M BPE

Manual de bones prctiques energtiques

ndex

Introducci ............................................. 3 Caracterstiques de ledifici consistorial ....................... 5 Climatitzaci .......................................... 8 Ventilaci ............................................. 12 Illuminaci .......................................... 14 Equips elctrics .................................. 16 Glossari ................................................. 18

AJUNTAMENT DIGUALADA

1. INTRODUCCI

Els edificis municipals sn responsables duna part significativa de lenergia facturada a lAjuntament. s per aquest motiu que leficincia i lestalvi energtic als edificis de ladministraci sn un factor essencial per a la sostenibilitat. LAjuntament dIgualada va signar el Pacte dels alcaldes i alcaldesses a loctubre de 2008. El Pacte va ser una iniciativa de la UE per implicar els governs locals en el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climtic: 20/20/20 el 2020: una reducci del 20% dels gasos defecte hivernacle (GEH), incrementant en un 20% leficincia energtica i assolir una contribuci dun 20% de les energies renovables. Per assolir aquesta fita, lAjuntament dIgualada es va comprometre a: Elaborar el Pla dAcci per lEnergia Sostenible (PAES), que inclou un inventari demissions i el conjunt daccions que dur a terme lAjuntament per reduir-les de cara al 2020. Aquest pla es va aprovar loctubre de 2009. Presentar, peridicament, un informe de seguiment del PAES a la Direcci General de Transport i Energia de la Comissi Europea (DGTREN). Organitzar jornades dedicades a lenergia i al pacte dalcaldes (Setmana de lEnergia).

Manual de bones prctiques energtiques

1.1. FACTORS QUE DETERMINEN LA DESPESA I LEFICINCIA ENERGTICA La despesa energtica dun edifici no ve determinada nicament per leficincia dels sistemes installats i les condicions trmiques de ledifici. Hi ha molts altres factors involucrats. Diversos estudis demostren que les despeses individuals de dos edificis idntics en un mateix lloc geogrfic i un mateix horari de funcionament poden ser significativament diferents. Aquestes diferncies sn causades per: Factor personal. La conscincia de la despesa energtica de les persones que fan s dun edifici s decisiu en el consum energtic de ledifici. Aix, un edifici amb sistemes eficients i dalt rendiment pot tenir ms consum energtic que un de convencional, si les persones no tenen conscincia de la despesa energtica. Factor tipus dedifici, que fa referncia a lactivitat que es realitza a ledifici. Factor docupaci o de funcionament, s a dir, les hores de funcionament dun edifici en funci del tipus dactivitat que shi realitza. Factor clima i respostes constructives. En aquest cas, com ms extrem sigui el clima, ms elevada la factura energtica. Factor denvelliment. Ledat de ledifici influeix en la despesa energtica.

AJUNTAMENT DIGUALADA

2. CARACTERSTIQUES DE LEDIFICI CONSISTORIAL

Ledifici consistorial s ledifici histric de lAjuntament dIgualada, en el qual shan fet diverses remodelacions. En la de lany 2007 shi va installar un nou sistema de climatitzaci. Ledifici es compon de sis plantes (planta soterrnia, planta baixa, planta entresl, planta primera, planta segona i planta tercera), amb una superfcie total climatitzada de 2.300 m2. La situaci de ledifici, tal com veiem a la figura 1, s allada i t estances situades a les quatre orientacions solars. Aix fa que hi hagi estances ms fredes i ms calentes depenent de lpoca de lany.

Manual de bones prctiques energtiques

Figura 1 Localitzaci de ledifici Font: Elaboraci prpia

2.1. CONSUMS ANUALS Ledifici de lAjuntament t un consum per superfcie de 149,11 kWh/m2. Si comparem aquest indicador amb el daltres edificis de la mateixa tipologia edificis doficines, situats en climes similars es conclou que el consum s mitj. La figura 2 mostra el consum anual dels ltims quatre anys de ledifici, en la qual sevidencia que, des que es va remodelar ledifici consistorial, aquest ha estat fora estable. Consum anual

Figura 2 Consum anual dels anys 2008 - 2011 Font: Elaboraci prpia

En les figures 3 i 4 es poden veure els consums anuals desagregats per mesos dels anys 2008-2009 i 2010-2011, respectivament. En les grfiques saprecia com el consum es mant relativament constant durant lany, ats que a lestiu tamb hi ha un consum significatiu de climatitzaci.

