ATLNTIDA

DE LTLNTIDA A ATLNTIDA
Lobjectiu daquest treball s donar algunes dades que ajuden a la comprensi del text de la cantata escnica Atlntida de Manuel de Falla, completada per Ernesto Halfter, a partir de les fonts que utilitza lautor. La correcta comprensi del text s imprescindible per a gaudir dels aspectes musicals i escenogrfics de lobra. Dentrada, cal tenir en compte que es tracta duna obra incompleta, que Falla no pogu acabar abans de la mort. Ernesto Halfter la complet des del punt de vista musical, per des del punt de vista textual Falla va deixar nombrosos manuscrits amb textos parcialment musicats, que no es troben en la versi que coneixem. Daltra banda, Falla va utilitzar unes fonts literries, la principal dels quals s lextens poema catal LAtlntida de Jacint Verdaguer. Per Falla, en la major part dels casos, no va reproduir el text original de Verdaguer, sin que, per exigncies compositives, en va seleccionar algunes parts, que va sotmetre a un intens procs delaboraci i transformaci, suprimint, afegint o modificant certes frases, seleccionant passatges i retallant fragments per a tornar-los a enganxar de vegades en moments distints de la seua prpia acci. Falla possea suficients coneixements de la llengua catalana per a poder realitzar amb xit aquest treball. A ms a ms, Falla va utilitzar tamb altres obres de Verdaguer, com el poema Colom, a ms daltres textos en llat, alguns dels quals es troben en les notes a LAtlntida, escrites per Verdaguer, i va afegir algun text de la seua prpia composici, com la Salve en el mar. De tot aquest material textual, Halfter en realitz una selecci en funci de lestat compositiu en qu es trobava cada fragment, i hi afeg un text de Josep Maria de Sagarra. De tot aix, resulta que ens trobem amb un poema acabat i coherent en si mateix, LAtlntida, de Verdaguer, i amb un text complex i incomplet que es basa sobretot, per no solament, en aquest poema. Aquest text, que anomenar Atlntida de Falla-Halfter, en certa mesura independent del poema original, s el que coneixem en la versi cantada. Es tracta, com ja he dit, dun text incomplet; per troba la coherncia si tenim en compte les fonts de qu Falla parteix. Daltra banda, per acabar darredonir lembolic, hi ha diverses versions dAtlntida, amb la inclusi o exclusi de certs passatges; em referir, doncs, a la versi del text que es troba al llibret que sacompanya a la gravaci realitzada per a la casa Auvidis, dirigida per Edmon Colomer, i que es correspon amb l'anomenada Versi de Lucerna. El treball realitzat ha estat, doncs, el de la recerca daquestes fonts i la reconstrucci del sentit de cada fragment tant en el text original com en el dAtlntida. Com que la font principal s, com ja sabem, LAtlntida de Verdaguer, comenar per una sntesi estructural i argumental daquest poema, i desprs analitzar ms detalladament el text dAtlntida de Falla-Halfter.

LATLNTIDA DE VERDAGUER
LAUTOR I LES CIRCUMSTNCIES DE COMPOSICI Jacint Verdaguer s una de les figures claus de la Renaixena catalana. Va nixer lany 1845 a Folgueroles (Plana de Vic). Estudi al seminari de Vic i sorden sacerdot lany 1870. Desprs de realitzar-ne algunes versions preliminars, Verdaguer envi als Jocs Florals de 1877 el seu llarg poema LAtlntida, que fou premiat i va obtenir un xit immediat i ressonant; la versi definitiva del poema s public lany segent, el 1878. El 1886 es public el seu altre gran poema pic, Canig, que tracta sobre els orgens mtics i llegendaris de Catalunya. Autor duna extensa obra potica i en prosa, Verdaguer mor a Vallvidrera lany 1902. ESTRUCTURA I SNTESI LAtlntida de Verdaguer sestructura en deu cants en quartets de versos alexandrins amb rima consonntica alternant, precedits duna Introducci i seguits per una Conclusi, ambdues en sextets de versos decasllabs. Aquesta estructura formal, que es correspon, com veurem, amb el contingut argumental, es trencada sovint amb la inclusi daltres esquemes mtrics. El desenvolupament argumental s el segent: Introducci Un jove mariner genovs anomenat Crostfor Colom, nic supervivent dun naufragi, arriba a la costa atlntica dAndalusia. Un savi anci, que li presta ajuda, comena a narrar-li lantiga histria de la mar que ambds admiren embadalits. Cant Primer: Lincendi dels Pirineus Comena la narraci de lanci, que conta com loce que contemplen era ocupant per un immens continent habitat per titans i per alegres verges, on es trobava el jard de les Hesprides. Es tractava de lAtlntida, continent tan enorme que ni tan sols el sol abastava a mirar-lo de cap a cap. El rei de lAtlntida era el colossal Atles. Per un dia, els fills dAtles, els Atlants, es llancaren un dia a guerres de conquesta, i fins i tot es rebellaren contra el mateix Du, al qual volgueren destronar del poder de lUnivers. Per aix Du, ofs pels pecats dels seus habitants, decid esborrar lAtlntida de la fa de la Terra. Noms el Teide resta com a testimoni de lantiga grandiositat de lAtlntida, i Espanya, que qued salvada de la destrucci.

Tot aix succea en els temps que el gran Alcides, un altre nom dHrcules, el gran heroi dels grecs, anava per la Terra netejant-la de gegants i mostres malvats. Alcides, ocupat en la lluita contra els gegants de la Provena, se sent atret per un gran incendi que assola els Pirineus. Hi troba la princesa Pirene, i la trau de lincendi moribunda. Pirene, abans de morir, li conta que s filla de Tbal, rei duna Espanya llegendria, i com, desprs de la mort de son pare, el malvat Geri, el monstre de tres caps, ha arribat des dfrica per a arrabassar-li el tron. Pirene ha hagut de refugiar-se als Pirineus, per Geri provoca el terrible incendi per axfixiar-la. Pirene concedeix a Alcides lherncia de son pare, s a dir, el regnat dEspanya. Desprs de plorar la mort de Pirene, Alcides li construeix un mausoleu prolongant els Pirineus fins a la mar Mediterrnia. Desprs sadrea cap a Gades per a enfrontar-se amb Geri; quan passa a laltura de Montjuc veu arribar una barca, i promet fundar en aquell lloc una ciutat Barcelona, que dominar amb la seua grandesa sobre la mar Mediterrnia. Cant Segon: Lhort de les Hesprides Alcides sembarca cap a Gades i recorre la costa mediterrnia. En passar per la ribera del Tria, en el lloc on es trobar Valncia, sent el dol cntic de les nimfes. Per fi arriba a Gades, on troba Geri. Aquest, mentre li prepara una trampa, tracta de convncer-li que la corona que porta s poc digna dun gran heroi. Aleshores li parla de lAtlntida, que sestn a ponent; i de la bella Hesperis, que ha quedat vdua del seu primer marit, Atles. Per a aconseguir la m dHesperis, Alcides haur de portar la branca ms alta dun taronger amb fruits dor que es troba en un precis jard lhort de les Hesprides o jard de les Delcies. Oblidant-se transitriament de Geri, Alcides sadrea cap a ponent, a la recerca dHesperis. Aleshores contempla lAtlntida, en tota la seua grandiositat, bellesa i esplendor. Alcides hi troba el meravells jard, on les belles Hesprides, filles dAtles i dHesperis, juguen alegrament esperant el seu proper casament. Sacosta cap a larbre de les taronges dor, per aleshores es troba amb el drac ferotge que serveix de guardi del jard, i el mata. Les Hesprides, que han contemplat esglaiades lescena, recorden amb tristor lauguri que el seu pare, Atles, pronunci abans de morir: quan un heroi de cabellera rossa i amples espatlles mats el guardi del jard, sesdevindria el final de lAtlntida i dels seus habitants. Cant Tercer: Els Atlants Els Atlants, tamb fills dHesperis i dAtles, i germans de les Hesprides, es troben embolicats en conquistes guerreres en contra dels designis de Du. Lliurats a la idolatria, es reuneixen en el temple de Nept. Regressant de les seues aventures, tots conten els mals presagis que han observat recentment. Un terratrmol sacseja el temple i un llamp destrueix la imatge de Nept.

