LLUITA CONTRA LA PROCESSIONRIA DEL PI

(Thaumetopoea pityocampa)

INTRODUCCI Aquest full informatiu complementa la fitxa nm. 6 "La processionria del pi" i facilita una ms mplia i actualitzada informaci sobre la forma de lluitar contra la plaga. La processionria t molts enemics (parsits i depredadors) que la controlen de forma natural en molts indrets. Tamb circumstncies meteorolgiques extremes poden disminuir les seves poblacions. No obstant aix, el creixement de les seves poblacions de vegades s superior a les possibilitats d'aquest control natural, cosa que fa aconsellable emprendre accions de lluita directa, sobretot en els tres casos segents: Repoblacions joves que, si sn fortament atacades, poden ser malmeses de forma greu. Focus de gran intensitat de plaga que, en determinades circumstncies, poden afectar la productivitat del bosc que el pateix. Jardins, parcs, urbanitzacions i pinedes freqentades per les persones. En aquests llocs, fins i tot amb baixos nivells de plaga, poden ser aconsellables accions de lluita a causa del seu negatiu impacte paisatgstic i, sobretot, per les molestes urticries i, en alguns casos, afeccions perilloses, que poden provocar les erugues de processionria, tant a les persones com als animals domstics.

radiata , P. nigra,etc.) a les zones favorables al seu desenvolupament, especialment en sls pobres, poc profunds i en els solells.

MESURES COMPLEMENTRIES 1. Utilitzaci de feromones sexuals S'utilitzen trampes de feromones sexuals per a la captura massiva de papallones mascles, les quals es colloquen durant el seu perode de vol que va des de mitjan juny fins a setembre (segons la climatologia de la zona)). Aquesta operaci s efica nicament en rees extenses i amb baix nivell de plaga. 2. Caixes niu insectvors per protegir ocells

Els ocells insectvors tenen una gran acci contra les erugues de la processionria. Amb la collocaci de caixes niu es protegeixen, entre altres, diverses espcies de mallerengues (Parus sp.), d'una gran activitat insectvora. La collocaci als boscos d'aquestes caixes, conjuntament amb les trampes de feromones, pot contribuir eficament al control biolgic de la plaga. SISTEMES DE LLUITA DIRECTA 1. Destrucci mecnica de bosses s un mtode de lluita fora indicat si lalada dels pins ho permet; consisteix en tallar les bosses i destruir-les per immersi en aigua o altres procediments. Aquesta operaci cal realitzar-la al ms aviat possible que es puguin detectar les colnies d'erugues o la formaci de bosses (octubre-novembre). Quan les bosses es troben a la guia terminal

ACCIONS CULTURALS PREVENTIVES s important no efectuar repoblacions amb les espcies de pins ms sensibles a la plaga (P.

d'arbres joves, s'ha de vigilar no malmetre aquesta guia, per la qual cosa s aconsellable obrir la bossa o arrencar-la, o b tractar-la de

forma directa amb un insecticida, tal com s'indica ms endavant.

Cal tenir molt en compte la perillositat dels pls urticants que tenen les erugues en els estadis avanats de desenvolupament (normalment a partir de novembre fins al seu enterrament al febrermar ); per aix, cal actuar sempre amb el vent d'esquena i protegir-se sobretot les mans i els ulls.

2. Tractaments qumics
a) Productes a utilitzar

INSECTICIDES PER CONTROLAR LA PROCESSIONRIA DEL PI (*) Aplicaci sobre tota la capada dels pins Observacions Cal fer les aplicacions en primers estadis (fins tercer)

Grup d'insecticides ORIGEN BIOLGIC ORIGEN VEGETAL INHIBIDORS DE LA QUITINA

Actuen per ingesti. Sn d'acci lenta, especialment contra erugues dels ltims estadis Aplicaci localitzada a les bosses
Tractaments dirigits nicament a les boses: Aquest procediment s molt recomanable quan els pins sn de poca alada i consisteix en aplicar directament els productes sobre la bossa mitjanant polvoritzadors dotats de pistoles o llana llarga, suspesos a vehicles, carretons, motxilles.

REGULADOR DEL CREIXEMENT

PIRETROIDS

b) Sistemes d'aplicaci Per al tractament de petites superfcies, la forma usual daplicar els productes s dissolts en aigua i mitjanant aparells polvoritzadors, si b per a arribar a les capades dels pins es requereixen bombes de suficient pressi o millor equips dotats de can d'aire. En grans extensions, sutilitzen mitjans aeris: avionetes o helicpters; en aquest cas, els productes sapliquen pel sistema ULV (ultra baix volumen). c) Perode per efectuar el tractament El tractament cal dirigir-lo preferentment contra les erugues joves, les qual sn ms sensibles als insecticides i encara no han produt defoliacions importants; a Catalunya, l'poca ms adequada s als mesos d'octubre i novembre.

s molt important abans de tractar consultar sempre l'etiqueta dels envasos dels productes fitosanitaris, on s'indiquen els usos autoritzats, les condicions d'aplicaci i les dosis. Davant de qualsevol dubte podeu consultar el Servei de Sanitat Vegetal: Serveis Territorials a Barcelona: Serveis Territorials a Girona: Servei de Gesti Forestal de la Direcci General Serveis Territorials a Lleida: Medi Natural i Biodiversitat: 93 567 42 00 Serveis Territorials a Tarragona: Serveis Territorials a Terres de lEbre I a Internet Serveis Centrals (Barcelona):
Servei de Sanitat Vegetal - 2011

93 409 20 90 972 45 43 10 973 23 64 12 977 25 04 21 977 50 01 74 93 409 20 90