You are on page 1of 41

Pronunciem

Activitats d'autoaprenentatge de Ia pronunciaci


cataIana per a aIumnat nouvingut












Josep Pi MaIIarach

Recerca elaborada durant la llicncia retribuda de modalitat A en la
convocatria del curs 2006-2007 (Departament d'Educaci)

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 2
ndex

Pgina
1. Presentaci 3
2. Men principaI 4
3. Men entonaci 6
3.1. Accent 9
3.2. Entonaci 12
4. Men articuIaci 17
4.1. Introducci 18
4.2. VocaIs 22
4.3. Consonants 25
4.4. Itineraris per IIenges d'origen 31
5. Referncies 40

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 3

1. Presentaci

El programa Pronunciem est pensat per a ser un complement didctic
de la tasca d'aprenentatge de llengua en les aules d'acollida. El professorat
podr tenir una eina de suport que l'alumnat utilitzar autnomament per
aprendre la pronunciaci catalana. Habitualment, l'aprenentatge de la
pronunciaci requereix una acci presencial per part del professorat: corregeix
les articulacions anmales o afectades per l'accent estranger en directe quan
desenvolupa tasques en la llengua oral. Aix vol dir que ha de promoure
prctiques de percepci i de correcci molt repetitives amb l'alumnat. Moltes
vegades, aquestes prctiques queden relegades per la poca disponibilitat de
temps que permeten les altres obligacions docents, tamb molt urgents. Amb el
programa Pronunciem el professorat quedar alliberat de les tasques ms
repetitives de la identificaci i la percepci dels fonemenes catalans i de
l'entonaci tot utilitzant l'ordinador, amb la seguretat que l'alumnat obtindr els
mateixos resultats que amb la prctica directa a l'aula.
El programa Pronunciem no est concebut com un material per ser
utilitzat monogrficament (o sigui, dedicar-hi tota l'atenci intensivament com si
es desenvolups un curs de fontica), sin per a ser utilitzat en intervals
temporals. Les activitats interactives es poden combinar amb qualsevol tipus
d'activitat que s'estigui desenvolupant a l'aula, sigui de llengua oral o no.
Pronunciem es pot utilitzar per aprofundir en aspectes de pronunciaci dins
del marc de qualsevol activitat didctica o seqncia d'activitats: repassar
aprofundir determinats fonemes que hagin aparegut en una lectura o una
conversa, ajudar a identificar sons que han presentat dificultats, etc.
Tot i que les seqncies d'activitats de Pronunciem es poden treballar a
diversos ritmes, han estat dissenyades per a una dedicaci entre mitja hora i
tres quarts d'hora. Tampoc no cal fer una seqncia completa per tenir un bon
aprofitament, perqu l'objectiu ms important s l'aprofundiment cognitiu dels
sons treballats. Si les seqncies s'han presentat de manera temtica per tipus
de fonemes ha estat perqu el professorat pugui aconsellar amb ms facilitat
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 4
quin s l'aspecte de pronunciaci que l'alumnat requereix en cada moment. Els
mens permeten moure's per les activitats de manera cmoda i autnoma.
La interactivitat de Pronunciem s un mitj fcil per accedir als fonemes
i a la seva representaci articulatria grfica i acstica, per no condiciona en
absolut l'usuari o usuria. Les activitats s'avancen manualment: l'alumnat pot
decidir al seu gust recular a l'activitat anterior o avanar a l'activitat segent o
b entretenir-se en una activitat. El programa avalua automticament les
activitats de percepci auditiva per no avalua les activitats de parlar (les que
treballen amb micrfon) perqu l'usuari o usuria pugui analitzar i repetir els
exponents lingstics cmodament; l'avaluaci dependr de l'alumnat que est
pacticant. El professorat podr obtenir un informe de la sessi que ha
desenvolupat l'alumnat clicant la tecla jcIic del programa.

2. Men principaI


Figura 2.1. Men principal


Josep Pi Mallarach: Pronunciem 5
Pronunciem permet l'aprenentatge de la pronunciaci catalana
mitjanant dos itineraris diferents per complementaris que es presenten al
men principal: l'itinerari de l'entonaci i l'itinerari de l'articuIaci fontica.
L'itinerari de l'entonaci conduir vers les activitats d'identificaci i prctica de
l'accent (el de paraula i el de grup fnic) i dels patrons bsics de l'entonaci
catalana. Aquest apartat, que normalment no es treballa en pronunciaci, s
especialment til per a habituar l'oda de l'alumnat d'incorporaci tardana a la
melodia i al ritme propis del catal. Tal com s'explica a la memria, cal introduir
l'alumnat als patrons entonatius catalans al ms aviat possible perqu si t
capacitat per distingir els elements ms generals de l'elocuci catalana tindr
ms capacitat per distingir-ne els elements ms particulars. O sigui, si fa
prctica sobre la melodia i el ritme tindr ms facilitat per identificar les
paraules i els fonemes. L'itinerari de l'articuIaci fontica introduir l'alumnat a
la prctica dels fonemes de la llengua catalana: vocals tniques, tones i els
diversos tipus de consonants. Aquest segon men inclou tamb uns itineraris
per practicar els fonemes catalans que s'allunyen dels fonemes de les set
principals llenges d'origen de la immigraci a Catalunya, segons l'nstitut
d'Estadstica de Catalunya (descat): l'angls, l'rab, el berber, el castell, el
francs, el romans i el xins.
La presentaci dels submens que segueixen s temtica. El men
d'entonaci engegar activitats d'accent o d'entonaci. El men d'articuIaci
iniciar activitats d'introducci a l'articulaci, vocals (i posteriorment de vocals
tniques i tones) de consonants (i posteriorment de consonants lquides,
nasals, oclusives i fricatives) i finalment els itineraris segons les llenges
d'origen. Els mens i les activitats han estat dissenyats per a l'aprenentatge
autnom: no requereixen coneixements previs (aconsellem, per, treballar la
introducci a l'articulaci abans de treballar les vocals, les consonants o els
itineraris) i el professorat podr aconsellar l'aspecte concret que ms convigui
al seu alumnat. Aquest tipus d'aprenentatge lliure s sobretot recomanable per
a l'alumnat que ja ha tingut contacte amb la llengua catalana i que li cal
prctica i correcci d'aspectes de detall (repassar distincions determinades
entre consonants o vocals, etc.). S'aconsella tamb aquest mtode de treball
amb l'alumnat que presenta algun tipus d'anomalia de pronunciaci que es
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 6
pugui corregir amb la prctica docent: alumnat d'educaci especial o b
alumnat ordinari que presenta algun tipus d'alteraci de fonemes catalans
(alumnat amb rr uvulars, que no distingeixen les consonants sordes i sonores o
b les vocals ee i oo obertes i tancades, etc.).
De tota manera, l'ordenaci d'origen aconsella de treballar l'entonaci
abans que l'articulaci, les vocals abans que les consonants, etc. Aquesta
ordenaci s l'aconsellable en el cas d'alumnat que no ha tingut gaire contacte
amb la llengua catalana.

