Fabricacio Fabrica Garciabalana 1de7 PDF

LA FABRICACI DE LA FBRICA
Tesi Doctoral Albert Garcia Balan Setembre 2001
S?
LA FABRICACI DE LA FABRICA: TREBALL I POLTICA A LA CATALUNYA COTONERA (1784-1884)
Tesi presentada per Albert Garcia Balan per a l'obtenci del ttol de Doctor en Histria Sota la direcci del Dr. Josep M. Pradera Barcel Institut Universitari d'Histria Jaume Vicens Vives Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) Setembre de 2001
H\)
NDEX GENERAL
La fabricaci de la fbrica: treball i poltica a la Catalunya cotonera (1784-1884)

NDEX GENERAL I. Orgens d'una recerca: treball fabril i cultures poltiques en el trnsit cap a la societat industrial (1830s-1880s) Captol 1. L'obrer perdut: el miratge dels teixidors de vels a la Catalunya vuitcentista (1834-1884) Captol 2. "Aristcrates" o "plebeus"? Els filadors de cot i la industrialitzaci vuitcentista II. Genealogies de la fbrica filadora (1780s-1800s) Captol 3. De la fbrica d'indianes a la manufactura rural: la nova filatura del cot i el renovat treball domiciliari Captol 4. El repte disciplinari. Fbriques i tallers domstics a la filatura d'entresegles III. La fabricaci del filador (1820s-1850s) Captol 5. Economia poltica de la filatura barcelonina (1828-1854) Captol 6. Dues cultures del treball per a una mateixa indstria: filadors sallentins i filadores reusenques (1830s-1860s) 7. Epleg. Una conclusi retrospectiva (i abreujada): tecnologia i poltica contra el filador de mule (1870s-1856) Apndixs, Fonts i Bibliografia p. 144 p. 203 p. 266 p. 284 p. 394 p. 11 p. 109
p. 515 p. 528
ACRNIMS D'ARXIUS.
Acrnims d'Arxius i Biblioteques citades
ACA / Arxiu de la Corona d'Arag (Barcelona) ACMO / Arxiu Comarcal de Montblanc (Montblanc) AETSEEB / Arxiu de l'Escola de Tcnics Superiors d'Enginyeria Industrial de Barcelona AFTN / Arxiu de Foment del Treball (Nacional) (Barcelona) AHCB / Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona) AHCM / Arxiu Histric Comarcal de Manresa (Manresa) AHCR / Arxiu Histric Comarcal de Reus (Reus) AHCVG / Arxiu Histric Comarcal de Vilanova i la Geltr (Vilanova i la Geltr) AHDB / Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona (Barcelona) AMAB / Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona (Barcelona) AMDLC / Arxiu Municipal del Districte de Les Corts (Barcelona) AMDSM / Arxiu Municipal del Districte de Sant Mart (Barcelona) AMSa / Arxiu Municipal de Sallent (Sallent) ANC / Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Valls) ASEBAP / Arxiu de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas (Barcelona) BA / Biblioteca Ans (Barcelona) BC / Biblioteca de Catalunya (Barcelona) BMB / Biblioteca-Museu Balaguer (Vilanova i la Geltr) CMTA / Casa Museu Torres Amat (Sallent) MTEPM / Museu Txtil i de l'Estampaci de Premi de Mar (Premi de Mar)
Orgens d'una recerca: treball fabril i cultures poltiques en el trnsit cap a la societat industrial (1830s-1880s)
1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 11
Captol 1 L'obrer perdut: el miratge dels teixidors de vels a la Catalunya vuitcentista (1834-1884)
1.1. L'obrer perdut: "...un poderoso elemento de amor a las libertades democrticas y al orden social, moral y material"
El gener de l'any 1884 Vctor Balaguer i Cirera, l'home ms emblemtic del monarquisme liberal a Catalunya i aleshores president del Consell d'Estat, reb una de les moltes cartes que durant les seves llargues estades a la Villa y Corte li fu arribar T'obrer" Josep Roca i Gales, amic i confident domiciliat a la vila de Grcia. El paisatge legislatiu i parlamentari d'aquell mes de gener era ben conegut per Balaguer i pels que l'alentaven des de Barcelona. Establert el tractat de comer amb Frana i restituda la base cinquena de l'aranzel del 1869 -l'un i l'altra l'any 1882-, la majoria lliurecanvista del govern de l'escindida Izquierda Dinstica -el nou partit promogut per Balaguer- s'havia afanyat a signar un protocol comercial amb el govern britnic, un protocol que, s clar, espantava el proverbial proteccionisme aranzelari de l'industrialisme catal. El problema de Balaguer era el conflicte de lleialtats que la iniciativa li plantejava: d'una banda, la lleialtat de partit i de govern; de l'altra, la de la gran indstria catalana, a qui devia bona part de la seva carrera poltica. Balaguer, tan hbil com conscient del valor dels seus compromissos, tomb amb el seu vot de qualitat el vist-i-plau del Consell d'Estat al nou protocol comercial, i immediatament dimit del crrec institucional, satisfent aix
la confiana del patriciat catal mentre es desmarcava d'un govern que havia de durar ben poc.1 Per Balaguer, per tradici i experincia poltica, era un home receptiu a lectures no estrictament corporatives del debat aranzelari. Lectures com la que sugger Josep Roca i Gales a propsit de les conseqncies del tractat amb Frana, potser instrumental per que delatava coneixement i reflexi poltica sobre l'ordre industrial i la societat catalana: "Ya que le escribo, he de permitirme hacer una observacin sobre los dislates que algunos sueltan, suponiendo que el Tratado de Comercio con Francia no nos ha perjudicado. En todos los centros del extrangero en donde se elaboran los gneros de lana, algodn y sus mezclas, las tres cuartas partes de su fabricacin se dedican a gneros de seora de fantasa y lujo, y a toda clase de adornos y tapicera. Esta industria amigo D. Vctor ha desaparecido por completo de Barcelona, Valencia, Reus, Manresa y otros puntos, recibiendo el ltimo golpe con el ltimo convenio franco-espaol. Usted recordar perfectamente aquellos tejedores de velos (Vales) que ivan al trabajo con sombrero de copa alta y bastn, y era porqu tenan conciencia de su importancia en el trabajo ms artstico que manual. Han desaparecido del todo estos obreros que solamente en Barcelona significaban ms de dos mil familias, y que era un poderoso elemento de amor a las libertades democrticas y al orden social, moral y material. Desde la desaparicin de ese elemento social que en todos los pases civilizados procura conservarse y fomentarse, los partidos populares se hallan faltos del apoyo de masas organizadas y civilizadas, debido tanto al espritu de compaerismo y corporacin como a los ideales polticos que forman las grandes colectividades militantes. Desengense los economistas. Un pas que pretende arraigar las libertades democrticas, ya sea en la forma monrquica [...] o en la forma republicana, lo que primero debe Les informacions a propsit de les reformes aranzelries d'aquests anys i de l'actuaci poltica del diputat Vctor Balaguer, adscrit al que es conegu com a "diputaci catalana", les trec de l'article de Joan PALOMAS - Montserrat BRAVO (1992): particularment pp. 40-47. Una completa aproximaci contempornia als antecedents poltics i parlamentaris de Balaguer es pot trobar a Vida poltica y parlamentaria del Exmo. Sr. D. Vctor Balaguer, diputado a Cortes por Villanueva y Geltr. Obra publicada y recopilada por el Comit Constitucional de dicha Villa (1880). A propsit de les servituds de Balaguer amb la patronal cotonera catalana val la pena de transcriure un pargraf de la mateixa carta de Roca i Gales: "Coincidi el recibimiento de su ltima con la noticia que hicieron circular los amigos de La Vanguardia de haber usted aprobado el que se ratificara el convenio provisional angla-espaol como Presidente del Consejo de Estado. De las mismas lineas escritas de su mano me serv para desmentir semejante paparrucha en el Instituto de Fomento del Trabajo Nacional, ensendolas a la Junta Directiva y ms especialmente a Feliu y Coma, Ferrer y Vidal, a Sart, a Sert, y otros seores que militan ms o menos directamente a las filas del partido conservador. " [BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (10-01-1884)]; he presentat altres evidncies en aquesta mateixa direcci a Albert GARCIA BALAN (1995): p. 96. D'altra banda vull agrar a Jaume Santal l'amabilitat de poder llegir alguns dels esborranys del seu treball d'investigaci sobre Vctor Balaguer, que de ben segur ajudar a entendre la complexitat poltica del personatge.
1
procurar es el fomento de sus industrias artsticas, que son las que forman las verdaderas masas que lo han de sostener y darle vida. "2 Conixer el perfil del remitent d'aquesta carta s indispensable per entendre b el diagnstic que s'hi fa, i tamb el perqu Roca el confi a un destinatari com Balaguer. Josep Roca i Gales tenia l'any 1884 cinquanta-sis anys i una ben guanyada reputaci d'"obrer illustrt" i reformador assenyat. Aleshores exercia de director, o encarregat, d'un taller de teixits -concretament del que els fabricants de teixits de mescla Sert Germans i Sol tenien a Grcia-, desprs d'anys d'ocupar altres crrecs directius menors en la fabricaci de robes de qualitat.3 Grcies a la recerca d'ngel Duarte sabem de la seva decisiva contribuci a la fundaci del Centre Industrial de Catalunya, l'any 1877, centre que esdevingu el principal punt de trobada de majordoms, contramestres i altres obrers directius del txtil catal durant la primera Restauraci. Un projecte que culminava temptatives prvies i parcials, com la que havia dut a terme entre els encarregats de teixits de la indstria gracienca l'any 1875, en una nova demostraci de la seva influncia local.4 De fet la projecci pblica de Roca i Gales quan es restaur la monarquia borbnica tenia molt a veure amb la seva ininterrompuda defensa, des dels primers anys seixanta, d'un sindicalisme d'arrel moderada i cooperativista, respectus amb les jerarquies fabrils i amb el marc legal, un sindicalisme del tot oposat al resistencialisme laboral i poltic que s'havia fet fort a Catalunya d'en, sobretot, dels congressos obrers dels primers setanta. Aquesta actitud li procur la confiana d'institucions governamentals i patronals, a la qual correspongu amb la participaci molt activa en candidatures electorals indiscutiblement patrcies i en campanyes proteccionistes, sovint presentant-se sota la condici-
BMB, Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer, Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (10-01-1884) [El subratllat s a l'original]. 3 Roca i Gales havia nascut a Barcelona l'any 1828. La qualificaci d"'obrer illustrt", queja se li assign en vida, i el seu crrec a Sert Germans i Sol, es detallen en la necrolgica que li dedic la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona, i que cita parcialment Ramn CASTERS (1985): pp. 102-104; un altre testimoni dels seus vincles amb Sert i Sol, a Ramn CASTERS (1985): p. 53. 4 ngel DUARTE (1989): pp. 13-15. Sobre la societat d'encarregats de teixits establerta a Grcia l'any 1875 he consultat Reglamento para la Sociedad Cooperativa de Maestros Mayordomos y Submayordomos del Arte de Tejer en Telares Mecnicos titulada El Fomento de la Industria de los Telares Mecnicos (1875). Evidncies de la influncia de Roca i Gales en la poltica gracienca, sobretot arran de les crisis industrials de la primera Restauraci, les he pogut rastrejar a partir de la seva implicaci en la poltica de beneficncia municipal: AMDG. Beneficncia i Sanitat. Capsa 80/Expedient 19: "Relativo al nombramiento de una comisin para auxiliar a los obreros sin trabajo, y negociaciones de la misma a dicho objeto" (1879), i Capsa 80/Expedient 23: "Cuaderno de Actas de la Junta de Auxilios a los obreros sin trabajo" (1879). A propsit de la poltica social i d'assistncia dels municipis barcelonins durant la segona meitat del segle XIX cal veure l'excellent i pioner treball de Carles GRABULEDA TEIXIDOR (1995).
reclam de "obrero".5 Com en tants altres casos, tamb en Roca i Gales promoci laboral i moderaci sindical i poltica anaren de la m, per aix no comport un trnsit gaire llarg ni acusat. Els seus anys d'aprenentatge fabril i teixidor -a la cotoneria gracienca de Pelegr Vilaregut-, i de militncia democrtica i republicana, ja denoten un indiscutible "sentit prctic" i una perfecta comprensi dels mecanismes ordenadors de la nova societat industrial i liberal, percepcions que, per exemple, l'animaren a oposar-se als piquets que l'estiu de 1854 assaltaren la fbrica de Vilaregut i tractaren de destruir-ne la nova maquinria de filar. Durant les tres dcades que seguiren aquest episodi l'activitat pblica de Roca i Gales vertebr una determinada poltica societaria i obrerista a Catalunya, una poltica a tres bandes que reivindic el protagonisme d'aquells treballadors fabrils tcnicament ms qualificats i per aix laboralment ms prestigiosos, la seva adscripci a una cultura genrica de self-help ben ents i de "responsabilitat social", i les exigibles contraprestacions patronals expressades en concessions sindicals i poltiques molt prudents.6 La carta de l'hivern de 1884 revela amb tota claredat quina havia de ser, en opini de Roca i Gales, la base material i laboral de tota lit obrera susceptible d'sser incorporada a la poltica del liberalisme ms ambicis i integrador, d'erigir-se en intermediria entre el nou patriciat industrial i un mn plebeu en recomposici i gens estable. Els teixidors de vels barcelonins, els teixidors de robes de qualitat de mescla i preferentment de seda, n'havien estat un exemple, en la mesura que la seva feina, encara que sovint fabril, havia estat "ms Sobre el model societari defensat per Roca i Gales i la seva posici minoritria en el Congrs Obrer de Barcelona de l'any 1870, continua essent til el treball de Josep TERMES (1972). Sobre les arrels laborals i poltiques de T'apoliticisme" que impregn sectors del sindicalisme catal durant les dcades de 1870 i 1880, les conegudes i clarivident pgines de Josep FONTANA (1983): particularment pp. 94-95, encara sn una referncia. La collaboraci de Roca i Gales amb els homes del Foment del Treball Nacional, ja des de l'any 1869, l'ha documentat Miquel IZARD (1979): pp. 223-253. La participaci en campanyes proteccionistes i en candidatures patrcies de consens, a ngel DUARTE (1989): pp. 17-19, i Joan PALOMAS - Montserrat BRAVO (1992): pp. 44-46. De la familiaritat de Roca -qui havia estat diputat provincial l'any 1872- amb els mecanismes electorals de l'Espanya del Sexenni i de la primera Restauraci n's una bona prova aquest pargraf epistolar adreat a Balaguer: "...le recuerdo que yo he sido diputado provincial por Barcelona, elegido en 1872 por el distrito de Caldes, cuyo cargo serv hasta principios de 1874, cuando el golpe de estado de Pava. Incondicionalmente me pongo a las rdenes de usted para preparar el terreno, afin de que dentro de las filas de la democracia podamos coadyuvar al triunfo de los intereses del trabajo y de la mejora moral y material del proletariado." [BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (10-01-1884)]. 6 Els anys de treball a la cotoneria gracienca de Pelegr Vilaregut i l'episodi de l'enfrontament amb els destructors de selfactines es detallen en la necrolgica d'poca que reprodueix Ramn CASTERS (1985): p. 103. Sobre la cotoneria de Vilaregut i la seva condici pionera en la introducci del teler mecnic he consultat el conegut cens de la Junta de Fbriques del 1850, segons el reprodu Guillermo GRAELL (1911): Historia del Fomento del Trabajo Nacional, pp. 446-447 i 470-471. A propsit del "sentit prctic" del reformisme obrer i d'aquesta poltica a la Catalunya de mitjan segle XIX ja he escrit alguna cosa: vegeu Albert GARCIA BALAN (1996): particularment pp. 111-128.
5
artstic [a] que manual", i aix els havia proporcionat "conciencia de su importancia en el trabajo" i de retruc "amor a las libertades democrticas y al orden social, moral y material". Roca i Gales insist en aquesta mateixa idea des de la seva tribuna del Centre Industrial de Catalunya i, en resposta a un dels primers qestionaris de la governamental Comisin de Reformas Sociales, lament la reculada del teixit a m orientat a la producci de teixits de novetat perqu, deia, havia abocat "sus inteligentes operarios [a] trabajos ms ordinarios y menos lucrativos".1 Per a Roca el sillogisme era ben clar: tota noci de prestigi i d'autonomia obrera reposava sobre habilitats tcniques i especfiques del factor treball, habilitats "objectives" que garantien a certes fraccions obreres una condici a mig cam entre el treballador per compte propi i el jornaler apndix-de-la-mquina. Des d'aquesta perspectiva la centralitat tcnica d'aquest treballador a l'interior de la fbrica o del taller feia ms profitosa i volguda la seva rellevncia poltica, ja que, en l'essencial, aquest ordre de coses es corresponia amb la lgica social de la "cultura del mercat".8 s a dir, la fora poltica d'aquests segments obrers era la conseqncia "natural" de la seva especificitat tcnica i laboral, que els fabricants no podien sin admetre i retribuir en funci de les seves particularitats. Mai al revs. Aix, que segons Roca i Gales explicava l'antic protagonisme social dels decadents teixidors de vels, tenia molt sentit per als emergents obrers directius o encarregats, no en va l'argument "tcnic" els permetia camuflar una segona i decisiva font de la seva autoritat dins i fora de la fbrica: la delegaci de poder per part del fabricant. S'entn aleshores que Roca i Gales, en la correspondncia que creu amb Balaguer, acostums a signar com a portaveu del Centre Industrial de Catalunya i, alhora, de l'Ateneu Obrer de Barcelona, instituci establerta l'any 1883 i barreja de filantrops, reformadors mesocrtics i obrers amb funcions supervisores o b productives que requerien un aprenentatge dilatat.9 De l'epistolari rebut per Balaguer de part de Roca i Gales crida l'atenci l'afany d'aquest per reivindicar una poltica "obrera" que havia perdut, amb l'extinci dels teixidors de vels i segons el mateix Roca, els seus ms pertinents representants en l'influent mn del txtil catal. "En nombre de todos los obreros y artesanos que formamos el ncleo sensato en economa Contestacin del Centro Industrial de Catalua al Cuestionario formulado por la Comisin de Reformas Sociales y dirigida a la Ilustre Comisin Provincial de Barcelona... (1884): pp. 21-22. 8 Faig servir el concepte "cultura del mercat" en el sentit que li ha atorgat William M. Reddy en el seu conegut estudi sobre el txtil francs vuitcentista, s a dir, com a expressi d'un nou ordre cultural i social que es consolid, durant els segles XVIII i XIX, associat a l'hegemonia d'uns pretesos automatismes mercantils, i que arracon les velles "economies morals" i altres tradicions de legitimaci social no estrictament mercantilistes. Sobre tot aix vegeu les clarividents observacions de William M. REDDY (1984): particularment pp. 1-18. 9 Exemples de la representaci de l'Ateneu Obrer de Barcelona per part de Roca i Gales, a BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (19-11-1883), i d'un anterior Ateneo de la Clase Obrera de Catalua, Manuscrit 313: cartes de Josep Roca i Gales (24-05-1882 i 06-06-1882). Sobre l'Ateneu Obrer de Barcelona es pot consultar Ramn CASTERS (1985): pp. 47-48.
7
1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 1 6
social especulativa y el elemento liberal-democrtico hermanado con el orden y el respeto debido al principio de autoridad, siempre que sta proceda de la legtima manifestacin del sufragio, o de la Soberana Nacional manifestada Ubrrimamente por medio de dicho sufragio, le damos las ms sinceras y espresivas gracias por su delicada y patritica atencin", escriur Roca el maig de 1882 -arran de l'oposici parlamentaria de Balaguer al tractat de comer amb Frana-, demostrant tanta capacitat sinttica com poca traa sintctica.10 s clar que Roca i Gales tenia al cap l'ampliaci dels drets poltics -electorals sobretot- dels sectors populars i treballadors, per una ampliaci prudent i progressiva, que encapalessin aquelles elits obreres laboralment i socialment consolidades, sovint associades a "las industrias artsticas, que son las que forman las verdaderas masas que lo han de sostener [al pas] y darle vida". Ara be, en la conjuntura de recomposici del liberalisme patrici ms receptiu a la "qesti social" -aquell conglomerat poltic que deixava Sagasta i l'ortodxia antiintervencionista a la dreta i, de la m del prudentssim reformisme dels Moret, Azcrate, Mellado i companyia, anava fins el republicanisme federal i l'anomenat "socialisme de ctedra"H , durant els anys vuitanta, les expectatives genriques de Roca podien traduir-se en poltiques concretes ben diferents. Roca semblava apostar per una mena de liberalisme tutelar i populista, que opers via intermediaris obrers -o d'origen obrer- moderats i influents, homes capaos de refer la poltica popular incorporant-hi i emfasitzant-ne aquelles qestions que no ho eren -de populars- estrictament ni originriament. El mateix Roca i Gales n'era un exemple: "Mis amigos creen que si han de continuar las presentes Cortes, y se han de poner a discusin los tratados, las cuestiones arancelarias y las sociales, sera muy conveniente mi presencia en el Parlamento. Yo tengo mis esperanzas. Si tal sucediese, estoy convencido que muchos demcratas y republicanos una vez vista la cuestin arancelaria al terreno que yo la coloco, su mismo patriotismo y sus buenos deseos de que se haga de veras la mejora moral y material del proletariado, canviaran el rumbo que inconcientemente hoy siguen y que tan perjudicial es para el trabajo nacional " I, a l'espera d'un sufragi universal mascul que no sembla que li corres massa pressa, proposava de treure profit -personal i poltic- de la cultura electoral canovista: "Si es D. Segismundo Moret el que haya de presidir las elecciones del mes prximo como ministro de Gobernacin, se le presenta una oportunidad de dar una prueba verdadera de que va de veras a las leyes sociolgicas para mejorar el BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 313: carta de Josep Roca i Gales (24-05-1882). 1 ! Sobre el reformisme social a l'Espanya de la primera Restauraci encara s de molta utilitat l'article de Santiago CASTILLO (1984). Cal veure el ms recent estudi de Juan Ignacio PALACIO MORENA (1988). Tamb he consultat el documentadssim treball de Feliciano MONTERO GARCA (1980-1981). Dos exemples molt illustratius del laissez-faire i l'antiintervencionisme legislatiu del liberalisme de tradici progressista es poden trobar en la coneguda Poltica del taller de Joaqun Mara SANROM (1876) i en la menys coneguda novella del seu collega i amic Flix de BONA (s. d.): La huelga.
10
estado de las clases obreras. "12 Aquesta poltica reservava la iniciativa als sectors patricis, i fixava amb molta precisi els lmits de la contribuci plebea, sobretot pel que fa a les demandes obertament classistes. Roca i Gales, "elpatriarca de la clase [obrera] en Catalua", l'advocat dels jurats mixtes d'arbitratge laboral i d'altres formes d'intervencionisme estatal en el mn del treball durant el Congrs Nacional Sociolgic de Valncia, el juliol de 1883, s'adreava a Balaguer, quatre mesos desprs i a propsit d'aquestes mateixes qestions, en un to que feia, de la prudncia, obedincia: "Aunque mis compaeros [del Centre Industrial de Catalunya i de l'Ateneu Obrer de Barcelona] me han incitado a que le escribiera sobre la Ley de Jurados Mixtos y de provisin para los obreros invlidos, yo lo he credo inoportuno, en primer lugar porqu las Cmaras deliberantes no estn funcionando, y en segundo lugar porqu yo consideraba a Usted sumamente ocupado en la toma de posesin de la presidencia del Consejo de Estado. Usted ya se tomar la molestia de escribirme y darme instrucciones sobre el particular, y yo estar pronto de ejecutarlas. "^ Aquesta actitud de Roca i Gales i la poltica que simbolitzava -entre la deferncia i la subordinaci estricta al liberalisme patrici- fan la impressi d'expressar alguna cosa ms que les conviccions i aspiracions personals d'una lit plebea que s'autoqualificava d'obrera. Perqu, encara que les propostes de reforma electoral i de legislaci social llanades des del Centre Industrial i l'Ateneu Obrer no anaren ms enll del paper, el cert s que els homes d'aquestes societats -i Roca el primer- renovaren els seus vincles amb una classe poltica que alentia i retardava les reformes, en un gest poltic que si ho era de possibilisme tamb ho era de feblesa.14 Feblesa respecte de les institucions patrcies per sobretot respecte del propi univers obrer, on la recepci de poltiques potencialment interclassistes i de pretesa cohesi social tendia a ser ms i ms hostil, particularment arran de la decepci generada per l'immobilisme dels governs associats al Partit Liberal -durant els primers anys vuitanta- i de la simultnia crisi econmica. De fet, la feblesa del reformisme "popular" entre les mateixes files plebees, els seus problemes per arrelar-hi, ja eren a la carta de Roca i Gales del gener del vuitanta-quatre: "Desde Ambds fragments epistolars procedeixen de BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (10-01-1884). Roca i Gales es present a les eleccions a Corts del 1884, conjuntament amb Enrique de Orozco, en una candidatura promoguda pel Centre Industrial de Catalunya que result derrotada. Roca, s clar, ho atribu a la "farsa electoral" que governava el pas. Sobre aquest episodi vegeu ngel DUARTE (1989): pp. 18-20. 13 BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. Manuscrit 310: carta de Josep Roca i Gales (19-11-1883) [El subratllat s meu]. El qualificatiu "patriarca de la clase en Catalua" li adjudic Eduardo Prez Pujol i, com altres informacions sobre el Congrs Sociolgic de Valncia del 1883 -incloses les intervencions de Roca i Gales-, el trec de Santiago CASTILLO (1984): particularment pp. 24-30. 14 Sobre les propostes reformistes -electorals i socials- fetes pel Centre Industrial de Catalunya, i la dimensi del seu "possibilisme": ngel DUARTE (1989): pp. 18-19; tamb Contestacin del Centro Industrial de Catalua al Cuestionario formulado por la Comisin de Reformas Sociales y dirigida a la Ilustre Comisin Provincial de Barcelona... (1884).
