ndex

Test: pots millorar en ortografia? Quin s el secret per tenir bona ortografia? Avaluaci prvia: el teu punt de partida Primer pas: qu s la memria visual? Segon pas: enfortir la teva memria visual Tercer pas: unir la memria visual a les paraules Quart pas: dominar el vocabulari ms habitual www.edudigital.es tajuda a aprendre el vocabulari El sistema dels quatre sobres Tcniques destudi tils El meu propi vocabulari Vocabulari ms habitual (1) Vocabulari ms habitual (2) Vocabulari ms habitual (3) Vocabulari ms habitual(4) Vocabulari ms habitual: balear Cinqu pas: estratgies de consolidaci Aprofitar el carrer

3 4 5 7 8

Aprendre ortografia tot llegint Dictat creuat per parelles La cpia Jocs de petit grup Jocs en gran grup La lectura Els contes Sis pas: reciclar el teu propi vocabulari Set pas: la normativa ms til Accentuaci I la direcci de laccent? Com saccentua la vocal o? Com saccentua la vocal e? Lapstrof Normes tils amb poques excepcions Vuit pas: avaluaci final Les 112 paraules que ms errors generen en catal Algunes paraules especfiques de ses Illes Balears Retallables

25 27 29 30 31 31 32

33 34 34 34 34 35 35 35 37 38 39 41

10 10 11 12 14 15 17 19 21 23 25 25

DOMINAR LORTOGRAFIA

Test: pots millorar en ortografia?

1 2 3 4 5 6

Llegeix un text qualsevol durant un minut i contesta: quantes paraules pots llegir correctament en un minut? Quan escrius habitualment, fas errades dortografia?

a. Menys de 50 b. Entre 51 i 70 c. Ms de 75 a. Cap o molt poques b. Les normals c. Bastants o moltes a. Ms igual b. Dacord c. S, mencantaria! a. Molt poca b. A vegades c. S, quan mho proposo a. No puc b. Limagino una mica c. Fcil: porta roba vermella i blava a. Ni idea b. Crec que s c. S, ho s amb seguretat

Vols escriure fent poques errades?

Tens constncia per treballar 20 minuts al dia?

Imagina en Superman. Com limagines?

Recorda el teu primer cognom. Sense escriurel, saps quina s la tercera lletra comenant a comptar pel final?

NOTA: Isi a la primera pregunta has contestat a, cal que llegeixis ms rpid abans de poder treure profit daquest quadern. Cada resposta a. val zero punts, cada resposta b. val un punt, i cada resposta c. val tres punts. D11 a 18 punts: aquest quadern et resultar molt til i millorars molt. De 5 a 10 punts: aquest quadern tanir b. De 0 a 4 punts: segurament no traurs profit daquest quadern.

Solucions:

DOMINAR LORTOGRAFIA

Quin s el secret per tenir bona ortografia?

Tenir bona ortografia sense esfor s fcil si en domines el secret. Totes les persones amb bona ortografia fan el mateix: aix s el que aprendrs en aquest quadern. Saps quin s aquest secret? Molt senzill: VEURE les lletres de les paraules a la teva ment. S. Totes les persones amb bona ortografia VEUEN al seu cap les paraules que volen escriure. El que fan s copiar les paraules que VEUEN a la seva ment!

HORA

En canvi, intentar escriure sense errades ortogrfiques, escoltant les lletres duna paraula una a una, NO funciona. Escoltar els sons porta a cometre errors perqu hi ha lletres que no sonen (com ara la H) o que sonen igual entre elles (com les lletres V i B). El so no ens ofereix cap pista segura per escriure les paraules. No segueixis aquesta estratgia. Si et dius les paraules per comprovar-ne lortografia sempre tequivocars. El que has de fer s aprendre a veure les paraules a la teva ment. Veure les lletres a la teva ment s tan fcil com recordar en Superman o el teu cognom: noms s qesti daprendren el truc i practicar. Aquest quadern tajudar a fer-ho. Quan dominis aquest secret, de manera automtica, la teva ortografia millorar moltssim. Aquest quadern tajudar a aconseguir-ho. Quan ho hagis aprs, escriure sense errades ser tan senzill com copiar del teu cap! A ms, un cop hagis fet aquest quadern, veurs com aprofites qualsevol treball ortogrfic que facis posteriorment. Thi animes? Doncs, endavant!

DOMINAR LORTOGRAFIA

Avaluaci prvia: el teu punt de partida

Amb aquest quadern, les teves errades ortogrfiques disminuiran entre un 50% i un 80%. Per comprovar-ho, farem una prova a linici del quadern i una altra al final.

Primera part de la prova: dictat de les paraules ms freqents

Demana a alg que et dicti 100 paraules a latzar de la pgina daquest quadern titulada Les paraules que ms errors generen en catal (pgina 38). Desprs demana-li que te les corregeixi. Si, quan et dicten la paraula, no tens total seguretat quant a la seva ortografia, NO lescriguis. Posa una ratlla en lloc seu. Aquest exercici serveix per veure el teu nivell inicial: si escrius sense estar-ne segur o segura, testars enganyant. No tamonis: en acabar aquest quadern haurs millorat molt. 1. 15. 29. 2. 16. 30. 3. 17. 31. 4. 5. 19. 33. 6. 20. 34. 7. 21. 35. 8. 10. 9. 23. 37. 24. 38. 22. 36. 18. 32.

