1

ANLISI, CONSOLIDACI i REFOR DESTRUCTURES EXISTENTS

Consultes: - Presencials: Dijous, 15:15h - 20:00h
- Internet: ATENEA o c/e: jordi.payola@upc.edu
CAP. 8
CAPTOL 1: PLANTEJ AMENTS BSICS A CONSIDERAR I MATERIALS PREEXISTENTS
CAPTOL 5: TCNIQUES DE REFOR DE PILARS
CAPTOL 6: TCNIQUES DE REFOR DE J SSERES
CAPTOL 7: TCNIQUES DE REFOR DE FORJ ATS
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
CAPTOL 10: INTERVENCIONS PROVISIONALS PER ASSEGURAR LESTABILITAT EN LOBRA
CONTINGUTS DEL CURS
CAPTOL 3: TCNIQUES DE REFOR DE FONAMENTACIONS
CAPTOL 4: OPERACIONS DE CONSOLIDACI DE MURS FRACTURATS
CAPTOL 2: INTERPRETACI DEL CONJ UNT DELEMENTS ESTRUCTURALS I TIPOLOGIES
CAPTOL 9: TCNIQUES DESTINTOLAMENT DELEMENTS VERTICALS PORTANTS
2
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.1. INTRODUCCI
8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS
8.3. INTERVENCI EN UN ARC, VOLTA, CPULA O CLOSCA. CASOS I MOTIUS
8.4. LA REPARACI DE VOLTES I CPULES. CONSOLIDACI
8.5. REFOR MITJANANT TIRANTS O CINTURONS
8.6. REFOR MITJANANT PRECOMPRESSI
8.7. REFOR PER ADDICI DE MATERIAL
8.8. REFOR PER ADDICI DE FORMIG
8.9. TCNIQUES DE SUBSTITUCI FUNCIONAL DUNA VOLTA O CPULA.
8.10. NOVES TENDNCIES DE REFOR PER ADDICI DE FORMIG: HRF
8.11. ELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA. EXEMPLES ICNICS
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.1. INTRODUCCI
Es diu que una estructura treballa "per la forma quan el traat dels seus elements, les seves
proporcions geomtriques, la seva configuraci espacial i els seus mecanismes de
descrrega tenen per finalitat minimitzar els esforos flectors i tallants en ells, potenciant que
treballin sempre a esforos axils, ja siguin de compressi, ja de tracci.
Es tracta daconseguir que a totes les seccions de qualsevol dels elements que formen lEstructura
i que ocasionalment poden sofrir una sollicitaci de flexocompressi- les excentricitats dels
punts daplicaci de les lnies de descrrega siguin mnimes. Per evitar la presncia desforos
tallants, les direccions principals dels punts de cada una daquestes seccions hauran de coincidir,
de la manera ms ajustada possible, amb la geometria de la seva directriu longitudinal.
En el pitjor dels casos, per a la ms desfavorable de les
hiptesi de crrega de lEstructura, la resultant a cada
secci no deuria quedar fora del nucli central de la
mateixa. Cal recordar que el nucli central duna secci s
el lloc geomtric dels punts daquesta secci que tenen
com a propietat que, si la resultant actua sobre ells, tota la
secci queda comprimida, desapareixent les tensions de
tracci que afavoreixen laparici de fissures amb
separaci de llavis i, amb elles, la degradaci de lelement.
3
Principis de la teoria de la inversi:
Per comprendre aquesta teoria s convenient recordar els mecanismes que guien les relacions dinversi entre la
geometria dels esforos axials purs, i, per aquesta ra, conv remuntar-se a la font daquesta metodologia:
Coincidint amb el perode (1674) en qu formulava la seva famosa llei de proporcionalitat entre les tensions i les
deformacions, langls Robert Hooke realitzava tamb uns interessants experiments respecte a la forma de resoldre
un arc, les conclusions dels quals es poden sintetitzar en que ... La millor forma de traar-lo s la que resultaria
dinvertir la catenria dun fil flexible. Pocs anys desprs, aquest principi fou ampliat per David Gregory (1697)
amb la constataci de que ...les forces cap a linterior als extrems de la cadena, sn les mateixes que als extrems de
larc empenten cap a fora. La catenria invertida resultant dels anteriors experiments era coneguda com corba
dequilibri de larc .
