zoomorfes (formes animals) i altres formes curioses que recorden aparells o coses (forma de cor, de cafetera, de casa...). Alguns dels menilits ms curiosos coneguts shan trobat en abundncia a Caldes de Malavella, en lanomenat Tur dels Ninots, que va rebre el nom perqu els vilatans, que trobaven el mineral en abundncia, en llaurar o obrint camins i marges, anomenaven ninots les curioses i diverses formes en qu aquest es presentava. A ms a ms de Caldes de Malavella, tamb sesmenta lpal a Aiguafreda (riera de lAvenc) i a Montcada i Reixac (Valls Occidental); a Darnius (Alt Empord); Os i Sils (la Selva), i a Bellmunt del Priorat (Priorat). A Barcelona ciutat sha trobat pal de la varietat hialita a la muntanya de Montjuc, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de lAlcalde). Tot i que lpal s una espcie comuna que es troba prcticament arreu del mn, Austrlia s, sens dubte, el pas que nha proporcionat, i proporciona, els millors exemplars coneguts. Els pals de gran qualitat sn a les provncies que Queensland i Nova Gales del Sud (Austrlia), on es troben els famosos pals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que s molt virolat, sin per la roca on es troben. Lpal va originar a la segona meitat del segle xix i sobretot a partir del 1900, en qu els preus van pujar considerablement, larribada de tota mena de buscadors i minaires atrets per la cobdcia i les possibilitats daventura que aquell nou mn els oferia. Isabel Gray, lany 1900, va installar un hotel i una botiga al llogarret dEulo, al bell mig dels camps dpals de Queensland. Era lnica dona en aquell immens territori desolat i va arribar a ser la veritable propietria de tota la regi. Coneguda com la Reina dEulo, va arribar a posseir la collecci dpals ms bella del mn. Un bon dia, i de cop i volta, tant ella com la seva fabulosa collecci van desaparixer sense que des daleshores se nhagi sabut res ms. Cavall Fort, nm. 1077 (adaptaci) 20
Comprensi lectora
1. De qu est format lpal?
2. Quins tipus dpals sn els ms valuosos?
3. Per qu hi ha un indret a Caldes de Malavella que sanomena el Tur dels Ninots?
4. Contesta: Per qu hi va haver tanta gent que va fer cap a Austrlia vers lany 1900?
Per qu es va fer famosa Isabel Gray?
Qu li va passar?
5. Don diries que sha extret la lectura que has llegit? Duna enciclopdia. Duna revista de divulgaci. Dun llibre especialitzat. Duna novella daventures.
21
Fitxa
2
Nom Jugar a la societat de la informaci
Comprensi lectora
Data
Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se noms en aspectes com la violncia. Per de videojocs nhi ha de moltes menes, i els violents sn noms una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a ms grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gaireb inconscient. La majoria dexperts en la matria coicideixen que, davant la contemplaci de la televisi, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a lespectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a ms dobservar i analitzar lentorn, ha dassimilar i retenir informaci, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratgies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions problemtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra aix en un entorn que el motiva a superar fases i dificultats. Daltra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i afavoreixen la coordinaci entre les mans i la vista. Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions motores contnuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendncia a la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions, explica al seu estudi Els videojocs Pere Marqus, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat dEducaci de la UAB. Jugar ha estat sempre una activitat necessria i espontnia que permet als nens explorar i conixer lentorn. I el joc canvia a mesura que lindividu creix i es modifica el seu entorn, tant fsic com social. Per aix, en la societat de la informaci en qu estem immersos, seria com anar contra natura girar lesquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs. Noms cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que alguna cosa ha canviat en el mn dels videojocs. Als clssics jocs daventures, acci i lluita shi ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports, matemtiques, histria, cuina, idiomes... La segona Conferncia Europea de Jocs dAprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va reunir psiclegs i professors que van analitzar les possibilitats daprenentatge que presenten els videojocs. Una de les principals conclusions a qu van arribar s que el terme videojoc educatiu ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sin de videojocs dins el sistema educatiu. Un bon joc s un bon joc educatiu, apunta Simon Egenfeldt, director de lempresa Serious Games. Per als pares ms reticents, s important conixer que la regulaci actual sobre continguts de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a ledat i personalitat de la persona que els ha dutilitzar. Amb tot, el paper dels pares s imprescindible a lhora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de lordinador o a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs sn una gran eina sempre que sutilitzin amb seny. El Peridico de lEstudiant, desembre del 2008 22
Comprensi lectora
1. Quina diferncia essencial hi ha entre els videojocs i la televisi?
2. Encercla la resposta correcta. Per qu hi ha pares que no veuen amb bons ulls els videojocs? a) Perqu sn molt cars. b) Perqu creuen que tots sn violents. c) Perqu quan ells eren petits no nhi havia. d) Perqu els nens no juguen amb altres nens.
3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts.
4. Els fabricants de videojocs han ampliat loferta. Quines temtiques es poden trobar a ms daventura, acci i lluita?
5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, qu han de vigilar els pares?
23
Fitxa
3
Nom Nit de dissabte
Comprensi lectora
Data
Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit. On aneu, avui? va preguntar lAnton a la tarda, mentre la seva mare sestava arrissant els cabells al bany. Ah! va dir la mare, primer anirem a sopar i desprs, no ho s, potser anirem a ballar. Com que no ho saps? va fer lAnton. Encara no ho s va dir la mare. Tan important s per a tu? Nooo va dir lAnton. Preferia no dir que volia veure la pellcula de policies que comenava a les onze. Per la seva mare ja lhavia clissat. Anton va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara, no deus pas voler mirar la televisi... Per, mare va dir lAnton, com set poden acudir aquestes coses? Per sort, la seva mare shavia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com lAnton es tornava vermell. Potser tamb anirem al cinema va dir ella. De totes maneres no tornarem abans de les dotze. Shavia fet de nit i lAnton estava sol a casa. Anava en pijama i shavia assegut al llit; estava tapat amb el llenol fins al coll i llegia Tota la veritat sobre Frankenstein. La histria passava en una festa major. Un home vestit amb un abric negre, ample i llarg, sortia a escena i anunciava laparici del monstre. En aquell moment va sonar el despertador. Una mica empipat, lAnton va aixecar els ulls del llibre. Oh! Gaireb eren les onze, el temps just per engegar la televisi! LAnton va saltar del llit i va pitjar la tecla. Desprs es va tornar a tapar amb el cobrellit i va esperar que la imatge es forms a poc a poc. Encara feien futbol. Lhabitaci era bastant fosca i feia una mica de por. King-kong, en un pster a la paret, feia una mena de ganyota que savenia amb lestat dnim de lAnton: se sentia salvatge i abandonat com lnic supervivent duna catstrofe martima, com un nufrag en una illa plena de canbals. I el llit era el seu cau, flonjo i calent, i si volia podia amagar-shi i fer com si no hi fos. Hi havia una pila de menjar a lentrada del cau; noms li faltava laigua de foc. LAnton va pensar, amb la boca que se li feia aigua, en lampolla de suc de fruita que hi havia a la nevera, per per arribar-hi havia de passar un bon tros de passads a les fosques! Hauria de tornar nedant al vaixell, enmig de taurons afamats que estaven esperant les seves vctimes? Brrr! Per els nufrags no es morien ms de set que de gana? Aix el va fer canviar de parer. Odiava el passads, amb aquell llum espatllat que no reparava mai ning! Odiava els abrics del penja-robes, que semblaven homes penjats! I ara tamb li feia por la llebre dissecada de lestudi de la mare, tot i que lhavia fet servir moltes vegades per espantar altres nens. Per fi havia arribat a la cuina. Va treure lampolla de suc de fruita de la nevera i es va tallar un bon tall de formatge. Mentrestant tenia una orella al passads per sentir si comenava la pellcula. Va sentir una veu de dona. Probablement era la locutora que anunciava la pellcula. Es va posar lampolla sota el bra i va arrencar a crrer pel passads. Per no va arribar gaire lluny, perqu de cop es va adonar que hi havia alguna cosa que no rutllava. Es va quedar quiet i va escoltar amb atenci... i de cop va saber qu passava: no se sentia la veu de la televisi! Aix noms podia voler dir una cosa: alg havia entrat a la seva habitaci i havia apagat la televisi! LAnton va notar com el cor li feia un bot i se li accelerava com una mquina. Angela Sommer-Bodenburg, El petit vampir 24
Comprensi lectora
1. Per qu sinteressa tant lAnton pels plans dels seus pares?
2. Quins creus que sn els llibres preferits de lAnton? a) Daventures. b) De cincia-ficci. c) De terror. d) Romntics. Explica per qu has triat aquesta opci.
3. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). LAnton somia un home vestit de negre. Els pares de lAnton surten habitualment els dissabtes. LAnton t molta imaginaci. Quan torna de la cuina sent sorolls estranys a la seva habitaci. 4. A lAnton no li ve de gust anar fins a la cuina perqu t por. Esmenta les coses que lespanten.
5. Quin s lnic lloc on se sent segur?
6. Copia el fragment que fa referncia al funcionament del televisor de lAnton.
Pregunta als teus pares o avis a quina poca deu estar ambientada aquesta histria.
Quina diferncia hi ha entre el televisor de lAnton i els actuals?
25
Fitxa
4
Nom Levoluci
Comprensi lectora
Data
Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pls per tot el cos, la boca ms ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret dun os a la m. En aquestes representacions veiem que sassemblen ms als micos que a les persones actuals, i aix no s cap casualitat. Va ser un cientfic angls, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relaci al llarg cam de levoluci. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sin ms aviat al contrari: Una vergonya per a la famlia, com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, tamb shi va avorrir com una ostra i, en comptes destudiar, sestimava ms anar a passejar i a caar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i aix, gaireb no trobem cap altre cientfic que hagi influt tant en la nostra manera dentendre el mn com ell. No s que Darwin invents o descobrs res dextraordinari. Simplement va saber observar atentament la naturalesa i en va saber treure les conclusions correctes. Les observacions ms interessants de totes les va fer durant un viatge dinvestigaci a les illes Galpagos, a loce Pacfic, que va durar cinc anys. Hi va descobrir que a cada illa els pinsans tenien el bec diferent: punxegut, recte, corbat o torat com el dels lloros. Segons les conclusions a qu va arribar Darwin, aix era aix perqu amb el transcurs de generacions els ocells havien anat adaptant els becs als aliments concrets que trobaven a cada indret. El que Darwin va constatar s que tant les persones com els animals cal que sadaptin a les condicions del medi en qu viuen. Cal que sesforcin i, encara ms, que lluitin per la supervivncia. Lesfor comena al si de la famlia mateixa. La majoria dels ssers vius tenen ms descendncia que la necessria per a la supervivncia de lespcie: al ratol de camp li neixen a lestiu tretze petitons cada tres setmanes. Si tots ells sobrevisquessin i cadascun torns a produir-ne tretze, nhi hauria tantssims pels carrers, que shi hauria de passar una mquina descombrar cada hora. Sort en tenim dels gats i els aguilots que sencarreguen que no totes les cries sobrevisquin. A ms a ms, no tots els ratolinets troben prou menjar, i sempre nhi ha alguns que moren de fam. Com ms ratolins hi ha, menys menjar queda i ms es multipliquen els gats. Per aix el nombre de ratolins es mant ms o menys estable. Els ratolins ms murris i ms rpids tenen ms oportunitats descapar-se dels gats o daconseguir un boc de formatge. Sn aquests ratolins els que sobreviuen i els que transmeten les habilitats que han aprs als seus descendents. Amb el pas de les generacions els ratolins es fan cada vegada ms murris. s el que Darwin va anomenar selecci natural i s el principi en qu es basa la teoria de levoluci darwiniana. Ulrich Janssen / Ulla Steuernagel, Una universitat per als nens 26
Comprensi lectora
1. Com eren fsicament els nostres avantpassats?
2. Digues si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F). Darwin era un bon estudiant. Darwin va descobrir els ossos dun avantpassat dels humans. Darwin es va estar cinc anys a les illes Galpagos. Un ratol de camp t tretze cries cada estiu. Darwin va ser un gran cientfic. 3. Quin fet va observar Darwin que li va fer veure que els ssers vius sadapten al medi on viuen?
4. Explica qu vol dir que els animals i les persones han de lluitar per la supervivncia.
5. Assenyala quina opci explica millor el que s la selecci natural. a) b) c) d) Lhome tria de la natura all que li s ms profits. Els individus que saben adaptar-se al medi sobreviuen. Els individus que no salimenten de productes naturals no sobreviuen. Els individus adults seleccionen quines cries han de sobreviure.
6. Segons Darwin, com sexplica que ens assemblem tan poc als nostres avantpassats?
27
Fitxa
5
Nom El diari de la Ftima
Comprensi lectora
Data
Tots els mitjans de comunicaci ens informen sobre els actes i actituds greus de confrontaci, clarament violenta i sagnant o, sovint, soterrada i invisible, per activa i present, entre collectius humans que defensen els drets dels uns sobre els drets dels altres. Que entenen les seves relacions en termes de competncia i que creuen que tenen motius per explotar, menystenir i, si s necessari, ignorar i excloure, daltres individus i grups. En una ciutat de Catalunya, fa dos hiverns, la Ftima va escriure el text que llegireu per descobrir-se i per fer-se memria a ella mateixa de qui era, com se sentia, quins eren els seus dubtes i quins eren els seus projectes. Sestava fent gran i algunes coses canviaven al seu voltant i saclarien al seu pensament: qu s ser catal o marroqu? Qu pot significar que les altres persones et vegin duna manera o duna altra? Com s que sesperen coses o comportaments de nosaltres? Com podem construir el nostre futur sense perdre els vincles que ens estimem, amb les persones i amb els sabers? En quina societat hem de viure perqu tothom es pugui fer aquestes preguntes i pugui trobar les seves prpies solucions en condicions digualtat i convivncia? Heus aqu un fragment del seu escrit: Tinc catorze anys, vaig nixer en un poble del Marroc i als vuit anys ens vrem traslladar aqu. Ara som sis germans. Abans vivem en un pis petit per ara vivim en una casa ms gran. Tot i aix, no tinc un lloc a la meva habitaci per fer-hi els deures, a ms, tota la vida he fet els deures al menjador, envoltada dels petits i del soroll de la televisi. Ms impossible treballar sense lambient habitual. Magrada aprendre coses, em sembla molt interessant. No dir, per aix, que no hi hagi classes avorrides, depn molt del tema, de si s interessant o no, de la manera com lexpliqui el professor o la professora. El problema ms gran que hi ha a casa meva s el masclisme. Un exemple daix s que vaig a la biblioteca des dels nou anys i ara, de sobte, el meu pare em diu que no hi puc anar sense que el meu germ mhi acompanyi. Mindigna molt. Jo sempre he sigut callada i tranquilla a casa; ara que magradaria rebellar-me a les estpides i antiquades normes que hi han regit, no puc fer-ho perqu no puc expressar-me gaire b en la meva llengua. Tamb hi contribueix el fet que el meu pare i la meva mare han exercit una pressi forta sobre mi. Realment no em sento marroquina, no ho refuso ni res daix, per el fet de no saber res sobre el meu pas, de no tenir cap sentiment cap a un pas gaireb desconegut, em fa sentir remordiments. Em sento ms catalana que res, tot i que molta gent pugui dir que no ho sc. El fet de ser ms o menys tancada mha perms desenvolupar pensaments filosfics, parlo amb mi mateixa, ho escrigui o no. Sobretot en el tema de la religi, no mhan explicat per qu el Profeta i Du diuen que fem una cosa. Em diuen que s la meva religi, el que haig de fer i prou. s un pes que haur de portar tota la vida, o fins que spiga llegir i entendre lAlcor. Em sembla que totes les religions sn masclistes. Vull intentar arribar a una meta, una professi, en la qual pugui ajudar altres persones, encara que sigui indirectament. Vull crixer i desenvolupar les meves prpies idees, no vull que ning ms mimposi les seves. Slvia Carrasco, De la diversitat a la desigualtat. Racismes, societats i identitats 28
Comprensi lectora
1. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). La Ftima va nixer al Marroc. La Ftima va venir a viure a Catalunya als sis anys. A la Ftima no li agrada estudiar. La Ftima s una noia fora reservada. La Ftima vol ser escriptora. 2. Per qu la Ftima diu que no se sent marroquina?
3. Contra quina norma imposada pel seu pare voldria rebellar-se?
4. Qu pensa la Ftima de la religi?
5. Com sanomena la doctrina que es basa en la creena que hi ha grups humans millors que els altres i que per aix es pot maltractar o apartar de la societat les persones considerades inferiors?
6. La Ftima ens diu que voldria dedicar-se a una professi que li dons loportunitat dajudar altres persones. Quines daquestes professions creus que li ho permetrien millor? mestra infermera modista secretria jardinera metgessa dependenta cuinera advocada
7. Busca a la lectura un sinnim de les paraules segents. quotidi: rebutjo: imperat: objectiu: 29
Fitxa
6
Nom Sant Jordi: histria i tradici
Comprensi lectora
Data
Segons la tradici cristiana, sant Jordi va nixer a la Capadcia, regi dsia Menor (avui Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 dabril de 303. Sel considera un mrtir perqu la seva mort va ser conseqncia dhaver defensat les seves creences. Jordi de Capadcia havia arribat a Palestina dels braos de la seva mare, desprs que el seu pare hagus mort. Va decidir entrar a la milcia romana seguint els passos del seu difunt pare, que tamb havia format part de lexrcit. Era un bon soldat i venia duna famlia adinerada. Semblava que tenia la vida solucionada fins que lemperador rom Diocleci va proclamar un edicte que obligava a retre culte a Apollo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristi. Es va rebellar, van torturar-lo i finalment el van decapitar. Aix es convertia en mrtir i, ms tard, entraria a la categoria de sant. A Catalunya, les primeres mostres de veneraci i tradici cap a la figura de sant Jordi les trobem el 1032, quan labat Oliva va aixecar un altar en nom del mrtir al monestir de Santa Maria de Ripoll. Desprs, ms que lEsglsia van ser els monarques els encarregats de mantenir i augmentar la seva popularitat tot reforant-ne lesperit patritic. Entre aquests trobem Pere I el Catlic, Jaume I o Pere III. Va ser en lmbit militar on la figura del guerrer va prendre ms fora: sant Jordi es va convertir en el model del bon cavaller. Primer de la m de Pere I el Catlic i desprs del seu fill Jaume I, van anar apareixent ordes de sant Jordi que promovien i valoraven la figura de lheroi en lambient cavalleresc que els ajudava a conservar lesperit de la bona lluita. Els almogvers, guerrers dofici al servei dels regnes cristians de la pennsula, tamb van prendre sant Jordi com a bandera i el van convertir en un smbol de lluita. Amb la constituci el 1289 de la Diputaci del General, ms tard Generalitat, arribaria la declaraci de sant Jordi com a patr. Va ser cap al 1300 i era la primera vegada que es feia un reconeixement oficial cap al mrtir que no venia de cap estament militar ni religis. A partir daqu la bandera de Sant Jordi (una creu vermella) es convertiria en la primera senyera documentada de Catalunya; actualment la bandera de la ciutat de Barcelona llueix la combinaci de la creu i les quatre barres. En aquesta poca de torneigs i justes, els confrares de Sant Jordi acostumaven a obsequiar les dames amb roses i altres flors desprs de la seva actuaci, un costum molt cavalleresc. Aquest podria ser lorigen de la tradici doferir una rosa a les dones en el dia de Sant Jordi, per tamb sapunta que podria venir de la Fira dels Enamorats o de les Roses que se celebrava cap al segle xv a Barcelona de forma secular i totalment popular. El que es pot afirmar sense gaires dubtes s que, tamb al segle xv, ja es repartien roses entre les dones que la diada anaven a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Amb aquests referents, no s gens estrany que les llegendes ms modernes de finals del segle xix incorporessin la flor al seu relat, dient que el drac mort es fonia a terra mentre al mateix indret hi floria un roser. La incorporaci del llibre s molt ms recent que la resta de tradicions. La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre va ser el 7 doctubre de 1926 en commemoraci del naixement de Miguel de Cervantes. Lescriptor valenci Vicent Clavel Andrs ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i aix es va portar a terme. Quatre anys desprs va aprofitar-se lavinentesa: Cervantes havia mort el 23 dabril, igual que William Shakespeare, Garcilaso de la Vega o Josep Pla; la coincidncia no es podia ignorar i la festa del llibre va passar a la primavera al costat de la del cavaller, el drac i la rosa. El 1995, la UNESCO va declarar el 23 dabril Dia Mundial del Llibre i els Drets dAutor, donant a la data un ress internacional. Eureka, abril del 2008 (adaptaci) 30
Comprensi lectora
1. Contesta amb una sola paraula: Com sanomena la persona que mor per defensar les seves idees religioses? Com es deia lemperador rom que va fer matar sant Jordi? Com es diu la regi on va nixer sant Jordi? Com va passar a dir-se la instituci anomenada Diputaci del General? Quin organisme internacional va proclamar el 23 dabril Dia Mundial del Llibre?
2. Torna a escriure aquests fets en lordre en qu van succeir. Sant Jordi es converteix en model del bon cavaller. Sinstaura la tradici de regalar una rosa el dia de Sant Jordi. El 23 dabril se celebra el dia del llibre. Sant Jordi va morir mrtir. Sant Jordi s proclamat patr de Catalunya. LAbat Oliva aixeca un altar en nom del sant.
3. Quin origen t la tradici de regalar roses per Sant Jordi?
4. Per quin motiu es va triar el 23 dabril per celebrar Sant Jordi?
I per celebrar el dia del llibre? 31
Fitxa
7
Nom El cometa Halley
Comprensi lectora
Data
Per a la majoria de nosaltres un cometa s com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer sembla com una boirina lluminosa, desprs, a mesura que va desplaant-se entre les estrelles durant la nit, esdev un cos molt ms brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i, finalment, desapareix. Per no tothom que veu la cua dun cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones imaginaven que el cometa era com el cap duna dona que arrossegava una llarga cabellera. De fet, la paraula cometa ve duna paraula grega que vol dir cabell. Alguns dels cometes tenen un centre rocs. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. Tamb pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del cometa en qesti pot fer-se ms lent, fet que pot provocar la seva caiguda en direcci al Sol. A mesura que shi acosta el gel sescalfa i forma un vapor de pols que s el que nosaltres veiem des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de boles brutes de neu. Desprs que Isaac Newton va donar a conixer la llei de la gravetat lany 1687, el seu amic Edmond Halley es va afeccionar a lestudi dels cometes. Lany 1682 es va veure un cometa que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la gravetat, va demostrar que all que semblaven tres cometes, en realitat nera noms un, que viatjava al voltant del Sol seguint una rbita fora gran que durava uns 76 anys. Va preveure que el cometa retornaria lany 1758 seguint la mateixa trajectria daltres vegades. La seva previsi va ser gaireb correcta. El cometa va tornar a passar lany 1759. Va ser llavors que sel va batejar amb el nom de cometa Halley. Des daleshores, el Halley sha tornat a veure els anys 1835, 1910 i 1986. Abans que Halley descobrs lrbita dels cometes, la gent creia que els cometes eren un senyal enviat pels dus avisant dalgun fet futur. Com que la cua sassemblava a la cabellera duna dona, o a una espasa, creien que el senyal significava la vinguda duna guerra o un desastre. Quan apareixia un cometa gran, les esglsies somplien de gom a gom i les campanes repicaven. Fins fa ben poc la gent encara sespantava; lany 1910 semblava que la terra passaria a travs de la cua del cometa Halley. Molta gent es pensava que all fra la fi del mn. Per la cua de Halley, com la de tots els cometes, s noms pols. A la Terra, no li va passar res. Cada vegada que un cometa es mou a prop del Sol, una part de la seva composici gelada sevapora i forma el cmul de pols de la cua. Aquest material no torna mai al cometa. Amb el pas dels anys, el cometa sencongeix, i desprs de passar-hi una o moltes vegades sexhaureix tota la seva composici gelada. Si el cometa t un centre rocs, sembla un meteorit ms volant per lespai. Si no t centre rocs, senzillament desapareix i deixa noms un nvol de pols. De fet, els astrnoms han seguit la desaparici dalgun cometa. Quan desapareix ja no passa regularment a la vora de la Terra. El cometa ha mort. Isaac Asimov, El Halley i altres cometes, Editorial Crulla
32
Comprensi lectora
1. Busca al diccionari la paraula superstici i escriu-ne el significat.
Quina superstici sens explica a la lectura?
2. Quan creus que tornar a ser visible el cometa Halley des de la Terra?
3. Per qu els cometes reben el nom de boles brutes de neu?
4. Explica com es produeix la mort dun cometa.
5. Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules extretes del text i que noms es troben a lespai. T B M N U V O L I O E E C E R A S I T S O L T S A R E S M G R D N I O A E J S F I N R Z T K F G A A I O A M C H E S T R E L L A 33
Fitxa
8
Nom La histria de Teseu
Comprensi lectora
Data
Teseu era fill dEgeu, rei dAtenes, i de la filla del rei de Trezena, un home savi i just, a la cort del qual es va educar. El rei Egeu havia ordenat que no enviessin el seu fill a Atenes, fins que no fos capa daixecar una roca sota la qual havia amagat la seva espasa. Teseu era molt valent i volia imitar Hrcules, lheroi de qui explicaven unes proeses extraordinries. Aix que va haver complert setze anys ja es va veure amb cor dalar la roca sota la qual hi havia lespasa del seu pare. Se la va cenyir i sen va anar cap a Atenes. El seu pare va estar molt content de veurel, i li va explicar que els atenesos, com a tribut duna guerra que havien perdut amb el rei Minos, de Creta, li havien denviar cada any sis nois i sis noies, que servien daliment a un monstre que es deia Minotaure, i que era mig home i mig toro. El Minotaure vivia dins un laberint construt per larquitecte Ddal. Des de dins, era impossible de trobar la sortida. El mateix Ddal hi va ser tancat, amb el seu fill car. En van poder sortir volant amb unes ales de cera; per car, imprudent, va volar massa enlaire, el sol li va fondre les ales, va caure al mar i es va ofegar. Teseu va dir al seu pare que volia ser un dels sis nois que aquell any havien denviar a Creta. De primer, el rei no volia, per finalment va dir que s. Es va embarcar en una nau amb la seva vela negra. El rei va encomanar al pilot que si el seu fill vencia el Minotaure i tornava viu, que canvis la vela negra per una de blanca. Larribada a Creta dels sis nois i les sis noies dAtenes era esperada cada any amb molta expectaci. Ariadna, la filla del rei, es va fixar en la noble presncia de Teseu i sen va enamorar. Li va donar un cabdell de fil, perqu lans descabdellant i, si vencia el monstre, pogus sortir del laberint seguint el fil del cabdell. La lluita entre Teseu i el monstre va ser terrible. Per Teseu era jove i valent i, armat amb una bona espasa, va poder matar el Minotaure. Desprs, seguint el fil del cabdell dAriadna, va aconseguir sortir del laberint. Ariadna lesperava a la sortida i, tots dos, es van embarcar a la nau i van salpar cap a Atenes. Teseu i Ariadna, en la seva ruta cap a Atenes, van fer una parada a lilla de Naxos. Per aleshores Teseu no es va comportar com hauria calgut. Aprofitant el son de la noia es va embarcar tot sol i la va abandonar. Ariadna, quan es va despertar, es va fer un bon tip de plorar. Per va passar el du Bacus, sen va enamorar i shi va casar. El viatge de tornada a Atenes de Teseu i els seus companys va ser molt alegre: reien, bevien i cantaven. I aix no es van recordar de canviar la vela de la nau. Segons les instruccions del rei, si Teseu moria vctima del Minotaure, no lhavien de canviar. Si tornava vencedor, havien de canviar la vela negra per una de color blanc. El rei Egeu esperava la tornada de la nau amb la mirada fixa en lhoritz. Quan la va veure arribar amb la bandera negra, es va creure que el seu fill havia mort i, desesperat, es va llanar daltabaix del penya-segat. Den daleshores, daquell mar sen diu el mar Egeu. Teseu va arribar a Atenes, feli del final de laventura, per la mort del seu pare el va entristir. I tot seguit va ser coronat rei dAtenes i durant el seu regnat va donar al poble lleis svies i justes. Albert Jan, La histria de Teseu 34
Comprensi lectora
1. Copia aquests fets segons lordre en qu passen a la histria que has llegit. Ariadna dna a Teseu el cabdell de fil. Egeu es llana al mar. Teseu abandona Ariadna a lilla de Naxos. Teseu mata el Minotaure. Teseu aixeca la pedra sota la qual hi ha lespasa del seu pare. Teseu sen va cap a Creta. Teseu esdev rei. Teseu i Ariadna sembarquen cap a Atenes.
2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). Teseu viu a Trezena i el seu pare a Atenes. Teseu no volia ser lliurat al Minotaure. Ariadna es va enamorar de Teseu. El du Bacus va fer que Ariadna sadorms. Els mariners no es va recordar de canviar la vela. Teseu va ser rei de Creta. 3. Encercla la paraula correcta en cada cas. Aquesta histria narra uns fets reals / imaginaris. La histria de Teseu s una llegenda / un conte. El Minotaure s un personatge histric / mitolgic. Atenes i Creta sn llocs autntics / inventats.
4. Explica quantes persones han pogut sortir del laberint i com ho han fet.
35
Fitxa
9
Nom El drag de Komodo
Comprensi lectora
Data
Lany 1912, Sir Arthur Konan Doyle, fams per les novelles de Sherlock Holmes, va publicar una novella, El Mn Perdut, on una expedici de cientfics britnics descobreixen un rac del mn allat de la resta. En aquest allament han sobreviscut els dinosaures i ssers hominoides primitius. La novella va ser un xit rotund i encara ara sen fan adaptacions i reedicions. Amb una novella aix en el top ten de les ms venudes, no s estrany que un anunci zoolgic daquell mateix any sorprengus tothom: shavia descobert una nova espcie de rptil, desconeguda fins aleshores. Dos anys abans, un aviador holands havia patit un accident i havia arribat nedant a una de les milers dilles (Komodo) que es troben a lIndonsia central (al nord dAustrlia). Quan va ser rescatat va parlar de lexistncia dun drag enorme que habitava lilla. Dos anys desprs es confirmava la troballa. Els occidentals havien descobert el drag de Komodo, un rptil de tres metres de longitud. Seria lilla de Komodo El Mn Perdut? El drag de Komodo (Varamus komodoensis) s el llangardaix ms gran que existeix a lactualitat. La seva enorme grandria s deguda a lallament. A les illes que habita s el superdepredador; no t cap animal que sel mengi. Aix, juntament amb el clima de les illes, ha fet que lespcie pogus anar augmentant de mida fins a la grandria que presenta avui dia. A part de la seva mida imponent, la perillositat del drag de Komodo es troba a la seva mossegada. A la seva saliva hi trobem fins a 82 espcies diferents de bacteris, els quals converteixen la mossegada del drag en un ver mortal. Els dragons solen moures en grup, ataquen les seves preses per sorpresa i les mosseguen un sol cop. Desprs les segueixen mentre agonitzen per menjar-se-les tranquillament un cop mortes. Un altre dels fets sorprenents daquest animal ha estat la recent confirmaci (lany 2006) que les femelles dels dragons de Komodo poden tenir descendncia sense haver estat amb cap mascle. Aquest procs es coneix com a partenognesi (del grec Parthenos, femella, i gnesi, naixement). La partenognesi sha observat de manera freqent en cucs, insectes i peixos, i de manera ms excepcional en amfibis, rptils i aus. El que sorprn daquest cas s que totes les cries de les femelles no fecundades van resultar ser mascles. Segurament aix constitueix un mecanisme per colonitzar altres illes: una femella, farta de la seva illa, decideix emancipar-se i marxar nedant (sn excellents nedadors) a una altra illa on no hi ha dragons. All t fills amb els quals es reproduir quan siguin grans i colonitzaran lilla sencera. Eureka, abril del 2008 (adapataci) 36
Comprensi lectora
1. Relaciona cadascun dels subttols que tens a continuaci amb els pargrafs en qu est dividit larticle. El gegant allat La dragona verge El descobriment en un mn perdut 1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf
2. Com es va produir la descoberta del drag de Komodo?
3. En quin lloc del mn es troba Komodo?
4. Encercla les caracterstiques del drag de Komodo. a. b. c. d. c. e. f. g. s un rptil. s vegetari. s un personatge duna novella de Conan Doyle. Viu en parella. No t depredadors. s el llangardaix ms gran que existeix. Sap nedar molt b. Acostuma a menjar cucs, insectes i peixos.
5. Quina tctica prctiquen els dragons de Komodo per atacar les seves preses?
6. Busca en el text paraules sinnimes de les segents: salvat: desconcerts: havia sofert: dimensi: 37
Fitxa
10
Nom Per qu no puc menjar noms patates fregides?
Comprensi lectora
Data