3. Men Entonaci


Figura 3.2. Men Entonaci

Partirem de la definici d'entonaci de Juli-Mun (2003, p. 92-93):
"Sensaci perceptiva de la variaci accentual (to, intensitat i durada) al llarg de
l'emissi del conjunt de l'oraci, que depn tant de la seva estructura sintctica
(per ex.: SN Subj.-VT-SN Obj. vs. SN Subj.- SN Obj.- VT ) com de la modalitat
oracional (declarativa, interrogativa, imperativa, etc.), de la intenci del parlant
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 7
(demanar informaci, suggerir, lamentar-se, etc.) o de la distribuci de la
crrega informativa i de la consegent discriminaci de les funcions
informatives
L'entonaci s un element complex de treballar didcticament; en primer
lloc per la poca tradici que presenta en l'ensenyament i en segon lloc per la
seva complexitat. Des d'aqu voldrem fer una crida a treballar-la com a un
objecte important dins de les classes de llengua i ms concretament dins de les
activitats d'aprenentatge de L2. Juli-Mun (2005, p. 109-111) descriu les
nombroses funcions que exerceix l'entonaci. Les abundants possibilitats
entonatives estan relacionades amb la funci expressiva del llenguatge ms
que no pas amb el valor locutiu de les estructures gramaticals (el significat del
missatge). Les funcions bsiques de l'entonaci sn:
Emocional. Mitjanant la corba meldica el parlant pot expressar
una actitud determinada, que conforma el component fonamental del significat
del grup o frase: sorpresa, reserva, impacincia, inters, acord, desacord,
sarcasme, enuig, exasperaci, satisfacci, entusiasme, dubte, inseguretat, etc.
Gramatical. L'entonaci permet identificar l'estructura gramatical
del discurs, realitzant aix una funci similar a la que hem atribut a la puntuaci
en ortografia.
Informativa. Es ressalten un o ms elements que porten
informaci o que interessen al parlant que l'oient copsi especialment.
Textual. La corba meldica sovint s inherent al missatge. s el
cas del comentarista d'esports de la rdio que amb un ritme i una velocitat
d'emissi peculiars apropa ms els oients a la realitat dinmica de l'esport.
Psicolgica. La fragmentaci del discurs, especialment si cont
seqncies llargues de termes, permet memoritzar-lo millor mitjanant grups
entonacionals determinats.
Ocupacional. La identitat professional del parlant generalment
queda marcada per una entonaci especfica. Pensem amb l'entonaci peculiar
del predicador, del professor, de l'advocat, del locutor d'esports o d'informatius,
etc.
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 8
Desambiguadora. Els elements prosdics prevalen per damunt
dels segmentals en el cas d'haver-hi contradicci entre locuci i illocuci.
D'aquesta manera, la variaci suprasegmental queda relacionada amb la
variaci pragmtica, ats que el context situacional de l'enunciat esdevindr
decisiu per a la interpretaci del seu significat real i definitiu.
Chun (2002, p. 84) mostra la complexitat de l'entonaci afirmant que
mentre la recerca en fontica acstica i la recerca fonolgica va comenar a
finals dels 1970 i no ha parat d'evolucionar fins ara, l'aplicaci prctica de
l'entonaci per als hbits de les classes no ha emergit tan rpidament.
L'entonaci guanya poc com a component integral de la pronunciaci en la
competncia de qualsevol llenguatge. s per aquest motiu que pensem que val
la pena introduir continguts bsics d'entonaci en l'aprenentatge del catal com
a L2.
El programa Pronunciem presenta activitats interactives amb uns
continguts molt bsics d'accent i entonaci per tal d'acostumar la percepci
auditiva de l'alumnat nouvingut a les caracterstiques ms essencials de
l'entonaci catalana. Les activitats no sn un curs d'introducci a l'entonaci
catalana sin que permeten practicar els nostres patrons ms corrents. El
professorat podr trobar bones introduccions teriques al fenomen de
l'entonaci a Juli-Mun (2005) i Prieto (2002a); tamb una descripci ms
detallada de l'entonaci catalana a Prieto (2002b). La seqenciaci didctica i
el plantejament de les activitats tamb aplica idees de Cantero (2002).
Per altra banda, l'alumnat d'incorporaci tardana de les nostres Aules
d'Acollida ja incorporen d'origen uns models entonatius que entren en contacte
amb l'entonaci catalana. No caldr introduir-los al fenomen de l'entonaci
perqu ens podrem beneficiar de les seves capacitats lingstiques adquirides.
Per exemple, les llenges solen presentar variacions d'entonaci en almenys
tres rees idntiques: estil, classe, sexe (Cruttenden, 1997). Podem establir en
l'aprenentatge diversos punts de contacte entre les diverses llenges. Hi ha
dues rees on els universals de l'entonaci es manifesten: la decIinaci i el to.
La declinaci s quan la corba tonal s ms baixa cap al final d'un grup tonal
que no pas al comenament. El to es pot definir com la caracterstica d'un so
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 9
determinat per la freqncia de la vibraci fonamental o primer harmnic, un
sentit semblant a l'utilitzat per la msica: inflexi o modulaci de la veu en tant
que expressa els diversos sentiments. Podem constatar que la majoria de
llenges presenten dos tipus de tons: els descendents (al final d'oraci, en
preguntes neutres amb interrogatiu, comandament, etc.) i els ascendents
(preguntes sense interrogatiu, frases d'invitaci o que demanen implicaci del
receptor, etc.: Cruttenden, 1997). Es poden veure exemples d'aquestes
realitzacions ms endavant, a les figures 3.4 - 3.9.
Chun (2002) cita la hiptesi del perode crtic de Lenneberg: a partir
d'una certa edat una llengua no pot ser adquirida tan fcilment o perfectament
com quan s'adquireix la primera llengua. s necessari, doncs, distingir entre
l'adquisici de la llengua i l'adquisici de la parla. Citant Neufeld afirma que
l'edat no s un factor en l'adquisici de la competncia lingstica excepte en
el domini de la fonologia o la pronunciaci de L2. No s a causa d'un problema
neurolingstic sin psicomotor: als msculs els s difcil seguir les instruccions
del cervell. s important, doncs, tractar l'estudi de l'entonaci a les aules en les
primeres etapes d'aprenentatge de la llengua, ja que la prosdia s un dels
primers components del llenguatge adquirit pels nens en la L1 per un dels
ltims en el qual els aprenents adults d'una llengua poden excellir.
Cantero (2002, p. 211) mostra que l'accent i l'entonaci treballen
solidriament. L'accent s un fenomen del to i, com a tal, est incls dins de la
melodia de l'enunciat, en forma d'inflexions tonals. Hi ha dos tipus d'accent: el
propi de la paraula (accent paradigmtic) i el propi del sintagma (accent
sintagmtic). L'accent paradigmtic forma part de la naturalesa de les paraules,
mentre que el sintagmtic depn dels enunciats.