11. 25. 39. 12. 26. 40. 13. 27. 41. 14. 28. 42.

Evaluacin previa: tu punto de partida

43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51.

62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70.

81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89.

52. 71. 90. 53. 72. 91. 54. 73. 92. 55. 74. 93. 56. 75. 94. 57. 76. 95. 58. 59. 60. 61. 77. 78. 79. 80. 96. 97. 98. 99.

100. Quantes paraules has escrit correctament? En quantes thas equivocat o no sabies? Aquest s el teu punt de partida pel que fa al vocabulari ms habitual.

Segona part de la prova: redacci lliure

Escriu una redacci de ms de 400 paraules (o recull diversos textos breus que hagis escrit i que sumin aquesta quantitat de paraules) sense consultar el diccionari, copiar o preguntar sobre la seva ortografia. Daquesta manera, quan tel corregeixin, sabrs el teu nivell ortogrfic actual. Pots fer-ho en un quadern a part. Per conixer el tant per cent derrades ortogrfiques, fes la segent operaci: (Nombre derrades x 100) Nombre de paraules escrites

% derrades ortogrfiques

Quin tant per cent derrades ortogrfiques tens ara? nims! Ja veurs que, quan acabis, haurs millorat molt!
6

DOMINAR LORTOGRAFIA

Primer pas: qu s la memria visual?

Quan recordem marques, personatges de pellcules o similars, fem servir la memria visual. Per exemple, pots recordar laspecte de Tintn, de Mickey Mouse o el logotip duna marca prou b per dibuixar-lo en el requadre?

Per dibuixar-lo, has fet servir la memria visual. A la vida quotidiana usem moltes vegades la memria visual sense adonar-nos-en. Ara anem a utilitzar la memria visual de forma conscient per tal de millorar en ortografia. Ho farem en set passos al llarg daquest quadern: Primer: enfortirem la teva memria visual.

Segon: unirem la teva memria visual a lortografia. molt.

Tercer: aprendrs les paraules que ms errades generen i aix els teus textos milloraran Quart: texplicarem alguns trucs per millorar en ortografia durant la vida quotidiana. teu compte.

Cinqu: tajudarem a eliminar les errades del vocabulari que fas servir quan escrius pel Sis: tindrs les normes ortogrfiques ms fonamentals.

Set: fars una prova final que demostrar la teva millora. A partir daquest moment lortografia et resultar fcil i anirs millorant amb cada classe de llengua.
7

DOMINAR LORTOGRAFIA

Segon pas: enfortir la teva memria visual

Retalla les figures geomtriques que trobars ms endavant (pgina 41). Demana a una persona que colloqui dues figures damunt la taula i te les ensenyi. Mira-les fins que, en tancar els ulls, segueixis veient-les a la teva ment. Demana a la persona que les tapi i que et faci cinc preguntes sobre elles. Practica aquesta activitat diversos dies fins que puguis veure fcilment a la teva ment tres figures. Quan contestis b totes les preguntes que et facin amb tres figures, pots passar al segent exercici. Si tatreveixes, fes-ho amb quatre figures i desprs amb ms. Quin ser el teu rcord? Exemples de preguntes que poden fer-te: Sobre la forma: Quina forma t la figura vermella? Quina forma t la figura que es troba primera? Quina forma t la figura que es troba entre el cercle i el triangle? ... Sobre els colors: De quin color s la primera figura? De quin color s el triangle? De quin color s la figura que hi ha entre el cercle i el triangle? ... Sobre el lloc que ocupen: En quina posici es troba la figura vermella? En quina posici es troba el cercle? En quina posici es troba la figura que hi ha entre el cercle i el triangle? ....

DOMINAR LORTOGRAFIA

Tercer pas: unir la memria visual a les paraules

Retalla les paraules amb lletres de colors que trobars en aquest quadern (pgina 43). Demana a una persona que et mostri una paraula de dues lletres. Mira-la fins que, en tancar els ulls, segueixis veient-la a la teva ment. Demana a la persona que la tapi i que et faci cinc preguntes sobre ella. Cal obligatriament que les dues primeres preguntes vagin en aquest ordre: 1. Lletreja la paraula comenant pel final. Exemple: S, lletrejada des del final: i amb accent, essa. 2. Lletreja la paraula comenant pel principi. Exemple: S, lletrejada des del principi: essa, i amb accent. 3. Les segents tres preguntes sn lliures. Exemples de preguntes que poden fer-te: Sobre el color: De quin color s la primera lletra? De quin color s la lletra S? ... Sobre la posici: Quin lloc ocupa la lletra S? Quin lloc ocupa la lletra vermella? ... Practica aquest exercici tants dies com calgui fins que puguis veure a la teva ment paraules de tres lletres sense dificultat. Quan siguis capa de contestar sense equivocar-te les preguntes sobre paraules de tres lletres, pots passar al segent exercici. Si tatreveixes, abans de passar al segent exercici, fes el mateix amb paraules de quatre o ms lletres. Quin ser el teu rcord?