Quan els espanyols van conquerir el regne dels inques al segle xvi, no noms van trobar molt dor als Andes, sin tamb tamb una planta de la qual es podien menjar els tubrculs. Avui dia la patata sha ests a tot el mn i, juntament amb larrs, el blat i el blat de moro, sha convertit en un dels aliments ms valuosos per als humans. Grcies al fet que tenien patates per menjar, moltes persones van poder sobreviure en temps de necessitat. I doncs, llavors per qu el pare i la mare no estan dacord en el fet que tu noms mengis patates fregides cada dia, si estan fetes de patata? El problema s el procs al qual se sotmeten abans de tornar-se pals de patata cruixents i daurats sobre el teu plat. Els bars i restaurants les compren a empreses que pelen patates a grans fbriques, les precouen amb oli i les congelen abans que al restaurant les desempaquetin, les fregeixin en un oli massa fet servir i sovint hi posin massa sal. Si no es preparen fresques i ben fetes, les patates fregides, per desgrcia, no sn una font dalimentaci gaire bona. I no canvia res el fet dabocar-hi una generosa raci de quetxup al damunt. Per qu s una bona nutrici, qu necessita el teu cos realment per poder crixer i fer tot el que ha de fer? Qu s una alimentaci sana? Ho saps per experincia: si endrapes massa gelat o molta xocolata, el teu estmac es rebella et fa mal la panxa o, en el pitjor dels casos, acabes vomitant. Per tant, no sha de menjar massa quantitat dun determinat aliment. El que s que s segur s que sha de beure molta aigua, perqu el cos hum est format per dues terceres parts daigua. Sense aigua amb prou feines podrem sobreviure una setmana. I tamb s segur que cal ingerir moltes vitamines, minerals, protenes, greixos i hidrats de carboni. Si ens falten aquests nutrients en la composici adequada, a llarg termini el cos acaba patint problemes greus i ens posem malalts. Per tant, quina quantitat de cada aliment s la correcta? Est clar que no hi pot haver una resposta universal; un beb necessita una dieta diferent de la duna persona adulta, i la dieta duna esportista delit ser diferent de la dun home gran. Per fins i tot dos nois de la mateixa edat i la mateixa alada no han de necessitar pas la mateixa quantitat de nutrients. Necessites menys aliments dels que et penses. La teva panxa s qui et dir quants exactament quan t ganya, gruny, i quan est plena, sinfla. A ms, has de menjar coses variades. Alguns aliments contenen una gran quantitat de protena, com s el cas del peix, que cont una protena especialment fcil de digerir. Si la teva dieta diria inclou verdura o peix i potser tamb fruita o amanida no s pas dolent, ben al contrari. Per segur que vols saber exactament per qu s dolent menjar noms patates fregides. Molt senzill: perqu aviat et faltaran nutrients essencials. Comencem per les vitamines. El cos no en necessita gaires, per la majoria no les pot produir per si sol. Les patates contenen sobretot vitamina C, per cap altra ms. Per exemple la vitamina K, que s la que ajuda que set formi una crosta quan et fas una ferida perqu deixis de sagnar; o la vitamina A, que s necessria perqu ens funcionin b els ulls. Si noms endrapes patates fregides, les teves dents empitjoraran cada vegada ms, i els ossos set tornaran trencadissos, perqu les patates no contenen prou calci. A ms, les muntanyes de patates fregides taportarien massa sodi, perqu, tal com he advertit abans, solen portar massa sal i la sal cont sodi. Les patates fregides tamb contenen poques protenes. Sense protenes, per exemple, no tindries msculs. Els qumics i els metges encara saben molt poques coses dels efectes de la nutrici sobre la salut, i per aix cadasc ha de trobar per ell mateix qu li va b. Per et puc garantir una cosa: si noms menges patates fregides, tindrs problemes. A mi tamb magradaria cruspir-me patates fregides cada dia, per mhe de contenir i seguir els consells que the donat aqu. Richard J. Roberts, dins Els nens pregunten, els Nobel responen, Ed. Ara llibres (adaptaci) 38
Comprensi lectora
1. Com es va conixer la patata a Europa?
2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). La patata cont vitamina C. No podem alimentar-nos noms de patates fregides industrials, per s de casolanes. Les patates fregides sn bones per als ossos. Una bona dieta ha de ser variada. Les patates contenen sodi. Les patates no contenen cap tipus de protena.
3. Busca en el text dos sinnims del verb menjar i escriu-los.
4. Fes una llista amb els nutrients que necessita el nostre cos.
5. Relaciona cada nutrient amb la funci que fa en el nostre cos. Vitamina K Protenes Vitamina A Calci Enfortir els msculs Fer forts els ossos Ajudar a cicatritzar Ajudar a tenir bona vista
6. Pensa de quin menjar tagradaria alimentar-te en exclusivitat. Informat de qu aporta al nostre cos i de qu no aporta i digues quines mancances tindries.
39
Fitxa
11
Nom Aus
Comprensi lectora
Data
Les aus sn els nics animals que tenen plomes. Les plomes els cobreixen la majoria del cos i tenen moltes funcions importants. Poden protegir lau de la calor, del fred i de laigua. Tamb li confereixen el seu color i el seu aspecte, la qual cosa lajudar a atreure la seva parella i a amagar-se de lenemic. A ms, les plomes sn leina fonamental que t lau per volar. Hi ha tres tipus principals de plomes. Les ms properes al cos sn el plomissol o plomes corporals, lleugeres i sedoses, que protegeixen locell del fred. Per sobre del plomissol hi ha les plomes de contorn, curtes i arrodonides, ms rgides que el plomissol, que fan que el vol de lau sigui estilitzat. Les plomes rmiges es troben a les ales i a la cua de lau i sn les ms importants per volar. Els canons daquestes plomes estan units entre si per ganxos diminuts, de manera que en volar queden encadellades. Quan lau vol reduir la velocitat o aterrar, estn aquestes plomes per crear un llast. A les aus nedadores, com ara els pingins, els serveixen per facilitar la nataci sota laigua. El conjunt de plomes que recobreixen lau sanomena plomatge. El plomatge de cada espcie dau t colors i formes diferents, i proporciona una informaci molt valuosa per determinar-ne el nom. El color del plomatge es deu a dos tipus de pigments (els carotens i la melanina) i a la mateixa estructura de les plomes. Els carotens produeixen els colors vermell, groc i taronja. Per la seva banda, la melanina crea els colors que estan entre el negre i locre. La combinaci daquests dos pigments dna lloc a molts altres colors, excepte els blaus i els violetes, que noms apareixen si les plomes estan estructurades de forma que puguin dispersar i reflectir la llum duna manera determinada. El plomatge t tota mena de formes i colors per molts motius, entre els quals hi ha els segents: perqu permet la identificaci de les aus de la mateixa espcie i la seva comunicaci, i perqu serveix de camuflatge per ajudar les aus a amagar-se en el seu hbitat. Les aus mascle acostumen a tenir colors ms brillants i fan servir el seu plomatge per atreure les femelles. Hi ha ocells que inflen el seu plomatge per espantar altres aus que shagin introdut en el seu territori. El pa t un plomatge extraordinari i quan estn les seves plomes, ms de dues-centes, forma un ventall d1,8 m adornat amb motius que semblen ulls. Les aus mascle treballen molt per trobar parella. Una de les maneres ms evidents i comunes de fer-ho s mostrar el seu brillant plomatge per cridar latenci. S, sexhibeixen, i aquest procs sanomena festeig. Volen captar latenci de la femella perqu no es fixi en cap altre mascle. Les aus realitzen el festeig per la mateixa ra que les persones se citen. La majoria busquen parella per construir una famlia junts. Per buscar parella, alguns mascles fan alguna cosa ms que confiar en el seu bon aspecte. De vegades, seleccionen un territori i hi construeixen el niu. Els arquers mascle fins i tot construeixen un escenari on poder realitzar la seva actuaci per atreure les femelles. Larquer de front daurat crea el seu escenari en una plataforma a ms dun metre dalada. Cada espcie dau t els seus propis rituals. Alguns mascles canten canons i emeten sons distintius. Uns altres ofereixen regals. Els mascles dagr o bernat, danhinga i dalgunes aus de presa acostumen a dur a les femelles branquetes per construir el niu com. Les magnfiques demostracions aries o les danses amb la parella a qui pretenen tamb formen part de lestratgia dalgunes aus. Desprs de laparellament, moltes parelles daus romanen juntes per incubar els ous i criar els pollets, per en algunes espcies les femelles crien els pollets soles. Edward S. Brinkley, Aus, Editorial La Magrana (adaptaci) 40
Comprensi lectora
1. Completa lesquema amb els tipus de plomes i les seves funcions.
2. Escriu tres motius pels quals el plomatge de les aus s tan divers.
3. Busca al diccionari les paraules segents i copia noms la definici que correspongui al text que has llegit. can: ploma: presa: cua: aterrar: niu:
4. Escriu el nom de totes les aus que surten al text. Si no saps com sn buscan imatges.
41
Fitxa
12
Nom Jules Verne
Comprensi lectora
Data
No s una exageraci: des de molt petit, gaireb des que vaig nixer a Nantes (Frana) vaig tenir ganes de viatjar. Quan em van batejar, el meu pare Pierre, que era un gran advocat, em va mostrar a la famlia i va dir: El meu Jules tamb ser advocat. Pobre pare! Qui li havia de dir que el seu primer fill, que aleshores batejaven, tenia un esperit aventurer i fantasis, i que no serviria per estar tancat en una oficina? Vaig ser un bon estudiant. Vaig treure bones notes sobretot en geografia, i ja aleshores vaig escriure alguns relats curts. Res de significatiu o potser s? El meu pare va ser un home molt sever. Tenia ganes que jo fes el que ell volia, com gaireb tots els pares, per senfadava quan veia que aix no era aix. Recordo que vam tenir moltes discussions i recordo, especialment, el dia que vaig fugir de casa. S, s, i noms tenia onze anys, vaig agafar una maleta petita i men vaig anar cap al port. Em vaig embarcar en una nau que anava cap a lndia. Em fascinava la idea danar de grumet cap a un lloc tan lluny, conixer aquella terra tan diferent, amb tants colors, els elefants, les sedes, els temples sagrats Per el meu pare va aconseguir trobar-me, i em va fer sortir del vaixell. I com es va enfadar! Mai no shavia enfadat tant. Em va fer molts crits i em va dir, molt seris: Jules, mhas de prometre que a partir dara noms voldrs viatjar amb la imaginaci. Als disset anys vaig comenar a llegir llibres amb entusiasme. Fins i tot vaig escriure una obra en vers per a titelles, dedicada a la meva cosina Caroline. Ella no entenia com mhavia costat fer aquelles rimes i no hi va donar importncia. He de confessar que nestava una mica enamorat. Em vaig sentir molt trist, per havia comenat a entendre que escriure b i agradar els altres s una cosa que sha daprendre amb molt desfor i dedicaci. Em vaig traslladar a Pars per estudiar Dret, cosa que va calmar la ira del meu pare. En aquells moments, en aquella ciutat hi havia molts problemes socials, els obrers de les fbriques comenaven a protestar contra els amos rics. Per aix, la meva tieta, a casa de la qual mhavia dinstallar, va marxar de la capital; de manera que el meu pare em va haver de proporcionar els diners necessaris per viure en una petita pensi. En cap moment no em vaig queixar. Mestimava ms residir en una pensi, encara que comparts habitaci, que haver de conviure, avorrit, amb la meva tieta! El meu pare pensava que si em donava noms els diners necessaris, els hauria de gastar tots per estudiar la carrera. Per ell mai no va saber que molts dies noms menjava pa i llet, i aix podia comprar llibres! Llibres i ms llibres. Ni tan sols em vaig comprar camises noves, no em calien. No vaig menjar ni em vaig vestir b, per recordo aquella poca com la ms feli de la meva vida. Jordi Cabr, Em dic Jules Verne, Ed. Parramn
1. Qui va ser Jules Verne?
42
Comprensi lectora
2. Contesta: Quin carcter tenia el pare de Jules Verne?
Qu volia que estudis el seu fill? Com va reaccionar quan Jules es va escapar de casa?
3. Jules Verne tenia les idees molt clares des de ben petit. Respon les preguntes segents sobre aquest personatge. Quina era la seva assignatura preferida? I la seva afici predilecta? Qu va acabar estudiant? 4. Tria la resposta correcta. Verne va escapar-se de casa perqu a. volia anar a descobrir mn. b. no podia suportar ms el seu pare. c. no volia continuar estudiant. A Pars a. va viure a casa de la seva tia. b. es va posar a treballar en una fbrica. c. va estudiar Dret. A Pars no menjava gaire b perqu a. a la pensi el menjar era dolent. b. es gastava els diners en llibres. c. hi havia molta crisi. 5. Jules Verne va fer cas del seu pare i no va viatjar mai que no fos amb la imaginaci. Busca informaci dels llocs que apareixen a les seves novelles i escriu-los.
43
Fitxa
13
Nom El waterpolo
Comprensi lectora
Data
El waterpolo s un esport de grup que es disputa en la superfcie acotada duna piscina plena daigua de 30 metres de llargada per 20 metres damplada i una profunditat superior a 1,80 metres. Formen lequip sis jugadors de camp, un set que fa les funcions de porter, i sis suplents. Lobjectiu del joc s introduir una pilota impulsada amb el cos a dins de la porteria de lequip contrari el major nombre de vegades possible. Els jugadors, a excepci del porter, que s lnic que pot tocar la pilota amb les dues mans, nutilitzen noms una per moure-la. Entre les regles ms destacades, est prohibit colpejar amb el puny la pilota, i tamb esquitxar aigua als ulls del contrincant. Lequip collegial est format per dos rbitres i dos jutges de gol. Els jugadors no poden protestar contra cap de les decisions arbitrals, ja que sn definitives. Pel que fa a les porteries, estan situades al centre de les dues bandes ms curtes, floten damunt de laigua i mesuren 3 metres damplada per 90 centmetres dalada. La pilota ha de pesar entre 400 i 500 grams i el dimetre pot variar entre 68 i 71 centmetres. El partit dura quatre perodes de 8 minuts de joc amb 2 minuts de descans entre cada part, excepte entre el segon i tercer perode, que el descans s de 5 minuts. A escala destats, la mxima competici s la lliga nacional, que aqu est formada per dotze equips, la majoria dels quals sn catalans. A ms daix sorganitzen campionats entre equips europeus i tamb entre seleccions nacionals, b a escala continental b a escala mundial. La Federaci Internacional de Nataci Amateur (FINA) s lrgan que regula la prctica del joc. El primer equip de waterpolo que es va crear a casa nostra va ser el Club Nataci Barcelona lany 1908. En els llibres dhistria daquest esport sexplica que va fer els primers passos pels voltants de lany 1870 al Regne Unit i que William Wilson en va redactar una normativa de joc. Ara, hi ha diverses hiptesis que intenten anar una mica ms enll, amb anterioritat a aquesta data, per cercar quins en devien ser els orgens ms remots. Una de les teories apunta la possibilitat que el nom sorgs del fet de jugar a laigua dos equips muntats damunt de barrils de fusta com si fossin cavalls i picant amb un pal una pilota, igual com es fa en el polo, i daqu el nom de waterpolo. Una altra explicaci probable situa les arrels de lesport en el rugbi, argumentant que desprs de disputar els partits els jugadors dels dos equips es remullaven conjuntament i es passaven la pilota en el riu, per la qual cosa se lhauria rebatejat en angls com a football in the water. Una tercera hiptesi troba una possible importaci de la paraula asitica pulu, que significa pilota, arran de la colonitzaci duta a terme pels anglesos a lndia. Fomentat en bona part pel ress meditic dels darrers xits dels equips nacionals, la prctica del waterpolo viu un moment dol entre els nostres nois i noies. Com a peculiaritats de lesport, cal esmentar que a les categories de benjam, alev i infantil els equips sn compostos per grups mixtos i que els partits es disputen en una superfcie de joc ms reduda de 25 metres de llargada per 12 damplada. La durada dels partits, per, s la mateixa que en els adults i, en el cas de les categories cadet i juvenil, els combinats dels equips deixen de ser mixtos. Cavall Fort, nm. 1086
44
Comprensi lectora
1. Tria la paraula correcta. El waterpolo s un esport Cada equip t El partit t La pilota s impulsada amb 2. Escriu tres normes que caracteritzen el waterpolo. (individual / collectiu). (sis / set) jugadors dins de la piscina. (dues / quatre) parts. (una m / un pal).
3. Ordena aquestes categories de menor a major edat dels participants. cadet - infantil - alev - benjam - juvenil 1. 4. 4. Encercla la resposta correcta. En quin segle es va redactar la primera normativa del waterpolo? a. Al segle XX. b. Al segle XIX. c. Al segle XI. Quin pas s linventor del waterpolo? a. Lndia. b. Anglaterra. c. Catalunya. Quant dura en total un partit de waterpolo? a. Trenta-dos minuts. b. Quarant-un minuts. c. Tres quarts dhora. 5. Copia les expressions del text que signifiquen: El waterpolo t actualment fora acceptaci entre els joves. Els mitjans de comunicaci han contribut a difondre aquest esport. 45 2. 5. 3.
Fitxa
14
Nom El Forat de Bul
Comprensi lectora
Data
Diu en Llus Llach que el nostre pas s petit, per t racons increbles on ens podem perdre i els quals molt poca gent coneix. Un daquests racons desconeguts s el Forat de Bul, un tram engorjat del riu Rialb envoltat de mgia i realment impressionant! La proposta s accedir al punt inferior del Forat de Bul, ja que el descens sencer s llarg i delicat i requereix coneixements tcnics i experincia. Si b el recorregut complet sinicia en lindret conegut com les Cots, on es filtra el riu fins a la font de Bul, en la qual el riu torna a brollar i creua un paisatge fronds, supera petits salts daigua i en algunes parts les parets verticals de lengorjat superen els dos-cents metres, el riu finalment desemboca a un tnel obert a la roca que sha de travessar, passat el qual el congost seixampla i que s on nosaltres arribarem des de baix. Laccs ms directe s per la carretera C-1412-b de Ponts a Tremp i trencant cap a Politg, en direcci a Peramola, per la carretera perimetral que es va fer amb el nou pant de Rialb, i abans del gran pont que creua el riu agafem la pista que puja a lesquerra parallela al riu Rialb fins al Mol Nou. Tamb hi podem arribar des del quilmetre 15,5 de la C-1412-b, agafant la pista asfaltada que surt de la collada de la Santa fins al Rialb i el Mol Nou. Desprs continuem per la pista que puja sempre a lesquerra del riu i deixem a lesquerra la pista principal que amb un revolt porta cap a la Masia Maaners (un bon lloc per anar a dinar). Seguint amunt per la pista, en bon estat al principi, aquesta es comena a complicar abans de la capella encimbellada de Sant Mart del Puig, que es mereix una visita aneu amb compte amb els barrancs i gaudiu de la vista del riu. Passada aquesta capella, un cotxe que no sigui tot terreny pot arribar una mica ms amunt, poc abans de la casa de Terrassola i en un revolt que travessa un petit torrent i per on una pista baixa a la dreta. Aqu podem aparcar el vehicle. Comencem a baixar per la pista de la dreta, que al cap duns tres-cents metres sacaba per donar pas a un cam que sendinsa entre la vegetaci i que ens portar en un mxim de deu minuts al riu Rialb. En aquest punt s millor creuar el riu i, tot i que es pot fer saltant les pedres, el ms adequat s anar preparats per fer-ho sense evitar de mullar-nos, ja que ms endavant, si el temps acompanya, podrem banyar-nos en els gorgs de ms amunt. Continuant amunt per la riba del riu, ara per la dreta, ben aviat arribarem a linici del misteris engorjat que, amb un gorg immens, convida a entrar-hi, amagant la sortida espectacular del Forat de Bul. La proposta inclou la possibilitat de portar una barca inflable per ajudar els ms menuts a passar el gorg i arribar a veure aquesta sortida del Forat de Bul, amb el tnel obert a la roca. Cal anar amb molt de compte i ser prudents amb lespai, ja que el riu pot ser perills i cal no molestar els escurons i altres salvatgines! En sortir de lengorjat sha de desfer cam, per ho podem fer tot baixant uns metres pel riu fins a tornar a trobar el cam que puja i que enllaa amb la pista que ms endavant ens retorna on hem deixat el vehicle. El riu Rialb, riu blanc del llat albus discorre en direcci sud i t tres parts clarament diferenciades (alt, mig i baix Rialb), de les quals la part del mig sengorja duna manera espectacular en lanomenat Forat de Bul, on convergeixen quatre torrents tot formant un indret espectacular. El descens del torrent no sha de fer mai abans, durant o desprs de pluges, ja que les crescudes poden convertir el passeig idllic en un infern, i en alguns punts del riu es formen remolins molt perillosos i coneguts per la gent del Rialb com a xucladors, pels imprudents i el bestiar que, diuen, shavia empassat el riu. Cavall Fort, nm. 1080 46
Comprensi lectora
1. Escriu un subttol per a cadascun dels pargrafs que formen el text. Primer pargraf: Segon pargraf: Tercer pargraf: Quart pargraf: 2. Separa en dues columnes els elements naturals dels elements en qu ha intervingut la m de lhome. congost - gorg - pista - torrent - pont - capella - barranc - masia Elements naturals Elements no naturals
3. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). Est prohibit banyar-se al riu Rialb perqu s perills. El Forat de Bul s un indret poc conegut. La collada de la Santa s un bon lloc per dinar. Lexcursi ha de fer-se amb un vehicle tot terreny. Al Forat de Bul conflueixen quatre torrents. Rialb vol dir riu blanc. 4. Busca en el text paraules sinnimes de les segents. baixada: esps: fruu: travessar: esquivar: enorme:
5. Encercla els adjectius que escauen al text que has llegit i explica per qu ho creus. argumentatiu - descriptiu - instructiu - narratiu - potic
47
Fitxa
15
Nom Burundi: junts tornem a comenar
Comprensi lectora
Data
Un tros de terra, aquest s el principal anhel. En un pas eminentment agrcola, on lorografia dibuixa un paisatge ondulat, marcat per nombrosos turons, algunes muntanyes i planes, i banyat per les suaus ribes del llac Tanganika, tenir una parcella de terra a la provncia de Makamba, al sud de Burundi, on treballem, pot significar escapar de la fam, assentar-se, tornar a comenar. Per a les nombroses famlies que tornen a les seves comunitats, aquest s lobjectiu. La guerra civil del 1993, que va sacsejar el pas durant ms de deu anys, va causar milers de vctimes, desapareguts i refugiats, i va llegar als burundians unes condicions socioeconmiques molt difcils. El procs de pau i la reconciliaci, iniciat el 2001 i culminat el 2005, han afavorit el retorn lent per progressiu de refugiats i desplaats interns que, a poc a poc, es reinstallen a les seves comunitats, situades als nombrosos turons que configuren el paisatge burundi, per reprendre les seves vides i seguir endavant. Vam tornar perqu vam veure que finalment arribava la pau, i perqu en un altre lloc no haurem tingut cap possibilitat en no disposar de terra per conrear, explica Isidonie Nahimana, una camperola que va tornar a Buga, el seu tur, el 2005, desprs de passar sis anys en un camp de desplaats. Sestima que, des del 2002, han tornat 350.000 persones refugiades a Tanznia. La tasca no s fcil. Burundi s el segon pas afric amb ms densitat de poblaci per quilmetre quadrat, la terra s escassa i no s tan generosa com temps enrere. A aix shi suma una important reducci del bestiar i unes condicions climatolgiques adverses. Aquestes circumstncies converteixen la seva poblaci en molt vulnerable, sobretot, nutricionalment. Quan vaig arribar el 2004 vaig comenar a conrear la terra, per passvem gana, recorda Maurice Ntarambirwa, que va tornar al tur de Mugumure des de Tanznia, on va fugir el 1993. La tasca dacci humanitria que portem a terme en aquesta regi est aconseguint que famlies com la dIsidonie i la de Maurice comencin a entreveure un futur millor. El nostre programa, iniciat el 2006, est aconseguint incrementar la producci i millorar la seva alimentaci, a travs de la prctica de tcniques agrcoles i ramaderes dissenyades per augmentar la fertilitat de la terra i recuperar la prdua danimals que van patir durant el conflicte. Mho explica Maurice, que assegura: Abans no veia el meu futur, per ara tinc una vaca, arbres fruiters i eines per conrear la terra, i estic convenut que guanyar diners amb els meus conreus. Burundi, amb una superfcie una mica ms petita que la de Galcia, no disposa de prou terra conreable per alimentar la seva poblaci. Les causes sn diverses, per principalment aix s degut a la forta pressi demogrfica i lexcessiva parcellaci de les explotacions, conseqncia del rgim tradicional dherncia, segons el qual cada fill bar ha de rebre una part del terreny del seu pare. Aix suposa un important obstacle per accedir a la propietat del sl i un augment dels litigis territorials, sobretot, amb la tornada massiva de refugiats. La provncia de Makamba s, a ms a ms, la segona del pas amb un nombre ms elevat de repatriats. Quan vaig tornar, la meva terra la conreava el meu oncle, que em va posar problemes per recuperar-la, mexplica Maurice, que haur desperar que el seu pare torni de Tanznia per reclamar la propietat o que la Comissi de Terres, creada pel Govern per resoldre aquestes disputes, dictamini a favor seu. Revista IO, nm. 8 48
Comprensi lectora
1. Completa aquestes informacions sobre Burundi. Continent: Relleu: Activitat econmica principal: Inici de la guerra civil: Final de la guerra civil: Pas que ha acollit els refugiats: Data dinici de la pau:
2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). Burundi no disposa de prou terra per alimentar la seva poblaci. Els refugiats van comenar a tornar a partir de lany 2002. El clima de Burundi s suau i benigne. Burundi s un pas molt gran. En tornar a Burundi, molts es troben que la seva terra est en mans daltres persones. 3. En qu consisteix lacci dajuda humanitria que duu a terme lorganitzaci Intermn Oxfam a Burundi?
4. Explica com ha influt la intervenci dIntermn Oxfam en la vida del Maurice.
5. Tria la resposta correcta. Lexpressi forta pressi demogrfica significa a. que la gent exigeix tenir terra per conrear. b. que hi ha molta poblaci per cada quilmetre quadrat. c. que el Govern no deixa tornar els refugiats perqu ja hi ha massa gent.
49
Fitxa
16
Nom Bestirium
Comprensi lectora
Data
Dos amics que vivien en una cabana a Puerto Morelos al Carib mexic van trobar a la seva porta un gos petaner amb ms fam que puces, i no en tenia pas poques. La bestiola no era gaire agraciada que diguem: barreja de tres colors, a ms de capgrs, tenia les potes tan curtes que en crrer balancejava el seu cos grassonet desquerra a dreta i de dreta a esquerra, fent la impressi que en qualsevol moment bolcaria. Els dos homes es van compadir de lanimal i el van adoptar, tot i que, a ms de poc afavorit, era ms aviat curt de gambals. Ensopegava contnuament amb els mobles, bordava de nit sense motiu, i en comptes de beure del platet llepava el terra de la dutxa. De dia passejava amunt i avall pel petit port, i les feia tan sonades que aviat va ser conegut com el gos ms ruc del poble, i encara que els seus amos li havien posat el nom de Firuls, els vens simplement lanomenaven Tonto. En Shedor i en Leo, els propietaris del gos, havien invertit tots els seus estalvis en aquella casa arran de mar. La planta baixa era una botiga on venien articles per a navegants i submarinistes, i al pis de dalt hi tenien la casa. El negoci anava fora b i, amb el temps, shavien acostumat a les bestieses den Firuls, que a ms de rosegar i pixar a tort i a dret, atreia totes les puces de la comarca. Un mat, els dos amics estaven installant un motor nou a una llanxa, quan van crrer la veu que lhurac Gilberto que estava arrasant ciutats senceres avanava cap al poble. Lexrcit va enviar tres camions per evacuar Puerto Morelos abans que sobrevingus la catstrofe. Desprs darreplegar quatre coses de primera necessitat, en Shedor i en Leo van buscar el gos per tot el poble sense xit. Preguntaven cabana per cabana si alg havia vist en Firuls, per la gent estava massa atrafegada i espantada per ocupar-se don parava el gos. s tan ruc que es ficar a lull de lhurac tan bon punt arribi va dir-los una vena mentre posava en un sac els pocs objectes de valor que tenia. Un sergent va crrer porta per porta i va obligar els habitants a sortir sense fer-se pregar ms, ja que el Gilberto era a tocar. Amonats pel futur de la seva casa i sense haver trobat el gos, els dos homes van pujar consternats al cami, i el vehicle va rodar sense aturar-se fins que van ser prou lluny de lrea de perill. A les deu de la nit, els habitants de Puerto Morelos van saber que lhurac shavia installat al bell mig del poble i no va parar de fer destrosses fins lendem. Extingit lhurac, els vens van poder retornar all on havien estat les seves cases, perqu el Gilberto no nhavia deixat ni una de dreta. En Shedor i en Leo van comprovar desesperats com la seva cabana de fusta havia desaparegut sota la sorra, ja que el terreny a prop del port era poc ferm i shi havia engolit la casa i tot el que contenia dun sol mos. Plorant per la prdua del seu habitatge i negoci, els dos amics van comenar a excavar aquell solar amb lesperana de recuperar part del material de la botiga, per noms van trobar un pantal tex, la porta dun armari i un parell de flotadors. Per de sobte es va produir un fenomen estrany: al terra shavia format un petit forat del qual va comenar a saltar sorra com si es tracts dun volc en miniatura i tot duna en va sortir el caparr tricolor den Firuls, que mirava sorprs els congregats. Aviat tot Puerto Morelos va arribar al lloc de la curiosa escena, i el ms vell del poble va explicar que els gossos, per instint, quan sapropa un hurac fan un cau prou gran per poder respirar i senterren fins que passa de llarg. A partir de llavors ning ms no va gosar anomenar-lo ruc. Francesc Miralles, Bestirium, Ed. Alfguara (adaptaci) 50
Comprensi lectora
1. Fes una descripci del Firuls.
2. Ordena els fets segents tal com passen en aquesta histria. Lexrcit evacua els habitants de Puerto Morelos. En Shedor i en Leo adopten un gos. Corre lalarma que sacosta un hurac. En Shedor i en Leo retroben el Firuls. El poble desapareix sota la sorra. La gent avalua els danys causats per lhurac. 3. Distingeix aquestes parts en el text que has llegit: plantejament, nus i desenlla. Plantejament: Nus: Desenlla:
4. A qu es dedicaven els amos del Firuls?
5. Contesta: Quina opini t la gent del poble del Firuls abans de lhurac? Quin fet provoca que canvin la manera de veure el gos?
6. Fes una llista de les coses de primera necessitat que creus que devien agafar en Shedor i en Leo quan van ser evacuats.
51
Fitxa
17
Nom Els ulls de laiguamoll
Comprensi lectora
Data
La resclosa havia creat una gran bassa, on els nois del poble anaven a banyar-se els clids matins destiu. Sovint hi duien algun entrep o alguna carmanyola amb menges fredes i hi passaven tot el dia, ajaats al sol o jugant amb laigua dola o arremolinada tot dibuixant-hi amplis esquitxs de bromera. Aleshores, els nois sestimaven ms la bassa que no pas el mar. La platja de Font-regalada, alguns quilmetres a llevant, era massa fonda i tradora per als seus jocs. I larena fina, gaireb etria, senganxava en els cossos salabrosos amb insistncia. No, la platja era reservada per a alguns dies assenyalats. Per a lendem de la Festa Major, quan moltes famlies shi adreaven en les velles tartanes farcides dembalums els ms moderns disposaven ja, per, dautombils de tercera m o dimmensos sidecars, on encabien fins i tot la sogra i el gos. I s que la platja requeria tot un altre ritual: el de carregar barnussos i tovalloles, immensos para-sols de barnilles dislocades, cntirs i cassoles i btes de vi gegantines la seva panxota animal sanava xuclant al llarg de la jornada. Per els dies de cada dia els nois preferien la bassa de la resclosa. I les seves mares tamb, perqu la sabien menys perillosa i menys carregada de tradoria, menys mrria, que no pas el mar. Ms enll de la resclosa, ms enll de la bifurcaci dels canals, ms enll dels camps darrs, sestenia, per, la frontera. Una ratlla perfectament identificable, tan gravada en el cervell de tots els vilatans que fins els ms petits podrien reconixer-la. Aquella era la lnia final, el finis terrae, el no-mans-land: aquell punt que gaireb mai ning no havia gosat traspassar. All comenava laiguamoll: unes desenes de vessanes on tot es capgirava sota els efectes dun terra entollat i duna aigua bruta. Perqu com deien els ms vells, Du no hi va arribar el tercer dia de la creaci, i va permetre que la terra hi continus confosa, perillosament barrejada amb les aiges. Ning no gosava endinsar-se en laiguamoll. Aquell era el cau de plantes monstruoses, insectvores, fins i tot carnvores. All es congriaven arramats, desenes desbarts de mosquits, de ressonncies paldiques. Era terra de febrades, de pares, de gent que havia perdut el seny. I era tamb el regne de les colobres i de tota mena de bsties de fiblada inguarible. La gent gran, quan shi acostava, se senyava un i cent cops i xiuxiuejava montonament tota mena doracions i encanteris i ho feien amb el cor duna pea, com sabent el gran risc que corrien. Nexplicaven de tots colors. Gossos endinsats per aquells rodals, que havien retornat, dies a venir, cara-xuclats, amb els cossos cadavrics, tot just amb lesma per dibuixar amb els ulls un darrer adu als seus amos. Nens que shi havien perdut i que, en ser descoberts, mostraven com shavien begut lenteniment. Noietes dolces, de cos esprimatxat i trets grcils, fiblades pel ver dalgun monstre desconegut o irreversiblement mossegades pel paludisme. Per el pitjor no era aix, ni de bon tros. El pitjor era la bstia, la Brvia: aquell animal mig sargantana i mig drag, de desenes de metres de llargada, que passejava el seu cos panxut i esmunyeds per les aiges ptrides i que, les nits de lluna plena, amollava un enfilall dudols esferedors. Agust Alcoberro, Els ulls de laiguamoll, Ed. Alfaguara (adaptaci) 52
Comprensi lectora
1. Busca en aquesta sopa de lletres vuit espais o recipients que poden contenir aigua i copia noms aquells que apareixen a la lectura. C S S E D G D I A A A M A R E T F U R S I U F D Z C A N A L G B A S S A G Y R D U V R E X N H T I F A S E A L T J R U G M P I S C I N A G H O D G O R R K E F J L W R F E F L W E K L C E X W E U S S L
2. Busca en el text paraules que signifiquin el mateix que les segents. por: monstre: calors: est: dol:
3. Marca amb una creu el que diu la gent del poble sobre laiguamoll. Les persones que hi han gosat entrar no nhan tornat. Les persones que hi han gosat entrar han perdut el seny. Les persones que hi han gosat entrar han perdut la parla. Les persones que hi han gosat entrar han mort al cap de poc temps. 4. Fes una llista de tots els ssers vius que habiten a laiguamoll.
Quins daquests ssers s versemblant que hi habitin? Quin no? Per qu?
5. Quina actitud supersticiosa trobem en aquest fragment?
53
Fitxa
18
Nom
Comprensi lectora
Data
La torre Eiffel podria haver estat construda a Barcelona