12
la desaparicin de ese elemento social que en todos los pases civilizados procura conservarse y fomentarse, los partidos populares se hallan faltos del apoyo de masas organizadas y civilizadas..." Si fa no fa el mateix que endevinava la direcci reformista i moderada de la Federaci de les Tres Classes de Vapor, el gran sindicat del cot catal que durant la segona meitat dels anys vuitanta es fractur per divisions estratgiques i doctrinals que l'empenyien fora del sistema de la Restauraci i fins de l'arbitrisme ms decidit: una direcci queja l'any 1881 alertava contra aquells que "emplearon la astucia mezclndose entre nosotros; y exagerando las ideas, erigiendo la resistencia en sistema, presentando a los ojos de los trabajadores, como nica panacea, una brusca e inmediata transformacin de la sociedad actual, empleando la calumnia, sembrando la desconfianza, lograron extraviar la opinin de las clases trabajadoras hasta llegar a divorciarlas de una forma de gobierno a cuya sombra haba lugar a estudiar y ensayar las reformas que contienen los problemas sociales. " En rigor, ni els planys de Roca i Gales ni els retrets de les Tres Classes de Vapor a la manera de fer del sindicalisme ms radicalment "antipoltic" revelaven un ordre de coses ben consolidat, sin ms aviat una nova correlaci de forces en el si de l'obrerisme local que s'endevinava ms i ms aliena a les expectatives de la tradici reformista. Una correlaci del tot evident durant els primers anys noranta, quan massives desercions buidaren la central "possibilista" cotonera i ampliaren les famlies anarquista i socialista del sindicalisme catal.15 s molt probable que Roca i Gales, quan feia referncia a la poltica popular dels "pasos civilitzats", tingus al cap la Gran Bretanya de William Gladstone i del seu emergent Partit Liberal. Corn he de mostrar, un correligionari sindical i d'ofici de primera hora del mateix Roca, Antoni Gusart, ja havia proclamat amb veu ben alta les virtuts del programa gladstoni el 1865, i la comissi que la direcci de les Tres Classes de Vapor envi a Anglaterra l'any 1889 "para estudiar el estado de las fbricas de hilados y tejidos de algodn [...]y su relacin con el obrero ingls ocupado en este ramo de la industria" en torn amb la imatge d'una "ley inglesa muy liberal con respecto al obrero", que exemplific amb la Factory Act de 1878, reproduda punt per punt en el testimoni editorial de la visita.16 Ara b. En el cas britnic, ni les La citaci literal correspon a la transcripci d'una de les Conferencias Obreras que se celebraren a Barcelona l'agost de l'any 1881, sota la tutela de la Federaci de les Tres Classes de Vapor; l'he consultat a El Obrero, num. 41 (09-09-1881), pp. 1-2. Sobre la segona etapa de la Federaci de les Trs Classes, durant els anys vuitanta, i sobre la radicalitzaci i les escissions del final de la dcada, la referncia obligada no ha deixat de ser Miquel IZARD (1973): particularment pp. 151-189. Una no sempre ben trobada exposici de les distintes actituds dels reformistes de les Tres Classes, de l'incipient socialisme i dels sectors anarcosindicalistes davant les actuacions inicials de la Comisin de Reformas Sociales, es pot trobar a Ramn CASTERS (1985): pp. 43-100 i 138-185. 16 Els elogis d'Antoni Gusart al reformisme poltic gladstoni: Antoni GUSART: "A las asociaciones", El Obrero, num. 48 (30-07-1865), pp. 149-150. El testimoni de la comissi de les Tres Classes de Vapor que visit Anglaterra: Memoria descriptiva redactada por la Comisin Obrera Catalana nombrada para estudiar el estado de las fbricas de hilados y
15
lleis de Fbrica, ni la consolidaci dels convenis collectius i dels jurats mixtes, ni les reformes electorals dels anys 1867 i 1883, ni, en sntesi, el desplegament de la poltica lib-lab, oberen a concessions patrcies ms o menys generoses o clarividents, sin ms aviat a les pressions i als compromisses d'un mn popular i treballador en qu, entre altres coses, el treball "ms artstic que manual" no constitua l'nica ni la primera font del prestigi obrer i de la integraci poltica. La confluncia poltica entre lits patrcies i lits plebees a la Gran Bretanya de la segona meitat del segle XIX s'ha explicat de moltes maneres, per s indiscutible que entre els intermediaris obrers que contribuiren a aquesta confluncia sobresortiren determinades fraccions de treballadors fabrils cotoners, treballadors que simbolitzaven la gran indstria i la mecanitzaci i estandarditzaci dels processos de fabricaci abans que cap mena de "treball artstic".17 Res fa pensar, per, que les correlacions de fora en el cot catal de finals del segle -i per extensi, en el conjunt de la gran indstria local- apuntessin en aquesta mateixa direcci, i que el patriciat fabril considers una opci versemblant el sotmetre's a instncies arbitrals relativament autnomes i equilibrades. Vegi's, a tall d'exemple, les conegudes manifestacions pbliques de prohoms patronals com Ferran Alsina i Joan Sallares i Pla oposant-se a les hipottiques temptatives de legislar el treball infantil i femen o b la durada de la jornada laboral, i fins l'alegre desacreditaci de les lleis britniques sobre el particular esgrimida pel primer. O b els arguments anti-intervencionistes en matria de rgim laboral que public l'Institut del Foment del Treball Nacional -amb la ploma d'Andreu de Sard- l'any 1884, emparant-se en els desavantatges comparatius de tota mena que arrossegaven l'"eficcia" de la cotoneria catalana lluny de la britnica.18 Conv recordar que fou en aquest context que l'any 1895 l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Barcelona premi el jove Enric Prat de la Riba pel seu projecte de "cdigo industrial" o Ley Jurdica de la Indstria, un detalladssim programa de "proteccin tejidos de algodn en Inglaterra... (1889): pp. 34-35 i 36-56. Ms elogis de les garanties poltiques associades a les lleis laborals britniques d'aquests anys: Contestacin del Centro Industrial de Catalua al Cuestionario formulado por la Comisin de Reformas Sociales y dirigida a la Ilustre Comisin Provincial de Barcelona... (1884): pp. 10-11. 17 Sobre la contribuci popular i obrera -o "fabril"- al liberalisme gladstoni cal consultar les recents i polmiques aportacions d'Eugenio F. BIAGINI (1992) i d'Eugenio F. BIAGINI Alastair J. REID (eds.) (1991); una crtica d'envergadura al plantejament d'ambds treballs: Robert GRAY (1994); una defensa ben raonada del primer: Kenneth D. BROWN (1993). Les arrels del debat entre lectures "classistes" i "politicistes" -o "culturalistes" segons els crtics- de la histria social britnica de la segona meitat del segle XIX es presenten amb detall en els articles de combat de Neville KIRK (1992) i Neville KIRK (1994b); des de l'altra trinxera: Patrick JOYCE (1993) i Patrick JOYCE (1995). 18 Ferran ALSINA (1892): Observacions sobre la reglamentaci del trevall dels noy s en tallers y fbricas. Conferencia donada en la "Lliga de Catalunya" per..., particularment pp. 5-11. Juan SALLARES y PLA (1892): El trabajo de las mujeres y de los nios. Estudio sobre sus condiciones actuales, i Juan SALLARES y PLA (1890): Las ocho horas. Algo sobre la cuestin obrera. Andrs de SARD (1884): Comparacin entre el actual estado de desarrollo de la industria algodonera en Inglaterra y el de la propia industria en Espaa. Trabajo ledo... .
de la indstria nacional contra las disposiciones del Estado" que expressava tanta confiana en la capacitat tutelar d'una imaginada cultura patronal autctona com recels respecte del liberalisme de vocaci ms estatista i interclassista. Significativament Eusebi Gell i Bacigalupi era al darrere de les recomenacions d'Alsina i de les elaboracions doctrinals de Prat i, amb ell, la seva contribuci prctica a un horitz laboral fundat en l'hegemonia i tutela social dels fabricants i en l'exclusi de tota mena d'intermediaris entre patrons i treballadors -inclosos els legisladors-: la tot just inaugurada colnia industrial Gell, a Santa Coloma de Cervell.19 Sembla fora de dubte que l'escs al d'una poltica ms o menys institucionalitzada de negociaci collectiva a la Catalunya industrial del XIX tard hi aliment, ms si cal, la radicalitzaci de les cultures poltiques obreres i patronals. La feblesa, a la Catalunya d'aleshores, d'un industrialisme sensible a la dislocaci social alhora que a les potencials bondats de l'obertura institucional, ha suscitat ben poca atenci, com si les lnies de fora poltiques i culturals finiseculars no haguessin pogut ser unes altres que les que foren.20 Per aix mateix considero adequat comenar per Roca i Gales i pel seu testimoni sobre els teixidors de vels vuitcentistes, i ms concretament pel rol decisiu que suposadament els hauria corresps en la incipient definici d'una cultura interclassista amb probables ascendents i atractius per a fraccions del nou proletariat industrial. D'entrada, per, crida l'atenci que a l'alada de 1884 la hiptesi d'una cultura poltica que integrs sectors influents del treball fabril, que els associs amb mires cohesivas a determinades posicions patrcies, encara gravits al voltant dels teixidors de vels, un collectiu obrer que segons Roca i Gales havia "desaparecido del todo". Aix era aix, potser, perqu, com semblava plaure al mateix Roca, la ra essencial de la seva antiga condici de "poderoso elemento de amor a las libertades democrticas y al orden social, moral y material" havia estat "su importancia en el trabajo ms artstico que manual"! Enrique PRAT DE LA RIBA (1898): Ley Jurdica de la Industria. Estudio de filosofa jurdica..., particularment pp. 39-52 [la citaci literal s a la p. X]; el treball indit fou premiat per l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Barcelona en el seu concurs de l'any acadmic 1895-1896 i Prat dedic la seva edici a Eusebi Gell. Sobre la trajectria del primer pensament prati a propsit de la "qesti industrial" he escrit alguna cosa: Albert GARCIA BALAN (1994): pp. 192-194. Sobre l'apologia de la colnia industrial per part del Prat jove, i el sentit poltic i cultural d'aquesta aposta, vegeu les observacions d'Ignasi TERRADAS SABORIT (1979): pp. 29-32, parcialment repensades en la segona edici del mateix treball (1994). Les lgiques allusions d'Alsina al fabricant que el pagava -Eusebi Gell- i a la colnia industrial que contribu a aixecar: Ferran ALSINA (1892): Observacions sobre la reglamentaci del trevall dels noys en tallers y fbricas. Conferencia donada en la "Lliga de Catalunya"per..., pp. 16-17 i 18-21. Sobre els inicis de la Colnia Gell (1890-1891) i el tndem Gell-Alsina: Colnia Gell y fbrica de panas y veludillos de Gell y Ca. S. en C. Breve resea histrica... (1910), i el recent treball de Josep PADR MARG (1995). 20 Una notable excepci a aquesta mena d'"oblit" es pot trobar en els renovadors arguments de Josep Maria PRADERA (1992): particularment pp. 21-126, qui suggereix algunes arrels d'aquella feblesa i les moltes implicacions d'aquesta per a la cultura patrcia catalana del Vuit-cents.
19
Proposar una resposta convincent a tal interrogant s l'objectiu d'aquest captol; com ho s, ms enll d'aquells subjectes especfics -els teixidors de vels- i en un ordre ms general, el d'aquest estudi en el seu conjunt. De fet, el cas dels teixidors de vels s'endevina un complet laboratori d'assaigs per comenar a destriar els factors particulars dels potser comuns d'entre aquells que influiren les relacions entre treball i poltica a la Catalunya industrial i urbana del segle XIX. I aix, precisament, per la pretesa i unilinial correspondncia que sugger Roca i Gales, a l'explicar la rellevncia social i el protagonisme poltic del collectiu veler en funci d'una centralitat tcnico-laboral aleshores tan objectiva com irrevocable. Rebobinem doncs. Quins i quants podien ser els teixidors de vels a la Catalunya dels anys del desplegament industrial i liberal? On treballaven i en quines condicions? A qu, exactament, devia fer referncia Roca i Gales a l'atribuir-los "importncia en el treball ms artstic que manual"?
1.2. Treball i empresa a la velera catalana de mitjan segle XIX: alguns apunts comparatius
Si fem cas de la normativa gremial que s'abol a cop de reial decret durant el bienni 18341836, els teixidors de vels eren, a la ciutat de Barcelona, els teixidors que elaboraven determinades teles de fins a cinc pams d'amplada fetes de seda, estam o fil. Segons les ordenances setcentistes del Gremio y Cofrada de Tejedores de Velos de la Ciudad de Barcelona -reimpresses encara l'any 1825- aix es tradua en l'exclusiva dels mestres agremiats per fabricar un seguit "de artefactos del Oficio de Velera que son en prctica en esta ciudad en dicho Oficio", "artefactes" que incloen amb preferncia seda i estam: "...Seda y Escomila, Escomila y Estambre, Escomila e Hiladillo, y otras cualquier Escomilas de cualquier gnero que sean, Craspn, Mantos todo Estambre, Pars y Toca de Reina, Rejedillo, Corbatas, Gasas de cualquier gnero, especie y medida que sean, as anchas como estrechas, Telas de cedazos, Pauelos a la cordillada de diversos gneros, de Seda e Hiladillo, Seda y Aldcar, Seda y Algodn, todo Seda, Cordilladas, Tafetanes dobles..."^l Es tractava essencialment de teixits fins i de qualitat i de peces de fantasia -que, entre d'altres, nodrien una incipient indstria autctona de "novetats"-, uns teixits que per antecedents i Copia del Edicto y Ordenanzas publicadas en esta Ciudad, que han sido aprobadas por su Magestad y Seores del Real y Supremo Consejo de Castilla al Gremio y Cofrada de Tejedores de Velos de la presente Ciudad de Barcelona, para su buen rgimen y gobierno (1825): p. 9. La cpia fou publicada originalment l'any 1763, per b que les ordenances daten de 1736; he consultat l'exemplar reimprs l'any 1825 que es conserva a AHCB. Gremis. General. Capsa S-V: Velers.
21
composici tenien molt a veure amb el treball seder. De fet les primeres referncies documentals d'un gremi barcelon de teixidors de vels especificaven que ho era de "Tejedores de Velos de Seda" o "Togueros", segons acredit a convenincia la Comissi de Fbriques l'any 1842.22 D'altra banda el reial decret de 20 de gener de 1834 que sancionava la "llibertat d'indstria" desemboc, en el cas dels gremis de la veleria barcelonina, en la fundaci la primavera d'aquell mateix any del Collegi de l'Art Major de Teixits de Seda, collegi que ben aviat s'erig en la principal plataforma patronal i de defensa corporativa de la sedera capitalina.23 El catleg d'indstries i subindustries que s'abastien de fil de seda a la Catalunya de 1840 era prou ampli: fabricants que teixien teles de seda per a vestits i tapisseria, fabricants de teixits de mescla -en qu la seda es barrejava amb altres materials-, fabricants de mantellines i blondes, fabricants de mitges -o mitgers-, cinters i galoners, passamaners, etc. Els teixidors de vels eren, per i sobretot, patrimoni dels dos primers sectors, els quals capitalitzaven l'any 1842 a Barcelona "un nmero muy considerable de telares" i fabricaven teixits de totes les factures: "telares llamados a la Jacquart para tejidos de seda labrados, telares sencillos para tejidos de seda Usos, telares para terciopelos de seda lisos y labrados, telares para felpas de seda, telares para gazas, mosquiteros y crespones, telares para tejidos de seda con mezclas de algodn o lana, telares para la fabricacin de pauelos de todas clases y de varios anchos.,."24 En endavant els teixidors de vels de la ciutat continuarien obertament associats al mn de la seda, per b que no tota la fabricaci susceptible d'acollir-los incorpors aquesta matria, com era el cas de la fabricaci de teixits fins de mescla amb barreja d'estam o fil i cot llavorat. A principis de la dcada de 1860 una renovada Societat de Socors Mutus de Teixidors de Vels de Barcelona no havia deixat de cenyir el dret d'associar-s'hi, ben il.lustrativament, a "todos los tejedores de seda, lana, hilo y algodn labrado, siempre que sean aptos para trabajar y no estn en aprendizaje".^ A la Barcelona txtil dels primers anys quaranta havien fet forat la percepci i l'argument que una progressiva distncia allunyava laboralment i socialment els teixidors de vels -i en AFTN. Comissi de Fbriques. Copiador de correspondncia enviada (1839-1844): carta al cap poltic provincial (20-04-1842) [fols. 296-301]. Ms referncies a les ordenances del gremi de teixidors de vels de seda de Barcelona aprovades per Carles V durant les Corts Generals de Mons (1533): Hermenegildo GORRIA y ROYAN (1913): "Notas sobre las industrias de la seda en Espaa", p. 395. 23 Sobre la fundaci del Collegi de l'Art Major de Teixits de Seda he consultat: AHCB. Gremis. General. Capsa S-V: Velers: "Efemrides de los Gremis de Velers y Gremis de Velluters y de su sucesor directo, el actual Colegio del Arte Mayor de la Seda" (s. d.); Hermenegildo GORRIA y ROYAN (1913): "Notas sobre las industrias de la seda en Espaa", pp. 394-399. Tamb: Juanjo ROMERO MARN (1994): p. 77. 24 AFTN. Comissi de Fbriques. Copiador de correspondncia enviada (1839-1844): carta al cap poltic provincial (20-04-1842) [fols. 296-301], fol. 299. 25 Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]): p. 6.
22
particular els de robes de seda- dels ms nombrosos teixidors de peces de cot cru. A propsit d'una iniciativa "urbanstica" de l'ajuntament de Barcelona, el gener de 1845 la molt ben informada Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas pos per escrit algunes de les raons d'aquesta jerarquia teixidora, que de fet calia extrapolar al conjunt del txtil ciutad. Aleshores una comissi delegada de l'Econmica advoc per restringir la implantaci de noves fbriques de vapor a l'interior de la Barcelona murallada, emparant-se en consideracions incipientment higienistes, s a dir que tenien a veure amb preocupacions estrictament sanitries per tamb amb l'angnia que desvetllava una concentraci fabril "que hace ms contingente la desmoralizacin de la clase jornalera [...,] de una importancia no slo econmica, sino poltica y humanitaria". A tal efecte els homes de l'Econmica volien deixar ben clar "la diferencia enorme que existe entre los artistas y artesanos y los operarios de las manufacturas colectivas o en grande" -aquests ltims "la clase cuya suerte es la ms precaria entre cuantas subsisten del trabajo dentro [...] de una poblacin como Barcelona"-, diferncia d'ordre social i poltic per alhora indestriable d'unes condicions i expectatives laborals ben concretes. "Los Artistas y la mayor parte de los aprendices de los oficios comunes a todas las ciudades como albailes, carpinteros, cerrajeros, sastres, zapateros y aun los tejedores y torcedores de seda pueden aspirar a una independencia honrosa", esgrima el dictamen de la comissi; per contra, "los tejedores de algodn no podrn pasar a maestros, ni aun competir con el producto de los telares mecnicos que la industria debe adoptar si no quiere suicidarse". Telers mecnics que, deien els de l'Econmica, "es sabido que no son adoptables para la fabricacin de seda".^ En conseqncia el prestigi i la bondat social -present i futura- dels teixidors de seda anaven de la m de la seva pretesa capacitat per esquivar la centralitzaci fabril i per retenir molts aspectes de l'assatjada lgica gremial de l'ofici, capacitats que als comissionats no els semblaven gens alienes als lmits tecnolgics que impedien la mecanitzaci -llegeixi's la reducci de destreses humanes- del tissatge de la seda. I cal dir que els comissionats de l'Econmica no eren uns qualsevols: acompanyaven "los Seores Soler y Muns", Josep Melcior Prat, ex-governador civil de Barcelona i foguejat intermediari entre teixidors i fabricants, i Jeroni Merelo, soci capitalista de la societat barcelonina amb fbrica a Valncia Doninelli i Companyia, societat i fbrica que es dedicaven a torar seda des de l'any 1840.27 En rigor no era la primera vegada
26
Totes les citacions literals les copio d'ASEBAP. C. 22/2B: "Sobre concesin de permisos para establecer en Barcelona mquinas de vapor y fbricas de productos qumicos (1845)". El 23 de desembre de 1844 l'ajuntament de Barcelona havia sollicitt a la Societat Econmica local l'elaboraci d'un dictamen sobre el particular, dictamen que signaren amb data de 27 de gner de 1845 tres comissionats de l'Econmica. 27 La composici de la comissi que prepar el dictamen en nom de l'Econmica: ASEBAP. C. 22/2B: "Sobre concesin de permisos para establecer en Barcelona mquinas de vapor y fbricas de productos qumicos (1845)". Sobre Josep Melcior Prat vegeu Albert
que des de la tribuna de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas s'apostava per aquest argument i per aquests exemples. El novembre de 1839 un fabricant ms influent que poders a la Barcelona d'aleshores, Toms Illa i Balaguer, havia subratllat la "probada moralidad" dels treballadors "que se aplican en la fabricacin de gasas, tules, blondas y otros artefactos preciosos". El ms rellevant s que Illa i Balaguer -del que sabem que a principis de la dcada de 1840 fabricava teixits de seda al carrer Blanquera, teixits amb mescla de cot en el mateix lloc, i filat de cot al carrer Amlia- no havia reservat un elogi semblant als treballadors cotoners, que per experincia i interessos li eren ben a prop.2^ Toms Illa i aquesta mena de "descripcions" reapareixerien durant la campanya proteccionista dels seders catalans contra l'aranzel aprovat el juliol de 1841, aranzel que abaratia la importaci de robes de seda i ratificava l'exportaci lliure de drets de la seda sense manufacturar, alhora que gravava l'entrada de primeres matries com ara la seda blanca d'Itlia. Aleshores el mateix Illa i Balaguer i la plana major dels fabricants del ram -els barcelonins Joan Escuder i Jacint Barrau, els reusencs Pere Aules i Francesc Vilanova, el manres Andreu Subir- no vacillaren a l'hora d'articular una defensa corporativa, i es vantaren d'una manera tan previsible com reveladora de la contribuci de la "elaboracin de artculos finos" al bon ordre industrial, ents aquest com una suma d'equilibris sectorials i socials -sempre que reforcessin, s clar, les prpies posicions empresarials. Un ordre industrial que no podia prescindir del sector dels teixits de seda i de mescles fines, deien que en part per les virtuts socials que majoritriament se li reconeixien al "trabajo artstico" de teixir sederies, en part perqu la competncia efectiva dels teixits de novetat estrangers amenaava d'arrossegar, tard o d'hora, altres txtils de consum ms massiu.29 GARCIA BALAN (1996): p. 107. Sobre Jeroni Merelo i la societat Doninelli i Companyia: ngels SOL PARERA (1991): p. 257. 28 La citaci literal i la lectura pblica per part d'Illa i Balaguer de la memria "sobre la aplicacin a la produccin" -el 24 de novembre de 1839 a la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas-, a ASEBAP. C. 19/3: "Memoria del Sr. Don Toms Illa sobre la aplicacin a la produccin. 1841 ". Els interessos i establiments txtils de Toms Illa a la Barcelona de 1842, a Gua de forasteros en Barcelona... (1842): pp. 35, 53 i 60. 29 Els arguments dels fabricants seders catalans contra l'aranzel aprovat el 9 de juliol de 1841, a Exposicin que los fabricantes de sederas de las ciudades de Barcelona y Manresa y de la villa de Reus han elevado a las Cortes... (1842): particularment pp. 4-14; la identitat dels comissionats seders, a les pp. 19-20; les referncies literals, a la p. 13; les raons de la centralitat industrial del sector seder i dels teixits fins de mescla, a les pp. 13-14; sn d'inters, tamb, les reflexions comparatives sobre la precarietat de la filatura sedera peninsular i el major dinamisme que atribuiren a la fabricaci de teixits, activitat que representaven [pp. 7-9 i 27-28]. Ms informaci sobre la mobilitzaci dels seders i d'institucions catalanes contra l'aranzel de 1841 a AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.121: "Noticias a S. E. la Diputacin Provincial sobre el ramo de la seda (1842)"', Expedient 1.238: "Noticias pedidas por el Sr, Jefe Superior Poltico acerca el ramo de la seda (1842)"; Expedient 1.362: "Los fabricantes de sederas acompaan una exposicin... (1842)"; i AFTN. Comissi de Fbriques. Copiador de correspondncia enviada (1839-1844): carta al cap poltic provincial (20-04-1842) [particularment fol. 300].