3.1. Accent

Juli Mun (2001, p. 150-1) afirma que l'accent de paraula o
paradigmtic "afecta el domini de la sllaba i, ms concretament, el seu nucli.
Els seus mbits sn les altres unitats segmentals superiors: el mot i la frase. Es
manifesta com una major prominncia de la sllaba afectada (accentuada)
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 10
respecte a la resta de les sllabes del mot o de la frase (inaccentuades). Com a
resultat d'una major durada (temps), intensitat (amplitud) i altura tonal
(freqncia)". Posteriorment, classifica el catal com a una llengua d'accent
IIiure amb mots aguts, pIans, esdrixoIs: carregar- carrega- crrega. En
contraposici amb l'accent lliure de llenges com el catal l'accent pot ser fix
en una sllaba determinada. s fix en llenges com el txec (a la primera
sllaba), en polons (a la penltima) o en francs (a l'ltima). s IIiure en
llenges com el castell, l'angls o el catal, de manera que s'hi poden distingir
mots com trmino, termino o termin; subject (nom) [sb.ekt] 'tema' i subject
(verb) [sb.ekt] 'dominar'; surti i sortir. En elaborar Pronunciem, s'ha tingut
en compte que aquest fet s important per tal d'introduir alumnat procedent de
llenges molt distants a les caracterstiques entonatives del catal. Per aquest
motiu, el treball sobre l'entonaci s'inicia amb la identificaci de l'accent de
paraula o paradigmtic i es treballa l'accentuaci dels mots aguts, plans i
esdrixols.

Figura 3.2. Men accent

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 11
s important distingir entre la producci de l'accent per part de l'emissor i
la percepci de l'accent per part del receptor. Juli-Mun (2005, p. 106-107)
exposa que una sllaba pot destacar en relaci amb les altres sllabes d'un
mot o d'un grup de mots per la seva prominncia, s a dir, per la capacitat de
sobresortir entre les contiges com a resultat de les caracterstiques fontiques
suprasegmentals (que abasten ms d'un fonema) indicades: una major
intensitat i durada o una major o menor altura tonal. El correlat fonolgic
d'aquesta prominncia que afecta la sllaba s l'accent. En la definici
d'accent, els punts de vista del parlant-locutor i de l'oient-perceptor es
complementen, tot i que aparentment sn confusos. Des del punt de vista del
parlant, l'accent pot definir-se en termes d'un major esfor muscular en la
producci de la sllaba accentuada, comparat amb la d'una sllaba
inaccentuada. Des del punt de vista de l'oient, la sllaba accentuada es percep
com a ms forta o intensa. Aix, doncs, els conceptes d'altura tonal, durada i
intensitat es refereixen a trets percebuts pels oients, per sn bviament el
resultat d'unes accions efectuades pels parlants. La figura 3.3 illustra la notaci
grfica que s'ha concebut per a les activitats interactives de l'accent
paradigmtic. L'anlisi de cada paraula ha estat elaborada tenint en compte el
punt de vista de l'oient: s'analitza el que se sent. D'aquesta manera, els
grafismes s'acosten a la percepci per part de l'alumnat. A partir de la forma
ortogrfica de la paraula al capdamunt de la notaci s'han utilitzat dos colors
per marcar les categories de tnic i ton: la sllaba tnica ha estat marcada
amb el color vermell i les sllabes tones han estat marcades amb color blau.
Les caselles de sota marquen la distinci entre sllaba tnica amb el punt
vermell () i les sllabes tones amb la rodona blava (). La posici horitzontal
dels punts vermells i les rodones blaves marquen els models descendents o
ascendents de l'entonaci de la paraula.

Figura 3.3. Exemple de la notaci de les activitats
d'accentuaci
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 12
En el discurs, els elements lxics o gramaticals tons s'organitzen
fnicament al voltant d'una vocal tnica (que reprodueix l'accent paradigmtic).
Aquesta alternana entre tnic i ton constitueix el fenomen del ritme, que es
pot definir com la recursivitat temporal d'accents paradigmtics. Chun (2002,p.
7) defineix el ritme com la regularitat percebuda per les unitats prominents del
discurs, una caracterstica que presenten les llenges no tonals.
Juli-Mun (2001, p. 151) defineix el ritme com "l'accent, la velocitat
d'emissi i les pauses fan que a la cadena de parla quedi marcada la regularitat
d'aparici dels pics de prominncia en intervals determinats, que constitueixen
els grups rtmics. Aquests intervals regulars marquen el ritme de la parla, que
es manifesta molt ms clarament en les emissions de textos poticscom els
que sentim en els recitals de poesia i de canonsque en la parla colloquial.
En un vers alexandr com ara
Seduu amb el verb, juganers d'epopeia
Les sllabes que marquen la prominncia accentual hi apareixen en
intervals regulars de 3a-6a /9a-12a (amb la cesura que separa els dos
hemistiquis). Les sllabes tones i tniques que hi concorren presenten una
disposici mtrica accentual que podrem esquematitzar aix AATAAT/AATAAT,
amb quatre seqncies que els especialistes anomenen peus anapstics o
clusules anapstiques.
Les activitats d'entonaci de Pronunciem treballen els dos aspectes
fonamentals de l'entonaci catalana: l'accent de paraula i el ritme dins de tres
patrons entonatius bsics del catal el declaratiu, l'interrogatiu i l'admiratiu/
imperatiu. Totes les representacions grfiques de l'accent i l'entonaci han
estat processades amb el programa d'anlisi acstica PRAAT i posteriorment
s'han simplificat i idealitzat per tal d'oferir un grafisme al mxim de clar.
3.2. Entonaci