La torre Agbar erigida fa pocs anys a la plaa de les Glries de Barcelona ha esdevingut un dels smbols arquitectnics de la ciutat. Suneix aix a altres com la Sagrada Famlia, el monument a Cristfor Colom, la torre de Collserola o lArc de Triomf. Aquest ltim, per cert, un monument que podria no haver estat la gran obra smbol de lExposici Universal que el 1888 va tenir lloc a la capital catalana. I s que no hauria estat aix si els responsables municipals haguessin optat per la proposta que lenginyer Gustave Eiffel els va fer i que, en ser rebutjada, va trobar ms fortuna a Pars, un any desprs. Ara sembla impossible dissociar el perfil de la torre Eiffel de la capital francesa, per el cas s que Gustave Eiffel va presentar primer el seu projecte de torre als responsables de lAjuntament de Barcelona, perqu es construs en aquesta ciutat amb motiu de lExposici Universal del 1888. Per als responsables de lAjuntament barcelon els va semblar una construcci estranya i cara que no encaixaria a la ciutat. I en lloc daquesta possibilitat van optar per construir com a smbol de lesdeveniment lArc de Triomf, al passeig de Sant Joan. Desprs de la negativa del consistori barcelon, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de lExposici Universal de Pars, on es construiria lany 1889. Per en un primer moment tampoc a Pars les coses no van pintar fcils per al projecte de torre. Els responsables municipals parisencs van acceptar de construir-la malgrat que en principi pensaven que lhaurien de desmuntar una vegada acabada lexposici. Noms la voluntat popular va evitar que senderroqus. Per poc desprs, a la primera dcada del segle xx, els parisencs van mostrar un descontentament amb aquesta torre que va arribar a provocar que el Govern dons lordre de demolir-la. Amb tot, la seva gran i potent antena la va salvar, ja que rebia ones de rdio alemanyes que a la Primera Guerra Mundial servirien de gran ajuda als aliats. I aix, arran del rebuig de Barcelona, i malgrat les dificultats dels primers anys, la torre Eiffel acabaria convertint-se en un dels monuments smbols ms universals, lligat sempre a Frana, i concretament a Pars. La seva estructura va comenar a construir-se el 1887. Dos anys desprs serviria com a arc dentrada a lExposici Universal de Pars, una fira mundial organitzada per commemorar el centenari de la Revoluci Francesa. La torre es va inaugurar el 31 de mar de 1889 i es va obrir al pblic el 6 de maig daquell any. Spiens, juliol del 2008 54
Comprensi lectora
1. Digues qu va passar en cadascuna daquestes dates. 1789: 1887: 1888: 31 de mar de 1889: 6 de maig de 1889:
2. Quins arguments va donar lAjuntament de Barcelona per rebutjar el projecte dEiffel? Tenia un cost econmic excessiu. No tenien cap espai adequat per collocar-la. No sadeia amb lestil de la ciutat. El trobaven massa modern. No els agradava el material amb qu estaria construda. 3. Encercla lopci correcta per completar cada oraci. En comptes de la torre Eiffel, lAjuntament de Barcelona va fer construir a. la Sagrada Famlia. b. el monument a Cristfor Colom. c. lArc de Triomf. El govern francs no la va fer desmuntar perqu a. la feien servir com a antena de rdio durant la guerra. b. la gent es va manifestar en contra de lenderrocament. c. era ms car desmuntar-la que deixar-la dempeus. Gustave Eiffel era a. arquitecte. b. enginyer. c. artista. 4. Busca en el text paraules sinnimes de les segents. Ajuntament: Universal: Construda: Refusada: Celebrar:
5. El gentilici s un adjectiu que serveix per indicar lorigen o procedncia duna persona o una cosa. Busca els cinc gentilicis que apareixen a la lectura.
55
Fitxa
19
Nom El reciclatge
Comprensi lectora
Data
Som a principis dany, tot just estrenem amb bons propsits un nou calendari, el prleg del qual han estat dues setmanes de celebracions diverses. Un cop passat aquest perode curis, qu en queda a part de les bones intencions i les piles ben carregades? Doncs, per exemple, un gran increment en la quantitat de residus produts. Laugment de consum de cava i licors comporta la generaci duna gran quantitat dampolles de vidre, en els regals sutilitzen caixes i embalatges i els arbres de Nadal es converteixen en restes vegetals en acabar les festes. I aix en xifres significa que la producci de residus de vidre augmenta el 30% i la de paper-cartr el 25% respecte a la resta de lany. Qu hi podem fer nosaltres com a consumidors? Doncs podem comenar per entendre qu passa ms enll del contenidor un cop aboquem amb ms o menys fortuna el que ens sobra en el nostre devenir diari. Primer cal dir que els residus es poden dividir en quatre grans grups: municipals, industrials, ramaders i altres. En aquest article parlarem exclusicament dels municipals ja que sn sobre els que ms podem influir com a ciutadans. Tots hem sentit a parlar de les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) alguna vegada, i malgrat aix ens costa percebre que podem fer algunes coses ms per evitar lacumulaci de les nostres restes que destriar-ne les diferents parts de la millor manera que sabem. Per aix cal recordar que en lobjectiu de la disminuci de residus, el reciclatge s la tercera i darrera mida a prendre; la primera s la reducci del consum (el millor residu s aquell que no es produeix), i la segona la reutilitzaci, per ambdues depenen directament de la percepci social de limpacte del consum, s a dir, dentendre que contnuament estem generant residus. El reciclatge s un procs dutilitzaci de parts o elements dun article, tecnologia o aparell que en arribar al final de la seva vida til pot ser reutilitzat. Reciclar s, per tant, lacci de tornar a introduir en el cicle de producci i consum productes materials o parts daquests obtinguts de residus. Tamb es refereix a recuperar parts darticles que com a conjunt han arribat al final de la seva vida til, per que admeten un s addicional per a alguns dels seus components o elements. Des de finals dels anys vuitanta es va comenar a veure clar que lantic model danar enterrant tot all que feia nosa o el seu equivalent pirman danar cremant-ho tot en grans forns no era la soluci miraculosa que en altres temps ens havia semblat. La recollida selectiva es desenvolupa a Catalunya a partir duna llei que obliga la seva implantaci a tots els municipis de ms de 5.000 habitants, i de mica en mica, potser un xic obligats per la Uni Europea, hem anat aprofundint en la recuperaci i gesti, ens hem fet ms conscients que les nostres deixalles no desapareixen i hem fet responsable del residu a qui el produeix. Si saconsegueix no generar un residu, sestalvien recursos materials, sevita provocar efectes negatius sobre el medi i es disminueix la inversi desforos econmics per recollir-lo, recuperar-lo, tractar-lo i eliminar-lo. Una senzilla per efectiva acci per evitar lexcs denvasos s buscar els productes a granel, reutilitzar les bosses de plstic o utilitzar-ne de tela, i posar un preu imaginari (diguem per exemple 5 cntims) a cada bossa o envs que un cop consumit el producte que cont llencem. Aquestes tan sols sn petites accions; segur que parant atenci al que llencem a les escombraries en trobem un munt ms, com ara ser ms responsables del nostre rastre, les nostres deixalles, tant a casa com a la muntanya. Natura i aventura, nm. 13 (adaptaci) 56
Comprensi lectora
1. Quina classificaci fa larticle dels residus?
2. Explica qu volen dir aquestes paraules que comencen per erra. Reduir: Reutilitzar: Reciclar:
3. Escriu tres mesures que tu o la teva famlia podeu aplicar per evitar lexcs denvasos.
4. Qu es feia abans amb els residus que es produen?
5. Segur que prop de casa teva hi ha uns contenidors per abocar-hi les deixalles. Observals b i completa la taula. Color del contenidor Tipus de deixalla
Coneixes algun altre tipus de contenidor? Com s? Qu shi aboca?
6. Com sanomena el fet de llenar cada deixalla al seu contenidor? a. Recollida selectiva. b. Reciclatge. c. Punt verd.
57
Fitxa
20
Nom Desprs del terratrmol
Comprensi lectora
Data
La Mariana, de nou anys, estava fent els deures de lescola quan va sentir que el terra tremolava, i va sentir una por immensa. La seva germana, Yara, de set anys, va comenar a plorar i cridar quan tot es va tornar fosc, i s que en dos minuts van patir tres terratrmols. Era el 15 dagost del 2007, una mica desprs de les sis de la tarda, al centre-oest de Per. La Mariana i la Yara viuen a San Antonio de Salas, un poblat on viuen unes dues-centes famlies. Aquell dia van perdre les seves cases i a hores dara noms nhi ha cinquanta de construdes. La resta de famlies encara viuen en tendes de plstic, sense bany, ni cuina, ni llum. Per de mica en mica van solucionant els problemes: van recuperar matalassos i mobles, les dones cuinen per a tota la comunitat, tenen un dipsit daigua i les noves llars es van aixecant amb material ms resistent. La Mariana i la Yara recorden perfectament qu va passar, i les paraules que ms repeteixen sn por i foscor. Era hivern i feia fred, diuen. La seva mare, Edite, reconeix que aquesta angoixa no s exclusiva dels ms petits. Ella tamb va patir, per havia dencarregar-se de les nenes i den Misael Aaron, que llavors tenia mesos, i va aconseguir unir-los a tots mentre esperaven que passs el malson. El pare de la famlia, el Mariano, venia de treballar del seu camp darrs quan va notar que la seva moto es movia massa. Al principi pensava que no funcionava b, per quan vaig veure que era un terratrmol vaig pensar: rpid cap a casa. No s com vaig arribar sencer, explica. Sovint recorden aquella tarda tret del petit, que s el ms feli i la recreen una vegada i una altra, per tots tenen fora per continuar endavant. Hi havia molta pols, brutcia. Els nens estaven espantats. Havem de recuperar el mxim de coses possible... Els pares vam decidir que el primer que havem de reconstruir era lescola, perqu els nens estiguessin ocupats i recuperessin la normalitat al ms aviat possible. I aix ho van fer, grcies a lajuda duna organitzaci que va arribar a San Antonio de Salas per ajudar a construir les cases. Es diu Esperana Sense Fronteres i s de Valncia, tot i que treballa a diferents parts del mn. Les primeres setmanes desprs del terratrmol van passar gana, perqu moltes botigues es van buidar i fins i tot van apujar els preus. Per aix moltes organitzacions i tamb el Govern de Per van preparar paquets de menjar durant els primers mesos. LEdite, que s qui sencarregava de la cuina, s qui ms recorda aquells moments: No hi havia res, buscvem llet per al beb; qualsevol cosa, perqu no tenem res. Anvem dun lloc a un altre. Era desesperant. Avui la situaci s ben diferent i dna goig sentir la Yara desprs de dinar: Moltes grcies, he acabat amb la panxa plena. LEdite s ben optimista; no perd el temps en queixes, sin que treballa amb les seves venes. El terratrmol ens ha unit, assegura, i s que les dones es van organitzar per cuinar en torns de tres en tres de dilluns a divendres, amb grans olles, i aix estalviaven temps i diners. Un altre dia molt especial a Salas va ser la inauguraci de les noves cases, a finals de gener. La nit anterior van decorar entrada, portes i finestres per al gran moment, que consistia a trencar una ampolla de xampany. Tenien pocs mobles, per encara es van salvar televisors i equips de msica, com va passar a la casa de la Mariana i la Yara, que estaven ben rialleres perqu ja podien menjar a taula i veure la tele al sof. Un cop ms, va ser un exemple de com superar les dificultats i continuar endavant, per encara queda molta feina per fer. Hi ha llocs de Salas on encara no ha arribat el ciment i les famlies viuen totes juntes en una mena de tenda de campanya. Treballen amb lobjectiu que a finals daquest any tothom tingui un sostre per viure i aix poder deixar enrere les incomoditats amb qu viuen. Cavall Fort, nm. 1107 (adaptaci) 58
Comprensi lectora
1. Contesta: En quina data es va produir el terratrmol? Quina estaci era? Com texpliques que puguin ser certes les dues respostes anteriors? Quant de temps va passar abans no van poder inaugurar les noves cases? Com es diu lONG que va ajudar-hi? Quin s ledifici que va tenir ms prioritat a lhora de ser reconstrut?
2. Qu feien aquestes persones quan va comenar el terratrmol? La Mariana: El seu pare: 3. Fes una descripci de com timagines que va quedar San Antonio de Salas desprs del terratrmol.
4. Explica per qu lEdite diu que el terratrmol va unir la gent.
5. Encercla les paraules que serveixen per definir els sentiments de la gent de San Antonio de Salas durant el terratrmol. Si cal consulta el diccionari. desesperaci - impotncia - cansament - terror - impunitat - para
59
Fitxa
21
Nom Lofici del cuir
Comprensi lectora
Data
Caminar amb una bona sabata feta amb autntica pell danimal (vaca o ovella) permet que el peu transpiri de la manera ms saludable. Per, perqu una pell pugui prendre forma de sabata, cintur o bossa, ha de passar abans per laventura de ladobament. Els adobers preparen la pell que a lescorxador se separa de la carn. Es tracta dun reciclatge autntic i dun interessant procs artesanal que, com qualsevol altra activitat tradicional, ha anat perdent empenta. Per en algunes ciutats com Vic o Igualada, encara roden amb fora els bombos dadob. En els millors temps, a Igualada hi havia 200 adobers. En els seus inicis, la feina dadobar pell era molt dura. Es feia tot a m i el procs passava per tres oficis diferents: blanquer, adober i assaonador. Passejant pel carrer Sant Antoni de Baix, a Igualada, es percep el sabor duna altra poca, quan larquitectura, sbria i austera, va aixecar espais pensats per al treball. Entrades mplies que donen al carrer del Rec, protagonista del tra urbanstic en aquest vessant sud de la ciutat, mostren interiors lliures dentrebancs, adequats per a la maquinria i que permeten el trfec dels cuirs i els productes per tractar-los, amunt i avall. En aquest espai giren els bombos. Sn com enormes rentadores en qu les pells es barregen en el seu primer tractament per a ladob. El soroll daquestes voltes de bombo se sent des del carrer i recorda al caminant que som al barri de les adoberies, el qual va nixer apegat al rec. Aquest rec venia dun antic mol i es va acabar convertint en un canal industrial, per la necessitat daigua de les adoberies que fins al 1906 no van comenar a introduir els bombos que havien destalviar temps i duresa a la feina de ladober. Fins a la primera dcada del segle xx, les pells arribades de lescorxador shavien de sotmetre a una barreja de cal i aigua. Aquella feina la feien els blanquers (per aix a Igualada als qui tenen aquest ofici avui sels anomena indiferentment blanquers o adobers). La cal aleshores hi havia moltes fonts de cal viva a la comarca feia que sobrs larrel del pl i aix permetia separar-lo de la pell. Del pas segent, se nencarregava ladober. Es treballava al soterrani de les cases, on hi havia uns grans clots on es posava lescora de diferents tipus darbres. Com si es tracts duna lasanya, sanaven alternant una capa de pell i, a sobre, una descora, i aix successivament. Al final shi tirava aigua i, segons el gruix, les pells quedaven aix adobades com a mnim tres mesos. El tercer pas de ladob, tal com es feia tradicionalment, corresponia a lassaonador. Treballava les pells al carrer o vora el rec. Estirava les pells, els eliminava totes les arrugues amb unes eines especials i les untava amb greix danimal: el sa, que donava nom a la feina de lassaonador. Aix es donava flexibilitat al material. Penjades als porxos de les cases, sense que els pogus tocar el sol directe, les pells sacabaven dassecar, safinaven i ja quedaven llestes per vendre als fabricants de sabates o de guarniments danimals. Sn maneres de fer que pertanyen a la histria de tres oficis que la industrialitzaci va reduir a un de sol, simplificant, mecanitzant i higienitzant el procs. Descobrir Catalunya, nm. 128
60
Comprensi lectora
1. Ordena els passos que segueix el procs de transformaci de la pell. Les pells se sotmeten a una barreja de cal i aigua. Les pells sassequen. Salternen capes de pell i descora. Se separa la pell de la carn. Les pells es venen als fabricants de sabates. La pell sestira i sunta amb greix animal. Sadoben les pells amb aigua almenys tres mesos. 2. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). Per assecar les pells conv posar-les al sol. Vic i Manresa sn les ciutats amb ms tradici en el treball del cuir. Per preparar la pell intervenen tres oficis diferents. El sa servia per donar flexibilitat a la pell. Fer poder realitzar tot el procs dadobament calia una gran quantitat daigua. 3. Explica en qu consistia la feina... ...del blanquer: ...de ladober: ...de lassaonador:
4. Qu va suposar la introducci del bombo en lofici dadober?
5. Al ttol daquest article apareix la paraula cuir. Saps qu significa?
6. Busca a la lectura un antnim de les paraules segents. artesanal: fals: ple: insalubre: 61
Anlisi gramatical
1. Loraci i la frase 2. La concordana. El subjecte ellptic 3. Tipus doracions 4. El nom: nucli del sintagma nominal 5. Els complements nominals. Determinants 6. Les propietats textuals 7. El verb: nucli del sintagma verbal. Verbs impersonals 8. Verbs transitius i intransitius 9. Perfrasis verbals (I) 10. Perfrasis verbals (II) 11. Verbs regulars i irregulars 12. El complement directe. Substituci pronominal 13. El complement indirecte. Substituci pronominal 14. El complement circumstancial. Substituci pronominal 15. Latribut. Substituci pronominal
Fitxa
1
Nom
Anlisi gramatical
Data
Loraci i la frase
1. Digues si els enunciats segents sn oracions o frases. Endavant! La pilota de ping-pong est abonyegada. Pa de pessic amb pinyons i xocolata. Espereu-vos. Hi ha un gos enorme a lentrada. Festa de gegants i capgrossos diumenge 14 de juny.
2. Transforma aquestes frases en oracions. Silenci! Molt agrats. Quina alegria tan gran!
3. Contesta aquesta pregunta primer amb una frase i desprs amb una oraci. Quants dibuixos shan presentat al concurs, aquest any? Frase: Oraci:
4. Llegeix aquest text i subratlla les frases de color vermell i les oracions de color blau. El davanter de lequip local fa una passada llarga cap a lesquerra. Lequip contrari es tanca a lrea. El jugador que t la pilota intenta centrar. Falta del defensa! Se sent el xiulet de lrbitre. Penal! Ha marcat penal! El capit situa la pilota. El porter es prepara. Quins nervis! Tot lestadi est en silenci. Sallunya de la pilota. Lrbitre xiula. Un xut ben collocat... Goool!!!! Una cridria eixordadora saixeca per sobre dels nostres caps. Un a zero. Visca!! 64
Fitxa
2
Nom
Anlisi gramatical
Data
La concordana. El subjecte ellptic

