La diresi

ELISA GINER I SALV UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA

Pgina 1 de (Poner aqu el

ndex

Concepte de diresi Regles destalvi de la diresi Cal recordar que

Diresi
s un signe grfic () que en valenci pot recaure

sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions distintes: 1. Indica que una i o una u que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se no ho fan, sin que mantenen el seu valor plenament voclic.

Diresi
La i o la u que la porten no fan diftong, sin que tenen la seua prpia sllaba.
pasos /paizos/, allar /ai ar/,coa /koia/, incloen /inkloien/, Ral /raul/, dirn /diurn/

En alguns casos, la i amb diresi pot formar diftong decreixent amb una u posterior consonantitzada.
agrau /agraiw/, arguu /arguiw/

Diresi
2. Indica que la u no s muda quan va darrere de g o q i davant de e, i. llenges, lingstica, pasqes, obliqitat...

Regles destalvi de la diresi

1. Quan, dacord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i / u.
pas, Llus, conduem, produeu... 2. A linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal ms ir.
INFINITIU agrair conduir GERUNDI agraint conduint FUTUR agrair conduir CONDICIONAL agrairia conduiria

Regles destalvi de la diresi

3. En els compostos formats amb els sufixos ista, -isme, -us, -um.
europeista, egoista, altruisme, egoisme, Mrius, harmnium... Excepci: Els mots llusme i prosme s que porten diresi, perqu la terminaci -isme en aquests casos no s un sufix.

Regles destalvi de la diresi

4. En els compostos formats amb els prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix un lexema comenat per i/u. intrauter, reincidir, coincidncia, preinscripci, contraindicaci, autoinducci... EXCEPCIONS: rell i les formes del verb reeixir: resc, rex, resca, resques, resquen.

Cal recordar
Generalment duen diresi els derivats dun mot que
tinga i, u tniques precedides de vocal: agrair agrament atapeir atapement trair trador, tradora ve vena, venat, venatge pas pasos, apasat ATENCI: pais, paisatge sn pseudoderivats i no duen diresi).

Cal recordar...
Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjanant sufixos nominals o verbals sescriuen amb diresi encara que en els primitius trobem diftong:

heroic herocitat; laic lacitat, lacisme, lacat; fluid fludesa, fludificar, europeu europetat; espontani espontanetat; idoni idonetat; homogeni homogenetat; continu continutat;
Sinclouen ac tamb els derivats acabats en al: laic lacal; helicoide helicodal; trapezoide trapezodal...

Cal recordar
Cal tenir en compte que el mot i i els derivats daquest no porten diresi, tot i que la i inicial hi s plenament voclica: i_, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc.

El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes ms:

hi_oi_de, hi_o_gls, hi_os_ci_na i derivats.

Cal recordar que

Les vocals majscules tamb saccentuen o porten diresi quan aix ho demanen les regles generals daccentuaci.

NGEL, RAL, JLIA, MERC, RSULA, RIU XQUER, BENICSSIM, CAM DALGIRS, LALCALATN...

Dades de contacte

Centre dAutoaprenentatge de Valenci

egineri@upvnet.upv.es

Grcies per la vostra atenci