La informaci general que he pogut arreplegar sobre els contingents de treball ocupats en el tissatge seder i amb mescla de seda a la Catalunya dels ltims anys trenta i primers quaranta tendeix a ser ms genrica que precisa. La geografia sedera catalana d'aleshores s, en canvi, ben coneguda i es presta a poques discussions. Els comissionats seders que el febrer de 1842 s'adrearen a les Corts ho feren en nom "de los fabricantes de sederas de las ciudades de Barcelona y Manresa y de la villa de Reus, autorizados competentemente al efecto, segn aparece de los adjuntos documentos". Segons els mateixos comissionats, abans de l'esclat de la crisi sectorial de l'ltim any -que atribuen al contraban de teixits estrangers i al nou aranzel menys restrictiu amb l'entrada legal d'aquests- "ms de tres mil telares estaban en movimiento en las solas tres poblaciones [...] empleados en tejer la seda pura, contndose adems otros mil en los que se elaboraban telas y pauelos de toda especie con mezclas de algodn y lana, sostenindose a su abrigo un crecido nmero de familias... "30 Malgrat l'arrodoniment de l'estimaci de telers -probablement a l'ala per raons bvies-, s indiscutible que el triangle Barcelona-Reus-Manresa capitalitzava la indstria de teixits de seda i amb seda a la Catalunya d'aquests anys, triangle al qual caldria afegir l'apndix ms aviat decadent dels mitgers mataronins i, en un altre ordre tecnolgic i laboral, la molt activa elaboraci manual i domiciliria de puntes de coix i blondes de seda a la comarca del Maresme.31 L'any 1844 la matrcula industrial i de comer de Barcelona comprenia, sota l'epgraf "Tegedores de Velos", el nom de 87 fabricants de teixits de seda que disposaven de fbrica o taller oberts a la ciutat. Aquests no eren, indiscutiblement, els nics fabricants que empraven la seda en els seus teixits, i per tant els nics que devien donar feina als teixidors de vels que efectivament teixien les peces: una part dels "Fabricantes de Tegidos con mezcla de Algodn" tamb ho devia fer, alhora que alguns dels que cotitzaven corn a "Medieros" i "Terciopeleros" -a ms, s clar, dels cinters o galoners, els treballadors dels quals acostumaven a conservar la denominaci d'ofici ms especfica.32 Dos anys abans la molt completa Gua de forasteros en Barcelona... (1842) havia registrat 66 "Fabricantes de Tejidos de Seda" amb establiment a la ciutat, alguns tamb relacionats entre el centenar llarg de fabricants de teixits de mescla anotats per la publicaci. A diferncia dels registres fiscals, la Guia de 1842 repetia tantes vegades com convingus la referncia d'un mateix fabricant, si aix ho justificava la flexibilitat productiva Ambdues citacions literals a Exposicin que los fabricantes de sederas de las ciudades de Barcelona y Manresa y de la villa de Reus han elevado a las Cortes.., (1842): pp. 3 i 4 respectivament. 31 Sobre la seda a Matar i a la comarca del Maresme durant aquests anys es pot consultar Antoni SEGURA MAS (1991): pp. 232-233; tamb Francesc COSTA OLLER (1985): pp. 123-156. 32 AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "ndice General por alfabtico que comprende las Corporaciones que pagan por Subsidio Industrial y de Comercio en esta Capital. Ao 1844"; els "Tegedores de Velos" sn als folis 66bis-69; els "Fabricantes de Tegidos", als folis 13-16; els "Galoneros", 69-71.
30
d'aquest.33 Cal pensar, doncs, que la vintena llarga de fabricants de teixits de seda que hi mancaven respecte dels gaireb 90 fabricants de teixits de vels empadronats fiscalment l'any 1844, lluny d'haver-se incorporat al negoci durant el bienni 1842-1844 -conv recordar la "crisi" del sector-, senzillament no havien merescut l'atenci dels redactors del directori comercial, probablement per la modstia dels seus recursos i dels seus obradors. De fet, el nombre de fbriques i tallers que els homes del Collegi de l'Art Major de Teixits de Seda de Barcelona -que reunia fabricants velers i velluters- havien dit controlar l'any 1836 excedia de molt aquestes xifres, i no sembla que la distncia cronolgica pugui explicar sense ms un daltabaix tan acusat. Segons escriuran els consuls de l'Art Major Joan Escuder i Francesc Altay, l'abril de 1836 "la Corporacin cuenta con ciento y cinquenta operatorios [o tallers governats per un mestre], trescientos maestros, y mil doscientos entre mancebos y aprendizes; quinientas mquinas denominadas de Jacuart, empleadas cuando hay consumo en la elavoracin de toda suerte de artefactos, y una buena porcin de telares llanos empleados en hacer toda clase de telas cruzadas y pauelos para pintar". I resumeixen a propsit de la m d'obra: "Sin contar con la muchsima gente ocupada en torcer y tintar la seda, y tambin los muchos que se ocupan en pintar pauelos ya de vapor y ya tambin de colores fuertes imitados a los que se importan de la India, ocupa esta corporacin a mil nuevecientos ochenta y dos hombres y setecientas ochenta mugeres. "34 s a dir, un paisatge productiu dominat per desenes de petits i mitjans tallers teixidors, on la mitjana aritmtica faria aplegar dos mestres i no ms de mitja dotzena d'oficials per taller, i on la feina de governar els telers correspondria molt majoritriament a homes. Amb tota probabilitat, per, la realitat era ms lluny que a prop de la mitjana aritmtica, i molts "operatorios" devien ser poca cosa ms que obradors quasi familiars en qu un mestre-teixidor feia anar un parell o tres de telers valent-se del treball de parents i del d'algun oficial ms o menys eventual. Dels 87 fabricants de teixits de vels censats per la matrcula industrial barcelonina del 1844, 31 -ms d'una tercera part- contribuen per valor d'una quantitat que era igual o inferior al 50% de la contribuci mitjana de l'"ofici", que fregava els 160 rals.35 I aix els "fabricants" ms pobres noms d'entre els que tenien "botiga oberta". Gua de forasteros en Barcelona... (1842): els fabricants de teixits de seda, a les pp. 52-53; els de teixits de mescla -121-, a les pp. 58-60. Alguns exemples rellevants de fabricants que figuren en ambds llistats: Francesc Altay i companyia, Antoni Fbregas [Santa Caterina, 2], Toms Illa i Balaguer [Blanquera, 12], Josep i Mari Junoy [Assaonadors], Josep Reig [Cotoners, 3] i Ramon Vilumara [Sant Pere ms baix, 67]. 34 Una i altra citaci literal les copio del memorial manuscrit proteccionista (12-04-1836) adreat a la regent per l'Art Major de Barcelona i signat pels consuls Joan Escuder i Francesc Altay; l'he consultat a AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera" (1835-1836). 35 Elaboraci propia a partir d'AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "Indice General por alfabtico que comprende las Corporaciones que pagan por Subsidio
33
A principis de l'any 1853 11 fabricants declaraven treballar preferentment la seda a la ciutat de Reus. Tres d'ells eren exclusivament filadors i torcedors d'aquesta matria, i en uns termes prou modestos. Els altres 8 sumaven 225 telers per a elaborar teixits de seda, amb preferncia mocadors com es desprn dels 108 telers "de menos de 3/4 ".36 Gaireb cinc anys desprs el nombre de fabricants de teixits de seda es mantenia -i la titularitat empresarial si fa no fa-, i els fabricants feien saber el nombre de "Varones" i "Hembras" als quals donaven feina: 293 homes i nens i 169 dones i nenes, un total de 462 treballadors i treballadores. Avanada la dcada de 1850 la sedera reusenca presentava un perfil empresarial i laboral ben concret, qualitativament distint del del sector bess barcelon de feia una dcada llarga -i dels ms llunyans antecedents reusencs: la fabricaci i el treball seder els capitalitzaven uns pocs fabricants que disposaven, almenys, d'una vintena de telers per cap -i la Vdua de Vctor Mart i Nieto en tenia 93 l'any 1853-, i el treball femen guanyava posicions en el tissatge de la m de la concentraci fabril.37 Durant l'ltim mig segle l'elaboraci de robes de seda havia passat de ser la primera activitat txtil de la ciutat a la condici d'indstria de segon ordre, fonamentalment en profit del cot, i l'antic paisatge en qu abundaven els petits tallers propietat de mestres velers que tamb teixien -acuradament refet per Jordi Andreu- havia desaparegut prcticament del tot. L'any 1803 l'ajuntament de Reus atribua a la sedera local l'ocupaci de 580 telers -300 de mocadors i els altres per a cintera, tafetans, etc.-, i pocs anys abans els mestres velers que eren propietaris d'algun teler encara fregaven la setentena, per b que els "Principales Fabricantes de Pauelos de Seda" sumaven, l'any 1802, dues dotzenes de "fabricants" tan o ms vinculats a l'lit comercial local que a l'agremiada i d'arrels sederes.38 A principis de la dcada de 1820 Industrial y de Comercio en esta Capital. Ao 1844": "Tegedores de Vlos" [fols. 66bis69]. La suma total de les contribucions d'aquests era de 13.560 rals, i la contribuci mitjana de 155,86 rals. 31 dels contribuents cotitzaven per valor de 80 rals o menys. 36 Elaboraci prpia a partir d'AHCR. Lligall "Estadstica 1801-1863": "Lista de los individuos inscriptos en la matrcula de subsidio cuyas industrias pertenecen a las clases no agremiabes [Industria Sedera]" (14-01-1853). 37 Les dades que fan referncia a l'any 1857 -m d'obra i titularitat empresarialprocedeixen d'AHCR. Lligall "Estadstica 1801-1863": "Estado de las fbricas existentes en el trmino de esta Ciudad con expresin de sus dueos, clase de fabricacin y nmero de obreros de cada una" (23-12-1857). Deis 8 fabricants de teixits de seda de l'any 1853 noms 3 tenien menys de 20 telers, i noms 1 menys de 10 [sobre aix i sobre els telers de la Vdua de Vctor Mart: AHCR. Lligall "Estadstica 1801-1863": "Lista de los individuos..." (14-011853)]. 38 Sobre la sedera reusenca de l'ltim ter del segle XVIII cal veure Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): pp. 214-219; els mestres velers propietaris de telers l'any 1789, a Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): p. 217. Els telers seders l'any 1803 els comunic l'ajuntament en resposta a l'anomenada "enquesta de Gaiet Soler" [Pere ANGUERA (1985): p. 71]. Els "Principales Fabricantes de Pauelos de Seda" l'any 1802 els recoll VAlmanak Mercantil o Gua de Comerciantes para el ao de 1802 (1802): p. 269, i conjuntament amb els "fabricantes de cintera y listonera" [p. 270] sumaven 25 "fabricants", d'entre els quals famlies com els Anguera, els Baiget, els Clariana, els Font o els Sunyer i Aules es comptaven
per, el nombre de telers associats a la velera tradicional s'havia redut a menys de la meitat -uns 250-, i durant els primers anys quaranta el sector tocaria fons amb un centenar escs de telers en funcionament. 39 Sembla clar, doncs, que amb la crisi i la posterior i parcial recuperaci de la seda reusenca es bandej per sempre ms el mn dels teixidors-fabricants, dels mestres velers que teixien amb telers propis per compte d'altres mestres i dels ms potents comerciants-fabricants, i res suggereix que innovacions tecnolgiques d'envergadura contribussin decisivament a aquesta selecci empresarial i social. Si la sedera reusenca setcentista de mocadors i cintes i altres menuderies es reorganitz vers la concentraci empresarial i productiva amb el pas de la primera meitat del segle XIX, la seva homnima manresana experiment una altra mena de "decadncia", i continu ms o menys viva associada a la figura del teixidor-fabricant i a les xarxes de treball familiar i domiciliari. Encara l'any 1849 un bon coneixedor de la seda catalana, el fabricant "de tejidos [labrados] de seda, lana y algodn" Pere Mrtir Albareda, exemplificava amb la vigent estructura industrial de la ms marginal sederia manresana les virtuts de l'empresa familiar i de la flexibilitat laboral i productiva: "Los gneros que elabora [Manresa] causan la admiracin del comercio nacional y estrangera, por la baratura de los precios a que se espenden particularmente en los artculos de cintera, listonera y paolera listada y lisa. All no ha habido nunca grandes fbricas, sino talleres de uno a tres telares dirigidos por amos especuladores que trabajan en familia, madrugando mucho y acostndose tarde, resultando de su prctica y habilidad que han llegado a tejer sedas a un cabo, cosa que ningn fabricante ha podido emprender o continuar en talleres numerosos, porqu la distraccin de los operarios impide tener la paciencia infinita que tal materia requiere. La vida casera suprime el lujo, y desconociendo muchas necesidades ficticias es posible obtener una baratura en los precios de los productos manresanos... "40 Lloren Ferrer ha aventurat que aquestes modestes unitats teixidores, encapalades per velers i cinters de tradici i destresa, fundaren la seva perdurabilitat en una combinaci de versatilitat productiva -la capacitat de desplaar-se de la seda al cot i viceversa- i d'encaix particular i subordinat en la lgica de la nova industrialitzaci manresana i comarcal, la qual gravitava al voltant del cot, la fbrica mecanitzada i el treball barat i gens qualificat.41 Aix, si b els oficis seders cediren molt terreny alhora entre les principals cases comercials de Reus [vegeu Almanak Mercantil... (1802): pp. 267-271; Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): pp. 218-19]. 39 Sobre 1820: Jaime ARDVOL (1820): Ensayo sobre la topografa y estadstica de la Villa de Reus... segons l'edici que n'ha fet Pere ANGUERA (1985): p. 125. Els telers que teixien seda durant els anys 1840-1844: Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): pp. 76-77. 40 Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., p. 10 (nota 1). 41 Vegeu Lloren FERRER ALS (1991): pp. 208-209. Sobre la seda manresana del XIX tamb cal consultar Josep OLIVERAS SAMITIER (1985): pp. 43 i ss.. Els antecedents
en el teixit industrial de la ciutat i directament o indirecta passaren a dependre del gran capital cotoner, els teixidors de vels i de cintes manresans retingueren bona part del seu prestigi "artes", condici avalada pels imperatius de la fabricaci a petita escala i per la Virtualitt endogmica que l'acompanyava. L'any 1855 "noms" 276 individus s'aplegaven en les associacions manresanes de teixidors de vels i de cintes -o de Santa Teresa-, per tots i cadascun d'ells eren homes. Simultniament les altres tres societats locals de treballadors txtils -totes vinculades al cot: la de jornalers de filats, la de filats i la de telers mecnics- congregaven 500 associats, dels quals 39 eren homes i 461 eren dones.42 A la velera manresana de mitjan segle XIX el perfil pblic exclusivament mascul de la seva m d'obra teixidora se'ns presenta com una doble evidncia: d'una banda, de la reculada global del sector; de l'altra, de la capacitat dels teixidors assalariats -i fins de molts caps de taller- per preservar determinades pautes de l'ofici, a prpia convenincia -s clar- i emparats en l'atomitzaci i la ms oberta concurrncia "empresarials".4^ [Vegeu a continuaci la Taula 1.1.] Disposem d'altres informacions que ens confirmen que a la Catalunya de 1840-1855 els que es feien dir teixidors de vels es concentraven a les ciutats de Barcelona i Reus -i Manresa en menor mesura- i encapaalaven les jerarquies salarials de les respectives indstries txtils locals. Segons les dades que recoll Esteve Sayr l'any 1841 i que reprodu poc desprs Pascual Madoz, la fabricaci de robes de cot amb mescla de seda a la Catalunya d'aleshores era una exclusiva dels tissatges barcelon i reusenc. Com es pot comprovar a la Taula 1.1, de les 114.000 peces de cot i seda que es teixiren a la Catalunya de 1841, 74.000 s'elaboraren al partit judicial de Barcelona i ms de 32.000 a la vila de Reus. Les gaireb 800 dotzenes de mocadors de seda i cot sortiren estrictament de telers barcelonins i reusencs, com de fet tamb succe amb els mocadors de seda pura i de seda i altres mescles. Altres robes de mescla -cas de les de cot i estam- pesaven amb la mateixa fora en el tissatge capital, alhora que continuaven associades a viles de llarga tradici teixidora i llanera com ara Olot o Valls. Ara b, d'aquesta darrera fabricaci no es pot inferir directament la presncia de teixidors de vels, que ms aviat caldria acotar a l'elaboraci de mocadors i altres teles fines d'estam i cot. Per contra la Taula
setcentistes d'aquesta indstria han estat mpliament reconstruts per Lloren FERRER ALS (1987): pp. 344-367, i Lloren FERRER ALS (1991): pp. 199-208. 42 Lloren FERRER ALS (1994): p. 209. 43 La relaci entre dimensi de la unitat productiva i posici estratgica del treballador qualificat no es pas unvoca, i la fragmentaci "fabril", en un altre context i tradici industrials, pot ser l'indici d'una fora de treball molt ms inestable i molt menys prestigiada. Vegeu, en aquest sentit, l'exemple de la fabricaci femenina i domiciliria de blondes i puntes de coix a la regi del Maresme [Antoni SEGURA MAS (1991): p. 233].
TAULA 1.1.
TAULA 1.1.: GEOGRAFIA DE LES INDSTRIES DE TEIXITS DE MESCLA DE SEDA I DE TEIXITS D'ALTRES MESCLES A CATALUNYA, SEGONS LA FABRICACI (1841) partit judicial o municipi Mescla de cot i seda Mescla de cot i estam ...lli, cnem i altres fils teles mocadors teles mocadors teles cots/drils [peces] [dotzenes] [peces] [dotzenes] [peces] [peces] 74.093 420 5.500 32.360 1.570 446 340 101.795 2.900 4.300 22.230 28.700 786 159.925 70 25.450 22.170 3.210 61.650 38.180 800
500 900
Barcelona [p. jud.] Manresa [p. jud.] Olot [municipi] Reus [municipi] Valls [municipi]
1.000 730
54.650 118.030
altres p. judicials i municipis TOTALS 113.943
40.380
FONT: Elaboraci prpia a partir de Pascual MADOZ (1845-1850): Diccionario GeogrficoEstadstico-Histrico de Espaa..., vol. Ill, ps. 466-469.
1.1 no fa justcia als velers manresans, vinguts a menys per encara vius, els quals s'havien especialitzat -com hem vist- en la producci de cintes i altres menuderies d'estricta sedera.44 L'estadstica de l'any 1841 es pot precisar encara ms per a la ciutat de Barcelona si fem cas del manuscrit municipal del qual molt probablement es valgu Sayr a l'hora de confegir la seva informaci.45 D'acord amb aquesta font, al costat dels quasi 7.000 telers que s'usaven per a teixir "puro algodn" a la ciutat, n'hi havia 1.106 destinats a "tegidos con mezcla de algodn", tots manuals i 240 amb el sistema Jacquard incorporat. De nou es fa difcil calcular quants d'aquests telers podien correspondre a teixidors de vels, per no sembla forassenyat atorgar aquesta condici a, almenys, un de cada dos homes adults dels 1.114 que la mateixa font atribu al tissatge de mescla barcelon. Aquest mig miler llarg de teixidors ms els 1.500 teixidors "de seda" -entre mestres, oficials i aprenents- ressenyats pels consuls seders l'any 1836 suggereixen pel quinquenni 1836-1841 uns 2.000 teixidors de vels a la ciutat de Barcelona, hiptesi que cal llegir a la baixa donada l'estacionalitat de molta d'aquesta fabricaci i la consegent complementarietat en l'elaboraci d'unes peces i altres per part dels teixidors. L'any 1841, i segons el mateix manuscrit municipal, els homes adults ocupats en el tissatge de "puro algodn" eren 6.683, i 3.522 les dones, les quals tamb governaven telers per sobretot es feien crrec de les tasques que preparaven el teixir -debanar, ordir, plegar...4i L'any 1856 la fiscalitat industrial tenia comptabilitzats a Catalunya 867 telers per a teixir seda en les fbriques i tallers que contribuen per aquest ram. 209 -180 de manuals i 29 de mecnics- eren a la provncia de Tarragona, si fa no fa els mateixos que s'havien comptat a la sederia reusenca l'any 1853. Els altres 658 -640 de manuals i 18 de mecnics- funcionaven a la provncia de Barcelona, i segons ha demostrat ngels Sol els capitalitzaven fabricants de la ciutat de Barcelona i de la vila de Grcia.47 La informaci que pel mateix any recoll Ildefons Totes les dades recollides a la Taula 1.1., que fan referncia a l'any 1841, les trec de Pascual MADOZ (1845-1850): Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico de Espaa..v vol. Ill, pp. 466-469, qui al seu torn reprodueix l'estadstica que public Esteban SAYR (1842): Industria algodonera de Catalua. 45 Es tracta de l'errniament titulat "Estado Industrial de las Fbricas de Catalua" -ja que es limita a la ciutat de Barcelona- que es troba a l'AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.232: "Sobre Estadstica. Noticias pedidas por la Junta de Comercio...". Aquesta mateixa font ha estat utilitzada i convincentment validada per Genis BARNOSELL JORD (1996): pp. 133 i ss. (i nota 12), qui n'ha subratllat les bvies connexions amb l'estadstica de Sayr (1841), estadstica que agrupa les dades barcelonines en l'mbit del partit judicial. 46 Les dades corresponents al 1841: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.232: "Sobre Estadstica. Noticias pedidas por la Junta de Comercio...". Els teixidors de seda l'any 1836: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera"(1835-1836). Les dones registrades en el sector dels teixits de mescla l'any 1841 eren 657 i tamb es concentraven en les feines de preparaci. Alhora es censaren 220 "muchachos o muchachas". 47 El buidatge de fonts fiscals a propsit de la indstria sedera espanyola l'any 1856 es presenta a Jordi NADAL (1985): p. 91. El 1853 la sederia reusenca compt 225 telers [AHCR.