1. Digues quin s el subjecte i el predicat de cada oraci. Els vens es van reunir amb el regidor de medi ambient. Subjecte: Predicat: Magrada la llet calenta amb xocolata en pols. Subjecte: Predicat: Cada estiu ens visiten molts turistes alemanys. Subjecte: Predicat: El calaix de la taula de la cuina est encallat. Subjecte: Predicat:
2. Les oracions segents tenen un subjecte ellptic. Escriu-lo. Dem estrenar el vestit de floretes. ( No tinc gaire gana. ( Thas pres el xarop contra la tos? ( Han quedat classificats per a la final de la copa. ( Us voleu quedar a sopar? ( ) ) ) ) ) Esperem notcies del seu estat de salut. ( )
3. Completa aquests subjectes amb un predicat que hi concordi. Aquest problema Els alumnes Tu i els teus germans Jo Laigua de laixeta
4. Contesta. Quin s el nucli del subjecte? Quin s el nucli del predicat?

65
Fitxa
3
Nom
Anlisi gramatical
Data
Tipus doracions
1. Digues quin tipus doracions sn les segents: Em sap molt de greu tot el que ha passat. Fa tres mesos que no plou. Magradaria tenir una mica ms de temps lliure. No trepitgeu la gespa. Quin curs est fent? Potser tornaran abans del que estava previst.
2. Contesta: Quins tipus doracions es tanquen o es poden tancar amb un signe dadmiraci?
Quins tipus doracions es tanquen o es poden tancar amb un punt final?
Per a quin tipus doraci es reserva el signe dinterrogaci?
3. Escriu un dileg en qu hi hagi almenys una oraci de cadascun dels tipus que has estudiat.
66
Fitxa
4
Nom
Anlisi gramatical
Data
El nom: nucli del sintagma nominal

1. Encercla el nucli dels sintagmes nominals subratllats. La piscina municipal t un trampol magnfic. Hi havia tres senyores fent petar la xerrada. El Manel ha guanyat el campionat de ping-pong. Em vaig comprar uns pantalons de pana.
2. Aquestes oracions tenen els sintagmes nominals subratllats. Copia el que fa de subjecte. El Jofre va marcar dos gols a la primera part. Cada estiu, lAnna passa les vacances a Montbri. Aquesta tarda vindran els avis. El meu germ ha vist la Llusa pel carrer.
3. Relaciona els elements de les tres columnes per formar sintagmes nominals i copials. Determinants uns el l alguna les nostres Nuclis companyes paraula pasts ous aigua Complements freda ferrats de classe amable de xocolata
4. Completa aquests sintagmes nominals tenint en compte la concordana. Dues llibre Aquelles fotografies Un La meva . . bessona. 67 molt brillants. .
Fitxa
5
Nom
Anlisi gramatical
Data
Els complements nominals. Determinants

1. Subratlla els sintagmes nominals que contenen aquestes oracions i encerclan el nucli. Aquesta tarda a la televisi han fet un documental sobre taurons molt interessant. La mare es queixa que el preu del menjar sha apujat molt. Els grans felins viuen a la sabana africana. Prepararem un pasts de xocolata per celebrar el seu aniversari.
2. Completa els sintagmes nominals daquestes oracions amb determinants i complements. pobles jugadors capsa amics no tenen escola. sn molt rpids. s per a tu. mhan convidat a la festa.
3. Completa aquests sintagmes nominals amb un nom. El El Les La meva Aquells de la via tres est avariat. de la flauta travessera s molt agradable. destiu sn les ms llargues. gran estudia infermeria. de fusta estan trencats.
4. Allarga aquests sintagmes nominals amb un adjectiu i amb un complement format per prep + SN. Magrada molt la coca La porta Van comprar un record La Clia t una planta / / / / no tanca b. per als avis. al menjador. .
5. Completa aquesta oraci amb una frase que faci de complement del nom. Tots els alumnes sense pati. 68 es quedaran
Fitxa
6
Nom
Anlisi gramatical
Data
Les propietats textuals

1. Ordena les oracions segents per obtenir un text coherent. a. Aix s que s una sensaci horrible, buscar aire sense saber si aconseguirs respirar. b. Tinc molta prctica a caure de cavalls, i s com relaxar-me i rodar. c. Vaig caure on volia, per ms fort del que em pensava. d. Tot i aix, vaig perdre la respiraci. e. La moto va picar a terra amb fora i ens vam separar: ella cap a un costat i jo cap a laltre. 1. 2. 3. 4. 5.
2. Completa aquest fragment amb els enllaos del requadre i obtindrs un text cohesionat. perqu - i - sempre - Per aix - potser - que - amb - I aix que - tamb - Tampoc van amb frac armilla a vegades surten a les pellcules. I es blanca com els senyorassos banyen vestits aix, detiqueta; no com els nens i les nenes, que es fiquen al mar gaireb despullats. no fan com els ssos blancs, que es banyen amb abric de pell, perqu al seu pas fa molt fred. els pingins viuen en pasos freds. els que han de viure a Barcelona al parc sempre sestan remullant, i a lestiu no se la passen gaire b. Dels pingins tamb perqu no saben volar, o potser en diuen ocells beneits, miren amb uns ulls parats i caminen poca grcia. Els pingins sn molt elegants:
3. Escriu a sota de cada text si correspon a una situaci formal o informal. Hola, collegues! Que guai que estiguem tots aqu! Ens espera una bona festassa! Benvinguts tots i totes a la festa de final de curs. Gaudiu-ne molt. Moltes grcies per haver vingut.
69
Fitxa
7
Nom
Anlisi gramatical
Data
El verb: nucli del sintagma verbal. Verbs impersonals

1. Subratlla els sintagmes verbals que contenen aquestes oracions i encerclan el nucli. En Mart i la Gemma es barallen tot el dia. Lvia del Pere li fa una bufanda. La Raquel porta la cama enguixada. El gos dels vens del tercer borda tota la nit.
2. Marca amb una creu les oracions que contenen un verb impersonal. Hi havia un munt de brossa acumulada. Heu apagat el llum de la cuina? Van anunciar fortes pluges per al cap de setmana. Ha nevat molt al Pirineu. Sento el vent a travs de la finestra. La Maria encara no hi ha anat.
3. Escriu una oraci amb un verb en forma personal i una altra en forma impersonal per a cadascuna daquestes imatges. Fixat en lexemple.
Plou. / La gent porta paraigua.
4. Escriu en plural aquestes oracions. Hi havia una senyora comprant una planta. Hi haur la teva germana? La farmacutica mha dit que no hi ha la crema que havia demanat.
70
Fitxa
8
Nom
Anlisi gramatical
Data
Verbs transitius i intransitius

1. Completa aquestes oracions amb un complement directe. LAgns estudia LHctor infla La nova companya de classe porta Aquesta pagesa ven
2. Subratlla els complements directes que trobis en aquestes oracions. El davanter xuta la pilota amb fora contra la porteria contrria. Els boletaires ensenyaven cofois els cistells plens de bolets. Els fulls de les autoritzacions, ha perdut la tutora. Renteu-vos les mans abans de menjar.
3. Digues si el verb subratllat en cada oraci s transitiu o intransitiu. En Joan sentrena per crrer la mitja marat. Menja tan de pressa que algun dia li pendr mal. La meva mare acostuma a comprar divendres a la tarda. Has de beure molta aigua per no tenir problemes de rony. Estudio sempre abans de sopar.
4 Escriu una oraci amb cadascun dels verbs de lexercici anterior en qu sigui transitiu si era intransitiu i al revs.
5. Completa les oracions en qu el verb necessiti complementar el seu significat amb un complement directe. Laigua rajava Els pares ens van comunicar LErnest es va aturar La guia va explicar 71
Fitxa
9
Nom
Anlisi gramatical
Data
Perfrasis verbals (I)

1. Classifica les formes verbals segents a la columna que els pertoqui. vam saber - he jugat - he de respondre - vaig conixer - has vist - estic cantant van dir - van a patinar - havem de sortir - hem entrat - vau fer - ha participat
Temps compostos
Temps perifrstics
Perfrasis verbals
2. Localitza les perfrasis verbals daquestes oracions. Subratllan el verb principal i encerclan lauxiliar. Va comenar a ploure quan sortem de casa. Els nens van recollint pinyes per cremar-les a la llar de foc. Cadasc sha de fer crrec de les seves coses. Cal respectar les opinions de tothom. Heu de fer punxa als llapis. Les obres del nou poliesportiu van avanant a bon ritme.
3. Canvia el verb en imperatiu daquestes oracions per una perfrasi que expressi obligaci. Copieu lenunciat de les activitats. Rentat les dents desprs de menjar. Prenguis aquest medicament cada vuit hores. Feu silenci.
4. Escriu una oraci utilitzant una perfrasi que expressi durada.
72
Fitxa
10
Nom
Anlisi gramatical
Data
Perfrasis verbals (II)

1. Relaciona cada oraci amb la noci que expressa segons la perfrasi verbal que cont. a. b. c. d. e. f. g. h. i. Ens acaben de dir la nota de socials. Anvem a sortir ara mateix. Deuen ser al vestidor. Dem em posar a fer el treball de naturals. Cal dur el gos lligat. Afanyat: est a punt de ploure. Estic mirant per la finestra. Encara que lavisin ell continua fent el que li sembla. Ens han dit que hem de participar en el concurs. 1. 2. 3. 4. 5. 6. a. b. c. d. e. f. g. h. i. Obligaci Probabilitat Imminncia Durada Inici Anterioritat . . . . . . . . .
Expressa Expressa Expressa Expressa Expressa Expressa Expressa Expressa Expressa
2. Les perfrasis dobligaci que tens a continuaci no sn correctes en catal. Corregeixles utilitzant una perfrasi correcta. Tenim que fer les proves de la gimcana rpidament. No hi ha que fer-li cas: s un exagerat. Nhi ha que entrar per la porta lateral. La mare mha dit que tinc que acompanyar el meu germ a la piscina.
73
Fitxa
11
Nom
Anlisi gramatical
Data
Verbs regulars i irregulars

1. Separa larrel i la terminaci de cadascuna de les formes verbals segents. ballo balles balla ballem balleu ballen dormo dorms dorm dormim dormiu dormen
ball-o
temo tems tem temem temeu temen serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen
Contesta:
Les formes verbals anteriors mantenen sempre la mateixa arrel? Com es diuen aquests verbs?
2. Conjuga el present dindicatiu dels verbs voler i escriure. Voler Escriure
Contesta:
Qu has observat? Quina mena de verbs sn voler i escriure? 74

Fitxa
12
Nom
Anlisi gramatical
Data
El complement directe. Substituci pronominal

1. Subratlla els complements directes que trobis en aquestes oracions. LAnna estudiar Farmcia com el seu pare. Han tret les taules a fora al passads. El cel amenava pluja aquell mat dhivern. Van donar els premis als guanyadors en un acte molt emotiu. Primerament hem de solucionar unes quantes coses.
2. Encercla els pronoms que poden substituir el complement directe. les en hi em us li et es ho la el els
3. Torna a escriure aquestes oracions substituint el pronom feble subratllat per un complement directe que shi adigui. Nhe comprat unes de molt bones. En Pere se les va enganxar totes a la carpeta. A mi, la Marta no mho va dir. Deixa-mel, sisplau. Ahir els vaig acabar de desar a les capses.
4. Subratlla el complement directe i substitueix-lo per un pronom feble. La mare va portar tres garrafes daigua del supermercat. La tutora ha dit que aquest any les colnies seran ms llargues. Vaig deixar els llibres damunt de la taula de la bibliotecria. Ahir vaig veure el Sergi al poliesportiu. 75
Fitxa
13
Nom
Anlisi gramatical
Data
El complement indirecte. Substituci pronominal

1. Subratlla els complements indirectes que trobis en aquestes oracions. Has preparat el berenar als nens? Ens presentarem a casa seva i donarem una bona sorpresa a lvia. Tu vas recomanar aquest llibre a mi. Guardarem una cadira a la mare. Hem danar a portar aquests papers al conserge. Facilitarem les dades a vosaltres.
2. Torna a escriure les oracions de lexercici anterior substituint el complement indirecte per un pronom feble.
3. Transforma aquestes oracions imperatives negatives en afirmatives. No els digueu que hem vingut No li deixis veure les respostes Qu has observat?
4. Corregeix en aquestes oracions ls de pronoms amb funci de complement indirecte, quan calgui. No pateixis avui mateix sho dono. Als pares sempre sels hi ha de dir la veritat. Vol donar-lis la sorpesa ella personalment. 76
Fitxa
14
Nom
Anlisi gramatical
Data
El complement circumstancial. Substituci pronominal

1. Subratlla els complements circumstancials de cada oraci i indica quin tipus de circumstncia expressen. No entris a casa amb les vambes plenes de fang. A la classe treballem molt amb la calculadora. El diumenge va anar a crrer per la platja amb el seu gos. Efectivament el treball shavia de fer a m.
2. Classifica els complements circumstancials de lexercici anterior segons la seva estructura. Adverbi Locuci adverbial SN prep + SN
3. Completa les oracions segents amb un complement circumstancial del tipus que sindica entre parntesis. La Carme toca el viol El fotgraf arribar Han deixat les disfresses (manera). (temps). (lloc).
4. Substitueix els complements circumstancials subratllats per un pronom feble. Mhe deixat la jaqueta al gimns. La Laura i el Marc es porten malament a classe dangls. Sortirem de casa a les onze. Sempre contesta amb educaci. Vnen del parc molt bruts.
77
Fitxa
15
Nom
Anlisi gramatical
Data
Latribut. Substituci pronominal

1. Assenyala el subjecte i latribut daquestes oracions. Aquest nvol sembla un cocodril. La Margarida est enfebrada. El meu gat s molt net. Desprs de tres voltes al camp estic cansat. El meu avi era ferroviari.
2. Completa aquestes oracions amb un atribut que tingui lestructura que sindica entre parntesis. La nova mestra de msica s Aquell dia jo estava Aquesta planta sembla El Xavier semblava (GN) (Adj) (prep + GN) (que + oraci)
3. Substitueix els pronoms febles amb funci datribut per una estructura que faci la mateixa funci. Aquestes noies les sn. Els arbres del parc no ho sn. La histria ho era. La meva s que ls.
4. Substitueix els atributs daquestes oracions per un pronom feble. Aquests claus sn massa llargs. En Marc no sembla gaire simptic. Aquest sof s el ms cmode. Aquest quadre de Mir s el que van robar. 78
Treballs en grup
1. Animar la lectura 2. Dramatitzaci duna rondalla 3. Narraci focalitzada 4. Preparar un programa radiofnic 5. Preparar unes normes de convivncia 6. Fer un reportatge 7. Inventar un concurs televisiu 8. Fer una fitxa de documentaci 9. Preparar un recital potic 10. Fer un anunci publicitari 11. Preparar un viatge 12. Preparar un telenotcies
Treballs en grup
1. Animar la lectura 1. Formeu grups de tres membres. Cada equip escollir un llibre per parlar-ne i es comprometr a tenir-lo llegit per a una data determinada. 2. Un cop llegit el llibre, els membres del grup us reunireu per resumir-ne el contingut i buscar arguments per tal de convncer la resta de la classe que val la pena llegir-lo. 3. Feu una fitxa en qu hi consti el ttol, lautor o autora, leditorial, un breu resum de largument i la crtica que en feu. Fotocopieu-la i passeu-la als vostres companys en el moment de la presentaci. 4. Prepareu la presentaci. Repartiu-vos el que dir cadasc i assageu-la.
2. Dramatitzaci duna rondalla 1. Llegiu la rondalla popular El rector i els lladres. El rector i els lladres Aix era i no era un rector que anava amb la seva mula des de Ribelles cap a Guardiola. Llavors, uns lladres li sortiren a lencontre i li robaren els diners que duia i la mula. Tamb li feren jurar que no ho diria a cap home ni a cap dona. I un bon dia, estant el capell dient la missa, vei els saltejadors, que shavien situat sota el plpit. Llavors, aprofit el moment del prefaci per cantar-ne la melodia, per amb la lletra segent: Un dia de matinada, anant cap a Guardiola, em furtaren els cabals i una mula molt bona. Em feren jurar per Du no dir-ho a home ni a dona. A Vs ho dic, Pare Etern, que no sou home ni dona. Agafeu els rapinyers que sn a sota la trona! Daquesta manera van poder agafar els lladres. 2. Formeu grups de sis persones com a mnim. Inventeu-vos els dilegs i repartiuvos els papers de manera que cada membre del grup hi intervingui, almenys, una vegada. 3. Assageu i representeu la rondalla com si fos una obra de teatre.
3. Narraci focalitzada 1. Feu grups de quatre alumnes. 2. Cadasc representar un dels personatges del conte popular La Caputxeta Vermella i explicar la histria com si el fos. 80
Treballs en grup
4. Preparar un programa radiofnic 1. Feu grups de quatre alumnes. 2. Escolteu programes informatius de rdio i anoteu lestructura que tenen: presentaci de les notcies en blocs, alternana de locutors, etc. 3. Llegiu el diari dun dia determinat i extraieu-ne les deu o dotze notcies principals. 4. Elaboreu un gui radiofnic amb les diferents notcies generals, esportives i del temps. Repartiu-vos els papers de manera que tots quatre participeu en la lectura. 5. Enregistreu les notcies que heu redactat. Podeu incorporar-hi la sintonia dalguna emissora coneguda al principi, al final i per canviar de bloc de notcies. 6. Deixeu sentir lenregistrament a la resta de companys. 5. Preparar unes normes de convivncia 1. Formeu equips de sis membres. Cada equip escollir un mbit de convivncia, per exemple laula, la biblioteca, el menjador, el pati... 2. Cada equip aprovar i redactar les seves normes. Per fer-ho establiu un debat entre els membres, poseu les normes en com i desprs seleccioneu-ne algunes. 3. Un portaveu de cada equip presentar les normes a la resta de la classe perqu siguin discutides i aprobades per tots. 6. Fer un reportatge 1. Feu grups de cinc o sis persones i trieu un tema dactualitat entre tots. 2. Busqueu informaci, dades i imatges verdiques. 3. Penseu si hi ha alguna persona a qui pugueu entrevistar. 4. Descriviu els llocs i les persones. No us descuideu que el reportatge respon a les preguntes qu, qui, on, quan, com i per qu. 5. Redacteu el reportatge sense oblidar-vos de fer servir un to personal.
81
Treballs en grup
7. Inventar un concurs televisiu 1. Feu grups de quatre. 2. Inventeu-vos un concurs televisiu. Heu de tenir en compte aspectes com els segents: Nombre de participants i si sn individuals, per parelles, etc. Tipus de proves: coneixements de vocabulari, cultura general, actualitat, operacions matemtiques, proves denginy, endevinalles, jeroglfics, etc. Desenvolupament del concurs: fases, eliminatries, sistema de puntuaci, premis, etc. Paper del presentador. 3. Prepareu les proves concretes amb les solucions corresponents. Penseu quines respostes donareu per vlides i qu fareu en cas de dubte. 4. Proposeu el concurs a la resta de la classe, de manera que uns companys participin en el concurs i uns altres facin de pblic. Hi ha la possibilitat de rebotar les preguntes no resoltes al pblic. Abans de comenar, deixeu ben clares les normes del joc.
8. Fer una fitxa de documentaci 1. Feu grups de quatre i trieu un animal sobre el qual elaborareu una fitxa de documentaci. 2. Recolliu informaci sobre lanimal triat. 3. Escriviu la fitxa seguint aquest model. Tema Nota Font Comentari 4. El tema es correspon a lanimal que heu escollit. La nota s la informaci que recollim, resumida i que reculli noms all que sigui especialment interessant. La font o les fonts sn les obres que heu consultat per obtenir informaci; ha de constar-hi el ttol i lautor. El comentari s una breu anotaci personal.
9. Preparar un recital potic 1. Feu grups de quatre persones. 2. Trieu un poema de quatre estrofes. Fixeu-vos b en la puntuaci i busqueu les paraules que no entengueu. 3. Reciteu cadasc de vosaltres una estrofa del poema. 82
Treballs en grup
10. Fer un anunci publicitari 1. Feu grups de quatre o cinc persones. 2. Trieu un grup dedat: nens, adolescents, joves, adults, avis. 3. Penseu en un producte adreat a ledat triada i elaboreu-ne un anunci per ser transms per la rdio. 4. Mireu que el missatge sigui original, expressiu, atractiu i impactant. 5. Inventeu-vos tamb leslgan que acompanyar lanunci. 11. Preparar un viatge 1. Tota la classe prepareu un viatge per Europa. 2. Trieu tres ciutats que voldreu visitar. 3. Escolliu els mitjans de transport que utilitzareu i informeu-vos dels horaris. 5. Feu un itinerari del viatge. 6. Busqueu informaci sobre la histria de les ciutats escollides.
12. Preparar un telenotcies 1. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup socupar duna secci diferent: Notcies internacionals Notcies nacionals Cultura Societat Esports 2. Localitzeu dues o tres notcies que us semblin interessants de cada secci o, fins i tot, inventeu-vos-en alguna a partir duna de real que trobeu al diari o que escolteu a la televisi. Redacteu les notcies amb brevetat i seleccioneu el membre del grup que far de locutor o locutora. 3. Prepareu i assageu el telenotcies abans de fer el directe a classe. Apreneu-vos les notcies gaireb totalment, aix no haureu de llegir-les constantment. 4. Presenteu amb veu clara i alta i tingueu en compte els gestos.
83
Treballem amb el diccionari

1. Tipus de diccionaris (I) 2. Tipus de diccionaris (II) 3. Lentrada 4. Lordre alfabtic 5. El diccionari visual 6. El diccionari de sinnims i antnims 7. Els diccionaris especfics 8. El diccionari etimolgic 9. El diccionari de frases fetes 10. El diccionari electrnic
Fitxa
1
Nom

Data
Tipus de diccionari (I)

1. Encercla el tipus de diccionari en qu buscaries la informaci segent: Si vull saber com sescriu el plural de dol, consultar un diccionari... a) ortogrfic b) general
Si vull saber don prov la paraula albergnia, consultar un diccionari... a) etimolgic b) de barbarismes
Si vull saber com es conjuga el verb digerir, consultar un diccionari... a) ortogrfic b) general
Si vull saber si la paraula disfrutar s correcta, consultar un diccionari... a) ortogrfic b) de barbarismes
Si vull saber qu significa la paraula francesa pomme, consultar un diccionari... a) bilinge b) visual
Si vull trobar una paraula que signifiqui el mateix que simptic, consultar un diccionari... a) de frases fetes b) de sinnims i antnims
2. Per utilitzar correctament el diccionari, has de conixer el significat de cada abreviatura. A la introducci del diccionari sen pot consultar la llista. Busca el significat de les abreviatures segents. adj.: gram.: FIG.: ms.: sing.: 86 art.: med.: m. pl.: adv.: prep.:
Fitxa
2
Nom

Data
Tipus de diccionaris (II)

1. Aquest article pertany a un diccionari bilinge. Copia lentrada, la pronncia i lequivalncia o equivalncies en laltra llengua. inside [insait] n dintre, dins, interior, part de dintre | folre || adj interior, intern, secret || prep dins, dintre. Entrada: Pronncia: Equivalncies:
2. Busca al diccionari general el significat daquests prefixos. tri- - hiper- - auto- - bi- - transAra, pensa una paraula que comenci amb cadascun dels prefixos anteriors i escriu una oraci en qu hi surti. tri-: hiper-: auto-: bi-: trans-:
3. Explica qu s un diccionari multilinge. Si no ho saps, busca-ho en una biblioteca.
4. Detecta la incorrecci que contenen aquestes oracions i buscan lequivalent en el diccionari de barbarismes. Tota la famlia el va anar a despedir a laeroport. Ens han castigat perqu alg ha amagat el borrador de la pissarra.
87
Fitxa
3
Nom

Data
Lentrada
1. Quines daquestes entrades deuen figurar al diccionari? Subratlla-les. destrussim entreacte ensarronar noble escombrar reblar barretines alta tisores
Digues per quina entrada trobars la resta de paraules.
2. Torna a copiar aquesta entrada de diccionari afegint-hi les informacions que hi falten. pou Excavaci vertical practicada en el subsl fins a trobar aigua.
3. Redacta un article de diccionari per a la paraula rosa. Pensa a incloure-hi totes les informacions lingstiques prpies dels diccionaris: la categoria gramatical, la definici, els exemples i les expressions en qu apareix.
Ara comprova el resultat amb lentrada del diccionari general. Thas descuidat algun aspecte essencial? En cas afirmatiu, esmenal.
88
Fitxa
4
Nom

Data
Lordre alfabtic
1. Ordena aquestes sries de paraules seguint lordre alfabtic. collaret - collegi - collecci - collir cabeut - cabina - cabell - cabs reconixer - record - reconvertir - rcord pelfa - pelar - pellcula - pallissa
2. A continuaci tens un seguit de noms de personatges famosos. Buscals en una enciclopdia i escriu quina entrada els correspon. Charles Darwin: Merc Rodoreda: Jaume I: Johan Sebastian Bach: Joan XXIII:
Ara, completa: En una enciclopdia els noms propis van ordenats pel al davant, seguit del . Els reis i els papes estan ordenats pel , que va
3. Ordena aquests noms propis tal com apareixen a lenciclopdia. Aureli Joaniquet Joan Pau II Joana dArc Joan I de Catalunya-Arag Jordi Joan Joan Salvat-Papasseit
89
Fitxa
5
Nom

Data
El diccionari visual
1. Consulta el diccionari visual i classifica aquests mots segons si sn arbres o plantes. pomera - esparreguera - maduixera - perera - carxofera - tiller - magraner carbassera - accia - grvol - ginesta - om
Arbres
Plantes
2. En quina daquestes fotografies buscaries el nom dels objectes segents? jardineria - instruments ptics - fotografia - fuster - hospital - primers auxilis 1 4 2 3
1. 3. 5.
2. 4. 6.
3. Busca al diccionari visual la lmina corresponent als ocells rapinyaires i escriu el nom dalmenys cinc daquests ocells.
90
Fitxa
6
Nom

Data
El diccionari de sinnims i antnims

1. No tots els sinnims duna paraula es poden fer servir en tots els contextos. Observa lentrada de la paraula dolent en un diccionari de sinnims i antnims. Desprs torna a escriure loraci segent substituint aquesta paraula per un sinnim adequat. dolent vol, malvat, mala persona, pervers, diablic, maligne, satnic, canalla, vil, bergant, malfactor, infame, dolents, descastat, malentranyat, prfid, nociu, escur, mala fe, inhum, malintencionat. Bo, bona persona, bondads. Aquest producte s dolent per a la salut. Aquest producte s per a la salut.
2. Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules subratllades per un antnim. La doctora la va tractar molta delicadesa. Es va quedar impassible davant de la notcia. Les seves aparicions en pblic eren clebres. Estava entusiasmat amb la idea.
3. Completa aquesta taula amb les paraules que hi falten. Adjectiu fort modest tou net Sinnim Antnim
4. En aquestes sries totes les paraules sn sinnimes entre elles excepte una, que ns lantnim. Encercla-la. despert - esparpillat - eixerit - ensopit - viu - llest - anims agrupar - recollir - disgregar - congregar - sumar - concentrar tranquillitat - calma - neguit - placidesa - serenitat - assossec
91
Fitxa
7
Nom

Data
Els diccionaris especfics

1. Relaciona cadascun daquests articles amb el diccionari don shan extret. a. Diana Antiga deessa italiana dels boscos, protectora de les coses salvatges i de les dones. Va ser identificada amb la grega rtemis. b. Remena. Mal s de la Catalunya medieval consistent en un tribut que havia de pagar el vassall al senyor de la terra quan aquell volia deixar-la. Ests des del segle XI, durant el regnat de Pere II el Gran de Catalunya-Arag i en les corts de 1283 aquest mal s de rediir-se de ladscripci a la terra adquir vigncia fins que fou abolit per la sentncia arbitral de Guadalupe (1486). c. hepatopxia f Operaci que t per objecte fixar el fetge a la paret abdominal o al diafragma. d. Desig Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1989. Explora els mecanismes ocults de la incomunicaci humana i tracta de les relacions afectives, la inexorabilitat del temps i la impossibilitat dassolir la felicitat. (...)
1. 2. 3. 4. a:
Diccionari Diccionari Diccionari Diccionari
de la Medicina. de la Literatura catalana. de mitologia clssica. dhistria de Catalunya. b: c: d:
2. Al diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (DIEC) la paraula fons t una accepci que fa referncia a lart. Busca-la i compara-la amb lentrada fons dun diccionari especfic dart. Quina diferncia hi ha?
92
Fitxa
8
Nom

Data
El diccionari etimolgic
1. Observa aquest article extret dun diccionari etimolgic i desprs identifica-hi els elements segents. polaina mitja cala de drap o cuir que cobreix des de sota el genoll fins al peu, 1366, del fr. ant. polaine punta llarga del calat medieval, fem. del gentilici ant. polain polons, perqu aquella mena de calat es creia procedent de Polnia. I. DER: 1. empolainar DER: 1. desempolainar 2. empolainament llengua don prov: entrada: significat: derivats:
2. Busca lorigen de la paraula biquini al diccionari etimolgic i explical.
3. Busca el nom de vuit aliments en aquesta sopa de lletres i digues quin s lnic que no prov de lrab. T A R O N J A E D A E S Q D S G P R R L L D W A C H O P T B L C A R X O F A U E I G E R A J I T G R M O U F O S K U A I C I D S D L Y T O O N O S F F I T A V C A L B E R G I N I A L S I N D R I A N B
Lnic aliment que no prov de lrab s

93
Fitxa
9
Nom

Data
El diccionari de frases fetes

1. Busca al diccionari de frases fetes tres frases fetes que continguin el verb perdre i escriu-les.
2. Totes aquestes frases fetes contenen la paraula terra, per quina paraula hem de buscar en cada cas per trobar-ne el significat? anar per terra: aqu terra deixo el gec: no alar un pam de terra: toca de peus a terra:
3. Busca al diccionari de frases fetes el significat de les que tens a continuaci: tocar ferro: haver-hi gat amagat: veures les orelles: aixecar la camisa:
4. Aparella les frases fetes que siguin sinnimes. Aguantar-se per un fil Inflar el bot Haver-nhi un feix No mirar la cara Perdre la paraula Fer mala cara Quedar de pedra Negar el bon dia Estar si cau no cau Ser un cas com un cabs
5. Escriu dues frases fetes que signifiquin estar despistat.
94
Fitxa
10
Nom

Data
El diccionari electrnic
1. Busca al diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (DIEC) i al diccionari DIDAC la paraula bateig. Explica quines diferncies hi observes.
2. Has comenat a fer un poema per a lescola i no saps amb quina paraula fer rimar Jordi. Busca al DIEC totes les paraules que acaben per ordi, desplegant la pestanya acabada per, i mira dacabar lestrofa comenada. Hi havia una vegada un cavaller la histria del qual us contar. Tocava amb la flauta nit i dia una dola melodia. El cavaller es deia Jordi
3. Busca la paraula carrer al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, a ladrea http:// www.grec.net/home/cel/dicc.htm, i selecciona tres frases fetes que la continguin.
4. Busca el mot incomplet farin al mateix diccionari i escriu cinc paraules que pertanyin a la famlia de paraules de farina.
95
Obres teatrals
1. Els contenautes 2. La gallina dels ous dor 3. Els amors del riu Zapardiel
Obres teatrals Els contenautes, Ana Garca Castellano