DOMINAR LORTOGRAFIA

Quart pas: dominar el vocabulari habitual

Tanimem a dominar el vocabulari que produeix ms faltes ortogrfiques: primer a travs de quatre llistes que surten en aquest quadern, per, desprs, estudiant els mots que tu escriguis malament en dictats, exercicis, redaccions i similars. Per fer aquesta feina, et proposem el segent: 1. Un programa informtic i un sistema de sobres per memoritzar els mots. 2. Una srie de tcniques per estudiar les paraules. Ser una forma senzilla i sistemtica de millorar la teva ortografia.

www.edudigital.es tajuda a aprendre el vocabulari

A www.edudigital.es trobars un programa informtic per estudiar les paraules que trobars a les llistes daquest quadern. Per el programa t ms vocabulari i, de fet, shi afegeixen noves paraules peridicament.

s un programa intelligent: un cop thi has registrat, recorda la teva puntuaci i els mots que has fallat, de manera que tels pregunta ms sovint. A ms, pots personalitzar el programa afegint els mots que has fallat en qualsevol dictat, redacci o similar i tels preguntar. Daquesta manera, ser un programa totalment personalitzat! Millorars rpidament!
10

Et recomanem un mxim de 20 minuts diaris, en dues tandes de 10 minuts. Pots usar aquest programa a lordinador, per tamb a qualsevol tauleta o telfon mbil: el programa viatja amb tu!

El sistema dels quatre sobres

1r. Retalla les paraules per la lnia de punts. 2n. Mira cada paraula, tanca els ulls i segueix veient-la en la teva memria visual. 3r. Lletreja les paraules comenant pel final. 4t. Lletreja les paraules comenant pel principi.

5. Desprs prepara quatre sobres. Marca cada sobre amb un nmero: 1, 2, 3 i 4. 6. Guarda totes les paraules al sobre 1. Els altres sobres estan buits encara. 7. Demana a alg que et pregunti les paraules o que te les dicti. total seguretat. seguretat.

8. Deixa al sobre 1 les paraules que ignores o que, tot i haver-les encertat, no sabies amb 9. Guarda al sobre 2 les paraules que hagis encertat del sobre 1 i que sabies amb total 10. Procura que et preguntin totes les paraules cada dia com a mnim una vegada. propera vegada que et preguntin. que et preguntin.

11. Quan et preguntin i spigues les paraules del sobre 1, les haurs de posar al 2 per a la 12. Quan spigues les paraules del sobre 2, les haurs de posar al 3 per a la propera vegada 13. Les paraules del sobre 3 que thagis sabut hauran danar al sobre 4. un cop per setmana per garantir que no les oblides. a comenar el circuit.

14. Al sobre 4 hi haur les paraules que ja domines. Aquestes paraules noms te les pregunten 15. Si falles en una paraula de qualsevol sobre, haurs de collocar-la al sobre 1 perqu torni 16. Quan et quedin poques paraules als tres primers sobres, afegeix-ne de noves.
11

s important que estudis les paraules de cada sobre diriament, tal com them explicat: mirar-la, recordar-ne la imatge, lletrejar-la des del final i lletrejar-la des del principi. En lloc de sobres tamb pots usar quatre pinces destendre la roba, quatre clips o altres objectes similars.

Tcniques destudi tils

Aquestes tcniques destudi et seran molt tils per dominar les llistes de vocabulari. Prova-les totes i escull les que et siguin ms tils. Usa-les per aprendren el vocabulari. En el futur no les necessitars, ja que, cada cop que vegis una paraula nova, la memoritzars sense esfor. Per fes-les servir fins que aix succeeixi. Tamb pots ampliar el teu vocabulari aplicant aquestes tcniques en paraules que et cridin latenci en llegir un llibre, en veure-les en un anunci, en llegir-les en un envs, etc. Les tcniques: 1. Mirar la paraula sense dir-ne les lletres. Tancar els ulls i continuar veient-la. 2. La mateixa tcnica anterior, per veient la paraula en el color que prefereixis. Vigila que faci contrast amb el fons i que es vegi clarament. Exemple: HORA

3. Imaginar escrita a laire la paraula, com si a laire hi hagus una pissarra invisible. 4. Imaginar la paraula escrita a laire i resseguir-la, tamb a laire, amb el dit ndex. 5. Escriure amb lndex la paraula a laire, com si laire fos una pissarra i el dit fos el guix. 6. Si una paraula s massa llarga, marcar-ne la part difcil. Exemple: primavera 7. Una altra possibilitat s escriuren imaginriament la part difcil en un color diferent. Exemple:

coVa

8. Imaginar-te escrivint correctament la paraula en un concurs de televisi, mentre tothom taplaudeix. 9. Qualsevol de les anteriors, tot dient en veu baixa les lletres difcils. 10. Si una paraula soblida sempre, buscar-ne una altra de semblant que s es domini. Per exemple: tres tros
12

11. Fer famlies de paraules: cavall cavaller cavalleria... 12. Fer un dibuix que ens recordi la lletra. Exemple, bota (la b s una bota). 13. Si sovint no veus b les imatges de les paraules, potser has daplicar canvis a lhora de recordar-les. Prova a fer una imatge de la paraula ms gran, imaginar-te que el sol la illumina i que t un fons blanc mentre que les lletres sn negres. Tamb te la pots imaginar una mica ms a prop o ms lluny, all on la vegis millor. Prova els canvis anteriors amb la paraula TRA. Ha millorat la imatge quan lhas visualitzat... ms gran ? S No No No No No No

ms illuminada? amb lletres negres? ms a prop?

amb un fons clar?