44
Cerd en la seva Monografa estadstica de la clase obrera de Barcelona corrobora aquest paisatge industrial.48 A la Barcelona de 1856 encara hi havia, segons Cerd, uns 500 telers Jacquard per a teixir robes de seda i amb mescla de seda, ms un nombre que no detall de telers manuals destinats a la fabricaci de "tejidos de novedad" de seda i altres materials. Els primers, com es pot comprovar a la Taula 1.2, eren governats molt majoritriament per homes, i coexistien amb molts altres centenars de telers Jacquard on s'elaboraven teixits llavorats que exigien ms o menys destresa, esfor i qualitat del material. Una porci significativa d'aquests teixits llavorats o labrados fets amb Jacquards -aquells teixits "que tengan sobre la superficie flores o dibujos hechos al telar"- tamb ho eren de "novetat", s a dir teixits de temporada la composici i disseny dels quals acostumava a variar d'un any a l'altre, dictats doncs pel gust canviant d'una demanda relativament elitista i restringida, per una moda que sovint venia de fora.49 L'estacionalitat i concreci temporal d'aquesta demanda repercuta en el calendan del treball teixidor: "...tienen [els teixidors de teixits de novetat] una prdida de tiempo infinitamente mayor que la de los dems tejedores, pudindose asegurar que no trabajan ms que de seis a siete meses al ano" Tot i aix aquests teixidors de vels -ja que els teixits de novetat s'associaven a la seda o a d'altres materials nobles- eren els teixidors ms ben pagats -per dia treballat- a la Barcelona de mitjan segle XIX, com he tractat de resumir en la Taula 1.2 a partir de l'estadstica de Cerd. Els teixidors que ms s'acostaven als seus 15 rals de mitjana per jornal eren els homes que teixien seda amb telers Jacquard -una forquilla d'entre 10 i 12 rals per jornal treballat- i els que elaboraven, tamb amb Jacquards, els teixits llavorats ms fins d'estam o fil i cot -entre 11,5 i 13 rals per dia. Dels ms de 7.500 teixidors i teixidores capitalins comptats per Cerd l'any 1856, aquests tres collectius -ben intercomunicats: molts teixidors devien anar i venir d'un a l'altre- eren salarialment i laboralment els ms prestigiosos, i els que havien contingut amb ms xit, i no pas per casualitat, l'aven del treball femen en la seva parcella especfica de fabricaci. Eren, ras i curt, els collectius que enquadraven els teixidors de vels de la ciutat. [Vegeu a continuaci la Taula 1.2.] Altres observadors abans que Cerd ja havien detectat la rellevncia salarial i social dels teixidors de vels en el mn txtil catal. L'any 1848 el cnsol francs a Barcelona, Ferdinand de Lesseps, havia fet arribar a Pars la seva prpia estadstica del treball txtil a Catalunya, Lligall "Estadstica 1801-1863": "Lista de los individuos... " (14-01-1853)]. Sobre la provncia de Barcelona: ngels SOL (1991): pp. 251-252. 48 Ildefonso CERDA (1867): "Monografa estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", ps. 607-614. 49 La citaci literal a propsit del que distingeix els teixits llavorats dels teixits llisos la copio del contemporani Lus ESCRIBANO y PREZ (1869): Resea sobre la fabricacin de los tejidos..., p. 34. 50 Ildefonso CERD (1867): "Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", p. 609.
TAULA 1.2.
TAULA 1.2.: EL TISSATGE A BARCELONA I MUNICIPIS VENS* L'ANY 1856: NOMBRE DE TELERS, NOMBRE I GNERE DELS TEIXIDORS/ES I JORNAL NET ESTIMAT PER DIA TREBALLAT** SEGONS TIPUS DE TELER I DE FABRICACI
TELERS TEIXE).
Teixidors/es de "fbrica" Teixidors/es "domstics" jornal jornal jornal homes [en rals] dones [en rals] homes [en rals] dones
TELERS MECNICS 2 telers per teixidor/a 1,5 telers per teixidor/a 1 teler per teixidor/a TELERS MANUALS teixits "comuns" d cot teixits de "novetat" [seda i altres mescles] TELERS MANUALS "A LA JACQUARD" teix. mescla de seda teix. m. d'estam, lli... teixid. de 3a. classe teixid. de 2a. classe teixid. de la. classe TELERS MANUALS PER A CINTES... cintes de cot galons de vellut... TOTALS
2.417 1.464 333 620

[3.200]
1.574 732 222 620

3.200
974
7,3-13,3 5,6-10,0 4,0-6,6 1.980 7,0-13,0 15,0
600
7,3-13,3 5,6-10,0 4,0-6,6 220
5,0-10,0
900
7,0-13,0
100
2.400 500 1.900
2.400 500 1.900
2.200 400 10,0-12,0 1.800 11,5-13,0 9,0-10,0 7,0-8,0

250 85 165
100 100
100
8,0-9,0
100
9,0-10,0 7,0-8,0
[445] [85] [360]

[8.462]
445
195
9,0-9,6 9,0-10,5
195
1115
6,0-8,0
7.619
5.404
1.000
100
* Fa referncia a Grcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Mart de Provenals i Sants. ** Cerd proporciona, segons els casos, estimacions del jornal net per dia treballat o estimacions del setmanal net per setmana treballada. He optat per reconvertir les estimacions setmanals en jornals -dividint per 6 dies l'ingrs setmanal net- a fi i efecte de fer ms fcil la comparaci. Conv recordar, per, que els dies anuals de feina variaven notablement segons els tipus de teixidor/a i de fabricaci, de manera que el jornal net estimat no es pot llegir com a un indicador homogeni de l'ingrs net per teixidor/a-fabricaci al cap de l'any. [ ] Estimacions prpies a partir de les dades que recoll i public Cerd. FONT: Elaboraci prpia a partir de Ildefonso CERD (1867): "Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", ps. 607-614.
incorporant-hi un quadre salarial segons tipus de tissatge fruit de les seves indagacions: seguint Lesseps, els teixidors de seda catalans percebien de mitjana i per dia de treball 2,62 francs o 9,95 rals, retribuci que fregaven alguns teixidors de llana; per contra els teixidors manuals de cot amb prou feines assolien els 1,60 francs o els 6,10 rals, i els reciclats teixidors mecnics de cot voltaven els 7,60 rals de mitjana. De les distintes categories laborals que aleshores poblaven el txtil catal -i exclosos els encarregats- noms els emergents per comptats filadors mecnics de cot -amb un jornal mitj de 4,20 francs o 15,95 rals- i alguns treballadors dels acabats -com ara els tintorers- milloraven la correlaci salarial dels teixidors de seda.51 Tamb en el sector barcelon dels teixits de mescla, l'any 1841, el salari mitj per treballador mascul adult s'endevinava superior al salari mitj dels ms abundants teixidors de cot: 224,45 rals mensuals dels primers contra 218,45 rals mensuals dels segons, i aix sense tenir en compte la major estacionalitat laboral i les ms acusades jerarquies internes que escapaven el collectiu general dels teixidors de mescla.52 Malgrat tractar-se d'estimacions ms o menys aproximatives -el treball txtil mascul es retribua majoritriament a preufet i les tarifes per unitat de producte no eren pas homognies, almenys en el global catal-, la coincidncia dels diversos testimonis contemporanis em sembla significativa, sobretot en la mesura que contribueix a fer ms precisa la centralitat social i la "independncia honrosa" que altres observacions de primera m havien atribut i atribuirien als teixidors de vels dels anys centrals del segle. Tan significativa com s'intueix, en relaci amb aquesta mateixa centralitat i prestigi social, la continutat d'una estructura industrial relativament fragmentada, parcialment minifundista, a la sedera catalana dels primers anys quaranta -ms a Barcelona i a Manresa, menys a Reus. O la indiscutible "autonomia" teixidora que podia resultar de la decisiva destresa i qualificaci tcnica associada al teler Jacquard -indispensable per a la fabricaci de les peces llavorades de seda i mescla-, mquina que a diferncia dels telers manuals senzills obligava a un seguit de tasques relativament complexes per traslladar el disseny de la pea del paper al teler -"...necesitan adems [els telers Jacquard] la composicin del dibujo, el poner ste en cuadrcula, en lectura, en picado, el enlazamiento de los cartones, como tambin la montura del telar".^
L'informe manuscrit que Ferdinand de Lesseps titul "Renseignement sur les conditions de travail en la Catalogne" (22-03-1848) l'ha reprodut ntegrament Joan CAMPS GIR (1978): pp. 168-174, que s la font que he consultat [particularment pp. 172-173], 52 Estimacions prpies del salari mensual mitj segons tipus de tissatge a partir de les dades proporcionades per AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.232: "Sobre Estadstica. Noticias pedidas por la Junta de Comercio... ". 53 Sobre el teler Jacquard: Lus ESCRIBANO y PREZ (1869): Resea sobre la fabricacin de los tejidos..., pp. 33-35, d'on trec la citaci literal que s'hi explica amb ms detall [p. 34]; tamb Jos Oriol RONQUILLO (1851-1857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agrcola..., vol. IV, pp. 344 i ss..
51
l. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 3
L'any 1849 el ja esmentat fabricant de teixits llavorats de seda, llana i cot Pere Mrtir Albareda public, a la ciutat de Barcelona, un opuscle tan crtic com ben documentat: La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados.5^ Albareda hi sostenia que "la industria de tejidos de seda, lana y algodn labrados y cruzados en varias muestras y dibujos no puede prosperar en Espaa sin contar con dos elementos esenciales" que, deia, calia instaurar a corre-cuita: la "propiedad industrial de los dibujos que hubieren de emplearse en los tejidos" i la "reorganizacin o nuevo sistema en el modo de ejercer la industria de tejidos".55 La primera recomanaci es fundava en la necessitat d'una legislaci industrial que protegs l's dels dissenys originals dels teixits de novetat, restringint-lo al fabricant que els havia encarregat o finanat, de manera que un sector que depenia d'una demanda estacional i en contnua renovaci pogus atendre-la -i alhora extendre's i fer-se ms dinmic- per la via de la competncia empresarial abans que per la de la concentraci i la capitalitzaci massiva. L'argument d'Albareda era ben clar: si la llei emparava els fabricants ms imaginatius i ms atents a l'anar-i-venir de la moda, aix els permetria treballar "por pedidos o muestras" -i no "por surtido o existencias" com fins aleshores-, rebaixar les exigncies i riscos de finanament i satisfer tota hipottica demanda -grcies a l'antelaci que li procurava la venda per mostra o catleg- i, a benefici de la sort del sector, evitar "que los surtidos sean montonos y malos" i desfer-se de V"aliento a la desidia" associat a la circulaci indiscriminada de tota mostra o dibuix.56 Per a Albareda l'exemple a seguir no admetia cap mena de dubte: "A que se debe sino a la propiedad industrial de los dibujos empleados en los tejidos el que Lyon en Francia haya ejercido y ejerza el imperio de la moda en todo el mundo civilizado?" Ara be, Albareda no circumscrivia les raons de l'xit de la sedera i dels teixits fins lionesos al marc Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados... . No he pogut documentar Vstatus empresarial d'Albareda durant aquests anys: l'any 1842 un tal Miquel Albareda fabricava teixits amb mescla de cot al carrer Montcada de Barcelona [Guia de forasteros en Barcelona... (1842): p. 58], fabricant al qual corresponien unes quotes fiscals gens menors en les contribucions industrials de 1843 i 1844 [Genis BARNOSELL JORD (1996): p. 345]. La connexi entre ambds Albaredes s, noms, probable. 55 Pedr Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., p. 4. 56 Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., pp. 4-8; a propsit de \"aliento de la desidia y ruina de innovadores": "Aqul que sabe que nada le ha de servir el escitar su inteligencia o la de sus dibujantes en provecho propio, deja adormecerla, embotarse, anularse. A qu innovar si los dems compaeros de profesin tienen el derecho de apropiarse la invencin, generalizarla, desfigurarla, matar la novedad? Por esto un antiguo refrn resume bien la idea de que "quin novedades pone, calzones le caen..."." [pp. 7-8].
54
institucional que governava aquella indstria, i proposava, tamb, d'imitar-ne la seva lgica organitzativa i productiva, de "reorganiz[ar] la industria de tejidos de muestras" catalana. Les bases d'aquesta reforma estructural -en molts sentits retrospectiva- eren, essencialment, dues: "hacer desaparecer las grandes fbricas, reducindolas a talleres de cuatro o cinco telares" i "no tener ningn taller de su cuenta los fabricantes empresarios de industria".^ Ambdues provisions -estretament vinculades- tenien molt a veure amb els propsits de flexibilitat empresarial i d'incentiu a la competitivitat que, segons Albareda, convenien al sector dels teixits de novetat i sobretot als fabricants dotats de ms "talent" i ambici que no pas de capital. En opini d'Albareda, de les "tres categoras de personas que intervienen en la fabricacin de tegidos [labrados], a saber operarios, amos y fabricantes", calia potenciar "la clase intermedia de stos", s a dir els "amos [que] tienen a sus rdenes operarios y un capital fijo en su taller, trabajando las primeras materias que no son de su cuenta" -i que, com les mostres dels teixits, els les proporcionaven els fabricants. Aquesta renncia a la propietat dels telers i al control directe del treball per part dels fabricants es compensaria abastament per la flexibilitat de contractar ms o menys "amos" segons la conjuntura i les expectatives comercials i, sobretot, per la certesa que tant la legislaci industrial com la competncia entre els nombrosos caps de taller els garantien l'exclusivitat i la qualitat de tota pea que els confiessin. Aix les coses, els fabricants tendirien a concentrar-se en l'obtenci dels materials per a teixir, en l'elaboraci de les mostres i dibuixos i en la comercialitzaci dels teixits, mentre que els costos del tissatge estricte es traspassarien a una fracci emergent d'amos de taller-teixidors de connotacions netament virtuoses, b se la considers l'exrcit de subcontractistes que aporta les dosis de dinamisme i adaptabilitat que apuntalen qualsevol sector amb demanda elstica i heterognia, b se'n subratlls, en un ordre ms general, la seva contribuci a la cohesi social i a l'aven poc traumtic de la cultura del mercat i del treball capitalista.58 Si el fabricant podia triar entre molts caps de taller atenent al prestigi d'aquests, al tipus de teixit que havia de donar a fer, al volum de la comanda, etc., la condici d'"amo" semblava indestriable de 1'[auto]disciplina laboral i d'una promoci social obrera "legtima" i gens torbadora: "...si el trabajador ha convertido el fruto de sus sudores en los hierros y maderas de un telar, no es ya aquel hombre desidioso que trabaja por rutina, sin el que desea adquirir fortuna con sus economas y desvelos. Las conversaciones viciosas disminuyen o cesan del todo, y al levantarse es el primero a ponerse al telar; madruga y aprovecha todas las horas de luz; es el ltimo a dejar la tarea. [...] ...se obtiene la Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados... ; les referncies a la indstria lionesa: p. 5; les bases de la reforma organitzativa: pp. 8-9. 58 Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., pp. 17-19.
57
moralizacin, porqu el gefe del taller es el primer trabajador que no permite la holganza, la distraccin ni la perversin de su familia y aprendices que tal vez son sus hijos. "^ Dels suggeriment de Pere Mrtir Albareda l'any 1849 es desprenen, almenys, un parell de diagnstics d'inters sobre les perspectives de la sederia i de la indstria de teixits de novetat catalana d'aleshores. D'una banda sembla clar que la seva insistncia contra la centralitzaci fabril i en defensa d'unitats productives ben modestes -fins i tot familiars- confirma la progressi substancial de la primera sobre el terreny i la creixent marginalitat de les segones. s a dir, que de la trentena llarga de fabricants de teixits de seda que l'any 1844 contribuen a Barcelona per valor de la meitat o menys de la quota mitjana del sector, alguns havien molt probablement desaparegut cinc anys desprs, i els altres retenien una participaci menor sobre el global de fabricaci. L'altra observaci t a veure amb l'exemple lions. Albareda sabia prou b que l'xit francs no obea, exclusivament, a una determinada poltica institucional, ni tan sols als amplssims horitzons comercials que via Pars abastaven tot el mercat mundial. De fet entenia que aquestes eren, sobretot, evidncies d'aquell xit, el qual resultava inexplicable si no es tenia en compte la particular organitzaci empresarial i productiva de la sederia lionesa. Precisament la mateixa organitzaci que Albareda advocava de generalitzar en el cas catal -a contracorrent segons tots els indicis-, i que en molts sentits s'alava com l'alternativa descentralitzada i mesocrtico-menestral a la industrialitzaci de la gran fbrica i de la integraci empresarial i sectorial. Molt recentment Alain Cottereau ha publicat un estudi magistral i definitiu a propsit dels fonaments de l'xit seder lions durant la primera meitat del segle XIX. Cottereau contraposa el cas de Li a la decadncia meterica de la sederia vuitcentista de la regi de Londres, localitzada a Spitalfields.60 Al voltant de 1820 ambdues indstries eren ben comparables en termes de dimensi, organitzaci i tipus de producci. Per b que Li conservava molta de l'empenta i del prestigi setcentistes, la legislaci revolucionria dels primers anys 1790 havia entorpit l'expansi de la sederia francesa i estimulat la competncia britnica en el mercat internacional, de manera que els 12.000 telers de la seda londinenca l'any 1815 eren a tocar dels 14.500 de la lionesa d'aleshores. Noms tres dcades llargues ms tard, durant el bienni 1852-1853, les xifres eren unes altres: els telers que a Li i al seu hinterland rural tenien a veure amb la fabricaci de seda fregaven els 60.000, mentre que la sederia de Spitalfields amb prou feines feia anar 5.000 telers. Li capitanejava sense rival la indstria mundial dels teixits de moda o novetat, i les sederies fines britniques havien estat bandejades del gran mercat.61 Cottereau ha Pedr Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., pp. 10 i 15. 60 Alain COTTEREAU (1997). [Dec el coneixement d'aquest estudi a l'amabilitat de Jaume Torras]. 61 Alain COTTEREAU (1997): pp. 76-81.
59
precisat amb molt detall les coordenades interpretatives que permeten explicar, alhora, el lideratge lions i la crisi londinenca: les coordenades del que Charles F. Sabel i Jonathan Zeitlin han qualificat d'"alternatives histriques a la producci en massa", en aquest cas concret singularitzades en la noci de "manufactura collectiva". Cottereau defineix la manufactura collectiva com aquella estructura industrial i sectorial que, basada en l'especialitzaci per fases i en la subcontractaci, permet i incentiva connexions entre un determinat agent -un fabricant, per exemple- i totes les possibles contraparts de les altres especialitats -tots els dibuixants de teixits, tots els caps de taller-teixidors...-, desmarcant-se aix de la tendncia a la rigidesa de les jerarquies empresarials ms permanents, que acostumen a vincular en termes de major dependncia una fracci de subcontractistes a un nic fabricant. Aquest espai industrial, "that may be formally defined as a condition of the possibility of shifting hierarchical connections", pot resultar altament funcional per a un sector productiu que depn en gran mesura de la capacitat d'innovaci i de l'aportaci de valor afegit de cadascuna de les seves fases d'elaboraci i comercialitzaci, com era el cas de les sederies de moda vuitcentistes. Encara que les sederies lionesa i londinenca havien encetat el segle XIX compartint la condici de manufactures collectives, les trajectries posteriors reservarien aquesta caracterstica a la primera, mentre la segona seria engolida per "the "large-scale industry" vision of history" 2 De l'organitzaci de la manufactura collectiva sedera de Li val la pena retenir un pareil de coses. La primera. La combinaci d'una complexssima divisi empresarial i del treball amb una gens menyspreable polivalncia "teixidora", de manera que el sector esdevingu ms i ms competitiu a mesura que les seves nombroses peces guanyaven flexibilitat, i mai en detriment de la productivitat, ans al contrari. Louis Ren Villerm, en la seva coneguda descripci de la sedera lionesa dels anys 1835-1836, identific amb claredat els puntals de "l'organisation de la fabrique de Lyon [que] ne ressemble point celle des autres fabriques". D'una banda el "marchand-fabricant", manufacturer o fabricant que comprava la seda, encarregava els dissenys dels teixits, feia fer les mostres amb qu havia de confeccionar el seu catleg de novetats, negociava -a partir d'aquest catleg- les vendes amb les cases comercials parisenques, subcontractava la fabricaci de robes en funci de les comandes, i les enllestia i facturava cap a Pars; s a dir, sobretot "un ngociant, car il n'a pas d'ateliers lui, et il ne possde aucun tablissement o des ouvriers travaillent sous ses yeux ou sous ceux de ses contrematres". De l'altra, el "tisserand appel chef d'atelier", a qui el primer contractava el tissatge de les robes ja venudes; "cap de taller" propietari dels telers -"il en a ordinairement depuis deux jusqu' six ou huit, qui sont tablis dans son logement"- alhora que "lui et sa famille travaillent sur tous ceux qu'ils peuvent faire marcher, et les autres sont occups par de 62 El tret de sortida al dbat sobre les "alternatives histriques a la producci en massa" el supos el ja clssic treball de Charles F. SABEL - Jonathan ZEITLIN (1985). Els arguments de Cottereau sobre la "manufactura collectiva", a Alain COTTEREAU (1997): pp. 82-87; les citacions literals, a les pp. 86 i 76 respectivament.
simples ouvriers appels compagnons". L'any 1835 hi havia a la regi urbana de Li gaireb 30.000 telers de seda i al voltant de 38.000 tisseurs o teixidors i teixidores, 8.000 dels quals eren caps de taller i els altres 30.000 compagnons i compagnones i familiars dels primers.63 Tot i que els comerciants-fabricants i els tallers teixidors on es barrejava treball familiar i treball assalariat eren els dos eixos de la sedera lionesa, aquesta tamb gravitava al voltant d'altres instncies empresarials i laborals, sense les quals el marge de maniobra del sector hauria estat menor: petites empreses independents que es dedicaven al disseny txtil i a la producci de mostres, tallers subcontractistes especialitzats en tintar el fil de seda o en donar-li ms o menys torsi, mecnics-artesans que es feien crrec -"as casual freelancer s"- de tasques especfiques i decisives com ara el muntatge de l'armadura del teler Jacquard a convenincia del dibuix a teixir... 64 Fou doncs a partir de les nombrosssimes combinacions productives que s'associaven a una xarxa industrial d'aquesta mena que la indstria de modes lionesa es consolid durant la primera meitat del Vuit-cents, multiplicant abastament la quantitat i la qualitat de les mostres i rebaixant-ne els preus. Alain Cottereau ha mostrat fins a quin punt alguns dels atributs tradicionals dels canuts o teixidors de seda -cas de la centralita! del factor destresa "and their investment [dels teixidors] of self-esteem", del recurs a la polivalncia productiva per part dels tallers donada la variabilitat de la demanda, de la tendncia collectiva a protegir la reputaci d'un determinat "estil Li"- prepararen aquest xit, renovada la seva funcionalitat en el context del mercat internacional de sedes fines i novetats de mitjan segle XIX.65 Per Cottereau ha demostrat que aix no hauria estat prou per preservar la lgica "collectiva" de la manufactura lionesa, i els seus avantatges comparatius en el si de la indstria de teixits fins de temporada, de no haver estat per la contribuci de determinades garanties institucionals a propsit de la propietat dels dissenys i les mostres, de la difusi collectiva del canvi tecnolgic i, sobretot, de la seguretat en les relacions contractuals-salarials entre els fabricants i els teixidors que governaven els tallers. Precisament la mena de garanties que la sedera londinenca Louis Ren VILLERM (1840): Tableau de l'tat physique et moral des ouvriers... ["Section III. Chapitre II: Des ouvriers en soieries de la fabrique de Lyon"], vol. I, pp. 352-399; les referncies citacions sobre el "marchand-fabricant", el "chef d'atelier" i el "compagnon" les trec de les pp. 353-355; les estimacions de telers, caps de taller i teixidors assalariats l'any 1835, de les pp. 358-359. Una detallada aproximaci a l'economia poltica dels tallers seders lionesos, i a la particular combinaci de treball familiar i treball assalariat, es pot trobar a George J. SHERIDAN Jr. (1984). 64 Alain COTTEREAU (1997): pp. 83-84. Sobre els muntadors i les muntadores de telers Jacquard per a la fabricaci de teixits llavorats, o liseurs "(ce sont presque toujours des femmes)", es pot consultar Louis Ren VILLERM (1840): Tableau de l'tat physique et moral des ouvriers..., vol. I, pp. 378-381 [i p. 379, nota 1]. Tornar sobre aix, i sobre l'elogi encs d'aquesta especialitzaci laboral que es pot trobar a Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., p. 16, ms endavant. 65 Alain COTTEREAU (1997): pp. 93-103.
