ANTROPOLOGIA: Vctor Bretn

ALIMENTACIO I CULTURA TEMA 1: INTRODUCCI: CULTURA I SOCIETAT I TEMA 2: ANTROPOLOGIA SOCIAL, CULTURA I ALIMENTACI
En la nostra societat hi ha una obsessi per lalimentaci, tant per aspectes esttics com de salut. Els coneixements en nutrici canvien al llarg del temps per una ra cientfica i per una ra cultural. I alhora per aquestes raons no es pot dissenyar una millor manera d`alimentaci. La ra cultural t a veure amb l`univers cultural dels individus. Els hbits alimentaris estan condicionats per: la tradici, la moda, les creences (religi), la publicitat, lestatus social i econmic i les inclinacions personals. Tot aix s en general, la cultura.

Perqu la gent menja el que menja? Porqu comemos lo que

comemos El que a unes cultures s comestible, s tab o est prohibit en altres cultures, o s incomestible. Els aliments es veuen sotmesos a una elecci cultural per escollir que s bo i que no s bo per menjar. La cultura s la que determina el camp delecci en les preferncies alimentries de la gent

Hi ha factors dordre cultural i social que incideixen en l`alimentaci: 1. De petits ens poden inculcar que algun aliment cultural s bo (ex: caragol) Funci simblica de pertinena en un grup tnic / lloc. 2. Els aliments sn smbols destatus (caviar/cigrons). Lestatus, la classe, el lloc que ocupa cada individu en una societat condiciona el que consumim. 3. Les preferncies sn canviants al llarg de la histria (exemple: la truita de patata no representava res simblicament fins que no va arribar la patata dAmrica). 1

Lalimentaci obeeix i canvia amb el temps i interactua amb el procs biolgic de la nutrici. Interacci biolgica i cultural.

El fenomen alimentari ens dna lespecificitat com a espcie animal. Som lnica espcie que transforma laliment. Els estudis de nutrici sencarreguen de la dimensi biolgica del fenomen alimentari, i els estudis d.antropologia sencarreguen de la dimensi social i cultural. Nosaltres ens dedicarem a estudiar la dimensi social i cultural. Per explicar el perqu triem un aliment com a bo o dolent per menjar. Perqu s una qesti cultural. Com que les dues dimensions interactuen es poden treure moltes conclusions de perqu un determinat aliment no es consumeix en un lloc concret (per exemple: a sud-amrica no consumeixen llet perqu el 80% de la poblaci s intolerant a la lactosa).

TEXT 1: La alimentacin en el umbral del siglo XXI: una agenda para la investigacin sociocultural en Espaa. De .Somos lo que comemos.. Mabel Gracia Arnaiz Socialitzem constantment al voltant dels aliments (quedar per fer un caf, un sopar,...). La identitat prpia es va diluint a causa de la globalitzaci. La reivindicaci de lo propi sexpressa amb la cuina. La cultura s un llenguatge xifrat i descodificant-la podem entendre moltes de les accions que tenim.

Idees principals del text:* 1. Doble dimensi del fenomen alimentari. 2. Importncia de la dimensi biolgica i cultural. Importncia de la cuina. 2

- Cultura alimentria. 3. Identificaci i classificaci de la gent en funci del que menja. Segons: - Edat - Gnere - Estatus (classe social) - Creences (serveixen per reforar les identitats tniques) 4. Lantropologia de lalimentaci. *M irar el text

Qualsevol menjada s un ritual amb un seguit de normes marcades que marca les jerarquies i les estructures de poder duna famlia (com sassenta cadasc, qui serveix els plats, en quin ordre, qui frega,...). El comportament quotidi est pautat i naturalitzat i ho trobem lgic, per aix quan veiem fer-ho a un altre ens sorprenem, per no deixa de ser el mateix. Sha dintentar objectivar i mirar des de fora, que s el que envolta i significa un ritual de dinar familiar (per exemple). Sha de fer un anlisi de la publicitat per saber a quin tipus de societat va dirigida i com s aquesta societat social i cultural. Per transformar la realitat primer sha dentendre. La naturalitzaci s considerar normal alguna cosa que s habitual en la nostra vida quotidiana. El procs de naturalitzaci de les diferncies socials depn del camp biolgic i cultural. Qestions a resoldre: Per qu s la cultura? s possible obtenir coneixement cientfic de les varietats culturals? O estem sotmesos a latzar? Quines sn les caracterstiques de lantropologia de lalimentaci?

1. Qu s la cultura? 1) 2) 3) 4) Som omnvors Per no mengem tot all que podem menjar Aix no sexplica noms amb termes biolgics Existeix una base cultural per la selecci alimentria de les societats i individus. La cultura marca un camp cultural, el que queda fora es considera no comestible i del de dins, cada individu escull que s el que vol consumir.

Exemple: Existeixen 260 espcies animals comestibles per noms en consumim 60, perqu la resta no? Tot aix ens porta al concepte de cultura: Cultura: conjunt de prctiques que sn transmeses socialment i que saprenen, que no shereten a travs dels gens, no depenen de la gentica. Comportaments adoptats per cada espcie. 1a Lectura obligatria: HARRIS M. (1987): La naturaleza de la cultura., en Introduccin a la Antropologa General. Alianza Editorial, Madrid, pg. 123-136. Definicions de cultura i societat Endoculturaci i relativisme cultural Limitacions del concepte dendoculturaci La difusi Aspectes mentals i de conducta de la cultura Aspectes emic i etic de la cultura Emics, etics i proporcions entre els dos sexes del ramat El patr universal Estratgies alternatives dinvestigaci

Els humans som omnvors i escollim que volem per menjar segons factors culturals. Qu s lantropologia social i cultural?

Estudi de lhome 4

Antropologia fsica: es dediquen a estudiar les transformacions de la nostra espcie des del punt de vista biolgic. Antropologia social i cultural: disciplina que estudia els canvis socials i culturals. Estudi cientfic de la humanitat des del punt de vista social i cultural. s lestudi de nosaltres mateixos a partir dun altre. Lantropologia es preocupa per (es dedica a lestudi de): 1. Orgens, desenvolupament, diversitat i canvis de la cultura: Hi ha hagut un procs de canvi al llarg de la histria. Els hbits alimentaris van canviar entre el paleoltic i el neoltic. Perqu en relativament poc temps (5000 anys) els humans passen de la recollecci a la producci daliments? Hi ha hagut un canvi de les preferncies alimentries (raons culturals). Els antroplegs es pregunten: perqu canvia la cultura? 2. Transmissi: com es transmet la cultura de generaci en generaci? Raons per les quals la cultura canvia. 3. Establiment de relacions causa i efecte: perqu uns tenen com a du unparei altres un canbal sanguinari? Perqu costums alienes es consideren salvatges quan les prpies realment tamb ho sn? Dir que sn uns brbars no s una explicaci. La religi s una causa de les actituds que tenim, per perqu hi ha religions tant diferents (dus)? 4. Especfic/universal: quina part del nostre comportament s el mateix que els de la resta del mn (universal) i quina s tpica de nosaltres, particular (especfic)? En totes les cultures es creu que la seva forma de pensar, actuar,... s la corre cta. Hi ha dhaver comprensi. s universal la categoria famlia? Un catal del segle XVI interpreta la famlia duna manera diferent a un catal del segle XXI. La comprovaci pot donar les respostes a totes aquestes preguntes i podem saber quina cosa s particular de la nostra cultura comparant-la amb una altra. Els antroplegs quan parlen de cultura es refereixen al: Conjunt de la conducta humana que s apresa, s a dir, que no s transmesa genticament. I que per tant s un producte social. La cultura s un producte de la societat. Harris: a un nounat, la cultura li dir com ha de vestir, en qu ha de creure, qu ha de fer amb els morts, qu menjar, qu est prohibit, amb qui es casar,... Dins dun marc cultural tens un camp delecci i

al qual tu tamb pots triar oposar-thi. Aquest marc et marcar el teu estil de vida. Tylor: la cultura saprn, es transmet socialment. El McDonalds s un producte de la globalitzaci, i a Mxic s smbol de prestigi. Per qu?

