Fichas Medi 4º

4
PRIMRIA
REFOR I AMPLIACI
Coneixement del medi

Fitxes de refor
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 La digesti i laparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laparell respiratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els hbits saludables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els aliments i els nutrients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La dieta saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les parts de la planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La nutrici de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La reproducci de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 30 La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 31 Les tradicions i les festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 32 El treball: el sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 33 El treball: el sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 34 El treball: el sector terciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 35 Lorganitzaci de lestat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 36 La participaci ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 37 Les institucions autonmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 38 En els temps dels primers ssers humans . . . . . . . . . . . . 40 39 En els temps dels romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 40 En els temps dels cavallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 41 En els temps dels navegants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 42 En els temps de les primeres fbriques . . . . . . . . . . . . . . 44 43 En el nostre temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
14 Les relacions en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 15 La conservaci dels ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 16 La matria i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 17 Els canvis de la matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 18 Els materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 19 Les forces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 20 Lenergia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 21 Ls de lenergia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 22 La llum i la seua propagaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 23 La llum i els colors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 24 Municipis i comarques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 25 Les comunitats autnomes i les provncies . . . . . . . . . . . 27 26 El territori de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . 28 27 Els paisatges dinterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 28 Rius, llacs i embassaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 29 Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxes dampliaci
1 2 3 4 5 6 7 8 46 48 50 52 54 56 58 60 9 10 11 12 13 14 15 62 64 66 68 70 72 74
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Refor i ampliaci Coneixement del medi 4 s una obra collectiva, concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria dEdicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L., dirigit per Enric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila. Illustraci: Jorge Salas i Jos Santos Cartografia: Jos Luis Gil Correcci: Gemma Avellan Edici: Mar Garca
2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (VALNCIA) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per
CP: 915994 Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Refor
1
Nom
Recorda
La digesti i laparell digestiu

Data
La digesti s el procs pel qual els aliments es descomponen en nutrients. Laparell digestiu sencarrega de descompondre els aliments i aconseguir els nutrients. T forma de tub, comena a la boca i acaba a lanus. Alguns dels seus rgans sn lestmac i lintest.
1. Contesta. Qu s la digesti?
Quina part del nostre cos sencarrega de descompondre els aliments i aconseguir els nutrients? 2. Encercla les paraules que es refereixen a laparell digestiu. estmac reny os boca
intest
ull
anus
nas
3. Completa lesquema de laparell digestiu.
estmac boca intest anus
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
Refor
2
Nom
Recorda
Laparell respiratori
Data
Laparell respiratori sencarrega daconseguir loxigen de laire. En laparell respiratori es troben els pulmons, la trquea i els bronquis. Loxigen s necessari, entre altres coses, per a aconseguir lenergia que ens aporten els aliments.
1. Completa amb les paraules segents. nas boca pulmons i pel a travs de la trquea bronquis
Laire que prenem per la arriba als
i els . Als pulmons, loxigen de laire passa a linterior del cos perqu es puga utilitzar. 2. Per a qu necessitem loxigen? Contesta.
3. Completa lesquema de laparell respiratori.
nas trquea bronquis pulmons
Refor
3
Nom
Recorda
La circulaci de la sang
Data
Laparell circulatori sencarrega que la sang circule contnuament per tot el cos. La sang circula pels vasos sanguinis impulsada pel cor. Els renyons netegen la sang i fabriquen lorina.
1. Encercla les paraules que tenen relaci amb la circulaci de la sang. cor boca artria orella vena reny
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Laparell respiratori sencarrega que la sang circule contnuament per tot el cos. La sang circula pels vasos sanguinis. Lestmac s lrgan que impulsa la sang. Les artries, les venes i els capilars sn vasos sanguinis. Els renyons sencarreguen de netejar la sang i fabricar lorina. 3. Completa lesquema de laparell circulatori.
v s
Refor
4
Nom
Recorda
Els hbits saludables

Data
Els hbits saludables ens ajuden a cuidar la nostra salut. Els hbits saludables sn la higiene, lesport, la postura correcta i lalimentaci saludable.
1. Per qu s convenient adquirir hbits saludables? Contesta.
2. Encercla els que sn hbits saludables.
3. Per qu s important dormir b? Explica-ho.
4. Observa els dibuixos i marca la postura correcta.
Refor
5
Nom
Recorda
Els aliments i els nutrients

Data
Els aliments contenen els nutrients que necessita el nostre cos. Els nutrients sn els hidrats de carboni, els greixos, les protenes, les vitamines, els minerals i la fibra.
1. Completa. Els g Les p Les v La f i els h de c ens aporten energia.
sn necessries per a crixer adequadament. i els m sn necessaris per a estar sans.
ajuda perqu laparell digestiu funcione correctament.
2. Encercla els nutrients que ens aporten aquests aliments. protenes minerals hidrats de carboni
fibra minerals
vitamines hidrats de carboni
greixos fibra
greixos
vitamines
protenes
3. Marca amb una X loraci correcta. El calci s un mineral que forma part dels ossos. Els hidrats de carboni formen part dels ossos.
Refor
6
Nom
Recorda
La dieta saludable
Data
La dieta s el conjunt de menjars i begudes que una persona pren normalment. Una dieta saludable ha de ser equilibrada i suficient. La dieta equilibrada ens aporta la quantitat adequada de cada nutrient. La dieta suficient ens aporta lenergia que necessitem.
1. Com ha de ser una dieta saludable? Pensa i explica-ho.
2. Observa la roda dels aliments.
Ara, encercla laliment ms saludable de cada parella.

oli/mantega xorio/pollastre
8
formatge/llet magdalena/torrada
ram/croissant tomaca/llonganissa
Refor
7
Nom
Recorda
Les parts de la planta

Data
Les plantes estan formades per larrel, la tija i les fulles. Larrel es troba davall de terra. La tija creix per damunt del sl i pot ser llenyosa o herbcia. Les fulles tenen dues parts: pecol i limbe.
1. Relaciona. Part de la planta que creix per damunt del sl i sost les fulles. Parts verdes de la planta que naixen de les branques.
Part de la planta que est soterrada.
fulles
tija
arrel
2. Completa el dibuix amb el nom de les parts duna planta. Desprs, contesta.
Com s la tija daquesta planta: llenyosa o herbcia? Per qu?
3. Observa el dibuix i escriu el nom de les parts de la fulla.
Refor
8
Nom
Recorda
La nutrici de les plantes

Data
Les plantes fabriquen els seus aliments mitjanant la fotosntesi. Per fer-ho, necessiten aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum. Quan les plantes realitzen la fotosntesi, produeixen oxigen.
1. Qu necessiten les plantes? Completa el dibuix. l d de c
s m
2. Qu produeixen les plantes? Completa el dibuix.
d de c o
3. Qu s la fotosntesi? Contesta.
10
Refor
9
Nom
Recorda
La reproducci de les plantes

Data
Lrgan reproductor de les plantes s la flor. Les parts de la flor sn: el calze, la corolla, els estams i el pistil. La pollinitzaci s el viatge dels grans de pollen des dels estams duna flor fins al pistil duna altra. Desprs de la pollinitzaci, les flors donen lloc als fruits, que en linterior contenen les llavors.
1. Escriu el nom de les parts de la flor en el lloc corresponent. estam pistil spal ptal
2. Completa les oracions. El calze est format per unes fulles verdes anomenades s Els p Els e El p 3. Contesta. Quin s lrgan reproductor de la planta? sn unes fulles acolorides que formen la corolla. sn la part masculina de la flor i contenen el pollen. s la part femenina de la flor. .
Qu s la pollinitzaci?
11
Refor
10
Nom
Recorda
Les roques
Data
Les roques sn la part slida de la Terra. Totes les roques estan formades per minerals.
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Les roques estan formades per minerals. Totes les roques sn blanes. Hi ha roques lquides. El marbre s una roca dura formada per un sol mineral. Largila s una roca blana formada per grans molt fins. 2. Relaciona. Excavaci feta amb poca profunditat per extraure roques.
Jaciment
Mina
Lloc don sextrauen les roques.
Pedrera
Excavaci feta amb molta profunditat per extraure roques.
3. Escriu tres utilitats de les roques i posan un exemple de cada una.
12
Refor
11
Nom
Recorda
Els minerals
Data
Els minerals sn els materials naturals de qu estan fetes les roques. Els minerals estan formats per un sol material. Els minerals es diferencien per la duresa, la brillantor, el color i la forma.
1. Explica qu s un mineral i en qu es diferencia duna roca.
2. Escriu amb cada una de les paraules segents una oraci que tinga relaci amb els minerals. forma brillantor color duresa 3. Quin s el mineral ms dur? Escriu-ne el nom. F 4. Relaciona cada mineral amb un s. construir edificis magnetita
obtindre metalls
diamant
elaborar joies
guix
13
Refor
12
Nom
Recorda
El sl
Data
El sl s la capa de terra amb aigua, aire i restes de plantes i animals que cobreix les roques. El sl es forma a partir de les roques i de lacci del vent, la pluja, els animals i les plantes. El sl t diverses capes: capa superior, en qu hi ha humus, capa intermdia i capa inferior.
1. Com es forma el sl? Observa els dibuixos, llig els textos i relaciona.
La roca comena a trencar-se per lacci de la pluja, les gelades i el vent.
Les arrels de les plantes ajuden a trencar les roques.
Els trossos menuts de roca es mesclen amb lhumus i es forma el sl.
2. Escriu el nom de cada capa del sl. Desprs, encercla la capa de sl en qu hi ha humus.
14
Refor
13
Nom
Recorda
Els ecosistemes
Data
Els ecosistemes estan formats per un lloc i els ssers que hi viuen. Els ecosistemes poden ser terrestres i aqutics. Els ecosistemes terrestres poden ser: boscos, praderies i deserts. Els ecosistemes aqutics poden ser: daigua dola i daigua salada.
1. Completa lesquema. plantes temperatura sl Ecosistemes aigua animals
Medi fsic
ssers vius
2. Escriu una oraci amb cada grup de paraules. ecosistemes ecosistemes ecosistemes
components
medi fsic
ssers vius
terrestres
praderies
boscos
deserts
aqutics
aigua dola
aigua salada
15
Refor
14
Nom
Recorda
Les relacions en els ecosistemes

Data
Entre els ssers vius dun ecosistema sestableixen relacions com les dalimentaci, competncia i cooperaci. Una cadena alimentria s una representaci de la manera en qu salimenten els ssers vius dun ecosistema.
1. Relaciona. Relacions de competncia Es produeixen quan dos ssers vius han de satisfer una mateixa necessitat.
Relacions de cooperaci
Es produeixen perqu uns ssers vius salimenten duns altres.
Relacions dalimentaci
Es produeixen quan dos ssers vius sajuden i ambds sen beneficien.
2. Completa la cadena alimentria amb fletxes.
3. Completa amb els noms dels ssers vius que apareixen en lactivitat anterior.
plantes
herbvors
carnvors
16
Refor
15
Nom
Recorda
La conservaci dels ecosistemes