63
t. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 8
desterr del tot arran de la campanya contra les Spitalfields Acts de principis de la dcada de 1820, campanya que esdevingu una pedra de toc del liberalisme ricardi -i de fet del mateix David Ricardo- i que aboc la sedera collectiva de Spitalfields a una crulla sense ms sortides que la marginalitat del teixidor domiciliari o la rigidesa productiva i especulativa de la fbrica "of the classic model of cotton industrialization with the technical logic it involved".66 L'altre aspecte general que vull subratllar de la sedera lionesa s el decisiu impacte social d'un teixit industrial tan heterogeni i flexible, les complexes jerarquies del qual es prestaven a lleialtats i aliances molt dinmiques i de vegades canviants. En rigor, sembla indiscutible que la relaci entre el fabricant i el teixidor propietari d'un taller era una relaci salarial, en la mesura que, amb la subcontractaci del tissatge, el primer entregava materials i dibuixos i el segon "retornava" el teixit a canvi d'un preu per tipus i unitat. Ara b, de cap manera es tractava d'un vincle d'autoritat unvoc i sempre previsible: en part per la vigncia de la tradici corporativa -representada per la continutat d'un tribunal de l'ofici relativament plural com el Conseil de Prud'hommes-, en part per l'exitosa racionalitat "collectiva" de la fabricaci de sederies i altres robes de moda, els caps de taller disposaven d'un amplssim ventall de fabricants amb els quals negociar, i de fet el costum i la mateixa lgica del sector els empenyien -ms acusadament que no pas als silk weawers londinencs- a tractar alhora amb diversos "marchands-fabricants" i a prendre'ls o deixar-los en funci de la demanda de temporada que millor s'ajusts a les seves eventuals capacitats productives -i viceversa, s clar.67 Aquesta agilitat per canviar de fabricant i molt sovint de producte expressava una polivalncia "teixidora" que era, en molts sentits, la clau de volta de la competitivitat lionesa, i que la mateixa legalitat industrial s'encarregava de protegir -cas de la normativa que regia l'aprenentatge, "for workshop heads who made their apprentices specialize in one single fabric bretrayed their promise to "show the craft"". De fet "many Lyons manufacturers were fully aware of the superiority of this form of shifting hierarchy -escriu Cottereau- and knew that workshop heads had to be free to change employers quickly when they so desired". Mentrestant, al Londres de la dcada de 1830 "analyses were already being governed by the factory model [...;] many London of manufacturers had the cotton industry in mind when they described the difficulties
66
Alain COTTEREAU (1997): pp. 103-139; sobre l'"economia poltica de les mostres", la consolidaci a Li i la desregularitzaci a Londres: pp. 103-110; una acuradssima lectura de l'xit del teler Jacquard a Li i de la seva molt limitada penetraci a la Gran Bretanya -i de la influncia de les distintes legislacions nacionals i locals sobre patents industrials: pp. 139-146; a propsit de la regularitzaci i desregularitzaci del preufet de les peces de teixit, i de les bases empresarials i poltiques d'una i altra: pp. 115-131; la campanya contra les Spitalfields Acts i la participaci de Ricardo (1818-1826), i les conseqncies que comport l'ofensiva desregularitzadora per a l'estructura productiva i laboral de la sedera londinenca: pp. 128-139. 67 Alain COTTEREAU (1997): pp. 77, 84 i 122-126. Sobre la instituci del Consell de Prud'hommes i la seva perllongada influncia en la histria industrial francesa dels segles XIX i XX es pot consultar el nmero monogrfic "Prud'hommes [Les] XIXe-XXe sicle" (1987) de Le Mouvement Social.
their sector in terms of "a lack of the attributes of factory efficiency"". A la Gran Bretanya d'aleshores l'Economia Poltica d'Adam Smith i la perceptible incapacitat per competir amb les novetats franceses -incapacitat agreujada per la desregularitzaci industrial i laboral del bienni 1824-1826- havien comproms els fabricants de Spitalfields amb T'ideal de la mecanitzaci", "and although its application to the silk industry seemed to grow ever remoter, there was a definite tendency to increase the production of the lowest quality plains".^ Aquesta bifurcaci d'ambdues sederies -i dels seus rgims jurdics: cas de les legislacions antagniques sobre protecci dels dissenys i a propsit de la difusi restrictiva o "collectiva" de les innovacions tecnolgiques- tradua unes correlacions de fora entre els diversos agents progressivament ms i ms distants. Mentre la controvrsia sobre les Spitalfields Acts i la seva definitiva abolici -i amb ella la de les tarifes mnimes de preufets segons teixits, que prevenien "the development of self-amplifying and destructive disequilibrium processes and collapses of workshop economies''-69 delataven la feblesa institucional i escassa ascendncia pblica dels teixidors de seda ms o menys independents del Londres de 1821-1824, les impactants insurreccions lioneses de 1831 i 1834 situaven en un primer pla poltic la influncia social dels chefs d'atelier i el seu lloc intermediari respecte dels molt nombrosos compagnons. L'anomenada "revolta dels canuts" del mes de novembre de 1831 -que coneixem prou b grcies a l'estudi de Fernand Rude- s'inici arran de la protesta conjunta i ben coordinada dels caps de taller i dels teixidors assalariats contra la tbia pressi governamental a l'hora de garantir l'aplicaci d'una nova tarifa de preufets que havia estat signada pel cos de fabricants. El greuge sectorial es transform en insurrecci poltica a la vista de la passivitat i del desconcert de les autoritats locals, i durant un parell de setmanes la ciutat de Li estigu sota el control de milcies civils republicanes sovint liderades per coneguts caps de taller, com ara els Volontaires du Rhone que presidia el chef d'atelier Jacques Lacombe.70 La centralitat industrial dels caps de taller i la mobilitzaci dels teixidors que treballaven a les seves ordres apenes s'afebliren malgrat la previsible derrota dels insurrectes, i l'episodi prepar el terreny per a una imminent campanya en defensa d'una reforma "democrtica" del Consell de Prud'hommes per a un segon aixecament obertament republic, l'abril de 1834, que s'al contra el prohibicionisme Alain COTTEREAU (1997): totes les citacions literals procedeixen de les pp. 98-99. Em sembla molt interessant la distinci que subratlla Cottereau: mentre a la sedera londinenca "nobody doubted the classic "law" by virtue of which "specialization implies greater skill" [...,] in Lyons a completely opposite logic was taken for granted, of a type unknown to the classics of political economy, to the "philosophy of manufactures" or to industrial evolutionism... [...] ...this Lyons principle could be formulated thus: "specialization reduces skill, variety of experience improves efficiency"." [pp. 97-98]. 69 Alain COTTEREAU (1997): p. 128. 70 Fernand RUDE (1969): particularment pp. 346-356 [vaga dels compagnons en defensa del compliment de la nova tarifa de preus per part dels fabricants] i 426-439 [sobre els Volontaires du Rhone i Jacques Lacombe].
68
1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 O
associatiu desencadenat per la Monarquia de Juliol.71 Protagonisme social i activisme poltic dels teixidors lionesos que cal llegir, per, en funci de les coordenades de l'poca. Ben b com ho fu un observador contemporani de la perspiccia de Villerm qui, en la seva estada lionesa del bienni 1835-1836 i a pesar de la memria viva -i incmoda per a gent com ell- de les ltimes insurreccions, detect les "virtuts" que encara feien dels teixidors de seda de Li els treballadors ms prestigiosos i "sobris" del txtil francs: de la mitjana d'ingressos dels caps de taller i dels teixidors sense telers a l'abundant dieta alimentria d'uns i altres, de la relativa mobilitat social ascendent entre compagnons i chefs d'atelier al contrast -molt al seu favorquan se'ls comparava amb els treballadors de les cotoneries del nord...72 Ms breu: l'empenta poltica dels caps de taller i les demostracions de fora dels teixidors assalariats eren, a ms d'evidncies d'uns rols ms que menys estratgics en el si de la sedera lionesa, abans una garantia que una amenaa per a la continutat d'aquesta tal i com s'havia organitzat fins aleshores. A la Catalunya dels primers anys quaranta la bona premsa dels teixidors de vels ja es fundava, fonamentalment, en la imatge de l'obrer prestigis, ms que no pas en la de l'artes formalment independent. s a dir, que els amos de taller que alhora teixien, subcontractistes dels fabricants-comerciants o d'altres mestres teixidors que havien abandonat el teler, es trobaven en franca recessi, assetjats per la voracitat productiva del capital comercial, per les moltes limitacions de la demanda sectorial -ms acusades si tenim en compte la competncia estrangera-, i per la tendncia a la integraci empresarial i a l'especialitzaci especulativa que derivava de l'una i les altres. El testimoni de Pere Mrtir Albareda sobre aix -i particularment sobre la progressiva concentraci dels telers de seda i mescla en menys mans- es pot corroborar per altres vies. De fet, sembla indiscutible que molts dels petits tallers d'ofici que poblaven la seda barcelonina dels anys trenta s'extingiren durant la dcada llarga segent, coincidint amb la consolidaci d'una nova lit empresarial i d'un proteccionisme aranzelari ms selectiu.73 Si els La campanya per la reforma del Consell de Prud'hommes: Fernand RUDE (1969): pp. 620-635. Sobre l'aixecament lions de l'abril de 1834 cal veure l'estudi de Robert J. BEZUCHA (1974). Sobre la continutat organitzativa i ideolgica entre les insurreccions dels teixidors seders de Li del novembre de 1831 i l'abril de 1834 tenen un cert inters les reflexions generals que proposa William H. SEWELL Jr. (1980): pp. 206-218. 72 Louis Ren VILLERM (1840): Tableau de l'tat physique et moral des ouvriers..., vol. I; sobre les insurreccions de 1831 i 1834 [pp. 355-356 i 372-374]; treballadors "sobris" i "virtuosos" i amb afany legtim de promoci social [pp. 365-369]; ingressos i prosperitat dels tallers de tissatge seder [pp. 381 i ss.]; dieta alimentria dels teixidors de seda [pp. 385-386]; mobilitat ascendent dels compagnons i condicions laborals i de vida comparades amb les dels treballadors de les fbriques cotoneres de Lille i l'Alt Rhin [pp. 386-387]. 73 L'estratgia aranzelria dels principals seders catalans dels primers anys quaranta ha merescut ben poca atenci, encara que les evidncies documentals suggereixen que apostaren les seves forces en garantir la protecci dels teixits de seda ms barats que, gens casualment, eren els que millor encaixaven amb l'opci d'una fabricaci ms estandarditzada i capital71
consuls seders barcelonins havien parlat de 150 "operatorios" l'any 1836, i la contribuci industrial de 87 fabricants velers el 1844, els fabricants censis sota aquest mateix epgraf en la matrcula local d'indstria i comer es reduen, l'any 1853, a 73. La Taula 1.3. illustra amb ms detall els termes d'aquesta tria i retallada empresarial, per b que les condicions de fabricaci i comercialitzaci en qu operaven els diversos contribuents devien ser fora dispars. Crida l'atenci, d'entrada, l'acusada concentraci de la fiscalitat corporativa dels "velers" barcelonins que es produ entre 1844 i 1853, de manera que si l'any quaranta-quatre el 10% dels fabricants -els que ms contribuen [9 fabricants]- es feia crrec del 24,5% de la quota corporativa -que assol els 13.560 rals-, nou anys desprs aquest mateix 10% [aleshores 7 fabricants] concentrava el 40,4% del total de la contribuci de la veleria capitalina -que sum 8.686 rals. Si ampliem l'elit sedera segons obligacions fiscals al 20% dels fabricants, els percentatges d'acaparament de la contribuci arriben al 40,5% l'any 1844 i al 60,6% l'any 1853. Inversament, dos de cada tres fabricants -els de les quotes menors- acumulaven el 42,4% del valor de la matrcula de l'ofici el 1844 i "noms" el 24,1% una dcada desprs.74 Malgrat el probable biaix "nivellador" de les fonts fiscals -sempre imperfectes a l'hora de precisar jerarquies empresarials-, i tenint en compte la continutat poltica i administrativa que defin la Dcada Moderada (1844-1854), la comparaci no em sembla gens menyspreable. [Vegeu a continuaci la Taula 1.3.] D'altra banda, aquest repartiment ms desigual de la quota industrial de la veleria barcelonina no vol dir que els fabricants amb pocs telers -sovint tamb teixidors- haguessin estat esbandits del tot. Si fem cas de la contribuci industrial de l'any 1853, aleshores "encara" 34 fabricants velers -d'un total de 73- contribuen per valor del 50% o menys de la contribuci mitjana del sector [118,98 rals], contra els 31 de 87 de l'any 1844. Vol dir, ms aviat, que la posici d'aquests fabricants-teixidors en el si de la veleria capitalina era cada vegada ms feble, i que la seva permanncia es nodria abans de la degradaci de fabricants mitjans que d'una hipottica aportaci estratgica dels tallers "estil Li". Aix, Jaume Codina, fabricant veler que l'any 1844 pagava 80 rals de contribuci industrial -quan la quota mitjana del sector eren poc menys de 160 rals-, l'any 1853 en pagava noms 52 -que cal comparar amb una quota mitjana intensiva: "Es un error, en concepto de la Junta[de Comer de Catalunya], el no haber clasificado con diferencia de derechos los tejidos de seda de poco valor y los que lo tienen doble y triple; pues tal derecho podr convenir para proteger la primera clase y ser insignificante e intil para las dems. " [Memoria de la Junta de Comercio de Catalua relativa al estado de la industria del pas... (1844): pp. 4-6]. Sobre la competncia i el contraban estrangers, i la prdua de determinats mercats protegits -particularment els colonials-, es pot consultar Antoni SEGURA MAS (1991): pp. 158-159. 74 Vegeu la Taula 1.3. 1844: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "ndice General por alfabtico que comprende las Corporaciones que pagan por Subsidio Industrial y de Comercio en esta Capital. Ao 1844" ["Tegedores de Vlos" (fols. 66bis-69)]; 1853: AHCB. Cadastre. Comer i Indstria (1853): Velers.
TAULA 1.3.
TAULA 1.3.: FABRICACI DE TEIXITS DE SEDA A BARCELONA*: JERARQUIA CONTRIBUTIVA (1844/53) I SEGONS NOMBRE DE TELERS (1862) DELS FABRICANTS Tram percentual de fabricants tots els fabricants
10% que paga ms 20% que paga ms 33% que paga ms
1844 Velers" A B
100 ,0
1853 "Velers" A B 100,0 40,4 60,6 75,9

24,1
73
1862** Fabric, teixits seda Fabric, teixits mescla A B A B

100 ,0/100,
87
9 18 29
19/59 100,0/100,0 73/118

02/06 04/12 06/19 13/40 29,4/36,4 07/012 44,8/54,1 14/024 60,1/69,8 24/040 39,9/30,2 48/078
24 ,5 40 ,5 57 ,6
7 ...que t ms telers 35 ,6/46,8 14 ...que t ms telers 55 ,4/62,2 24 ...que t ms telers 64 ,8/72,3
66% que p. menys
42,4
58
49 ...que t menys tel. 35,2/27,7
A: percentatge del total -de la contribuci o del nombre de telers- que correspon a cada tram de fabricants. B: nombre absolut de fabricants a qu fa referncia cada tram percentual. * Les dades de l'any 1862 tamb fan referncia a Grcia. ** Les dades de l'any 1862 les he calculat de dues maneres: 1) tenint en compte, noms, els fabricants que comptaven amb 10 telers o ms, que Gimnez y Guited detall un per un. La informaci que hi fa referncia s la de la primera columna [esquerra]. 2) afegint-hi, a ms, el que Gimnez y Guited anomen "otros interesados", fabricants que disposaven de menys de 10 telers i dels que Gimnez no en personalitz la informaci. La segona columna [dreta] fa referncia a aquest total. FONTS: 1844: elaboraci prpia a partir d'AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "ndice General por alfabtico que comprende las Corporaciones que pagan por Subsidio Industrial y de Comercio en esta Capital. Ao 1844" ["Tegedores de Vlos" (fols. 66bis-69)]. 1853: elaboraci prpia a partir d'AHCB. Cadastre. Comer i Indstria (1853): Velers. 1862: elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., ps. 30-33 i 40.
que fregava els 120 rals, s a dir el 75% de la mitjana del 1844; Agust Estrader pagava 60 rals l'any 1844 i 30 rals l'any 1853; Esteve Monjo, 120 rals el 1844 i 76 rals el 1853; Joan Raurich, 200 rals i 26 rals; Joan Sala i Sala, 60 rals i 38 rals; Josep Vehils, 240 rals i 28 rals... bviament, alguns fabricants de teixits de seda anaren a ms, mentre molts d'altres plegaren o senzillament desaparegueren del registre fiscal de "velers" -sovint perqu es decantaren o prioritzaren la fabricaci de teixits amb mescla de cot, desplaant-se aix a un epgraf fiscal ms concorregut.75 En qualsevol cas, les completes dades de Gimnez y Guited a propsit de la fabricaci de teixits de seda a la Barcelona -i Grcia- de Tany 1862 s'endevinen prou contundents [vegeu la Taula 1.3.]: d'un total de 59 fabricants, 19 capitalitzaven el 72,3% dels 664 telers del ram -inclosos tots els mecnics i la immensa majoria dels Jacquards-, i els altres 40 fabricants -cap dels quals possea ms de nou telers- s'havien d'acontentar amb el sobrant 27,7%, 184 telers inevitablement subordinats a les poltiques productives dels grans fabricants i de les seves fabriques.7^ Que la centralitat industrial del taller amb mitja dotzena de telers era improbable a la seda barcelonina -i per extensi en la indstria local de modes i novetats-, i que el model organitzatiu de la sedera lionesa difcilment arrelaria en la seva homnima -i molt ms esquifida- catalana, era, en rigor, ben evident des dels anys del crepuscle gremial. De fet, el gremi tard i capital de teixidors de vels havia estat el camp de batalla entre mestres de tota condici i recursos, sovint desbordats -en ms d'un sentit- pel creixent protagonisme en el negoci de les sederies del capital comercial. D'entrada s evident que una nombrosa fracci de mestres velers no disposava, a la Barcelona dels anys trenta, de taller propi: segons l'informe dels consuls seders de la ciutat d'abril de 1836, els "operatorios" o tallers eren 150, i els mestres del ram, 300 -400 si ens guiem per la recerca de Juanjo Romero Marn. A ms, aquesta dissociaci entre mestratge i taller era una circumstncia tan recent com progressiva, ja que l'any 1823 mestres i tallers velers encara coexistien en termes de relativa paritat. L'inters dels comerciants subministradors de seda, i molt sovint tamb agents de teixits, per intervenir en l'esfera de la producci, per fer ms profitosa la seva fora mercantil, havia incentivat la promoci de mestres velers inequvocament "instrumentals", al servei d'altres, i havia propiciat una onada de concentraci
Respecte de la jerarquia contributiva del 1853, he estimat el 50% o menys de la quota mitjana [118,98 rals] en els 60 rals o menys de contribuci. Aquesta i les altres informacions sobre 1853, a partir del buidatge d'AHCB. Cadastre. Comer i Indstria (1853): Velers. Les dades particulars de l'any 1844 les trec de l'AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "Indice General por alfabtico que comprende las Corporaciones que pagan por Subsidio Industrial y de Comercio en esta Capital. Ao 1844" ["Tegedores de Vlos" (fols. 66bis69)]. Alguns exemples rellevants de velers/seders d'envergadura que s'incorporaren a les nmines de fabricants de teixits de mescla: Josep Maria Junoy (1844/1853-1862) i Francesc Quingles (1853-1862). 76 Elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 32-33 i 40.
75
productiva i d'oberta vulneraci de les ordenances gremials.77 El fons de gremis de l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona s ple d'aUegacions contra l'acumulaci fabril finanada per comerciants i mestres velers i camuflada darrere els ttols dels mestres ms pobres. Per exemple, allegacions a propsit del desgavell en la contractaci dels aprenents i, de retruc, de la ms i ms desigual capacitat productiva entre mestres. s el cas de la reclamaci que el mestre Joan Planas fu arribar al Consell de Prohoms de l'ofici l'any 1830, o de la protesta collectiva que l'any 1832 esgrim: "...en lo que se nota un gravsimo desorden es en los aprendices, de los cules hay operatorios que hay tres, cuatro y ms [...]. El aprendiz debe permanecer en casa de su maestro cuatro aos continuos, comiendo y durmiendo en la misma; cuya prctica no se observa generalmente, con notable menoscabo del gnero [...] ...el mal principal consiste en que muchos maestros que ni trabajan por s, ni dirigen algn operatorio, prestan su nombre para inscribir aprendices, avinindose con otros maestros que tienen operatorio, especulando unos y otros con los muchachos. /f78 Romero Marn ha documentat per aquesta mateixa conjuntura altres evidncies de la fractura de l'economia del taller gremial i de l'emergncia de noves instncies empresarials en la fabricaci barcelonina de sederies: tot un seguit de queixes corporatives contra l'intrusisme del treball femen i, en general, del tissatge no reglamentat dels "reventadors".79 Precisament per prevenir determinades conseqncies d'aquest estat de coses, i en particular l'enutjs encariment del treball dels oficials velers ms qualificats, el naixent Col.legi de l'Art Major de Teixits de Seda project un model de cartilla contractual obligatria, model que restringia la mobilitat laboral dels fadrins en la mesura que la condicionava al vist-i-plau de l'ltim mestre per al qual haguessin treballat.80 Mentrestant, per, el capital comercial no cessava de penetrar en el sector,
Tallers i mestres l'any 1836: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera" (1835-1836); pel sexenni 1830-1836: Juanjo ROMERO MARN (1994): p. 4L Mestres i tallers l'any 1823: Juanjo ROMERO MARN (1994): pp. 41 i 44. Sobre la presncia de "comerciants" en els gremis seders i la instrumentalitzaci dels mestres pobres: Juanjo ROMERO MARN (1994): pp. 51 i ss.. 78 La reclamaci de Joan Planas: AHCB. Gremis. Municipal. Caixa V-X. Carpeta 120: Teixidors de Seda/Velers (1823-1838). La protesta collectiva del 1832 la copio de Juanjo ROMERO MARN (1994): p. 92. Altres exemples del mateix a AHCB. Gremis. Junta de Comer. Caixa 25: Teixidors de yels (1825-1834). 79 Juanjo ROMERO MARN (1994): pp. 96-97 i 115 [quixes dels teixidors de vels i dels galoners a propsit del treball femen (1828-1832)], i p. 100 [els mestres galoners contra el treball domiciliari no reglamentat i contra la pretesa complicitat dels comerciants no agremiats (1832)]. 0 AHCB. Gremis. General. Caixa S-V: Velers: imprs "Colegio del Arte Mayor de Tejidos de Seda" (s. d.). El model de cartilla contractual establia: "...no podr separarse el mancebo, ni despedirle el maestro, hasta que tenga concluida la pieza empezada y arregladas sus cuentas, debiendo el maestro poner su firma al respaldo para que sin ningn reparo pueda otro admitirlo en su casa para darle trabajo. El maestro que reciba en su operatorio a oficial que no ecsiba este documento, y el que se presente a solicitar trabajo
77
i tendia a reorganitzar-ne les bases productives a la seva convenincia. L'any 1832 els comerciants seders amb experincia lionesa Dotres, Clav i Fabra havien fet el salt a la fabricaci de tul de seda, ra per la qual havien aixecat una fbrica al carrer Carretes i importat alguns teixidors estrangers. D'altres, com el comerciant i "mecnic" francs J. Gras, havien topat amb les pressions monopolistiques del gremi local de serrallers a l'hora de renovar els telers per a seda -cal pensar que Jacquards- a la Barcelona dels primers anys trenta.81 Les resistncies gremialistes entre els fabricants tingueren una curta vida, i les institucions postgremials aviat reflectiren les noves jerarquies empresarials que es corresponien amb l'aven del tissatge ms o menys fabril a la seda barcelonina. El que fou consul primer de l'Art Major de la Seda entre 1836 i almenys 1842, Joan Escuder i Anglada, era el major dels contribuents entre els "tegedores de velos" capitalins l'any 1844 -510 rals de quota industrial-, i la seva fbrica de filats i teixits de seda de la plaa de Sant Pere valia, l'any 1855, gaireb 1.700.000 rals, sedes i gneres a part.82 Aquest mateix procs de concentraci empresarial dels mitjans de producci havia esberlat el gremialisme seder reusenc del primer ter del segle XIX. Grcies a l'acurada recerca de Jordi Andreu sabem que aquesta tendncia avan des de l'empenta setcentista, ja que havia estat en el context de diversificaci i internacionalitzaci del comer reusenc que la indstria de la seda havia cridat l'atenci del gran capital mercantil. Aix, l'any 1789 ja "noms 69 dels ms de 300 mestres velers [reusencs] eren propietaris dels 511 telers de mocadors existents", i les disputes entre prohoms de l'Art Major local i "mestres pobres" eren a l'ordre del dia, sobretot per les temptatives dels primers de bloquejar legalment T'associaci" dels segons amb comerciantsfabricants no agremiats, o "intentar impedir el que tengan ni mantengan comentes en casas agenas telares de sus oficios aunque propios, pretextndolo que tal vez es y sera causa de prestar sus nombres a los dueos de ellas que no son tales maestros, sin atender a la corta capacidad de las casas propias y al libre comercio que les pertenece, [...i] que esta real sin este requisito, incurrirn respectivamente en las que estn conminadas por la Superioridad. " 81 Sobre Dotres, Clav i Fabra: AFTN. Comissi de Fbriques. Copiador de correspondncia enviada (1839-1844): carta a l'intendent de la provincia de Barcelona (12-031842) [fols. 289-292], en qu s'atribueix -amb una finalitat bvia- l'arrencada de la fabricaci de tul de seda l'any 1832 a les bondats proteccionistes de l'aranzel sectorial del 1827; tamb ngels SOL PARERA (1991): pp. 257-258. El plet de J. Gras amb el gremi de serrallers: AHCB. Gremis. Municipal. Caixa V-X. Carpeta 120: Teixidors de Seda/Velers (1823-1838). 82 La condici de consul primer de l'Art Major de la Seda de Joan Escuder i Anglada: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera" (1835-1836), i Exposicin que los fabricantes de sederas de las ciudades de Barcelona y Manresa y de la villa de Reus han elevado a las Cortes... (1J542). La contribuci industrial del 1844: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 2.655 (1): "ndice General por alfabtico que comprende las Corporaciones.... Ao 1844" ["Tegedores de Velos" (fols. 66bis-69)]. El valor de la seva fbrica l'any 1855: ngels SOL PARERA (1991): pp. 260-261.