Caracterstiques de la cultura
1) La cultura s apresa, ning neix amb ella. La cultura es transmet socialment i saprn. Quan alg neix, neix en un marc cultural i des daquell moment, amb diferents mecanismes o mtodes se li va inculcant una conducta concreta. La cultura no deixa de ser simblica: si una persona porta un creu representa cristianisme, quan un capell bateja amb aigua sagrada un nad representa santedat, quan es fa la comuni el vi representa el cor de du i el pa la seva pell,...

2) La cultura s conducta compartida. La cultura es comparteix, perqu si no es comparteix no hi ha cultura. L`enculturaci unifica les persones mitjanant les experincies comunes. No tots els elements es comparteixen per igual per tots els individus que pertanyen a una cultura. Molt t a veure: El gnere: el sexe shereta, el gnere es construeix. El que significa ser home o dona s una construcci cultural. Lestatus: totes les societats estan jerarquitzades (classes socials). No tots els individus tenen el mateix accs a les coses ni la mateixa capacitat de decisi. Ledat: ladolescncia no existeix en altres cultures.

No tots els elements de la nostra cultura es comparteixen per igual en funci de: gnere, estatus i edat. Tot aix condiciona qu comparteix cadasc.

3) La cultura constitueix la principal eina adaptativa amb que compta la nostra espcie. Els processos dadaptaci biolgica va relacionat amb un procs d`adaptaci cultural al medi (ex: els Andes estan a una alada de 4000m i tenen una capacitat torcica adaptada, i tenen 1000 classes de patates diferents).

4) La cultura consta de normes ideals i de normes de conducta. Una cosa s el que una persona diu que fa i laltra s perqu la fa (perqu diu que actua i perqu actua com actua). Dues perspectives: Emic: visi de les coses i explicacions del comportament des de dins de la mateixa cultura. Perspectiva que es t des de dins de lunivers cultural. Com els individus expliquen el seu comportament. Etic: actitud dun observador i investigador des de fora. Argumentar duna manera lgica des dun punt de vista duna altra cultura. Intentar explicar el perqu duns determinats valors en un context. Pretn buscar raons objectives i objectivables que expliquin el perqu de les prctiques culturals (tabs,...).

TEXT 2: La cultura como un sistema adaptativo Idees principals del text:* 1. Dimensi social evident del fenomen alimentari. Vivim en societat per necessitat, per garantir la nostra reproducci i continutat. 2. Tots reaccionem de manera similar davant destmuls similars del medi ambient. Davant de respostes culturals similars, ens trobarem davant de comportaments similars i agrupacions similars. 3. Que la cultura sigui el producte de ladaptaci, no vol dir que daqu un temps sigui eficient. No existeix el terme irracionalitat en termes de cultura. El desafiament s saber quina s la racionalitat oculta. El que s racional i lgic per un, no ho s per un altre. *M irar el text

Com es pot investigar i analitzar la cultura? Sha de tenir en compte que la cultura s holstica: tot t relaci amb tot (s un tot integrat). Per exemple en el nostre comportament alimentari influeixen les preferncies individuals, la religi, elements de carcter social, de carcter econmic,... Dins duna societat podem distingir diferents mbits: Infraestructures: base material (i econmica) de la societat a la que ens estem referint. Nivell del desenvolupament tecnolgic duna societat, capacitat de treure energia del medi on est situada la societat,... Estructures: poltiques i socials. estratificades dalguna manera. Totes les societats estan

Superestructures: sistemes de creences, de valors, els valors esttics. Com cada individu est immers en un univers de valors, sempre segons estructures socials i infraestructures.

Tot est relacionat amb tot. Tots els nivells influeixen en els altres i estan relacionats amb ells. La superestructura est relacionada, depn de lestructura, i aquesta de la infraestructura; i la infraestructura influeix en lestructura i la superestructura.

Perqu canvien les cultures? Dues grans estratgies dinvestigaci: 1. Idealista: s aquella que pensa que les relacions de causalitat shan destablir des de les superestructures fins a les estructures i les infraestructures. Sn les creences, els sistemes de valors (la superestructura) les que expliquen lactuaci dun individu (actuaci cultural). Segons Weber, un canvi en les mentalitats generaria un canvi social i econmic. 2. Materialista: les relacions de causalitat shan destablir des de les infraestructures. Sn les infraestructures econmiques les que determinen el sistema social.

Si utilitzem el sistema idealista no noms resolem un problema sin que en plantegem un de nou. Les infraestructures ens brinden unes variables mesurables, per aix s millor estudiar des del punt de vista materialista. Les superestructures sn invalidables. La perspectiva a adoptar en aquest curs s la materialista.

Tot aix est relacionat amb els punts de vista emic i etic. Lunivers cultural propi ens diu qu s correcte i qu no (emic). Segons les superestructures. Conceptes clau: o Etnocentrisme: creena o pensar que la nostra forma dactuar, de veure el mn,... s la forma. Pensar que el nostre s el millor. Totes les cultures i societats sn etnocntriques. Cada tribu t un nom que alludeix que ells i noms ells sn lautntica humanitat, encara que una altra societat (que creuen ser humans) els anomeni salvatges.

Ex: en la nostra civilitzaci (pensament occidental) als altres sels anomenaven: brbars, pagans, salvatges (s.XVIII), primitius (s.XIX), subdesenvolupats (actualment). Occident ha convertit letnocentrisme en etnocidi, perqu el desenvolupament tecnolgic i militar (capitalisme) doccident, permet imposar-se i inculcar en altres cultures la seva prpia. Etnocidi: mort cultural duna societat per imposici duna altra cultura per part duna societat aliena (etnocntrica). La cultura alimentria t un component adaptatiu molt gran. I tamb s vctima de letnocidi, ja que es considera la cultura alimentria occidental millor que les altres. o Relativisme cultural: actitud intellectual davant el comportament ali, lalteritat, el que est ms enll dels propis patrons culturals. Actitud intellectual que consisteix en pressuposar la racionalitat de tots els comportaments culturals (fins i tot els que ens semblen ms extics). Lirracional no existeix en la cultura, el desafiament (la grcia) est en trobar la racionalitat oculta. Aix doncs, el relativisme cultural est relacionat amb la racionalitat. Es tracta dintentar entendre la racionalitat que hi ha darrera de tots els comportaments culturals. La racionalitat pot ser: Intencional: s perfectament el qu vull. No-intencional: els individus no sn conscients de la funci objectiva que t el seu comportament en el manteniment de la seva societat. Per transformar la realitat primer sha de conixer. Saber el perqu dels comportaments i el sentit del qu vols transformar. O intentem entendre-ho o no podrem canviar-ho, per moltes lleis que posem, s molt difcil lluitar contra aix (ex: violncia de gnere). En qu sassemblen i es diferencien les cultures alimentries? Per entendre-ho shan daplicar tots aquests conceptes (etnocentrisme, etnocidi, relativisme cultural, racionalitat intencional i racionalitat no intencional).

TEXT 3: La cultura alimentaria Idees principals del text:*

10

1. La cultura alimentria com a part de la cultura: .Lalimentaci s el primer aprenentatge social de lsser hum. 2. Definici de cultura alimentria:Conjunt de representacions, de creences, coneixements i prctiques heretades i/o apreses que estan associades a lalimentaci i que sn compartides pels individus duna cultura donada o dun grup social determinat dins duna cultura. 3. No sha de confondre un fstic local amb una repugnncia universal.. *M irar el text

La cultura alimentria t a veure en com produm i distribum els aliments. La infraestructura s la dimensi adaptativa de la cultura alimentria, el procs dadaptaci amb el medi. La cultura alimentria t a veure amb les estructures socials: no tothom menja el mateix en funci de la classe. Laliment s un marcador de classe i tnic. Per tant, lalimentaci t a veure amb lestructura social. Lalimentaci tamb t a veure amb les creences, perqu els sistemes de valors sn els que ens diuen que s bo per menjar i qu no, molt ms enll de les propietats nutritives (components superestructurals). La cultura s un tot integrat. No puc entendre els aspectes superestructurals duna cultura alimentria sense entendre els aspectes infraestructurals i sense entendre lestructura social i sense entendre les relacions entre totes i sense entendre les relacions de causalitat existents. Aquest desafiament s molt complex.

Sociabilitzem al voltant dels aliments. Totes les festes, celebracions i esdeveniments importants en una cultura estan relacionades amb el menjar. La cultura s un llenguatge xifrat. El que em sembla estrany ha de tenir una ra cultural i aix no em dna dret a criticar-ho.