PERSONATGES Bruixa virtual Lluc Carolina Gretel Pare Mare Mare den Lluc i la Carolina
ESCENA PRIMERA Lescenari a les fosques. Tot duna, un focus illumina una bruixa, que surt a primer pla, i es dirigeix al pblic: Bruixa virtual: Hola, petits, hola... Potser no em coneixeu... S? (Para lorella per escoltar les respostes del pblic). Ah! Aix, doncs... Sabeu que sc una bruixa... Qu? Qui ha dit que les bruixes no existim? Ah, no? Doncs us equivoqueu... Jo sc la Bruixa virtual...! Qu? Ara ning no es creu aix que anem dun lloc a laltre fent beuratges secrets i viatjant amb escombra, oi...? (Amb una rialla molt estrident.) Ha, ha, ha... Doncs s cert... Ja no encantem amb beuratges..., sin... amb programes dordinador! Ha, ha, ha! (Assenyala un costat de lescenari, i sillumina una taula amb un ordinador.) I s veritat que ja no viatgem amb escombra... Viatgem amb el ratol de lordinadooooooor! (Es treu un ratol de lordinador del davantal.) Ha, ha, ha, ha! (Sasseu davant de lordinador.) Ratol, ratolinet virtual, portam on faci mal! (Surten guspires i es fa fosc. Quan torna la llum, es veu lhabitaci de la Carolina i en Lluc. Tots dos sn davant de lordinador. La Carolina fa servir el ratol, mentre en Lluc, assegut al seu costat, lobserva.) Lluc: s bonssim, aquest joc! Qui te lha donat? Carolina: (Abstreta davant de la pantalla.) Ning. Lhe trobat per Internet... Es diu Els contenautes. Lluc: Els contenautes... Doncs s bonssim. Carolina: Oi que s? Fixa-thi: pots canviar largument dels contes. Ho veus? Lluc: S. A veure... (Llegint a la pantalla.) via de la Caputxeta. Casella 1: aprn autodefensa. Casella 2: es juga als escacs el cistellet de la Caputxeta. Casella 3: sen va de vacances amb el llop... Aquesta, aquesta...! Pitja la casella 3. Carolina: Xxxt! Esperat! Mira! Lluc: A veure...? Carolina: (Llegint el que posa a la pantalla.) Missatge de la bruixa Virtual: Lluc: (Tamb llegint.) ...Si vols ser tu... (Se sent la veu de la Bruixa virtual pels altaveus.) Bruixa virtual: ... el protagonista dels contes, segueix les meves instruccions i fes un clic on jo vull... ha, ha, ha! Carolina: (Satura.) Escolta, Lluc... Podria ser perills... 98
Obres teatrals
Lluc: (Mofant-sen.) Perills? (Sarronsa despatlles.) Per qu? Carolina: No ho s. A veure si ens posem en una daquelles cadenes prohibides... Lluc: Bah! Tu veus moltes pellcules, Carolina. Carolina: s que aqu hi ha un avs de Via desconeguda dInternet... Ning no sap qui hi ha darrere daquest programa... Realment pot ser perills... Lluc: Au, vinga! Pitja el s. Carolina: Dacord. (Prem el ratol. Se sent la veu de la Bruixa virtual pels altaveus de lordinador.) Bruixa virtual: Benvinguts al mn dels contes virtuals..., petits contenautes... Quin conte preferiu? Carolina: (Espantada.) B... Ja est. Aqu plego... Lluc: ndia... Carolina... Escollim un conte... Carolina: (Llegeix les propostes de lordinador.) La Blancaneu, La Ventafocs... Lluc: Puah! Carolina: Els tres porquets... Lluc: Quina bajanada...! Carolina: La caseta de xocolata... Escolta... Podrem anar a aquest...! Lluc: Quina ximpleria! Jo vull alguna cosa de dinosaures! Carolina: (Fent servir el ratol, sense deixar de mirar la pantalla.) Doncs no: de dinosaures no hi ha res... Escolta... Per qu no ho deixem aqu? Lluc: Per que poruga que ets tu! (Li pren el ratol.) Carolina: Ei, Lluc, estigues quiet! Lluc: Ets una pesada... Vinga, anem a La caseta de xocolata... (Prem el ratol de lordinador. Es fa un curtcircuit. Surt una llum forta de la pantalla, i se sent la veu de la bruixa pels altaveus.) Bruixa virtual: Benvinguts, pobres nens estpids! Benvinguts al mn de La caseta de xocolata! Ha, ha, ha! Carolina: (Asseguda a lordinador, amb el ratol a la m...) Lluc! Lluuuuuc! On ets? (Fosc total. Quan torna la llum, apareix en escena, en primer terme, un paisatge de bosc i una petita cabana de llenyataires. A la porta de la cabana, la mare acomiada el pare i els dos fills, que sen van al bosc. El fill s en Lluc.) Mare: (Els fa petons amb molta pena, com si se nacomiads per sempre.) Adu, fills, aneu amb molt de compte. Pare: No et preocupis, dona, que van amb mi. Gretel: S, mare. Ja veurs com trobarem llenya i portarem alguna cosa per menjar. (Es dirigeix a en Lluc.) Oi que s, Hansel, que ajudarem molt el pare? Lluc: (Sense saber qu dir.) Ss... s... (A banda.) Bah, que cursi! (A la Gretel.) I no em diguis Hansel, que em dic Lluc! Gretel: (Divertida.) Quines coses ms rares que dius, Hansel! Pare: (Cridant-los.) Hansel, Gretel! Deixeu de perdre el temps i comenceu a caminar... Vinga! Lluc: Ui, ui, ui! Quina mala espina que em fa aix...! (Els nens es giren cap a la mare i li diuen adu amb la m. La mare entra a casa plorant.)
99
Obres teatrals
Lluc: (Mirant cap al cel, crida buscant ajut.) Carolina! Carolina! Que em sents? (Sillumina, en un costat de lescena, la taula de lordinador de la Carolina, que manipula desesperadament el seu ordinador.) Carolina: Lluc! Lluc! Du meu! En quin embolic sha ficat...! (Fosc.) (En tornar la llum, es veu el bosc, per on continuen caminant el pare, en Hansel i la Gretel.) Gretel: Pare, ja fa unes quantes hores que caminem... On anem? Pare: Tu calla i camina, filla. Lluc: Ui, ui, ui...! Que jo ja s qu passa al conte...! Que ara ens deixa aqu abandonats! (A la Gretel.) Ei, tu, Gretel... No et separis del teu pare, perqu ens abandonar al bosc... Gretel: (Agafant flors, tota abstreta.) Quines bestieses que dius, Hansel. Lluc: Tornem-hi amb Hansel...! Que em dic Lluc! Pare: Mireu, fills, espereu-me aqu, que anir a veure si trobo el cam que hem de seguir... (Sen va cap a lesquerra.) Carolina: (A lordinador.) No, Lluc, no thi quedis! A veure... Casella 1: es queden sols. No! Casella 2: apareix un conill. Quin disbarat! Casella 3: segueixen el pare. Vinga! S! Lluc: (Desconfiat.) Ja, ja... Jo no men refio gota. Ei, esperat, que vinc amb tu! (Intenta seguir el pare.) Carolina: Aix! Seguiu el pare! Gretel: (Assegudeta al peu del cam, agafa el seu germ pels pantalons.) Hansel... Per si ens ha dit que lesperem... Vine i quedat amb mi. Pare: (Mira en Lluc). The dit que et quedis amb la teva germana! Gretel: s que em fa por quedar-me sola. Carolina: Ai, quina nena ms ximpleta! (Insisteix a lordinador.) Casella nmero 3... Lluc: (Es gira cap a la Gretel.) Doncs, vinga, vine amb mi. Jo no em quedo aqu... Vinga, anem amb el teu pare. (Per mira cap a on se nha anat i ja no el veu.) El veus? Ja ens ha abandonat... Per qu en els contes sou tan idiotes? (Se sent pels altaveus una botzineta de lordinador, i, seguidament, la veu de la Bruixa virtual.) Bruixa virtual: Ha, ha, ha! Has perdut la teva primera oportunitat, petit... Noms et queden tres possibilitats. Carolina: Oh, no! Ha fet cas a la germana! Ara li he dindicar el cam de tornada... Lluc: No et preocupis, intentar tornar... A veure... Carolina: Casella nmero 1: cam de la dreta: a casa. Casella nmero 2: a lesquerra: a la caseta de xocolata. A la caseta de xocolata! Lluc: Potser cap a la dreta? Carolina: S! (Pitja el bot.) Gretel: No! A lesquerra! Lluc: Segur? Carolina: (Desesperada.) Directes a la caseta de xocolata! 100
Obres teatrals
Gretel: Mira, si hi ha llum! Ning no em pot guanyar! On puc faig mal...! Heu perdut la segona oportunitat! Ha, ha, ha! Carolina: Oh, no! (Caminen i arriben fins a una caseta de xocolata, com la del conte dels germans Grimm. A la porta hi ha la Bruixa virtual.) Bruixa virtual: Passeu, passeu, petits, que jo us ajudar. Gretel: Quina senyora ms amable...! Lluc: Doncs jo no men refio gota... Carolina: No! No hi entreu! (Mirant la pantalla.) Casella nmero 3: sen van pel caminet de darrere. Lluc: No, Gretel; no hi entrem. Ms val que ens nanem pel cam de darrere... (Per la Gretel, sense fer-li cas, entra a la casa.) Lluc: Ei, Gretel! No et puc deixar sola! (En Lluc la segueix.) Aquesta nena sembla ximpleta. Ens ficar en un altre embolic. Bruixa virtual: Ja heu perdut la tercera oportunitat! Sempre guanya la Bruixa virtual! Carolina: Ai, Gretel, filla, ets un desastre! Lluc: Per, Gretel, filla, ets un desastre! (La segueix.) (Quan entren, la bruixa tanca en Lluc en una gbia.) Bruixa virtual: Ha, ha, ha! Aqu hi estars molt b... Noms he desperar que tengreixis, per cuinar-te a la meva gran olla... (A la Gretel.) I tu, nena, posat a fregar immediatament, si no vols que em mengi el teu germanet sense que sengreixi ni res. Gretel: (Plorant desconsoladament.) Oooooh! Com podia saber que em passaria aix...! Lluc: Doncs, filla... Si aix ho saben fins i tot a lescola infantil... (Mirant el cel.) Carolina, hi ets? Treu-me daqu, sisplau... Gretel: (Escombrant, sense deixar de plorar.) Qui ens ajudar, ara? Qui? (Apareix la bruixa en escena.) Bruixa virtual: Anem, anem... Ensenyam el bracet, a veure si ja thas engreixat.... Carolina: (Sempre llegint les propostes del videojoc a la pantalla.) Li ensenya... Una llonganissa... No! A veure, a veure... Un os de pollastre. Aix! S. Lluc: (Treu un os de pollastre, i el dna a la Bruixa perqu el toqui.) Uf! Encara bo que he trobat per aqu aquest os de pollastre. Qui lhi deu haver deixat? Bruixa virtual: Encara ests molt prim! Molt prim! (Sen va.) Lluc: Ai, Du meu, que aquesta Bruixa virtual em far picada virtual! (Crida la Gretel.) Ep! Gretel! Vine. Gretel: (Sapropa.) Digam, Hansel. No et preocupis, que ja veurs com ve el pare i ens treu daqu. Lluc: Ho tens clar... Em sembla que no saps el conte... Gretel: Qu?
101
Obres teatrals
Lluc: Deixa-ho estar; no em facis cas. Escoltam, has de trobar les claus de la bruixa. Gretel: Ah! Per aix s gaireb impossible... Lluc: Ja ho veurs com no! Se suposa que tu les trobes, em treus de la gbia i tires la bruixa a lolla amb aigua bullint, dacord? Gretel: Per aix s una bestiesa! Lluc: Doncs s com ho expliquen. A veure... On se tacut que poden ser, les claus? Carolina: (Fent anar el ratol de lordinador.) Les claus... On ha guardat les claus de la gbia, la bruixa? Casella nmero 1: al bufet... No! Casella nmero 2: a sota del matals... Tampoc! Lluc: (Canta mentre mira per tota lhabitaci.) On sn les claus? Campaneta la ning-ning; qui la troba? Ja la tinc! Fred, fred Carolina: ... Campaneta la ning-ning; qui la troba? Ja la tinc! Fred, fred Casella nmero 3: al braser! Tampoc! Ai, Du meu!, sels acaba el temps de joc...! Sel menjar la bruixa...! s horrible! Gretel: (Buscant al bufet, i desprs a sota del matals.) Doncs no; aqu no hi sn... Bruixa virtual: B, b... Doncs si no sha engreixat prou, mel menjar tal com est... Ha, ha, ha! Que jo avui tinc moltes ganes de nen a la brasa Lluc: Vinga, Gretel, Du meu!, busca les claus... Carolina: Casella nmero 4: al davantal! Aix! Penjades al davantal! Com que la bruixa shi veu tan poc, les hi pot prendre sense que se nadoni... Gretel: (Recordant, de sobte.) Ah, s clar! Si les porta penjades al davantal! Lluc: Aix! Les t penjades al davantal! Ets fantstica, germaneta! Gretel i Carolina: Grcies. Gretel: No em veur, quan les hi prengui? Lluc: No! No shi veu gaire! Recorda-ten... Gretel: Doncs, som-hi! (Sacosta a la bruixa, que acaba dentrar. Va per darrere, amb unes tisores, i li talla el cord del qual pengen les claus, enormes. Les agafa i obre la gbia. En surt en Lluc.) Bruixa virtual: Ei! Per... Qu feu, marrecs? Gretel: Res, miri, lajudem perqu toqui els bracets del meu germ... Vingui, vingui... Que lajudar a caminar... Carolina: Visca! No ets tan ximpleta, Gretel! Lluc: (A la Gretel, a cau dorella.) Visca! No eres tan ximpleta, Gretel! (Li fa un pet.) I ara, queda el pitjor... Gretel: (Baixet, al seu germ.) Res, res... Si se lha dempnyer a la caldera, se lempeny, i prou... Porta la bruixa cap a la caldera. En Lluc la segueix amb molt de compte.) Senyora bruixa, qu li sembla si abans anem a veure si el foc est a punt? Bruixa virtual: Ai! Per quina nena ms ximpleta!, que tot ho ha de preguntar...! Carolina: Casella nmero 1: la bruixa els descobreix... No! Aneu amb compte, que se nadonar! Lluc: (Baixet. A la seva germaneta.) Acosta-thi tu primer, perqu a mi no em vegi...
102
Obres teatrals
(La Gretel sacosta a la bruixa per ajudar-la a apropar-se a la caldera.) Carolina: Aix! Ara, Casella nmero 2: lempenyen a la caldera... (En Lluc shi acosta. Entre tots dos empenyen la bruixa, i cau a dins. Fa grans crits.) Bruixa virtual: Aaaaaaah! (La Gretel i en Lluc saboquen a la caldera.) Gretel: Ha desaparegut! Lluc: s clar! Era una bruixa virtual! Gretel: No diguis paraulotes. Lluc: Vull dir que no era de veritat, que mai no va existir... Gretel: Que llest que ets, Hansel! Lluc: Tornem-hi amb Hansel! B... Tant li fa... Vinga, anem. Carolina: No! Ara hem de trobar el tresor de la bruixa! A veure, a veure... Casella nmero 1... Gretel: Esperat! Que jo he vist que la bruixa guardava algunes coses a sota del llit... (Miren all i en treuen un cofre.) Carolina: Caram, la nena aquesta...! Ho ha trobat a la primera! Ara, el cam cap a casa.... Entre els bedolls... No. Lluc: Tornem pel cam del riu! Gretel: S! Per aqu segur que tornarem a casa amb els pares... Carolina: Exacte!
(Arriben a la cabana. Els pares surten a rebrels entre sanglotades.)
Mare: Hansel, Gretel! Fills meus! Pare: Oh! No he pogut dormir en tot aquest temps! Lluc: B... Encara bo que sen penedeixen... Gretel: Ja no passarem mai ms gana! (Treu el sac amb diners.) Mare: Fills! Fills! (Els abraa mecnicament diverses vegades, com si fossin els dibuixos dun joc dordinador.) Fills, fills! Lluc: Ei! Carolina! Sisplau, pitja el bot de Sortir! Carolina: (Rient.) Bah! Per qu? A mi magrada molt, veure finals felios! (Els pares continuen abraant en Lluc i la Gretel.) Pare I MARE: Fills, fills! Lluc: Carooooolinaaaaa! Carolina: Est b! (Clica el ratol. Torna a sortir la guspira i es fa fosc.) (Novament, sn en escena la Carolina i en Lluc. Asseguts a terra, jugant amb un tren elctric.) Lluc: Ja pots esborrar aquest joc de contenautes de lordinador!
103
Obres teatrals
Carolina: S. Crec que ser el millor... Encara que... Ben mirat... Em semblava que a tu aix de les aventures virtuals tagradava... Mare de la Carolina i el Lluc: Carolina, Lluc... Voleu apagar lordinador i venir a berenar? Carolina i Lluc: Ja venim, mare! Carolina: A la porra, les aventures virtuals! Ja ho he esborrat tot! (Sacosta al ratol de lordinador. El pitja. Mentre sen van tots dos, se sent la veu de la Bruixa virtual.) Bruixa virtual: Nooooo! No mesborriiiis! (Fosc.) FI
104
Obres teatrals Preparaci de la representaci

Elements de lescenografia
Repartiment de papers
Si la representaci es vol fer amb un grup nombrs dalumnes s possible ampliar el nombre de personatges incorporant-hi ttols daltres contes coneguts.
Vestuari i decorats
Vestuari
Lluc i Carolina Han de vestir com dos nois de la seva edat. Roba cmoda i informal. Per exemple, uns texans amb samarreta o un jersei de colors vius i calat esportiu. Bruixa Tnica o vestit fosc llarg, amb algun objecte brillant o detalls com ara estrelletes, dibuixos geomtrics... (per exemple, de paper dalumini). A sobre del vestit, que hi porti un davantal i, lligat a aquest, un cordill del qual pengi una clau gran. Barret de cucurutxo que es pot fer amb cartolina. Pare i mare de la Gretel Vestits de llenyataires (camisa arremangada, pantalons gastats i sabates de cordons o botes.) Gretel Vestit gracis, tipus pitxi, mitges gruixudes i sabates.
Decorat i elements necessaris

Lescenari sha dadaptar a les possibilitats que tinguem. Cal tenir en compte que ha destar dividit en dues zones diferents: una que ambienti lhabitaci den Lluc i la Carolina, i una altra que representi el que passa a la pantalla de lordinador, s a dir, lescenari del conte. Habitaci El ms senzill s collocar un paper continu que ocupi tota la paret de lescenari. En una cantonada, dibuixeu-hi lhabitaci dels nois, amb una finestra, alguns psters o quadres pintats... Davant del mural colloqueu-hi una taula, i a sobre, lordinador i dues cadires. Escenari del conte Ha de representar dos ambients diferents. Duna banda, la caseta dels llenyataires i el bosc; de laltra, linterior de la caseta de xocolata, on es desenvolupa la major part de lacci. A la cantonada contrria a lhabitaci den Lluc i la Carolina, dibuixeu-hi un paisatge de bosc i una petita cabana de llenyataires. Si teniu temps, en lloc de dibuixar la cabana, es pot fer amb diverses caixes de cart grans pintades i decorades. Afegiu flors al decorat (poden ser de paper de seda). Al centre del paper continu hi hem de dibuixar linterior de la caseta de xocolata: finestra, teranyines, ratolins per terra... Davant, shi ha de posar una gbia, feta amb una altra caixa gran de cart. Podem imitar el fog de la bruixa amb una llanterna i papers vermells que facin de foguera, i una galleda gran.
105
Obres teatrals
Lordinador Es fa tamb amb una caixa de cart pintada, a la qual fem un forat, que representar el forat de la pantalla; el teclat es fa amb una post, i les tecles es dibuixen. Algun objecte que llisqui imita el ratol. Els cables de les connexions poden ser de llana o de plstic.
Illuminaci i msica
Illuminaci La llum shauria de distribuir segons la part de lescenari on es desenvolupi lacci i segons el que es representi. Quan lescena transcorre a lhabitaci dels nois, la llum pot ser mnima (feu servir un sol focus, i apagueu-lo segons indiqui el text). Quan es tracta de lescenari del conte hi ha dhaver ms focus i la llum ha de semblar la claror del dia. Msica Cada vegada que es canvia descenari sha de fer servir un so distintiu del canvi, de manera que lespectador arribi a diferenciar pel so a quin lloc es desenvolupa lacci. A lhabitaci dels nois shi pot fer servir msica moderna, i es pot fer sentir algun soroll estrident quan aparegui la bruixa en pantalla. Al conte, una msica ms relaxada i popular.
106
Obres teatrals La gallina dels ous dor, Jos Gonzlez Torices

PERSONATGES Narrador Gallina Magncia, dona den Sons Sons, marit de la Magncia Senyor Meloner, home savi Papani, fill den Sons i la Magncia
ESCENA PRIMERA Lacci transcorre al galliner duna masia. Un actor disfressat ser la gallina, que entn el llenguatge dels seus amos, per no hi dialoga. Es mou dun costat a laltre. Quan el narrador comena a recitar la faula, la Gallina es colloca darrere seu i la va representant. Narrador: (Assenyalant la Gallina, dirigint-se al pblic.) Hi havia una vegada una gallina que ponia un ou dor a lamo cada dia. Gallina: Un ou dor a lamo cada dia, cada dia, cada dia, al migdia. Narrador: Fins i tot amb tants guanys malcontent, va voler el ric avar descobrir duna vegada la mina dor, i trobar en menys temps ms tresor. Gallina: En menys temps, ms tresor. Narrador: La va matar. Gallina: (Amb escarafalls graciosos.) Ai, ai, ai! Narrador: La va matar; li va obrir el ventre en canal; per desprs dhaver-la regirada... Gallina: Qu va passar? Narrador: Qu va passar? Que, morta la Gallina... Gallina: Ai, pobra de mi, que morta vaig ser! Ai, ai, ai! Em vaig quedar sense marit. Ai, el meu Quiquiriquic! Narrador: Qu va passar? Que morta la Gallina va perdre el seu ou dor i no va trobar cap mina. Gallina: Li va estar b, per avar. Jo sc la Gallina, la Gallina, la Gallina, la que pon ous normals i alegra la cuina! (El narrador es retira. La Gallina se situa en un lateral, reclinada. Se sent la veu de la Magncia, que crida en Sons, el seu marit.) Magncia: (Des de linterior de casa.) Sons, Sons, Sons. On thas ficat, home? Sons: Sc aqu, fent el llit, escombrant el terra, rentant la roba, planxant els pantalons del nostre fill Papani... Magncia: Encara no has acabat? Sons: La casa porta molta feina. Magncia: Diga-mho a mi, que tot el sant dia estic cuinant... Au, Sons, deixa el que fas i portam un ou fresc. La gallina ja deu haver post, i el necessito per fer una truita de patates. Sons: Ja vinc, dona. (Surt amb la planxa en una m, uns pantalons penjant de lespatlla, una escombra en una galleda... Contrariat.) Quina dona, quina dona! I ara em demana un ou fresc... (Ho deixa
107
Obres teatrals
tot a terra i es disposa a entrar al galliner, on hi ha la Gallina. Mou una mica lau, li posa la m per sota i en treu, sorprs i meravellat, un ou molt especial.) Oh, oh, oh! Quin ou ms estrany! I com pesa! No s normal. (Lagita a prop de lorella i lensuma unes quantes vegades.) No he vist mai res digual. Gallina: (Al pblic.) Com voleu que hagi vist res digual, si s ms cec que una patata? T grcia! Jo, per descomptat, tampoc no he vist res de semblant. Ja deia jo que em pesava la panxa... Sons: (Cridant la dona.) Corre, Magncia. Magncia: (Des de dins.) Ara no puc. Mestic pintant les ungles dels dits dels peus i... Sons: Afanyat, Magncia. Magncia: Tan important, s? Au, Sons, porta lou que the encomanat i posat a netejar els vidres de les finestres, que amb prou feines si es veu lhort. Sons: Vull que vegis una cosa. Lou. Magncia: (Apareix una mica enfadada.) Lou, lou! Qu li passa, a lou? Gallina: (Escarnint la dona.) Lou, lou, lou! Qu li passa, a lou? Magncia: Que potser lou s destru? Aquesta gallina sempre ha post els ous molt petits. Fins i tot pensava matar-la un dia daquests. Menja molt i pon poc. s vella. En comprarem unes altres de ms joves i... Gallina: Sc vella, i per aix em matar. Oh, quina bruixa! Jo s que la retorceria a ella... Sons: (Mostrant lou.) Qu et sembla? Magncia: (Sorpresa.) Oh, oh, oh! Sons: Qu et sembla, dona? Magncia: No s qu dir-te. (Menyspreativa.) Daquesta gallina vella i xaruga, no men refio. s dolenta. Potser ha post aquest ou per enverinar-nos. Qui sap... Gallina: Que ximple que s, pobreta...! Sons: Doncs lhaurem de portar a analitzar. Magncia: Val ms que s. Sons: A qui lensenyem? Magncia: Al senyor Meloner. s lhome ms savi del poble. Ell sabr qu nhem de fer. Sons: Aix. Al senyor Meloner. Au, crida el nostre fill i que sigui ell qui vagi a ensenyar-lhi. Magncia: S. Ell. Que digui que sel va trobar pel carrer i... Sons i Magncia: (Cridant el fill.) Papani, Papani... Papani: (Apareix.) Em cridaves, pare? Em cridaves, mare? (En Sons explica en veu baixa a en Papani el que ha de fer. En Papani surt amb lou a tota velocitat, li cau, i comena a botar sense trencar-se. Escena graciosa en qu tota la famlia va darrere de lou. Cauen, sentrebanquen, topen... Al final, en Papani surt amb lou. Nerviosisme. Sacosten a la Gallina. La miren amb desconfiana. La dona, amb amenaces. Esperen, impacients.) Sons: Ja ve? Magncia: No, encara no. Triga massa. Sons: Ja ve? Magncia: Ja arriba. 108
Obres teatrals
Sons: Ve tot sol? Magncia: Lacompanya el senyor Meloner. (Entra el senyor Meloner amb el nen. Porta lou en una peixera de vidre.) Magncia: Qu nopina, de lou, senyor Meloner? Sons: Qu, qu? Magncia: s dolent? Senyor Meloner: (Solemne.) Desprs de consultar els meus llibres vells, desprs de revisar uns apunts universitaris, desprs densenyar-lo a la meva dona, la senyora Sndria, desprs densumarlo i trepitjar-lo, hem arribat a la conclusi... Magncia: A quina conclusi, senyor Meloner? Senyor Meloner:: Que aquest ou s de... Sons: (Mossegant-se les ungles.) ...de...? Senyor Meloner: Dor, dor, dor. Dor masss, pur, dor de llei. Aquesta s la gallina que lha post? Quina sort que tenen...! Sons: Molta, senyor Meloner. Magncia: (Tendra.) Ja deia jo que aquesta gallina era una santa... Gallina: Que mentidera...! El que sha de sentir! Magncia: Llavors... Som rics! Sons: Tots ens envejaran. Magncia: Podrem comprar tot el que ens vingui de gust: vestits, palaus, cotxes... Senyor Meloner: B... Noms amb un ou... Magncia: Noms un ou? Qui sap...? Sons: I si dem en pon un altre i aix cada dia? Senyor Meloner: (En sortir.) B... Jo me nhe danar. Si els sobra algun ou daquests i no saben qu fer-ne... Aquest poble necessita una residncia davis, una escola nova, un pont sobre el riu, omplir les places darbres... Magncia: Ja ho veurem, ja ho veurem... Papani: Aix. Podrem donar la meitat daquest ou. Potser es podria construir una residncia per als avis i enviar menjar als nens africans, i... Magncia: Calla, nen. Sons: S. Calla, nen. Papani: Ja est b! Sempre em fan callar... Com si jo no tingus dret a parlar... Magncia: Silenci. (Al marit.) El primer que farem amb aquest ou s comprar-me uns vestits cars, uns collarets i unes polseres com les que porten els reis i veig a les revistes de moda. Oh, quina preciositat...! Ja mhi veig... Sons: I jo... Magncia: Tu... Lltim. Desprs el nen. Al nen li comprarem un escafandre. Sempre he somiat tenir un bus a casa. Papani: Jo no em vull disfressar de bus, mare. Magncia: Ah, no? Ara desobeeixes la teva mare?
109
Obres teatrals
Sons: Shan de respectar, els pares. Papani: S, pare. Magncia: Au, Sons, comprova si la Gallina ha post un altre ou com aquest. Sons: (Inspeccionant, va traient ous de sota lau.) Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set... Magncia: Ala aqu...! Si sembla una fbrica.... Papani: Una fbrica! Sons: Or, or, or! Magncia: Or, or, or! (Canviant.) Ning no se nha dassabentar. Si alg se nassabenta, ens robar la gallina i ens quedarem sense res. Potser el senyor Meloner xerra ms del compte i diu alguna cosa pel poble. Llavors ens la vindran a prendre. Sons: Lamagarem. Magncia: Aix. Lamagarem. Al celler, perqu ning no la vegi. Sons: Al celler. Gallina: No. Al celler no. No podr veure el sol, que s el que ms magrada. Els rajos de sol mentren pels ulls i converteixen els meus ous en or. Si em treuen el sol, si me nallunyen... Ai, ai, ai! Qu far, pobreta de mi? Em morir! Sons: S. Anem a portar-la al celler. Magncia: Au, agafa la Gallina i la hi portes. Jo, mentrestant, netejar els ous dor i anir escrivint les coses que comprarem amb tant dor. Sons: Com vulguis, dona. Papano: No. No feu aix a la Gallina. Gallina: (Resistint-shi.) No vull anar al celler. No vull! Jo vull beurem els rajos de sol. Magncia: Tu calla, nen. (Lhome porta la Gallina a la fora. El nen shi oposa, per no aconsegueix res. A la dona se la veu abrillantant els ous amb un drap, fent-los petons, emocionada.) Sons: Vinga, Gallina... Al celler tamb podrs menjar el que vulguis... Gallina: No, no, no! (En Sons torna.) Sons: (A la dona, que recompta els ous.) Amb tant dor, i el que ens doni la ponedora, serem els ms rics de la Terra. Tots ens serviran. Magncia: Em diran senyora Magncia, sense que hagi estudiat. Sons: I a mi, senyor Sons, sense que hagi anat a lescola. Magncia: Comprarem nacions senceres, soldats, tancs, avions, bombes... Sons: Per qu, soldats i tancs? Magncia: Doncs perqu tots ens respectin, ens obeeixin i ens defensin, babau. Qu fan els poderosos de la Terra? Doncs aix! Papani: Quin disbarat! Magncia: Escolta, marit... Sons: Digam, dona. Magncia: Tinc una idea. Sons: Tamb tens idees? Digues. 110
Obres teatrals
Magncia: La Gallina pon els ous cada cert temps, oi? Sons: S, s clar. Magncia: Si volem ser encara ms rics... La Gallina deu guardar a lestmac infinitat dous com aquests... Per qu ens hem desperar? Sons: Qu pretens, Magncia? Magncia: Obrir lestmac de lau. Veiem qu hi ha a dins, en traiem els ous dor, i desprs la tornem a cosir. Sons: Obrir-la? Tu no hi toques! Si lobrim, sens morir, i llavors... Adu ous dor! Magncia: Au, estimat, fes el que et dic. Tu mestimes molt. (Canviant.) Saps qu podem comprar, amb ms or? Sons: Qu? Magncia: El mar, perqu el nostre fill bussegi. Qu et sembla? Podrem ser els amos de tots els oceans del mn. Perqu tu estimes en Papani, oi? Sons: Em fa pena; molta pena. No vull fer mal a la Gallina, i ja nhi ha prou. Magncia: (Escarnint el marit.) Pena, molta pena. El que passa s que no mestimes. Sons: S que testimo, dona. Magncia: Doncs obre-la. Llavors la cuses, aix, aix, amb fil de brodar, com si res. (Colloca els ous dor a lombra. Aquests ous es van tornant de color negre i comencen a fer pudor.) Sons: Far el que pugui. (Surt lhome. Tensi en el nen, que no para de moures. Al cap de poc torna en Sons. Porta dos ous negres que fan molta pudor.) Magncia: (Interessada.) Lhas oberta? Qu hi has trobat a dins, a la panxa? Gaires ous dor? On sn? On els has deixat? Sons: Veurs, estimada... No he pogut entrar al celler. Magncia: Tha atacat, la molt...? Sons: La pudor. Magncia: La pudor? De quina pudor parles, Sons? Sons: De la pudor que surt del celler. Una pudor fastigosa que prov dels ous. Magncia: Dels ous, dius? Sons: Dels ous, dona. El terra del celler s ple dous negres. La Gallina ha post ous negres. Magncia: No sn dor? Sons: Nhe agafat un com he pogut. Aqu el tens. Ensumal, dona. Magncia: (Lensuma.) Quin fstic! Oh, i quina fortor ms desagradable que mha deixat a les mans...! (Com si hagus de vomitar, tus... Fixant-se en els ous que havia deixat al galliner.) Mira, marit. Aquests ous shan tornat negres. I fan molta pudor. No els toquis! Sons: Qu fem, ara? Magncia: No ho s, no ho s. (La fortor es va estenent per la casa i sescampa per tot el poble. Se senten veus de protesta com ara: No es pot suportar, Lolor de podrit ve de la casa de la Magncia, Avisem els bombers...) Hem de fer alguna cosa, marit. Sons: Qu, dona? Papani: Deixar anar la Gallina. Magncia: Tu calla, Papani. Papani: No callo. Ja nhi ha prou. A ms, nestic fart. Ara mateix deixo anar la Gallina, la deixo
111
Obres teatrals
lliure. Ni els animals, no han de ser en gbies! Pobreta! (Surt en Papani. Es dirigeix al celler. Tensi en els pares.) Magncia: No lhavem dhaver deixat marxar. Sons: I si el devora la Gallina? Magncia: I si el converteix en un ou de carb? Tots dos alhora. Ai, ai, ai! Ai, quin panorama! (Apareix en Papani amb la Gallina. Aquesta, molt estirada i presumida, somrient, passa per davant de la Magncia i en Sons. Recullen tots els ous i els posen en una bossa. Desapareix la fortor.) Magncia: (Insultant.) Dolenta, dolenta. Sons: Ara la casa fa olor de roses, dona. Qu ha passat? Magncia: I qu s, jo? (Al fill.) Deixa la Gallina i torna. Que sen vagi sola. Sons: Pobra Gallina! Em fa una pena... Magncia: Pena? Mira com ens ha pagat tants esforos, tant de menjar com li hem donat... Sons: Ella tamb sha portat b amb nosaltres; cada dia ens dna un ou per fer truita. Magncia: I els dor? (Torna en Papani. Porta un ou dor a la butxaca. Es dirigeix al pblic.) Papani: s una gallina meravellosa, maga, extraordinria, fabulosa. s una gallina dor. Ho s tot, sobre la Gallina. Quan mha mirat fixament, la seva mirada mho ha explicat tot. Els seus ulls em parlaven. Que qu mhan dit? Doncs que hi ha dies en qu els rajos del sol li penetren fins al ventre, els rajos daurats del sol. I converteixen els seus ous naturals en or. En or! Per si alg maltracta la Gallina i la porta a lombra, al celler, la foscor envaeix el seu cos i fa que els ous es converteixin en carb i que desprenguin una pudor insuportable... Ara, la Gallina se nha anat al desert, als poblats ms pobres, a pondre all els seus ous dor. Qui sels trobi..., potser els repartir entre les persones que passen ms gana i... (Es treu lou dor de la butxaca.) Posar aquest ou al sol, per recordar la Gallina. Potser algun dia mel vendr, i, amb el que men donin, construir una residncia per als avis... (Canviant.) Observeu els meus pares. Si sn al sol... Magncia: (Al sol, lloances a la Gallina, penediments...) Com testimem, Gallina! Torna a casa. Aqu tens la teva famlia, el teu llit, el teu menjar. Vs amb compte, que no et passi res. Cuidat. Tesperem. Sons: Oh! No puc parar de plorar...! Torna a casa teva, estimada Gallina. Papani: Si sn a lombra... Magncia: La Gallina s tanoca. No ens lestimem. Sons: Tanoca s aquesta Gallina. No ens lestimem. (Passen tots dos al sol. Continua el joc fins que cau el tel.) Magncia i Sons: (Al sol.) Ai, Gallina, com et trobem a faltar...! Perdonans per haver-nos portat tan malament amb tu. Nestem molt penedits. No volem ous dor. Noms et volem a tu. Papani: Encara bo! FI 112