libertad y observancia intentan los de maiores conveniencias y haberes limitarla a los maestros pobres para precisarles vaian de resultas al jornal limitado de sus casas, en las que y no en otras quieren telares... "83 En un altre lloc he fet referncia a la creixent posici estratgica que el gran comer reusenc guany, durant els anys d'entresegles, respecte de l'elaboraci de sederies i d'altres robes de qualitat. De fet, noms cal donar un cop d'ull als llibres de caixa del comerciant Felip Font o a les nmines reusenques de l'Almanak Mercantil per adonar-se de les moltes vies mitjanant les quals els comerciants ms potents passaren a controlar directament una bona part del negoci seder local.84 L'ascendncia del capital mercantil, per, no s'atur en la fabricaci de teixits de seda, i aviat incentiva la fabricaci de robes de mescla i de cot, i propici -com veurem- que els mestres velers ms modestos i molts fadrins que s'havien format en el tissatge de seda reorientessin parcialment o del tot la seva producci. Aleshores el gremi seder prov, altra vegada, de neutralitzar polticament la renovada tendncia empresarial, insistint en la defensa per tots els mitjans de la prpia jerarquia corporativa enfront d'una altra que, econmicament ms slida i ambiciosa, amenaava d'engolir-la. El mar de 1816 la Comissi de Gremis de la Junta de Comer de Catalunya tomb el projecte d'ordenances que el Gremi de l'Art Major de la Seda de Reus -o de "veleros, terciopeleros y tintoreros"- havia fet arribar al Consell d'Hisenda. En opini de la Comissi de Gremis, "basta leer estas ordenanzas para conocer que no las ha dictado el espritu pblico, sino el inters particular"; "inters particular" que els homes de la comissi entreveien en moltes de les disposicions, com ara aquella en qu els prohoms de l'Art Major, "no contentos con la privativa de los texidos de seda, la extienden a todos los que sean tramados de hilo, algodn, estambre o de qualquier otra materia, de suerte que ellos sern libres de mezclar estas materias en sus artefactos, y los texedores de algodn, cuia industria ha prosperado tanto en este pas en tiempo de su pasada opulencia, porque no tena trabas ni estaba sujeta a gremio, no podrn mezclar la seda en sus texidos".^ Vuit La recerca de Jordi Andreu es pot veure, sobretot, a Jordi ANDREU SUGRANYES (1991); tamb Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): pp. 62-81. La citaci del mateix autor a propsit de l'any 1789: Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): p. 217. La defensa de 49 mestres velers reusencs contra l'acusaci de vulnerar les ordenances gremials, esgrimida pels prohoms de l'Art Major local, procedeix d'un plet que desemboc a la Reial Audincia l'any 1772, i la copio de Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): pp. 218-219. 84 La condici inicial de subministrador de seda i creditor de modestos fabricants velers de Felip Font es pot documentar a travs d'AHCB. Fons Comercial. Llibre B.12: "Balance o manifiesto que Feliphe Font, de Reus, cede a favor de la sociedad baxo la razn de Martn Creus" (1776-1785); tamb llibres B.13, B.20 i A.65-A.70. Els Font i altres comerciants reusencs, fabricants de sederies i de robes de cot a principis del XDC: Almanak Mercantil o Guia de Comerciantes para el ao de 1802 (1802): pp. 269-271; tamb Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): pp. 68-69. 85 BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 4-6: "Informe de la Comisin de Gremios acerca las ordenanzas que han formado los veleros, terciopeleros y tintoreros de Reus" (28-03-1816). Una cpia d'aquestes mateixes ordenances
83
anys ms tard, el setembre de 1824, i amb les noves ordenances de l'Art Major encara congelades, els prohoms del gremi de la seda reusenca tornaren a la crrega, aleshores amb la gens modesta pretensi "de que la multitud de texedores de ropas de algodn existentes en esta Villa se incorporen a dicho Gremio, pagando las cantidades sealadas, o bien suspendan su trabajo". Aprofitant una circular de la Junta de Comer de 23 de juny de 1824 que obligava a agremiar-se "a los que sin ser agremiados exercen aquellos oficios en que hay Gremio establecido en el mismo Pueblo de su residencia", els prohoms Francesc Bages i Antoni Montserrat exigiren que una nica autoritat gremial -i sedera- governs el conjunt de l'expansiu txtil reusenc, emparant-se en un argument singular: "Esta proposicin es tan exacta que la esperiencia misma lo acredita. Desde que por desgracia de la Espaa ha decado el importante ramo de la Seda, los que la exercan se han aplicado al de los telares de algodn, sin ms instruccin que la misma que les haba proporcionado sus conocimientos en la maniobra de la seda; de modo que, aplicando los principios de ste al del algodn, han salido sin ausilio ageno perfectos texedores de velos. Los maestros del Arte Mayor de Seda fuimos los primeros que nos dedicamos en esta Villa a los texidos de algodn; y aun los que instruimos a los texedores de velos en el arte que quieren hacerse propio. El de texedores de velos es el nombre nico que se ha dado hasta ahora a los que se ocupan en los telares de algodn tanto en su correspondencia pblica como en la privada y aun ante los mismos tribunales; y en nuestro idioma provincial se les ha dado y da constantemente el nombre de velers, diccin que equivale a la castellana veleros que es otra de las artes comprendidas en las ordenanzas entre las que componen el Arte Mayor de la Seda. Slo en el da los que han promovido este espediente [contra la pretensi de l'Art Major] han cambiado el nombre con el de texedores de ropas de algodn para que no se les repute veleros o velers y comprendidos en nuestras ordenanzas... "^ Es veritat que, a Reus, molts teixidors de vels, tot i substituir la seda pel cot, no havien deixat de proclamar-se velers: d'acord amb el cens de poblaci de l'any 1820, ms de 700 homes reusencs es declararen teixidors de vels i menys de 200 teixidors sense ms, just quan els contemporanis xifraven entre 200 i 300 els telers locals que teixien seda i en ms de 1.000 els destinats preferentment a es pot consultar a Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 37-53: "Ordenanzas con que dever governarse el Gremio del Arte Mayor de la Seda de la Villa de Reus..." (1824), per b que ni la Comissi de Gremis de la Junta de Comer ni cap instncia superior les aprovaren durant aquests vuit anys [Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 2832]. 86 BC. Fons Junta de Comerr Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 2832: "Antonio Montserrat y Francisco Bages, Procuradores del Gremio del Arte Mayor de Seda de esta Villa..." (30-09-1824) [el subratllat s a l'original]. La primera queixa dels representants dels "texedores de ropas de algodn" de Reus: Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 24-26: "Los infrascritos texedores de ropas de algodn, vecinos..." (23-09-1824), d'on trec les dues citacions literals que contextualitzen la iniciativa de l'Art Major.
robes de cot.87 Per refugiant-se en la tesi del nom i la procedncia dels que teixien cot, els prohoms de l'Art Major noms testimoniaven la imparable feblesa empresarial de l'elit sedera que representaven, i la poca cintura d'aquesta per fer front a la doble amenaa "cotonera" -que incloa productes que competien directament amb els de la sedera tradicional- dels comerciantsfabricants i dels teixidors locals. No sorprn, doncs, que ni l'alcaldia de Reus ni la Junta de Comer recolzessin la reclamaci de l'Art Major, i que la derrota del gremi accelers les tendncies que menaven el conjunt del txtil reusenc cap a la disgregaci institucional i la concentraci capitalista.88 Altres evidncies ms tardanes ens confirmen que la lgica empresarial i productiva de la sedera catalana de mitjan segle XIX tenia ben poc a veure amb la de l'homnima lionesa, i que els seus referents eren, sense discussi, la integraci sectorial i fabril de tot el tissatge i l'especialitzaci, el "limitarse [cada fabricant] a un corto nmero de artculos, y tambin a un solo gnero, y a veces a una de sus variedades". Ni la migradesa del mercat espanyol, ni la indiscutible competncia fornia, ni sobretot els interessos de la mateixa lit sedera, incentivaven una jerarquia industrial "flexible" i una polivalncia "teixidora" a la manera del cas lions, ra per la qual una major capacitat empresarial de fabricaci no acostumava a ser sinnim d'un catleg de productes tant ms diversificat.89 La tardor de l'any 1860, 34 fabricants catalans acudiren amb les seves robes a la secci de "Sederas.-Blondas.-Bordados en seda y metales" de l'exposici industrial que se celebr a Barcelona amb motiu d'una visita reial. Dotze d'aquests 34 fabricants serien computats com a fabricants barcelonins "de tejidos de seda" per Francisco Gimnez y Guited en la seva Gua fabril e industrial de 1862, i sabem doncs el nombre de telers que aproximadament posseen a principis de la dcada dels seixanta. s a dir, 12 fabricants de teixits de seda del total de 19 -que tenien 10 telers o nis- que Gimnez y Guited cens a la Barcelona de 1862 [vegeu la Taula I.3.].90 Certament la propietat Les dades del cens de poblaci de Reus de l'any 1820 procedeixen del buidatge que n'ha fet Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): pp. 72-76. Els telers que teixien seda i/o cot al Reus d'aquests anys els comptabilitz Jaime ARDVOL (1820) i coincideixen, si fa no fa, amb els de l'estadstica municipal de maquinria txtil de l'any 1817: 250 telers per a seda i cot, 1.150 per a cot sol, i un centenar per a llistoneria [vegeu Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): p. 75, i Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): p. 219]. 88 La negativa de l'alcaldia de Reus a atendre la petici de l'Art Major: BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 32-33: resoluci de l'alcaldia de Reus (06-10-1824); la de la Junta de Comer: Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 7-8: acord de la Comissi de Gremis (s. d.). Fabricants de mocadors de seda l'any 1803 que en el cens de poblaci del 1820 es registraren com a "fabricants de teixits de cot": Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): p. 69. 89 La citaci literal: Jos Oriol RONQUILLO (1851-1857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agrcola..., vol. IV, p. 394. A propsit dels extensssims catlegs de novetats dels fabricants lionesos, i de la decisiva contribuci de la lgica de la "manufactura col.lectiva" a aquesta mena d'oferta, vegeu Alain COTTEREAU (1997): pp. 95-110. 90 L'exposici industrial regional de l'any 1860, i els expositors de la secci XV o de sederies i blondes, a Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y
87
d'una dotzena de telers no facilitava la diversificaci productiva, sobretot si tenim en compte la relativa esquif i desa del mercat espanyol de modes. Els fabricants que disposaven d'entre 10 i 12 telers segons les dades de 1862 acudiren a l'exposici de l'any seixanta amb -de mitjana- un parell de tipus de teixits: Borrell i Pujadas [10 telers], corbates i mocadors de novetat; Isidre Solina [10], gro i "otro tejido"; Miquel Balet [11], mocadorada de cresp; Baixeras i Amig [12], mocadorada tamb de cresp -llisa i llavorada- i de gasa. Ms telers, per, no s'associaven amb ms menes de robes: Josep Oliv [17 telers] expos mocadors de cresp i "de barejes"; Josep Garriga [17], "puntan negro, crespn de colores y camaleones"; Josep Reig [19], "un surtido de crespones de todas clases" -i afeg el relator: "este fabricante hace algunos aos que se dedica especialmente a la fabricacin de crespones en gran cantidad, habiendo logrado ponerlos, por su baratura, al alcance de todas las fortunas11'.91 Els grans fabricants -aquells que havien aplegat ms telers sota el seu control directe- tampoc apostaven per catlegs gaire variats, i semblaven tan o ms compromesos que els primers en l'aplicaci d'economies "especulatives" i d'escala. Joaquim Ferrer i Companyia [42 telers] es limitava a l'elaboraci de gro de colors i llavorat i de "pauelos de diferentes clases". Dotres, Clav i Fabra [53 telers] feia anys que s'havien especialitzat en la confecci de tul de seda, i "noms" presentaren tuls, algunes blondes "fabricadas al telar" i tafet glac. Els emergents Vilumara Germans [91 telers] invertien en tres tipus de sederies: corbates, mocadors de coll i de cap i vestits de glac.92 Significativament, l'nica firma que apost, amb xit relatiu, per un ampli ventall de productes, ho fu des de premisses empresarials i organitzatives antagniques a les que es conjugaven en el cas de la "flexibilitat" lionesa. La sedera de la Vdua i Fills de Joan Escuder ompl l'exposici de molts teixits llisos -"tafetanes, gros, glass, radsimir, punto imperial, punto de seda, rasos fuertes para trges, rseles, rasos de colores para tapices, canales, rizos, cordoncillos..."- i sobretot llavorats -"telaspara trges de seora [:...] grs labrados, droguetes, gr Pompadour, gr bordado, gros de Tours, brochados, cachemires...[;] crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 219-228. La informaci del 1862 sobre fabricants i telers seders barcelonins: Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 32-33. 91 Les citacions literals i informacions a propsit dels productes exposats el 1860: Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 219-228. A l'hora de sistematitzar els teixits de seda segons tipus he seguit la detallada relaci de Jos Oriol RONQUILLO (1851-1857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agrcola..., vol. IV, pp. 394-414. Els telers per fabricant l'any 1862: Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 32-33. 92 Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin..., pp. 219-228, i Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial..., pp. 32-33. Sobre Dotres, Clav i Fabra, i l'especialitzaci en tul de seda: AFTN. Comissi de Fabriques. Copiador de correspondncia enviada (1839-1844): carta a l'intendent de la provincia de Barcelona (12-03-1842) [fols. 289-292]^ tamb ngels SOL PARERA (1991): pp. 257-260. Sobre Vilumara Germans: ngels SOLA PARERA (1991): pp. 262-265.
destinadas a tapices: brocateles, damasco, rasos, damasco lampas, brocar y lampas brochados..."-, de "telaspara cortes de chaleco", "para abrigos de seora", i del "extenso ramo de paolera de seda", i aix perqu prviament havia concentrat en un mateix espai fsic i sota una nica autoritat el complex cicle de fabricaci i les variades tasques i tecnologies que feien al cas. Ca l'Escuder, la reputaci de la qual tenia molt a veure amb les sederies de fantasia i en conseqncia amb la feina dels seus teixidors de Jacquards [80 telers d'aquesta mena l'any 1862], suscit elogis per V "extraordinario sistema de orden" que articulava la seva dotzena de seccions fabrils, seccions que abraaven des del debanat, filat i torat de la seda fins les sales "de tejidos lisos y labrados" i les "de picar cartones" i "de dibujantes" associades al tissatge amb Jacquards.93 Vist aquest ordre de coses no em sembla irrellevant el fet que l'altre fabricant que acud al certamen industrial amb un extens catleg de productes relacionats amb la seda, per que a diferncia dels Escuder havia fragmentat i subcontractat el gruix de la seva fabricaci, fes fallida l'any 1865. Del tal Jacint Barrau [noms 3 telers mecnics de propietat a la Barcelona del seixanta-dos], i de la seva patent de teler mecnic per a teixir velluts de seda, en tornarem a parlar.94 Ara b. Que la veleria catalana -i particularment la barcelonina i la reusenca- es transforms durant la primera meitat del segle XEX en un sentit ben diferent del de la prestigiosa sedera lionesa, a ms de tendncia gens sorprenent, no implica que el prestigi social acumulat pels teixidors de vels locals s'erosions simultniament i de la mateixa manera que l'economia dels tallers teixidors. Indiscutiblement no devia ser el mateix treballar en un taller governat per un mestre-teixidor que no acostums a disposar de ms de mitja dotzena de telers, i encara de menys teixidors assalariats, que fer-ho en una fbrica que pogus concentrar desenes de telers i aix estandarditzar les relacions d'autoritat, sobretot si l'emergncia d'aquest ltim model era Totes les citacions literals: Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 223-225, que inclou els detalls sobre l'organitzaci de la fbrica de la plaa de Sant Pere, sobre el nombre de treballadors i treballadores que hi treballaven (280-300), i sobre les escasses feines que els Escuder subcontractaven -cas del tintatge de la seda filada i torada [p. 224]. El nombre de telers Jacquard l'any 1862: Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 32. Tamb he consultat ngels SOL PARERA (1991): pp. 260-262. 94 Jacint Barrau acud a l'exposici del 1860 amb velluts i gases de seda, robes de seda i mescla per a armilles, passamaneria de seda i botonera per a sastreria, setins i altres novetats de mescla i llana, i panes "de varias clases y colores". Barrau tenia fbrica de velluts a Barcelona, de botons tamb a Barcelona, de llanes a Sabadell, de panes a Matar, i "de chalequera y cordonera en diferentes puntos" -s a dir, que en subcontractava la fabricaci [Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 219-222]. Els telers mecnics de qu disposava a la fbrica barcelonina "de hilados y tejidos de seda" l'any 1862: Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 32. Sobre la seva fallida: Jordi NADAL (1985): pp. 86 i 93.
93
sinnim de l'agonia del primer. Per si l'experincia o l'horitz immediat d'una majoria dels teixidors catalans de seda i de mescles fines ja es corresponia, a mitjan segle XIX, amb el que entenem per treball fabril, la seva imatge social i el valor salarial de la seva feina encara congregaven imprecises reminiscncies "artesanes", sobretot si es comparaven amb les condicions laborals del gruix dels treballadors cotoners. Ms enll de la pervivncia en el sector de fabricants i tallers de capacitat ms o menys modesta -que, en alguns casos, podien condicionar les estratgies organitzatives dels grans fabricants-, dos factors molt vinculats semblen haver alimentat el perdurar d'aquella imatge i d'aquella jerarquia salarial: les habilitats tcniques especfiques que demandava el tissatge de la seda i dels teixits llavorats, i el perfil altament endogmic dels collectius de teixidors de vels i de treballadors de la seda. Per a poder ser teixit, el fil de seda que segregava el capoll havia de ser prviament debanat, torat i tenyit. Fins els anys de la disgregaci gremial la torsi i el tint s'organitzaren com a oficis reglamentis corporativament, en part perqu la qualitat final del fil en depenia en gran mesura, en part perqu el primer filat i el debanat no havien trascendit la parcella del treball domstic majoritriament femen, al camp i a la ciutat. Ben entrat el segle XIX molts fabricants i velers catalans solien prover-se, encara, de seda valenciana torada i sense torar, just quan el lideratge de la filatura valenciana, forjat durant el segle XVIII, comenava a trontollar.95 De tal manera que el qu rebia el fabricant veler era el fil de seda ja preparat, diferenciat en madeixes per al pl o ordit i per a la trama. Els telers a m per a teixir vels de seda no eren gaire distints dels telers a m per a teixir altres matries. De fet, la destresa del teixidor de seda es media, sobretot, per la seva capacitat d'obtenir la millor relaci entre la qualitat de la pea i la quantitat de fil de seda que hi emprava -una habilitat menys decisiva en el tissatge que incorpor la mquina Jacquard. Donat el valor de la seda i la importncia comercial de l'aparena regular del teixit, el teixidor s'havia d'esforar a treure el mxim partit d'un determinat volum de fil per mai en detriment del bon acabat dels mocadors, de les mantellines, dels tafetans. Aix s'aconseguia, bsicament, de dues maneres. Una tenia a veure amb la feina mateixa de teixir, amb la cura a l'hora d'apretar la trama i amb el no perdre de vista la tensi que el tempial -el templas dels ms abundants telers per a cot- proporcionava, a cada moment, a la pea, per tal que l'amplada i el cos d'aquesta fossin ben regulars. L'altra era prvia a l'operaci de teixir i sovint ms decisiva. Calia muntar el teler en funci de la mena de teixit a elaborar, o com anot un mestre veler mataron de finals del XVIII a propsit d'una de les tasques dels seus teixidors, "guarnir los talers de rnostras y fer viaduras". Tenint en compte l'amplssim ventall de sederies a teixir, i que, per exemple, la disposici d'ordit i trama d'una roba clara com la gasa no t res a veure amb aquesta mateixa disposici en el cas d'una roba tan densa Sobre l'organitzaci de la sedera valenciana d'entresegles, i sobre la crisi i el desballestament de la filatura i la torsi, cal veure l'excel.lent treball de Fernando DEZ (1996). Sobre la dependncia de la velera reusenca respecte de l'arribada de seda valenciana: Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): pp. 214-215.