Aleshores els Atlants senten els crits de les seues germanes, les Hesprides, i surten a lencontre dAlcides, que, portant la branca del taronger, busca Hesperis. Alcides i els Atlants senfronten en un combat colossal. Cant Quart: Gibraltar obert Alcides, desfent-se dels Atlants, gira els passos cap a Gades, on planta la branca del taronger que ha pres de lhort de les Hesprides. En aquell temps, una gran barrera muntanyosa anomenada Calpe unia Europa amb frica tancant la Mediterrnia, i servia de capalera a lAtlntida. Per Alcides, per defensar-se dels Atlants que el persegueixen, obre amb grans colps de clava la muntanya separant Gibraltar de Ceuta, cosa que permet lentrada de les aiges i lenfonsament de lAtlntida, amb la formaci de loce Atlntic. En realitat, sense saber-ho, Alcides serveix com a instrument de la justcia divina, que ha condemnat lAtlntida a desaparixer pels pecats dels Atlants. Aleshores se sent la veu de Du, que anuncia lenfonsament de lAtlntida i la separaci dels continents; noms en un temps futur els descendents dAlcides i Hesperis tornaran a unir el que Du ha separat. Obeint un manament dun ngel de Du, Alcides es llana cap a occident, juntament amb les aiges, a la recerca de la bella Hesperis. Cant Cinqu: La catarata Les aiges de la Mediterrnia sescolen per lestret de Gibraltar, que Alcides acaba dobrir, anegant les terres de lAtlntida. Mentrestant, Alcides continua buscant la bella Hesperis entre les aiges i les terres mig enfonsades de lAtlntida. Finalment, la troba en el que queda del que un dia fou el jard de les Hesprides. Hesperis pren comiat de les seues filles, les Hesprides o Pliades, que moren i pugen al cel en forma destels. Cant Sis: Hesperis Hesperis narra a Alcides la seua vida i els seus sofriments passats, i es dol de la fi de la seua ptria. Alcides li conta com tamb ell ha hagut dabandonar el seu pas per buscar-la, i intenta convncer-la perqu el seguesca a una nova vida feli en el jard dIbria. Hesperis sacomiada tristament de la seua mig enfonsada Atlntida. Finalment, Alcides la pren al coll i la trau del mig de les aiges. Mig nadant i mig corrent, sadrecen cap a Gades perseguits pels Atlants.

Cant Set: Cor dilles gregues En obrir-se lestret de Gibraltar, amb la inundaci de lAtlntida el nivell de la mar Mediterrnia baixa, cosa que permet que afloren noves terres i noves illes. Un mn sacaba perqu un altre puga nixer. Cant Vuit: Lenfonsament Alcides i Hesperis arriben amb grans esforos a Gades. Geri, amb un engany, intenta raptar Hesperis, per Alcides el mata. A la vora del sepulcre del monstre, naix larbre drago, que plora amb llgrimes de sang la mort de Geri. Mentre Hesperis plora per lenfonsament definitiu de lAtlntida, Alcides acaba el seu treball de netejar la Terra dhorribles monstres matant el gegant Anteu, les Harpies, les Gorgones i les Estimflides. Cant Nov: La torre dels titans En un ltim acte de suprbia, els Atlants pugen a una alta serra i hi construeixen una torre, des de la qual pretenen arribar al cel i destronar Du del poder. Per Du atia contra ells els elements i colpeja la torre amb una espasa de llamps. La torre senfonsa i els atlants sn engolits per loce. Del sepulcre dels atlants sorgeix el volc del Teide, nic testimoni que resta de lancestral cataclisme. Cant Des: La nova Hespria La bella i gentil Hesperis reconeix la branca del taronger que Alcides havia pres del jard de les Hsprides i havia trasplantat vora Gades, i accepta Alcides com a esps. De lesqueix de larbre, que ha florit de bell nou, brota un nou hort de taronges dor, que sestn en forma de verd mantell. Aix, Espanya, on ha rebrotat el jard de les Hesprides, esdev hereva de la glria de lantiga Atlntida. Hesperis i Alcides tenen molts fills i filles, que recorren Espanya fundant-hi nombrosos pobles i ciutats. Finalment, Hesperis mor, i puja al cel, on lluu, en companyia de les seues filles, les Pliades, en forma destel llumins del vespre, tamb conegut amb el nom de Venus, lestel de lamor. Alcides (Hrcules), acabats els seus treballs, construeix amb puigs i roques els penyals de Gibraltar i de Ceuta (les columnes dHrcules), on escriu la frase No ms enll. Conclusi

Inspirat per la narraci del savi anci, el jove Colom imagina un nou mn que sestn a laltra vora de lAtlntic. Desprs de recrrer infructuosament les corts de Gnova, Vencia i Portugal, sadrea a la cort espanyola i sentrevista amb la reina Isabel. Aquesta, inspirada per un somni, accedeix a patrocinar el projecte de Colom. El savi anci, quan veu des dun promontori partir les naus de Colom, respira tranquil dient: Vola Colom, ara ja puc morir. MITOLOGIA, LLEGENDA, HISTRIA I RELIGI EN LATLNTIDA Com hem vist, Verdaguer estructura lAtlntida en dos plans temticotemporals: un pla de fons histric (en el Prleg i en la Conclusi, referit a Colom i al descobriment dAmrica) i un de fons mitolgic i llegendari (en els deu cants, en qu es narren les gestes dAlcides Hrcules i lenfonsament de lAtlntida). El tema de fons histric s el que emmarca lacci mitolgica, per lacci mitolgica, nucli del poema, serveix dexplicaci i justificaci de lacci histrica i li dna sentit: el descobriment dAmrica per Colom t com justificaci, en la visi verdagueriana, la uni dels continents que havien estat separats pel cataclisme de lAtlntida. Daltra banda, en la narraci nuclear sobre Hrcules i lAtlntida Verdaguer usa diverses fonts llegendries i mitolgiques, que ell interpreta i reelabora amb esperit creatiu. Duna banda, les llegendes sobre lAtlntida; duna altra, les fonts mitolgiques sobre Hrcules i els seus treballs. Les llegendes sobre lAtlntida parteixen dalguns autors de lAntiguitat, sobretot de Plat. Segons aquestes llegendes, lAtlntida era un enorme continent situat enmig de lAtlntic, enfront de les Columnes dHrcules (estret de Gibraltar). Els atlants, antics habitants de lAtlntida, presa de la cobdcia i la crueltat, es llanaren en incursions guerreres cap a Orient i sapoderaren de tot Europa, sia i frica; per foren finalment venuts pels grecs. El seu rei, el gegant Atles (o Atlant), sali amb els titans i es rebell contra Zeus, per fou tamb derrotat. Els dus enviaren un diluvi que submerg lAtlntida, i Atles fou condemnat a sostenir la cpula celeste amb els seus muscles. Daltra banda, en lacci de LAtlntida es veuen reflectides diverses gestes mitolgiques de lheroi grec Hrcules (Hracles o Alcides): la neteja de mostres de la Terra, la mort de Geri, el viatge al jard de les Hesprides, etc. Segons certes fonts mitolgiques, la mar Mediterrnia era tancada per una barrera muntanyosa que unia frica amb Europa; Hrcules, en el curs dels seus treballs, separ els promontoris de Gibraltar i de Ceuta (Columnes dHrcules) formant lestret de Gibraltar, que es considerava el lmit del mn conegut (Non plus ultra). En la cosmovisi de Verdaguer suneixen totes aquestes fonts mitolgiques i llegendries, que lautor reelabora i reinterpreta a voluntat. Sn exemples daquesta reelaboraci el personatge dHeperis i la seua relaci amb Hrcules, la identificaci de les Hesprides amb les Pleiades, etc. En la versi de Verdaguer, lAtlntida ocupava tot lactual oce Atlntic, unint Europa i frica amb Amrica. Tots els continents