11

El dramatisme sense palliatius del mn cultural : el mn est molt malament, contradiccions entre el desenvolupament i el subdesenvolupament. Emergncia dall tnic: reivindicaci al dret de la diferncia. La globalitzaci genera reivindicacions de lo propi homogenetzant cultures. Prpia tradici, histria de lantropologia : aplicaci dels estudis materialistes. Aculturaci: procs a travs del qual un poble perd elements de la seva cultura i adopta o importa elements duna altra cultura. Oculta un procs detnocidi, ja que existeix una cultura que imposa i una de subordinada. Tamb es pot parlar daculturaci alimentria (pel que fa als patrons alimentaris, qu mengem, com cuinem,...). Aculturaci implica etnocidi (domini i desaparici cultural). Amb la globalitzaci es donen molts processos daculturaci. La globalitzaci implica una homogenetzaci de pautes de consum. Hibridaci: duns determinats patrons culturals que venen de dalt i sintenten imposar i duns determinats patrons propis que es resisteixen i ens neguem a que desapareguin, sorgeix la hibridaci. No s ni una cosa ni laltra, s algo nou (molts tenen a veure amb limposat i altres amb el passat ms propi de la cultura). Barreja de diferents tradicions i costums culturals que donen com a resultat una cultura nova.

TEXT 4: Bueno para pensar o bueno para comer? Idees principals del text:* 1. Som omnvors, podem menjar de tot per ho limitem. 2. El que s bo per menjar es decideix en base de parmetres culturals. 3. El relativisme cultural i ra prctica: el no consumir algo que no magrada no ho he de considerar irracional. 4. Perspectiva materialista . Perspectiva idealista. 5. Estrets i foscos vincles entre alimentaci i cultura. El lloc i el context tamb condicionen la cultura alimentria. Lobesitat tamb pot ser considerada com un problema de subnutrici (en pasos del Tercer Mn). Possibles explicacions:

12

Importaci de patrons nord-americans (fast-food:la caloria s barata.) Com que la caloria s barata afecta a classes socials baixes (poder adquisitiu baix). *M

irar el text

Quan vas a un lloc lluny el primer que t.ofereixen s menjar, per molt fstic que et faci lhas dacceptar, perqu al voltant del menjar es sociabilitza. Darrera de lelaboraci daquest menjar hi ha feina, un recurs social de que et convida, t una dimensi econmica (reciprocitat equiparada) i t un component afectiu (sentiments).

TEMA 3: CONDICIONANTS BIOLGICS DE L ALIMENTACI

13

IDEES d.aquest tema:

1. Caracterstiques de lomnvor hum: a) Dents b) Sistema digestiu c) Capacitat d.adaptaci a les diferents condicions d) Gran ventall de productes consumibles. 2. Ens trobem amb limitacions a lhora de seleccionar els aliments: a) Limitacions externes: determinades pel medi on viu la societat. Escenari sobre el que construm la nostra cultura alimentria. b) Lmits interns: tenen a veure amb els lmits culturals i socials que, en definitiva, sn producte de la histria. - Culturals: llistat de productes prohibits, religi... - Socials: accs als recursos, jerarquitzaci i estratificaci social. 3. Lomnvor hum a partir daquestes limitacions disposa dunes eines (cinc) a priori (s a dir, tenen a veure amb la gentica) a partir de les quals podem construir la nostra cultura alimentria: a) Relaci nusea-aversi: capacitat de recordar-se dall que li produeix nusea i rebutjar-ho, oposar-shi. b) Preferncia innata cap al sabor dol c) Aversi i rebuig innat cap al sabor amarg d) Capacitat destablir relacions de causalitat: capacitat de relacionar la ingesti de no s qu i que desprs per la nit et trobis malament. e) Preferncia pels aliments dorigen animal (carn i grassa). Sociobiologia: escola que emfatitzava el pes de la biologia en el comportament cultural i social dels ssers humans. Els sociobilegs diuen que estem genticament programats a consumir carn perqu des de la prehistria cacem animals per menjar-nos-els (procs d.hominitzaci). Els antroplegs creuen al revs, qu s la cultura qui ho condiciona.

4. En la consolidaci dels hbits alimentaris, ladaptaci biolgica i la cultural han anat juntes i, per tant, en la constituci de les cultures alimentries. En la construcci del que s bo i el que no ho s per menjar han intervingut processos biolgics i culturals. Estudiarem 3 casos/exemples: - Consum de llet - Consum de sucre - Preferncia pel consum daliments dorigen animal. Consum de la llet:

14

Per qu consumim llet? Perqu s bona, qui no en beu s perqu s intolerant. A Europa, Amrica i frica, la majoria de la poblaci s tolerant a la lactosa, noms hi ha entre un 2% i un 20% dintolerants a la lactosa. Arreu del mn hi ha molts intolerants a la lactosa: amerindis (85-90%), xinesos (85%), Sud-frica (80-90%), esquimals (88-98%) i afroamericans (80-90%). Els que sn tolerants a la lactosa normalment procedeixen duna cultura ramadera, en canvi, la majoria dels intolerants procedeixen de societats que mai van desenvolupar costums lleteres ni societats ramaderes. Tot aix implica una classificaci tnica. Levoluci biolgica ve marcada per una causa gentica (presncia de lactasa). TEXT 5: Bueno para comer Idees principals del text:* 1. Desprs de la segona Guerra Mundial els EEUU senten la necessitat dajudar els pobres regalant els seus excedents per acabar amb la fam mundial. 2. Hi ha pobles intolerants a la llet perqu els adults perden la lactasa i sn intolerants a la lactosa. Aix genera un rebuig al consum de llet (la majoria s intolerant). Aversi cultural a la llet. Brasil no ho va desenvolupar perqu sn descendents de la cultura europea i s la que promociona el consum de llet. 3. Els EEUU investiguen la intolerncia quan el problema recau sobre ells mateixos, tot i que ja feia temps que el Brasil ho havia dit. *M irar el text

Al mn existeixen cultius humans tolerants a la lactosa 2-20% dintolerncia a la lactosa. Tamb existeixen els majoritriament intolerants a la lactosa. Resulta que els collectius que sn tolerants a la lactosa antigament vivien en poblacions productores de llet. s a dir, procedeixen de poblacions les quals treballaven per produir ramaderia i llet. Daltra banda, els intolerants a la lactosa no produen en quantitat la llet i subsistien daltres parts alimentries. Dedum doncs que cal anar al passat per saber el perqu daquests estmuls, diferents reaccions, sobre la llet.

Misteri lactfils / lactfogs 1. Sha establert sempre entre adaptacions culturals i biolgiques una mena de relaci (no perdent de vista la perspectiva cronolgica). 15

2. Abans de la revoluci neoltica, un 90% de la poblaci es dedicava a la ramaderia (caadors i recollectors). En aquell moment es comena a domesticar animals i la llet es converteix en un producte susceptible de passar a ser aliment. Apareixen explicacions sobre tolerncia i intolerncia a la lactosa. Abans era des dun punt de vista diferent, ja que no existia el comer de la llet. 3. Sn les pressions ambientals les que determinen les caracterstiques dels tolerants sobre els no tolerants. Cal un procs dadaptaci per part de la poblaci en tot tipus de medi en el qual es trobi, aix es desenvolupen els dos grups socials: Lactfils: tolerants a la llet Lactfogs: intolerants a la llet

Des del punt de vista materialista: a) Paleoltic: En aquests temps rem negres. Pell fosca (protegint del cncer de pell): efectes radiaci solar. Intolerants a la lactosa (perqu ser tolerant a alguna cosa que no consumeixes?) b) Neoltic: disminueixen les malalties i augmenta laparici de noves (ha calgut un procs dadaptaci al nou medi). Pell clara (efectes radiaci solar) Tolerants (augmenta la utilitzaci de llet) Procs de colonitzaci, dadaptaci. Moviment migratori (5000 anys). Adaptaci de la poblaci segons el medi que envolta lindividu, sofrint aix una transformaci fsica i biolgica. De la mateixa manera la llet es pren o no, si es pot, si es vol, si s.hi est a labast,...

Consum de sucre: Font denergia de gran magnitud. La dolor s deguda a la sacarosa.

16

Amb termes simblics els dolos es relaciona a lagradable. Obsessi per la reproducci, producci artificial del sabor dol. Qu hi ha darrera de lobsessi pel sabor dol? Explotaci de treballadors per tal dengegar el motor de la comercialitzaci i producci de la canya de sucre.