Data
Els ecosistemes es deterioren per la contaminaci, la desforestaci i la sobreexplotaci. Els ecosistemes es protegeixen mitjanant lleis i mitjanant la declaraci despais protegits.
1. Relaciona. Contaminaci Desforestaci Sobreexplotaci Tala darbres. Utilitzaci excessiva dels recursos naturals. Fum dels vehicles i fem.
2. Observa els dibuixos i escriu-ne davall contaminaci, sobreexplotaci o desforestaci segons que corresponga.
3. Contesta. Qu s un espai protegit?
Hi ha algun espai protegit a la Comunitat Valenciana? Quin?
17
Refor
16
Nom
La matria i les seues propietats

Data
Recorda
La matria s el que forma tots els objectes que ens envolten. Tots els objectes tenen dues propietats: la massa, que s la quantitat de matria que t un objecte, i el volum, que s la quantitat despai que ocupa un objecte. La matria pot presentar-se en tres estats: slid, lquid o gas.
1. Contesta. Qu s la matria?
Qu s el volum?
Quins sn els tres estats de la matria?
2. Relaciona cada mesura amb la propietat de la matria corresponent. massa volum
3. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals. Desprs, escriu correctament totes les oracions que siguen falses. Els slids tenen una forma i un volum fixos. Els lquids no tenen forma fixa ni volum fix. Els gasos tenen un volum fix, per la forma pot variar, perqu adopten la forma del recipient que els cont.
18
Refor
17
Nom
Els canvis de la matria

Data
Recorda
La matria pot experimentar diversos canvis: mescles, canvis destat o canvis qumics. Les oxidacions i les combustions sn reaccions qumiques en qu una substncia es combina amb loxigen.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu loraci correctament. La uni de dues substncies diferents s una oxidaci/mescla.
Els canvis destat/qumics es produeixen quan unes substncies es transformen en unes altres.
Una combusti/mescla s una oxidaci molt rpida en qu es produeix molta calor.
La mescla de dos metalls s una/un oxidaci/aliatge.
2. Completa lesquema dels canvis destat.
slid
F
lquid
F
gas
19
Refor
18
Nom Data
Els materials
Recorda
Els materials sn les substncies que sempren per a fabricar objectes. Els materials poden ser naturals o artificials. Algunes propietats dels materials sn la resistncia, la flexibilitat, la fragilitat, lelasticitat, la transparncia i la lleugeresa.
1. Classifica els materials segents en naturals o artificials segons que corresponga.
formig
fusta
vidre
cuir
granit
paper
Materials naturals
Materials artificials
2. Encercla en la sopa de lletres el nom de sis propietats dels materials i escriu-les. T R Q S R M V F D F E

20
R W E D E B C L F R L
A E R F S V X E H A A
N G W G I C Z X J G S
S U I H S X A I K I T
P Z X J T Q Q B L L I
A J O K W W I M I C
R E P L N E S L N T I
V L Z C R X I D A T
N A N X I T R T X T A
C O K C A I T A Q E T
I J V N N G T W R E
A L L E U G E R E S A
Refor
19
Nom Data
Les forces
Recorda
Les forces poden actuar per contacte o a distncia, i poden ser datracci o de repulsi. La fora de fregament fa que es frenen i es paren els objectes. La fora de gravetat s la fora que fa que els objectes siguen atrets per la Terra.
1. Com actuen les forces? Llig i escriu davall de cada dibuix per contacte o a distncia segons que corresponga.
2. Llig el text i encercla els dos errors que shi han produt. Desprs, copia el text correctament. Les coses no cauen cap avall, sin que cauen en la direcci del centre de la Terra. Aix es deu a la fora de fregament, que s la fora que fa que els objectes siguen atrets pel Sol.
21
Refor
20
Nom Data
Lenergia
Recorda
Lenergia s la causa dels canvis que es produeixen a lUnivers. Hi ha diversos tipus denergia, per exemple: la mecnica, la qumica, la calorfica, lelctrica, la nuclear i la lluminosa. Lenergia es transforma dun tipus en un altre.
1. Qu s lenergia? Contesta.
Ara, completa aquest esquema sobre els tipus denergia.

m q Tipus denergia c e n l 2. Quina energia tenen? Escriu. La gasolina Lurani La llum F F F El vent Els raigs El foc F F F
3. Escriu quin tipus denergia fan servir i quin tipus denergia produeixen els objectes segents.

22

Refor
21
Nom
Ls de lenergia
Data
Recorda
Lenergia sobt de les fonts denergia, que poden ser de dos tipus: Fonts denergia renovables, que sn les que no sesgoten, como la llum del Sol i el vent. Fonts denergia no renovables, que sn les que sesgoten a mesura que sutilitzen, com lurani o els combustibles fssils (carb, petroli i gas natural).
1. Classifica aquestes formes denergia. Desprs, contesta. carb Sol Fonts denergia renovables vent petroli urani Fonts denergia no renovables llenya
En qu es diferencien les fonts denergia renovables de les no renovables?
2. Quines fonts denergia utilitzen aquestes centrals elctriques? Relaciona. Central trmica Central hidroelctrica Central elica Central nuclear
energia del vent energia de laigua en caure energia de lurani carb, gas natural i gasoil
23
Refor
22
Nom
La llum i la seua propagaci

Data
Recorda
La llum viatja en totes les direccions, en lnia recta i amb una velocitat molt alta. Segons com es comporten davant la llum, els objectes poden ser opacs, translcids o transparents. Quan la llum arriba a un objecte opac es produeix la reflexi, s a dir, rebota i en permet la visi. Quan la llum arriba a un objecte transparent es produeix la refracci, s a dir, el travessa i canvia de direcci.
1. Com es propaga la llum? Contesta.
2. Relaciona. opac transparent translcid
3. Observa el dibuix i escriu-ne davall reflexi o refracci segons que corresponga.
Ara, justifica la teua resposta.
24
Refor
23
Nom
La llum i els colors

Data
Recorda
La llum blanca est formada per llum de tots els colors. Els colors bsics sn el roig, el verd i el blau, ja que amb aquests es poden obtindre tots els altres colors. Quan la llum arriba a un objecte, una part shi reflecteix i una altra hi s absorbida. Per aix, el color del que veiem un objecte s el color de la llum que reflecteix aquest objecte.
1. Completa les oracions amb aquestes paraules. absorbeixen La llum blanca bsics reflecteixen
est formada per llum de tots els colors. . de la mateixa manera tota la llum
El roig, el verd i el blau sn colors Els objectes blancs sn els que la llum de tots els colors. Els objectes de color negre sn els que que reben i no la reflecteixen. 2. Pinta de groc el dibuix.
Ara, explica per qu veiem la llima de color groc.
25
Refor
24
Nom
Municipis i comarques
Data
Recorda
Un municipi s un territori constitut per una o diverses localitats governades per un ajuntament. Una comarca s un conjunt de municipis prxims amb caracterstiques semblants. El municipi on es concentren els serveis comarcals rep el nom de cap comarcal.
1. Escriu el nom corresponent a cada definici. Territori constitut per una o diverses localitats governades per un ajuntament. Municipi on es concentren els serveis comarcals. Conjunt de municipis prxims amb caracterstiques semblants. 2. Observa el dibuix. Desprs, contesta. F F F
C D B
Quin tipus de comarca s: de muntanya, de plana o de costa? Per qu?
Quina lletra representa el cap comarcal? Per qu?
Quants municipis formen aquesta comarca?

26
Refor
25
Nom
Les comunitats autnomes i les provncies

Data
Recorda
Espanya est organitzada en 17 comunitats autnomes i dues ciutats autnomes: Ceuta i Melilla. Una provncia s un territori ms gran que una comarca i est formada per molts municipis.
1. Observa el mapa i pinta segons la clau.

N O S E
PAS F R A N A Santander BASC Oviedo Donostia-Sant Sebasti BISCAIA LA CORUNYA LUGO PRINCIPAT CANTBRIA Bilbao Santiago Lugo DASTRIES Vitria-Gasteiz GUIPSCOA de Compostella Pamplona-Irua GALCIA Lle ANDORRA LABA COMUNITAT BURGOS Pontevedra LLE Ourense PALNCIA FORAL DE Logronyo OSCA PONTEVEDRA GIRONA LLEIDA OURENSE Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca Girona ZAMORA C ATA L U N YA ARAG CASTELLA I LLE Sria BARCELONA Lleida Valladolid SRIA Saragossa Barcelona Zamora VALLADOLID La Corunya
SEGVIA SARAGOSSA
Salamanca
Segvia COMUNITAT GUADALAJARA Conca

TEROL
Tarragona
TARRAGONA
P O R T U G A L
SALAMANCA vila DE MADRID Guadalajara VILA Madrid CCERES
Terol
CASTELL
Toledo
TOLEDO
CONCA VALNCIA
Castell de la Plana Valncia C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

ALACANT
Cceres EXTREMADURA Mrida Badajoz

BADAJOZ CRDOVA HUELVA SEVILLA
CASTELLA-LA MANXA Ciudad Real

CIUDAD REAL
Palma de Mallorca ILLES BALEARS
Albacete
ALBACETE
Alacant
JAN
Huelva
Jan Crdova A N D A L U S I A GRANADA ALMERIA Sevilla Granada Almeria

MLAGA
Mrcia REGI DE MRCIA
CADIS
Cadis
Mlaga
O C E AT L N T I C
C A N R I E S Santa Cruz LAS PALMAS de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria
SANTA CRUZ DE TENERIFE
Ceuta
ALGRIA
Melilla
MARROC
roig blau verd groc taronja
Una ciutat autnoma. Una comunitat autnoma insular. Una comunitat autnoma constituda per una provncia. Una comunitat autnoma constituda per ms de set provncies. Una comunitat autnoma costanera.
27
Refor
26
Nom
El territori de la Comunitat Valenciana

Data
Recorda
Cada comunitat o ciutat autnoma t un territori definit, una capital, un govern, uns smbols, una histria El seu territori est organitzat en una o diverses provncies.
1. Observa el mapa i pinta el territori de la nostra Comunitat.