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.1. INTRODUCCI
Aquesta propietat geomtrica t una relaci evident amb els "polgons funiculars" que, en un cas elemental, es
formen en penjar crregues puntuals dun fil flexible. La inversi daquestes geometries funiculars proporciona les
pautes per projectar "per la forma amb compressions axils, proposant formes basades en traats antifuniculars,
resultants de la inversi daquells. A un nivell bastant elemental, poden plantejar-se relacions evidents entre el traat
dels polgons funiculars i el dibuix dels diagrames de moments flectors duna barra sotmesa a crregues puntuals.
Aquesta metodologia va ser utilitzada per grans mestres de larquitectura del segle XX. Antoni Gaud es va aprofitar,
durant tota la seva vida, de les tcniques derivades de la inversi catenrica i de laplicaci dels polgons funiculars
per escometre la geometria dels seus projectes. Dieste, Isler o Frei Otto, tamb la utilitzaran als seus projectes.
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.1. INTRODUCCI
El principal avantatge de la teoria de inversi aplicada a les estructures, s
que per un estat de crregues concret i invariable, s molt senzill trobar
la forma que possibiliti que lestructura final treballi a esfor de compressi
pur, utilitzant per construir-la el mnim material possible, ja que aquest
estar perfectament optimitzat degut lexistncia nicament de les tensions
favorables de compressi, permetent, a ms, junts constructius molt
elementals si es disposen perpendiculars a la lnia de pressions.
Avantatges i Inconvenients de la teoria de la inversi:
A
V
A
N
T
A
T
G
E
S
I
N
C
O
N
V
E
N
I
E
N
T
S
El principal inconvenient de la teoria de inversi s que noms s aplicable per un
nic estat de crregues concret i invariable, de manera que una estructura que
ha estat dissenyada per una estat de crregues determinat ser molt sensible a
qualsevol canvi en les crregues aplicades i molt probablement funcionar
malament, tenint grans deformacions, vibracions, i fins i tot arribar en alguns punts
de lestructura a nivells tensionals que el propi material no sigui capa de suportar,
degut a laparici de moments flectors no esperats.
En aquestes estructures s imprescindible comprovar alternances de crregues,
i possibles variacions de les mateixes, aix com les possibles crregues
puntuals que shi puguin donar.
Aix comportar un regruix general de lestructura, sigui quin sigui el material, o
aparici de nervadures en elements superficials, per fer que les possibles lnies de
pressions degudes als diferents estats de crregues es puguin donar dins del
propi element, i a poder ser, dins del ter central de la secci resultant per evitar
laparici de moments flectors.
4
Observacions bsiques: ARCS i VOLTES
- Els problemes dels arcs i voltes no solen ser de resistncia, sin destabilitat. Aquesta contingncia es resol
donant-li a larc lespessor suficient perqu les seves possibles lnies de descrrega corresponents a les diferents
posicions de la crrega- quedin sempre contingudes en les seves seccions.
- Una forma ptima de reduir les empentes s apuntant la clau.
- La desconfiana popular, cap els elements estructurals que no treballessin a compressi, genera solucions com:
- Els arcs poden patir inestabilitats per pandeig, ja que el seu treballen a compressi.
- Laparici de fissures en els arcs no s indicativa dun mal comportament, ni pressuposa,
en principi, risc de collapse. Els mecanismes de trencament dun arc sn complexos, per,
en lnies generals, es considera que un arc amb tres rtules no ofereix perill. La formaci
duna quarta rtula inicia una situaci dinestabilitat fatal per larc.