AJUNTAMENT DIGUALADA

Consums Edifici Ajuntament

Figura 4 Consum anual

2008 - 2009

Font: Elaboraci prpia

Consums Edifici Ajuntament

Figura 3 Consum anual

2010-2011

Font: Elaboraci prpia

Manual de bones prctiques energtiques

3. CLIMATITZACI

La climatitzaci de ledifici permet que les condicions ambientals interiors de cadascuna de les estances o dependncies proporcionin un confort, benestar i higiene per als usuaris. Per aquest motiu es controla la humitat, la temperatura, la neteja i la distribuci de laire de les segents maneres: Escalfant o refredant lambient interior. Mantenint els nivells correctes de ventilaci i filtraci. Filtrant laire per mantenir el confort, considerant la temperatura i la velocitat. 3.1. FUNCIONAMENT DE LA CLIMATITZACI DEL NOSTRE EDIFICI La installaci de climatitzaci de ledifici s un sistema centralitzat que tamb integra la renovaci de laire de les sales i una recuperaci de calor o fred de laire que retorni. Les mquines principals situades a la coberta envien un fluid refrigerant a les unitats interiors de les estances, les quals refreden o escalfen lambient.

AJUNTAMENT DIGUALADA

s un sistema que permet la variaci de la quantitat de fluid refrigerant segons la demanda i augmenta aix leficincia energtica, que funciona de la segent manera: El control es realitza mitjanant un ordinador central installat al quadre de comandament, en el qual es programa lengegada i lapagada de cada mquina i la temperatura. El control individual es realitza amb els termstats de cada sala i despatx. Aquests poden estar comandats individualment fins a una determinada temperatura regulada des de lordinador central. 3.2. CONTROL DE LA CLIMATITZACI DEL NOSTRE EDIFICI La programaci de la climatitzaci en cada estana s diferent en funci dels factors que influeixen en la temperatura de confort, com sn el factor hum, la ubicaci de lestana dins ledifici o la superfcie vidriada. Les estances de lAjuntament es diferencien entre: Sales doficines comunes, en qu hi ha ms de tres llocs de treball destinats a feines doficina. Despatxos individuals amb ocupaci contnua, ocupats per persones amb dedicaci completa. Despatxos individuals sense ocupaci contnua, ocupats per persones amb dedicaci parcial. Sales de reunions, en les quals locupaci s irregular. Zones comunes de pas, que serveixen per comunicar les sales doficines comunes, els despatxos i les sales de reunions i en qu, per tant, no hi ha cap lloc de treball. A LHIVERN El sistema permet escalfar els espais a una temperatura de confort adequada a les caracterstiques de cada estana. Fora de lhorari laboral, durant la tarda, la matinada i els caps de setmana, el sistema permet connectar, prvia programaci, les diferents unitats (sactiven aproximadament el 60% de les unitats de forma simultnia) per evitar un descens generalitzat de les temperatura, fet que suposaria una major despesa energtica. Per aquest motiu, es poden trobar unitats en funcionament fora de lhorari de loficina.

10

Manual de bones prctiques energtiques

Encesa i parada automtica. Lencesa automtica de la climatitzaci afecta les sales doficines comunes, els despatxos individuals amb ocupaci contnua i les zones comunes de pas. La climatitzaci sengega abans de lentrada dels treballadors. Per tal de no collapsar el sistema amb lencesa simultnia de tots els equips, lencesa dels equips es fa de manera escalonada unes hores abans, amb un mnim de 30 minuts dantelaci. A les 15:00 h sapaga automticament. A partir de les 15:00 h, es pot engegar la climatitzaci individualment des del termstat. En aquest cas, els usuaris sn els responsables dapagar-la, ja que si no s aix, el sistema no atura la climatitzaci fins a les 24:00 h. Encesa i parada manual. En els espais amb ocupaci no permanent, com les sales de reunions i els despatxos individuals sense ocupaci contnua, la climatitzaci no sactiva automticament sin de forma manual, mitjanant el termstat de cada espai. En les estances on la climatitzaci sengega manualment, cal apagar-la tamb manualment. Els usuaris sn els responsables dapagar-la, ja que si no s aix, el sistema no atura la climatitzaci fins a les 24:00 h. A LESTIU El sistema permet climatitzar les diferents estances a una temperatura de confort limitada i adequada a les seves caracterstiques. Encesa i parada automtica. Lencesa i parada automtica de la climatitzaci afecta les zones comunes de pas, prvia programaci central en funci de les condicions climatolgiques. A les 15:00 h sapaga automticament. A partir de les 15:00 h, es pot engegar la climatitzaci individualment des del termstat. En aquest cas, els usuaris sn els responsables dapagar-la, ja que si no s aix, el sistema no atura la climatitzaci fins a les 24:00 h. Encesa i parada manual. Les sales doficines comunes, les sales de reunions i tots els despatxos individuals tenen encesa i parada manual per tal daprofitar la fresca matinal i aix els usuaris poden connectar les mquines a mig mat, quan lambient s ms calors. En les estances on la climatitzaci sengega manualment, cal apagar-la tamb manualment.