S S S S S

ms lluny?

Si has observat alguna millora, aplica-la a partir dara!

13

El meu propi vocabulari

FULL FOTOCOPIABLE

No feu servir aquesta pgina fins que arribeu a la 34. Passeu a la pgina segent.

14

Vocabulari ms habitual (1)

Estudia la llista segent. Quan ja la dominis amb la tcnica dels sobres, passa a la llista nmero 2. Si et costa veure les paraules a la teva ment, imagina-les ms grans, ms properes o amb ms llum i escrites en negre sobre un fons clar. Aix les veus millor? A partir dara, fes-ho sempre daquesta manera a la teva ment.

a vegades

aix

hi ha

hivern

bonic/a

dem

vegada

hora

avui

desprs

home

hospital

all

b *

jo

intelligncia

all

feli

meu / meva *

histria

ahir

guerra

seu / seva *

verd

aix

habitaci

nou / nova

vull

* B noms porta accent quan significa correctament. Com a la frase: Ho ha fet molt b. No porta accent quan s animal o nom de lletra. * La forma meua tamb s correcta. * La forma seua tamb s correcta.

15

16

Vocabulari ms habitual (2)

Estudia aquesta llista. Recorda daplicar la tcnica que hem explicat. Tamb pots provar una altra tcnica diferent: imaginar les paraules escrites a laire i resseguir-les amb el teu dit.

via / avi

boca

dalt

obert

aqu barca

a baix bstia

avi

ceba

avisar

vaixell

arribar collegi

excursi

cotxe

arbre collaborar

govern

sempre

angls

cova

matemtiques

tamb

anava *

covard

llavors

vosaltres

NOTA: tots els verbs acabats en ava sescriuen amb ve baixa. Tamb els acabats en aves, vem, veu, aven.

17

18

Vocabulari ms habitual (3)

Fes servir la tcnica que hem explicat per estudiar aquesta llista. Tamb pots utilitzar aquesta tcnica destudi: imaginat en un concurs de televisi on has de lletrejar les paraules. Les escrius en una gran pissarra (has de veure-la mentre les escrius) i tothom taplaudeix desprs de fer-ho b.

cavall

viatge

vell/a *

dbil

bitllet

escriure

prohibir

formatge

blanc

text

prova

germ/ana

botiga

vostre

selva

equivocar

bossa

volia

vailet

entrep

vdeo

treballar

ve / vena

alcohol

visual

treball

vent

aigua / aiges

* La paraula vell vol dir que t fora anys. Amb be alta significa bonic.

19

20

Vocabulari ms habitual (4)

Aqu tens lltima llista de les paraules ms habituals. Aprn-les seguint els passos que hem explicat anteriorment. Utilitza els sobres per estudiar les paraules fins que les integris.

aprovar

bitllet

excepte

mou / movia

assignatura

butxaca

gimnstica

nvol

avanar

conviure

habitatge

paraiges

aventura

alt/a

illusi

rellotge

avorrir

dibuix

jove

temps

beguda

deures

llenguatge

vacances

balc

estalviar

meravells/a

vermell

21

22

Vocabulari ms habitual: balear

Les paraules que apareixen a continuaci sn molt habituals a les Illes Balears. Per tant, tanimem a estudiar-les si vius all.

allot/a engronsadora moix llat poal encalentidor escurador gelera greixonera / ti tovall / torcaboques tovalles foganya calons calcetins

bragues guardapits tatxa gramp / vis forqueta btils / botelles melicotons fraules / maduixes doblers espatla calabruix desset devuit denou

23

24

DOMINAR LORTOGRAFIA

Cinqu pas: estratgies de consolidaci

Aprofitar el carrer
Vivim rodejats de paraules. Les trobem pertot arreu: cartells, revistes, diaris, senyals, publicitat, pintades, capses... Aquest fet el pots aprofitar a favor teu, si fas lexercici segent. Durant set dies, has de fer el segent: escull qualsevol mot que trobis pel carrer (una paraula dun anunci, duna placa del carrer, duna botiga, dun programa de televisi, de la caixa de cereals de lesmorzar...). Fes una fotografia mental daquesta paraula i guarda-la al teu cap uns segons. Desprs, lletreja-la comenant pel final i, en acabar, lletreja-la des del principi. Finalment, escriu-la amb el dit sobre el palmell de la m o a laire, tot utilitzant el teu nas com si fos un guix i laire com si fos la pissarra. Has de fer, com a mnim, set paraules diferents cada dia durant set dies. Desprs, deixa passar tres dies de descans i torna-ho a fer set dies ms i, en acabar, descansa uns altres tres dies i realitzes lltima fase de set dies. Recorda-ho: set dies, tres de descans, set dies, tres de descans i set dies ms. Un mnim de set paraules per dia.