- Laparici de tensors inferiors en els arcs posa de manifest lexistncia dempentes que no
poden ser contrarestades
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS Observacions bsiques: ARCS, VOLTES i CPULES
VENT
CRREGA GRAVITATRIA
Deformada Deformada
Diagrama MF Diagrama MF
T
T
T
T
T
Crregues
trmiques
Geometria habitual
Arcs obra nova
Arc triarticulat
T T
5
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS
1. Compressions en excs augment de crrega
2. Fissuraci horitzontal (traccions sup.) inestabilitats o mala geometria
3. Fissuraci horitzontal (traccions inf.) desplaament suport
4. Fissuraci vertical (traccions) desplaament suport
Inestabilitat per
crrega puntual
excntrica
Inestabilitat de
forma per mala
geometria
Desplaament
suport cpules
Observacions bsiques: CPULES
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.3. INTERVENCI EN UN ARC, VOLTA, CPULA O CLOSCA. CASOS I MOTIUS
Senumeren les raons que normalment condicionen ladopci de mesures de millora dun element que treballi per la
forma. Sagrupen segons set conceptes, que poden conduir lanalista a escometre la realitzaci dun refor:
I. Per increment de la crrega de clcul:
a) Per increment de la sobrecarrega ds, causat per un canvi ds funcional
b) Per necessitat de incrementar el pes propi dels paviments o envans
c) Per un possible augment significatiu de la crrega de lelement, si aquest s
sotms a una operaci de refor
d) Per rebre, a travs dels envans i parets de tancament de la planta
immediatament superior, un increment de crrega per lacumulaci de
sobrecarregues de les plantes superiors
II. Per la necessitat dadaptaci de ledifici a diverses Normatives dobligada
aplicaci:
e) Per adaptar els estats de carregues a una Normativa ms exigent al respecte
f ) Per adaptar-se a les disposicions que el cos de Bombers imposi en cada
moment per millorar lestabilitat al foc de lestructura en cas de incendi
III. Per deficincies del material de lelement:
g) Per una deficient qualitat resistent del material que el configura, ja sigui dorigen, ja introduda o activada
posteriorment
h) Per una corrosi excessiva en el cas delements metllics
i ) Per defectes a les resines duni que puguin incidir negativament en la configuraci fibrosa, en el cas de fusta
laminada
j ) Per estar el material afectat per agents externs agressius, com insectes i fongs a la fusta, o per presncia de
materials que ataquen la prpia configuraci qumica del material
k) Per presentar fissuraci excessiva amb indicis de degradaci del formig o les barres en jsseres formig armat
6
IV. Per un clcul previ incorrecte de lestructura.
l) Per manca darmadura suficient, o per estar aquesta mal organitzada
o amb recobriments insuficients, en el cas de bigues de formig armat.
Ha de vigilar-se, de manera especial, la disposici dels estreps
m) Per manca de rigidesa que pugui implicar una fletxa excessiva que
comporti la formaci darcs de descrrega
V. Per manipulaci de la geometria de ledifici.
n) Per eliminaci o desplaament dun pilar, que impliqui una
reorganitzaci de crregues sobre lelement en qesti.
o) Per acomodar-se a noves situacions estructurals causades per la
manipulaci de zones prximes de lestructura, especialment per
obertura de forats que puguin afectar lestabilitat i rigideses dels seus
suports.
p) Per eliminaci dun forjat immediatament inferior o superior, amb les
corresponents bigues, que podria implicar una alteraci al descens de
crregues i lnies de pressi de lelement
q) Per una possible necessitat funcional que exigeixi una reducci
geomtrica de la secci de lelement. Aquesta situaci s poc habitual,
per no s descartable (entrada maquinria, sortides demergncia...)
r) Per mantenir la capacitat resistent en el cas que el pilar hagi de ser
funcionalment travessat per algun conducte o pilar, en casos de
rehabilitaci.