AJUNTAMENT DIGUALADA

11

Els usuaris sn els responsables dapagar-la, ja que si no s aix, el sistema no atura la climatitzaci fins a les 24:00 h. 3.3. ACTUACIONS PER ESTALVIAR ENERGIA Tot el personal pot adoptar les Bones Prctiques segents: Tancar les finestres quan la calefacci o laire condicionat es trobin en funcionament. Apagar el sistema de climatitzaci de les sales de reunions, de les sales doficines comunes i de tots els despatxos individuals en finalitzar la jornada laboral. A lhivern, mantenir la temperatura 21C per obtenir confort amb un consum mnim. A lestiu, ajustar la temperatura 26 C. Per cada grau que disminueix la temperatura sestar consumint un 8% ms denergia. A lestiu, obrir finestres i disposar de cortines per evitar la radiaci solar directa i assolir una temperatura adequada, a fi destalviar-se, sempre que sigui possible, dengegar laire condicionat. Utilitzar els aparells de climatitzaci noms quan sigui necessari i evitar encendre aquests aparells en zones poc freqentades. Evitar fer servir estufes elctriques. Si es t fred, cal comunicar-ho al personal responsable.

12

Manual de bones prctiques energtiques

4. VENTILACI

La ventilaci dels edificis garanteix la qualitat de laire interior per a la respiraci i per evitar possibles olors i concentracions elevades de gasos emesos per mobiliari i altres. La installaci de ventilaci s obligatria segons la normativa. Aquesta renova laire interior amb sistemes que permeten un preescalfament a lhivern o prerefredament a lestiu. 4.1. FUNCIONAMENT DE LA VENTILACI DEL NOSTRE EDIFICI La installaci de ventilaci est integrada al sistema de climatitzaci i, perqu la renovaci de laire no provoqui una disminuci de la temperatura interior a lhivern ni un augment a lestiu, es fa mitjanant un recuperador de calor. Aquest aprofita la calor de laire de retorn de ledifici que sha dexpulsar a lexterior. Els recuperadors de calor estan situats a totes les plantes davant de lascensor. La ventilaci est programada per renovar laire quan la climatitzaci est funcionant, per si la climatitzaci est apagada, pot sortir un petit cabal daire, la qual cosa ens indica que est treballant el sistema de ventilaci.

AJUNTAMENT DIGUALADA

13

4.2. CONTROL DE LA VENTILACI DEL NOSTRE EDIFICI La ventilaci de ledifici s automtica en totes les estances i els despatxos. Des de lordinador central es programa seguint la normativa per tal que laire interior es vagi renovant. Cal tenir en compte que la normativa obliga a ventilar els llocs en qu hi ha activitat humana i, per aquest motiu, cal garantir la ventilaci durant les hores laborables, ja sigui estiu o hivern. Les estances de lAjuntament es diferencien entre: Sales doficines comunes, en qu hi ha ms de tres llocs de treball destinats a feines doficina. Despatxos individuals amb ocupaci contnua, ocupats per persones amb dedicaci completa. Despatxos individuals sense ocupaci contnua, ocupats per persones amb dedicaci parcial. Sales de reunions, en les quals locupaci s irregular. Zones comunes de pas, que serveixen per comunicar les sales doficines comunes, els despatxos i les sales de reunions i en qu, per tant, no hi ha cap lloc de treball. A LESTIU A lestiu, la ventilaci est programada durant lhorari laboral, tal i com estableix la normativa. Daltra banda, samplia a diferents franges nocturnes, quan laire s ms fresc per tal daconseguir un estalvi energtic considerable (freecooling). A LHIVERN A lhivern, la ventilaci tamb est programada durant lhorari laboral, tot i que el major volum dintercanvi es realitza cap al migdia, que s quan laire exterior s ms clid i a ms, les concentracions interiors sn ms altes. A lhivern no es ventila durant la nit ja que no aporta cap benefici addicional. 4.3. ACTUACIONS PER ESTALVIAR ENERGIA La ventilaci es fa automticament, per si cal ventilar els espais manualment, sha de procurar: A lestiu, ventilar a primera hora del mat. A lhivern, ventilar al migdia. Ventilar un mxim de 10 minuts.