Aprendre ortografia tot llegint

Llegeix el text segent i identifica aquelles paraules que et puguin semblar difcils per algun motiu: un accent, una lletra muda, un so que et costi... Estudia-les i, quan te les spigues, fes un dictat. Per aprendre-te-les, segueix els tres passos segents: 1) Fes-ne una foto mental i, quan tinguis la paraula, lletreja-la des del final fins al principi i, desprs, des del principi fins al final. 2) Escriu-la amb el dit sobre el palmell de la m. 3) Escriu-la en un full i comprova que lhas escrit b. Si no dubtes, ja pots passar a la paraula segent.
25

Ser qui hagi decidit ser

A vegades, a la classe hi ha alumnes que en maltracten daltres: sen riuen, els amaguen objectes, els insulten, fan crrer rumors... Algunes persones de la classe poden pensar que elles tenen sort perqu no els incumbeix, perqu les vctimes sn altres alumnes. Per no s aix. No intervenir davant una injustcia s ser-ne cmplice. Si sabem duna persona que ho passa malament a laula, hem de fer-hi alguna cosa: parlar amb el professorat, amb la nostra famlia, amb la persona que lagredeix... Les persones que agredeixen altres alumnes tenen un problema, una incapacitat clara destimar, de valorar cada persona pel que s. Si no resolen aquest problema, en el futur, seran persones adultes odioses i desequilibrades. Per els que veuen les injustcies i no actuen tamb seran odiosos, per indiferents, per cruels. De gran sers qui hagis decidit ser. Qui vols ser, tu?

Ara escriu el dictat del text anterior

26

Dictat creuat per parelles

Aquest s un exercici excellent per millorar la teva memria visual vinculada a lortografia. La mecnica s molt senzilla: escull un text dun llibre qualsevol i busca una parella amb qui puguis fer lexercici. Tu i la teva parella heu destar molt separats: un a cada punta, en taules diferents. La persona que dicta mira la primera frase que ha de dictar. Deixant el dictat al lloc allunyat on est, es dirigeix fins al costat de la persona que escriu i sespera un minut en silenci abans de dictar-li la primera frase. Llavors, passat el minut, lhi dicta. Qui dicta ha davisar laltra persona si sequivoca en escriure algun mot i ha de dir-li com lha descriure. En acabar la primera frase, torna al lloc on t el dictat (recorda que ha destar allunyat) i fa el mateix amb la segona frase. Cal fer-ho aix fins al final del dictat. En acabar el dictat, sha de corregir mirant el text original. Desprs canvieu de papers: qui escrivia passa a dictar i a linrevs. Prova-ho amb aquests dos dictats:

Dictat 1: Famlies que estimen

Cada famlia s diferent. Hi ha famlies amb molts fills i filles i daltres amb un de sol o sense. Hi ha alumnes que viuen amb el seu pare i la seva mare, o noms amb el seu pare, o noms amb la seva mare, o amb els avis, o que tenen dues mares o que viuen amb la nova parella de la mare o del pare... No s cert que tothom tingui un pare i una mare... Hi ha qui en t quatre, qui no en t o qui en t de repetits: dues mares o dos pares! Tamb hi ha famlies que viuen dues al mateix habitatge, o qui viu amb una famlia diferent de la seva biolgica perqu lhan adoptat... Cada famlia s diferent, per el que compta s sentir-se feli i estimat o estimada per la famlia.

Dictat 2: Lescola ens fa lliures

Lescola serveix perqu siguis ms lliure. Tofereix eines, coneixements i habilitats per poder comprendre el mn i viure en ell. La seva missi no s noms donar-te coneixements concrets, sin ajudar-te a crixer globalment, a conquerir la teva maduresa, a conixer les teves emocions i a viure responsablement. Ning no pot aprendre per tu. nicament tu pots fer lesfor daprendre: fes-lo. Esforat! No tequivoquis: el professorat s el teu aliat, lescola s la teva amiga. Sense lescola, la teva vida adulta seria molt difcil. Tingues-ho sempre present i valora i tingues cura de lescola. Esforat per ser la persona valuosa que mereixes ser.

27

Espai per al primer dictat:

Espai per al segon dictat:

28

Valoraci del dictat:

Thas deixat de corregir alguna paraula quan estaves dictant? Thas equivocat en algun mot quan et dictaven? En quins mots? S S No No

La cpia
Molt sovint a classe, copiem textos de la pissarra. Aquesta s la manera ms adient de copiar per aprendre ortografia mentre copies: 1) Llegeix tot el text. Fes-te una idea del seu significat. 2) Ara, llegeix-ne un tros curt. 3) Fixat si cont paraules amb alguna dificultat (accents, hacs...). 4) Tanca els ulls i segueix veient aquestes paraules a la teva ment. 5) Escriu aquest tros curt mentre el segueixes veient a la teva ment, en especial, les parts amb dificultats. 6) Comprova que ho has fet b comparant-lo amb loriginal. En cas contrari, esborral i torna al punt 2. 7) Segueix copiant. Copia daquesta manera el segent text i practica aquest tipus de cpia durant cinc dies. Desprs fes-ho sempre aix quan hagis de copiar. El text a copiar:

Comer just
A moltes persones els agrada anar a comprar pel simple fet de mirar i trobar articles bonics i b de preu. Per en anar a comprar no nicament hem de mirar el preu o la bellesa de lobjecte. Tamb hem de comprovar que ha estat fabricat i venut de forma justa: pagant b a qui el fabrica, amb mesures de seguretat, sense contractar menors dedat, amb materials ecolgics... Comprant objectes justos, ajudarem a construir un mn millor on tamb nosaltres serem tractats amb justcia.