TEXT 6: Biologa y cultura: azcar y capitalismo Idees principals del text:* 1. Com la selecci natural ha pressionat favorablement cap a aquelles caracterstiques positives des de lptica dincrementar ladaptaci de les societats. Pautes ms adaptatives que altres. 2. Perdre loremus per la dolor. 3. Conversi del sucre en una espcie, pel seu valor culinari i medicinal. 4. Sucre/capitalisme (2 elements indisocials) Expansi alimentria: portar tot producte alimentici a tot el mn. Importncia de la busca de les espcies, i en el cas del sucre, a gran escala. Grcies al poder ser extret per la remolatxa es trivialitza (deixa de ser un producte dlit podent arribar aix a labast de tothom) la seva producci i per tant de consum, de manera que arriba a tots els estatus socials. Daquesta manera passa a ser un producte ests i no tant valus, per tant disminueix el seu valor (preu). 5. Hi ha una contradicci gentica i el ritme que es segueix en aquesta vida motoritzada (industrialitzada) rellevada pel funcionament de les mquines. Donant valor a la grassa (gran valoritzaci). s com unmanjar.. *M irar el text TEXT 7: El comportamiento animal del hombre Idea principal del text:* Contradicci de la gentica i del mode de vida, s a dir, en aquest text explica la manera de viure de fa uns anys i al que lindividu sha establert. (El text desenvolupa la idea nmero 5 del Text 6 donant a conixer-ho com a exemple). *M irar el text

17

Revoluci verda: mecanitzaci de lagricultura i utilitzaci de productes qumics industrials en els cultius agropecuaris. Va dur molts efectes en el camp de la contaminaci alimentria. Tamb va tenir molts efectes en pasos del Tercer Mn, on hi ha m dobra i no hi ha capital, degut que la revoluci verda, estalvia m dobra i implica inversi de capital. Preferncia pel consum de carn i aliments dorigen animal: L1% de la poblaci mundial sabst de menjar carn. No hi ha cap religi que hagi prohibit menjar carn. Perqu aquesta preferncia pels aliments dorigen animal? 1. Els aliments dorigen animal constitueixen una font millor de protenes per porci cuinada que la majoria daliments dorigen vegetal. 2. Constitueixen una font concentrada de vitamines (A, E i B) 3. Constitueixen fonts concentrades de minerals essencials. I ms encara perqu leconomia provenia de la caa i la recollecci. El consum de carn, per les seves caracterstiques, est en base per laugment de lesperana de vida. Tot aix arranca en el procs dhominitzaci (programaci gentica de la nostra espcie). La gent que es torna vegetariana s per revelar-se contra la industrialitzaci de la carn. No perqu els aliments vegetals siguin ms bons i complets.

Paradoxes en lalimentaci contempornia A la gent que ha viscut la postguerra (avis) els costa entendre els nostres costums alimentaris (menjar pa negre enlloc de blanc, quan ells menjaven negre perqu no en tenien de laltre; o ells mengen ara carn migdia i nit i pa a totes hores, perqu han viscut una etapa de carncia). Boom del vegetarianisme en la societat amb preferncia crnia on la carn t unes caracterstiques molt favorables (protenes, vitamines i minerals), augmenta lesperana de vida i leconomia, el poder adquisitiu... 3a lectura obligatria, p.234: arguments que justifiquen el vegetarianisme: econmics, ecolgics, de salut (mdics) i morals. 18

La sedentaritzaci ha implicat una reducci generalitzada de la fora fsica de treball, fet que ha suposat una reducci dels gasts energtics i una menor atracci per les carns saciants.

TEMA 4: NUTRICI, CULTURA I ADAPTACI

Dimensi adaptativa de lalimentaci (termes histrics). Lalimentaci com a estratgia cultural adaptativa.

Cultures alimentries La cultura alimentria respon en els seus orgens a unes raons prctiques (conjunt de processos adaptatius), i en ltima instncia obeeix a cost/benefici. Els sistemes de valors (tabs), les relacions socials i les infraestructures materials sn els que marquen qu menjar.

Infraestructures materials: Les dietes responen a balanos costos/beneficis: tota cultura seleccionar pel seu consum i, en conseqncia, far bo per a menjar aquells productes que maximitzin la taxa de rendiment calric amb respecte als costos de producci. Economitzar s distribuir els bns escassos entre finalitats alternatives i illimitades. Exemple: El temps s or perqu s escs. Ara no hi ha una motivaci calrica (a partir de la industrialitzaci) sin en base a convenincies econmiques. Costos doportunitat: plaer doptar per un i deixar de fer laltre. Volem maximitzar el rendiment dels bns escassos, per aix fem tot aix.

Tot aix pot explicar molts tabs. 3 exemples: La teoria de la caa i la recollecci ptimes. Perqu no mengem insectes? Lorigen de lagricultura. Perqu la revoluci transcendental cap a la domesticaci).

neoltica?

(pas

1. TEORIA DE LA CAA I RECOLLECCI PTIMA 19

Societat primitiva: quan diem que una societat s primitiva t a veure amb letnocentrisme. Els europeus veuen aquestes societats com les que van haver abans dells, els avantpassats. Cal tenir en compte: 1. Simplement tenen formes de vida diferent i hem dintentar entendre el perqu. 2. El grau de desenvolupament tecnolgic dels avantpassats s similar al de les societats primitives actuals (de caadors i recollectors),estem adequats a fer una extrapolaci i per tant, podem estudiar aquestes societats com les del paleoltic. Ens pot permetre especular sobre les condicions de vida i pautes alimentries del paleoltic a partir daquestes.

TEXT 8: Antropologia Cultural Societats que han pogut constatar i estudiar els antroplegs:

Les formes complexes de lestructura social provenen de ms simples. Aix comporta ordenar les societats duna manera evolutiva. Aix porta a una hiptesi de carcter evolutiu.

Caracterstiques de les societats: CAA / RECOLLECCI Baixa densitat de poblaci: poca gent per unitat de superfcie, poca economia. Tipus de societat no totalment igualitria: totes les societats tenen algun tipus destratificaci social. Ex: el gnere/sexe s un factor de desigualtat (dones recollectores; homes caadors). Tot i aix s la ms igualitria (tipus digualtat ms estable que es coneix), no hi ha reis, ni autoritat,... Cultura oral. Les persones grans influeixen a la societat. El model de societat s de bandes. No hi ha fronteres. El lideratge s situacional. 20

Forma dorganitzaci social flexible (quasi igualitria). Hi ha una divisi sexual del treball. El gnere i ledat prenen decisions.

HORTICULTORS Predecessors de les societats agricultores actuals. Major densitat de poblaci (tenen una capacitat major de mantenir la poblaci). Estructura social ms complexa i menys igualitria. Tipus destratificaci social: tribus, que en alguns casos deriven a jefatures (on la presa de poder queda ms centralitzada). El grau de centralitzaci poltica diferencia tribu de jefatura. En una jefatura hi ha alg que organitza la societat, socupa que hi hagi un excedent per tal de fer una festa. El que sigui convidat tindr lobligaci moral de retornar-la quan tingui prou capacitat. Lobjectiu s obtenir un prestigi, sempre sense abusar per tal de no trobar-se sol desprs en cas de no poder tornar-ho. La institucionalitzaci definitiva daquesta central de poder s lestat (forma ms centrada dorganitzaci poltica).

CAMPEROLS Aquesta societat sorgeix dels estats. La centralitzaci del poder arriba a tal punt que el que mana s Du. T el monopoli. Permet encara una major densitat de poblaci. Societat clarament estratificada. Molts treballen perqu pocs visquin sense treballar. Que produeixen els excedents necessaris per tal que aquests puguin fer el que vulguin.

Existeixen societats intermdies, com els pastors.

Perqu no ha existit un matriarcat? divisi sexual del treball

21

Divisi sexual del treball: les dones sn les que es reprodueixen i per tant, tindran una feina en la societat que impliqui una activitat de menys risc (recollecci). Els homes seran els que cacen. nsia per la carn: en horticultors no nhi ha perqu determina uns patrons culturals cap a la supremacia masculina, refora els valors de la masculinitat, donat que els homes sn els caadors (caadors, carn). En totes les societats hi ha una supremacia masculina. Linfanticidi infantil femen t a veure amb aix, perqu els homes sn capaos de fer ms coses (caadors i guerrers). Les dones es limiten a la reproducci per garantir el creixement i la continutat de la poblaci.