formaven, doncs, una unitat harmoniosa. LAtlntida fou submergida per les aiges de la Mediterrnia, que entren per lestret obert per Hrcules. Per, sobretot, Verdaguer dna a la llegenda i a la mitologia una interpretaci cristiana: la rebelli dels atlants i dels titans s interpretada com a desobedincia als manaments divins. s el Du cristi qui guia els actes dHrcules quan obre les comportes de la Mediterrnia, quan lluita contra els gegants i mostres que a Du movien guerra o quan viatja al jard de les Hesprides buscant la bella Hesperis. El descobriment dAmrica s considerat com una part del programa de redempci divina. El cataclisme sinscriu, doncs, en la dinmica pecat-cstig-redempci, prpia de la cosmovisi religiosa de lobra. Aquesta cosmovisi religiosa serveix tamb de guia per al pla histric: els fills dHispnia, descendents dHrcules i dHesperis, conduts per Cristfor Colom, parteixen cap al descobriment i levangelitzaci dAmrica, amb la qual cosa queda superada lescletxa sorgida amb la catstrofe de lAtlntida. Al costat daquesta cosmovisi fortament amerada de religiositat, trobem en LAtlntida, com a part del component ideolgic de lautor, un sentiment despanyolisme acrtic, heretat de la ideologia de la Illustraci. Uns dels temes dominants en LAtlntida s el dels origens llegendaris i mitolgics de lEspanya eterna, cristiana i gloriosa; hi trobem nombroses llegendes referides als orgens dHispnia, com la de Pirene, la de la fundaci de Barcelona, etc. Espanya s considerada com a ptria indiscutida i indiscutible, portadora de la missi histrica del Descobriment; aix s, una Espanya plural en qu tenen cabuda els diversos pobles i llenges. Cal tenir en compte la data de composici i publicaci del poema:1878. Ens trobem encara en els primers temps de la Renaixena, on el que es reivindicava, de manera encara tmida, era noms la recuperaci literria de la llengua catalana, llengua conservada pel poble per sotmesa a segles daband poltic i cultural. La plasmaci del catalanisme en el terreny poltic com a moviment de masses i la reivindicaci de Catalunya com a naci encara tardarien a quallar algunes dcades. Entre la visi idllica i jocfloralista de LAtlntida de Verdaguer i la crtica amarga i reivindicativa de Joan Maragall en lOda a Espanya (1898) hi ha tan sols vint anys, per ambdues obres representen tot un mn didees i valors diferents. LA LLENGUA DE VERDAGUER Entre les dues tendncies que aleshores estaven en voga (la cultista, que proposava un model de llengua encarcarat, basat en la llengua medieval, farcit de cultismes i arcaismes, i la populista, que oferia com a model el catal o, en el nostre cas, el valenci que ara es parla, s a dir, ple de vulgarismes i castellanismes), Verdaguer aconsegu un model lingstic dequilibri. A ms a ms, aport el cabdal lxic de la parla viva de les comarques, i aconsegu un model de llengua potica rica i harmoniosa, que serv com a font important de la futura normativa de Fabra. Cal tenir en compte, per, que ens trobem mig segle abans de la difusi de la reforma lingstica fabriana; per aix hi trobem certes formes prpies de lpoca. Hi ha, doncs, un s abondant de formes morfosintctiques arcaiques: article mascul lo, los (lo sol, lo diluvi, los grecs); possessius tons mon, ton, son... (sos marges, ta popa, tes barres, sa tanyada, mes regles); alguns exemples de demostratius no reforats

(eixa mar, esta gesta, eix mur); formes plenes dels pronoms davant del verb (se vesteixen, lo desdelita, los digu, me tornaran); s encltic dels pronoms (alli, peng-la). Pel que fa a la morfologia verbal, Verdaguer usa sobretot les formes clssiques, que en molts casos coincideixen amb les usades literriament pels valencians (nixer, faa, diga, passs, guis, unissen, partesca...). De vegades, hi apareixen les formes modernes del catal central (moro, expiro...); alguna vegada, en el procs de selecci i transformaci del text, Falla ha substitut formes clssiques usades per Verdaguer (esbombe, regue, cuide) per les corresponents formes modernes del catal oriental (esbombi, regui, cuidi). Tamb hi trobem algunes formes arcaiques de la conjugaci (apar, s, elet, covau, siau, bressau...). Quant al lxic, s, bsicament, el normal del catal com, amb la riquesa prpia dun llenguatge potic de to elevat. Hi trobem, com a elements destacables, certes formes arcaiques (cadavre, aucell...), algunes grafies dialectals, ja superades (Atlas, assoleiada...), alguns vulgarismes (obirar...); cultismes (deliqui...), i certs castellanismes posteriorment no admesos (trono, hroe, cordillera, hermosa...).

ATLNTIDA DE FALLA-HALFTER
Atlntida de Falla-Halfter s organitzada en un prleg i tres parts, cada una de les quals, aix com el prleg, cont diverses seccions. De cada una de les seccions far una petita introducci on indicar la procedncia del text i, amb un breu resum de largument, intentar situar el fragment dins de lacci general de lobra; a continuaci, trobareu un glossari dels mots poc usats i dels noms propis que siguen interessants per algun aspecte qualsevol. PRLEG

LAtlntida submergida Tota aquesta secci, a crrec del cor, del corifeu i de linfant solista, s presa del Cant Primer de LAtlntida de Verdaguer. Hi sentim, directament, la veu del savi anci que narra a Colom la histria de lAtlntida. No repetesc el resum perqu ha estat exposat en pgines anteriors. Hesprides: com ja he dit, Falla situa a lAtlntida el mtic hort de les Hesprides. En parlar ms extensament ms avant. Teide: segons exposa Verdaguer en el Cant Nov, el Teide sorg en el lloc on es trobava el sepulcre dels Atlants. Per aix sel descriu com a monstre que vetlla un camp de mort. Segons el text potic, en les erupcions del Teide encara se sent com si pujaren els titans, com criatures de linfern, entre els rius de lava.