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.3. INTERVENCI EN UN ARC, VOLTA, CPULA O CLOSCA. CASOS I MOTIUS
VII. Per causes alienes a la prpia estructura:
u) Per la presncia de smptomes que detecten possibles assentaments diferencials de la fonamentaci que
afecten la distribuci dels esforos en bigues i pilars
v) Per haver sofert alguna situaci accidental (incendi, impacte,) que hagi suposat un dany important. Donada
la gran varietat de les causes i de les respostes donades per lestructura, lanlisi posterior a laccident pot ser
summament complex i pot fer aconsellable la participaci dalgun laboratori expert que ajudi a lanalista en la
seva decisi.
x) Per evitar lefecte perjudicial de determinades condicions ambientals sobrevingudes o demmagatzemament
de productes agressius, en una situaci determinada de canvi ds. Els canvis ds o dactivitat dels locals
comercials o industrials deurien ser sempre comunicats a tcnics experts que decidissin sobre la necessitat de
protegir els elements estructurals en el supsit de que la nova activitat pogus perjudicar la seva integritat.
VI. Per conservar la seguretat davant de fenmens
possibles de inestabilitat:
s) Per evitar lavan duna possible inestabilitat per prdua de
forma
t) Per haver sigut afectada un perfil metllic per laparici
dalguna abonyegadura local, ja sigui de lnima o de lala
comprimida. Aquest comportament, que podria no haver-se
manifestat en tota la vida anterior a un moment determinat,
podria ser degut a un increment ocasional de la sollicitaci
de lelement
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.3. INTERVENCI EN UN ARC, VOLTA, CPULA O CLOSCA. CASOS I MOTIUS
7
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.4. LA REPARACI DE VOLTES I CPULES. CONSOLIDACI
Caracterstiques:
No substituci funcional: refor a tracci superior
No augment secci: no disminuci estat tensional
Monolitisme relatiu: millora, per, el comportament
original
Consolidaci a sentiment
No es comproven les preexistncies
Bona uni amb preexistncies
No admet augment de crregues
Reforos econmicament elevats, per rpida aplicaci
Noves tendncies consolidaci: Entramat dacer o
polmers, i morters sinttics amb fibres i resines.
Com ja hem vist, les estructures laminars que treballen per la forma sn habitualment molt sensibles a qualsevol
canvi en les crregues aplicades, aplicacions de crregues puntuals, prdua de rigidesa dels suports...
s per aquest motiu que al mercat hi ha gran quantitat de productes que tendeixen a solucionar parcialment
aquestes deficincies. Acostumen a ser productes dltima tecnologia, de bonssimes prestacions i amb productes
dadherncia qumica amb els elements existents.
Habitualment es basen en lavaluaci qualitativa i sempren en elements sobre els que no han variat les crregues,
ja que normalment no es dimensiona el refor que shi colloca.
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.5. REFOR MITJANANT TIRANTS O CINTURONS
Com ja hem vist en la teoria bsica del teorema de la inversi, tota
estructura que treballa per la forma necessita, als seus punts de suport,
una reacci amb una component horitzontal que segons sigui la seva
geometria pot arribar a ser important.
Reaccions en
fonaments
Reaccions
compensades
s de
contraforts
s de tirants
Les formes com histricament shan compensat aquestes components
horitzontals sn molt variades, per sn en els casos darc, volta o cpula
nics on aquestes components poden representar una patologia ms
important.
Habitualment la manera ms simple i senzilla dintervenir en un cas com
aquest, s el datirantar interiorment recollint aquesta component, parant
especial atenci en la uni exterior amb lelement existent.
Arcs i voltes
Refor amb
tirants
Desplaaments
suports
8
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.5. REFOR MITJANANT TIRANTS O CINTURONS
Anell metllic de la Catedral
de Barcelona (s.XIX)
Una segona situaci, amb una repercussi patolgica superior, esdev freqentment quan el suport perimetral de la
cpula no s suficientment rgid per garantir la indeformabilitat en planta de la circumferncia de base, com a
conseqncia de la seva incapacitat per suportar les components horitzontals de la lnia dempentes sobre el pla
darrencada. Un augment del dimetre del pla horitzontal darrencada comportar laparici inevitable de forces de
tracci horitzontals dirigides segons la seva prpia circumferncia.