N
La Corunya
LA CORUNYA LUGO
O S
Santiago de Compostella Pontevedra
Oviedo PRINCIPAT Lugo DASTRIES G A L C I A Lle Ourense

OURENSE LLE
PONTEVEDRA
PAS F Santander BASC BISCAIA Donostia-Sant Sebasti CANTBRIA Bilbao Vitria-GasteizGUIPSCOA Pamplona-Irua LABA COMUNITAT BURGOS PALNCIA FORAL DE Logronyo OSCA Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca
Sria
SRIA
R A N A
ANDORRA
LLEIDA GIRONA
ZAMORA
CASTELLA I LLE Valladolid Zamora VALLADOLID Salamanca Segvia
ARAG Saragossa
SARAGOSSA
SEGVIA
Girona C ATA L U N YA Lleida BARCELONA Barcelona Tarragona
P O R T U G A L
GUADALAJARA SALAMANCA vila COMUNITAT Guadalajara DE MADRID VILA Madrid Conca Toledo CCERES TOLEDO CONCA
TEROL
TARRAGONA
Terol
CASTELL
Castell de la Plana
VALNCIA
Cceres EXTREMADURA Mrida Badajoz

BADAJOZ CRDOVA HUELVA SEVILLA
CASTELLA-LA MANXA Ciudad Real

CIUDAD REAL
Valncia COMUNITAT VALENCIANA

ALACANT
Palma de Mallorca ILLES BALEARS
Albacete
ALBACETE
Alacant
JAN
Huelva
Jan Crdova A N D A L U S I A GRANADA ALMERIA Sevilla Granada Almeria

MLAGA
Mrcia REGI DE MRCIA
O C E AT L N T I C
C A N R I E S Santa Cruz LAS PALMAS de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria
SANTA CRUZ DE TENERIFE
CADIS
Cadis Ceuta
Mlaga
ALGRIA
Melilla
MARROC
Ara, contesta.
Com sanomena la nostra Comunitat? Quina s la capital de la nostra Comunitat? Quantes provncies la constitueixen?
Quins lmits t?
Com s la Comunitat: dinterior, costanera o insular?
28
Refor
27
Nom
Els paisatges dinterior

Data
Recorda
Els paisatges dinterior estan allunyats del mar i poden ser de muntanya o de plana. Els paisatges de muntanya sn terrenys elevats en els quals hi ha valls i muntanyes. Els paisatges de plana sn extensos terrenys plans.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents. serra vall muntanya riu cim pant vessant tur peu
29
Refor
28
Nom
Rius, llacs i pantans

Data
Recorda
Un riu s un corrent continu daigua. Un llac s una gran extensi daigua dola. Un pant s un llac fet per les persones.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents. mar naixement pant curs alt llac afluent curs baix desembocadura curs mitj
30
Refor
29
Nom
Els paisatges de costa

Data
Recorda
Les costes sn terrenys situats prop del mar. La costa pot tindre platges o penya-segats. El terreny de costa t formes distintes: caps, pennsules, illes, badies i golfs.
1. Completa el dibuix amb les paraules dels requadres. riu penya-segat arxiplag platja pennsula golf istme cap illa badia
31
Refor
30
Nom Data
La poblaci
Recorda
La poblaci dun lloc es coneix a travs del padr i del cens de poblaci. Al llarg del temps, la poblaci dun lloc canvia pel creixement natural i el creixement migratori.
1. Escriu cens o padr segons que corresponga. Llista dels habitants dun municipi que realitzen els ajuntaments cada any. Llista dels habitants dun municipi, una provncia o un pas que selabora cada deu anys. F
2. Encercla lesquema i el dibuix correctes. La poblaci dun lloc augmenta perqu...
... hi ha ms naixements que morts.
... hi ha ms immigrants que emigrants.
La poblaci dun lloc augmenta perqu...
... hi ha ms morts que naixements.

32
... hi ha ms emigrants que immigrants.

Refor
31
Nom
Les tradicions i les festes

Data
Recorda
Les tradicions sn costums o maneres de fer alguna cosa que hem rebut dels nostres avantpassats. Poden ser una manera de parlar, un menjar, un ball
1. Ordena les peces i escriu dues oracions. Les tradicions sn els ... els nostres avantpassats. ... formen la gastronomia. Els plats tpics... ... costums que hem rebut de... ... dun lloc o duna regi...
2. Completa amb dos exemples de cada tipus de tradici que es conserve a la teua localitat.
Gastronomia
Construccions
Festes
Balls
33
Refor
32
Nom
El treball: el sector primari

Data
Recorda
El sector primari comprn treballs de qu sobtenen productes de la naturalesa. Lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria sn treballs daquest sector.
1. Quins treballs comprn el sector primari? Contesta.
2. Relaciona cada expressi amb el dibuix que li corresponga. ramaderia intensiva ramaderia extensiva cultiu de sec cultiu de regadiu
3. Llig i escriu la paraula que corresponga a cada definici. Tipus de ramat format per ovelles. Fo
Tipus de pesca que es realitza en alta mar, amb grans vaixells. Fa Obtenci de minerals de la naturalesa. Principal producte que sobt de lexplotaci forestal. Fm Ff
4. Quina importncia t el sector primari a la Comunitat Valenciana? Explica-ho.
34
Refor
33
Nom
El treball: el sector secundari

Data
Recorda
El sector secundari agrupa els treballs que transformen matries primeres en productes elaborats. Formen part daquest sector els treballs a les fbriques, lartesania i la construcci.
1. Completa amb aquestes paraules. construcci matries primeres secundari productes elaborats
Les activitats dedicades a la transformaci de les en daquest sector. 2. Escriu construcci, indstria o artesania segons que corresponga. pertanyen al sector formen part . El treball a les fbriques, lartesania i la
3. Completa la graella amb aquests productes. ordinadors conserves medicaments acer consoles de joc ciment
TIPUS DINDSTRIA Indstries bsiques Indstries de consum Indstries tecnolgiques
35
Refor
34
Nom
El treball: el sector terciari

Data
Recorda
El sector terciari comprn tots els treballs que donen serveis. Els serveis sn els treballs que atenen les necessitats de les persones.
1. Llig el text i escriu a quin tipus de servei es refereix. s una activitat en qu es posa en contacte qui vol vendre amb qui vol comprar. Lactivitat s: .
2. Escriu un exemple de cada tipus de servei.

Comer
Turisme Serveis financers Serveis sanitaris Serveis educatius
3. Quin tipus de transport hi ha a la Comunitat Valenciana? Explica quins sn i les vies de transport que utilitzen.
36
Refor
35
Nom
Lorganitzaci de lestat
Data
Recorda
En un estat democrtic, totes les persones tenen els mateixos drets i deures. Aquests es recullen en la Constituci, que s la llei ms important dEspanya.
1. Completa amb les paraules dels requadres. Parlament drets referndum La en un Constituci deures institucions
s la llei ms important dEspanya. celebrat lany 1978.
Va ser aprovada pels espanyols i les espanyoles
En la Constituci es recullen els i els quines sn les institucions dEspanya sn el i els tribunals de justcia. dels ciutadans, i shi estableix de lestat. Les principals , el govern
2. Llig i escriu a quina paraula es refereix cada definici. Llei ms important dEspanya. Eleccions en qu selegeixen els governants de lestat. Consulta que fa el govern perqu els ciutadans opinen sobre un assumpte important. F F
Programa en qu els partits poltics exposen les seues propostes de govern. F Tipus destat en qu els ciutadans tenen els mateixos drets i deures. Eleccions en qu selegeixen els governants del municipi.
F F
37
Refor
36
Nom
La participaci ciutadana
Data
Recorda
Les normes de convivncia consisteixen en una srie de drets i deures basats en el respecte cap als altres. Aquests drets i deures estan recollits en la Constituci.
1. Escriu en cada cas si es tracta dun dret o dun deure del ciutad. Respectar la correspondncia dels altres. Expressar lliurement les nostres idees. Elegir els representants de les institucions de govern. Formar part dun partit poltic. Acceptar les persones independentment de quines siguen les seues creences. F F F F F
2. Observa i escriu en cada cas a quin dret shi fa referncia.

Dret a la igualtat Dret a expressar les nostres idees Dret a votar
3. En qu consisteixen les normes de convivncia? Contesta.
38
Refor
37
Nom
Les institucions autonmiques

Data
Recorda
LEstatut dAutonomia s la llei ms important de la Comunitat Valenciana. Les institucions ms importants de la Comunitat sn les Corts Valencianes i el Consell.
1. Ordena les lletres de cada requadre, forma tres paraules i completa les oracions segents. A N C A O R S L C T N E
V E S I T
T E T A
S E
O C L
L N
L dAutonomia s la llei ms important de la Comunitat Valenciana. El s lencarregat de prendre les decisions fonamentals per al funcionament de la Comunitat. A les selaboren o es proposen les lleis prpies de la Comunitat. 2. Relaciona cada instituci amb les persones que la formen. President socupen de les diverses rees de govern dirigeix el Consell
Consellers i conselleres
3. Qui elegeix els diputats de les Corts Valencianes? Contesta.
39
Refor
38
Nom
En els temps dels primers ssers humans

Data
Recorda
Els primers ssers humans habitaven en coves o en cabanyes i, ms tard, en poblats menuts. Es desplaaven a peu i viatjaven molt lentament. Els primers ssers humans realitzaren pintures, confeccionaren eines i utilitzaren la cermica per a fer atuells.
1. Observa el dibuix i contesta. On vivien els primers ssers humans?
On sestablien?
De qu salimentaven?
Com es desplaaven?
Com transportaven les seues pertinences?
Com decoraven les parets i els sostres dels habitatges?
40
Refor
39
Nom
En els temps dels romans

Data
Recorda
Els romans vivien en domus, insula o villes. Es desplaaven a peu, a cavall, amb carros o amb vaixells de vela. Els romans realitzaren importants construccions, com temples, termes, aqeductes, teatres, amfiteatres o circs...
7 2 5 6
4 1 3
1. Observa el dibuix i escriu al costat dels textos el nmero corresponent. Domus: casa unifamiliar que sorganitzava al voltant dun pati pel qual entrava la llum. Insula: edifici de diversos pisos on vivien les persones pobres. Calada: carretera de pedra. Port: lloc a la costa o a les vores de les platges don eixien o on arribaven els vaixells.
Amfiteatre: construcci a la qual se celebraven lluites de feres i gladiadors. Temple: edifici dedicat al culte dels dus. Terma: edifici semblant a un balneari que els romans utilitzaven per a banyar-se.
41
Refor
40
Nom
En els temps dels cavallers

Data
Recorda
Fa 1.000 anys, els cavallers vivien als castells i els camperols a les aldees. Els transports eren semblants als dels romans i les persones es desplaaven a peu, a cavall, amb carro o amb vaixell de vela. Es construren esglsies destil romnic, de primer, i destil gtic, desprs.
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis paraules relacionades amb la vida de fa 1.000 anys. C A M P E R O L A W T V A I A I X E T L L S S V I I A T L L S
P D V R C T U B S I L I O E A
A G V C R S L W A A L
T C Z
D E R V G T I I L
E R S R Q C W E R R M A O R S Z I U S O E S G L S D F
E S
Ara, completa el text amb les paraules que hi has trobat.