Hi ha molt pocs personatges. Potser sen podria augmentar el nombre amb altres petits papers danimals del galliner, per exemple.
Vestuari i decorats
Vestuari
El narrador no ha de portar cap vestit especial. Pot aparixer en un costat de lescenari o restar amagat i que noms se li senti la veu. Gallina Ha de portar un vestit dun sol color, amb plomes de colors enganxades al damunt (que poden fer els alumnes), i un bec i una cresta vermells, de cartolina. La cara, pintada. Magncia Faldilles, camisa i espardenyes. Aspecte humil. Sons Pantalons i camisa normals. Pot portar un davantal. Senyor Meloner Vestit fosc i seris. Ulleres o monocle. T aspecte derudit. Papani Vestit de pags jove. Pantalons i camisa arremangada.

Lacci es desenvolupa en un galliner i al celler duna masia. Galliner A terra shi poden escampar serradures. Tamb seria interessant llenar-hi palla (si se naconsegueix...). Les menjadores de laviram es poden construir amb caixes de cart. Colloqueu-hi, repartits, alguns cubells daigua. Amb els bancs de la classe de gimnstica recreeu el ponedor de la gallina. Shi poden collocar, com a ornament, diverses eines del camp: un rasclet i una pala grans, algun barret de palla... Es poden fer amb cartolina. Celler Amb unes caixes de cart, fabriqueu una espcie de btes de vi, per trencades i molt velles. Feu boles amb paper mullat i pinteu-les de color negre, per simular els ous, que es tiraran per terra quan ho exigeixi la representaci. Altres objectes necessaris per a la representaci Una planxa (la podeu fer de cart), uns pantalons, una escombra, una galleda, un ou daurat (podeu fer un ou de plastilina i cobrir-lo de paper daurat o pintar-lo daquest color), ous normals, una peixera de vidre, una bossa, esmalt per a les ungles.
113
Obres teatrals
Illuminaci i msica
Illuminaci La llum ha de semblar natural, ja que lacci t lloc en un galliner, a plena llum del dia. Ha de ser molt menys intensa en les escenes que es desenvolupen a linterior del celler. Es pot fer servir un focus mbil de llum. Msica Msica popular amb tocs humorstics o msica misteriosa per als moments dintriga.
114
Obres teatrals Els amors del riu Zapardiel, Jos Gonzlez Torices
PERSONATGES Dama Enamorat Pardala Consol, servidora de la dama Mussol, servidor de lenamorat Meluc, lloro
Lobra Els amors del riu Zapardiel est basada en una llegenda molt antiga. El riu Zapardiel travessa la vila de Medina del Campo. Un jove senamora duna dama, per aquesta el rebutja. Desprs que el pretendent hi insisteixi molt, la dama li posa una condici: que porti el riu Zapardiel fins a Medina del Campo. La vila necessita aigua, ja que pateix molta sequera. Aquest s un projecte gaireb impossible de realitzar, perqu el cabal s molt lluny. Lenamorat es gasta tots els estalvis per desviar-ne el corrent i...
ESCENA PRIMERA Lenamorat apareix sol a lescenari i sadrea al pblic. Enamorat: (Apareix ridcul, sentimental, nervis, sempre en moviment, amb una flor a les mans, provocant les rialles dels espectadors.) Que desgraciat que sc! Oh, quina desgrcia! Ella no mestima. Li envio regals, i res. Li compro collarets dor, i res. Li porto xocolata dOlot i no me laccepta. Li escric versos sense signar, annims, i s que els recita des del balc del seu casal. Es pensa que els hi escriu el prncep Blau. Espera el prncep Blau per casar-shi. Creu que un dia la vindr a buscar. Quin disbarat! Qu puc fer?, qu? (Treu un cor enorme i el mostra al pblic.) Aquest cor meu sent una gran pena: no dorm, no menja, no pensa... Qu far? Em morir damor! Ai, lamor...! (Per un lateral treu el cap el Mussol, el criat, amb en Meluc, el lloro. Imita, amb gestos, lenamorat. El lloro Meluc tamb limita.) Mussol: Es morir damor, amoooor! Meluc: Amoooor! Mussol: Calla, lloro. Meluc: Calla, amor. Mussol: No em diguis amor. Meluc: No, amor. Enamorat: (Al pblic.) Si la dama em rebutja, far una bogeria. (Pensant.) Quina bogeria? No ho s, no ho s. Sucidar-me... Aix. Em tirar des de dalt de tot de la torre. No; aix no; em puc ferir, trencar una cama, el cap, i fa molt de mal. I si em clavo un ganivet al pit? (Fent com si la flor fos larma.) Aix, aix. Tampoc. Em dessagno i... I qu? Ms hi perdo jo. (Pensant.) No, no. Ai, lamor...! Mussol: (Apareix molt content.) Senyor, senyor meu... Enamorat: (Impacient.) Has parlat amb ella? En tens notcies fresques?
115
Obres teatrals
Mussol: En tinc, senyor. Enamorat: Mestima, la dama? Mussol: Veur, senyor... Enamorat: S o no? Meluc: No, senyor. De moment no, senyor. Enamorat: No? Mussol: No. Meluc: No. Enamorat: Ai, ai, ai! Mussol, has parlat, ai, ai, amb la seva serventa, la Pardala Consol? Mussol: He parlat, senyor, amb la Pardala Consol. Enamorat: Qu tha dit, Mussol? Mussol: Que la dama ja t un amor. Meluc: Un amor. Mussol: Calla, Meluc. Enamorat: Ai! Quin amor? Mussol: Doncs un amor. s el prncep Blau a qui espera nit i dia i amb qui es pensa casar. Fa molt de temps que lespera aix. Enamorat: Oh, oh, oh! Ja ho sabia...! Mussol: Oh, oh, oh! I aquest prncep Blau li escriu versos, que sn els seus, amo meu. I semociona, senyor. Meluc: Senyor, senyor. Enamorat: Quina desgrcia, quina desgrcia ms desgraciada! Meluc: Grcia, grcia, grcia. Mussol: Per, senyor meu, la Pardala Consol sap com desenamorar-la del prncep Blau. Enamorat: S? Com? Mussol: Amb diners. La Pardala Consol vol que se la pagui pels seus serveis. I ho trobo just. Enamorat: Quant demana? Mussol: Vint monedes dor. (Al pblic.) Dotze monedes sn per a mi. He de comprar xocolata a en Meluc. Meluc: Xocolata. Enamorat: Afanyat. Agafa les monedes i vs a buscar la Pardala Consol. Oh, quina calor! Fa tant de temps que no plou, a Medina del Campo... Ni un riu no passa per aqu perqu ens puguem refrescar. El riu Zapardiel queda tan lluny...! Quina calor! Mussol: (Murri. Comptant les monedes.) Quina calor! Meluc: Calor! (Surten tots. Entra la Pardala Consol. No para de ventar-se. Ballant de cara al pblic.) Pardala C.: Ai, quina calor, quina calor, em dic Consol, Pardala Consol, i sc la ms lletja de la nostra naci. Tinc un ull verd 116
Obres teatrals
i laltre marr, dits de cogombre, nas de ceba, cara de mel. Per ensumeu-me, de prssec faig olor. Es mor de riure aquest cor. Que bo i que dolent s, ai, lamor! Em dic Consol, Pardala Consol. Ai, quina calor, quina calor, quina calor! Mussol: (Cridant des de fora.) Pardala! Meluc: Par-da-la! Pardala C.: Corre, Mussol! Mussol: Ja vinc, Pardala. (Sabracen i es fan un pet molt sonor.) Mu, mu, mu! Meluc: (Fent-se petons a una ala.) Mu, mu, mu. Mussol: Tha dit alguna cosa, la Dama, la teva senyora? Pardala C.: (Fent-se la important.) Alguna cosa. Mussol: Qu? Lestima, el meu senyor? No lestima? Pardala C.: Aix depn. Mussol: De qu depn, Pardala? Pardala C.: De les monedes dor. Aquest servei no es fa de franc. Ja ho saps, s delicat, comproms, arriscat... Meluc: At, at, at. Mussol: Ja ho s. Ja tentenc, ja, ja. (Va traient monedes dor de la butxaca i les va lliurant a la dona.) Ms? Pardala C.: Ms, ms, ms. (Comptant.) Dotze, tretze, catorze... Mussol: Ms? (Desesperat.) Que ens quedarem sense res, Meluc...! Meluc: Res, res. Pardala C.: Vint, vint. Mussol: Vint no, no, no. Ai, ai, ai! Pobre de mi! Estem arrunats; ens quedarem sense xocolata! Meluc: Ata, ata, ata, xocolata. Pardala C.: (Comptant les monedes.) Vint. Aix. Mussol: Ara et toca a tu. Parla, Pardala. Explicans el teu pla. Pardala C.: (En veu molt baixa. Per el lloro, en un lateral, ho repeteix a plens pulmons.) Que no se nassabenti ning; s un secret. Meluc: (Cridant.) Secret, secret, secret! Pardala C.: (Al lloro.) Calla, bruixot. Mussol: Digues, parla, deixa-ho anar. Estic impacient. Pardala C.: Veurs...
117
Obres teatrals
Mussol: Veurem... Pardala C.: La meva mestressa, la dama, no es vol casar amb ning que no sigui el prncep Blau, ja ho saps. Lespera nit i dia. Somia en ell. Ai, amor, amor, amor! Quan jo li dic que el prncep Blau no existeix, no em creu. Ella assegura que el prncep li envia poemes, i que vol conixerla i emportar-se-la amb ell, enfilada al seu cavall, vestida de princesa. I que desprs, en el seu regne, la nomenar princesa. Mussol: Est boja! Meluc: Oja, oja, oja. Pardala C.: He pensat que el vostre amo podria disfressar-se de prncep Blau i fer-se passar per ell. Mussol: Bona idea. Per el meu amo no t vestits de prncep. Pardala C.: s igual. Que es vesteixi amb el que tingui. Ja ens espavilarem nosaltres per convncer-la que el prncep... Mussol: Oh, quina intelligncia, Pardala! Pardala C.: Corre a dir-li-ho. Que vingui disfressat del que sigui i porti alguns poemes dedicats a la meva mestressa. Jo tamb lanir a buscar. Es trobaran aqu mateix. Entesos? Mussol: S. Entesos. (Surten tots. Al cap de poc, arriba la dama amb la Pardala.) Dama: I dius que aqu mespera el prncep Blau, Pardala? Nests segura? Pardala C.: Segurssima, senyora meva. Tan segura com que em dic Pardala, per servir-la a vost, a vost i al de ms enll. Dama: (Nerviosa, preocupada i ridcula.) Estic bonica? Li agradar, el meu vestit? I el pentinat? I les sabates? Oh, oh, oh! Ja em sento princesa, governadora, reina dalgun regne. Tindr vassalls, servents, guerrers a la meva disposici. Ser la seva reina! (Adreant-se a la Pardala.) I a tu et nomenar... Pardala C.: Qu?, senyora? Potser majordoma? Potser...? (Sinventa crrecs.) Dama: Mestressa absoluta de les peroles, les olles, les paelles i els plats de la cuina reial. Pardala C.: (Molesta.) No magrada! No magrada! Dama: Quina emoci! Quins nervis! (A la Pardala.) Ja arriba?, ja ve? Ve amb un cavall volador? El veus? Oh, oh, oh! Em mossego les ungles; em desfaig. Pardala C.: Es desf! Amb tant de sol, no mestranya. Que ximpleta que s la pobra! (Canviant.) Ja sacosta, senyora. Dama: Oh, oh, oh! Veu en OFF del Mussol: (Anunciant.) El prncep Blau! Dama: Oh, oh, oh! (Apareix el Mussol amb un cavall de plstic. El lloro Meluc sha collocat en una cantonada.) Mussol: (Reverencial davant de la dama.) El meu senyor, el prncep Blau, us obsequia (referint-se al cavall) amb aquest exemplar de pura sang rab. I us envia aquest poema que diu: (Treu el poema de la butxaca. Lenamorat, espiant el que passa, treu el cap per un lateral, fa gestos...) Dama: (Insistint.) Llegeix, llegeix, llegeix. 118
Obres teatrals
Mussol: (Recita.) Aquesta petita poesia tenvio, dama meva, perqu la llegeixis mentre beus malvasia. Dama: Que bonic...! Mussol: Jo testimo molt, ho sap el meu coix. Ai, damor em moro, estimada princesa meva! Avui et vindr a buscar. Digues adu a casa teva. Un pet tenvio en aquesta carta meva. Dama: Que bonic, que bonic! (El Mussol li lliura la carta i ella hi fa petons amb emoci.) On s el meu senyor, el prncep? Mussol: Ara arriba. (Es presenta lenamorat dun salt. Arriba disfressat de manera ridcula.) Enamorat: (Amb veu efeminada.) Sc el prncep Blau, senyora meva! Mussol: Senyora meva! Enamorat: Meva, meva! Meluc: Meva, meva, mu, mu. Dama: (Emocionada.) Em portes un gat, prncep Blau? Enamorat: Era el lloro. Dama: No magraden, els lloros. (Canviant.) Mussol: Com es posa, aquesta bruixa! Meluc: (Repetint.) Bruixa, bruixa! Dama: Mha dit bruixa, Pardala. (Ploriquejant.) Qui mha dit bruixa, qui? Pardala C.: (Acusant-los a tots.) Aquest, aquest, aquest! Mussol: Jo? Ha estat ell. (Fent referncia al lloro.) Meluc: (Assenyalant lenamorat.) Aquest, aquest, aquest! Enamorat: Jo? Dama: Tu, prncep meu? No mho puc creure! Enamorat: Ha estat el lloro. Dama: El lloro? Doncs si ha estat el lloro, que li tallin les ales, prncep Blau. Meluc: Uala, uala! (Tots empaiten lau.) Uala, uala! Enamorat: (Desprs datrapar en Meluc.) Oh, senyora, disculpeu el lloro! s un pobriss. Tots ens lestimem molt... Dama: Disculpat, disculpat! (Canviant.) I, digam, prncep meu, vns a buscar-me per casar-te amb mi? Aquesta carta diu que... Enamorat: Per descomptat. Et vinc a buscar.
119
Obres teatrals
Dama: I de quina naci ets rei, i de quina naci jo ser reina? Enamorat: (Intenta abraar-la i senduu un bon cop.) Tu sers la reina del meu cor. Tots: (Excepte la dama.) Patapam! Dama: Thas fet mal, senyor meu? Enamorat: No s res, estimada. Dama: (Intenta curar-lo, per sadona que s lenamorat, que est disfressat.) Oh, si jo diria... Aquesta olor em recorda alg que... (Canviant.) No; tu no ets el prncep. Menganyes. El prncep no porta aquesta roba tan, tan, tan... Meluc: Tan, tan, tan. Enamorat: (A la Pardala, a banda.) Diga-li, vinga, que sc el prncep Blau. Pardala C.: B, s... Negociem. Dues monedes dor si... Mussol: Bruixa, bruixa! Meluc: Bruixa! Dama: Altra vegada, bruixa. Ai, ai, ai! Pardala C.: No hi ha tracte. Dues monedes. Enamorat: B. Dues. (Insisteix.) Diga-li que sc el prncep. Pardala C.: (En veu molt baixa, que gaireb no se sent.) s el prncep, senyora. Enamorat: Ms fort, Pardala! Pardala C.: Ms fort? Si ho dic ms fort, ms diners. Enamorat: T. Una altra moneda. Pardala C.: (Cada vegada ms fort, i diverses vegades, sense deixar de parar la m.) s el prncep Blau! Dama: No estic sorda, Pardala! Per en tinc certs dubtes. Enamorat: Dubtes? (A la dama.) Que potser no era jo, qui tenviava els poemes? Dama: Ja, s, b... Per aquesta roba que portes no s de prncep. Mussol: Ha de dissimular la seva condici. Si ve amb collarets i anells de prncep, pot ser que algun dels molts lladres que hi ha en aquesta comarca els hi robi. Dama: Ah! Ja ho entenc: els lladres. Enamorat: Els lladres. Dama: s clar. No hi havia caigut... Meluc: Caigut, caigut..! Dama: (Afectuosa, sabraa altra vegada a lenamorat. En abraar-lo, se li van desprenent els postissos: els vestits, la cabellera... Fins que queda en calons. Espantada.) Oh, per si ets tu, el boig enamorat! Enamorat: (Contrariat.) Senyora, jo...! Dama: Anem, Pardala. Pardala C.: Espereu, senyora. Dama: Aix s insuportable, inaguantable, in... Pardala C.: (A cau dorella.) Qu li sembla, senyora meva? Dama: S, s, s. (A lenamorat.) He pensat que em casar amb tu... Enamorat: Casar-se? Casar-se? Quan, dol amor meu? 120
Obres teatrals
Dama: No em diguis amor, insolent. Enamorat: Quan? Dama: Quan portis a Medina del Campo el riu que passa tants quilmetres lluny daqu. Enamorat: El Zapardiel? s impossible! Com vols que porti fins a aquesta vila el riu Zapardiel! Ho fas per no casar-te amb mi. Dama: Per aix. Pardala C.: Ja ha sentit la meva senyora. Mussol: Bruixes. Meluc: Bruixes! Enamorat: (Ridcul. El Mussol i en Meluc repeteixen el que diu.) Amor, amor, amor, sense els teus petons, em pica el cor. Sense els teus ulls, no puc viure, jo. No dormo, no menjo, em moro damor. Meluc: Amor, amor, amor. Enamorat: I em demana que li porti fins a aquesta vila de Medina del Campo el riu Zapardiel... Aix s impossible. Necessitaria tres-cents homes que treballessin tres-cents dies seguits... Una bogeria! Meluc: Bo-ge-ri-a. Enamorat: (Sentimental, al pblic.) Per jo me lestimo. I per ella seria capa de... Mussol: De Enamorat: De portar fins aqu aquest riu tan lluny. Invertir tota la meva fortuna en lintent. No tinc altre remei. (Al Mussol.) Vinga, Mussol. Mans a lobra! Mussol: Est boig, senyor meu? Enamorat: (Surt cridant.) Estic boig, boig, boig damor! Meluc: Boig, boig, boig! Veu en OFF: (Veu forta i decidida, acompanyada de soroll daigua, msica apropiada...) I ms de tres-cents homes treballen nit i dia per desviar el recorregut del riu Zapardiel. Tota la fortuna de lenamorat es va esgotant a favor daquella empresa: lempresa del seu amor. (Surten tots tres. Entra la Parlada Consol amb la dama.) Pardala C.: Ha dentendre, senyora meva, que el pretendent lestima. Dama: Ja, s, per no s un prncep. Jo espero el prncep Blau, Pardala. Pardala C.: El prncep Blau no existeix. I si existeix, ja es deu haver casat amb una altra dona. No ens podem refiar dels homes, encara que siguin prnceps. Dama: Jo sc jove, Pardala. Pardala C.: Ja ho crec, senyora meva. Dama: Jove, Pardala. No tinc arrugues ni berrugues a la cara. Pardala C.: (Assenyalant.) I aquesta..., aquesta...?, aquesta...? Dama: Calla, Pardala. Qu en saps, del pretendent? Pardala C.: (A cau dorella.) Mhan dit, senyora meva, que s tant lamor que li professa... Dama: Qu? Pardala C.: Que el cabal del riu Zapardiel, segons desig seu, lha desviat cap a Medina. Tot per aconseguir el seu amor!
121
Obres teatrals
Dama: S? s impossible! Pardala C.: Aquesta va ser la condici que li va posar la meva mestressa... Ho recorda? Dama: No lhe oblidada. (Entra el Mussol precipitadament.) Mussol: Aparteu-vos, aparteu-vos, que ja arriba. El corrent del riu Zapardiel est a punt de travessar la nostra vila. Dama: Oh, oh! Pardala C.: El riu Zapardiel! Un miracle! Dama: Oh, oh, oh! (Un tros de roba blava, imitant el corrent de laigua, travessa lescenari, i cobreix la dama i la Pardala. Sembla que el corrent se les emporta. Totes dues criden.) Dama: (Agitant-se entre les onades.) Auxili, auxili, que mofego! Pardala C.: Que alg ens vingui a salvar! Enamorat: (Es disposa a llanar-shi. Shi tira. En treu la dama. Ja en els seus braos...) He acomplert el que em vas demanar: portar fins a aquesta vila de Medina del Campo el riu Zapardiel. Dama: Grcies per haver-me salvat, prncep Blau meu. Veig que mestimes de veritat, ja que per mi has fet tot aquest enrenou. Au, fes-me un pet. Enamorat: Llavors... Et vols casar amb mi? Dama: S, prncep Blau meu. Pardala C.: (Enmig del riu.) Que alg em tregui daqu! Mussol: (Tirant-se al riu.) Jo mateix. (Treu la Pardala, i li fa un pet.) Et vols casar amb mi, Pardala? Pardala C.: En tinc tantes ganes... (En Meluc, el lloro, ara parla com una persona. De cara al pblic.) Meluc: Pel riu Zapardiel naveguen tots els vaixells carregats damors menta, carregats damors blancs. Per una dama, un amor va fer callar lestiu. Per la vila de Medina, la de Medina del Campo, passa el riu Zapardiel: tot amor de lenamorat! Dama: Ens casem dem? Enamorat: S. El dia de Sant Jaume. Pardala C.: (Al Mussol.) I nosaltres tamb? Mussol: I s clar que s, s clar que s. Meluc: (Al pblic.) Ja ho sabeu tots: hi esteu convidats. FI 122

Hi ha molt pocs personatges. Fra ideal que participessin a la representaci el major nombre dalumnes possible. Els qui no tinguin dileg es poden encarregar daltres aspectes de la representaci.
Vestuari i decorats
Vestuari
Dama Vestit luxs. Anir maquillada. Enamorat Vestit una mica desastrs que sigui fcil de treure. Porta una cabellera postissa i una flor a les mans. Pardala Vestit senzill o faldilles i camisa una mica fetes servir. Espardenyes. Tamb pot portar un davantal. Mussol Pantalons i camisa normals. Espardenyes o sabates de cordons. Ha de dur plomes de colors o ales enganxades. Meluc Ha de portar un vestit verd (xandall verd) amb plomes de colors enganxades. Bec de cartolina amb una goma per ajustar-lo al cap. Els alumnes tamb poden fer una careta que representi la cara dun lloro.