14

Manual de bones prctiques energtiques

5. ILLUMINACI

Es pretn obtenir una illuminaci dels espais amb el mnim consum denergia per al mxim confort visual i trmic. Per aix cal: Utilitzar la llum natural, sempre que sigui possible. Ajustar el flux lumnic en funci de les necessitats de cada moment. Ls de menys llum artificial t un doble efecte positiu sobre lestalvi energtic: Lestalvi directe denergia elctrica per a la illuminaci. La disminuci de la demanda trmica per a refrigerar ledifici durant les poques clides, ja que paral lelament a lemissi de llum visible, qualsevol lluminria tamb emet radiaci en forma de calor. 5.1. FUNCIONAMENT DE LA ILLUMINACI DEL NOSTRE EDIFICI La illuminaci de les zones comunes de pas de ledifici est automatitzada. Daltra banda, la illuminaci de les sales doficines comunes, les sales de reunions i tots els despatxos individuals sengega manualment. Aquest sistema de control permet estalviar energia apagant automticament al cap duna hora i mitja els llums que han quedat

AJUNTAMENT DIGUALADA

15

engegats, per no controla altres factors importants en leficincia energtica com adequar la illuminaci artificial segons la llum natural de les estances i el flux llumins a les necessitats del moment. Aquests factors han de ser controlats per lusuari, aix com el fet dapagar els llums en sortir de qualsevol estana, per evitar el consum innecessari. 5.2. CONTROL DE LA ILLUMINACI DEL NOSTRE EDIFICI Encesa i parada automtica. Afecta les zones comunes de pas. Els llums sengeguen automticament a les 7:30 h i sapaguen a les 15:00 h. A partir de les 15:00 h, si sengeguen els llums, els usuaris sn els responsables dapagar-los, ja que si no s aix, el sistema no els apaga fins al cap duna hora i mitja. Encesa i parada manual. Afecta les sales doficines comunes, les sales de reunions i tots els despatxos individuals. En les estances on els llums sengeguen manualment, cal apagar-los tamb manualment. Els usuaris sn els responsables dapagar-los, ja que si no s aix, el sistema no apaga els llums fins al cap duna hora i mitja. 5.3. ACTUACIONS PER ESTALVIAR ENERGIA Tot el personal pot adoptar les Bones Prctiques segents: Utilitzar els llums quan realment siguin necessaris. Apagar els llums en funcionament daquelles dependncies que no sestan utilitzant. Aprofitar i facilitar lentrada de llum natural sempre que sigui possible, obrint les cortines i les persianes. Apagar els llums dels espais on no hi ha ning. Apagar els llums quan loficina queda buida. Apagar els llums sempre que es prevegin interrupcions de ms de 5 minuts.

16

Manual de bones prctiques energtiques

6. EQUIPS ELCTRICS

La quantitat daparells endollats al corrent elctric s molt elevada. Hi trobem equips especfics dofimtica com ordinadors, fotocopiadores i faxos, per tamb equips generals com neveres, cafeteres i altres electrodomstics. Aquests sn consumidors destacables, ja que estan en funcionament durant tota la jornada laboral o fins i tot les 24 hores del dia. 6.1. ELS EQUIPS ELCTRICS EN EL NOSTRE EDIFICI Els equips ofimtics i els equips generals estan endollats les 24 hores i no hi ha cap automatisme que els engegui o apagui. Per tant, sn els usuaris els que han dapagar-los quan ja no es requereixi el seu funcionament. 6.2. ACTUACIONS PER ESTALVIAR ENERGIA Tot el personal pot adoptar les Bones Prctiques segents: Desconnectar els monitors dels ordinadors quan no sutilitzin (durant reunions, esmorzars, etc.), ja que els screen savers o salvapantalles no estalvien energia (utilitzen dues vegades lenergia dun PC).

AJUNTAMENT DIGUALADA

17

Engegar els aparells electrnics en el moment que shagin dutilitzar. Activar la funci destalvi de les fotocopiadores que disposin daquesta opci. Apagar correctament els aparells elctrics i evitar deixarlos en standby. En standby laparell continua consumint. Apagar els equips en finalitzar la jornada laboral o quan es prevegin interrupcions molt llargues en la seva utilitzaci. Revisar que tots els equips i els aparells de la teva planta o secci estan apagats quan un s lltim de marxar, perqu no es quedin equips encesos tota la nit i fins i tot el cap de setmana.

18

Manual de bones prctiques energtiques

* GLOSSARI

Encesa i parada automtica Conjunt dequips de climatitzaci i dilluminaci que tenen un funcionament automtic regulat a travs de la programaci central. Encesa i parada manual Conjunt dequips de climatitzaci i dilluminaci que tenen un funcionament manual, del qual lusuari sha de fer responsable dengegar i apagar. Programaci central Planificaci prevista del funcionament automtic de la climatitzaci i illuminaci. Termstat Aparell per detectar la temperatura a linterior dun recinte i regular- la per mantenir-la a un nivell determinat.

AJUNTAMENT DIGUALADA

19

Primera edici: desembre 2012 Edici Ajuntament dIgualada Plaa de lAjuntament, 1 08700 Igualada Coordinaci i continguts Ecostudi, qualitat i medi ambient C/ Aurora, 64-66, escala 3, 2-2 08700 Igualada ecostudi@ecostudi.com Disseny grfic UOIEA / Pau Llop www.uoiea.info

20

Manual de bones prctiques energtiques

Manual de bones prctiques energtiques