gita: llana. bocins: trossos. desferra: despulles, all que resta duna cosa destruda. braolant: rugint. congrien: reuneixen. hesperi: relatiu a les Hesprides. Lo continent hesperi s, doncs, lAtlntida. fites: termes, lmits. Atles (Verdaguer usa la forma Atlas, que cal respectar; per la forma actualment acceptada s Atles). Tamb anomenat Atlant, s el gegant rei de lAtlntida. Segons la mitologia grega, particip en la rebelli dels titans en contra de Zeus. Havent estat derrotat, fou condemnat a sostenir la cpula celeste amb els seus muscles. Segons algunes versions del mite, Perseu, al qual neg lhospitalitat en una ocasi, el convert en una gran muntanya (la serralada magreb de lAtles) mostran-li el cap de la Medusa. A tot aquest mite fa referncia lestrofa que comena amb Rei nera Atlas.... En LAtlntida no es fa cap altra referncia al mite; lautor es refereix simplement a Atles com el primer esps dHesperis i pare de les Hesprides i dels Atlants; com a rei de lAtlntida, era ja mort en el temps de lenfonsament; la responsabilitat dels pecats i de la rebeli contra Du recau totalment, doncs, en els Atlants, fills dAtles. volta: es refereix a la cpula o esfera celeste. li retiraren: sassemblaren a ell. llur cor fou trencads: es refereix al carcter malvat dels Atlants. escalads que es pot escalar. Ja mhe referit a la rebelli mitolgica dels titans i dels atlants contra Zeus i els dus de lOlimp, que Verdaguer reinterpreta, des del punt de vista cristi, com a rebelli contra Du. Breas: du del vent del nord. Segons la narraci llegendria de Plat, lAtlntida fou enfonsada per un gran diluvi en un sol dia i una nit. A lendem, Europa es desperta i no troba el mn germ. feixuga: pesada. Es refereix a la m esquerra de Du, que colpeja lAtlntida. gorjada: glop. Himnus hispanicus

El text daquest fragment no s de Josep Maria de Sagarra, com errniament indica el llibret de la gravaci dAuvidis, sin que s tamb extret del Cant Primer de LAtlntida de Verdaguer. El savi anci, que narra al jove Colom la histria de lAtlntida, es pregunta sobre el dest dEspanya, quan el continent al costat del qual descansava sacaba denfonsar. A les paraules que acaba de cantar el corifeu, que es pregunta qui protegir la jove Espanya, immediatament el cor respon: LAltssim. La providncia divina salva Espanya de lenfonsament, la situa en un lloc privilegiat i lomple de tresors. nufrag tresor: Du omple Espanya amb els tresors de lenfonsada Atlntida. Per aix el tresor s nufrag: prov de lenfonsament. ligues: guiles. Les dues formes sn correctes i usades en catal. tatraca: lestrofa s muntada sobre un violent hiprbaton: LAltssim, omplint la teua popa de nufrag tresor, tatraca als penyalars del Pirineu, niu dligues, sota el cel.... de dos rientes mars: de dues mars rients. Ac observem la forma colloquial del femen rienta, en plural, juntament amb el castellanisme dos en compte de dues. posaren: un altre hiprbaton fort: els grecs posaren en tu el du de les riqueses. Colcos: fa referncia a la Clquida, antiga regi dsia Menor famosa pels seus tresors. Era el lloc on la mitologia grega situava el fams Tois o vell dor, que els Argonautes, entre els quals es trobava lelit dels herois grecs, anaren a conquerir. La hiprbole s, doncs, clara: el preuat vell que els grecs trobaren a Espanya s millor que el (vell) dor de Colcos. Eliseu: la forma actualment acceptada en catal s Elisi. Es refereix als Camps Elisis de la mitologia grega, lloc de pau i de felicitat on els herois i les persones virtuoses anaven a viure desprs de la mort. Segons Plat, no es troben a Pars; un dels llocs on podien trobar-se situats era la Btica. Ofir: ara es tracta duna referncia bblica. Ofir era un pas fams per la seua riquesa en or. Citat diverses vegades en lAntic Testament, era un dels pasos que comerciaven amb Salom. La identificaci dOfir amb un lloc real ha estat un problema molt debatut entre els estudiosos de la Bblia: des de les hiptesis ms probables, que el situen al Iemen o a Somlia, a les ms extiques, que el posen a lndia, a la Xina o, fins i tot, al Per. Com que un altre pas fabuls per les seues riqueses mencionat en la Bblia s Tarsis, identificat sovint, amb fonament o sense, amb el pas dels tartessis (vall del Guadalquivir), alg ha relacionat Ofir amb Tarsis, i ha prets situar Ofir tamb a Espanya. Per si aquesta teoria s ms que dubtosa des dun punt de vista historicogeogrfic, el cert s que Verdaguer aconsegueix un bell efecte potic arredonint la hiprbole del vers anterior i tancant lestrofa amb el parallelisme Homer - Eliseu / Salom - Ofir. PRIMERA PART

10

Lincendi dels Pirineus Ens trobem encara en el Cant Primer de LAtlntida. Desprs de lexplicaci introductria, el savi anci es disposa a narrar les circumstncies precises de lenfonsament de lAtlntida. Ens trobem en els temps mitolgics, en qu Alcides (Hrcules) es dedicava a recrrer amb la seua clava la Terra per netejar-la de monstres i gegants enemics de Du. En aquell temps, esclata en el Pirineu un horrible incendi, que sestn, com una serpent, per tota la serralada. Alcides, ocupat en la lluita contra els gegants de la Provena, veu lincendi i sadrea cap al Pirineu. Sentint els crits i plors de la princesa Pirene, la trau del mig de les flames a punt de morir. Alcides: nom juvenil dHrcules o Hracles, el ms gran i fams dels herois de la mitologia grega. Era fill de Zeus (Jpiter) i de la mortal Alcmena. Loracle de Delfos li impos dotze treballs, que compl rigorosament. Se li atribueixen, a ms, nombrosssimes gestes i aventures heriques i amoroses. A causa de la seua noblesa i valentia, aconsegu la immortalitat i ascend a lOlimp, on es cas amb la bella Febe, deessa de la joventut, filla de Zeus i dHera. clava: bast gros que augmenta de dimetre des del puny a lextrem oposat. s larma tradicional dHrcules. Pirineu: tradicionalment, el nom dels Pirineus es relaciona amb el mot grec pyr foc, don deriva tamb pira. Ignore si aquesta etimologia s o no correcta; per, de tota manera, que els Pirineus patiren un gran incendi en temps remots forma part de la tradici i la llegenda. Verdaguer prengu aquesta tradici del cronista Jeroni Pujades (s. XV-XVI). torb: vent impetus propi dels Pirineus. Astries: de vegades, per extensi, el mot Pirineus designa tota la serralada septentrional de la pennsula Ibrica, incloent-hi tamb la serralada Cantbrica. Per aix es menciona Astries, juntament amb Roncesvalls, com a parts del Pirineu. congestes: geleres, clapes de neu que es poden mantenir ms duna estaci. apar: sembla, pareix, forma verbal antiga. Les dues estrofes segents es basen en aquesta comparaci entre lincendi i la serpent. guspires: espurnes. rabejar: banyar, mullar, amerar. assana: renilla, fa el crit dun cavall. udola: fa udols, crits de llop. El subjecte dassana i udola es troba a lestrofa anterior: la serpent, metfora de lincendi.