Cpules
La cpula no disposa, habitualment, de mecanismes resistents per absorbir tals forces de tracci, produint-se
laparici desquerdes verticals, que poden ser duna certa intensitat, seguint els meridians fins una certa altura. El
trencament de la cpula sha produt en grills i, sense que aix pressuposi un collapse prxim, comena un procs
degradador i que pot danyar sensiblement la qualitat de la construcci, fent -se necessria una primera intervenci
destabilitzaci, ja sigui sobre la prpia cpula, ja sobre els suports que la reben.
Compressi
Tracci
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.6. REFOR MITJANANT PRECOMPRESSI
Hi ha arcs, voltes, cpules o closques, en qu si la seva geometria no ha estat
ben traada sn, molt susceptibles a tenir inestabilitats i perdre la seva
forma original, tendint a obrir-se als seus extrems. Sn molt propenses arcs i
voltes circulars (de can), ja que no segueixen la teoria de la inversi.
El fet que lesfor daxial de compressi sigui predominant en aquest tipus de construccions fa que sigui habitual
veure elements que treballen per la forma construts amb materials que no tenen capacitat a tracci, com poden
ser les fbriques de ma cermic o, fins i tot, la mamposteria.
Aquest tipus de construccions sn, encara ms sensibles, sobretot, davant
crregues puntuals, ja que la mxima resistncia transversal que pot oferir
lelement s deguda al fregament entre les diferents peces, de manera que si
les crregues longitudinals (segueixen lnia de pressions) no sn suficients, la
crrega puntual pot arribar a desencaixar alguna de les peces de la fbrica.
Aquest, comporta una nova forma i un reequilibri esttic de lelement. s
precisament per evitar aquestes situacions, que sovint s bona estratgia que
lanalista apliqui una precompressi, situant crregues a les parts extremes
dels elements, per tal de tenir, una component de reacci horitzontal, que
comprimir les seves seccions, reduint les possibles traccions i
inestabilitats, cas molt similar al dels pinacles i arcs-botants al Gtic.
9
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.7. REFOR PER ADDICI DE MATERIAL
Una de les tcniques ms habituals en el refor de voltes i cpules s el demprar el mateix sistema constructiu
que es va utilitzar originalment.
Pot semblar que lorigen daquesta tendncia s merament un motiu histrico-romntic, per t un fonament de
comportament estructural molt important. Es tracta de fer treballar plegats la secci existent amb la nova
aportada, que es complementaran b, si els materials de nova aportaci sn suficientment similars als existents.
El motiu principal s perqu tindran un Mdul de Young molt similar, de
manera que les deformacions seran molt compatibles, i les tensions es
repartiran homogniament en tota la secci.
Aquest tipus de solucions constructives tenen quatre grans avantatges:
1. En tenir ms secci (ms rea), les tensions tendiran a reduir-se. Es
altament probable dependr de la geometria de lelement i del refor-
que pugui admetre un augment de les crregues aplicades.
2. En tenir una alada de secci major (ms altura), el seu ter central
tamb augmentar proporcionalment, admetent aix un ventall major
de possibilitats dalternances de crregues.
3. En situar ms massa, estarem augmentant el seu pes propi de forma
controlada, de manera que estarem aplicant, de forma indirecta, una
precompressi de la seva secci.
4. No necessita cap apuntalament ja que la incorporaci de crregues s
gradual i mnima per lestructura.
Estat inicial
Exemple volta cermica
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.8. REFOR PER ADDICI DE FORMIG
Refor ms habitual i generalitzat: Capa de formig
armat utilitzant les preexistncies com a encofrat perdut
Caracterstiques:
- Refor a sentiment: no es comprova la preexistncia
acuradament tot i que sinclou al clcul.
- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes mitj)
- Monolitisme: bon comportament davant sisme
- Capa de formig superior pot treballar a tracci
- Bon comportament a compressi: (poc armat) Arm. Bsica
- Clcul acurat del rasant
- Fase clcul, disseny i pressupost breu Posta en obra
complicada per letapa darmat.
- Necessitat dencofrats parcials dels elements verticals
- Manca general de recobriments i minoraci de durabilitat
- Posta en obra mitjana: fraguat del formig
Capa de formig armat
Una de les tcniques ms generalitzades en rehabilitaci estructural s el daplicar petites capes de formig armat,
connectat a les preexistncies. s una tipologia que, generalment, funciona b, per cal tenir precaucions.