**** Tot aix, no est als gens, est en la histria de la nostra espcie biolgica, cultural i social. - Caadors i recollectors: tot **** - Horticultors: predilecci per la carn - Els caadors i recollectors (abans de la revoluci neoltica) van seleccionar per a consumir aquelles espcies que maximitzaven la taxa de rendiment calric respecte al temps de caa/recollecci. Sempre hi haur com a mnim una espcie que es caar o recollectar quan es trobi, la que tingui una taxa de rendiment calric ms elevada. Noms agafaran (caa i recollecci) una segona, tercera o quarta espcie si amb aquesta augmenten la taxa de rendiment calric del seu esfor total. Raons prctiques mesurades en calories que expliquen la conformaci histrica de la dieta abans de la revoluci neoltica: Maximitzar la taxa denergia que obtens a partir de lenergia invertida. Una espcie no sinclour a la dieta per molt pes nutricional que tingui si no optimitza la taxa de rendiment calric.

Els caadors recollectors actuals no sn un reflex perfecte dels primitius: Els hbitats eren els ms rics del planeta i no els marginats actuals. Ara no hi ha un creixement demogrfic a deferncia que al passat, on hi va haver un creixement vegetatiu de la poblaci per una qesti despai. 22

** El cas del tapir i els pobles amaznics. (Aquest s un exemple daplicaci de les raons prctiques. Mirar 5a lectura obligatria (Eric Ross), pg.261, on parla de les regions neotropicals.) Baixar la taxa de rendiment calric en conjunt de la cultura alimentaria. Temps i eficincia (optimitzaci) del conjunt de la cultura. Descollir un aliment o un altre. Un poble amb la pesca com a recurs ser sedentari. Deixar de ser caador per ser sedentari. Prescindir del tapir per una qesti doptimitzaci de recursos. Tot depn de la disponibilitat de recursos alternatius. Per exemple: al costat de la conca Amaznica (tapir). No existeix la irracionalitat en el comportament dels humans. Tot el que ens podria semblar irracional t un fonament cultural dadaptaci (amb la disponibilitat de recursos del medi). Eficincia de la cultura alimentria: el que s bo / dolent per menjar (tab) depn de la seva eficincia de costos i beneficis. Si un poble deixa de ser nmada i passa a ser sedentari, deixar de ser caador i passar a ser horticultor. Es pot prescindir del tapir perqu hi ha altres opcions molt ms econmiques (en relaci costos / beneficis).

2. TAB PEL CONSUM DINSECTES Cita de Harris: No s que no mengem insectes perqu sn repugnants, sin que sn repugnants perqu no els mengem. TEXT 9 - Lexistncia o no dun tab cap als insectes depn no de les qualitats organolptica i nutricional dels insectes, sin que depn de la seva contribuci a loptimitzaci de leficincia energtica de la cultura alimentria. - La disponibilitat alternativa ms econmica en termes de protena animal est en els insectes, per aix sn insectvors i nosaltres no (tenim una gran disponibilitat de vertebrats).

23

Canibalisme: consum de carn humana. TEXT 10 Sempre hi ha un procs de selecci orientada a construir una cultura alimentria amb lobjectiu daconseguir la combinaci ptima en termes de costos i beneficis. Tab dels insectes: exemple de Mxic Des dun punt de vista nutricional no hi ha cap problema per consumir insectes. Nosaltres som una excepci histrica. Cultura rural (formes part dels sectors populars) Cultura urbana (aversi als insectes) Producte dalt standing Per qu a Mxic? Caa-recollecci ptima. El tab dels insectes no depn de la seva nutricionalitat sin de la seva eficincia energtica i alimentria, contribueix a la cultura alimentria segons cost-benefici. Cultura alimentria insecticida / canibalisme Obtenci de protenes animals Disponibilitat de protenes, buscar alternatives ms econmiques.

Ross: + insectes / - carn : insectvors - insectes / + carn : exclusi dels insectes Les conseqncies del canvi climtic no van ser iguals a tot el mn. Al nou mn es van matar tots els vertebrats. Al vell no (Roda, no tenien animals de crrega). Desaparici de la majoria de la fauna, i per tant, hi havia una falta de protenes de fauna animal. Europa: disponibilitat de vertebrats, pocs insectes. Individus de gran tamany.

24

Amrica del Sud (nou mn): sense vertebrats, disponibilitat dinsectes, no existia un recurs de protenes animals. 3. APARICI DE L AGRICULTURA Revoluci neoltica: pas que va conduir les societats humanes cap a la civilitzaci. El fet que una poblaci sigui nmada o sedentria depn dels recursos i la disponibilitat. Per qu aquesta revoluci? Creixement de la poblaci (densitat baixa de poblaci). Encara que es coneixen societats caadores-recollectores grans. Depn de la disponibilitat de recursos. La vida prehistrica sempre sha ents com una vida difcil i sempre dedicada a la supervivncia de lespcie. Necessitat de la revoluci neoltica, aquesta teoria es desmorona.

TEORIA DIFUSIONISTA (tesis del canvi climtic) Alguns autors (V. Gondon Childe) creuen que va aparixer com a conseqncia del canvi climtic (desertitzaci del nord dfrica, del Shara). Aquest canvi obliga a les societats humanes a domesticar plantes i animals. Va haver un procs de difusi de lagricultura i es va anar estenent rpidament (migraci al territori frtil, Mesopotmia). Problemes daquesta teoria: Es fonamenta en un prejudici: lagricultura constitueix una forma de subsistncia qualitativament superior a la caa / recollecci, per no necessriament ha de ser aix. En termes de qualitat de vida es diu que era millor la del paleoltic. La difusi no explica res, descriu un procs. No ens explica perqu es difon la innovaci (la forma de vida no s necessriament superior, fet que ho corroboren les dades arqueolgiques). Els efectes del canvi climtic no van ser igual a tot arreu. A ms a ms, un sol element (canvi climtic) no pot explicar perqu lagricultura es desenvolupa en focus independents sense contacte entre ells i en un temps relativament curt. Shan trobat 6 focus diferents.

TEORIA NATHAN COHEN Les societats humanes es van fer agricultors perqu ho van necessitar. La pressi demogrfica va ser la que va fer perdre la caa i la recollecci.

25

Pas paulat: a mesura que la caa i la recollecci van perdent eficincia es van domesticant plantes i animals fins que al cap de segles noms hi ha agricultura (procs molt lent). Va durar centenars danys. s un desequilibri entre poblaci i recursos a un determinat nivell de desenvolupament tecnolgic. Si no hi ha una adaptaci de la tecnologia es produeix el desequilibri. Aix pot passar per un augment de poblaci o b una disminuci de recursos, o b combinaci dambds; en aquest moment lalternativa era innovar tecnolgicament (augmentar la producci). Shi poden incloure altres factors: el canvi climtic, el creixement demogrfic (demografia). En conclusi: va arribar un moment que la caa i la recollecci no eren viables.

ORIGENS DE L.AGRICULTURA: Revoluci neoltica Pressi demogrfica

PER QU LA REVOLUCI NEOLTICA? (domesticaci plantes/animals) (transici 5000 anys) Primera teoria, tpica i tpica (En busca del foc). El mite del pobre caador. No explica res, noms sn un conjunt de prejudicis. TESI DEL CANVI CLIMTIC: (principis dels 80) en el creixent frtil desprs de lltim canvi climtic (primera glaada). Els efectes no van ser iguals a tot arreu. DIFUSIONISME: explicaci pseudocientfica que explica la difusi de la innovaci per una expansi de les innovacions tecnolgiques. Es van donar les condicions ptimes per la domesticaci de plantes i animals. No s una explicaci. Descriu un procs per no explica com i perqu es dna. No hi ha evidncies que la vida era pitjor. Qu passaria si fos millor? El progrs no existeix, s una percepci social, construcci ideolgica.

MATHAN COHEN

Es va relacionar el creixement demogrfic (variable dependent) amb el

26

desenvolupament tecnolgic i la capacitat de produir aliment (variable independent).