Fa 1.000 anys
Fa 1.000 anys, els vivien als
amb les seues famlies, els seus servents i els soldats. Prop dels castells, es trobaven les aldees on vivien els amb Es construren i destil gtic, desprs.
42
. Els transports eren semblants als o amb de vela. destil romnic, de primer,
dels romans i les persones es desplaaven a peu, a cavall,
Refor
41
Nom
En els temps dels navegants

Data
Recorda
Fa 500 anys, les persones riques vivien en palaus; els artesans i mercaders, en cases modestes; i els camperols, al camp. La navegaci tingu un gran desenvolupament i es feren obres artstiques de gran valor. En aquesta poca sinvent la impremta.
1. Relaciona cada personatge amb el lloc on vivia.
2. Llig i escriu a quina paraula es refereix cada definici. Instrument de navegaci que indica el nord i que sutilitza per a determinar les direccions de la superfcie terrestre.
Fb
Instrument de navegaci amb el qual es mesuraven les distncies en els mapes. F c Representaci grfica de tota la superfcie terrestre o duna part. Vaixell rpid que permetia navegar en qualsevol poca de lany i resistir les tempestes i els atacs dels pirates. Fm
Fc
Per qu creus que fa 500 anys la navegaci va tindre un gran desenvolupament?

Pensa i respon.
43
Refor
42
Nom
En els temps de les primeres fbriques

Data
Recorda
Fa 200 anys, es construren nombroses fbriques a les ciutats. Es produren molts descobriments i invents que transformaren la vida quotidiana, com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
1. Ratlla la paraula falsa i escriu loraci correctament. Fa uns 200 anys, els tallers artesans/mecnics foren substituts per grans fbriques/comeros.
Els barris obrers tenien carrers estrets/amples asfaltats/sense asfaltar.
Fa 200 anys sinvent la mquina de vapor/impremta.
2. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis invents o descobriments que es produren fa menys de 200 anys.
E R R O C A R R S U I I I J
Q W E R T L N Z I I U X C H N
P O K R I
A S D D F G P H M Q W O A T G B T E L I J
U B N A U K L G
Z R E D C
F O N X W P S I O N Q W P Z T A T L
A S D F G H A Q M W X R T N K H G F D S X N
B O M B E
B N K
44
Refor
43
Nom
En el nostre temps
Data
Recorda
A hores dara, la majoria de les persones viu a les ciutats. Els transports sn rpids, cmodes i segurs. Nombrosos avanos i descobriments han transformat la nostra vida quotidiana.
1. Completa la graella amb dos exemples en cada cas. EN EL NOSTRE TEMPS On vivim Com ens desplacem Grans avanos cientfics o tcnics
2. Tria entre aquests avanos cientfics o tcnics els tres que et semblen ms importants i explica per qu. tren dalta velocitat avi nau espacial raig lser telfon mbil ordinador Internet cor artificial
45
Ampliaci
1
Nom Data
Al fons del mar

Davall de laigua samaga un mn diferent al nostre, on per a vore, sentir o mourens necessitem unes condicions especials. Contrriament que un peix, que pot obtindre loxigen directament de laigua, les persones hem de disposar dun subministrament daire que ens permeta respirar dins daquesta. Per romandre temps davall de laigua, cal tindre una bona forma fsica i no tindre problemes de salut, especialment de cor, orelles o pulm, que sn les parts del cos que ms sofreixen davall de laigua. Per, a ms, s necessari un equip especial que comprn, entre altres coses, ulleres, aletes, un vestit de neopr, ploms, botelles daire, regulador, tub per a respirar
1. De qu tracta el text? Marca. De la prctica del submarinisme. De com s de fascinant el mn mar. De les condicions necessries per a romandre davall de laigua. De la fauna i la flora marines. Dels peixos de colors. 2. Per qu les persones necessitem un equipament especial per a romandre davall de laigua? Pensa i explica-ho.
46
3. Observa el dibuix i escriu al costat dels textos el nmero corresponent.
Vestit de neopr. Permet mantindre la temperatura corporal. Escarpins. Una mena de calcetins per a protegir els peus. Regulador. Permet respirar davall de laigua laire de la botella. Ulleres. Permeten la visibilitat dins de laigua.
Aletes. Amb aquestes s possible moures dins de laigua amb menys esfor i ms rapidesa. Cintur de ploms. Permet enfonsar-nos i romandre davall de laigua. Botella daire. Subministrament de laire que respirem mentre estem davall de laigua.
4. Per qu els peixos no necessiten tot aquest equipament per a romandre dins laigua? Raona i explica.
47
Ampliaci
2
Nom Data
Quina hamburguesa!
De segur que pensaves que lhamburguesa s una classe de menjar modern. B, doncs no s aix. Lorigen de lhamburguesa el trobem en lantic Egipte, fa ms de quatre mil anys. Se sap que en el segle XIII, els soldats de lemperador mongol Genguis Khan ja menjaven filets de carn picada i sembla que dall va passar a Rssia, on selabora el bistec trtar, carn picada amb moltes espcies que es menja crua. Tanmateix, el nom dhamburguesa procedeix de la ciutat alemanya dHamburg, on es consumia habitualment en el segle XIV. Lhamburguesa ja tenia aleshores la forma que coneixem: un filet de carn picada entre dues llesques de pa. Generalment, la carn no era de molt bona qualitat, per la qual cosa solia amanir-se amb espcies, que la feien ms saborosa. En el segle XIX, lhamburguesa va passar a Anglaterra i, dall, als Estats Units, on va assolir un gran xit. Actualment, lhamburguesa s un dels plats ms populars de tot el mn.
1. Respon. On es creu que es va crear lhamburguesa?
Don procedeix el nom dhamburguesa?
Com era lhamburguesa en el segle XIV?
A travs de quin pas va arribar lhamburguesa als Estats Units?
Qui era Genguis Khan?
48
2. Quins nutrients t lhamburguesa? Investiga i escriu.
3. Llig les pistes, escriu davall de cada bandera el nom del pas al qual correspon i pinta. La bandera dAlemanya t tres franges horitzontals: negra, roja i groga. Est a la dreta de la bandera de Monglia. La bandera de Monglia t tres franges verticals: roja, blava i roja; i en la franja situada ms a lesquerra hi ha un escut groc. La bandera del Regne Unit t una creu roja al centre sobre un fons blanc; una aspa blanca sobre un fons blau i una aspa roja sobre un fons blanc. La bandera dEgipte t tres bandes horitzontals: roja, blanca i negra; i un escut groc al centre. La bandera dels Estats Units t tretze franges horitzontals roges i blanques i 50 estreles blanques en un rectangle blau. La bandera de Rssia t tres franges horitzontals: blanca, blava i roja. Est a lesquerra de la bandera del Regne Unit.
49
Ampliaci
3
Nom Data
La farmcia natural
Si jo dic dent de lle, ungla de gat, hidrastis o cua de cavall, de qu creus que estic parlant? Encara que semblen conjurs mgics, sn quatre plantes utilitzades amb finalitats medicinals. Des de fa milers danys, les persones hem utilitzat les plantes per a la nostra alimentaci, per a aconseguir fusta, cordes, tints..., i tamb per a curar malalties. Sabem, per exemple, que els indis americans utilitzaven fa centenars danys lescora del salze per a calmar els dolors. I s que de lescora daquest arbre de fulla perenne sextrau la substncia amb la qual selabora un dels medicaments ms populars, laspirina. Hi ha molts altres exemples de plantes que ens han proporcionat medicaments. Per, actualment, moltes daquestes ja no sutilitzen, perqu la majoria de les medecines sobt de forma artificial, als laboratoris. A pesar daix, moltes persones segueixen tenint a casa plantes medicinals, com leucaliptus, la farigola o el tim, el te, la tilla, el romer, lortiga, la camamilla o la valeriana. 1. Llig i contesta. De qu parla el text?
Quins productes sobtenen de les plantes?
Don sextrau la substncia amb qu es prepara laspirina?
Quin tipus darbre s el salze?
50
2. Completa els mots encreuats amb els noms de les plantes corresponents. 1. Herba que t unes flors molt oloroses, semblants a les margarides. Amb les flors daquesta planta es prepara una infusi que alleuja el malestar destmac. 2. Herba les flors de la qual sutilitzen en infusi per a curar les ferides, les cremades Tamb susa per a cuidar els cabells. 3. Flor dun arbre anomenat tiller que sutilitza per a calmar els nervis. 4. Arbre les fulles del qual fan bona olor i de les quals es trau una substncia que ajuda a respirar quan sest refredat. 5. Matoll que t unes fulles amb una olor molt agradable amb qu es fan infusions que alleugen la tos. Tamb sutilitza com a condiment per als menjars.
4 I
5 I
1F
2F
3F
3. Quins tipus de plantes hi ha? Enumera i escriu un exemple de cada una.

51
Ampliaci
4
Nom Data
Els fssils: roques que ens parlen del passat

Els fssils sn restes danimals i plantes que visqueren a la Terra fa milions danys i que shan conservat incrustats a les roques. Els especialistes en lestudi dels fssils sn els paleontlegs. Els fssils sn documents molt importants per a conixer, per exemple, les condicions ambientals duna poca remota. Si en una zona es troben roques amb restes danimals marins es podr deduir que aquesta zona estigu alguna vegada coberta per laigua del mar. Els fssils poden ser restes de plantes, ossos, esquelets, dents A Espanya, especialment a diverses localitats de la comunitat autnoma de La Rioja i de les provncies de Terol i Sria, shan trobat uns fssils molt especials, sanomenen icnites i sn roques en les quals han quedat impreses les petjades dels dinosaures. 1. Contesta. Qu sn els fssils?
Qu estudia un paleontleg?
Qu s una icnita?
On shan trobat icnites a Espanya?
52
2. Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i ordena. 1. Lanimal xafa amb fora sobre el terreny. 2. La petjada de lanimal queda impresa sobre el terreny. 3. Sobre la petjada, al llarg del temps, shi van depositant altres materials. 4. Amb el temps, lerosi o lacci de lsser hum fan que la petjada aparega de nou i siga visible.
3. Observa els dibuixos i relaciona cada animal amb la seua pota i la seua petjada. Terpode
Saurpode
Ornitpode
53
Ampliaci
5
Nom Data
Els parcs nacionals

Els parcs nacionals sn rees naturals que presenten un ecosistema o diversos molt poc alterats per lacci de lsser hum, i on les espcies animals i vegetals ofereixen un inters especial. Als parcs nacionals shan pres mesures per a protegir el paisatge, la vegetaci o la fauna. Els primers parcs nacionals van ser declarats als Estats Units; de fet, el ms antic s el de Yellowstone, que es va declarar el 1872. El primer parc nacional dEspanya va ser el de Las Montaas de Covadonga (actual parc nacional dels Picos de Europa), que va ser declarat el 1918. Actualment, a Espanya hi ha catorze parcs nacionals que representen les millors mostres del patrimoni natural: Aigestortes i estany de Sant Maurici, arxiplag de Cabrera, Cabaeros, Caldera de Taburiente, Doana, Garajonay, Islas Atlnticas de Galcia, Monfrage, Ordesa i Monte Perdido, Picos de Europa, Sierra Nevada, Las Tablas de Daimiel, el Teide i Timanfaya. 1. Llig i contesta. Qu sn els parcs nacionals?
On van ser declarats els primers parcs nacionals del mn?
Quin va ser el primer parc nacional dEspanya?
2. Qu passaria si cada visitant en un parc nacional arrancara una branqueta dun arbre o se nenduguera una roca? Pensa i explica-ho.
54
3. Busca informaci sobre un parc nacional i completa la fitxa segent.