11

gambada: pas llarg. cabdellant: enrotllant com un cabdell. rost: terreny amb un pendent molt fort. esbocinats: fets bocins, trossejats. quera: pols que fa el corc o corc. rnecs: pelats, abandonats. torreja: sala com una torre. Es refereix, s clar, al Pirineu. lestrellada tenda: bella metfora de la cpula celeste, de la qual el grandis Pirineu toca los blaus domassos, en contrast amb el que apareix en el vers segent: horrible Pirineu de brases. Rose: nom arcaic del Roine, riu de la Provena, on es trobava Alcides en el moment de lincendi dels Pirineus. rabassuts: grossos, enormes. rabent: animat dun moviment rpid. Es refereix a Alcides. Pirene: es tracta duna princesa mitolgica que pren el nom de la serralada dels Pirineus; desprs de mantenir relacions amoroses amb Hrcules, fug a les muntanyes, on mor devorada per les feres; Hrcules plor la seua mort i li constru un mausoleu. En LAtlntida, Verdaguer la presenta com la filla de Tbal, rei llegendari duna Espanya primitiva; Alcides (Hrcules) la troba a punt de morir a causa del gran incendi provocat pel malvat Geri, el mostre de tres caps. ria de Pirene Pirene, abans de morir, narra a Alcides larribada de Geri i com aquest ha provocat lincendi dels Pirineus, i li deixa com a herncia el regnat dEspanya. Alcides li construeix un mausoleu i desprs sadrea cap a Gades, passant pel lloc on fundar Barcelona. No mestenc en la narraci, perqu ja nhe tractat en fer el resum global de LAtlntida de Verdaguer. nissaga: estirp, casta. Geri: en la mitologia grega, era un terrible gegant de tres caps i tres cossos; era rei de Tartessos, i vivia en lilla Eritea, en el litoral de Gades. Possea un nombrs ramat de bous; per aix Pirene parla de ses vaques feixugues, i desprs el corifeu es refereix a ell com a Geri vaquer. El des treball dHrcules consist a matar Geri i conduir el seu ramat a Micenes. En LAtlntida, Verdaguer el presenta com a suplantador del tron de Tbal i Pirene, i perills pirman.

12

congost: pas estret entre muntanyes. abrusar: cremar. Gades: s el nom grec de la colnia fencia de Gadir, lactual Cadis, la ciutat ms antiga de la pennsula Ibrica, anterior al primer millenni a.C. amatent: atent, rpid, oport. lo grec: evidentment, es refereix a Alcides, el gran Hrcules, al qual sorprenem en un sentiment tendre i hum, plorant la mort de Pirene. esmerletant: llevar els merlets, els acabaments en punta, els pics. Alcides lleva els pics a les muntanyes ms altes per a construir el mausoleu de Pirene. timbes: precipicis. grops: nusos, parts dures dun material, duna roca o del terreny, respecte al material ms moll que els envolta. escrestant: llevant la cresta. mausoleu: el mausoleu que Alcides construeix a Pirene s vertaderament ciclopi: consisteix en la part oriental de la serralada pirinenca, que queda prolongada fins al mar. arrastellades: disposades en forma de rastellera, s a dir, en fila luna al costat de laltra. Hrcules: ac sanomena a lheroi grec amb el seu nom ms conegut. La identitat entre Alcides i Hrcules queda palesa. reds: recer, abric. lo desdelita: li lleva el delit, el plaer. davalla: en la partitura possa, errniament, *devalla. jur que el Du de Tubal seria el de sos nts: aquesta frase lha treta Falla del Cant Des i lha intercalada ac. Es justifica la idea verdagueriana, assumida plenament per Falla, duna Espanya eternament cristiana, ja que els nts dHrcules seran els espanyols. Cntic a Barcelona Aquest fragment, aix com el recitatiu del corifeu que el precedeix, presos del final del Cant Primer de LAtlntida, es refereixen a la fundaci llegendria de Barcelona per

13

Hrcules (Alcides): DAlcides s la filla gegant. Segons una llegenda dorigen medieval, trobant-se Hrcules en la pennsula Ibrica en el curs dun daquests treballs, una srie de nou barques arriben a la costa catalana amb herois que acudeixen en ajuda seua; a larribada de lltima barca, decideix fundar-hi una ciutat que dur per nom BARCA NONA novena barca. Cal aclarir que aquesta proposta etimolgica del nom de Barcelona, aix com laltra llegenda que el fa procedir del nom dAmilcar Barca, no tenen cap fonament filolgic i sn rebutjades pels lingistes. El nom de Barcelona, la procedncia ltima del qual s desconeguda, sha de relacionar amb el de la poblaci ibrica anomenada Brcino. per ella: cal entendre per a ella, per a Barcelona. Es tracta de la confusi entre les preposicions per i per a, prpia del catal oriental colloquial. al Du potent de lona: referncia a Nept (Posid). demana: el subjecte daquest verb s Alcides (Hrcules). s a dir: Hrcules demana per a Barcelona la fitora a Nept i el llamp a Jpiter. fitora: trident, forca de tres dents. Precisament, la fitora o trident s el smbol de Nept. llamp: smbol de la fora i el poder, patrimoni, doncs, de Jpiter (Zeus), el primer dels dus del pante grecorom. la mar lligares amb lleis: es refereix al domini poltic i comercial que sobre la Mediterrnia exerc la confederaci catalanovalenciana i aragonesa durant la baixa edat mitjana. barres: es refereix a les quatre barres roges sobre fons dor de la senyera, bandera originria del casal de Barcelona. camp: ac t un doble sentit: el de camp de batalla, accepci freqentssima del sintagma lo camp en la literatura catalana clssica, i el de camp de lescut. Observem un parallelisme entre: Nept fitora domini del mar Jpiter llamp - llampecs fora i poder s a dir, el poeta, en to pic, alludeix al passat gloris i heroic de la capital catalana, lligant-lo amb la fundaci llegendria de la ciutat, en un context tamb heroic i mitolgic. SEGONA PART