E. Boserup (1967) va descobrir el contrari (canvi de variables). 1977: TESI DE LA PRESSI DEMOGRFICA (es van fer agricultors perqu van ser ms) NOCI DE PRESSI DEMOGRFICA: quadre de desequilibri entre poblaci i recursos a un nivell de desenvolupament tecnolgic determinat (capacitat de producci / obtenci daliments). CAUSES: - Disminuci de la disponibilitat de recursos - Augment de la poblaci SOLUCIONS: - Feed-back negatiu - Feed-back positiu Les societats humanes han de viure en equilibri pels recursos que aquests poden arribar a posseir. En el canvi climtic van canviar la disponibilitat de recursos i la poblaci de diferent manera en diferents llocs del planeta.

AVANTATGE DE L AGRICULTURA VS CAA / RECOLLECCI: Aprofiten ms quantitat d.energia. Noms perqu hi ha ms persones que inverteixen la seva per la producci. Ms temps ms energia. Laprofitament ptim s menor. Menor oci per cpita (menys temps lliure) Proporciona aliments menys volguts que en la caa-recollecci. El grau de sedentarisme no depn de si ss caador-recollector o agricultor, sin de la pressi demogrfica i dels recursos de la zona. Ex: no shan trobat escombriaires, pots constatar els canvis alimentaris en les societats. De ms carn a menys carn Alimentaci suficient des del punt de vista energtic i nutricional.

27

ACCEPTACI DE L AGRICULTURA: Falta de recursos per pressi demogrfica. Es van veure obligats quan ho van necessitar petit quan hi ha canvi climtic: RESSI

Creixement demogrfic DEMOGRFICA

Que el creixement demogrfic sigui petit no implica que fos aix en el passat. Dimensi adaptativa : PRESENT: Augment PD PASSAT: Disminucio PD (moltes terres per cultivar)

CONTROL DEMOGRFIC Es van fer agricultors perqu es van veure obligats ja que es va arribar a un lmit. No podien subsistir amb la caa-recollecci. L.agricultura rendia ms per menor superfcie. s lnic avantatge que a priori existeix. Ms poblaci per unitat de superfcie.

INSTITUCI ECONMICA: obligacions i drets (donar i rebre)

28

Explica com es van redistribuir les pressions demogrfiques en mplies zones i la rpida transici i propagaci de lagricultura La transici neoltica no t perqu voler dir una millor qualitat de vida, al contrari, era pitjor. La vida al neoltic va ser ms dura que al paleoltic. - Disminucio de la qualitat de vida - Augment de l` autoexplotaci en el treball Totes les societats tenen mecanismes dautocontrol demogrfic. Van passar al neoltic perqu no tenien ms remei, l agricultura permet mantenir ms poblaci que la caa-recollecci; tamb es va veure influt pel canvi climtic.

TEXT 11 : Mecanismes culturals per controlar la poblaci El matrimoni s una instituci poltica, ideolgica i econmica. Reciprocitat: negativa: reps menys del que has regalat Equilibrada: igual per igual Parentesc i exogmia: mecanisme per redistribuir els recursos en una societat. En cas de necessitat sempre pots recrrer a la societat del parentesc.

TEMA 5: RELACIONS SOCIALS I ALIMENTACI

29

Funcions socioculturals de lalimentaci: - Satisfer la gana i nodrir el cos. - Significar riquesa. 30

Condicionants socials, ideologies, creences,... Imposats pel MEDI: ECONMIC / ECOLGIC (pel medi fsic) SOCIAL (tot el mn est immers en leconomia mundial) Raons prctiques: no existeixen el capricis. Tot t una funci. Lalimentaci serveix per regular les relacions socials entre els individus que componen una societat: Indicador econmic (poder) Recurs social (estatus)

Lalimentaci com a recurs social: Lafecte i la confiana es pot demostrar mitjanant lalimentaci. Socialitzem al voltant dels aliments (prenent un caf, fent un sopar damics...). La sociabilitat com a acci de compartir aliment. Lalimentaci s un indicador de classe i estatus social. Alimentaci, jerarquia i poder (quantitat de menjar, qu menja cadasc...) Lalimentaci, i concretament el mode en qu es distribueixen els aliments, s un clar reflex de lestructura de la societat.

Nivells: 1. Escala microsocial: interior dels grups domstics, famlies. Dime qu comes, cmo comes y con quin comes y te dir quin eres. El ritual quotidi de lalimentaci dins duna casa marca les jerarquies (qui para la taula, qui fa el dinar, a qui es serveix primer, qui menja les sobres del dia abans, qui frega plats...). 2. Escala macrosocial: alimentaci com a marcador de classe, estatus i prestigi en el context de les societats contempornies (clero, pobre, ric). El noble come cuando quiere, el monje cuando le toca y el pobre cuando puede Esteban Sarasa. La quantitat i la qualitat dels aliments marquen la classe social. Construeixen i classifiquen la classe de qui els compra. BORDIEU: Classe obrera: quantitat daliment Comerciants / industrials: abundant i que en sobri (smbol de poder) Classes altes: delicadesa / primesa, BONES FORMES DE LLIT. Lacte de menjar ens fa a tots iguals per a travs del refinament encasellen i diferencien les diferncies socials Ex: s de biberons enlloc de lactncia: imitar als alts estatus. 31

Hbits tradicionals deixats per ladaptaci del consum de dietes que estan de moda. 3. Escala planetria: la del sistema mn; lalimentaci, o el flux dels productes alimentaris en el mercat mundial marca les jerarquies i determina qui s qui en la geopoltica del desenvolupament. El 75% del comer mundial est relacionat amb aliments, t a veure amb les interrelacions del Primer Mn (entre pasos industrialitzats importacionsexportacions). En lAmrica llatina i el Carib sexporta molt ms del qu simporta: paradoxa. No s un problema de producci, sin del sistema-mn. Lalimentaci com indicador tnic: Identificador social. Maneres dintegrar-se en un grup.

TEMA 6: DESENVOLUPAMENT DESIGUAL DE LES PAUTES ALIMENTRIES ENTRE EL PRIMER I EL TERCER MN

1. Introducci. 2. Lera del desenvolupament o la gran era de la gana? - Lera del desenvolupament i la problematitzaci de la gana mundial. - Quants sn els afamats i on estan? - Les estadstiques com a sistema de representaci. 3. Els estigmes del tercer mn. - El pes de la tradici: arcaisme versus modernitzaci. - El problema del creixement demogrfic. 4. Ajuda al desenvolupament o desenvolupament de l.ajuda? - (Mesures per palliar la fam al mn). - La panacea de la Revoluci Verda. - El tnue verns de les mesures reformistes. - Cooperaci al desenvolupament i ajuda alimentria. - Les avantatges comparatives o la m invisible del mercat. - Entre la impotncia i el possibilisme: reflexions finals.

1. INTRODUCCI Lanorxia i ja bulmia ja existien. La societat capitalista ha determinat aquesta malaltia. Abans lanorxia era un cam cap a la santedat, actualment s una malaltia producte de la societat capitalista. Aix desenvolupa la gran paradoxa del mn contemporani:

32

PARADOXA DE L ALIMENTACI: - Milions de persones que volen menjar i no poden (Tercer Mn), i milions de persones que poden menjar i no volen (anorxia i bulmia). - Malalties en pasos desenvolupats enlloc de subdesenvolupats. Desenvolupament de les pautes alimentries: desigualtat - 1r Mn: nosaltres - 2n Mn: Uni Sovitica (enemics). Ara no existeix. - 3r Mn: del Sud, emergents. - 4t Mn: pobres del 1r Mn. Mn desenvolupat (Primer Mn): producte del subdesenvolupament. Mn subdesenvolupat (Tercer Mn): conseqncia del desenvolupament. Continuaran morint de gana milions de persones al S.XXI? MN SUBDESENVOLUPAT Des del final de la Segona Guerra Mundial, les institucions a favor del desenvolupament (FAO, Unicef,...) en pasos subdesenvolupats i dels governs, lluiten contra la pobresa extrema, la gana i la subnutrici. Aix explica el naixement de leconomia del desenvolupament (estratgies per dur el desenvolupament a les parts ms subdesenvolupades del mn). Aparell del desenvolupament (creats per acabar amb la gana al mn) : 1944 Breton Woods: creaci de les institucions que giren al voltant de les nacions unides: FAO, Unicef, Unesco, ONU. Es crea tamb el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI), per promoure el desenvolupament (en teoria). Governs. Organitzacions de carcter privat sense nim de lucre (ONG)