PICOS DE EUROPA AIGESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI ORDESA I MONTE PERDIDO
ISLAS ATLNTICAS
MONFRAGE TABLAS DE DAIMIEL
CABAEROS
CALDERA DE TABURIENTE TIMANFAYA
CABRERA
TEIDE GARAJONAY
SIERRA NEVADA DOANA
Parc Nacionals dEspanya
Parc nacional de: Lloc on es troba: Medi fsic:
ssers vius caracterstics:
Punts dinters:
4. Qu faries per protegir els espais naturals? Explica-ho.
55
Ampliaci
6
Nom Data
El plstic
El plstic sha convertit en un material imprescindible en el nostre temps per causa que presenta nombrosos avantatges, com ara: s econmic. s resistent a loxidaci i a altres canvis qumics, cosa que fa que siga molt adequat per a fabricar envasos. no condueix lelectricitat, per la qual cosa sempra com a allant en interruptors, cables, etc. Alguns exemples de plstics sn: el poliestir, amb qu es fabriquen bosses. el poliestir expandit, amb qu es fabrica el suro blanc dels embalatges. la baquelita, que s un material allant amb qu es fan les nanses de les cassoles. el cautx, amb qu es fabriquen els pneumtics. el nil o el tergal, amb els quals es fan peces txtils. Per no tot sn avantatges respecte als plstics. Aquests materials no sn biodegradables, per la qual cosa les restes romanen molt de temps en la naturalesa contaminant el medi ambient. En els ltims anys sha ests ls de contenidors especialitzats en la recollida de materials plstics, amb els quals sevita la contaminaci produda per les deixalles.
1. De qu parla el text? Resumeix-ho.
56
2. Qu significa la paraula biodegradable? Investiga i explica-ho.
3. Fes una llista amb deu objectes que tingues a la m i que estan elaborats amb materials plstics.
4. De qu estan fets aquests objectes? Relaciona.
baquelita
poliestir expandit
cautx
nil
5. Qu fas amb els objectes plstics que ja no fas servir? Els recicles? Explica com.
57
Ampliaci
7
Nom Data
Moviment sense parar

Lexperincia ens mostra que totes les mquines que usem en la nostra vida quotidiana necessiten energia per a poder funcionar: un televisor no funciona sense electricitat, un autombil no funciona sense gasolina, un veler no es mou si no hi ha vent, un gronxador no es mou si no lespentem una vegada i una altra... Tanmateix, des de fa centenars danys, fins i tot milers danys, hi ha hagut la inquietud dinventar una mquina que, una vegada posada en funcionament, no necessitara energia per a seguir funcionant. A aquesta mquina la van anomenar mbil perpetu, i molts pretenien arribar a la fama amb un invent que, si shaguera fet realitat, hauria canviat el curs de la histria. Tot i que es va afirmar que algunes mquines eren mbils perpetus, a poc a poc totes aquestes al final es paraven si no sels subministrava ms energia. 1. Llig i contesta. Qu necessiten totes les mquines per a funcionar? Qu s un mbil perpetu?
M. Escher: Cascada (1961).
2. Observa la illustraci i contesta. Qui va pintar el quadre? En quin any el va pintar? Com sanomena? Per qu creus que es titula Cascada?
58
3. Si shaguera inventat un mbil perpetu, com hauria canviat el curs de la histria? Reflexiona i explica-ho.
4. Observa amb atenci la illustraci dEscher i localitza i pinta una mquina que estiga en moviment continu. 5. Descriu com funciona la mquina que apareix en el quadre dEscher.
6. Observa els dibuixos i respon.
Don obtenen aquests objectes lenergia que necessiten per a funcionar?
Quins daquests usos de lenergia sn contaminants i quins no?
Quins dels recursos per a generar energia sn renovables i quins no?
59
Ampliaci
8
Nom Data
Les ombres
Tot el mn t una ombra. B, no tot, recorda que Peter Pan va perdren la seua quan escoltava damagat els contes que Wendy els contava als seus germans. Les ombres sempre han suscitat una fascinaci especial. Les percebem com alguna cosa mgica, que sempre estan amb nosaltres per que no podem tocar ni acaar, perqu quan tractem de fer-ho sesmunyen rpidament. Per, qu s una ombra? Lombra s la zona fosca que apareix quan la llum xoca amb un cos opac. Les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina. Aix es dna perqu la llum es propaga en lnia recta i no pot encerclar els obstacles. Per lombra pot deformar-se: es fa ms allargada com ms gran s langle que formen la llum i el cos opac o es redueix en cas contrari. Comprovar-ho s molt senzill. Tan sols has denfosquir una habitaci, tancant les cortines o abaixant les persianes, collocar una font de llum, per exemple una llanterna, damunt una taula i situar les mans ms o menys prop de la font de llum i observar com varia lombra. 1. Llig i contesta. Qu s lombra?
Per qu les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina?
Com es deformen les ombres?
60
2. Quina ombra pertany a cada dibuix? Relaciona.
3. Observa on est situada la font de llum i dibuixa lombra de Peter Pan.
4. Els objectes transparents tenen ombra? Per qu? Pensa i explica-ho.
61
Ampliaci
9
Nom Data
Coordenades geogrfiques
Si frem un viatge en vaixell a les illes Canries, haurem de localitzar aquest lloc en un mapa i desprs haurem de determinar el punt cardinal on sn aquestes illes de loce Atlntic. Juntament amb els punts cardinals: nord, sud, est i oest, hi ha altres punts intermedis, situats entre aquests, per exemple: nord-est, nord-oest, sud-est i sud-oest. A ms dels punts cardinals, haurem de conixer Greenwich la posici exacta de la nostra destinaci. Per aix, utilitzem les coordenades Illes geogrfiques, que sn un sistema de lnies Canries horitzontals i verticals que serveixen per a localitzar els punts geogrfics. Equador Les lnies horitzontals sanomenen parallels i reben aquest nom perqu son lnies paralleles a lEquador. Les lnies verticals sanomenen meridians i van dun pol a laltre. Amb els parallels i els meridians es determinen la latitud i la longitud. La latitud s la distncia entre qualsevol punt i lEquador. Els punts localitzats al nord de lEquador tenen latitud nord i els ubicats al sud, latitud sud. La longitud s la distncia entre qualsevol punt del planeta i el meridi de Greenwich, ciutat situada al Regne Unit. Els punts situats a lest de Greenwich tenen longitud est i els situats a loest tenen longitud oest. 1. Llig i contesta. Qu sn les coordenades geogrfiques?
Qu sn els meridians?
Qu s la latitud?
62
2. Completa aquesta rosa dels vents amb les paraules dels requadres Nord (N) Nord-oest (NO) Sud (S) Sud-oest (SO) Est (E) Nord-est (NE) Oest (O) Sud-est (SE)
3. Pinta de roig lEquador i de blau, el meridi de Greenwich. Desprs, completa la graella.
C B A D
Punt A B C D
Hemisferi
Latitud
Longitud
63
Ampliaci
10
Nom Data
Tres dies a Salamanca

1r dia Entrem a la provncia de Salamanca des de Zamora, justament a la frontera amb Portugal, per a fer una excursi pel parc natural dArribes del Duero. Es tracta dun congost profund amb parets verticals de fins a 150 metres daltitud i 162 quilmetres de longitud pel qual discorre encaixonat el riu Duero.
2n dia Continuem per Ledesma fins a arribar a la capital, Salamanca, per la qual passa el riu Tormes. T dues catedrals, la ms antiga s destil romnic, del segle XII. El que ms destaca s la torre del Gallo, que sembla com si estiguera adornada amb escates de pedra.
3r dia Seguim fins a la localitat de Bjar. Des dall, ens trobem a un pas de Candelario, un dels pobles ms bonics i ms freds de la provncia de Salamanca. Per all discorre el riu Cuerpo de Hombre.
1. Marca en roig el cam en el mapa i encercla en blau els llocs per on es passa.
64
2. Observa el mapa i completa. Nom de quatre localitats de la provncia de Salamanca.
Nom de tres rius de la provncia de Salamanca que apareixen en el mapa.
Nom de les provncies amb les quals t frontera Salamanca.
Pas amb qu t frontera Salamanca.
3. Observa el quadre de distncies en quilmetres i completa. vila vila Cceres Salamanca Valladolid Zamora ......... 234 km 94 km 160 km 159 km Cceres ......... 212 km 332 km 277 km Salamanca ......... 120 km 65 km F F F F F F F Valladolid ......... 89 km Zamora ......... km. km. km. km. km. . .
65
Entre Salamanca i Cceres hi ha... Entre Salamanca i vila hi ha... Entre vila i Valladolid hi ha... Entre Cceres i Zamora hi ha... Entre Zamora i Valladolid hi ha... La ciutat ms prop de Salamanca s... La ciutat ms lluny de Salamanca s...
Ampliaci
11
Nom Data
La poblaci en el mn
La poblaci mundial ha crescut molt al llarg dels ltims anys. El 1950, la poblaci era duns 2.500 milions dhabitants. Actualment, la poblaci ha sobrepassat els 6.500 milions de persones. Laugment dels naixements i el descens de les defuncions han provocat aquest creixement de la poblaci. Hui dia, cada minut, naixen aproximadament 250 persones en tot el mn i en el mateix temps moren 100 persones, la qual cosa significa que hi ha 150 persones ms per minut i 216 mil ms cada dia. Les principals causes daquest creixement sn la millora de les condicions de vida: innovacions tecnolgiques aplicades a lalimentaci, reducci i control de les malalties, millors condicions higiniques i investigacions mdiques... La poblaci mundial no es distribueix uniformement. sia s el continent ms habitat del mn, en 2005 tenia 3.950 milions de persones. El segon ms poblat era Amrica, amb 1.263 milions; seguit dfrica, amb 925 milions; Europa, amb 728 milions; i Oceania, amb 33 milions. El menys habitat s lAntrtida, que tan sols compta amb uns 1.000 cientfics de tot el mn. Quant als pasos, lany 2005 els ms poblats eren els segents: Pas Xina ndia Estats Units Indonsia Brasil Nre. dhabitants 1.312 milions 1.134 milions 300 milions 226 milions 187 milions Pas Pakistan Bangla Desh Rssia Jap Mxic Nre. dhabitants 158 milions 153 milions 143 milions 128 milions 104 milions
1. Llig i contesta. La poblaci mundial ha augmentat els ltims 50 anys? Per qu?
Quin continent s el menys poblat del mn? Quin pas s el ms poblat del mn?
66
2. Completa aquest grfic de barres.

