You are on page 1of 1

Montilla, sense Esquerra

Sens dubte Joan Tardà és un dels diputats d’ERC més coneguts i reconeguts. Sobretot pels
mitjans de comunicació espanyols, que li dediquen una atenció quasi tan exclusiva com a l’amic
Carod... Més encara des que el desembre passat els hi va convenir fer creure que aquest bon jan
desitjava una vida millor – per a dir-ho de manera suau... – als borbons, descontextualitzant la
referència al crit de “mori el borbó” de la Guerra de Successió (1701-1713).
És conegut també pel seu capficament en pretendre parlar en català – en comptes de ser-
vir-se de la universal lengua comun espanyola – al Congrés dels Diputats. Infructuosa voluntat que
l’ha convertit en un dels parlamentaris preferits dels successius presidents de la tan plural i mul-
ticultural cambra. Possibilitat que va defensar en una moció legislativa que, li convindria recor-
dar-ho, va ésser rebutjada pels 25 diputats dels seus socis de govern...
Tardà al seu darrer apunt del seu bloc assegura que “sense Esquerra Montilla no tornarà a
ésser President”. Una declaració més que decebedora tractant-se de l’únic català que destaca
enmig de l’apatia i l’immobilisme general dels diputats – que encapçalen innegablement el ràn-
kinq de professions absentistes – del país. Calia que ens descobrís la sopa d’all?
Què potser hauria estat president si ERC no li hagués posat en safata de plata la seva
elecció, tot i no ésser el candidat de la llista més votada? Què potser ho seria, encara, si els Con-
sellers d’Esquerra no preferissin el manteniment del càrrec i del cotxe oficial que no pas el com-
promís amb els seus electors i ideals?
Si el que pretenia és oferir-nos alguna informació que no fos obvia, potser li hauria con-
vingut aprofundir un xic més l’anàlisi. I, en conseqüència, fer una estimació més acurada dels que
ja comencen a aventurar-se com a possibles resultats electorals de les properes eleccions al Par-
lament ...
Sembla oblidar un petit, insignificant, detall: el capgirament electoral que pronostiquen
tant les darreres enquestes com el Baròmetre d’Opinió Política d’aquest mes (pàgina 32, quadre
32). Tot i haver-les de considerar amb la deguda cautela, cal pensar que prenen el pols al batec
ciutadà. Si el prenen bé, indiquen que la davallada d’ERC podria ésser més que considerable: pas-
saria del 14 % al 9,6 % dels vots. Si a això hi afegim la minva del PSC-PSOE (que obtindria el 19,7
% del suport electoral, front al 26,8 % del 2006), la conclusió que podria extreure’n l’antic regi-
dor de Cornellà de Llobregat seria una altra: amb Esquerrra Montilla tampoc no tornarà a ésser
president!
I, essent honest – oblidant per un instant el perill que representa Reagrupament.cat – pot-
ser podria arribar a una altra conclusió molt més temible, per als seus interessos: el més provable
és que, si manté la seva submisa aliança amb el PSC-PSOE, ERC mai no tornarà a presidir el Go-
vern!

divendres, 29 de maig 2009

© Cesc Serrahima 2009


www.racodelaparaula.com

Informació sobre els drets