14

Alcides i Geri tricfal Tota aquesta secci s presa, amb importants modificacions i supressions, del Cant Segon de LAtlntida de Verdaguer. Hrcules sadrea cap a Gades i es troba amb Geri. No repetesc el resum del contingut del cntic de Geri, que ja ha estat exposat anteriorment en el resum general de LAtlntida. lausanger: adulador, pilota, i al mateix temps, fals, traidorenc. Es tracta duna paraula dorigen occit, derivada de LAUDARE lloar. En la terminologia de la poesia trobadoresca medieval, els lausangers eren uns personatges indesitjables, aduladors que formaven part de la cort del senyor feudal (el gels), marit de la dama, i que obstaculitzaven les relacions amoroses entre aquesta i el poeta enamorat. taronger: Geri parla dun taronger amb fruits dor que es troba a lAtlntida. Es refereix a les pomes dor del jard de les Hesprides de la mitologia grega; Verdaguer ha substitut les pomes per taronges. cimeral: ram o branca superior duna planta, que destaca sobre les altres. haver: tenir, aconseguir. quan la rumbegis, per veure-us: Geri es refereix a la bella i noble Hesperis, vdua dAtles, reina de lAtlntida i mare de les Hesprides i dels Atlants. Per a aconseguir la seua m, Alcides ha doferir a Hesperis el cimeral del taronger de fruits dor del jard de les Hesprides. En Atlntida de Falla-Halfter no es fa cap referncia al personatge femen dHesperis; el passatge corresponent del cant de Geri ha estat substitut per una breu referncia a Atles. Amb aquesta substituci, el cant de Geri i gran part de lacci posterior perden coherncia potica; el gran heroi Hrcules no podia interessar-se simplement per la corona dAtles: en LAtlntida de Verdaguer, el vertader objectiu de la visita dAlcides al jard de les Hesprides i a lAtlntida no s la conquista daquesta corona, sin la recerca dHesperis. obira: albira, veu des de lluny. Obirar, vulgarisme per albirar. Cntic a lAtlntida Desprs de lencontre amb Geri, Alcides (Hrcules) sadrea cap a lAtlntida, a la recerca del jard de les Hesprides i de la bella reina Hesperis (personatge suprimit en Atlntida de Falla-Halfter). Aleshores lAtlntida se li mostra als ulls en tota la seua bellesa, com una terra esplndida i grandiosa. El fragment, extret del Cant Segon de LAtlntida de Verdaguer, s eminentment descriptiu; el poeta, amb belles imatges i un llenguatge potic ric i acurat, ple dhiprbatons i altres figures retriques, vol donar-nos idea daqueixa beutat i magnificncia. Cal recordar que, en la cosmovisi de Verdaguer, lAtlntida ocupava tot el que ara s loce Atlntic, unint Amrica amb Europa i frica. Per aix, els Pirineus (serralada europea) i lAtles (serralada africana) es prolonguen cap a Occident i sagermanen, unint-se en terres atlntiques. Tamb els rius de la pennsula Ibrica, en compte de
15

desembocar en un Atlntic encara inexistent, continuen el seu curs i suneixen amb els rius africans, portant or, plata i perles. LAtlntida s considerada com la pubilla del mn; Europa i frica sn dues germanes petites, que donen la m a la germana gran, mentre aquesta els mostra el cam de la histria. La grandesa i la formositat de lAtlntida s tal, que lexcelsa Babilnia es mira en ella com en un espill; per si lesplendor de lAtlantida serveix per a engalanar-la ms encara, aquest esplendor s tan gran que sembla omplir tot el cel. Els diversos pasos dEuropa i frica li envien, a travs dels rius, els seus tresors. mur: emmurall, pos muralles. embranquen (atenci: en la partitura est equivocat!!): uneixen. aqu: en aqueix lloc, s a dir, a lAtlntida. cordilleres: serralades; castellanisme no acceptat actualment. geloses: es refereix a Europa i Lbia. del mn a la pubilla: a la pubilla del mn, s a dir, a lAtlntida. Hiprbaton dins dun altre hiprbaton que abasta tota lestrofa; cal llegir: Europa i Lbia, geloses, donaven el bra, com nois petits, a lAtlntida, pubilla del mn, i aquesta els guiava amunt, per lescalada dels segles, al foc del geni, estel que al front li brilla. La pubilla o pubila s lhereva principal de la famlia; s a dir, la germana gran. Lbia: en LAtlntida designa, per extensi, tot frica. escolen: deixen passar a travs, transporten. anguilejant: serpentejant, formant meandres. perlegen: adornen amb perles. lbiques: de Lbia, s a dir, dfrica. sapleguen: el subjecte es troba a lestrofa anterior: Guadiana, Duero i Tajo. s a dir: els rius dIbria suneixen amb els africans a lAtlntida. Riu-dor: no existeix com a tal riu, en la costa occidental dfrica. Sembla referir-se a la badia anomenada Ro de Oro, al Shara Occidental. Hem dentendre-ho, doncs, com una llicncia geogrfica que designa un riu afric indeterminat. cabdella: enrotlla com per a formar un cabdell, s a dir, uneix. i si du aqueix de Btica remors i melodies: el Genil du de Btica remors i melodies. s clar que el Genil du les aiges al Guadalquivir, i aquest es prolonga tamb per lAtlntida.

16

du-nhi laltre: laltre s el Riu-dor; n es refereix a remors i melodies, i hi, indicant direcci, a lAtlntida. Costa de Palmes i Marfil: Verdaguer ens diu, en una nota, que es tracta dun territori de la vora occidental dfrica, ms en de Fernando Poo. Podem identificar-lo, doncs, amb lactual Costa dIvori, al golf de Guinea. vestida: tota aquesta estrofa es refereix a Babilnia. emmirallant-shi: mirant-shi com en un mirall o espill; el pronom hi fa referncia, s clar, a lAtlntida. prfir: pedra preciosa (cast. prfido). entre els dos rius: si parla de Babilnia, han dsser el Tgris i lEufrates. Occident: per antonomsia, lAtlntida. cofada: adornada, engalanada. seu: no s un possessiu, sin una forma del verb seure. Ac hi ha un altre hiprbaton fort: la Babilnia seu vestida de prfir i de marbres, cofada de lOccident, emmirallant-shi, entre els dos rius.... de sos menhirs i torres blanqueja lample front: el possedor sembla que s ja lAtlntida, no Babilnia: lample front dels menhirs i torres de lAtlntida blanqueja. Blanquejar mostrar la seua blancor s, en aquesta accepci, intransitiu, i no necessita complement directe. Una interpretaci alternativa, si entenem blanquejar com a transitiu, en el sentit demblanquinar, pintar de blanc, podria ser: lAtlntida pinta de blanc els menhirs i torres de Babilnia. Done les dues interpretacions com a possibles, per la presncia de la frase adverbial all dall, i que tota aquesta estrofa sembla referir-se de nou a lAtlntida i no a Babilnia, fan que trobe ms natural la primera interpretaci. volen: del verb voler, no de volar; un altre hiprbaton: que volen omplir el cel amb llurs testes. testes: caps. pregon: profund. De sos immensos regnes: ara no hi ha dubte que es parla de lAtlntida. Tangis: nom antic i mitolgic de la ciutat marroquina de Tnger, capital de la provncia romana de la Mauritnia. Cassitrides (atenci, amb -ss-, [s] sorda; en la partitura est malament!!): les Cassitrides eren unes illes de la costa atlntica de localitzaci imprecisa, famoses en lantiguitat per les mines destany. Probablement es tracta de les actuals illes Scilly,