4.000 3.500 3.000 2.500 Milions dhabitants 2.000 1.500 1.000 500 0
frica
Amrica
Antrtida
sia
Europa
Oceania
3. Pensa i calcula. Si en un dia hi ha 216.000 persones ms en el mn, quantes persones ms hi deuen haver en un any?
4. Completa els mots encreuats. 1. Llista dels habitants dun municipi, provncia o pas. 2. Nombre de naixements que es produeixen en un lloc i en un temps concrets. 3. Pas ms poblat del mn. 4. Cinqu pas ms poblat del mn. 5. Segon continent menys poblat. 6. Nombre de morts que es produeixen en un lloc i en un temps concrets. 1 2 3 4 6 5
67
Ampliaci
12
Nom Data
LOrganitzaci Internacional del Treball (OIT)

LOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) s un organisme vinculat a les Nacions Unides (ONU) la finalitat de la qual s la millora de les condicions dels treballadors en tot el mn. Aquest organisme va ser creat l11 dabril de 1919, desprs de la Primera Guerra Mundial. LOIT est formada pels representants dels governs, dels sindicats i dels empresaris. La seu es troba a Ginebra (Sussa). Entre les mximes prioritats de lOIT hi ha eradicar el treball infantil. Un de cada sis xiquets entre 5 i 17 anys, s a dir, uns 211 milions en total, treballen en tot el mn. El 60 per cent daquests xiquets es concentra a lsia, especialment en un pas anomenat Bangla Desh. A lndia, on hi ha almenys uns 60 milions de xiquets treballant, es va crear el 1990 un sindicat de xiquets que sanomena Bhima Sangha, que sencarrega de fer-los saber els seus drets i ajudar-los a organitzar-se. Per la seua labor en la defensa dels drets dels treballadors, lOIT va rebre el 1969 el Premi Nobel de la Pau. 1. Llig i contesta. Qu s lOIT?
Quan es va fundar lOIT? On t la seu lOIT? Quines sn les finalitats de lOIT?
68
2. Relaciona cada una daquestes organitzacions internacionals amb algun dels seus objectius. Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) Garantir el compliment dels drets de la infncia.
Fons de les Nacions Unides per a la Infncia (UNICEF)
Promoure el respecte dels drets humans al mn.
Organitzaci Mundial de la Salut (OMS)
Impulsar la pau en el mn mitjanant leducaci, la cultura, les cincies i la comunicaci.
Organitzaci de les Nacions per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO)
Collaborar en el desenvolupament sanitari en el mn.
Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO)
Elevar el nivell de nutrici en el mn a travs de lagricultura.
3. Escriu davall de cada logotip el nom de lorganitzaci a la qual pertany.
4. Creus que el treball infantil ha destar prohibit? Per qu? Pensa i contesta.
69
Ampliaci
13
Nom Data
Viva la Pepa!
La Constituci s la llei suprema dun pas. En aquesta es recullen els drets i deures dels ciutadans. La primera Constituci de la histria es va redactar el 1787 als Estats Units. Al llarg dels dos-cents ltims anys, a Espanya han estat vigents diverses Constitucions. Per potser la ms coneguda, per haver sigut la primera, s la Constituci aprovada a Cadis el 19 de mar de 1812, i coneguda com la Pepa per haver sigut aprovada el dia de Sant Josep. En la Constituci de 1812 es recollien alguns principis que hui dia ens semblen tan fonamentals com els de la llibertat personal, la llibertat de premsa o el dret que els ciutadans elegiren els seus representants, per que a principi del segle XIX eren una autntica revoluci. Malauradament, la Constituci de Cadis no va durar molt de temps, ja que el 1814 el rei Ferran VII la va abolir i va prohibir terminantment qualsevol referncia que shi fera. Per aix, els defensors del sistema constitucionalista adoptaren secretament lexpressi Viva la Pepa! per a dir en realitat Visca la Constituci! 1. Marca la resposta correcta en cada cas. On es va aprovar la primera Constituci de la histria? A Espanya. Als Estats Units. En quin segle es va aprovar la Constituci espanyola coneguda com la Pepa? En el segle XVIII. En el segle XIX. Qu es recull en una Constituci? Els drets i deures dels ciutadans. Les normes de trnsit.
70
On va ser aprovada la primera Constituci dEspanya? A Cadis. A Madrid. Quin rei va abolir la Constituci de Cadis? Joan Carles I. Ferran VII. Quants anys va estar en vigor la Constituci de 1812? Quatre anys. Dos anys.
2. Llig aquest text sobre la Constituci espanyola de 1978.
a redacci i aprovaci de la Constituci espanyola de 1978 va ser un procs que va durar un poc ms dun any.
De primer, es van nomenar set diputats perqu redactaren un text que servira de Constituci. Desprs, aquest text es va discutir i es va acordar en la Comissi constitucional formada per 36 diputats. A continuaci, el text acordat en la Comissi va passar al Congrs, on els diputats i els senadors donaren el vistiplau a tots els articles que integren la Carta Magna. Posteriorment, el text aprovat a les Corts va ser ratificat pels ciutadans espanyols el 6 de desembre de 1978. Finalment, el rei Joan Carles I va promulgar la Constituci el 27 de desembre de 1978.
Ara, observa els dibuixos i ordena el procs delaboraci

de la Constituci espanyola de 1978.
3. Per qu creus que el 6 de desembre s festa a tot Espanya? Explica-ho.
71
Ampliaci
14
Nom Data
Les calades romanes

En lantiga Roma, els romans tenien les seues carreteres: eren les calades. Aquestes calades sestenien per tot lImperi Rom i unien regions i ciutats importants. Van arribar a tindre una extensi de ms de 90.000 quilmetres. Les calades romanes es van construir en un principi per al desplaament de lexrcit. Per, rpidament, van adquirir una gran importncia en el comer i les comunicacions. Per a construir-les sutilitzaven diverses capes de pedra: En primer lloc, obrien una rasa profunda en la qual posaven una capa de pedres grosses. Aquesta capa sanomenava statumen. A continuaci, hi collocaven una capa darena o grava que rebia el nom de rudus. Desprs, disposaven un revestiment de pedres triturades barrejades amb cal anomenat nucleus. Finalment, ho cobrien tot amb un pavimentum o summa cresta, s a dir, un terra de taulells de pedres.
1. Llig i contesta. A quines construccions de lactualitat sassemblen les calades romanes?
Qu unien entre si les calades romanes?
Per a qu es van construir les calades romanes?
72
2. Relaciona. rudus nucleus
pavimentum
statumen
3. Llig les pistes i pinta en el mapa les calades que els romans van construir a Espanya segons la clau. Via Augusta. Passava per les valls dels rius Ebre i Guadalquivir, i arribava fins a Gades. Aquesta calada era la ms llarga de tota la pennsula Ibrica, amb un recorregut total de 1.500 quilmetres. Entre altres llocs, passava per Tarraco, Astigi o Corduba. Via de la Plata. Anava des dEmerita Augusta a Asturica Augusta, passant per Salmantica. Via de la Vall de lEbre. Enllaava Tarraco amb Asturica Augusta a travs dIlerda, Cesaraugusta, Numantia i Clunia. Via de la Meseta. Unia Emerita Augusta amb Cesaraugusta, passant per Toletum.
Mar C antbric
Asturica Augusta Numantia Ilerda Cesaraugusta Tarraco
NTIC
Clunia Salmantica
AT L
Toletum Emerita Augusta Corduba Astigi
OCE
Gades
M a r
i a n r r e t d i M e
roig verd
Via Augusta Via de la Plata
groc marr
Via de la Meseta Via de la Vall de lEbre