60 anys desprs: es pot alimentar a ms dels que som. Hi ha un problema que no s de producci ni tecnolgic en laparell del desenvolupament. Ha empitjorat encara ms. Des de la dcada dels 40 es lluita per eradicar la pobresa al mn (aparell de desenvolupament). FAO: En aquest moment podem alimentar ms persones de les que som, per tant, on s la clau per entendre per qu continuen morint de gana persones en ple S.XXI, o el qu s el mateix, per qu laparell del desenvolupament en 60 anys no ha funcionat?. 2. L.ERA DEL DESENVOLUPAMENT O LA GRAN ERA DE LA GANA? Abans de la Segona Guerra Mundial les diferncies entre pobles i nacions no es parlava de desenvolupament i subdesenvolupament sin de civilitzacions, sexplicava en termes de progrs. 33

DESENVOLUPAMENT (augment de la renta per cpita, anar a millor) El desenvolupament neix desprs de la 2a GM. Es considera el desenvolupament com alguna cosa possible, positiva, necessria i planificable. Per parlar de desenvolupament hem de parlar de progrs (abans de la 2GM). Era del desenvolupament: 1940. Actualitat Molts analistes situen linici del desenvolupament el gener de 1949 als Estats Units quan Truman (el president) diu que cal reconstruir part de lEuropa occidental, consolidar una aliana militar per combatre contra la OTAN, la consolidaci de les nacions unides i el punt IV. **En el punt IV del president Truman va llanar la via cap al desenvolupament. La gana es converteix en un tema prioritari, no pot ser que la meitat de la poblaci del mn passi gana, perqu aix s un risc per ells i per les regions ms properes. La cooperaci al desenvolupament i lajuda alimentria es converteix en un imperatiu moral. Els desenvolupats hem dajudar als subdesenvolupats perqu per ells sols no poden fer-ho. Tot aix sha dentendre en el context de la Guerra Freda (enfrontaments i lluita entre occident i orient). Els colonitzats noms poden alliberar-se mitjanant una lluita ja que estan sota les ordres dels colonitzadors. La idea colonitzador / colonitzat s substitueix pels termes subdesenvolupament desenvolupament. El subdesenvolupament pot desenvolupar-se amb lajuda del desenvolupat, per el colonitzat no es descolonitzar amb lajuda del colonitzador, bviament. No es tracta de colonialisme, es tracta de cooperaci. s un problema tcnictecnolgic, no social. Subdesenvolupat. Desenvolupat Als anys 50 s quan sinventa la noci de Tercer Mn en front el Primer Mn. Desenvolupament / subdesenvolupament s tracta de la mateixa divisi (colonitzador / colonitzat). La visi del mn separat en dos (subdesenvolupat / desenvolupat) des de fa 60 anys justifica el naixement de laparell del desenvolupament. Dades oficials publicades per la FAO: Persones subnutrides entre 2000-2002 (en milions) Pasos en desenvolupament (subdesenvolupats): 815 34

 Mn: 852 Pasos industrialitzats (4t mn): 9 ndia: 221 Xina: 142 sia i el Pacfic (excepte Xina i ndia): 156 Pasos en transici: 28 frica... Tamb existeix un mapamundi de subnutrici.

Una taula de percentatges de poblaci subnutrida en pasos desenvolupats mostra estimacions optimistes i irreals: El percentatge no t en compte les persones en creixement, aix com si que ho t en compte una taula del nombre de persones subnutrides (en milions) en pasos no desenvolupats. La major part del descens en afamats recau a sia: Xina i la reducci de la subnutrici a sia: El 97.3% (244.5 de 251.3 milions) dels subnutrits menys comptabilitzats pertanyen a la Xina, pas que ha redut estadsticament aquesta categoria. Incloent Xina a lest dsia en les taules de dades dna una medalla a la FAO i sembla que funciona la lluita, per no sabem si aquesta disminuci de subnutrits s deguda a la FAO o a la poltica comunista de la Xina. Ja que si observem altres pasos (ex: Amrica llatina) la disminuci s molt poca en 40 anys: passen de 55.4 milions a 53.1. Est dsia: de 392.8 a 151.7 milions. A lfrica subsahariana augmenta: de 93.9 a 204.6 milions. Fracs de laparell de desenvolupament.

**Fins quin punt aquestes estadstiques sn certes? Com es quantifica la subnutrici? (per Kcal / persona / dia). Qu s considera subdesenvolupat? Els criteris de classificaci han anat canviant: El 1980 es deia que una persona que no consumeix 2300 kcal/dia, independentment del lloc, era subnutrida. Actualment es considera subnutrit un individu que no consumeix 1750-1900 kcal/dia, depenent 35

del lloc, perqu al Primer mn es considera subnutrit per sota de 2400 kcal. El tercer mn no s homogeni. Per qu aquesta diferncia entre 1r i 3r Mn? Perqu si apliquem les 2400 kcal al 3r Mn, enlloc de 800 milions de subnutrits al mn, en sortirien 2000 milions i aix significaria un fracs per la FAO (poltiques de desenvolupament per eradicar la gana i la pobresa), i com que sn ells els que fan les estadstiques hi ha una intencionalitat poltica a darrera per justificar i demostrar que anem pel bon cam, i no hi anem.

Les estadstiques no tenen en compte lestatus social de cada pas, ni les ideologies ni la metodologia. Per aix les dades no sn fiables. Problemes: Ideolgics :volen justificar el seu treball. Metodolgics: no fan servir sempre els mateixos criteris.

3. ELS ESTIGMES DEL TERCER MN Com leconomia del desenvolupament ha explicat la persistncia de la fam al Tercer Mn? Per qu la gana al mn?

36

FAO: La gana i la malnutrici condueix a la pobresa i a la capacitat reduda daccs als mercats, la mortalitat infantil,... Per aturar-ho cal mantenir poltiques modernes que frenin aquest creixement demogrfic per sortir de la pobresa. La culpa del subdesenvolupament s dels subdesenvolupats. - La gana impossibilita el desenvolupament. La gana s causa de la tradici i el fort creixement demogrfic. - No es desenvolupen els pasos, es desenvolupa el sistema. Per tant el problema s del sistema-mn, de lestructura mundial. Hi ha dues maneres de veure el desenvolupament i el subdesenvolupament: 1. Teoria del centre-perifria: el pas desenvolupat (capitalisme) xucla la sang als del voltant (subdesenvolupats). Aquesta s una dinmica perversa irrompible. Aquesta estructura tamb funciona en cada perifria de cada centre.

37

2. Teoria de l.aparell del desenvolupament :com si fos una carrera cap al desenvolupament (els grans han dajudar als petits).

Els factors sobre els quals es pot actuar per augmentar els ingressos sn: TERRA, TREBALL i CAPITAL. Els fills sn una inversi econmica. Lnica alternativa per augmentar els ingressos s maximitzar el treball, perqu s un factor que un mateix pot controlar. Ja que la terra s la que t i el capital tamb. Per l augment del creixement demogrfic fa que la segent generaci sigui ms pobra perqu la terra continua sent la mateixa. El problema del creixement demogrfic: + Tpic: una de les principals raons de la persistncia de la pobresa s el creixement demogrfic incontrolat i la conseqent incapacitat dels pasos subdesenvolupats per satisfer la seva demanda interna.

38

+ Mesures: campanyes de planificaci familiar. Aquest plantejament no s una soluci vlida. Transici demogrfica al Tercer Mn: Durant la dcada dels 50-80 es dna una reducci de la fecunditat (naixement de nens vius). Va precedit duna reducci de la mortalitat infantil.

Canvis geodemogrfics a mig termini: el pes de la poblaci dels pasos desenvolupats disminuir. El dEuropa tamb, i ho far ms rpid. Per la poblaci africana augmentar. 4. AJUDA AL DESENVOLUPAMENT O DESENVOLUPAMENT DE L AJUDA? Lajuda al desenvolupament s un negoci.. Principals receptes desenvolupament per eradicar la gana: impulsades des de l.aparell del

a) La Revoluci Verda: Continutat actual amb la Revoluci dels Transgnics? b) Les reformes estructurals: Continutat actual amb el Post-Consens de Washington? c) La cooperaci al desenvolupament i lAjuda alimentria: Qui les qestiona avui en dia? d) El blsam del Mercat: Les oportunitats brindades pels escenaris de la globalitzaci.

