Diamants i Gripaus

Charles Perrault

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 1
Vet aquí una vegada una vídua que tenia
dues filles. La més gran se li semblava molt en
el caràcter i en el físic ja que ambdues eren
tan desagradables i orgulloses que no havia qui
les aguantés. La menor, que se semblava al seu
pare per la seva dolçor i suavitat, era a més de
gran bellesa.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 2
Com per naturalesa estimem a qui se'ns
sembla, la mare tenia bogeria per la seva filla
gran i alhora sentia menyspreu per la
menor. La feia menjar a la cuina i treballar
contínuament. Entre altres coses, la pobra
nena havia d'anar dues vegades al dia a una
font a un quilòmetre de la casa, i tornar amb
un enorme càntir ple d'aigua.

Un dia quan estava vora la font, se li va

acostar una pobra i anciana dona pregant-li
que li donés de beure.
-Com no, la meva bona senyora- va dir la
bella nena.
I esbandint amb cura el seu gerro, va treure
aigua del millor lloc de la font i li va oferir,
sostenint sempre el pesat gerro perquè begués
més còmodament.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 3
La bona dona, després de beure, li va dir:
-Ets tan bella, tan bona i tan amable, que no
puc deixar de regalar-te un do- ja que en
realitat es tractava d'una fada disfressada per
veure fins a on arribava la gentilesa de la
jove.
-Et concedeixo el do- va prosseguir la fada-
que per cada paraula que pronunciïs surti de
la teva boca una bella flor o una pedra
preciosa.
Quan la jove va arribar a casa, la seva mare
la va renyar per tornar tan tard de la font.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 4
-Perdona'm, mare meva -va dir la pobra
noia-, per haver-me retardat.
I al dir aquestes paraules, li van sortir de la
boca dues roses i dues grans perles.
-Però què estic veient! -va dir la seva mare,
ben sorpresa- Com és això, filla meva?
La nena li va explicar ingènuament tot el
que li havia passat, no sense brollar de la seva
boca una infinitat de diamants, maragdes,
perles i safirs.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 5
-Mira, mira el que surt de la boca de la teva
germana quan parla -va dir la mare a la
seva altra filla-; no t'agradaria tenir un do
semblant? Només caldrà amb que vagis a
buscar aigua a la font, i quan una pobra dona
et demani de beure, ofereix-la-hi molt
gentilment.
-No vull anar! -va respondre grollerament la
jove-, No seré jo qui serveixi a ningú!
-Desitjo que hi aneu immediatament!-va
respondre la mare-
Ella va prendre un gerro de plata que li va
donar la mare i va sortir, però rondinant
molt malhumorada.
No va fer més que arribar a la font i va veure
sortir del bosc a una dama magníficament
vestida que va anar a demanar-li de beure:
era la mateixa fada que s'havia aparegut a la
seva germana, però que es presentava sota
l'aspecte i amb les robes d'una princesa, per
poder veure fins a on arribava la maldat
d'aquesta jove.
-De debò creus que jo et serviré l'aigua? -va dir
la grollera i mal criada nena- Beu
directament de la font, si voleu aplacar la
vostra set. -va afegir amb mals modals.
-No sou gens amable,- va contestar el fada,
sense irritar-se;- està bé! ja que sou tan poc

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 6
atenta, us atorgo el do que a cada paraula que
pronuncieu, us surti de la boca una serp o un
gripau.

La mare, que esperava impacient, no va fer

més que veure-la de lluny i li va cridar:
-I bé, filla meva?
-I bé, mare meva!- va respondre la malvada
tirant dues serps i dos gripaus.
-Déu meu!- va exclamar la mare -però què
estic veient? La teva germana té la culpa, me
les pagarà!-
i va córrer darrera d'ella amb intenció de
pegar-la mentre cridava furiosa:

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 7
-Mira el que has fet! Marxa d'aquesta casa i no
tornis mai!
La pobra nena va escapar i va anar corrent a
refugiar-se en el bosc proper. El fill del rei, que
tornava de caçar bolets al bosc, la va trobar i
veient-la tan bella li va preguntar què feia
allà sola i per què plorava.
-Ai!, senyor, la meva mare m'ha fet fora de
casa i no tinc a on anar.

El fill del rei, que va veure sortir de la seva

boca cinc o sis perles i altres tants diamants, li
va pregar que li digués d'on li venia allò. Ella
li va explicar la seva increïble aventura.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 8
La nena era tan dolça, tan bella i tan gentil
que el Príncep es va enamorar d'ella, i li va
demanar que es casés amb ell, i la va dur a
palau, on en pocs dies es van casar.

Quant a la malvada germana, es va anar

fent encara més odiosa, tant que la seva
pròpia mare la va fer fora de casa, i la infeliç
se’n va anar a viure al fons del bosc on,
almenys, tindria la companyia dels gripaus,
els llangardaixos i les serps.

I conte contat... Ja s’ha acabat.

Traduït (el millor que he pogut)del conte “Diamonds and Toads” de Charles Perrault
Imatges copiades de “old Book Gallery”

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 9