Els principals motius que fan que sigui tan generalitzada la seva aplicaci, sn, per una banda, que s un sistema
constructiu molt conegut entre tots els constructors, i que el seu preu no s, a priori, elevat. Les preexistncies es
consideren sense fer-ne un estudi acurat: sen comprova el gruix i se li dna una capacitat perqu collabori.
Estructuralment ens trobem que en voltes de fbriques cermiques o de pedra, el seu Mdul de Young s
substancialment diferent, (no tant com amb lacer) per, com passa amb els pilars, si es connecta correctament la
preexistncia amb el refor, pot arribar a treballar mitjanament b com una secci mixta, tot i que dependr totalment
dels elements de connexi, que suporten les tensions rasant. Atenci recobriments en edificis monumentals.
Capa de formig
armat
NOTA: connectors
dacer galvanitzat o
inoxidable
10
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.9. TCNIQUES DE SUBSTITUCI FUNCIONAL DUNA VOLTA O CPULA.
Substituci funcional amb nou element de formig:
Llosa de formig armat
Caracterstiques:
- Llosa calculada: no es comprova la preexistncia
- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes alt)
- Monolitisme: bon comportament davant sisme
- Llosa de formig pot absorbir Moments Flectors
- Bon comportament a compressi: (poc armat) Arm. Bsica
- No cal clcul del rasant, lexistncia queda penjada
- Fase clcul, disseny i pressupost breu Posta en obra
complicada per letapa darmat.
- Necessitat dencofrats parcials dels elements verticals
- Manca general de recobriments i minoraci de durabilitat
- Posta en obra lenta: fraguat del formig
En projectes concrets, s possible que lelement a reforar estigui en molt males condicions, o tingui una geometries
molt mal traada que faci que el refor no sigui suficient, o hi hagi previst un gran augment de crregues, de manera
que es decideixi fer una substituci funcional de lelement. En aquests casos, es tindr en compte com a nica
estructura la de formig armat, que passar a ser una llosa amb doble armat, que utilitzar lelement existent com a
encofrat perdut (el formig pot ser projectat), i es connectaran noms amb la intenci de penjar literalment les
preexistncies de la nova llosa. Atenci recobriments en edificis monumentals, ja que ens augmentaran molt la
crrega i ens reduiran el bra mecnic.
En aquesta aplicaci en concret, no importar la diferncia de Mdul de Young entre els materials, ja que no
treballaran conjuntament. La nova llosa tendir a anar poc armada, i malgrat aix podr suportar moments flectors
en disposar de doble armat. Els gruixos mnims seran duns 18-20cm i suposaran una crrega duns 500kg/m
2
.
Llosa de formig armat
Llosa de formig
armat
NOTA: connectors
dacer galvanitzat o
inoxidable
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.9. TCNIQUES DE SUBSTITUCI FUNCIONAL DUNA VOLTA O CPULA.
Substituci funcional amb nou forjat lleuger:
Consolidaci de lelement i forjat independent
Caracterstiques:
- Consolidaci a sentiment: no es comprova la preexistncia
- Nou forjat de nova construcci (sense puntals ni sopandes)
- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes mitj-baix)
- Monolitisme relatiu: Ha millorat comportament davant sisme
- Facilitat constructiva general
- Posta en obra rpida
- Prdua dalada lliure en planta superior
- La preexistncia es queda les crregues de pes propi
- Altament recomanable que siguin independents i no es connectin
- Atenci: en no ser registrable shaur de preveure
comportament contra el foc de perfils i forjat collaborant
Una soluci molt habitual en la rehabilitaci estructural duna volta o cpula s la seva substituci funcional. Sovint hi
ha dos motius principals perqu aix sigui: augment considerable de les crregues i la mostra de patologies amb
les crregues que histricament han suportat (i que normalment no sn excessivament grans). Tamb s un motiu
suficient la facilitat que suposa no haver de comprovar les preexistncies ni fer cales destructives.