39

A. LA REVOLUCI VERDA Es tracta de la generalitzaci de lagricultura al Tercer Mn substituint lagricultura tradicional. Es planteja com multiplicar la producci agrria en una terra amb lextrapolaci al Tercer Mn dun paquet tecnolgic aplicat a lagricultura, inventat i experimentat amb xit al Primer Mn. Aquest paquet tecnolgic comporta: Difusi de maquinria (tractors) substitutiva de m dobra. Difusi de fertilitzants, adobs qumics i llavors hbrides de gran creixement. Sexperimenta per primer cop a Mxic i a lndia. Finals S.XX: el 75% de terrenys arrossers dsia estan sembrats de llavors hbrides de la revoluci verda. El 60% dels agricultors utilitzen llavors de la RV. Es dna un increment de la producci, per a quin cost? ecolgics i socials. La Revoluci Verda comporta: Els grans productors (agricultors, no els camperols) van ser els primers. Eren els ms rics del Tercer Mn, podien pagar-ho. s massiu denergies fssils no renovables (depn del petroli). Un cop thi has posat no en pots sortir. Grup molt redut de productes: Atemptat contra la biodiversitat camperola. La Revoluci Verda porta llavors hbrides de cereals de gran rendiment, i per tant, hi ha una conversi al monocultiu. El camperol dependr noms del mercat, ja no hi haur intercanvi entre ells (productes) i la qualitat de la seva dieta baixar molt, noms salimentar duna cosa, del que podr adquirir al mercat. Conseqncies de la Revoluci Verda: Prdua de varietats amb un alt valor nutritiu (com la quinoa) que ha hagut de ser desprs reintroduda en el lloc on es va criar. s insostenible a llarg termini, ja que utilitza energies no renovables (petroli) que cada cop s ms car i sesgota. s car: manteniment de la maquinria, fertilitzants,... Model: Intensiu: s de capital Extensiu: s del treball Al Primer Mn hi ha ms capital que treballadors (han marxat del camp a la ciutat), i al Tercer Mn s a linrevs, hi ha escassetat de capital i

40

excs de treballadors, per tant, la revoluci verda (tractors com a substituci de la m dobra,...) tindr els efectes contraris. Boom dels transgnics a Argentina La introducci dels cultius de soja transgnica est destruint bona part dels ecosistemes originaris i avui en dia la majoria de les explotacions de soja estan directament en mans de grans transnacionals, que deixen un marge de benefici molt baix a les empreses locals. El desviament de recursos cap a la producci per lexportaci de soja hamarginat a lagricultura i a la ramaderia tradicionals, bases de lalimentaci argentina. Es calcula que els argentins mengen avui deu quilos de carn vacuna menys que el 2002 i la mateixa disminuci afecta als altres productes amb base de protenes que estan intentant substituir amb aliments derivats de la soja, amb un valor nutricional molt ms pobre.

Les grans nacionals shan desplaat a Argentina on hi ha grans hectrees per cultivar la soja transgnica, on hi ha una gran producci. No hi ha llocs de treball perqu tot est maquinitzat i els beneficis sn per lempresa. A ms a ms les llavors de soja tamb les porten de fora. Els de fora aprofiten la pobresa dels argentins, els hi compren el terreny i shi installen. LArgentina va ser un pas del Primer Mn i ha anat a parar al Tercer Mn. Els transgnics, des del punt de vista de desenvolupament local, sn un drama. ** La Revoluci verda i les reformes estructurals van juntes. B. LES REFORMES AGRRIES Es tracta de la introducci al Tercer Mn reformes agrries per tal que la gent dall tingui accs a uns recursos per lluitar contra la fam. Durant la dcada dels 50 fins al 80 els models de desenvolupament sn estatalistes. Per garantir un desenvolupament sha de desenvolupar un model endogen. Per acabar amb la gana al mn, lestat havia de dur a terme estratgies de desenvolupament agrari. Shavia de generar un estat fort amb capacitat de jugar el mateix paper que la burgesia industrial al Primer Mn.

Shavia de redistribuir la terra, per si no consolidaven la reforma agrria i la

41

revoluci verda aix no seria possible. Si les transnacionals no entraven no hauria estat possible ja que ells no podien entrar en contacte amb els mercats, i els que treien benefici eren les transnacionals. Per calia que el repartiment de les terres fos correcte, per no va ser aix; els grans terratinents es quedaven la millor zona, la de ms qualitat, i els camperols es quedaven el pitjor. A ms a ms el terratinent rebia ajuda de lestat. Aix doncs les terres continuaven en mans de la burgesia. Es pot considerar la reforma agrria com un procs de colonitzaci. Aquesta va servir perqu una minoria agrria (grans terratinents) poguessin convertir les seves terres en empreses agrries modernes obertes a l.exterior amb lajuda i el recolzament de la revoluci verda. Per tant, aix no va ser una lluita contra la fam, va generar ms pobresa. La reforma agrria Va haver ocasions en els quals la legislaci reformista va tenir un gran impacte sobre els petits productors rurals: tal va anar en pasos com Bolvia, Per, Equador o Mxic, on malament que b va garantir l'accs a un tros de terra a moltes famlies camperoles. Repartir molta terra no vol dir repartir bona terra. A Kerala hi va haver una distribuci de lingrs i llavors va haver-hi menys mortalitat infantil. Aix no succeeix a lndia (on augmenta la mortalitat infantil) ja que no hi havia reforma agrria.

C. L AJUDA ALIMENTRIA Food for Peace 60-80s Food for Progress 80s-avui Als Estats Units a partir de la dcada dels 50 hi ha excedents alimentaris i volen ajudar al Tercer Mn i sarticula el programa Food for Peace, que consisteix en: 1) EEUU autoritza als pasos llatinoamericans a la compra dels seus excedents alimentaris (pans) a preu baix. 2) Oferta de llanament: pots comprar en moneda nacional (no cal pagar amb dlars). 3) El comproms que els diners ingressats pels EEUU per venta dexcedents agroalimentaris ser reinvertit en els pasos que han comprat el pans. Conseqncies: desestructuraci absoluta de la lgica dels mercats nacionals. Llavors els productors de pans del Tercer Mn, o es conformen en guanyar una quarta part o deixen de cultivar-ne. Perqu si els hi venen per un preu ms baix que el de producci al pas del costat, ells no poden lluitar-hi. 42

Food for Progress.: nou programa dajuda alimentria adaptat al neoliberalisme. Consisteix en el mateix. En definitiva, els EEUU han utilitzat el comer agroalimentari i la venta dexcedents per teixir llaos de dependncia amb pasos del Tercer Mn (subordinaci).

D. EL BLSAM DEL MERCAT Es creu que lobertura del mercat s el millor remei per eradicar la gana al mn. El salari dun treballador mexic en un dia equival al duna hora dun nord-americ, fet que fa que el preu del tomquet sigui diferent, i no per la seva qualitat. La soluci de la gana al mn no s un problema tcnic, sin un problema econmic, poltic i social profund, i per tant la introducci de possibles solucions tcniques. Ex: la revoluci verda) noms suneixen al problema.

Reflexions finals: DESENVOLUPAMENT?

43

Amb qu t a veure el desenvolupament? Amb la millora de la vida de la poblaci o amb la poltica i la hegemonia? Com interpretar el canvi de les pautes alimentries en el mn desenvolupat. LLEIS DE ENGEL (1857) 1) Donada una classificaci de les llars en: a. De baixos ingressos b. D.ingressos mitjos c. Dalts ingressos El % de gast alimentari descendeix passant de A a C. 2) Al mateix temps la qualitat dels productes consumits incrementa. Existeix una relaci inversament proporcional entre el nivell de renta i el percentatge de gast alimentari (ingressos destinats al menjar). I existeix una relaci directa entre el nivell de renta i la qualitat dels productes que es consumeixen. Maneres dinterpretar les Lleis de Engel: Des dun punt de vista diacrnic (lectura histrica): la renta per cpita. Des dun punt de vista sincrnic (present): classes (qui va al comer just?).

Augmenten els productes delasticitat renta (llet, carn,...). Aquests productes depenen de laugment de la renta per cpita. A mesura que una part de la poblaci passa de classes mitges a altes, baixa el gast alimentari i augmenta la qualitat i la renta .

44