Al centre de lescena hi ha daparixer un paisatge natural, que pot ser dibuixat. Casa de la dama Es pot dibuixar a un costat del paisatge, amb paper continu, un interior que representi la casa de la dama. Casa de lenamorat Interior dibuixat a laltre extrem del mural que decora lescenari. Riu Un tros de roba blava amb paper continu platejat o paper dalumini enganxat. Ha de travessar lespai de lescenari.
123
Obres teatrals
Illuminaci i msica
Illuminaci La llum ha de semblar natural, sobretot en les escenes en qu el riu t una importncia especial. Es pot deixar un focus de llum fix. Msica Durant la representaci ha de sonar msica alegre, amb tocs cmics en les escenes de lenamorat i el lloro. Ha de ser especialment intensa quan el riu es comena a moure. El soroll de laigua es pot aconseguir amb un pal de pluja. Tamb es podria fer servir una gravaci real del so de laigua.
124
Guies de lectura
Bambulo. Els primers passos, Bernardo Atxaga Els cent dies del drac, Montserrat Galcia LEmi i en Max. Laventura de les balenes, Gemma Lienas Solucionaris
Guies de lectura Bambulo. Els primers passos, Bernardo Atxaga

Autor: Editorial: Format: Pgines: Srie Taronja: Bernardo Atxaga Alfaguara Infantil i Juvenil 12 20 cm 136 A partir de 10 anys
Inters formatiu i temtic Bambulo. Els primers passos no s una lectura fcil, per la mgia que hi ha amagada en aquesta histria enganxa des del primer moment i s capa dobrir nous horitzons als lectors. Perqu Bambulo s la narraci de lantiquotidianitat o, dit duna altra manera, s lexaltaci de la recerca de laventura que, en aquesta ocasi, es converteix tamb en la recerca de les prpies arrels. Que lautor ens hagi portat a una biblioteca i ens hagi obert les pgines dun llibre, per obrir alhora la seva histria, no s un detall sense importncia. No deu ser que, fet i fet, ens convida a obrir els llibres, qualsevol llibre, com un mitj per fugir de la comoditat, del materialisme, de lavorriment? En Bambulo, el protagonista de la novella, queda marcat per la curiositat per sempre ms i, desprs dhaver fet la primera troballa, ja mai no deixar de buscar. I aquest s el missatge que els mestres, sempre tan preocupats per afavorir els hbits lectors dels alumnes, hem de transmetre: la lectura com una aventura, una recerca de nous mons i daltres realitats. En aquest llibre i en aquest personatge trobarem un bon cam. Introducci Lobra Bambulo. Els primers passos narra la histria dun gos bilba, Bambulo, que duu una vida montona i materialista (el menjar s lnica cosa que el fa moure), basada en la comoditat i la ignorncia. Per en una biblioteca, latzar en forma de llibre fa que comenci a dubtar, a ser rosegat pel cuc de la curiositat i a qestionar-se la seva vida aparentment regalada. La primera etapa de felicitat i ignorncia ja queda enrere; la segona, la del dubte, no pot pas durar, i ja est a punt dentrar en la tercera: la que el portar cap a laventura. Bambulo deixar la famlia que tant lapreciava i iniciar una carrera cap a la descoberta de les arrels, dels seus avantpassats. La recerca comenar a Madrid, concretament al Museu del Prado. I, com tocat per un llamp, trobar la soluci al seu primer dilema; per ja estar marcat per la curiositat, ja mai ms no es conformar amb explicacions superficials i, doncs, ja haur entrat a laventura que significa qualsevol recerca. Argument En Bambulo s un gos que viu feli a casa dels seus amos, a Bilbao, envoltat per la Maria i els seus tres fills, lAriadna, en Jon i la petita Ainhoa, que se lestima tant que s com una paparra, i li fa mil i una barrabassades. Un bon dia en Bambulo acompanya la famlia a la biblioteca on la Maria treballa fent la neteja. All, per casualitat, descobreixen un passads subterrani on viu en Panxi, lies Cabea dAll, un cuiner jubilat que far descobrir a en Bambulo el seu passat gloris. En efecte, en Panxi ensenya a en Bambulo una srie de llibres on apareixen els seus avantpassats. 126
Guies de lectura
El que ms crida latenci den Bambulo s una reproducci dun quadre de Goya titulat Bambulet mig enfonsat a la sorra. La figura del seu avantpassat ofegant-se en la sorra lobsessionar a partir de llavors, i el far emprendre la gran aventura de la recerca de les seves arrels. De manera fora original, les memries den Bambulo sn narrades pel seu secretari, que s lencarregat dordenar, copiar, analitzar, corregir i organitzar tots els papers. Ell conduir la narraci, en la qual anir intercalant documents de tota mena: cartes, diaris personals, entrevistes... Autor Bernardo Atxaga s el pseudnim de Joseba Irazu Garmendia (Asteasu, Guipscoa, 1951), un dels narradors bascos actuals ms prolfics i de ms prestigi. Llicenciat en cincies econmiques per la Universitat de Bilbao, va tenir diversos oficis (mestre duscar, guionista de rdio, llibreter, economista...) fins que, definitivament, als inicis de la dcada dels vuitanta, es va dedicar exclusivament a la literatura. Des de ben aviat es va revelar com un treballador constant i meticuls: el 1972 va publicar els primers poemes en uscar en una antologia breu; el 1976, la seva primera novella, De la ciudad; el 1978 es va publicar el poemari Etiopa, i ms tard altres obres dxit com Un home sol, Aquells cels, etc. La seva obra per a adults ha tingut un reconeixement internacional destacat: noms cal recordar lemblemtic Obabakoak (1990), una obra que s la base de la seva producci posterior, ja que s un gran fresc de narracions, una mostra de la passi per les histries, siguin del tipus que siguin i les expliqui qui les expliqui.
Activitats per a abans de la lectura

1. Abans de llegir el llibre, respon aquestes preguntes per comenar a conixer qui s i com parla el protagonista de la histria que llegirs: Quin s el nom del protagonista del llibre? Ara que ja saps com es diu, intenta pensar en la paraula adient per a cadascuna daquestes definicions: Quan en Bambulo vol menjar, diu que t molta Quan en Bambulo sen va de viatge, abans fa les Quan lAinhoa persegueix en Bambulo, aquest queda ben Els macarrons den Panxi, Cabea dAll, sn, segons en Bambulo, Inventat quatre definicions ms per completar el bambulodiccionari.
127
Guies de lectura
2. Fes una primera mirada al contingut del llibre i anota totes aquelles parts que el componen per fer-ne un ndex. Aix ajudars el secretari den Bambulo a posar una mica dordre entre tanta paperassa.
Activitats durant la lectura

1. Com has pogut veure quan has fet lndex, aquesta histria est composta per molts documents ben diversos que escriuen o expliquen els diferents personatges de lobra; tots fan, doncs, el paper de narradors. Busca en lndex algun dels episodis explicats per: En Bambulo en persona: La Maria: En Jon: LAriadna: El secretari: 2. Respon les preguntes segents: Com li parla la Maria a en Bambulo i per qu? Escriu un breu dileg entre els dos personatges.
Per qu li t por, en Bambulo a lAinhoa?
Per qu li diuen Cabea dAll, a en Panxi? 128
Guies de lectura
En quin estat va trobar en Bambulo el llibre sobre la seva famlia?
Per qu comena a tenir malsons en Bambulo?
Per quin altre nom canvia en Bambulo el nom del quadre En Bambulet enfonsant-se a la sorra?
3. Llegeix all que en Panxi explica sobre la seva vida, i escriu-ne un breu relat de no ms de cinc lnies. Procura incloure-hi els fets ms importants de la seva biografia.
4. El secretari den Bambulo ens ofereix un llistat de 10 individualitats que tenen el costum de desaparixer. Afegeix a aquesta llista 4 o 5 individualitats ms de la teva invenci.
Activitats per a desprs de la lectura

1. Dibuixa, si cal amb lajut dels de casa, larbre de la teva famlia: a les branques de dalt hi posars els avis; a les del mig, els pares i els oncles, i a baix, tu, els teus germans i els cosins. Si us queden b, fins i tot en podeu fer una exposici a la classe.
129
Guies de lectura
2. Desprs de repassar el text de les pgines 64 a 67 del llibre i descoltar les explicacions de la mestra o del mestre sobre el diari personal, escriu la teva pgina del diari que es correspondria al mateix dia que feu lexercici.
3. Segur que a casa tens una pila de postals que than enviat parents i amics. Postals de vacances, amb paisatges nevats o platges assolellades. Trian les ms boniques i entre tota la classe podeu fer un mural dall ms divertit. 4. Qui s lautor del llibre que has llegit? Don s? Aquestes podrien ser algunes de les preguntes de lentrevista que us proposem que prepareu entre tota la classe. Fixeu-vos molt en quines coses sn importants de saber i quines altres coses sn poc importants i no cal que pregunteu. El mestre o la mestra us ajudar en aquesta tasca.
Jocs i entreteniments
Thas fixat que quan li conv en Bambulo sinventa paraules? A la pgina 55, apareix, per exemple, la paraula sentiments. Inventa-ten unes quantes ms.
130
Guies de lectura Els cent dies del drac, Montserrat Galcia

Autora: Editorial: Format: Pgines: Srie Taronja: Inters formatiu i temtic Aquesta histria constitueix una interessant proposta de lectura que saparta de temes ms quotidians, dall que podrem anomenar novella realista i introdueix el jove lector, encara inexpert, en una temtica plena de ressons clssics, acompanyada de diversi i aventures. Els cent dies del drac pot constituir una porta oberta per a noves aventures literries dels nostres lectors. Introducci Els cent dies del drac s una incursi de Montserrat Galcia en un gnere de novella que podrem anomenar de tema mtic. En efecte, els personatges, la histria i, fins i tot, lespai fsic on es desenvolupen els fets, ens remeten a aquelles grans llegendes i histries que forneixen els orgens de la nostra civilitzaci i de la nostra literatura, com ara la Ilada o lOdissea i, encara ms de prop, ens fan pensar en la figura dAntgona enfrontada amb el seu oncle Creont. s clar que, en aquest cas, parlem de literatura infantil, de manera que largument sadapta als interessos i la comprensi dels joves lectors i ens mostra una narraci daventures interessant, emmarcada per uns espais suggeridors i ben dibuixats, i uns protagonistes a la mida dels nens i nenes. Aix s, sense deixar dapuntar mai cap a un passat ple dantecedents literaris que tant de bo els nostres joves comencin a conixer a partir de lectures com aquesta. Argument Dana, la princesa de Zante, regne mariner, ha perdut la seva mare en un desgraciat i misteris accident al mar, i est sota la tutela del seu oncle i regent, Drus, que governa amb m dura i tirnica el petit regne. Per Dana, de noms tretze anys, no es conformar a donar per feta la mort de la seva mare, i tampoc no estar dacord amb les noves aliances que intenta establir el seu oncle i regent amb els homes del Nord. s per aix que Dana partir a cercar el rastre de la seva mare, la reina Areta, a bord de lembarcaci dun gran patr, lAcar, que viatja amb la companyia del seu fill Herus, de la mateixa edat que Dana. Amb aquest vaixell, els aventurers arriben a les costes de Quiros, i desprs de tot un seguit de peripcies retroben la reina Areta a la cort del rei de Quiros, Sicanau, i de la seva germana Nausia. La reina Areta ha perdut la memria, per el retrobament amb la seva filla Dana fa que la recuperi, i, aleshores, plegades, tramen un pla per recuperar el domini de Zante i destituir en Drus.
Montserrat Galcia Alfaguara Infantil i Juvenil 12 20 cm 104 A partir de 10 anys
131
Guies de lectura
Autora Montserrat Galcia s nascuda a Cornell, a la comarca del Baix Llobregat. Com tants altres autors de la nostra literatura infantil i juvenil, combina lescriptura i la docncia. Ha publicat una dotzena dhistries per a joves, i entre els seus temes ms recurrents, destaca la cincia-ficci. Tamb ha escrit per a adults. Lany 1994 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra amb la novella Somnies estimada?, i lany 2003, lEnric Valor per Lhabitaci de la Brbara. s casada i t dos fills.

1. Per comenar a conixer el llibre que llegirs cal que en facis una fitxa: el carnet didentitat del llibre.
Ttol: Autora: Illustradora: Editorial: Collecci: Pgines:
1. Ttol: Els cent dies del drac Autora: Montserrat Galcia Illustradora: Cristina Picazo Editorial: Alfaguara. Grup Promotor Collecci: a partir de 10 anys Pgines: 104 2. Ara observa el dibuix de la portada. Qu timagines? Qu et suggereix? Qu deu passar en aquesta histria? Escriu les respostes a continuaci.
132
Guies de lectura
1. Segur que durant la lectura trobes un seguit de mots difcils. Nhi ha alguns que estan relacionats amb el mar i daltres que no; ten proposem alguns que seria bo que busquessis al diccionari. Bastaixos (p. 7): Brama (p. 10): Arbitrarietat (p. 14): Capitost (p. 17): Salpar (p. 25): Encimbellat (p. 28): Marmit (p. 35): Escull (p. 38): Baiard (p. 62): Esquitllar-se (p. 86): Bocoi (p. 89): Conxorxa (p. 94): 2. Explica qu volen dir cadascuna de les expressions i frases fetes segents, extretes del llibre: Serrar les dents: Fil per randa: Fer el badoc: Anar al gra: Fer uns ulls com unes taronges:
3. Fes una fitxa amb les dades que coneixem dels personatges segents. Dana
133
Guies de lectura
Herus
Clix
Drus

1. Ara que ja has acabat el llibre, de la primera a la darrera pgina, ja deus ser capa de pensar quins altres elements de la histria, que thagin cridat ms latenci, podrien formar part de la coberta. Fes-ne una llista.
2. Desprs distribueix els captols de la novella que has llegit en cadascuna de les parts en qu es divideix una narraci. La introducci: El nus:
134
Guies de lectura
El desenlla:
3. Contesta. Com va morir el pare de la Dana? Qui s Son Or? Qu hi va fer la Reina Areta a lilla dels Dracs? Quin animal s el smbol de Zante? Qu s el Bella del Mar? Per qu els mariners deien que laurora tenia els dits de rosa? Com descobreixen que el poliss s la Dana? Com era el laberint?
Quan la Dana viatja en el Bella del Mar, apareixen anomenades les parts dun vaixell. Buscan sis en aquesta sopa de lletres i digues quina part del vaixell designa cadascun dels noms trobats. R F H E T M O S E R J S D Z T C S E K T S U L O T C Y R A T W B E Q U I L L A E S U S B I V P R S P R O A M O T O C P R B R I A P B O D E G A K 135
Guies de lectura LEmi i en Max. Laventura de les balenes, Gemma Lienas

Autor: Editorial: Format: Pgines: Srie Taronja: Inters formatiu i temtic Els nostres alumnes senduran moltes sorpreses amb aquest llibre i tots sabem que les coses imprevisibles garanteixen que els lectors no perdin linters. La histria, tot i tenir una bona dosi de realisme, s el producte duna imaginaci sensible: poder contemplar cinc balenes embarrancades en una platja s tot un misteri per a un lector jove. Per qu arriben a la platja? Per qu neden fora de laigua i sencallen? El llibre cont la resposta i ens la presenta amb una histria que parla daventures, damistat, de solidaritat, de protecci danimals en perill dextinci... Una narraci fantstica que informa i diverteix els que la llegeixen. Introducci Convidem els joves lectors a viure una aventura molt emocionant amb la lectura daquest llibre. Els proposem que es traslladin a la costa de Mxic amb els protagonistes del relat per ajudar-los a salvar unes balenes embarrancades. Aix podran compartir les peripcies de lEmi i en Max, collaborar amb una organitzaci ecologista i viure una experincia inoblidable plena de perills. Argument LEmi i en Max arriben a la costa de Mxic amb la Serena, la mare de lEmi, que s periodista i ha de fer un reportatge sobre cinc balenes embarrancades en una platja. Un cop all, coneixeran en Hans, un membre de lorganitzaci ecologista Thinkgreen, i entre tots salvaran aquests cinc cetacis. Desprs, en companyia de tres nens mexicans, els protagonistes sendinsaran en una aventura perillosa en una illa deserta, descobriran com s que les balenes es van desorientar i ajudaran a capturar uns traficants de droga que volien segrestar-los. Autor Gemma Lienas (Barcelona, 1951) va decidir anar a viure a Estrasburg amb el seu home, cientfic de professi. Den que es va installar a Frana el juny del 1998 es dedica completament a la literatura. Pertanyen a aquest perode: LEmi i en Max. Laventura de les balenes; lEmi i en Max. Laventura de la glacera; Finisterre i els pirates; Finisterre i el missatger; Bitllet danada i tornada (premi lOdissea 1998); El final del joc (premi Ramon Llull, 2003). Anteriorment, durant quinze anys, Gemma Lienas va compaginar el mn de ledici com a directora literria amb lescriptura de novelles. Destaquen daquest perode: Cul de sac; Aix s la vida, Carlota (menci dhonor de lIBBY 1990); Dos cavalls (premi Ramon Muntaner 1987); Ets galctica, Carlota, i La meva famlia i lngel. Tamb ha treballat en el mn de lensenyament fent classes de llengua i literatura. A ms de llegir i escriure, les seves passions sn la famlia, els amics, cuinar, viatjar i fer esport. 136
Gemma Lienas Alfaguara Infantil i Juvenil 12 x 20 cm 160 A partir de 10 anys
Guies de lectura
1. El llibre que ests a punt de llegir narra una histria emocionant amb unes balenes com a protagonistes. Segur que tens ganes de comenar-lo, oi? Per abans demostrans tot el que saps de les balenes. Posa una X a la casella convenient. S Les balenes sn mamfers. Tenen els mateixos rgans que els altres mamfers per amb algunes modificacions perqu shan hagut dacostumar a la vida marina. Sota laigua, lorifici nasal de les balenes es tanca hermticament. Quan la balena surt de laigua, respira molt de pressa. El greix de les balenes no tan sols serveix per protegir-les i allar-les sin que s tamb una reserva daliment. Una balena embarrancada no s una balena que agonitza en una platja. Hi ha animals que viuen sobre la pell de la balena. Alguns sn parsits inofensius i altres, com el poll de la balena, probablement li irriten la pell. Algunes balenes mascle canten per atreure les femelles. Les balenes de mars diferents canten melodies diferents de tal manera que els cientfics poden saber a quina poblaci de balenes pertanyen segons qu canten. NO
2. Elabora un informe sobre les balenes. Consulta llibres, diaris i revistes danimals que taportin informaci sobre aquest tipus de cetacis. Aspecte fsic de les balenes: Medi on viuen: Com salimenten? Com es reprodueixen? Sn solitries o viuen en famlia? Viuen en una zona concreta o migren? La seva relaci amb lhome durant segles: En quina situaci es troba la moratria que frena la caa de balenes en alguns pasos?
137
Guies de lectura
1. LEmi ha dibuixat un mapa de lindret on anir amb la seva mare i en Max. Esbrina quin pas s i desprs completa el mapa escrivint aquests noms en el lloc corresponent. Oce Atlntic Oce Pacfic Mxic Monterrey Tijuana La Paz Golf de Mxic
2. A mesura que vagis llegint, fixat en com sn alguns dels personatges: el seu aspecte fsic, la seva personalitat..., i desprs descriu-los amb les teves prpies paraules. MAX:
EMI:
SERENA:
3. Imagina que ets periodista, com la mare de lEmi, i que has de redactar la notcia de les balenes embarrancades pel diari en qu treballes. Com ho faries? Selecciona tota la informaci que et dna el llibre i recorda que una notcia sempre ha de respondre aquestes cinc preguntes: QU ha passat? ON ha passat? QUAN ha passat? COM? A QUI li ha passat? Escriu un titular per a la notcia: 138
Guies de lectura
1. LEmi, en Max i els seus amics en algun moment han passat por, shan desorientat o no han sabut ben b com reaccionar davant el perill. Tu, en el seu lloc, qu hauries fet en cada cas? LEmi i en Max troben cinc balenes encallades a la platja. En el seu lloc, jo hauria Les dues brixoles shan espatllat i ning no sap on s el nord. Jo els aconsellaria que Una aleta de taur sacosta perillosament a la barca i els nens no saben qu fer. Jo proposo que
2. Busca altres ttols de novelles escrits per Gemma Lienas. Escriu-los i informat de largument. Nhi ha algun que et cridi latenci especialment? Per qu? Pots llegir-lo a veure si sacompleixen les teves expectatives.
Ja hem vist que lEmi i en Max tenen un esperit aventurer. I tu? Vols saber si tagrada laventura? Contesta aquestes preguntes i ho esbrinars. 1. Si els teus pares et deixessin, agafaries la motxilla i acompanyaries lEmi i en Max a Mxic? S NO
2. Tadorms veient pellcules daventures en qu al protagonista li passen moltes coses i les soluciona sense ni despentinar-se? S NO
3. Tagradaria que els teus pares decidissin canviar de ciutat i marxssiu plegats a un lloc nou i desconegut? S NO 139
Guies de lectura
4. En una festa daniversari, et fa mandra que et presentin gent nova? S NO
5. Diries que viatjar s una de les teves aficions preferides? S NO
6. Et costa molt comenar a practicar un esport? S NO
7. A les llibreries i biblioteques, acostumes a agafar llibres de viatges i aventures? S NO
8. Et fa por estar molta estona sol al carrer? S NO
9. Quan a casa parleu de les vacances, demanes als teus pares que et portin a un lloc diferent cada any? S NO
10. Et fa por estar sense els teus pares ms duna setmana? S NO
11. Somies que ets lIndiana Jones o el Superman? S NO
Ara que ja has acabat, thas de puntuar. Sn dos punts per cada resposta afirmativa a les preguntes senars i dos punts per cada resposta negativa a les preguntes parells. Suma i llegeix el resultat. De 0 a 4 punts: tagrada estar tranquil, al teu aire, fer les coses de cada dia i el teu estil no s agafar la motxilla i marxar de casa. De 6 a 10 punts: et crida latenci tot all que s diferent per prefereixes no esforar-thi gaire per comprovar si tagrada de deb. De 12 a 18 punts: no ets lIndiana Jones per et falta ben poc. Tho passes molt b amb les novetats. Ms de 18 punts: gaireb cal que et lliguin a la cadira perqu ets capa dorganitzar una aventura encara que noms sigui amb la teva imaginaci.
140
Guies de lectura
Solucionaris
Bambulo. Els primers passos

1. Bambulo bambula / bambules / bambulejat / bambulstics Resposta lliure. 2. Resposta lliure.

1. Hi ha diversos narradors: En Bambulo: per exemple, a la pgina 34. Document B/D/23-24-25-26. La Maria: la Maria torna a descriure la situaci de casa seva (pg. 84). En Jon: el que va escriure en el seu diari (pg. 65). LAriadna: el que va escriure lAriadna en el seu diari (pg. 64). El secretari: s el narrador principal perqu s qui ha recopilat i ordenat tots els documents. 2. Li parla amb un llenguatge infantil, perqu s molt petita. (pg. 23) En Bambulo t por de lAinhoa per les cinc coses que ell mateix explica en el Document B/D/17. (pg. 29) Perqu era cuiner i sempre posava molt dall a tots els menjars. (pg. 42) En Bambulo va trobar el llibre amb les pgines negres i illegibles. (pg. 50) En Bambulo comena a tenir malsons perqu no es treu del cap la imatge den Bambulet enfonsat a la sorra. (pg. 70) En Bambulo canvia el ttol del quadre pel de: Bambulet contemplant els afusellaments. (pg. 90) 3. Resposta lliure. 4. Resposta lliure.
141
Guies de lectura
1. Resposta lliure. 2. Resposta lliure. 3. Resposta lliure. 4. Resposta lliure.
Resposta lliure.
Els cent dies del drac Activitats per a abans de la lectura

1. Ttol: Els cent dies del drac Autora: Montserrat Galcia Illustradora: Cristina Picazo Editorial: Alfaguara. Grup Promotor Collecci: Srie Taronja. A partir de 10 anys Pgines: 104 2. Resposta lliure.

1. Bastaixos: els qui tenen per ofici transportar coses de pes al coll. Brama: notcia. Arbitrarietat: acte contrari a la ra, a la justcia, a les lleis, etc., dictat pel capritx. Capitost: el qui dirigeix i comanda. Salpar: llevar ncores; partir una nau. Encimbellat: posat a dalt, al cim dun lloc elevat. Marmit: rentaplats; noi al servei del cuiner. Escull: roca a flor daigua. 142
Guies de lectura
Baiard: aparell format per dues barres llargues paralleles amb una plataforma al mig per transportar-hi materials de construcci. Esquitllar-se: passar per algun indret burlant la vigilncia dalg. Bocoi: bta dunes cinc cargues que t menys alria que una bta ordinria. Conxorxa: maquinaci entre dues o ms persones encaminada a mal fi. 2. Serrar les dents: tancar-les molt fort quan un est enfadat o indignat. Fil per randa: amb tot detall. Fer el badoc: badar; no estar per la feina. Anar el gra: no perdres en explicacions superficials. Fer uns ulls com unes taronges: obrir molt els ulls, a causa de lastorament o la sorpresa. 3. Dana: s la princesa de Zante. T tretze anys, s valenta i honesta. Herus: s el fill del capit del Bella del Mar. T tretze anys com la princesa. s un gran somiador. Clix: s el cuiner del Bella del Mar. s un home gros i corpulent, per molt gil. Drus: s loncle de la Dana i regent de Zante. Actua de manera tirnica i en contra de la voluntat de la reina Areta.

1. Resposta lliure. 2. Introducci: tot el captol 1, perqu presenta els personatges principals i la situaci en qu es troben. Nus: del captol 2 al 5. Desenlla: el captol 6, quan tramen la conxorxa per sorprendre els tradors. 3. En una cacera, ferit per una fletxa perduda. La sacerdotessa de Zante i confident de Drus. Hi va a purificar-se i a oferir un present per aplacar els dus, segons li manen les sacerdotesses. El dof. El vaixell del capit Acar i del seu fill Herus. Perqu acoloreix de rosa els nvols i les veles dels vaixells. Perqu un cop mullada per la tempesta, les seves robes la delaten. Llarg. fosc i perdedor.
143
Guies de lectura
Quilla: part duna embarcaci que va de proa a popa per la part de sota. Estribord: costat dret de la nau, mirant de popa a proa. Proa: part anterior duna nau. Bodega: lloc sota coberta on es posa la crrega dun vaixell. Tim: pea plana de fusta que per la resistncia que ofereix fa que la nau es desplaci a dreta o a esquerra. Coberta: plataforma horitzontal que clou el buc duna nau per la seva part superior.
LEmi i en Max. Laventura de les balenes Activitats per a abans de la lectura

1. Totes les respostes sn S excepte Una balena embarrancada no s una balena que agonitza en una platja, que s NO. 2. Resposta lliure.

1. El mapa est reprodut a la pgina 29 del llibre. 2. Resposta lliure. 3. Resposta lliure.

1. Resposta lliure. 2. Resposta lliure.
Resposta lliure. 144
Ortografia
1. Accentuaci 2. Laccent diacrtic 3. La vocal neutra en els verbs 4. Les vocals o/u en els verbs 5. Els signes de puntuaci (parntesi, cometes, dos punts) 6. Consonants mudes a final de mot 7. La ela geminada 8. La essa sonora 9. La essa sorda 10. Les grafies g i j 11. Les grafies m i n 12. Les grafies b i v 13. La lletra h. s de hi/i, ha/a i ho/o 14. Alhora / a lhora; aleshores / a les hores; sin / si no 15. Lapstrof i el guionet en els pronoms personals
Fitxa
1
Nom Data
Ortografia
Accentuaci
Les paraules agudes tenen la sllaba tnica en lltima posici. Saccentuen grficament quan acaben en: vocal, -as, -es, -is, -os, -us i -en, -in. Les paraules agudes que acaben en diftong decreixent o b diftong creixent + s no saccentuen: herbei, cacau, cofoi, herbeis, altaveus... Les paraules planes tenen la sllaba tnica en la penltima posici. Saccentuen grficament quan no acaben en: vocal, -as, -es, -is, -os, -us i -en, -in. Si acaben en diftong decreixent s que saccentuen: anveu, portssiu, trucareu... Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica en lantepenltima posici. Saccentuen totes.
1. Encercla la sllaba tnica daquestes paraules. txtil grcia tmer fabrica lmina tamb histria perqu formigues medulla decmetre atmosfera canal calors carpeta clida futbol rodamn ballssim tnica
2. Classifica les paraules de lactivitat anterior en agudes, planes i esdrixoles. Agudes:
Planes:
Esdrixoles:
3. Accentua les paraules que calgui daquest text. La Nuria i lAgnes van neixer el mateix dia, pero no tenen res en comu. A la Nuria, simpatica, alegre, disposada a ajudar tothom, la vida li somriu. Per a lAgnes, en canvi, no hi ha res facil i sempre esta de mal humor. 146
Fitxa
2
Nom Data
Ortografia
Laccent diacrtic
Laccent diacrtic es fa servir per distingir dues paraules que sescriuen igual per que tenen significats diferents. La major part de les paraules que porten aquest tipus daccent sn monosllabs. Si una de les dues paraules que shan de diferenciar s un verb, ser aquesta la que dur laccent.
1. Omple els buits amb la paraula que correspongui. Mira que carregats! del mercat. (vnen / venen) al mig del carrer.
El policia municipal escoltava les queixes duna (dna / dona) Sha reintrodut l Els exercicis shan de presentar A la meva mare li agrada el bru al Pirineu. (s / os)
i amb bona lletra. (nts / nets) amb llimona. (t / te)
2. Escriu una oraci amb cadascuna daquestes paraules. sl: ms: es: mon:
3. Encercla la paraula de cada parella que correspongui a la fotografia.
BE / B
MES / MS
MORA / MRA
MA / M 147
Fitxa
3
Nom Data
Ortografia
La vocal neutra en els verbs

Les formes verbals que acaben amb vocal neutra sescriuen amb -a si la vocal neutra s lltima lletra (treballa, entrava, mira...), i amb -e si s la penltima (buides, llegeixes, sorprenen...). En sn excepcions les formes verbals corre, vine, omple i obre, i els infinitius de la segona conjugaci acabats en -re: aprendre, beure, somriure...
1. Completa aquest requadre. cantar pagar sortir crrer voler obrir canta cantes cantvem
2. Completa aquestes formes verbals amb a o e. arribari sab vin escriur estudiav rumi escoltari n n u
3. Escriu linfinitiu daquests verbs. veig: comprenc: seiem: caurs: sorprendrem: treu: 148
Fitxa
4
Nom Data
Ortografia
Les vocals o/u en els verbs

En els verbs, la primera persona del singular del present dindicatiu acaba en -o (perdo, prometo). En la major part de verbs, hem de buscar la tercera persona del singular del present dindicatiu per saber si sescriu o o u en larrel del verb: aturar <--> atura. Els verbs collir, cosir, tossir, sortir i escopir sescriuen amb o quan la vocal de larrel s tona (cosia, escopies..., i amb u quan s tnica: surti, tusso... Els verbs poder i voler sescriuen amb o quan la vocal de larrel s tona (volem, volia), excepte quatre formes que no segueixen aquesta norma: puguem, pugueu, vulguem, vulgueu.
1. Completa amb o o u i escriu una oraci. ll c j b garem: mptava: gat: llia:
2. Completa el requadre. Infinitiu ell cus ell surt ell suca ell tus ell cull ell bufa ell escup Imperfet Futur
3. Escriu la primera persona del singular del present dindicatiu dels verbs segents. menjar: arribar: servir: acabar: dormir: parlar:
4. Completa les oracions amb la forma dels verbs voler o poder que calgui. Torneu-nos el llibre tan aviat com Ens ha dit que ho fem com nosaltres
149
Fitxa
5
Nom Data
Ortografia
Els signes de puntuaci (parntesi, cometes, dos punts)