17

al sud-oest de Cornualla, a lentrada del Canal de la Mnega. Del nom daquestes illes prov el nom del mineral anomenat cassiterita, bixid destany. Albion: nom antic de la Gran Bretanya. En catal s ms usual la forma Albi. Thule: nom donat pels grecs i llatins a una illa considerada com lextrem septentrional del mn conegut. Podria tractar-se dIslndia o duna de les illes Shetland. Mellria: segons Verdaguer, estava situada on avui s Tarifa. Lhort de les Hesprides En la mitologia grega, lhort de les Hesprides era un jard meravells habitat per unes mtiques donzelles, les Hesprides, que custodiaven, amb lajuda dun drac, larbre de les pomes dor, smbol de la joventut i de lamor. Els antics localitzaven el jard, de manera imprecisa, a lextrem del mn occidental, sovint al peu del mont Atles. Com que les Hesprides eren filles dAtles i aquest havia estat rei de lAtlntida, s natural la localitzaci de lhort de les Hesprides a lAtlntida. Pel que fa a Hrcules, lonz treball que li encarreg loracle de Delfos fou recuperar per als dus les pomes del jard de les Hesprides. Com que no tenia ni idea don es trobava el meravells jard, sadre a Atles, que suportava sobre els seus muscles el pes de lesfera celeste, i li ofer rellevar-lo daquest colossal treball si agafava per a ell les pomes. Atles, que havia cuidat amb les seues filles el mgic pomer i sabia perfectament on era, acced i port les pomes dor a Hrcules. En LAtlntida es dna una versi diferent del viatge dHrcules al jard de les Hesprides. Les pomes dor sn substitudes per taronges, i Alcides (Hrcules) hi acudeix per abastar la branca ms alta del taronger, que ha doferir-li com a regal a la bella reina Hesperis. Aquesta secci s constutuda per dues estrofes no contiges del Cant Segon, preses de la part on es descriu lambient encisador del jard i els alegres jocs, cants i balls de les Hesprides. cinamons: actualment sescriu cinamom, pl. cinamoms. Tamb anomenat arbre argentat o arbre del parads. Es tracta dun arbre molt vists, cobert de pls de color blanc argentat. poncemers: arbres fruiters de fullatge persistent. altvols: en la partitura posa, errniament, *altsols. refila: canta com un ocell. El subject de tots els verbs daquestra estrofa s lo tendre poncellam de les Hesprides, s a dir, les mateixes Hesprides. lira: al llarg de tot el poema, Verdaguer usa la lira com a element simblic: el cant de la lira se sent en els moments dalegria i lirisme; en canvi, la lira roman muda en els moments de tragdia.

18

poncellam: conjunt de poncelles, usat ac en el sentit de donzelles, nimfes. juli!: expressi dels jocs infantils, sobretot en saltar la corda. brancam: conjunt de branques. Els jocs de les Pliades El text del cor de les Pliades no s de Verdaguer ni de Falla. Fou compost per Josep Maria de Sagarra i afegit per Halfter a la msica que Falla havia compost. Es tracta dun cant llumins, dalegria i damor, que contrasta amb la tragdia que sacosta. Cal tenir en compte que, en LAtlntida de Verdaguer, les Hesprides es preparaven per a un proper casament. El fragment que segueix, a partir de Les set germanes... ja s format per Falla a partir del poema de Verdaguer. Lacci es troba sobretot al Cant Segon de LAtlntida, per Falla agafa frases i mots dels cants Primer, Cinqu i Vuit i els enllaa per a formar el text. Alcides sacosta per abastar el cimeral del taronger, per el drac se li posa al davant, i Alcides el mata. Les Hesprides, ac identificades amb les Pliades, havien estat advertides pel seu pare, Atles, de larribada dun estranger que mataria el drac guardi del jard, fet que anunciaria la fi de lAtlntida. Per aix, esferedes, ploren per la seua prxima mort; finalment moren i pugen al cel en forma destels lluents. Hesprides / Pliades: En LAtlntida les Hesprides sn identificades amb les Pliades, per en la mitologia grega sn grups de germanes diferents. Les Hesprides eren tres nimfes dOccident, guardianes de larbre de les pomes dor, tal com ja les hem descrit. Les Pliades, en canvi, eren set, i els dus les pujaren al cel per salvar-les de la persecuci del caador Ori, que shavia enamorat de totes alhora. Per, com que ambds grups de germanes eren filles dAtles, sovint han estat confoses amb el nom dAtlntides; per exemple, en astronomia, el grup de Les Pliades s anomenat tamb Les Hesprides. En LAtlntida, aquesta identificaci dna al relat un element de bellesa potica: les Hesprides o Pliades moren, per sn pujades al cel en forma destels lluminosos. guaita: guardi. engrunat: fet engrunes, esmicolat, trossejat. llenyataire: es refereix a Alcides, que ha anat a tallar una branca del taronger, i com a conseqncia imprevisible, acabar tallant arran soca tota lestirp atlntica. moren: lepisodi de la mort de les Hesprides o Pliades, a conseqncia de la inundaci de lAtlntida, se situa en el Cant Vuit. llurs noms restant escrits amb astres en lo llindar del cel: amb aquesta frase, amb elements del Cant Primer, es descriu la pujada al cel de les Pliades. Les Pliades (tamb anomenades Les Hesprides) sn un grup destels, del tiups anomenat cmul obert, situats a la constellaci de Taure; el cmul s format per ms de 150 estreles

19

situades a uns 350 anys de llum, set de les quals (les que tenen nom mitolgic) sn visibles a simple vista; observades amb un petit telescopi o simplement amb uns prismtics, formen un espectacle indescriptible. La frase en lo llindar del cel. fa referncia al fet que comencen a ser visibles per la matinada a partir del ms de maig, s a dir, en la primavera, poca de la renovaci de la vida. Arribada dAlcides a Gades Aquesta secci s una de les ms complicades des del punt de vista textual, ja que s formada amb elements, almenys, dels cants Segon, Quart, Vuit i Des de LAtlntida, retallats, reagrupats i reelaborats per Falla. En LAtlntida de Verdaguer, Alcides arriba a Gades tres vegades: la primera, que ja ha aparegut en Atlntida, en el Cant Segon, quan hi va des dels Pirineus per a enfrontar-se amb Geri; la segona, en el Cant Quart, quan, desprs de visitar el jard de les Hesprides, arriba a Gades perseguit pels Atlants i hi planta la branca del taronger; i la tercera, en el Cant Vuit, quan hi arriba acompanyat per Hesperis i dna mort al monstre Geri. Falla pren elements daquests i daltres episodis de LAtlntida i els transforma, juntament amb altres textos parcialment musicats que no arribaren a integrar-se en la versi definitiva dAtlntida. obira: veu de lluny, albira; aquest mot ja ha aparegut anteriorment. vori: ivori, marfil. Creixer larbre: aquest fragment s pres del Cant Des: el brot del taronger trasplantat per Alcides rebrota a Espanya, convertint-la en la Nova Hespria. tanyada: conjunt de tanys, brots o branques novelles dun arbre. drago: es tracta dun arbre tpic de climes tropicals i subtropicals que emet una resina vermella, del color de la sang; per aix es diu que plora amb llgrimes de sang. Aquest element s pres del Cant Vuit, per transformat de manera que en Atlntida es diu que el drago plora la mort del drac guardi del taronger de les Hesprides. En canvi, en LAtlntida de Verdaguer, seguint la mitologia clssica, el drago plora la mort de Geri el tricfal. Veus missatgeres Aquest fragment, aix com el recitatiu precedent del corifeu (Mes est escrit...), presos, amb lleugers canvis, del Cant Quart de LAtlntida, anuncien limminent enfonsament de lAtlntida a causa dels seus pecats. glavi: espasa. La Veu Divina