29

Espai per a la cpia:

Jocs de petit grup

Heus aqu uns jocs que pots practicar en petit grup per millorar lortografia tot integrant ms vocabulari. Segur que tagraden i, a ms, et seran tils: 1) A apostar: Cada jugador rep un nombre de fitxes o punts per apostar. Un jugador pregunta una paraula. Els que creguin que la saben escriure poden apostar el nombre de fitxes que vulguin deixant-les al centre del tauler. Els que no satreveixen a apostar es poden retirar, desprs de pagar una fitxa al centre del tauler. En escriure el mot, les fitxes es reparteixen a parts iguals entre els que lhan escrit b. Les persones que sequivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre. Si tothom falla, les fitxes apostades es deixen al centre per a la paraula segent. 2) A apostar i apujar: Igual que en el joc anterior, per les persones que aposten poden demanar que sapugi laposta, tot afegint un, dos o ms mots (fins a un mxim de sis) al que sha descriure. Per guanyar el que hi ha apostat al centre del tauler shan descriure correctament tots els mots apostats. Les persones que sequivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre per cada paraula mal escrita. Els que shan retirat noms paguen una fitxa per poder retirar-se. 3) Oca ortogrfica: Es juga a loca de la forma tradicional, per, per poder moure, sha de saber escriure correctament el nombre de paraules que shagi pactat al principi (una, dues o tres). Si shan escrit totes b, es pot moure fitxa; si hi ha una errada, no es pot moure. Quan caus a la mort, a lhostal, al pou o a qualsevol casella que et perjudiqui, no has de contestar cap paraula.

30

Joc en gran grup

1) Escolliu un text qualsevol. Pot ser dun llibre de text, duna novella, duna revista... lnica condici s que tothom el tingui. Estudieu-lo tot mirant de fixar-vos especialment en els mots que presenten dificultats evidents. 2) Ajunteu-vos per parelles i ajudeu-vos mtuament, tot comprovant que les dues persones domineu el significat i lescriptura dels mots difcils. 3) Partiu la classe en dos equips (tamb pot partir-se en tres, si ho voleu). Un dels equips surt a la pissarra per ser preguntat mentre una persona de laltre equip demana que lletregi una paraula del text (recordeu dincloure els accents dient si sn oberts o tancats). Si la persona preguntada contesta b, seu perqu sha salvat. Si no sap contestar o sequivoca, segueix dreta. 4) Guanya lequip que abans de 5 minuts (o el temps que marqui el/la mestre/a) tingui tots els integrants asseguts. Si els membres de tots els equips shan assegut abans de 5 minuts, guanya lequip que ho ha fet abans. 5) Podeu inventar variants del joc afegint preguntes de vocabulari, a ms de les ortogrfiques. Una bona variant s exigir a qui fa la pregunta que la contesti en el cas que la persona preguntada no la spiga. Si el preguntador no sap la resposta, la persona preguntada t dret a una altra pregunta. Apunteu aqu les paraules que, per la seva dificultat, voleu preguntar especialment:

La lectura
Heus aqu un truc que et servir per millorar la teva ortografia amb qualsevol lectura a la vida quotidiana: 1. Llegeix el que vulguis: cmic, conte, novella, revista, diari esportiu... 2. Mentre llegeixes, fixat en tres paraules que presentin dificultats en cada pgina. 3. Visualitza una daquestes paraules a la teva ment. 4. Lletreja-la comenant pel final. 5. Desprs lletreja-la comenant pel principi. 6. Fes igual amb les altres dues paraules. 7. Segueix llegint. 8. Fes igual en cada pgina i millorars molt amb el temps.

31

Els contes
Un truc excellent per millorar rpidament lortografia amb la lectura sn els contes. Et proposem la segent activitat: 1. Busca un conte de quan tenies quatre o cinc anys. Tindr molt poques pgines i noms dues o tres lnies de text a cada pgina. 2. Llegeix el conte memoritzant-ne lortografia tal com them explicat al punt anterior. 3. Fes que alg et dicti el text (tamb pots fer-ho tu mateix mitjanant un MP3 o similar).