Els parntesis sutilitzen per fer un aclariment sobre el que estem explicant enmig duna oraci. Les cometes es fan servir per: Reproduir textualment les paraules que ha dit una altra persona, o b dites, refranys, etc. Citar un fragment dun llibre, el ttol dun captol, dun conte, dun poema... Utilitzar paraules a les quals donem un doble sentit. Els dos punts es fan servir: Abans duna enumeraci. En els dilegs, abans de la intervenci dun personatge. Abans de citar paraula per paraula el que hagi dit o ha escrit alg.
1. Posa els parntesis all on calgui. La Patum de Berga Bergued sembla que t lorigen en la process del Corpus. LOrganitzaci de les Nacions Unides ONU t la seu a Nova York. Roald Dahl 1916-1990 va escriure Les bruixes.
2. Colloca els dos punts all on calgui. Llavors el geni li va dir Pots demanar tres desitjos. Les principals ciutats industrials catalanes sn les segents Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa... Ja ho he decidit daquesta gent no en vull saber res ms. No pot menjar coses dolces s diabtica.
3. Explica ls de les cometes en les oracions segents: Davant de les seves dots dorador, tots els assistents badallaven. Hem comptat quantes vegades deia menteneu durant una classe. He dedicat una estona a llegir el conte titulat Micologia de Quim Monz. Aquesta primavera compleix el refrany Pel maig cada dia un raig. 150
Fitxa
6
Nom Data
Ortografia
Consonants mudes a final de mot

Sovint la -r final s muda, s a dir, sha descriure per no es pronuncia. Recorda quan lhas descriure: En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir: ballar, tmer, dormir. En els derivats acabats en els sufixos: -ar, -er, -or, -dor: alzinar, peixater, escalfor. En els mots que tenen femenins o derivats amb una -r: clar (clara), por (poruc). En la majoria de mots, la t de les paraules acabades en -nt i -lt s muda. Recorda en quins casos lhas descriure: En els gerundis: somiant. En els adverbis acabats en -ment: rpidament. Paraules en qu el derivat sescriu amb -t-: salt (saltar). En les paraules tant (en tal quantitat) i quant (en quina quantitat). Podem saber si hem descriure p o b al final duna paraula mirant-ne el derivat: camp (camperol), tomb (tombar), llamp (llampegar)... La paraula amb sempre sescriu amb -b: Juga amb mi (no lhem de confondre amb em: Em dnes el llibre?).
1. Completa aquesta taula afegint dues paraules ms amb r final muda a cada columna. Infinitius cantar Oficis pintor Arbres taronger Noms collectius bestiar Aparells encenedor
2. Escriu un adverbi a partir dels adjectius segents: alegre: automtic: 3. Tria la paraula adequada en cada cas. Magraden Laigua estava Encara no saben No em vol dir (tant / tan) tots dos que no s quin triar. (tant / tan) freda que no em vaig banyar. (quant / quan) vindran. (quant / quan) li ha costat el regal. lent: preferent:
4. Escriu el gerundi dels verbs segents: portar: encendre:

patir: llegir: 151
Fitxa
7
Nom Data
Ortografia
La ela geminada
La ela geminada (ll) la trobem en moltes paraules en catal. Tot i que no segueixen una norma, podem recordar-ne aquests casos: Paraules que comencen en all- (allegar), coll- (collega), ill- (illuminar). Paraules que acaben en -ella (paralella), -illa (tranquilla), -illar (vacillar).
1. Omple els espais buits amb l o ll. so uci s aba co egi co ecci o iva nove a mi metre an isi i usi a egria esco a mi i
2. Escriu una paraula de la mateixa famlia que porti ll. metall: cabell: cristall: corall:
3. Digues a quina paraula correspon cadascuna daquestes definicions. Tipus de pintura feta amb colors barrejats amb aigua: Simi molt gros i corpulent: Cos celeste que gira al voltant dun planeta: Fer pampallugues una llum: Infusi sedant i tranquillitzant:
4. Relaciona i escriu la paraula resultant. mortad v parc cand passar damis est varic 152
ELA ELLA
Fitxa
8
Nom Data
Ortografia
La essa sonora
El so de la essa sonora es pot representar amb les grafies s o z. Escrivim s entre vocals (casa) i en els derivats de fons, dins i trans (enfonsar, endinsar, transistor). Escrivim z a principi de paraula (zona) i darrere de consonant (guitza).
1. Omple els espais buits i classifica aquestes esses sonores. bron e cator e re um de embre ebra reguit ell tre or sen ill horit co page a famo a Sescriuen amb z
Sescriuen amb s
2. Conjuga el present dindicatiu daquests verbs. pesar esmorzar
3. Escriu un sinnim daquestes paraules que porti essa sonora. clxon: garjola: gasolina: temple: grassa: oraci:
4. Escriu un derivat seguint el model: vell vellesa. noble: pobre: estpid:

invlid: bstia: cert: 153
Fitxa
9
Nom Data
Ortografia
La essa sorda
El so de la essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c o . Escrivim s a principi i a final de paraula i al costat de consonant (sucre, gros, persa, pista). Escrivim ss entre vocals (bossa). Escrivim c a principi de paraula, desprs de consonant i entre vocals (ceba, dolces, cacera). Escrivim entre vocals, desprs de consonant i a final de paraula (raa, llenol, feli).
1. Omple els espais buits i classifica aquestes esses sordes. endra can can alada cur a id pa ads a ecar lla ada dol a era opa iutat afareig o e abra ada Entre vocals SS C prem a to ut lli elestial pen ament Desprs de consonant S
A principi de paraula S C
2. Escriu el plural daquestes paraules. pas: pasts: adrea: tros: plaa: gos: inters: antifa:
3. Completa aquestes oracions amb el temps del verb que calgui. 154 Aquesta setmana el curs dinformtica. (comenar) La mare vol que avui m lhabitaci. (endrear) No tenfilis a larbre que en una branca. (torar) Si no t , no aprovars. (esforar)
Fitxa
10
Nom Data
Ortografia
Les grafies g i j
Quan les consonants g, j representen el mateix so, cal que tinguem en compte que: Sescriu g davant e, i (gerani, ginesta). Sescriu j davant a, o, u (jaqueta, jove, jugar). Per hi ha algunes excepcions que cal conixer. Escriurem j: Davant de totes les formes del verb jeure (jaur). En les paraules que continguin -jecc- (projecci) i -ject- (trajecte). En algunes paraules, com jeroglfic, jersei, jerarquia, majestat, jet, Jess... 1. Completa amb g o j. mon a ess pi ama 2. Completa: Escrivim j davant de: Escrivim g davant de: En lexercici anterior he trobat les segents excepcions: elat an ina eroglfic ersei a uda erm n el ra ola diumen gran a sub ecte tar eta
3. Conjuga el present dindicatiu del verb menjar.
4. Escriu el plural. taronja: platja: patge: corretja: esponja: mitja: llotja: sutge:
5. Busca en aquesta tirallonga de lletres 8 paraules amb g o j que sonin com gerra i joc, i subratlla-les. VEGADAENTRARSACDAMUNTINJECCICASAMENTREAGUNAPORTAMAJESTATDAVANT PORTAAQUELLAREIVIGILANTAMPOLLAMALEDICCIOCANDELADINERSAJORNARCAVALL VESTITMONEMPRESAPRINCEPTERRESENLLAGENIVELLETMUNTANYASALTARMITJ TREMOLARAIGUAFUMREGALADAAGULLAJURATBLANCABONICAPRESENTARVORASIRENA BOJAMORENANOCES.]
155
Fitxa
11
Nom Data
Ortografia
Les grafies m i n
Sescriu m davant b, p i m (tomba, ampolla, immens). Sescriu m davant f (mfora) excepte en les paraules que comencen pels prefixos con-, en-, in- (confessar, enfadat, infermera). Sescriu n davant de v (convit). Sescriuen amb m: premsa, somriure, impremta, empremta... Sescriuen amb -nn-: connectar, innocent, Anna, annex... Sescriuen amb -mp-: compte, smptoma, camps, atemptat...
1. Completa els espais buits amb m o n. o bra co ptar xa fr e veja e filar i finit co co co pany fit petici i flar te ps ca vi
En quines paraules no sona la p del grup mp? 2. Escriu el contrari daquests adjectius. moral: mbil: mortal: millorable:
3. Forma un verb a partir dels noms segents. nvol: magatzem: bena: verns: farina: paper:
4. Escriu la paraula que correspon a les definicions segents. Melmelada espessa feta amb fruita: Menjar fet amb pebrot, albergnia, tomquet i ceba, tot tallat a trossets i sofregit a la paella: Persona que no ha coms cap delicte: Que s molt gran: 156
Fitxa
12
Nom Data
Ortografia
Les grafies b i v
Escrivim b davant de l i r: bl (blau), br (brut). Escrivim b darrere de m: mb (embut). Escrivim v darrere de n (convit). Excepcions: tramvia, circumvallaci... En una mateixa familia de paraules, si la paraula primitiva duu p, la derivada lescrivim amb b; i si la primitiva duu u, la derivada porta v: p/b (sap/saber), u/v (clau/clavar). Escrivim amb v les terminacions de limperfect dindicatiu: anava... Finalment, tingues en compte que hi ha paraules que canvien de significat segons si sescriuen amb b o amb v: vall/ball, vena/bena, vuit/buit, veure/ beure, vellesa/bellesa, vola/bola, vot/bot...
1. Torna a escriure aquestes oracions amb el verb en imperfet dindicatiu. Pinto amb retoladors. Llencem els papers al contenidor blau. Salten a corda a lhora del pati. Magrada anar amb patins.
2. Escriu mb o nv en els espais buits. i____asi a____ulncia co____atre a____ient i____ent to____arella ca____i e____eja
3. Escriu una paraula que segueixi cadascuna daquestes normes. Escrivim b davant de r: Escrivim v davant de n: Escrivim b si la paraula primitiva duu p: Escrivim v si la paraula primitiva duu b:
4. Tria la paraula adient de cada parella. El metge em traur la Dem anirem a Assajarem un nou Tothom voldria arribar a la bena / vena la setmana vinent. beure / veure una pellcula en angls. ball / vall per a la Festa Major. bellesa / vellesa amb salut. 157
Fitxa
13
Nom Data
Ortografia
La lletra h. s de hi/i, ha/a i ho/o

Algunes de les paraules que porten h sn: ahir, hivern, harmonia, vehicle... Encara que es pronuncin igual les paraules i i hi i o o ho no volen dir el mateix i fan funcions diferents dins de loraci. La paraula i s una conjunci que enllaa paraules, grups de paraules i oracions: pa i xocolata. La paraula hi s un pronom que substitueix un complement del verb: No estic dacord amb la Maria. I tu, que hi ests? La paraula o s una conjunci que indica exclusi entre paraules, grups de paraules i oracions: pltan o pera. La paraula ho s un pronom que substitueix un complement del verb i que equival a aix o a all: Em dnes aix? Si mho dnes tho agrair.
1. Posa h si cal. amaca co et ivern orfe erba ad esiu ome a ir ou tot om orxateria pro ibici
2. Substitueix el complement subratllat per un pronom. Sortirem a la televisi dem al vespre. Pateix per la situaci de la seva filla. No puc anar a la festa sense un regal.
3. Completa amb i o hi. Avui havies danar al metge. has pensat? Magrada nedar fer cabrioles a laigua. pensis compra sucre farina. Quan 4. Completa amb o o ho. s un destraler: tot trenca. Arribaran avui dem. pots deixar damunt de la taula 158
al marbre de la cuina.
Fitxa
14
Nom Data
Ortografia
Alhora / a lhora; aleshores / a les hores; sin /si no

Escrivim ladverbi alhora quan volem dir al mateix temps: Es van posar a plorar tots alhora. En canvi, a lhora s una expressi formada per una preposici, un determinant i un nom i precisa a quina hora (temps): Comenarem a lhora que digui el director. Escrivim ladverbi aleshores quan volem dir llavors, en aquell moment o en aquest cas: Aleshores una porta va grinyolar a la seva esquena. En canvi, a les hores s la mateixa expressi que a lhora, per en plural: El rellotge toca una musiqueta a les hores en punt. Escrivim si no quan posem una condici negativa: Si no estudies prou, no traurs bona nota. Escrivim sin quan volem negar una cosa que sha dit anteriorment i afirmar-ne una de nova: Aix no s llonganissa, sin salami.
1. Omple els espais buits amb alhora, a lhora, aleshores o a les hores. No van arribar convinguda. va entrar el Llus i tots es van posar a riure. I Sha de prendre aquest medicament dels pats. . s molt sospits que es posessin malalts tots
2. Tria en cada oraci la forma adequada: si no o sin. ho saps resoldre, avisam. Pots dir el que vulguis, per no eren tres El que compta no s el resultat Afanyem-nos volem fer tard. 3. Corregeix els errors que hi hagi. Hi ha un gran caos circulatori aleshores dentrar i de sortir de lescola. No vull pa amb tomquet si no pa torrat amb oli. Van contestar tots dos a lhora. No vol si no que estiguis per ell. quatre. lesfor.
4. Escriu tu una oraci que contingui les paraules segents: Alhora: Si no: A les hores:
159
Fitxa
15
Nom Data
Ortografia
Lapstrof i el guionet en els pronoms personals

La forma dels pronoms canvia segons la seva posici o si es combinen amb un altre pronom. Tots tenen formes apostrofades. Fixat en les formes dels pronoms en funci de si van davant o darrere del verb: Davant de verb comenat en consonant: em, et, es, ens, el, la, els, en. Davant de verb comenat en vocal o h: m, t, s, ens, l, l/la, els, n. Darrere de verb acabat en vocal: m, t, s, ns, l/-lo, -la, ls, n. Darrere de verb acabat en consonant o u: -me, -te, -se, -nos, -lo, -la, -les, -ne.
1. Torna a escriure aquestes combinacions de pronom i verb seguint lexemple. Es va asseure Va asseures El volia treure En vaig veure quatre Em va rebre amb els braos oberts Els va escriure en un moment
2. Escriu correctament aquestes combinacions. Mira + me: Posa + la: Te + estima: Donar + nos: Deixa + el: Agafeu + ne: La + enyoro:
3. Torna a escriure els grups segents separant els pronoms del verb i collocant lapstrof o el guionet on calgui. 160 sortirne: torneuho: laviso: tescolto: sacabaran: magrada:
Dictats
1. Accentuaci 2. Laccent diacrtic 3. La vocal neutra en els verbs 4. Les vocals o/u en els verbs 5. Consonants mudes a final de mot 6. La ela geminada 7. La essa sonora i la essa sorda 8. Les grafies g i j 9. Les grafies m i n 10. Les grafies b i v 11. La lletra h 12. Lapstrof i el guionet en els pronoms personals
Dictats
Accentuaci
Perdut Sha confs. No sap com ha passat, per nest ben convenut. Satura i mira al voltant. Desplega el plnol i observa amb atenci les lnies que representen els carrers, les places, les avingudes. Segons els seus clculs hauria destar al lloc correcte, per no coincideix res. Davant seu hi hauria dhaver una esglsia; a la dreta un carrer estret. Noms veu una construcci immensa de formig gris enmig dun solar sense vegetaci. Despistat El Ramon el fa posar nervis. A classe de matemtiques treu el llibre de cincies naturals. Quan toca msica sen va al gimns perqu es pensa que s lhora deducaci fsica. Gaireb cada dia perd algun estri important: el comps, el bolgraf, lescaire... Els cstigs no li fan efecte: el Ramon s la criatura ms desmanegada que ha conegut mai.
Laccent diacrtic
El gat de lAnton A sobre que mhe trencat la m, he de suportar la bronca de mon pare. Que si vaig pel mn com un boig, que si un dia em trencar el cap... Qu vol que hi faci? Jo no en tinc cap culpa que aquell gat sem poss entre les rodes de la bicicleta. B havia de fer tot el possible per mirar de no fer-li mal. s clar que s que t una mica de ra quan diu que no havia danar amb la bici per dins de lhort de lAnton. Per, aleshores, com podria agafar els prssecs ms bons de tota la comarca? Lvia La meva via sempre diu que t una nta que val un imperi. I crec que t tota la ra ja que aquesta nta sc jo. Mencanta anar a ca lvia. Em dna xocolata desfeta per berenar, no em fa anar a dormir si no tinc son i s la dona ms trempada que he conegut mai. Quan a ms vnen mes cosines, s que ens ho passem b! Lvia sasseu a la butaca i, mentre es pren un te, ens explica unes histries dall ms emocionants.
La vocal neutra en els verbs

Quin malson! Jo caminava per un carrer mal illuminat quan de sobte una figura tota estranya se macostava lentament. Vine, em deia amb veu tenebrosa. Jo em deia a mi mateixa Corre, corre!, per les cames no em responien i pesaven tant que no aconseguia moure el cos ni un milmetre. De cop i volta estava a terra i mha semblat veure la porta de casa. Quan mhi he acostat, en canvi, era la porta de lescola i la figura que em perseguia sha barrejat entre la gent i no lhe vista ms. Els lladres Porten roba fosca i un antifa. Shan posat guants i unes sabatilles que no fan gens de soroll. Tenen un objectiu molt clar, per han dactuar amb cautela, si no els poden descobrir. Un porta les eines, un altre un sac on posaran el bot i el que va davant illumina el passads amb una llanterna. Obre una porta que grinyola una mica. Amb netedat forcen la caixa. Rpidament, un dels individus omple el sac. Sen tornen per on han vingut. Els pares continuen mirant la tele sense sospitar res i els tres germans es reparteixen les llaminadures, les galetes i la xocolata que han trobat al rebost. 162
Dictats
Les vocals o/u en els verbs

El malalt No magrada gens estar malalt. Fa tres dies que tinc febre i avui mhe passat la nit tossint. Nhi ha que pensen que tinc sort perqu puc quedar-me a casa, per odio prendre xarops i estar ensopit tot el dia. La veritat s que prefereixo sortir, jugar amb els amics i, fins i tot, anar a lescola. La mare mha proms que aix que puguem anirem a collir bolets, que s una de les coses que ms magrada. Aix maconsola, manima, majuda a passar les hores i aix no mavorreixo tant. Records Lvia sempre sasseia en aquest balanc, al costat de la porta del jard, i feia labors: cosia, feia mitja, ganxet o punt de creu. Es gronxava suaument i cantussejava velles melodies. A vegades salava i sortia al jard. Quan tornava a entrar duia un pom de roses. Les posava en un gerro amb aigua i lestana somplia duna fragncia intensa. Les roses dara ja no fan la mateixa olor. Llstima que no puguem recuperar aquests moments deliciosos del passat.
Consonants mudes a final de mot

Naufragi Navegvem tranquillament pel Carib quan de sobte un llamp va illuminar lhoritz. Era sospitosa aquella quietud de laigua. Laire va comenar a tornar-se fresc i hauria volgut girar cua i tornar a casa. Poca estona desprs el vaixell es bellugava tant que les coses anaven amunt i avall. Em vaig posar groc i el cap em donava tombs. Mentre els vuit mariners anaven de blit jo patia perqu no mimaginava la vida com a nufrag en alguna de les illes daquell mar farcit de taurons. Excursi Era un dia feixuc a ple agost. Havem deixat enrere els prats verds, els indrets ms florits i els camps de conreu i ens havem endinsat en la quietud del bosc. De tant en tant, ens aturvem a collir algun fruit silvestre que desprs llenvem si tenia un gust massa cid o massa amarg. Sanava fent fosc, quan ens vam trobar envoltats dun terreny ple de fang on serps immenses es passejaven silenciosament. El David va fer un crit agut perqu les serps li fan pnic i vam haver de tornar enrere.
La ela geminada
Passions Tinc una collecci de llibres sobre zoologia. He vist la pellcula Gorilles a la boira un miler de vegades. Al collegi les millors notes les treia de cincies naturals. La veritat s que tot el que faci referncia als animals mencanta. De gran magradaria ser veterinari i treballar al parc zoolgic. Aquest cap de setmana farem una excursi al Centre de Recuperaci dAnimals Marins amb els collegues. Em fa una illusi enorme! Aniversari A casa estem preparant amb alegria i illusi la celebraci de laniversari de casament dels avis. Cinquanta anys b sho mereixen. Per de fet, els avis fa ms que es coneixen, des que eren petits i anaven al collegi. Sempre expliquen que aleshores la vida era molt ms tranquilla, la gent estava ms disposada a collaborar amb els seus vens, que tenien tots una relaci excellent... La meva cosina gran ha escrit una novella de la seva vida i la meva mare, que pinta de meravella, ha fet una aquarella preciosa. Seran els regals que els farem en nom de tota la famlia.
163
Dictats
La essa sonora i la essa sorda

Costums Els diumenges dhivern al mat, al pare li agrada esmorzar una bona tassa de xocolata calenta ben espessa tot escoltant msica clssica assegut al sof. Desprs tota la famlia sortim a fer un tomb pel passeig si fa sol. Prenem les bicicletes i el meu germ i jo fem curses de velocitat. Acostumem a dinar a casa dels avis i nosaltres portem les postres. Passem la tarda jugant al parxs o a les cartes. Desprs dendrear lhabitaci anem a dormir dhora perqu lendem hi ha escola. Al zoolgic Anar al parc zoolgic s una activitat que sempre mha agradat. Trobo molt simptics els ximpanzs i els lleons marins i riem molt amb els pijames de les zebres o si els lloros repeteixen el que diem. La zona dels felins em fa una mica de respecte, tot i que ja s que no es poden escapar. Els ssos polars em fan llstima perqu em sembla que deuen passar molta calor. La sort de viure al zoo, per, s que no hi ha caadors!
Les grafies g i j
Mandrs On dec haver posat el jersei? He de trobar-lo sens falta, perqu dins la butxaca hi vaig posar la targeta amb el telfon del Jess. Hauria de fer una bona neteja daquesta habitaci. Podria llenar tots els jocs a qu no jugo mai i els objectes intils que alg mha portat dels seus viatges. Caldria collocar b els llibres als prestatges i penjar la roba a larmari. Ara, que em ve ms de gust jeure una estona. Ja quedarem per anar a la platja un altre dia. Gimcana Laniversari del Jeroni va caure en diumenge i va fer una festa molt divertida. A part de jugar tot el que vam voler, ens van organitzar una gimcana amb proves dall ms originals. Enfilats els uns damunt dels altres havem de fer com si fssim girafes; vam haver de desxifrar uns quants jeroglfics; ens va caldre demanar ajut a tot el venat per mirar daconseguir els objectes ms inversemblants: un jersei lila, unes mitges negres, una rajola de cuina, una esponja natural... Al final, un bon berenar que va acabar amb gelat de xocolata per a tothom.
Les grafies m i n
Accident LEmma va tenir la mala pensada denfilar-se a lom centenari de la plaa Major. No s que no ans amb compte, no. En realitat, la culpa de tot plegat va ser de lAnna, que li va donar un ensurt fent-li creure que venia el Sams, el policia ms malcarat de tot el poble. Aleshores, lEmma va relliscar i es va agafar a una branca amb tan mala sort que amb el pes es va trencar i va caure al terra. El resultat fou un bra enguixat, el cap embenat i un blau immens sota lull dret. Presumtuosa La Gemma s molt pretensiosa. Sempre es vanta de tenir els cabells rinxolats, de treure les millors notes, de saber jugar a tennis. La veritat s que a mi em rebenta molt i, fart daguantar-la, men vaig empescar una de bona per deixar-la en ridcul. Primer vaig investigar quin era el seu punt feble i desprs vaig posar en marxa el meu pla. Finalment, un dia en qu estava envoltada de les amigues vaig deixar anar davant seu un amfibi de grans dimensions. Va emmudir, es va quedar blanca, immbil i amb els ulls esbatanats. Durant una temporada li van abaixar els fums. 164
Dictats
Les grafies b i v
Final de curs Organitzarem un ball per a la festa de final de curs i convidarem les famlies i els professors. Els que vam anar a la de lany passat vam decidir que la nostra seria molt millor. Hi havia un grup que cantava fatal i les safates dembotits, a part de pobres, van quedar buides en un moment. Quan la gent tot just comenava a passar-sho una mica b, alg va dir que a la plaa del poble tocava un grup genial i la meitat de la gent se nhi va anar. Aix no ens pot passar ni en broma! Colnies La mare mho va fer cabre tot a la motxilla per, quan es van acabar les colnies, a mi no mhi cabia gaireb res. La roba bruta i arrebregada de deu dies feia ms embalum que ben plegada. A ms hi havia els treballs manuals que havem fet: lherbari, el mbil, la samarreta pintada de colors, la bosseta aromtica... Sort que les bromes, els tips de riure i els jocs no els vaig haver dencabir perqu no es pot negar que nhi va haver un munt. Segur que no oblidar mai aquelles colnies.
La lletra h
Somnis Tinc moltes ganes que arribi lestiu. Poder-se estar cmodament assegut en una hamaca prenent una orxata, anar de revetlla per Sant Joan i tirar coets, banyar-se a la piscina encara que estigui plena com un ou, pujar a laplec de lermita de Sant Hug Per ara per ara tinc prohibides les sortides amb els amics perqu encara hem de fer tots els exmens. Aix vol dir estudiar de deb i la veritat s que noto que les forces sexhaureixen. Haur de canviar destratgia i tenir molta habilitat a lhora de copiar dalgun company. Mals pensaments Hi ha gent que porta adhesius al vehicle. A mi magradaria posar-nhi algun, per el meu pare diu que el cotxe s seu i que no vol enganxar-hi res. Jo insisteixo argumentant que tothom en porta algun, per no hi ha res a fer. Aleshores ho deixo crrer per no trencar lharmonia familiar. Ahir, per, em vaig posar a pensar qu passaria si alg li enganxs un adhesiu. El trauria o el deixaria? O potser encara millor: si alg li pintava el cotxe, els adhesius podrien solucionar-ho...
Lapstrof i el guionet en els pronoms personals

El substitut Noms darribar ja sels va posar tots a la butxaca. Mai no havien tingut un mestre amb tanta capacitat per comprendrels i al mateix temps per exigir-los treball i esfor. Explicant un tema era tan genial que, fins i tot lIsaac, que sempre era lltim de la classe, se laprenia en un moment. A les seves classes, ning no gosava distreures per no perdres cap de les seves paraules. Quan va acabar-se-li la substituci, van escriure-li una carta molt emotiva per acomiadar-lo. Posar-hi remei Lvia es queixa que no sens veu el pl. Ja t ra, ja, la pobra, per no sadona que entre els deures i les activitats no tenim temps per a gran cosa ms. El pare diu que nhaurem de deixar alguna, dactivitat. Per a mi mencanta la msica i no vull renunciar-hi. El meu germ no vol ni sentir-ne parlar: el futbol lapassiona i, a ms, lentrenador va dir-li que seria titular tota la temporada. Davant de tot aix, lvia va decidir posar-hi remei. Ve als meus assajos i procura no perdres cap partit de futbol.
165

Català

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Català

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6

s un vestit precis: t tants colors com l

5. Explica qu vol dir el refrany Mai no plou a gust de tothom.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

4. Escriu un adjectiu derivat daquests noms: mar: desert: muntanya:

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de vuit restes arqueolgiques. R O X C B F D M E A M O D O F A G M O L I S G N R F M T N S H U A O I K A I U S F R A E S L O C I A M U L E T R D E S T R A L I M O N E D A L T

3. Escriu el nom daquests jocs.

doble sis gobelet diamant pal torre 11

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2. Quins tipus dpals sn els ms valuosos?

3. Per qu hi ha un indret a Caldes de Malavella que sanomena el Tur dels Ninots?

Per qu es va fer famosa Isabel Gray?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

5. Quin s lnic lloc on se sent segur?

6. Copia el fragment que fa referncia al funcionament del televisor de lAnton.

Quina diferncia hi ha entre el televisor de lAnton i els actuals?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

3. Contra quina norma imposada pel seu pare voldria rebellar-se?

4. Qu pensa la Ftima de la religi?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

3. Quin origen t la tradici de regalar roses per Sant Jordi?

4. Per quin motiu es va triar el 23 dabril per celebrar Sant Jordi?

I per celebrar el dia del llibre? 31

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

Quina superstici sens explica a la lectura?

3. Per qu els cometes reben el nom de boles brutes de neu?

4. Explica com es produeix la mort dun cometa.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2. Com es va produir la descoberta del drag de Komodo?

3. En quin lloc del mn es troba Komodo?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

1. Com es va conixer la patata a Europa?

3. Busca en el text dos sinnims del verb menjar i escriu-los.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

1. Qui va ser Jules Verne?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

4. Explica com ha influt la intervenci dIntermn Oxfam en la vida del Maurice.

4. A qu es dedicaven els amos del Firuls?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

5. Quina actitud supersticiosa trobem en aquest fragment?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

La torre Eiffel podria haver estat construda a Barcelona

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

4. Qu es feia abans amb els residus que es produen?

Coneixes algun altre tipus de contenidor? Com s? Qu shi aboca?

4. Explica per qu lEdite diu que el terratrmol va unir la gent.

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

4. Qu va suposar la introducci del bombo en lofici dadober?

5. Al ttol daquest article apareix la paraula cuir. Saps qu significa?

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, SL

La concordana. El subjecte ellptic

4. Contesta. Quin s el nucli del subjecte? Quin s el nucli del predicat?