95
com el set, es pot copsar la centralitat laboral d'aquesta destresa, que exigia familiaritzar-se amb una combinatria relativament extensa de creuaments i de preparacions de l'armadura. Es tractava d'ajustar els llios i les calques segons el cas, de fer-ho de manera que el nombre de fils i la relaci entre aquests es correspongus amb el patr, garantia d'un millor consum de seda i d'una major productivitat del teixidor.9> Aquests requisits previs, que a la veleria catalana acostumaven a recaure en els mateixos teixidors, esdevingueren ms complexos i decisius quan la introducci del Jacquard mecanitz parcialment el tissatge de teles llavorades de seda i amb mescla de seda. Per b que la cronologia precisa d'aquesta innovaci a Catalunya ens s poc coneguda, s que sabem que a mitjan de la dcada de 1830 els telers Jacquard eren habituals a la cotoneria del pas, i que a la sedera barcelonina fregaven les "quinientas mquinas". Segons estimacions d'un contemporani, l'any 1850 un de cada dos teixidors de seda catalans treballava amb Jacquards.97 La principal contribuci del mecanisme Jacquard al tissatge fou la possibilitat que els fils de l'ordit es belluguessin independentment i mecnicament, estalviant, a l'hora de "trazar los dibujos ms complicados", l'antiga acumulaci de llios i calques i fins d'operaris. En endavant els dissenys ms exigents es podrien teixir amb molt menys esfor i temps, grcies a una mquina que governava automticament cadascun dels fils de l'ordit, que preveia tots els creuaments del teixit. La clau de volta de la nova tecnologia era tan senzilla com revolucionria: el disseny a teixir, prviament dibuixat sobre una quadrcula que representava tots els hipottics creuaments entre els fils d'ordit i el de trama, es tradua en uns "cartons" -plaques de fusta o de cart- mitjanant un elemental codi binari -punts perforais i sense perforar, o "prens i deixes"-, que s el que la mquina Jacquard podia llegir i executar grcies al seu control de l'ordit. Ara b. La traslaci del dibuix a la quadrcula i la seva lectura amb vistes al picat dels cartons, i 96 Moltes d'aquestes observacions, inclosa la referncia literal al muntatge dels telers, les trec del testimoni epistolar (1769-1782) del mestre veler mataron Pau Andreu, en el benents que els telers senzills per a seda es modificaren escassament durant els anys d'entresegles, i que la introducci del mecanisme Jacquard es fu a poc a poc i no es generalitz fins avanat el segle XIX; la correspondncia d'Andreu l'ha publicat, amb ms o menys rigor, Antoni MART COLL (1967): vegeu particularment les pp. 44-64 [la citaci literal s a la p. 59]. Sobre les caracterstiques dels principals teixits de seda: Jos Oriol RONQUILLO (1851-1857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agrcola..., vol. IV, pp. 394-414. Les caracterstiques tcniques dels telers manuals senzills: Lus ESCRIBANO y PREZ (1869): Resea sobre la fabricacin de los tejidos..., pp. 31-33 i 25-27, i Jos FERRER y VIDAL (1874): Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en general..., pp. 57-58; tamb Francisco Javier LLUCH i Pedro VACARISAS (1889): Tratado terica-prctico de tejidos.... Una aproximaci d'inters i general a la tecnologia especfica de la seda es pot trobar a Richard HILLS (1993). 97 Telers Jacquard a la cotoneria catalana dels anys trenta: Manuel Mara GUTIRREZ (1834): Comercio libre o funesta teora de la libertad econmica absoluta..., p. 135; a la sedera barcelonina coetnia: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera" (1835-1836). La informaci sobre l'any 1850 la reprodueix Jordi NADAL (1985): p. 85, qui diu treure-la d'una memria-catleg amb motiu de l'Exposici Industrial de Madrid del mateix any, que no cita.
sobretot el posterior muntatge del teler tenint en compte la complexitat del patr d'entrecreuaments dels fils -"pasar la tabla, colgar las cuerdas, suspender los mallones, tomar la cruz y remeter la pieza"-, eren feines tan decisives com exigents, aleshores indestriables de Yon-the-job-training.98 Feines que si fem cas del testimoni del fabricant del ram Albareda, eren, pels volts de 1850, a mans de molts teixidors de vels catalans -particularment la tasca de muntar el teler. Pere Mrtir Albareda, en el seu diagnstic ja citat, pos el crit al cel per les rigideses productives que implicava una concentraci d'atribucions d'aquesta mena, que -deia- esquifia el potencial catleg de teixits i en comprometia la relaci cost-qualitat. A parer seu la soluci era rellevar el teixidor d'aquesta responsabilitat, i avanar cap a una divisi del treball "a la lionesa": "...por este proyecto habr por ejemplo "montadores" ambulantes que se dedicarn nica y esclusivamente a preparar los telares segn las disposiciones de los fabricantes, y no perdern para ello das y das los oficiales del taller gastando doble tiempo, representado por doble salario, por falta de prctica y cometiendo equivocaciones que slo pueden subsanarse cuando se empieza a tejer. Como de las monturas depende en muy gran parte la bondad o defectos del tejido y el embarazo o desahogo del operario, se ve el grande inters que tiene la industria en que exista esta clase especial de trabajadores...".^ Aix les coses, sembla indiscutible que als teixidors de vels catalans del perode 1830-1850 els corresponia un ampli ventall de destreses tcniques especfiques, i que aquest els proporcionava un control del procs de fabricaci gens negligible, i que aix era veritat per als teixidors de sedes llises amb telers manuals senzills per encara ms per als teixidors de sedes i altres robes llavorades amb telers Jacquard. Considerant aquestes exigncies de l'ofici, i la proximitat temporal de la dissoluci gremial, resulta menys sorprenent l'acusat perfil endogmic del collectiu de teixidors de vels a la Barcelona de la dcada de 1840. D'entrada, una endogmia que podrem qualificar de "territorial". Dels llibres de matrimonis del Registre Civil de Barcelona he buidat totes les entrades corresponents als biennis 1842-1843 i 1850-1851 en qu el nuvi es declar "tejedor de ve/o".100 Una part de la informaci que m'ha proporcionat aquest buidatge l'he resumit en la Taula 1.4.. Crida l'atenci, d'una banda, la proporci gens marginal de teixidors de vels Una magnfica i clarivident lectura del teler Jacquard i de les seves implicacions laborals, a Alain COTTEREAU (1997): pp. 139-146. Les citacions literals i altres detalls procedeixen de Lus ESCRIBANO y PREZ (1869): Resea sobre la fabricacin de los tejidos..., pp. 33-34. Tamb: Jos FERRER y VIDAL (1874): Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en general..., pp. 58-61. 99 Pedro Mrtir ALBAREDA (1849): La propiedad industrial de los dibujos y muestras es necesario sea establecida para el perfeccionamiento de los tejidos labrados..., p. 16; vegeu tamb la p. 15. Ildefonso CERDA (1867): "Monografa estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", p. 612, confirma el testimoni d'Albareda a propsit del costum dels teixidors barcelonins de novetats d'assumir el muntatge dels telers Jacquard. 100 AMAB. Registre Civil. Matrimonis: llibres 283-286 (1842-1843) i 292-295 (18501851).
98
entre els nuvis barcelonins d'aquests anys -entre el 3 i el 4% del total-, la tercera ocupaci ms freqent d'entre totes les potencialment "txtils" declarades pels nuvis del bienni 1850-1851, noms per darrere dels "jornaleros" (el 13,5%) i dels "tejedores" sense complements (el 9,9%). De l'altra, i sobretot, es fa notar una indiscutible "concentraci territorial" d'aquests mateixos teixidors de vels si ens fixem en els seus municipis de naixement, un indicador de mobilitat geogrfica que es presta a lectures de continutat i mobilitat socio-professionals. Dels 71 teixidors de vels que es casaren a Barcelona durant els anys 1842-1843, 35 -o el 49,3%havien nascut a la mateixa ciutat; dels 92 que ho feren entre 1850 i 1851, 60 -o el 65,2%- tamb eren fills de Barcelona o del seu pla. Ara b. Dels 36 teixidors de vels forasters que es casaren en el primer bienni, 16 havien nascut a Manresa o a pobles del Bages -13 a la ciutat de Manresa, 4 a la vila de Reus i 1 a Tarragona. Vuit anys ms tard els 32 teixidors forasters presentaven uns antecedents territorials molt semblants: 14 havien sortit de Manresa, 3 de Reus i el seu hinterland, i 2 de l'eix Olot-Girona. Si prenem com a referncia la Taula 1.1, comprovem que noms el 21,1% dels teixidors de vels que es casaren a la capital entre 1842 i 1843, i el 14,1% dels que ho feren entre 1850 i 1851, no havien nascut en les quatre ciutats-comarques que l'any 1841 capitalitzaven la fabricaci catalana de teixits fins de mescla. De fet, la immensa majoria eren nascuts en les tres niques ciutats amb una histria sedera recent -Barcelona, Manresa i Reus-, i en conseqncia el mapa del mercat de treball del sector s'endevinava ben selectiu. Selectivitat que en el cas ms concret de la indstria de la seda ens confirmen els lligams geogrfico-familiars dels 23 torcedors de seda detectats en el Registre Civil barcelon dels anys 1842-1845: 7 eren manresans -entre aquests, els germans Maurici i Toms Valls i Bages, i els hipottics parents Joan Tey i Valls i Joan Valls i Serra- i 2 eren reusencs, a ms d'un tortos i d'un valenci; els altres 12 havien nascut a Barcelona.101 Ni les estimacions d'Enriqueta Camps sobre l'origen comarcal dels immigrants arribats a Igualada, Sabadell i Terrassa durant aquests mateixos anys, ni l'origen comarcal dels teixidors "sense ms" casats a Barcelona durant el bienni 1850-1851 -prou ms dispers que el dels teixidors de vels-, conviden a pensar que els ms abundants i gnralistes mercats de treball cotoner i llaner es regissin per mecanismes tan cohesius-exclusius com els que s'infereixen del perfil dels treballadors capitalins de la seda i dels teixits fins.102 [Vegeu a continuaci la Taula 1.4.] He buidat tots el torcedors de seda -o "retorcedores de seda"- que es registraren com a pares dels nascuts en els llibres de naixements (1842-1845) del Registre Civil de Barcelona [AMAB. Registre Civil. Naixements: llibres 5-20 (1842-1845)]. L'exemple dels germans manresans Valls i Bages: llibres 6 (reg. 983), 11 (reg. 532), 15 (reg. 355) i 18 (reg. 1.015); Joan Tey i Valls: llibre 6 (reg. 858); Joan Valls i Serra: llibre 20 (reg. 189). 102 vegeu Enriqueta CAMPS (1995): particularment pp. 282-283, 285-286 i 124-127. Dels 239 "tejedores" que es casaren a la Barcelona de 1850-1851, 115 havien nascut a Barcelona/Barcelons i els altres 124 en un ampli ventall de comarques catalanes i fins de provncies espanyoles [AMAB. Registre Civil. Matrimonis: llibres 292-295 (1850-1851)].
101
TAULA 1.4.
TAULA 1.4.: NOMBRE I LLOC DE NAIXEMENT DELS NUVIS QUE ES DECLARAREN TEIXIDORS DE VELS AL CASAR-SE A BARCELONA (1842-1843, 1850-1851, 1860 i 1870) [I COMPARACI AMB ELS QUE ES DECLARAREN NOMS TEIXIDORS] 1842-1843 totals % TOTS ELS MATRIMONIS 2.427 100,0 71 2,9 1850-1851 totals % 2.408 100,0 92 239 326 3,8 9,9 13,5 1860 totals % 1.753 35 20 [80] 69 [276] 100,0 1870 totals % 1.786 100,0 0,7 2,5 27,7
NUVIS QUE ES DECLARAREN... teixidors de vels teixidors* jornalers*
2,0 12 4,6 11 [44] 15,7 124 [496]
LLOC DE NAIXEMENT DELS TEIXIDORS DE VELS tots els teixidors de vels 71 100,0 Barcelona i Barcelons 35 49,3 Manresa i Bages 16 22,5 Olot i Garrotxa/Girons Reus i Baix Camp/Tarragons 5 7,1 Valls i A l t Camp . altres municipis i comarques 15 21,1 LLOC DE NAIXEMENT DELS TEIXIDORS tots els teixidors [buidats] Barcelona/Barcelons fora de Barcelona/Barcelons
92 100,0 60 65,2 14 15,2 2 2,2 3 3,3 . 13 14,1
35 100,0 24 68,6 3 8,6 1 2,8 4 11,4 . 3 8,6 20 100,0 11 55,0 9 45,0
12 100,0 8 66,6
. 33,3
239 100,0 115 48,1 124 51,9
11 100,0 3 27,3 8 72,7
* L'estimaci dels "tejedores" i dels "jornaleros" que es casaren durant els anys 1860 i 1870 l'he fet a partir d'un buidatge parcial del Registre Civil: he buidat una de cada quatre partides de matrimoni -aix s, el 25% del total-, i n'he fet l'extrapolaci pertinent. La relativa bondat d'aquest mtode, ms enll dels supsits estadstics, es confirma per la comparaci dels resultats d'aquest mateix buidatge amb els del buidatge complet pel bienni 1850-1851: segons el buidatge parcial de 601 registres, durant els anys 1850 i 1851 es casaren a Barcelona 56 teixidors (el 9,3% de tots els nuvis) i 90 jornalers (el 14,9%), percentatges molt semblants als del buidatge complet (un 9,9% de teixidors i un 13,5% de jornalers). Entre [ ] s'expressen els nuvis teixidors i jornalers que resulten d'extrapolar les xifres del buidatge parcial. FONTS: Elaboraci prpia a partir del buidatge d'AMAB. Registre Civil. Matrimonis: llibres 283-286 (1842-1843), 292-295 (1850-1851), 308 (1860) i 328 (1870).
La hiptesi de vincular un determinat origen territorial amb uns probables antecedents seders o velers la corrobora, en gran part, la informaci que presenta la Taula 1.5.. De les 71 partides de matrimoni registrades a la Barcelona de 1842-1843 en qu el nuvi es declar teixidor de vels, 64 inclouen l'ofici o l'ocupaci del pare del nuvi -i sovint del sogre- en el moment del casament. Doncs b. En 22 d'aquests 64 casos l'ocupaci del pare del nuvi pot associar-se sense discussi al treball seder -s a dir: teixidor de vels, galoner, mitger, torcedor de seda o tintorer de seda-, i el mateix en 32 casos si tenim en compte l'ofici del sogre del nuvi. Aix vol dir que almenys la meitat dels teixidors de vels casats a Barcelona durant el bienni 1842-1843 procedien, per famlia o per matrimoni, del mn de la seda. Una evidncia que resulta aclaparadora entre els teixidors de vels nascuts a Manresa, i que es confirma pels que sn fills de Barcelona i rodalies. De l'acusada endogmia familiar dels treballadors seders a la Catalunya del trnsit de segles en tenim alguna pista i alguna demostraci concreta, com ara la de la velera mataronina de Pau Andreu, on les parelles de pare i fill i de germans hi eren freqents entre els teixidors. ^3 Les dades del Registre Civil de Barcelona suggereixen que aquesta tendncia no es modific significativament arran de l'ensorrament del treball gremial, i que l'accs a l'ofici de teixir vels continu molt comproms amb les preferncies dels treballadors seders ja consolidats, els quals no deixaren de canalitzar el gruix dels nous reclutaments. Alhora res fa pensar, si ens fixem en la mobilitat ocupacional entre pares i fills, que la velera barcelonina dels primers anys quaranta fos un dest industrial ms, ms aviat annim: de fills de pares "cotoners" n'hi arribaren pocs -7 de 64: 3 de pares amb feines ms "qualificades" (de la fase d'acabats) i 4 de pares teixidors-; de fills de pares "jornalers", cap. En canvi nombroses famlies d'artesans i d'homes dels oficis tradicionals -i algunes de gent del petit comer i de feines ms mesocrtiques- feren per col.locar-hi algun fill. [Vegeu a continuaci la Taula 1.5.]
Les indstries i subindustries que donaven feina als teixidors de vels catalans es transformaren significativament durant les dues dcades que precediren el pas de l'equador del segle XIX. I ho feren en una direcci inequvoca, en el sentit d'accelerar les tendncies a la concentraci empresarial i a la centralitzaci productiva que venien, segons el cas, de ms o Juanjo ROMERO MARN (1994): pp. 69-71, ha construt un "ndex d'endogmia" a partir dels cognoms dels agremiats dels oficis barcelonis (1804-1836) que, llegit amb molta cura, proporciona alguna pista sobre la notable endogmia dels gremis seders, particularment els teixidors de vels i els velluters. De la velera de Pau Andreu vegeu els exemples dels teixidors Jaume i Antoni Mandri i Josep i Manuel Saur: Antoni MARTI COLL (1967): pp. 5355; sn molt interessants les connexions que estableix Antoni SEGURA MAS (1991 b): pp. 228-231, entre els teixidors de la velera que administrava Pau Andreu i els cognoms/famlies ms habituals a la sedera del Matar de finals del segle XVIII i principis del XIX.
103
TAULA 1.5.
TAULA 1.5.: OCUPACI DELS PARES DELS TEIXIDORS DE VELS QUE ES CASAREN A BARCELONA (1842-1843), SEGONS EL LLOC DE NAIXEMENT DEL NUVI
LLOC DE NAIXEMENT DEL NUVI
OCUPACI DEL PARE DEL NUVI TOTALS txtil txtil qualif/ oficis comer seda teixidors tradici "liber." pagesia jornal. [*]
Barcelona i Barcelons Manresa i Bages Reus i Baix Camp/Tarragons altres municipis i comarques TOTALS
10 [14] 11 [12] - [1] 1 [5] 22 [32]
3/4 7
8 3 1 7
5 1 4
1 2 3 6
31 16 2 15 64
19
10
Txtil seda: inclou teixidors de vels, galoners, mitgers, torcedors de seda i tintorers de seda. Txtil qualificats/teixidors: inclou treballadors del sector d'acabats (blanquejadors, pintadors...) i teixidors. Oficis tradicionals: inclou tota mena d'ofcis manufacturers no fabrils, com ara esparter, forner, fuster, sabater, sastre, semoler, serraller, etc. Comer i ocupacions "liberals": inclou ocupacions com ara "comerciante", "corredor de cambios", "fabricante de cardas", "revendedor", "secretario del comn"... Pagesia: inclou els "labradores". Jornalers: fa referncia, exclusivament, al registre "jornalero". [*] Suma dels nuvis amb pares ocupats en el mn de la seda i dels nuvis que, sense antecedents seders paterns, en tenien en canvi via l'ocupaci del sogre (que es declarava teixidor de vels, galoner o mitger). FONT: Elaboraci prpia a partir del buidatge d'AMAB. Registre Civil. Matrimonis: llibres 283-286 (1842-1843).
menys lluny. Ni les dimensions del mercat sectorial ni les solucions aranzelries i institucionals contribuen a una sortida "lionesa" per a la velera catalana. Pels volts del 1860, les opcions empresarials dels seders barcelonins -la progressiva integraci vertical i l'acotada especialitzaci productiva- ho confirmaven. Aix no obstant, els teixidors de vels catalans dels anys quaranta i cinquanta conservaren gaireb intacte una mena de prestigi laboral i social que els proclamava com els menys fabrils de tots els treballadors fabrils d'aleshores. Es tractava d'un prestigi d'indiscutibles ressonncies "artesanes" i gremials, que alhora tenia molt a veure amb els perfils tcnics, salarials i endogmico-socials que singularitzaven l'ofici de teixir vels de seda i de mescla a Catalunya. Ara b. Si la tendncia del sector era substituir el taller de pocs telers per les economies d'escala de la fbrica -tamb per fer-se menys dependent de les habilitats del factor treball-, per qu la imatge social d'aquests teixidors continuava associada a la "independncia honrosa" dels oficis tradicionals i al prets orgull d'una feina "ms artstica que manual"? O per dir-ho amb unes altres paraules: de quina manera s'estaven combinant tots aquells factors perqu aquesta imatge emfasitzs els trets de continutat laboral i d'estabilitat social abans que els que podien presagiar -i de fet ho feien- la decadncia de l'ofici i dels seus membres?
1.3. Prestigi i poltica dels teixidors de vels catalans (1843-1862), o "la asociacin puesta en el buen terreno, no en el malo"
Una de les conseqncies ms perceptibles de la combinaci de les bases tcniques de l'ofici, la continutat del reclutament endogmic i el pes de la tradici corporativa, durant els anys de la disgregaci gremial, fou la definici d'una cultura societaria prpiament sindical entre els teixidors de vels catalans. De fet s'endevina que, donades les canviants jerarquies industrials i laborals, aquestes derivacions del treball reglamentat esdevingueren -sense excessiva mediaci poltica- estratgies de defensa d'una determinada noci teixidora de drets i deures "velers". Una noci menys heretada que construda en el mateix estira-i-arronsa que duia molts teixidors, de treballar per a mestres que tamb s'estaven al peu del teler, a fer-ho a les ordres de fabricants ms distants i distints. La velera de la ciutat de Reus proporciona un exemple tan illustratiu com excepcional de tot plegat, en la mesura que l'hegemonia de la producci de teixits de seda en el txtil reusenc d'entresegles condicion decisivament els referents laborals i associatius dels treballadors de l'emergent tissatge cotoner, molts dels quals s'havien fet teixidors elaborant peces de seda o amb mescla de seda. Aix, poc abans de 1820 -quan, si fem cas de les dades sobre maquinria d'Ardvol, noms una minoria dels 711 teixidors de vels aleshores censis devien teixir
realment i regularment teles de seda-104 reaparegu una Associaci de Velers de Reus, associaci que adre un esborrany de les seves ordenances a la Comissi de Gremis de la Junta de Comer. Segons dictamin la mateixa comissi, "ests ordinaciones no tienen otro obgeto que la asistencia a los asociados en sus enfermedades", ra per la qual desestim de remetre-les a cap instncia superior.105 Escric "reaparegu", per, perqu ja a finals de la dcada de 1780, just quan les crisis de subministrament de la seda crua havien consolidat la diferenciaci social a l'interior del gremi i havien propiciat la despossessi dels mestres ms pobres, alguns d'entre aquests havien promogut una germandat de socors mutus, expressi de la fractura social entre els agremiats abans que plataforma corporativa.106 L'Associaci de Velers que retrobem l'any 1817 devia enquadrar, preferentment, mestres pobres -amb pocs o sense telers- i oficials, i s probable que tamb teixidors de vels que havent-se desplaat cap al cot no haguessin renunciat a aquella identitat laboral, a les institucions que s'hi associaven i a la capacitat d'aquestes per a proporcionar-los suport. Confirma la condici "treballadora" de l'Associaci el fet que l'any 1827 una societat molt semblant o hereva cuides de l'emigraci de teixidors de vels reusencs cap a Barcelona, resposta societaria a la transformaci local del sector alhora que demostraci de les xarxes endogmiques i de defensa de l'ofici que traaven el mapa del treball seder a Catalunya.107 Sembla tant o ms interessant, per, de quina manera, parallelament a la concentraci empresarial i al fondre's de les fronteres corporatives, la retrica gremialista es renovava en mans dels teixidors -dels que ho eren per compte d'altri-, els quals comprovaven que, donada la reordenaci productiva, institucional i empresarial del txtil reusenc, no n'hi havia prou amb el know-how tcnic per defensar condicions de treball ben concretes -per no dir tot un ordre laboral. Que la reivindicaci d'una mateixa instituci gremialista podia tenir sentits ben diferents segons fos la posici social de l'apologista s cosa sabuda, i Genis Barnosell ho ha documentat recentment a propsit de l'ordre i el desordre dels gremis crepusculars a la Barcelona dels anys
L'estadstica de maquinria txtil al Reus de 1820, de Jaume Ardvol, l'he consultat en la reedici que del seu Ensayo sobre la topografia y estadstica de la Villa de Reus en Catalua (1820) ha fet Pere ANGUERA (1985): pp. 125 i ss.; tamb Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): p. 219. El buidatge i comentari exhaustiu del cens de poblaci de Reus de l'any 1820 correspon a Jordi ANDREU SUGRANYES (1986): pp. 72-76. 105 BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 56: "Informe de la Comisin de Gremios acerca las ordenanzas de la Asociacin de Veleros de Reus" (30-06-1817). 106 Sobre la germandat de socors mutus que funcion durant la dcada de 1780, i sobre les conseqncies de les crisis de subministrament per als mestres ms pobres i per als oficial, he consultat Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): pp. 214-215. 107 La referncia a l'emigraci ms o menys organitzada de teixidors de vels reusencs cap a Barcelona es troba a ACA. Reial Audincia. Expedient 1.426 (1827): fols. 21v-22 [tamb Jordi ANDREU SUGRANYES (1991): p. 220].