La substituci funcional doblant estructura de forjat s molt senzilla si arquitectnicament hi ha alada suficient en la
planta superior, i si no hi ha excessius inconvenients en els nivells de la planta en qu actuem.
Les niques precaucions que shan de tenir sn: consolidar b lelement que treballa per la forma, ja que molt
sovint ja no ser registrable; executar un sostre el ms lleuger possible per no alterar crregues de murs ni
fonaments; deixar un espai mnim perqu la deformaci del sostre no impliqui entrada en crrega de lelement
substitut funcionalment; i que aquest sostre es pugui executar sense puntals ni registres inferiors.
Nou forjat independent
Sostre dobra nova
Consolidaci
11
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.10. NOVES TENDENCIES DE REFOR PER ADDICI DE FORMIG: HRF
Nova aplicaci Refor amb HRF: Capa de formig
armat amb fibres i adaptant el Mdul de Young
(Form. Reforat amb Fibres)
Una de les tcniques sorgida de levoluci de la tendncia daplicar formig armat s
la de ls de HRF (Hormign Reforado con Fibras), que pretn conservar-ne els
avantatges i reduir-ne els inconvenients, sobretot els de posta en obra. Hi ha,
per, una enorme dificultat en la seva aplicaci, precisament pel desconeixement
daquesta tcnica i falta de tradici per part dels constructors.
Les principals caracterstiques tcniques sn que es pot reduir molt el gruix de
laplicaci, reduir la dosificaci de les fibres, projectar-lo directament sobre lelement
en qesti, i fins i tot adaptar el Mdul de Young s del nou formig al del material
preexistent de manera que shi adapti perfectament. A ms, es poden aplicar rids
lleugers, per reduir encara ms lefecte de lalta densitat del formig.
Caracterstiques:
- Refor precs, mnim: es comprova la preexistncia, el refor pot
arribar a ser 1,5cm de gruix mnim
- Comprovaci mnima murs i fonaments (poc pes)
- Monolitisme: bon comportament davant sisme
- Capa de formig superior pot treballar a tracci
- Bon comportament a compressi: (poc armat) arm. Bsica
- Clcul acurat del rasant
- Fase clcul, disseny i pressupost molt llarga Posta en obra
senzilla mitjanant projectat, millor orientaci de les fibres.
- No necessita encofrats parcials dels elements verticals. - No
necessita recobriments i t alta durabilitat
Capa de HRF
NOTA: connectors
dacer galvanitzat o
inoxidable
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.11. ELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA. EXEMPLES ICNICS
Cpula de Santa Maria di Fiori.
Florncia. Filippo Brunelleschi,
1418. 42m de dimetre
Restaurant. Xochimilco. Mxic.
Flix Candela, 1958.
Gruix closca <5cm
Mercado de Ganado. Pola de Siero.
Asturias. Ildefonso Snchez del Ro,
1972. Gruix closca 4cm+nervis
Pavell provisional. Manheim.
Alemanya. Frei Otto, 1975
Malla de fusta de 80m de llum
Fbrica Vapor Aymerich. Terrassa.
Llus Moncunill, 1909. Voltes a la
catalana de doble curvatura.
Fronton de Recoletos. Madrid.
Eduardo Torroja, 1935. Edifici
destrut durant la Guerra Civil
12
CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA
8.11. ELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA. EXEMPLES ICNICS
Sagrada famlia. Barcelona.
Antoni Gaud, 1882.
Baslica de 170m daltura.
Palazzo dello Sport. Roma. Itlia.
Pier Luigi Nervi, 1958.
Cpula de 100m de dimetre
Mercat de Porto Alegre. Brasil.
Eladio Dieste, 1972.
Cermica armada.
Tennishalle, Grenchen. Sussa.
Heinz Isler, 1978.
Ponte sul Basento. Potenza. Itlia.
Sergio Musmeci, 1967. Teoria de
la inversi amb formig armat
Teatre La Massa. Vilassar de Dalt.
Barcelona. Rafael Guastavino, 1880.
Cpula de 17m de dimetre i 3,5m de fletxa