Juli-Mun (2005) i Prieto (2002) descriuen els tipus entonatius bsics
del catal. Per a aquesta exposici adaptarem el model de representaci de
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 13
Juli Mun (p. 178-9). Podem distingir diversos patrons meldics en catal
central d'acord amb la modalitat oracional de tipus neutre (declarativa 'per
informar', interrogativa 'per preguntar' o imperativa 'per manar') i la fora
illocutiva, lligada a l'actitud i a la funci pragmtica, quan la modalitat deixa de
ser neutra (no neutra). Els patrons meldics bsics sn:
Entonaci declarativa: de tipus informatiu (neutra) o com a expressi
de sentiment o parer, etc. (no neutra).
Neutra, com l'exemple segent, on la primera unitat tonal
expressa cordialitat i voluntat explicativa, mentre que la segona
cont la tpica estructura d'accent alt seguit de cadncia
descendent de tot enunciat declaratiu allat.
El professor nou comena avui



Figura 3.4

No neutra, com l'expressiva i emftica seqncia segent.
Quin goig que fa!



Figura 3.5

Entonaci interrogativa, amb els tpics models descendents i
ascendents catalans.
Neutra
Que vindran? Quan vindran? (Dius que) vindran?



Figura 3.6



Josep Pi Mallarach: Pronunciem 14
No neutra, amb entonaci afectiva.
VoIs caIIar d'una vegada? A qu jugues?



Figura 3.7

Entonaci imperativa, que pot expressar una ordre, un prec, fer una
invitaci, etc.
Neutra, per exemple una ordre brusca
Obre la porta!



Figura 3.8

No neutra, com un prec afectus
Vine!



Figura 3.9

Aix, doncs, i seguint Cantero (2002, p. 213), el discurs no est constitut
per una cadena de sons disposats indistintament l'un darrere l'altre sin que els
sons estan organitzats jerrquicament i formen blocs fnics a tres nivells:
A l'entorn de les vocals (sllabes)
A l'entorn de les vocals tniques (paraules fniques)
A l'entorn de les inflexions tonals (grups fnics o entonatius)
Juli Mun (2003, p. 118) defineix el grup entonatiu com la seqncia
de sllabes delimitada per pauses, o per una inflexi tonal i una pausa, que s
el domini d'una entonaci determinada. Observi's la diferncia dels grups
entonatius determinats per la situaci de la pausa en els enunciats segents:
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 15
'El rector| porta la creu sense problemes' i 'El rector Porta| la creu sense
problemes'.
En les activitats interactives d'accent i entonaci hem respectat aquesta
distinci i pensem que aix s'afavoreix ms la comprensi del discurs.
"Mediante estos bloques fnicos se estructura fnicamente el discurso,
estructura que posibilita la comprensin por parte del oyente. As, el primer
contacto del oyente con el discurso es la estructuracin entonativa, rtmica y
accentual, ofrecida como una succesin de bloques fnicos que sirven de
contenedores a la estructura lxico-gramatical del discurso (Cantero, 2002, p.
213).
Com a regla general per a la majoria de llenges, Chun (2002, p. 2003-
04) destaca que l'accent de frase o de grup fnic tendeix a recaure en paraules
amb significat propi o content words (noms, verbs principals, adverbis,
adjectius, pronoms interrogatius, etc.) mentre que les paraules de funci o
relaci (function words) no solen rebre l'accent de grup fnic o de frase
(pronoms, conjuncions, preposicions, etc.). Les paraules ms prominents
semnticament dins de la frase sn les que tenen un significat propi (les que
inclourem, per exemple, en un telegrama). Tot citant Dauer, Chun recorda que
la posici ms comuna de l'accent de frase es produeix al final de l'oraci o
grup fnic, especialment en l'ltim mot amb significat propi.
El programa Pronunciem marca l'entonaci de manera semblant a
l'accentuaci, amb la diferncia que els punts vermells i les rodones blaves han
estat substituts per una ratlla taronja que marca la lnia tonal. Recordem que
tant les representacions de l'accent com les de l'entonaci han estat
idealitzades desprs de l'anlisi acstica per tal d'afavorir la comprensi per a
un alumnat no versat en notacions d'aquest tipus. Dalt del grfic s'hi ha incls
la representaci ortogrfica del grup fnic o entonatiu analitzat marcant amb
color vermell les sllabes tniques (accents paradigmtics) i amb color blau les
sllabes tones. En casos especfics, s'han marcat amb negreta vermeIIa els
accents sintagmtics per tal de distingir-los de la resta d'accents paradigmtics.

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 16

Figura 3.10. Mostra de grafisme de l'entonaci
Actualment, l'enfocament didctic de l'entonaci es relaciona amb
l'entonaci del discurs (Chun, 2002, p. 85-86): com s'usa l'entonaci ms enll
dels tipus de frase o per expressar actituds per tal de garantir les funcions
pragmtiques del discurs. Breument, l'entonaci funciona en el discurs:
Per marcar les fronteres entre les frases, pargrafs, temes, tons
conversacionals.
Per controlar l'estructura interactiva o l'organitzaci de l'intercanvi
conversacional.
Per engrescar als oients a participar o b per desanimar-los.
Per continuar un tema ja iniciat o b per comenar-ne un de nou.
Per indicar les expectatives que t el parlant en relaci amb la resposta
dels oients.
Per facilitar la cooperaci entre els parlants per estructurar el discurs.
Per marcar el coneixement mutu entre parlant i oient.
Les darreres recerques emfasitzen la necessitat d'utilitzar autntiques
converses per descriure els missatges i el seu acompanyament entonatiu en
contextos reals. A l'Aula d'Acollida, el professorat pot completar les activitats
interactives individuals amb activitats cooperatives de conversa, escoltar
discursos orals, etc.
Pronunciem segueix els elements que Chun (2002, p. 201-202)
considera crucials per a una didctica de l'entonaci:
Accent de frase o de grup fnic, que tenen les sllabes o paraules
ms prominents perqu representen el focus de la informaci o el punt de
contrast o mfasi en una frase o grup fnic.
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 17
El contorn final del grup fnic, la lnia ascendent o descendent del
final de la frase i dels punts de transici.
El rang tonal des de l'inici de la frase o grup fnic.
Pel que fa a l'accent, recordem que el programa Pronunciem inicia
l'alumnat a l'accent de paraula, per tal de poder contrastar perceptivament
sllabes tniques i tones, i segueix per la percepci de l'accent dins de grups
fnics, quan ja es treballen els patrons entonatius ms bsics del catal.