32

DOMINAR LORTOGRAFIA

Sis pas: reciclar el teu propi vocabulari

Aquest pas s fonamental. Ara reciclars el teu propi vocabulari. Aix t uns resultats fabulosos. Tho explico: cada persona t un vocabulari limitat duns centenars de paraules. El vocabulari que cadasc utilitza s diferent duna persona a una altra. Ara localitzarem les paraules que tu escrius malament i les reciclarem. Daquesta manera dominars perfectament el teu vocabulari habitual i els teus textos seran gaireb perfectes. A ms, amb aquest sistema, cada vegada que cometis una errada tindrs una manera daprendre-la i cada vegada en fars menys! Has de fer el que sindica a continuaci: 1. Fes fotocpies de la pgina titulada El meu propi vocabulari (pgina 14). 2. Vs a buscar totes les teves llibretes dels dos darrers cursos. 3. Busca les errades ortogrfiques corregides que hi tinguis. 4. Copia-les ben escrites en una casella del full El meu propi vocabulari 5. Copia un mxim de 28 paraules cada vegada. 6. Treballa aquest vocabulari de la mateixa manera que has fet amb les llistes del Vocabulari ms habitual daquest quadern. Recorda: mirar-la, recordar-ne la imatge, lletrejar-la des del final i lletrejar-la des del principi. Tamb pots utilitzar les altres estratgies: concurs de televisi, resseguir la paraula escrita a laire... 7. Cal que vagis fent tot aix fins que el teu nivell derrades ortogrfiques sigui mnim. Recorda que el programa informtic www.edudigital.es et permet realitzar aquest pas de forma senzilla i practicar tant a lordinador com a qualsevol tauleta o telfon mbil. Et recomanem el programa perqu et permet fer un veritable estudi individualitzat. Existeix una versi gratuta del mateix.

33

DOMINAR LORTOGRAFIA

Set pas: la normativa ms til

Al web www.boiraeditorial.com, apartat Alumnes podreu trobar un PDF descarregable gratut que amplia la normativa que aqu sexplica.

Accentuaci
1) Paraules esdrixoles: quan la sllaba tnica o forta s la tercera comenant pel final es posa accent... SEMPRE!. Exemple: matemtiques 2) Paraules planes: si la sllaba tnica s la segona comenant pel final, noms posarem accent si NO ACABA en vocal, en vocal+s, -en, -in. S que saccentuen si acaben en diftong (vocal + i, vocal +u). Exemples amb accent i sense: rtol, til, vingureu, cadira, llibre... 3) Paraules agudes: quan la sllaba tnica s la primera comenant pel final, laccentuarem NOMS SI ACABA en vocal, vocal+s, -en, -in. Si acaba en diftong no saccentua. Exemples amb i sense accent: avi, dof, fronds, depn, Pilarn, Andreu, caminant...

I la direcci de laccent?
Sempre amb accent tancat // a les vocals , Sempre amb accent obert /`/ a la vocal

Com saccentua la vocal o?

Si la paraula s esdrixola laccent ser obert: Excepcions ms usuals: frmula, plvora, tmbola, trtora. Si la paraula s plana, laccent tamb ser obert: Excepcions ms usuals: estmac, furncol, crrer (i derivats). Si la paraula s aguda, laccent ser tancat: Excepcions ms usuals: arrs, esps, reps, tals, terrs, aix, all, per i les compostes amb monosllabs: reb, retr, recls, capgrs, semit, ress, deb...

34

Com saccentua la vocal e?

En general tant siguin agudes, planes o esdrixoles laccent s sempre obert: Excepcions ms usuals: esglsia, llmena, crvol, prssec, ferstec, sser, nixer, crixer, prmer, esprmer, tmer, rem, reu, clix, consom, jaqu, peron, ximpanz, reb, tamb, abec, desprs, noms i les que fan el plural en essos com congrs (congressos), ingrs (ingressos), exprs, succs... (llevat de xers, inters i esps).

Lapstrof
1.- Larticle sapostrofa sempre que sescriu davant duna paraula comenada en vocal o h. Exemple: lhome, lavi, lavi... 2.- Larticle la sapostrofa davant de les paraules que comencen en vocal o h. Hem dexceptuar les que comencen per i, u, hi, hu tones. Exemple: lhora, lheura, leina, lnica, lilla... Per: la intelligncia, la universitat, la humitat... 3.- Tampoc sapostrofen els noms de les lletres precedides darticle. Exemple: la essa, la i... 4.- No sapostrofen noms que podrien confondres amb els seus contraris. Exemple: la asimetria, la anormalitat... (paraules amb el prefix negatiu -a) 5.- Tampoc sapostrofa la una, ni la ira per no confondre-la amb lira. 6.- La preposici de sapostrofa sempre davant de vocal o h, excepte si es tracta de noms de lletres. Exemple: dortografia, dous, delles, dhistria... Per: de esses, de emes...

Normes tils amb poques excepcions

1.- Les paraules que acaben en fan el plural en ca ques a ces gua ges ja ges ga gues qua qes Exemple: vaca-vaques, llana-llances, llengua-llenges, raja-rages, tortuga-tortugues, pasqua-pasqes...