73
Ampliaci
15
Nom Data
La mquina de vapor
En la llarga lluita de lsser hum per dominar cada vegada quantitats ms grans denergia, hi hagu un moment crucial: els ltims anys del segle XVIII. Des del naixement de lespcie humana i fins a aquest segle no hi havia hagut grans canvis pel que fa a laprofitament de lenergia, a pesar que les necessitats energtiques de la humanitat anaven augmentant. El canvi es deu en gran part a James Watt, un inventor angls que va perfeccionar la mquina de vapor. Aquesta mquina aprofitava lenergia continguda en el vapor daigua que saconseguia cremant carb. Amb el vapor daigua que se nobtenia, es podia moure una roda a un ritme continu. Rpidament sen va generalitzar ls per a moltes tasques; per exemple: en fbriques, mines, transports... En particular va originar el ferrocarril. Grcies a la mquina de vapor de Watt i a altres invents sinstallaren grans fbriques en les quals treballaven molts obrers. Aquesta poca la coneixem com la revoluci industrial. 1. Llig i contesta. En quin segle es va inventar la mquina de vapor? Qui va inventar la mquina de vapor? On creus que es va inventar la mquina de vapor? Per qu?
2. Com funcionava la mquina de vapor? Explica-ho.
74
3. Per qu creus que aquesta poca la coneixem com revoluci industrial? Investiga i explica-ho.
4. Un peu de foto s un text que sol aparixer juntament amb les imatges. Observa aquestes imatges i inventan i escriu un peu de foto per a cada una.
75
Solucions
Refor 1: La digesti i laparell digestiu 1. La digesti s el procs pel qual els aliments es descomponen en nutrients. La part del cos que sencarrega de descompondre els aliments i aconseguir-ne els nutrients s laparell digestiu. 2. Cal encerclar: estmac, boca, intest, anus. 3. Resposta grfica (R. G.). Refor 2: Laparell respiratori 1. Boca, nas, pulmons, trquea, bronquis. 2. Loxigen s necessari per a aconseguir lenergia que ens aporten els aliments. 3. R. G. Refor 3: La circulaci de la sang 1. Cal encerclar: cor, artria, vena, reny. 2. F. V. F. V. V. 3. Vasos sanguinis, cor, reny. Refor 4: Els hbits saludables 1. Perqu adquirint hbits saludables podem previndre moltes malalties i estar sans i en bona forma. 2. R. G. 3. Perqu si dormim b ens trobem descansats, ms forts i s ms difcil que caiem malalts. 4. Cal marcar el dibuix de lesquerra. Refor 5: Els aliments i els nutrients 1. Greixos, hidrats, carboni. Protenes. Vitamines, minerals. Fibra. 2. Carn i peix: protenes. Llet i iogurt: minerals. Crelles i pa: hidrats de carboni. Mantega i oli: greixos. Tomaca, encisam i maduixes: vitamines. Fruites seques, carxofa i pinya: fibra. 3. El calci s un mineral que forma part dels ossos. Refor 6: La dieta saludable 1. La dieta saludable ha de ser equilibrada i suficient. 2. Cal encerclar: oli, llet, ram, pollastre, torrada, tomaca. Refor 7: Les parts de la planta 1. Part de la planta que creix per damunt del sl i sost les fulles. F tija. Parts verdes de la planta que naixen de les branques. F fulles. Part de la planta que est soterrada. F arrel. 2. R. G. s una tija llenyosa, perqu s de fusta, dura i rgida. 3. Pecol i limbe. Refor 8: La nutrici de les plantes 1. R. G. 2. R. G. 3. La fotosntesi s el procs que fan servir les plantes per a produir els seus aliments. Refor 9: La reproducci de les plantes 1. R. G. 2. Spals. Ptals. Estams. Pistil. 3. Lrgan reproductor de la planta s la flor. La pollinitzaci s el viatge dels grans de pollen des dels estams duna flor fins al pistil duna altra.
76
Refor 10: Les roques 1. V. F. V. F. V. 2. Jaciment F Lloc don sextrauen les roques. Mina F Excavaci feta amb molta profunditat per extraure roques. Pedrera F Excavaci feta amb poca profunditat per extraure roques. 3. R. M. Per a obtindre energia, per exemple, el carb. Per a la construcci, per exemple, el marbre. Per a usos industrials, per exemple, el petroli. Refor 11: Els minerals 1. Els minerals sn els materials de qu estan fetes les roques. Es diferencien de les roques en el fet que els minerals noms estan formats per un material. 2. R. M. Els minerals tenen formes diferents, per exemple, la pirita t forma regular. Els minerals poden tindre molta lluentor, per exemple, la pirita. La malaquita s un mineral de color verd. Els minerals tenen duresa quan sn difcils de ratllar. 3. Diamant. 4. Construir edificis F guix. Obtindre metalls F magnetita. Elaborar joies F diamant. Refor 12: El sl 1. R. G. 2. R. G.
Refor 13: Els ecosistemes 1. Ecosistemes
Medi fsic temperatura sl aigua
ssers vius plantes animals
2. En els ecosistemes trobem dos tipus de components: els ssers vius i el medi fsic. Els ecosistemes terrestres poden ser boscos, praderies o deserts. Els ecosistemes aqutics poden ser daigua dola o daigua salada. Refor 14: Les relacions en els ecosistemes 1. Relacions de competncia F Es produeixen quan dos ssers vius han de satisfer una mateixa necessitat. Relacions de cooperaci F Es produeixen perqu dos ssers vius sajuden i ambds sen beneficien. Relacions dalimentaci F Es produeixen perqu uns ssers vius salimenten daltres. 2. R. G. 3. Plantes F herba. Herbvors F zebra. Carnvors F lle. Refor 15: La conservaci dels ecosistemes 1. Contaminaci F Fum dels vehicles i fem. Desforestaci F Tala darbres. Sobreexplotaci F Utilitzaci excessiva dels recursos naturals. 2. Desforestaci, contaminaci i sobreexplotaci. 3. Un espai protegit s un ecosistema que les autoritats es comprometen a conservar en bon estat i evitar que es deterioren. Resposta lliure (R. L.).
77
Refor 16: La matria i les seues propietats 1. La matria s el que forma tots els objectes que ens envolten. El volum s la quantitat despai que ocupa un objecte. Els estats de la matria sn slid, lquid i gas. 2. Botella de llet: volum. Formatge: massa. 3. V, F, F. Els lquids tenen un volum fix, per la forma pot variar, perqu adopten la forma del recipient que els cont. Els gasos no tenen forma fixa ni volum fix, ja que sempre sadapten a la forma i el volum del recipient que els cont. Refor 17: Els canvis de la matria 1. La uni de dues substncies diferents s una mescla. Els canvis qumics es produeixen quan unes substncies es transformen en unes altres. Una combusti s una oxidaci molt rpida en qu es produeix molta calor. La mescla de dos metalls s un aliatge. 2. De slid a lquid: fusi. De lquid a gas: evaporaci. De gas a lquid: condensaci. De lquid a slid: solidificaci. Refor 18: Els materials 1. Materials naturals: fusta, cuir, granit. Materials artificials: formig, vidre, paper. 2. Transparncia. Resistncia. Flexibilitat. Fragilitat. Elasticitat. Lleugeresa. Refor 19: Les forces 1. A distncia; per contacte. A distncia; per contacte. 2. Les coses no cauen cap avall, sin que cauen en direcci cap al centre de la Terra. Aix es deu a la fora de gravetat, que s la fora que fa que els objectes siguen atrets per la Terra.
Refor 20: Lenergia 1. Lenergia s la causa dels canvis que es produeixen en lUnivers. Mecnica; qumica; calorfica; elctrica; nuclear; lluminosa. 2. Gasolina: qumica. Urani: nuclear. Llum: lluminosa. Vent: mecnica. Raigs: elctrica. Foc: calorfica. 3. Un cotxe usa energia qumica i produeix energia mecnica. Un flexo usa energia elctrica i produeix energia lluminosa. Una aspiradora usa energia elctrica i produeix energia mecnica. Refor 21: Ls de lenergia 1. Fonts denergia renovables: Sol, vent, llenya. Fonts denergia no renovables: carb, petroli, urani. Les fonts denergia renovables sn les que no sesgoten usant-les, mentre que les fonts denergia no renovables sn les que sesgoten usant-les. 2. Central trmica carb, gas natural i gasoil. Central hidroelctrica energia de laigua en caure. Central elica energia del vent. Central nuclear energia de lurani. Refor 22: La llum i la seua propagaci 1. La llum es propaga en totes direccions, en lnia recta i a una velocitat molt alta. 2. R. G. 3. Reflexi. El fenomen s la reflexi de la llum perqu es veu com la llum xoca contra un objecte opac (el llibre), rebota i arriba fins als ulls de la xiqueta. Refor 23: La llum i els colors 1. Blanca. Bsics. Reflecteixen. Absorbeixen. 2. Veiem la llima de color groc perqu absorbeix
78
la llum de tots els colors excepte la llum de color groc, que s la que reflecteix. Refor 24: Municipis i comarques 1. Municipi. Cap comarcal. Comarca. 2. s una comarca de muntanya, perqu el tipus de paisatge en qu es troba s de muntanya. El cap comarcal s la B, perqu s el municipi millor comunicat. Aquesta comarca est formada per quatre municipis. Refor 25: Les comunitats autnomes i les provncies 1. R. G. Refor 26: El territori de la Comunitat Valenciana 1. R. L. Refor 27: Els paisatges dinterior 1. R. G.
2. R. G. 3. Ov. Altura. Mineria. Fusta. 4. R. L. Refor 33: El treball: el sector secundari 1. Matries primeres. Productes elaborats. Secundari. Construcci. 2. Artesania; construcci; indstria. 3. Indstries bsiques: acer, ciment. Indstries de consum: conserves, medicaments. Indstries tecnolgiques: ordinadors, consoles de joc. Refor 34: El treball: el sector terciari 1. Comer. 2. R. L. 3. R. L. Refor 35: Lorganitzaci de lestat
Refor 28: Rius, llacs i pantans 1. R. G. Refor 29: Els paisatges de costa 1. R. G. Refor 30: La poblaci 1. Padr. Cens. 2. Lesquema i el dibuix correctes sn els primers. Refor 31: Les tradicions i les festes 1. Les tradicions sn els costums que hem rebut dels nostres avantpassats. Els plats tpics dun lloc o duna regi en formen la gastronomia. 2. R. L. Refor 32: El treball: el sector primari 1. El sector primari comprn treballs que obtenen productes de la naturalesa. Per exemple, agricultura, ramaderia, pesca o mineria.
1. Constituci. Referndum. Drets. Deures. Institucions. Parlament. 2. Constituci. Generals. Referndum. Electoral. Democrtic. Municipals. Refor 36: La participaci ciutadana 1. Deure. Dret. Dret. Dret. Deure. 2. Dret a expressar lliurement les nostres idees. Dret a votar. Dret a la igualtat.
79
3. Les normes de convivncia consisteixen en una srie de drets i deures basats en el respecte cap als altres. Refor 37: Les institucions autonmiques 1. Corts Valencianes; Estatut; Consell. Estatut. Consell. Corts Valencianes. 2. President dirigeix el Consell. Consellers i conselleres socupen de les diferents rees de govern. 3. Els diputats de les Corts Valencianes sn elegits pels ciutadans de la Comunitat. Refor 38: En els temps dels primers ssers humans 1. Els primers ssers humans vivien en coves o en cabanyes. Sestablien prop dun riu. Salimentaven amb animals i plantes. Es desplaaven a peu. Carregaven les seues pertinences damunt les espatles. Decoraven els habitatges amb pintures danimals. Refor 39: En els temps dels romans 1. Domus 1. Insula 4. Calada 3. Port 2. Amfiteatre 7. Temple 5. Terma 6. Refor 40: En els temps dels cavallers 1. Cavallers. Castells. Camperols. Carros. Vaixells. Esglsies. Refor 41: En els temps dels navegants 1. R. G. 2. Brixola. Comps. Mapa. Caravella.
Perqu es van perfeccionar instruments i