4. Men ArticuIaci


Figura 4.1. Men articulaci

Pronunciem presenta una nova manera d'ensenyar la pronunciaci
catalana. L'objectiu s que l'alumnat acosti de manera conscient els moviments
dels seus rgans d'articulaci a les articulacions canniques del catal central i
treballi ms la percepci acstica dels fonemes que no pas la simple audici.
Entenem per percepci l'audici reflexiva. En treballar la percepci, l'alumnat
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 18
obtindr ms garanties de poder adaptar o crear de nou les articulacions
fontiques catalanes que siguin forasteres per a la seva llengua d'origen.
L'estudi de l'articulaci s'inicia amb unes activitats d'introducci que avesaran
l'alumnat a treballar amb els grfics i les paraules que identifiquen els rgans
articulatoris. Posteriorment, es treballaran les vocals i les consonants.
4.1. Introducci

Cada fonema es presenta amb la seva forma sonora i grfica. Els
grafismes inclouen tres tipus d'imatge: la foto de la forma labial quan hi ha
moviment de llavis, el perfiI verticaI IateraI del moviment dels rgans
articulatoris dins de la boca i el paIatograma que indica el contacte de la
llengua amb el paladar en cas que nhi hagi. Com a exemple de cada grafisme,
es poden observar les figures segents:

Foto labial Perfil lateral Palatograma

Figura 4.2. /i/ Figura 4.3. /i/ Figura 4.4. /i/

En el perfil lateral es pot observar tamb el recorregut del flux de l'aire
procedent de la laringe dins de les cavitats oral i nasal tal com mostren les
figures que segueixen. La figura 4.5 representa l'articulaci de la consonant
oclusiva /b/, en la qual la columna d'aire passa noms per la cavitat oraI,
mentre que la figura 4.6 representa la consonant nasal /m/, en la qual la
columna d'aire passa per les cavitats oraI i nasaI. Distingim d'aquesta manera
les consonants orals de les nasals.

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 19

Figura 4.5. /b/ Figura 4.6. /m/

El flux d'aire dibuixat ens permet tamb distingir entre el canal central de
sortida de l'aire (figures 4.5 i 4.6) i el canal lateral de l'aire a la llengua, com s
el cas de les consonants laterals (figures 4.7 i 4.8), que s'han reforat
iconogrficament amb fletxes laterals a la llengua.

Figura 4.7. l- /l/
Figura 4.8. ll- //

El color de fons de les imatges indica tamb si la imatge s vocal tnica
o tona o b vocal o consonant. El color lila fosc (figura 4.9) indica vocal tnica,
el color lila clar (figura 4.10) indica vocal tona i el color verd (figura 4.11) indica
consonant. Aquests colors valen tant per al fons dels perfils com dels
palatogrames.



Figura 4.9. /a/
Figura 4.10. //
Figura 4.11. /n/

El color vermell dins dels grfics indica l'rgan articulatori que es mou
per tal de produir un fonema determinat. En les articulacions, per exemple, de
les figures 4.5 i 4.6 el color vermell indica que els llavis (o l'vula en la figura
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 20
4.6) es mouen per produir-les, mentre que en les figures 4.7 i 4.8 el color
vermell indica que l'rgan que es desplaa s la llengua. En el palatograma de
la figura 4.4, el color vermell indica el contacte de la llengua amb el paladar.
Per altra banda, el color vermell a la glotis (on hi ha les cordes vocals)
indica vibraci de les cordes vocals, o sigui, un fonema sonor, mentre que
l'absncia de color vermell indica un fonema sord, tal com es pot comparant les
dues figures segents:


Figura 4.12. /d/ Figura 4.13 /t/

Les consonants oclusives, fricatives i africades tenen una articulaci
sorda (glotis de color groc) i una altra de sonora (glotis de color vermell) per
les consonants lquides, les nasals i les vocals presenten la glotis vermella
perqu sempre sn sonores.
Els grafismes que representen els fonemes han estat idealitzats
prescindint de variacions coarticulatries, com les mostrades per Recasens i
Pallars (2001). Una /n/, per exemple, no t exactament la mateixa articulaci a
anar que a nic, per podem fer uns grfics amb els aspectes comuns a totes
dues. Pensem que el sistema que presentem s prctic per aconseguir
l'objectiu final de la didctica de la pronunciaci, una pronunciaci confortable,
que s'acosti a la nativa i acceptable socialment (Chun, 2002, p. 82).
Els grafismes articulatoris dels fonemes catalans han estat adaptats i
acolorits a partir de publicacions anteriors en les quals l'autor ha collaborat:
Carreras, Comes, Pi (1985), Carreras, Comes, Pi (1992) i Pi i altres (1993a).
Han estat completats tamb amb les indicacions de Recasens (1986, 1991a) i
Recasens, Pallars, (2001). Cal avisar que els continguts del programa
Pronunciem treballen els fonemes catalans analitzats alladament, sense tenir
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 21
en compte els fenmens de fontica sintctica. Dels sons en contacte, noms
s'hi han incls les consonants aproximants b, d, g entre vocals o davant de r :
de ceba [s], d'adu [ew], de sgol [sul].
Chun (2002), citant Neufeld, afirma que la correcta imitaci dels sons
cannics pressuposa la seva correcta percepci. Hi ha diversos tipus
d'aprenentatge de la pronncia de L2: perceptual, articulatria o una
combinaci de les dues. Les activitats d'articulaci de sons de Pronunciem
permeten mostrar tots dos tipus alhora: clicant sobre els dibuixos l'aprenent pot
percebre acsticament el so que representen i ell mateix podr reproduir
l'articulaci seguint els models grfics.
Pronunciem segueix els principis generals per a l'ensenyament de la
comprensi i l'expressi orals. Distingirem entre les activitats individuals que es
poden treballar interactivament i les activitats que s'haurien de treballar
cooperativament a l'aula. Pel que fa a les activitats interactives individuals, els
processos sn:
Sensibilitzaci: activitats d'escoltar i identificar.
Exploraci: activitats d'exploraci articulatria d'un determinat so,
observant-ne els moviments i contactes articulatoris, i les diferncies
amb la respectiva llengua nativa.
mitaci: activitats de pronunciaci controlada.
El professorat hauria de completar aquests processos amb activitats
cooperatives com:
Activitats prctiques de parlar.
Activitats d'expressi oral comunicativa.