20

Desprs duns mots dintroducci en llat afegits per Falla, sentim la veu de Du, que ha condemnat lAtlntida a desaparixer a causa dels pecats dels seus habitants. Du ha preparat la Terra per a lhome, lsser ms amat, creat a imatge seva; per lhome sha llanat a la idolatria i sha rebellat contra Du; per aix Du es veu obligat a separar els continents i a enfonsar lAtlntida. Ja he parlat anteriorment de la rebelli dels atlants i dels titans contra els dus de lOlimp, fons mitolgic que subjau com a causa de lenfonsament de lAtlntida, reinterpretat per Verdaguer, des del punt de vista cristi, com a desobedincia als manaments de Du. El fragment, amb la supressi dalguns versos i altres canvis per part de Falla, s extret del Cant Quart de LAtlntida de Verdaguer. No done detalls del context argumental (obertura per Hrcules de lestret de Gibraltar i entrada de les aiges de la Mediterrnia, que inunden lAtlntida), perqu ja nhe parlat en el resum general. En Atlntida de Falla-Halfter, el fragment es troba al final de la Segona Part, enquadrada encara en els temps mitolgics. En la versi gravada per a Auvidis enllaa directament amb la Tercera Part, dedicada a Colom i al Descobriment. En la versi editada per Editorial Ricordi, sinclou desprs de La Veu Divina un curt fragment del corifeu i el cor on es narra directament lobertura de lestret per Hrcules i la inundaci de lAtlntida. dar: donar; forma arcaica. covau, siau, bressau: coveu, sigueu, bresseu; formes antigues de limperatiu semblants a les del present cantam, cantau cantem, canteu, que es conserven a les Balears. per ell: per a ell, per a lhome; confusi de per i per a que ja hem vist en el Cntic a Barcelona. peng-la: el pronom la fa referncia a la Terra: Du penj la Terra en la cpula de lUnivers per a lhome. pensa: facultat de pensar, pensament. espill: Du volia que el pensament de lhome fos un reflex de Du. esbullar-los: separar-los; es refereix als continents, que queden separats per lenfonsament de lAtlntida i laparici de loce Atlntic. romp la muralla: sota la m dHrcules, sobre lestret de Gibraltar i les aiges de la Mediterrnia inunden lAtlntida. got de metzina: es refereix als pecats dels homes, especialment dels habitants de lAtlntida, que shan rebellat contra Du. desbota: descarrega. vui: avui; continua la collecci darcaismes.

21

pels fills dHispnia: en LAtlntida de Verdaguer diu pels nts dHesperis. Hesperis s la coprotagonista femenina del poema verdagueri; s la bella i gentil reina de lAtlntida, que Hrcules salva i porta cap a Hispnia, on la pren per esposa; els espanyols, doncs, descendents dHrcules i dHesperis, hereten la missi dunir de nou els continents amb el descobriment dAmrica. Com que en Atlntida de FallaHalfter sha suprimit tota referncia a Hesperis, sexplica el canvi de nts dHesperis per fills dHispnia. me tornaran a amar: referncia al descobriment i evangelitzaci dAmrica en un temps futur al del relat. TERCERA PART El pelegr. Cor proftic: profecia de Sneca Deixats arrere els temps mitolgics, la Tercera Part dAtlntida se centra ja en el temps histric, s a dir, en la histria de Colom, tema del Prleg i de la Conclusi de LAtlntida de Verdaguer. En aquest temps histric es realitzen el designis divins: Cristfor Colom, inspirat per la histria de lAtlntida, guia els fills dHispnia a lempresa del descobriment i levangelitzaci dAmrica. Aquests fets sn interpretats per Verdaguer com a superaci de la catstrofe de lAtlntida; Colom s el missatger de lAltssim, la coloma Christum ferens coloma portadora de Crist (Verdaguer juga amb el nom de Cristfor Colom: Cristfor ve del grec Christophoros el portador de Crist), el missatger proftic, el qui vindria a relligar de la terra els extrems. En tota la Tercera Part, Falla usa material textual de la Conclusi de LAtlntida de Verdaguer, i tamb del poema Colom, que podem considerar com a gnesi de LAtlntida, i hi afegeix, a ms de la Salve en el mar, text del propi Falla, diversos textos en llat procedents dautors clssics o de la litrgia cristiana. Un daquests textos s la Profecia de Sneca; aquest text fou conegut per Colom, que en realitz la segent versi, reproduda per Verdaguer en una nota: Vern los tardos aos del mundo ciertos tiempos en los cuales el mar Ocano aflojar los atamientos de las cosas i se abrir una grande tierra; y un nuevo marinero como aqul que fue gua de Jasn, que hubo nombre Tiphis, descubrir nuevo mundo; ya entonces non ser la isla Thule la postrera de las tierras. El somni dIsabel Colom, desprs de demanar ajuda infructuosament en altres estats europeus, acudeix a Castella, on sentrevista amb la reina Isabel. Aquesta, en lAlhambra, narra al seu esps Ferran dArag el somni que acaba de tenir: ha somiat que un colom li prenia lanell de prometatge que Ferran li havia regalat; el colom fuig amb lanell a la mar cap a ponent, i hi deixa caure lanell, que es transforma en illes i terres noves; el colom torna i corona el cap dIsabel amb garlandes. Inspirada per aquest son, Isabel lliura les seues

22

joies a Colom, el qual compra amb els diners de les joies tres naus, amb les quals parteix amb els seus companys cap a un nou mn. Les paraules de la dama de cort (Dins lAlhambra una nit Isabel somiava) sn de Falla, amb inclusi de mots de la Conclusi de LAtlntida. El fragment del patge i tota lria dIsabel sn presos literalment daquesta Conclusi, amb la supressi de noms dues quartetes. El text en llat que segueix, afegit per Falla, diu: Cristfol, aix diu Du. Porta els meus fills de la llunyania i les meues filles dels extrams de la Terra. El fragment Colom amb sos companys s format per Falla a partir delements de la Conclusi de LAtlntida i del poema Colom de Verdaguer. colom: Verdaguer juga amb el doble significat del mot: ocell i Cristfor Colom. hurs: dones bellssimes que habiten al parads de Mahoma, companyes dels benaventurats que hi arriben. rossejar: sser o semblar ros. aucell: grafia antiga per ocell. slfides: ssers femenins de la mitologia germnica i escandinava que habitaven laire, els boscs o el camp, prototipus de dona bella i esvelta. Sn les equivalents nordeuropees de les nimfes de la tradici grecoromana. ondines: ssers femenins del mar, equivalents nordeuropeus de les sirenes de la mitologia grega i romana. deixondit: despertat. bonicoies: boniques, amb un sufix diminutiu i afectiu. capblaus: plantes decoratives anomenades tamb blauets. encercla els tres: sn, evidentment, Colom, Isabel i Ferran. elets: elegits, forma arcaica del participi. Les caravelles Aquest fragment s format per Falla amb el procediment de retallar i enganxar que ja coneixem, a partir de frases disperses de la Conclusi de LAtlntida i, sobretot, del poema Colom de Verdaguer. Verdaguer i Falla expressen el seu ideal dunitat harmoniosa entre tots els pobles hispnics. La Salve en el mar

23

Com tots sabeu, el text daquest fragment, nic dAtlntida en castell, no s de Verdaguer, sin de Falla, que hi incorpora diversos elements de la literatura religiosa medieval espanyola. La nit suprema La part en catal s formada per Falla amb frases i paraules soltes del Colom de Verdaguer. Ens trobem en la nit (nit sagrada) anterior al dia del Descobriment (Dies sanctificatus); Cristfor Colom s lnic que encara vetlla, lnic que encara confia a trobar una nova terra. deliqui: defalliment, esvaniment. El text final en llat, que tanca Atlntida, diu: El dia santificat va lluir sobre la terra. Du sha fet el meu suport, Du em guia.
Josep Garca Illa (1997) http://webs.ono.com/jgarciailla/index.html

24