vaixells amb els quals la navegaci era ms rpida i segura. Refor 42: En els temps de les primeres fbriques 1. Fa uns 200 anys, els tallers artesans van ser substituts per grans fbriques. Els barris obrers tenien carrers estrets sense asfaltar. Fa 200 anys sinvent la mquina de vapor. 2. Ferrocarril. Telfon. Bombeta. Rdio. Aspirina. Raigs X. Refor 43: En el nostre temps 1. R. L. 2. R. L. Ampliaci 1 1. De les condicions necessries per a romandre davall de laigua. 2. R. M. Les persones necessitem un equipament especial per a romandre davall de laigua perqu el nostre aparell respiratori no est preparat per a prendre loxigen de laigua. 3. 5. Vestit de neopr. 1. Escarpins. 6. Regulador. 7. Ulleres. 2. Aletes. 4. Cintur de ploms. 3. Botella daire. 4. R. M. Perqu els peixos respiren per brnquies, amb les quals poden obtindre loxigen de laigua. Ampliaci 2 1. En lantic Egipte. Procedeix de la ciutat alemanya dHamburg. Lhamburguesa en el segle XIV era un filet de carn picada entre dues llesques de pa. A travs dAnglaterra. Genguis Khan era un emperador mongol. 2. El pa de lhamburguesa t hidrats de carboni.
80
El filet de lhamburguesa t greixos i protenes. Lencisam, la tomaca i la ceba tenen vitamines, minerals i fibra. 3. Monglia, Alemanya, Egipte. Rssia, Regne Unit, Estats Units. Ampliaci 3 1. El text parla de ls de les plantes amb fins medicinals. De les plantes sobtenen aliments, fusta, cordes, tints, medecines La substncia amb qu es prepara laspirina sextrau de lescora del salze. El salze s un arbre de fulla perenne. 2. 1. Camamilla. 2. Ortiga. 3. Tilla. 4. Eucaliptus. 5. Farigola. 3. Herba, per exemple, camamilla. Arbust, per exemple, farigola. Arbre, per exemple, eucaliptus. Ampliaci 4 1. Els fssils sn restes danimals i plantes que visqueren a la Terra fa milions danys i que shan conservat incrustats a les roques. Un paleontleg estudia els fssils dssers vius del passat. Una icnita s una roca en la qual sha quedat impresa la petjada dun dinosaure. A Espanya shan trobat icnites a diverses localitats de la comunitat autnoma de La Rioja i de les provncies de Terol i de Sria. 2. 3, 2, 1, 4. 3. R. G. Ampliaci 5 1. Els parcs nacionals sn rees naturals que presenten un ecosistema o diversos molt poc alterats per lacci de lsser hum i on les espcies animals i vegetals ofereixen un inters especial. Als Estats Units. El de Las Montaas de Covadonga, actual parc nacional dels Picos de Europa. 2. R. L.
3. R. L. 4. R. L. Ampliaci 6 1. El text parla sobre el plstic: els usos que t i els tipus que nhi ha. Per exemple: poliestir, poliestir expandit, baquelita, cautx o nil. Amb cada un daquests tipus de plstic es poden fabricar diversos objectes que sn habituals en la nostra vida, com bosses, embalatges, nanses, pneumtics o peces txtils. Per com que el plstic no s biodegradable, s necessari depositar en contenidors especials els objectes de plstic que no utilitzem. 2. Biodegradable s lobjecte o substncia que es descompon de forma natural i es reintegra al medi ambient en un perode que no supera els 30 dies. Per contra, els no biodegradables, sn aquells que no es reintegren a lambient de manera natural i tarden molt de temps a fer-ho. Per exemple: la corfa dun pltan tarda de 2 a 10 dies a descompondres de forma natural i un bric tarda 5 anys. 3. R. L. 4. Telfon baquelita. Suro poliestir expandit. Pneumtic cautx. Calcetins nil. 5. R. L. Ampliaci 7 1. Les mquines per a funcionar necessiten energia. Un mbil perpetu s una mquina que una vegada posada en funcionament no necessita energia per a seguir funcionant. 2. Aquest quadre el va pintar M. Escher. El va pintar el 1961. Sanomena Cascada. R. M. Es titula aix perqu en el quadre es pot observar, prcticament al centre, una cascada daigua. 3. R. M. Si shaguera inventat un mbil perpetu que no necessitara energia per a funcionar, no necessitarem fonts denergia como el petroli, el gas, el carb Per la qual cosa tampoc hi hauria contaminaci.
81
i no estarem tan preocupats pels efectes del canvi climtic. 4. R. G. 5. R. M. Aquesta mquina s una roda dentada i funciona com una espcie de nria movent laigua perqu circule contnuament per la canalitzaci. 6. Lavi necessita gasolina; la taula de windsurf necessita vent; la bicicleta necessita lenergia del mateix ciclista; i el tren necessita electricitat. El gas i lelectricitat sn contaminants; el vent i lenergia del ciclista no sn contaminants. Renovables: el vent i lenergia del ciclista. No renovables: la gasolina i lelectricitat. Ampliaci 8 1. Lombra s la zona fosca que apareix quan la llum xoca amb un cos opac. Perqu la llum es propaga en lnia recta. Les ombres es deformen en funci de langle que formen la llum i el cos opac: lombra es fa ms allargada si langle s major, i es redueix si langle s menor. 2. R. G. 3. R. G. 4. No. Els objectes transparents no poden tindre ombra ja que aquesta es forma quan la llum xoca amb un objecte, per aquest objecte ha de ser opac. Si lobjecte s transparent la llum el travessa i no shi forma lombra. Ampliaci 9 1. Les coordenades geogrfiques sn un sistema de lnies horitzontals i verticals que sutilitzen per a localitzar punts geogrfics. Els meridians sn les lnies verticals que passen pels pols. La latitud s la distncia entre qualsevol punt del planeta i lEquador. 2. R. G.
3.
Punt A B C D
Hemisferi Sud Nord Nord Sud
Latitud Sud Nord Nord Sud
Longitud Oest Est Oest Est
Ampliaci 10 1. R. G. 2. R. M. Ledesma, Alba de Tormes, Salamanca, Bjar. Duero, Tormes, Cuerpo de Hombre. Zamora, Valladolid, vila, Cceres. Portugal. 3. Entre Salamanca i Cceres hi ha 212 km. Entre Salamanca i vila hi ha 94 km. Entre vila i Valladolid hi ha 160 km. Entre Cceres i Zamora hi ha 277 km. Entre Zamora i Valladolid hi ha 89 km. La ciutat ms prop de Salamanca s Zamora. La ciutat ms lluny de Salamanca s Cceres. Ampliaci 11 1. La poblaci mundial ha augmentat en els ltims cinquanta anys perqu sha produt un major nombre de naixements i un menor nombre de defuncions. El continent menys poblat s lAntrtida. El pas ms poblat del mn s Xina. 2. R. G. 3. 216.000 365 78.840.000. 4. 1. Cens. 2. Natalitat. 3. Xina. 4. Brasil. 5. Oceania. 6. Mortalitat. Ampliaci 12 1. LOIT s lOrganitzaci Internacional del Treball. LOIT es va fundar l11 dabril de 1919. LOIT t la seu a Ginebra (Sussa). Els fins de lOIT sn la millora de les condicions dels treballadors a tot el mn.
82
2. Organitzaci de les Nacions Unides (ONU): promoure el respecte dels drets humans al mn. Fons de les Nacions Unides per a la Infncia (UNICEF): garantir el compliment dels drets de la infncia. Organitzaci Mundial de la Salut (OMS): collaborar en el desenvolupament sanitari en el mn. Organitzaci de les Nacions per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO): elevar el nivell de nutrici en el mn a travs de lagricultura. Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO): impulsar la pau en el mn mitjanant leducaci, la cultura, les cincies i la comunicaci. 3. FAO; UNICEF; OIT; OMS; UNESCO. 4. R. L. Ampliaci 13 1. Als Estats Units. En el segle XIX. Els drets i deures dels ciutadans. A Cadis. Ferran VII. Dos anys. 2. R. G.
3. R. M. Perqu aquest dia se celebra que tots tenim una Constituci, en la qual es recullen els drets i deures de tots els espanyols, independentment de quin siga el sexe, la raa, la religi Ampliaci 14 1. Les calades romanes sassemblen a les carreteres. Les calades romanes unien les regions i ciutats ms importants de lImperi Rom. Les calades romanes es van construir, en un principi, per al desplaament de lexrcit. 2. R. G. 3. R. G. Ampliaci 15 1. En el segle XVIII. James Watt. A Anglaterra, perqu Watt era angls. 2. La mquina de vapor aprofitava lenergia que hi ha en el vapor daigua que saconseguia cremant carb. Amb el vapor daigua que sobtenia es podia moure una roda a un ritme continu. 3. R. M. Perqu en aquesta poca es van realitzar descobriments i invents, com la mquina de Watt, que facilitaren la installaci de fbriques. 4. R. L.
83
Les plantes
Nom Data
PARTS DE LA PLANTA
85
La fulla
Nom Data
PARTS DE LA FULLA
CLASSES DE FULLES
Segons la vora
Segons la forma
86
La flor
Nom Data
PARTS DE LA FLOR
87

Fichas Medi 4º

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fichas Medi 4º

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4

Coneixement del medi

CP: 915994 Depsit legal:

La digesti i laparell digestiu

3. Completa lesquema de laparell digestiu.

estmac boca intest anus

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Laire que prenem per la arriba als

3. Completa lesquema de laparell respiratori.

nas trquea bronquis pulmons

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els hbits saludables

1. Per qu s convenient adquirir hbits saludables? Contesta.

2. Encercla els que sn hbits saludables.

3. Per qu s important dormir b? Explica-ho.

4. Observa els dibuixos i marca la postura correcta.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els aliments i els nutrients

1. Completa. Els g Les p Les v La f i els h de c ens aporten energia.

sn necessries per a crixer adequadament. i els m sn necessaris per a estar sans.

ajuda perqu laparell digestiu funcione correctament.

vitamines hidrats de carboni

1. Com ha de ser una dieta saludable? Pensa i explica-ho.

2. Observa la roda dels aliments.

Ara, encercla laliment ms saludable de cada parella.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Les parts de la planta

Part de la planta que est soterrada.

Com s la tija daquesta planta: llenyosa o herbcia? Per qu?

3. Observa el dibuix i escriu el nom de les parts de la fulla.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La nutrici de les plantes

1. Qu necessiten les plantes? Completa el dibuix. l d de c

2. Qu produeixen les plantes? Completa el dibuix.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La reproducci de les plantes

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Lloc don sextrauen les roques.

Excavaci feta amb molta profunditat per extraure roques.

3. Escriu tres utilitats de les roques i posan un exemple de cada una.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Explica qu s un mineral i en qu es diferencia duna roca.

La roca comena a trencar-se per lacci de la pluja, les gelades i el vent.

Les arrels de les plantes ajuden a trencar les roques.

Els trossos menuts de roca es mesclen amb lhumus i es forma el sl.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Completa lesquema. plantes temperatura sl Ecosistemes aigua animals

Les relacions en els ecosistemes

Es produeixen perqu uns ssers vius salimenten duns altres.

Es produeixen quan dos ssers vius sajuden i ambds sen beneficien.

2. Completa la cadena alimentria amb fletxes.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La conservaci dels ecosistemes

3. Contesta. Qu s un espai protegit?

Hi ha algun espai protegit a la Comunitat Valenciana? Quin?

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La matria i les seues propietats

Quins sn els tres estats de la matria?

2. Relaciona cada mesura amb la propietat de la matria corresponent. massa volum

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els canvis de la matria

Una combusti/mescla s una oxidaci molt rpida en qu es produeix molta calor.