Josep Pi Mallarach: Pronunciem 22
4.2. VocaIs


Figura 4.14. Men vocals

Aquest men desenvolupa les articulacions vocliques catalanes. Es
presenten en primer lloc les 7 articulacions tniques i en segon lloc les 3
articulacions tones. Els grafismes de /i,u/ tniques i tones no presenten
variaci pel fet que s difcil representar amb dibuixos les diferncies
d'intensitat d'unes i altres. En el vocalisme ton s'introdueix l'articulaci de la
vocal neutra, tot treballant-ne la reducci voclica de la vocal a (/a/), e oberta
(//), i e tancada (/e/) a la vocal neutra //. Es desenvolupa tamb la reducci
voclica de o oberta (//), o tancada (/o/) i u (/u/) a la vocal u tona (/u/). Tot i
les dificultats que pot representar la regla de reducci voclica, hem cregut que
s obligatori treballar-la perqu el canvi d'accent introdueix una nova articulaci
(sac [sak] > sacada [ska]; sol [sl] > solet [sult]). El professorat,
tanmateix, pot prescindir de les activitats de reducci i centrar-se a presentar
noms l'articulaci de la vocal neutra.
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 23
El programa Pronunciem desenvolupa uns cicles per a cada fonema
que desenvolupen els processos d'aprenentatge individuals esmentats ms
amunt. Exceptuant variacions especfiques, els cicles ms generalitzats sn els
segents, i valen tant per les articulacions vocliques com per les articulacions
consonntiques:
Procs DesenvoIupament Nombre
d'activitats
SensibiIitzaci Activitats d'identificaci acstica (reproducci
del so) i grfica (visualitzaci de grfics)
2-4
ExpIoraci Activitats de puzzle per tal de visualitzar
adequadament els grafismes. Van
acompanyades de reproducci del so
1-2
Pronunciaci del so de manera allada 1 Imitaci
Pronunciaci del so de manera
contextualitzada dins d'una paraula
2-4

Els grafismes inclosos en l'estudi de les vocals tniques sn els
segents:
Foto labial Perfil lateral

Figura 4.15. Vocal tnica a /a/

Foto labial Perfil lateral

Figura 4.16. Vocal tnica e oberta //







Josep Pi Mallarach: Pronunciem 24
Foto labial Perfil lateral

Figura 4.17. Vocal tnica e tancada /e/


Foto labial Perfil lateral Palatograma

Figura 4.18. Vocal tnica i /i/

Foto labial Perfil lateral

Figura 4.19. Vocal tnica o oberta //

Foto labial Perfil lateral

Figura 4.20. Vocal tnica o tancada /o/

Foto labial Perfil lateral Palatograma

Figura 4.21. Vocal tnica u /u/
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 25
Per a les vocals tones, es repeteixen els grafismes 4.18 i 4.21 de /i/ i /u/
respectivament i, a ms, els dibuixos corresponents a la vocal neutra:
Foto labial Perfil lateral


Figura 4.22. Vocal tona neutra //


4.3. Consonants


Figura 4.23. Men consonants

Les consonants catalanes han estat agrupades en 4 grups: Iquides,
nasaIs, ocIusives i fricatives. S'ha optat per presentar els grups de
consonants lquides i nasals abans de les oclusives i fricatives pel fet de no
contenir diferncies de sonoritat: les lquides i les nasals sn totes sonores,
mentre que les oclusives i les fricatives presenten un fonema sord i un
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 26
equivalent de sonor (/t/ i /d/, /s/ i /z/, etc.). D'aquesta manera, l'alumnat
s'introdueix en la sonoritat desprs d'haver practicat els aspectes ms generals
de l'articulaci consonntica. En segon lloc, l'opci d'iniciar l'alumnat per les
consonants lquides i nasals ha estat perqu aquestes consonants solen
presentar com a mnim un element de cada tipus en les llenges d'origen de
l'alumnat, amb una tipologia articulatria que ms o menys s'assembla a la
catalana. Les consonants oclusives i les fricatives presenten ms variants en
comparaci a la resta de llenges del mn. L'opci ha estat, doncs, facilitar i
simplificar el cam d'aprenentatge de l'alumnat. El professorat, per, podr
modificar aquests itineraris segons que cregui convenient.
Els grafismes utilitzats per a l'aprenentatge de l'articulaci de les
consonants Iquides han estat els segents:
Perfil lateral Palatograma

Figura 4.24. Perfil i palatograma de la bategant -r- //

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.25. Perfil i palatograma de la vibrant -rr- /r/

La consonant bategant r- // s'articula al mateix lloc i amb un moviment
semblant que la vibrant rr- /r/, amb la diferncia que el moviment de la vibrant
s repetitiu (produeix vibraci). Aquesta diferncia es pot observar en el
palatograma, per hem introdut un diacrtic davant la llengua de la consonant
vibrant (figura 4.25) per diferenciar-la de la bategant.
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 27
Perfil lateral Palatograma


Figura 4.26. Perfil i palatograma de la lateral alveolar l- /l/

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.27. Perfil i palatograma de la lateral palatal ll- //

Les imatges utilitzades per a l'aprenentatge de l'articulaci de les
consonants nasaIs han estat els segents:
Foto labial Perfil lateral