35

2.- Quan escriguis xifres has de separar amb un guionet les desenes de les unitats i les unitats de les centenes. Per recordar-ho pots memoritzar D-U-C. Exemple: dos-cents vint-i-tres, cinc-cents quaranta-cinc... 3.- El so de essa sonora entre vocals sescriu sempre amb una sola essa. Exemple: casa, cosa, pesa... Cal exceptuar: amazona, trapezi i topazi (hi ha ms excepcions, per no sn usuals). 4.- El so de essa sonora a inici de paraula o desprs de consonant, sempre s z. Exemple: zoolgic, alzina, zinc... Cal exceptuar els derivats i/o compostos de: fons (com enfonsar), de dins (com endinsar) i els de trans (com transistor). 5.- Quan la erra sona forta entre vocals s sempre doble. Sexceptuen les paraules compostes com contrarevoluci, autoretrat... Exemple: macarr, torr, morro... 6.- Davant de la p i la m, sescriu m. Exemple: ample, immens, commoure, camperol... 7.- Sempre sescriu b si va seguida duna consonant. Exemples: bra, obstacle, obvi, blanquins... 8.- Si al final duna paraula hi ha una u, en els derivats apareixer una v Exemple: neu-nevar, plou-plovia, meu-meva... 9.- El so inicial de la paraula jaqueta, davant a, o, u sempre s j. Davant e, i generalment s g. Exemple: gerani, girafa, mgia, Jaume, rajola... Per escrivim j en els grups jecc i ject com: projecte, injecci, objecci, subjecte... Tamb escrivim amb j: jeure, jeia, jeroglfic, majestat, jerarquia, Jerusalem, Jess, Jeremies, jesuta, Jeroni i derivats. 10.- Els verbs en passat que acaben en ava, -aves, -vem, -veu, -aven, sempre sescriuen amb v (s el pretrit dindicatiu). Exemples: caminava, mirveu, ballaven... 11.- La majoria de les paraules masculines que acaben en a tona sescriuen amb e final i les femenines amb a. Exemples de mots masculins: home, llibre, formatge... Exemples de mots femenins: dona, roca, taula... Les excepcions coincideixen amb el castell: febre/fiebre, classe/clase, egoista/ egosta... 12.- Les paraules de lapartat anterior sempre fan el plural en es. Exemples: llibres, formatges, dones, roques, taules, classes... 13.- La mai sescriu davant la e o la i.

36

DOMINAR LORTOGRAFIA

Vuit pas: avaluaci final

Grcies als exercicis daquest llibre i del programa informtic www.edudigital.es, les teves faltes ortogrfiques shauran redut molt. Per comprovar-ho de forma objectiva, et demanem que repeteixis el test inicial i que el comparis amb el resultat que vas obtenir llavors: 1) Dictat de cent mots a latzar de la llista que trobars en aquest quadern, a Les 112 paraules que ms errors generen en catal. En quantes thas equivocat? 2) Escriu un text de ms de quatre-centes paraules o fes un recull de diferents textos que escriguis en els propers dies i que, en ajuntar-los, sumin aquest total de paraules. Han de ser textos escrits sense mirar el diccionari, copiar o preguntar sobre lortografia. Desprs de corregir-te els textos, podrs saber el teu tant per cent de faltes ortogrfiques usant la frmula segent: nombre derrades 100 nombre de mots escrits

% de faltes ortogrfiques

Quin tant per cent de faltes ortogrfiques tens ara? Quin tant per cent has millorat respecte de lavaluaci inicial? I aix noms s el principi... A partir dara, cada nou treball dortografia que facis et ser til. Millorars de forma continuada perqu has integrat el secret de la bona ortografia. Felicitats!

37

Les 112 paraules que ms errors generen en catal

a vegades bonic/a avui all all ahir aix aix dem desprs b/ be feli guerra habitaci hi ha vegada home jo meu / meva seu / seva nou / nova hivern hora hospital intelligncia histria verd vull via / avi aqu avi arribar arbre angls anava boca barca ceba collegi collaborar cova covard dalt a baix avisar excursi govern matemtiques llavors obert vaixell autobs cotxe sempre tamb vosaltres cavall bitllet blanc botiga bossa vdeo visual viatge escriure text vostre volia treballar treball vell/a / bell/a prohibir prova selva vailet ve / vena vent dbil formatge germ/na equivocar entrep alcohol aigua / aiges aprovar assignatura avanar aventura avorrir beguda balc bitllet butxaca conviure alt dibuix deures estalviar excepte gimnstica habitatge illusi jove llenguatge meravells/a mou / movia nvol paraiges rellotge temps vacances vermell

38

Algunes paraules especfiques de ses Illes Balears:

allot/a engronsadora moix llat poal encalentidor escurador gelera greixonera / ti guardapits tovall / torcaboques tovalles foganya calons calcetins bragues tatxa gramp / vis forqueta btils / botelles melicotons fraules / maduixes doblers espatla calabruix desset devuit denou

39

40

41

42

BO

RE

OU

DO

VI

NO

TO

FI

TU

JA

ROC

VIL

PAL

ROM

VOL

CAL

POU

POC

SOL

FUM

HAC

VAL

GEL

MIL

PES

PAS
43

VEIG

HOME

AVI

MARE

AIX

AIX

DALT

VIA

PER

MEVA

SIN

AQU

VERD

PALA

POMA

COSA

ESTIU

AVIAT

PLUJA

FELI

DRAC

ROURE Abans OBERT

NVOL PROVA TAMB

44

RUNA