Figura 4.28. Foto i perfil de la nasal bilabial m- /m/

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.29. Perfil i palatograma de la nasal alveolar n- /n/






Josep Pi Mallarach: Pronunciem 28
Perfil lateral Palatograma

Figura 4.30. Perfil i palatograma de la nasal palatal ny- //

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.31. Perfil i palatograma de la nasal velar ng- //

Els dibuixos utilitzats per a l'aprenentatge de l'articulaci de les
consonants ocIusives han estat els segents:
Foto labial Perfil lateral /p/ Perfil lateral /b/

Figura 4.32. Foto i perfil de les oclusives bilabials p- /p/ i b- /b/

Perfil lateral /t/ Perfil lateral /d/ Palatograma

Figura 4.33. Perfil i palatograma de les oclusives dentals t- /t/ i d- /d/






Josep Pi Mallarach: Pronunciem 29
Perfil lateral /k/ Perfil lateral /g/ Palatograma

Figura 4.34. Perfil i palatograma de les oclusives velars c- /k/ i g- /g/
Per a les consonants oclusives sonores es presenten tamb les variants
aproximants:
Foto labial Perfil lateral

Figura 4.35. Foto i perfil de l'aproximant bilabial b- []

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.36. Perfil i palatograma de l'aproximant dental d- []

Perfil lateral Palatograma

Figura 4.37. Perfil i palatograma de l'aproximant velar -g- []



Josep Pi Mallarach: Pronunciem 30
Els grafismes utilitzats per a l'aprenentatge de l'articulaci de les
consonants fricatives han estat els segents:
Foto labial Perfil lateral

Figura 4.38. Foto i perfil de la fricativa labiodental f- /f/

Perfil lateral /s/ Perfil lateral /z/ Palatograma

Figura 4.39. Perfil i palatograma de la fricativa alveolar sorda s- /s/ i sonora z- /z/

Perfil lateral // Perfil lateral //
Palatograma

Figura 4.40. Perfil i palatograma de la fricativa prepalatal sorda ix- // i sonora ge/gi- //
Conjuntament amb les consonants fricatives, es treballa tamb la
consonant africada prepaIataI:

Perfil lateral /t/ Perfil lateral /d/
Palatograma

Figura 4.41. Perfil i palatograma de l'africada prepalatal sorda tx- /t/ i de la sonora -dj- /d/


Josep Pi Mallarach: Pronunciem 31
Cal observar que la lnia discontnua damunt de la llengua indica el
moviment oclusiu de l'africaci, mentre que la lnia contnua n'indica el
moviment fricatiu.

4.4. Itineraris per IIenges d'origen


Figura 4.42. Men d'itineraris de llenges d'origen

Finalment, es presenten uns itineraris especfics per a les 7 principals
llenges d'origen de la immigraci a Catalunya. L'objectiu d'aquest apartat s
insistir sobre les diferncies articulatries que l'alumnat troba en la pronunciaci
catalana partint dels fonemes de la seva llengua. Cal avisar que aquest apartat
presenta una comparaci prenent com a referncia els fonemes catalans i, per
tant, no es treballen els fonemes que el catal no t. Aix, per exemple, l'angls
t dues vocals -i-, una de llarga [i] a sea i una de breu [] a mill, per aquesta
diferncia no s rellevant en la pronncia de la /i/ catalana (en tot cas es podria
correspondre, respectivament, a la [i] tnica i a la [i] tona). Com que aquesta
diferncia no s important en fonologia catalana, no mereix un tractament
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 32
intensiu a menys que el professorat hi vulgui insistir especialment (per
qestions d'eliminar l'accent lingstic original). No hem tractat, doncs,
aquestes diferncies en les activitats interactives. Pronunciem potencia el
tractament de la variaci catalana, no la de les llenges d'origen.
Els itineraris lingstics de Pronunciem fan un reps selectiu dels fonemes
catalans que sn articulatriament diferents o inexistents en les llenges
d'origen de l'alumnat. Noms s'hi treballen les articulacions que presenten
diferncies essencials, excloent-ne els fonemes que presenten diferncies
residuals. Aix permet al professorat d'escollir si un alumne o una alumna ha
de fer tot el programa complet o b si entra directament en les diferncies entre
les llenges. La primera opci es recomanable per a l'alumnat acabat d'arribar,
mentre que la segona s recomanable per a l'alumnat que ja fa un temps que
viu a Catalunya. S'han investigat les diferncies de cada llengua en relaci amb
el catal a partir d'estudis comparatius, com Juli-Mun (2005), Junyent (1989),
Lamuela (2003), Lamuela i Ani (2005), Grcia (2003a), etc. Dins de cada
llengua, hi ha un tractament especfic per a les vocals i un altre per a les
consonants.

Figura 4.43. Men d'itinerari de cada llengua d'origen

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 33
Seguidament farem un esquema dels continguts de pronunciaci
treballats a cada una de les llenges seleccionades, partint de l'Alfabet Fontic
nternacional. Pronunciem treballa de cada llengua les articulacions vocliques
i consonntiques marcades amb caselles de color groc.

4.4.1. AngIs

L'angls cont totes les articulacions vocliques catalanes. Pronunciem
s'ha centrat en les obertures de les vocals mitjanes tniques pel fet que no
presenten una distribuci idntica a la catalana. Tamb s'hi tracta la reducci a
la vocal neutra en qu el catal t caracterstiques especfiques.
VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.44. Vocals tractades en l'itinerari de l'angls

Es treballen les consonants en qu catal i angls difereixen
articulatriament o b articulacions consonntiques que no existeixen en
angls.
Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu p b t d k g
Aproximant





Fricatiu f v s z


Africat ts dz
t d

Nasal m n



Lateral I


Bategant


Vibrant r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.45. Consonants tractades en l'itinerari de l'angls
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 34
4.4.2. rab

L'rab t un sistema voclic molt redut /i, u, a/. El programa
Pronunciem treballa les articulacions vocliques catalanes que no apareixen
en l'rab.

VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.46. Vocals tractades en l'itinerari de l'rab

Pel que fa a les consonants, repassarem els fonemes que presenten
articulacions diferents de l'rab.

Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental

Alveolar

Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.47. Consonants tractades en l'itinerari de l'rab







Josep Pi Mallarach: Pronunciem 35
4.4.3. Berber

El berber o amazig t un sistema voclic redut des del punt de vista
fonolgic, tot i que presenta una gran diversitat de realitzacions fontiques.
Treballarem les articulacions vocliques inexistents en Berber.

VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.48. Vocals tractades en l'itinerari del berber

Tot i que les articulacions consonntiques del berber s'assemblen a les
de l'rab, no sn tanmateix idntiques. A mes dels fonemes consonntics
tractats de l'rab, hem optat per reforar les consonants dentals i abandonar les
fricatives i africades prepalatals.

Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.49. Consonants tractades en l'itinerari del berber
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 36
4.4.4. CasteII

Es treballen les obertures de les vocals mitjanes i l'articulaci de la vocal
neutra.

VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.50. Vocals tractades en l'itinerari del castell

Les consonants treballades han estat les fricatives i africades per l'efecte
diferent de la sonoritat catalana i les palatals nasal i lateral per les variants de
distribuci entre catal i castell.

Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.51. Consonants tractades en l'itinerari del castell



Josep Pi Mallarach: Pronunciem 37
4.4.5. Francs

Es fa un reps de les articulacions vocliques catalanes, ja que
l'estructura voclica del francs s ms complexa que la catalana i de fet inclou
totes les nostres articulacions. El reps s per ajudar a l'alumnat en la
pronncia diferencial del catal en certes articulacions (nasalitat, arrodoniment,
etc).
VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.52. Vocals tractades en l'itinerari del francs

Les activitats de consonants de l'itinerari francs fan insistncia sobre les
articulacions ms distintives catalanes en relaci amb el francs (aproximants
espirants, lateral palatal africats prepalatals i rtics, etc.)

Consonants
Lloc d'articulaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.53. Consonants tractades en l'itinerari del francs
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 38
4.4.6. Romans

S'insisteix en la distinci entre vocals mitjanes tniques i la reducci de
les vocals tones a vocal neutra i u tona.

VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.54. Vocals tractades en l'itinerari del romans


El romans inclou la majoria d'articulacions consonntiques del catal.
Treballem en aquest apartat l'estudi de la nasal palatal, la distinci entre vibrant
i bategant i la distinci entre les laterals.

Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.55. Consonants tractades en l'itinerari del romans

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 39
4.4.7. Xins
Donada la caracteritzaci voclica tan distant del xins en relaci amb el
catal (que distingeix ms pel to que no pas per l'articulaci), es proposa de fer
un reps ampli de les vocals catalanes, tniques i tones.
VocaIs
LIoc d'articuIaci
Obertura Anteriors Central Posteriors
1r. grau
i u
2n. grau
e o
3r. grau





4t. grau
a
No IabiaIitzades LabiaIitzades
Figura 4.56. Vocals tractades en l'itinerari del xins
gualment com en les vocals, el consonantisme xins s bastant diferent
del sistema del catal: el xins no t, per exemple, el contrast entre consonant
sorda i consonant sonora (sin que el contrast afecta consonant sorda-
consonant aspirada). Aquest fet implica el reps del contrast de sonoritat entre
els sons catalans oclusius, fricatius i africats. A ms a ms, caldr insistir sobre
les consonants lquides (pels canvis articulatoris que hi ha).
Consonants
LIoc d'articuIaci
Mode
d'articuIaci
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar
Oclusiu
p b t d k g
Aproximant






Fricatiu
f v s z


Africat
ts dz
t d

Nasal
m n



Lateral
I


Bategant



Vibrant
r
sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor
Sonoritat
Figura 4.56. Consonants tractades en l'itinerari del xins
Josep Pi Mallarach: Pronunciem 40
5. Referncies:

Cantero, F. J. (2002). Teora y anlisis de la entonacin. Barcelona: Edicions
de la Universitat de Barcelona.

Carreras, J.; Comes, J.; Pi, J. (1985). Escarritx. Exercicis de fontica catalana.
Orientacions teriques. Barcelona: Editorial Vicens Vives.

Carreras, J.; Comes, J.; Pi, J. (1992). Fontica catalana. Barcelona: Teide.

Chun, D. M. (2002). Discourse intonation in L2: From theory and research to
practice. Language learning & language teaching. Philadelphia: John Benjamins
Publishing Company.

Cruttenden, A. (1997). Intonation. Cambridge: Cambridge University Press. 2a
ed.

Grcia, L. (2003a). El xins. Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i la
del xins. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i
famlia. 1a. reimpressi revisada.

Juli-Mun, Joan (2001). Els sons. Dins Francesc Vallverd [dir.]; Jordi
Baeres [coord.]. Enciclopdia de la llengua catalana. p 140-153. Barcelona:
Ed. 62.

Juli-Mun, Joan (2003). Diccionari de fontica catalana. Barcelona: Eds 62.

Juli-Mun, J. (2005). Fontica aplicada catalana. Dels fonaments a les
aplicacions de les cincies fontiques. Barcelona: Ariel.

Junyent, C. (1989). Les llenges del mn. Barcelona: Empries.

Lamuela, X. (2003). El berber. Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i
la del berber o amazig. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de
Benestar i famlia. 1a. reimpressi revisada.

Lamuela, X.; Ani, V. (2005). El romans. Estudi comparatiu entre la gramtica
del catal i la del romans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament
de Benestar i famlia.

Pi, J. i altres (1993a). El sistema de la paraula complementada i la fontica
catalana. Barcelona: Departament d'Ensenyament.

Prieto, P. (2002a). Entonaci: models, teoria, mtodes. Barcelona: Ariel.

Prieto, P. (2002b). Entonaci. Dins Joan Sol, M. Rosa Lloret, Joan Mascar i
Manuel Prez Saldanya [dir.] Gramtica del catal contemporani. Vol 1, p. 395-
462. Barcelona: Empries.

Josep Pi Mallarach: Pronunciem 41
Recasens, D. (1986). Estudis de fontica experimental del catal oriental
central. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Recasens, D. (1991a). Fontica descriptiva del catal (Assaig de
caracteritzaci de la pronncia del vocalisme i del consonantisme del catal al
segle XX). Barcelona: nstitut d'Estudis Catalans.

Recasens, D.; Pallars, M.D. (2001). De la fontica a la fonologia. Les
consonants i les assimilacions consonntiques del catal. Barcelona: Ariel.