104
trenta.108 A Reus la trajectria que port del tissatge de seda al tissatge de cot, i que resitu laboralment tants teixidors de vels, no escap -com hem vist- a les ambicions gremialistes i antigremialistes. Ambicions de les quals participaren fabricants i teixidors, i no pas des d'una adscripci nica i invariable, sin des de la flexibilitat d'unes expectatives sovint canviants. Sembla clar, per exemple, que l'ofensiva dels prohoms de l'Art Major de la Seda de Reus, l'any 1824, contra els emergents fabricants de teixits de cot i de mescla, top amb els interessos d'una nova lit empresarial -amb un peu al comer i l'altre a la fabricaci- per tamb amb la intenci dels mestres velers ms pobres de fer el salt al mn del cot, on l'absncia de reglamentaci abaratia i simplificava qestions com ara el finanament i la comercialitzaci o el reclutament de treball assalariat. Els comissionats dels "texedores de ropas de algodn" que el setembre de 1824 s'adrearen a l'alcaldia queixant-se de les pretensions de l'Art Major i refusant de sotmetre's a la disciplina del gremi, esgrimiren, entre d'altres raons, la modstia de molts d'aquests fabricants-teixidors, productors formalment independents per molt obligats financerament i comercialment amb la nova lit cotonera: "...su resultado [l'obligaci d'agremiar-se d'aquests fabricants-teixidors de cot] seria el quedar ms de quinientas personas que se ocupan en las manufacturas de algodn sin trabajo, e imposibilitados de atender a la subsistencia suya y de sus familias, por la suma dificultad que tendran de poder aportar las partidas sealadas para su incorporacin. "*9 La negativa deis fabricants de teixits de cot tamb es fundava en el rebuig del sistema d'aprenentatge i promoci laboral que establien les ordenances de l'Art Major, sistema que la Comissi de Gremis de la Junta de Comer ja havia desautoritzat l'any 1816 al fer notar, entre altres coses, que el "que ningn maestro pueda tener ms que dos aprendices [...] es el medio ms seguro para que no se aumente mucho el gremio, y sean ms seguras las ganancias con perjuicio de la causa pblica".110 Aquesta mena de disposicions -cas de complir-se- perjudicaven obertament les expectatives d'acumulaci fabril dels fabricants-comerciants cotoners, i podien destorbar la reconversi cotonera de molts mestres i oficials velers. En aquest punt val la pena d'aturar-se en Genis BARNOSELL JORD (1996): pp. 57-74. BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 2426: "Los infrascritos texedores de ropas de algodn, vecinos de la presente Villa de Reus..." (23-09-1824). 110 La citaci literal la copio de BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 4-6: "Informe de la Comisin de Gremios acerca las ordenanzas que han formado los veleros, terciopeleros y tintoreros de Reus" (28-03-1816). Els prohoms de l'Art Major de la Seda justificaren a la seva manera la convenincia de reglamentar estrictament el reclutament de treball, tamb en el cot, proporcionant alhora informaci d'inters sobre el perfil laboral del tissatge emergent: "...que en el da hasta los nios inespertos y mugeres se egercitan en los texidos de algodn, de aqu se sigue que stos salgan de sus manos de una calidad tan inferior que desconcepta la singular reputacin que haban tenido antes los texidos de esta Villa..." [Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 22-24 (l 1-11-1824)].
109 108
la identitat i trajectria "empresarial" dels tres comissionats cotoners reusencs que desplegaren tota la retrica anti-gremialista durant el plet de 1824. Un, Pere de Barber i Saumell, feia constar l'any 1830 -en l'acta de matrimoni de la seva filla Maria amb un jove i encara "desconegut" Maci Vila i Mateu- l'ocupaci de "comerciant", per b queja aleshores havia escripturat a favor del seu fill Pere la promesa dotal de "doce telares de tejedores de velos corrientes para trabajar, con todo lo a ello anexo y correspondiente".^ Barber i Saumell no pertanyia a cap de les nissagues de comerciants-fabricants -Arandes, Auls, Clariana, Font, Mil, Trullas...- que a principis de segle havien ests el cot a Reus, per s probable que mitjanant una hbil utilitzaci del seu "capital" mercantil s'introdus i guanys terreny en el negoci dels teixits de cot, fins el punt que a finals de la dcada de 1830 i principis de la de 1840 ell i el seu fill Pere ocupaven un lloc preferent en la nmina de fabricants reusencs del ram.112 Del segon comissionat, Joan Pugibet -o Pugibert-, noms he pogut saber que arrib als primers anys quaranta sense perdre la condici de "fabricant de robes de cot". La trajectria del tercer comissionat l'any 1824, en canvi, sembla ms moguda i reveladora, particularment si la contraposem a la consolidaci empresarial de Barber i fins a les expectatives inicials del mateix interessat. Perqu a Pere Bargall, que als anys vint sign contra l'ordenaci laboral i les restriccions contractuals d'arrel gremial, el retrobem entre 1837 i 1843 al capdavant d'una incipient Societat de Mtua Protecci de Teixidors de Reus.113 s a dir, en qualitat de comissionat obrer, no pas dels fabricants. I advocant, significativament, per retenir aspectes ben concrets del reglamentisme gremial. Molt probablement Pere Bargall prov -com tants d'altres teixidors de vels reusencsd'exercir de teixidor de robes de cot per compte propi, per l'empenta del capital comercial atret per les expectatives del cot l'acab abocant -tamb com a tants altres menestrals teixidorsa teixir per compte d'altri.114 El cert s que l'estiu de 1843 Bargall era un dels cinc La identitat dels tres comissionats cotoners l'any 1824, lgicament a BC. Fons Junta de Comer. Lligall XXXVI. Expedient 17 (Capsa 52). Document 4-6: "Los infrascritos texedores de ropas de algodn, vecinos de la presente Villa de Reus..." (23-09-1824). Tota la informaci sobre Pere de Barber i Saumell, incls el seu vincle familiar amb el futur capit del cot reusenc Maci Vila i Mateu, la trec de Pere BENAVENT DE BARBER (1966): pp. 30-33; la referncia a la promesa dotal s a la p. 30. 112 L'absncia de Barber i Saumell de les files cotoneres de principis de segle, a partir del buidatge de l'Almanak Mercantil o Guia de Comerciantes para el ao de 1802 (1802): pp. 270-271. La posici de Pere de Barber i Saumell i del seu fill Pere de Barber "menor" entre els "fabricants del art de cot" de Reus durant els anys 1837-1843, a partir de les llistes de fabricants que reprodueix Albert ARNA V AT (1992): pp. 139 (nota 27) i 147 (nota 43). 113 La condici de comissionat obrer de Pere Bargall, a Albert ARNA VAT (1992): p. 147. 114 L'exemple de Pre de Barber i Saumell s illustratiu de la dependncia de l'emergent negoci cotoner respecte del gran capital comercial reusenc. Tot i tractar-se d'un comerciantfabricant de relativa volada, Barber i Saumell havia contret -encara l'any 1834- obligacions creditcies amb el comerciant local Josep Odena i Vallduv per valor de 1.000 lliures catalanes [vegeu Pere BENAVENT DE BARBER (1966): p. 33].
111
"comisionados de los trabajadores" que negociaven una nova tarifa de preus amb els representants dels "fabricantes de ropas de algodn", tarifa que fix els preufets de salgis, reps i cordellades. Els comissionats obrers ho eren d'una embrionria associaci de teixidors, escassament formalitzada per que ja presagiava la fora que l'activisme sindical adquiriria entre els teixidors a m reusencs. Des de 1837 una comissi teixidora d'aquesta mena havia estat alerta, d'entrada per pactar una tarifa comuna i vigilar "que tots los treballs del art se contaran per canas y no per trossos ni per pessas"; desprs, per defensar una determinada correlaci entre esfor i ingrs. Alhora, per, els delegats teixidors que havien negociat el conveni de mar de 1837 havien exigit i imposat "que ningn fabricant puga tenir ms que dos aprenents, y que qualsevol que contravinga a lo establert en est arreglo [...] incurrir en la multa de cuaranta duros aplicadors als gastos de la milcia nacional de esta vila". Els molt majoritaris teixidors de cot de Reus havien fet seva la tradici gremialista -que en molts sentits ja ho era, en la mesura que els antecedents seders els eren sovint ben a prop- per frenar la degradaci de les condicions de treball, amenaades per la pressi dels nous fabricants, per la potencial correlaci entre tcnica i esfor dels telers cotoners, i pel reclutament de joves menys qualificats i amb escassa experincia en l'ofici de teixir vels i robes de novetat.115 L'ombra de l'ordre laboral gremial es projectava sobre la nova prctica sindical, a Reus de la m d'aquells "teixidors de vels" que sense haver deixat de ser-ho en termes d'identitat havien fet el trnsit del taller seder a la fbrica cotonera. De fet, els minoritaris teixidors de seda reusencs tamb havien signat, el mateix 19 de mar de 1837, el seu conveni collectiu, fent-hi notar que "cada mestre, tant que treballi de son compte com per altra, no podr tenir ms que dos aprenents, devent despedir als que actualment
Sobre el conveni entre fabricants i teixidors del 17 d'agost de 1843, i sobre la identitat dels comissionats obrers: AHCR. Llibre d'actes municipals (1843): sessi del 17-08-1843; el conveni es reprodueix literalment a Josep M. OLL ROMEU (1973): p. 400; tamb Albert ARNA V AT (1992): p. 147. Les referncies literals del conveni signat el 19 de mar de 1837 entre fabricants i teixidors procedeixen de la cpia que reprodueix Albert ARNAVAT (1992): p. 141 i pp. 139-140 (i nota 27). A propsit de la correlaci entre tcnica, esfor i ingrs en el tissatge cotoner reusenc dels ltims anys trenta, Andrs de BOFARULL y BROCA (1866): Anales histricos de Reus..., escrigu el 1845: "Desarrollada la industria f abril de algodn fue preciso adoptar todas sus novedades correspondientes a la parte de mecanismo. Con el anelo de fortuna se haban ido improvisando fabricantes imitando toda clase de tejidos. El tejedor vio que del natural movimiento y presin de los pies sobre cuatro calcas o carelas, que cada pi naturalmente impulsaba dos, se le haban ido aumentando de da en da, con sus dems inerentes, habiendo llegado hasta el nmero de doce, para cuya impulsacin tena que ejercer un violento y constante movimiento general en todo su cuerpo. Entonces reclam un aumento por medida conforme a la clase de gnero que haba de elaborar." [p. 400]. Sobre els orgens de la Societat de Mtua Protecci de Teixidors de Reus he consultat Andrs de BOFARULL y BROCA (1866): Anales histricos de Reus..., pp. 400-401, Josep M. OLL ROMEU (1973): pp. 400 i 404, i Albert ARNA VAT (1992): pp. 140 i 145.
115
tenen de ms, y que no hajian cumplert dos anys de aprenentatge".11^ La trajectria de Pere Bargall exemplifica, en aquest sentit, la permanncia de la tradici gremialista lligada a una defensa ben concreta de l'ofici, i l'elasticitat d'aquesta mateixa tradici per expressar unes expectatives "teixidores" que, en rigor, s'alaven contra la poltica patronal i l'horitz fabril ms que no pas fluen d'una pretesa i incontenible memria gremial. El desplegament d'una incipient cultura sindical entre els teixidors de vels catalans dels anys quaranta i cinquanta tingu a veure amb la continutat renovada de l'exclusivisme gremial, aleshores al servei d'una condici estrictament assalariada. Tamb tingu molt a veure amb la continutat de la centralitat productiva del teixidor, reforada aquesta per les seves destreses tcniques estratgiques i per l'encara relativa atomitzaci del paisatge empresarial i fabril del sector, tot i la mena de reordenaci que l'afectava. En un context en qu el know-how del teixidor de seda i de robes de novetat -ja de per si ms complex que el del teixidor a m de robes bastes de cot- comptava amb el valor afegit que li proporcionava la competncia entre firmes en vies de capitalitzaci -tamb per retenir els treballadors ms hbils i de millor reputaci-, la poltica sindical s'articul, d'entrada, com la prolongaci i defensa d'aquella centralitat laboral per amb uns altres mitjans. Aix les coses, la tradici gremialista podia subministrar arguments legitimadors d'aquests propsits sindicals, per tamb podia ser que convingus menystenir-la o ignorar-la. Del procs d'articulaci sindical dels teixidors de vels barcelonins es desprenen exemples en un i altre sentit. Com hem vist, a la Barcelona de 1844 la velera encara conservava un bon nombre de fabricants modestos, amb perfils fiscals semblants, que devien maldar per tirar endavant desprs de la crisi "aranzelria" del bienni 1841-1842. Una de les estratgies d'aquests fabricants velers, i no noms d'aquests, sembla que consist en reclutar aprenents -els joves teixidors que no havien esgotat el perode de l'aprenentatge formal- en lloc d'oficials teixidors, perqu aquesta fou una de les primeres queixes que formul la societat local de teixidors de vels. Genis Barnosell n'ha detectat el seguiment per part de les autoritats barcelonines l'any 1841, autoritats que la qualificaven obertament de "asociacin de obreros".117 De fet, la qesti del respecte patronal a l'aprenentatge formal i a les jerarquies laborals d'arrel gremial fou la pedra de toc de no poques gnesis sindicals durant aquests anys, La "Nota o estat del arreglo establert per los Seors Fabricants del art de seda en la junta celebrada en lo dia..." (19-03-1837), aix com el conveni entre fabricants i teixidors de mocadors i pisanes (23-03-1837), es reprodueixen a Albert ARNAVAT (1992): pp. 140 i 142 respectivament, d'on copio les referncies literals. s interessant fer notar que la limitaci del nombre d'aprenents -o la reglamentaci d'una determinada correlaci entre oficials i aprenentsfou una constant en els convenis collectius que es negociaren en el subsector veler/seder a la Catalunya de 1840-1843; vegeu l'exemple d'Olot a Josep M. OLL ROMEU (1973): pp. 398400. 117 Genis BARNOSELL JORD (1996): p. 70. De l'associaci barcelonina de teixidors de vels tamb en proporciona referncia Josep M. OLL ROMEU (1973): p. 403.
116
particularment en aquells oficis on la distinci tenia ms fora i ja havia suscitat molts conflictes quan l'explosi corporativa. Aquest havia estat el cas dels teixidors de seda barcelonins, segons suggereixen les allegacions dels primers anys trenta contra la feina antireglamentria dels aprenents, de les quals ja n'he parlat.118 Per als teixidors de vels de Barcelona, com per als seus homnims reusencs, el control prctic i institucional de l'aprenentatge era un mecanisme essencial de defensa de l'ofici, que indiscutiblement apuntalava la centralitat teixidora dins i fora del taller. Em sembla que les dades que he presentat a propsit de l'endogmia territorial i socio-ocupacional dels teixidors de vels barcelonins durant els biennis 1842-1843 i 1850-1851 b poden llegir-se com una demostraci d'aquesta capacitat teixidora de control de l'accs a l'ofici i del seu aprenentatge. Una capacitat que tamb es codific sindicalment. El Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos, que retrobarem ms endavant, no s'estar de precisar que el dret d'associar-s'hi s exclusiu dels teixidors "que sean aptos para trabajar y no estn en aprendizaje"', i aix a principis dels anys seixanta.11^ s a dir, que els aprenents continuin essent els aprenents i els oficials -els teixidors associats- no deixin de dir-hi la seva sobre la promoci laboral dels primers. Aquesta insistncia en el reconeixement de les fronteres formals entre treballadors podia expressar, alhora, les "conviccions" gremialistes del sindicalisme veler i la mena d'angnies que el neguitajaven -en aquest cas, l'equiparaci laboral a la baixa associada a la concentraci fabril i a la hipottica reorganitzaci del treball. s indiscutible, per, que la conservaci d'un aprenentatge ms o menys institucionalitzat moderava els temors dels teixidors, almenys en la mesura que aquests podien oposar a l'amenaa de la gran fbrica la certesa de poder-ne obrir i tancar algunes portes. Una certesa indestriable de la fora consuetudinaria d'una molt concreta organitzaci del treball, que Ildefons Cerd encara conegu a la velera barcelonina de l'any 1856. Aleshores, com des de feia dcades, els oficials teixidors que teixien sedes i mescles eren els encarregats de reclutar els seus ajudants -o aprenents-, d'assignar-los la feina i de retribuirlos el jornal, que "han de deducir de su semanal nominal". Aquesta prctica, molt menys freqent entre els majoritaris teixidors de cot, travessava de dalt a baix els mecanismes de renovaci de l'ofici, particularment en el cas d'aquells teixidors que tutelaven la feina d'un "llansaire" -el "que se ocupa en tirar la lanzadera"- i d'un segon ajudant.120 Fossin les que fossin les circumstncies que havien perpetuat tais atribucions teixidores, el cert s que la seva 118 Vegeu les notes 78 i 79 d'aquest captol. Altres exemples d'oficis on la substituci d'oficials per aprenents encoratj, desprs de la dissoluci gremial, la sindicaci dels primers, els ha documentat Genis BARNOSELL JORD (1996): pp. 57-74. 119 Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]): p. 6 [captol II, article !] 120 Ildefonso CERDA (1867): "Monografa estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", p. 612; l'absncia d'aquesta mateixa responsabilitat teixidora en el tissatge de robes de cot: pp. 607-609 i 609-610.
mateixa existncia dotava els velers fabrils d'un notable marge de maniobra i negociaci. L'elecci i la lleialtat dels ajudants-aprenents els corresponia, ms que no pas als fabricants, i aix llimava la capacitat de pressi patronal alhora que la necessitat obrera d'un desplegament sindical ms explcit i indiscriminat. Si la continutat dels antics mtodes de reclutament i formaci dels ajudants teixidors -els futurs teixidors de vels- convenia als oficials velers a la vista de la reducci de les nmines de fabricants i tallers del ram, altres contribucions de l'ordre laboral gremial els resultaven menys avantatjoses. Cerd, tamb l'any 1856, n'explic una: "...los operarios de estas clases de tejidos labrados tenan que pagar, en otro tiempo, la adquisicin y recomposicin de las lanzaderas, as como la montura y recomposicin del telar; pero desde que consiguieron, con autorizacin de los gobernadores civiles D. Pascual Madoz y D. Cirilo Franquet, que se nombraran dos comisiones, una de obreros y otra de fabricantes de ambas clases, para hacer un convenio amistoso a fin de que los obreros no quedaran tan lastimados en su jornal por las espresadas causas, se convinieron los fabricantes en pagar la compra y la recomposicin de las lanzaderas, as como la montura y conservacin o entretenimiento de los telares. "121 Aquest acord havia estat la clau de volta del conveni collectiu que "la comisin de seores fabricantes del arte mayor de la seda D. Jos Reig, D. Jos Vilumara y D. Jacinto Barran, y la de oficiales de igual clase D. ngel Chufresa, D. Joaqun Molar y D. Pablo Caldar" havien signat a Barcelona l'l de novembre de 1854 -aleshores el primer conveni negociat en el tissatge barcelon des del retorn dels progressistes als governs provincial i municipal, aquell mateix estiu. Del conveni crida l'atenci, a ms de la condici pionera, el fet que es limits a confiar el preu del treball a l'entesa particular entre fabricant i teixidor i sobretot a la capacitat reguladora del mercat sectorial i, s clar, la preocupaci obrera per la qesti del muntatge dels telers.122 Com hem vist, l'arranjament del teler previ al teixir havia estat des de sempre una facultat i obligaci del teixidor de vels, obligaci que si b podia representar una inversi teixidora de temps i diners implicava alhora una acusada i sovint estratgica dependncia de la mquina respecte de l'home que l'havia muntat. En el context d'una veleria de petits tallers i mestres-teixidors, com ho era la barcelonina tardogremial, aquest crrec del Ildefonso CERD (1867): "Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", p. 612. 122 El conveni, negociat sota el patronatge del governador civil Ciril Franquet, es public al Boletn Oficial de la Provinci de Barcelona [nm. 153 (08-11-1854), p. 2] i es reprodueix ntegrament a Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. I, pp. 569-570. A propsit del preu del treball -i a diferncia de l'escrupulositat dels altres convenis "teixidors"s'establ: "Siempre que se suscite alguna desavenencia entre el fabricante y el operario acerca del precio de la mano de obra de algn tejido, queda convenido que se arreglar aqul al igual que paguen la mayora de los fabricantes de aquel artculo." Tamb s'acord la formaci d'una comissi mixta del ram que procuraria "la aplicacin de las anteriores bases y [resoldria] las dudas que sobre las mismas se ofrecen. " [citat a Josep BENET Casimir MART (1976): vol. I, p. 569].
121
teixidor s'associava o b amb la propietat del teler o b amb la relativa autonomia dels oficials a l'hora de fixar les retribucions per producte, de manera que el vincle amb el teler i el marge de maniobra respecte el preufet tendien a compensar l'oficial teixidor d'aquell esfor i d'aquell cost. Per en la mesura que els telers velers barcelonins tendiren a concentrar-se empresarialment, durant els anys quaranta i cinquanta, i el teixidor ced terreny en tant que "venedor del producte", les compensacions es reduiren -particularment l'elasticitat del preufet- i la renovaci peridica i no retribuda de l'armadura del teler es revel sobretot un "deure" obrer. S'entn doncs que la societat de teixidors de vels s'afanys a exigir, en la seva primera aparici pblica desprs de la Dcada Moderada, que els fabricants es fessin crrec d'aquesta despesa -i a reclamar per, contra els arguments singulars de Pere Mrtir Albareda, que els seguissin confiant aquella tasca. "No podr el fabricante invitar al operario para que monte, recomponga ni reforme ningn telar, ni permitir que lo haga, sin retribuirle su trabajo, ya sea satisfacindole por los das que emplee en aquella operacin un jornal de 10 reales diarios, o ya la cantidad que para el todo de ella conviniesen las dos partes, debiendo ser aqulla arreglada al precio que comnmente hacen pagar los montadores de profesin", especificava la base primera del conveni de I'l de novembre de 1854; "todos los enseres, as como la recomposicin de los mismos, sern a cargo del fabricante", confirmava la segona.123 En un cert sentit, doncs, la societat d'oficials velers s'afany a treure's de sobre all que, donada la nova correlaci entre capital i treball, ja no li convenia del llegat gremial. La trajectria sindical dels teixidors de vels barcelonins durant el Bienni Progressista, entre 1854 i 1856, suggereix tanta fora laboral com prudncia poltica. O, si es vol, un notable protagonisme en la poltica "obrera" local, exercit des de posicions moderades i de negociaci, que no sembla gens ali a la capacitat de l'ofici per conservar -o renovar al seu favor- moltes de les condicions de treball que l'havien definit com a tal. Una capacitat que s'endevina parcialment pre-poltica, s a dir, fundada en la mateixa fora que l'ordre tcnico-laboral heretat havia atorgat als teixidors de vels capitalins. La prestesa d'aquests a l'hora de signar un conveni collectiu amb els fabricants, la certesa que no els calia una tarifa pblica de preus -en part perqu aix podia perjudicar les expectatives dels teixidors ms qualificats i prestigiosos-124, o la pressi per desfer-se de les feines no directament retribudes -cas del manteniment i reajustament dels telers-, sn exemples d'aix ltim. La projecci pblica i poltica de la seva associaci i dels seus lders sindicals ho sn, com veurem, d'aquella "moderaci". Ambds perfils -la posici estratgica en el treball/mercat de treball i l'acusada per gens estrident visibilitat sindical i poltica- s'han d'entendre com les dues cares de la mateixa moneda, i De la reproducci literal que n'han fet Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. I, p. 569. 124 Vegeu la base sobre retribucions del conveni veler, que copio en la nota 122 d'aquest mateix captol.
123
reforcen, almenys per a la velera dels anys cinquanta, la interpretaci tardana de Roca i Gales: les destreses "laborals" molt especfiques es traduiren -inexorablement, diria Roca- en prestigi pblic i respectabilitat poltica. El 26 de novembre de 1854 els compromissaris o electors municipals escollits prviament per sufragi universal mascul decidiren la composici del nou ajuntament de Barcelona, el primer que es constitua per procediment electoral desprs de l'aixecament progressista d'aquell juliol. Dels 35 integrants del nou consistori, tres havien presentat les seves candidatures acompanyades de l'epgraf "obrero", alhora una declaraci poltica i un reclam: l'un era impressor, l'altre, filador de cot, i el tercer, ngel Chufresa -s a dir, Jofresa-, teixidor de vels i -afegeixo- director i portaveu de la societat d'ofici. Pau Caldero, tamb delegat de la societat, havia estat escollit elector municipal per la parrquia de Sant Pau del Camp. Gens casualment altres representants de la sedera local, fabricants mitjans significativament vinculats a la direcci progressista barcelonina, assumiren crrecs de responsabilitat en el nou govern municipal: homes com el galoner Agust Aymar, o el velluter Jacint Barrau i el veler Esteve Monjo, ja citats.125 Grcies a l'exhaustiva recerca de Josep Benet i Casimir Mart sabem que la influncia poltica d'aquests tres regidors "obrers" fou ms aviat limitada, per en cap cas anecdtica ni irrellevant. Jofresa ho deix ben clar quan, comissionat de l'ajuntament per intermediar amb les societats promotores de la vaga general, la primera setmana de juliol de 1855, reivindic "la asociacin puesta en el buen terreno, no en el malo''.12f> jjes de a perspectiva de Jofresa "el buen terreno" era, essencialment, un: el del reconeixement legal de les societats obreres, i del comproms de les institucions de govern a tutelar les legitimes negociacions collectives entre aquelles i els fabricants. Tot plegat per tal de prevenir el "mal terreny", s a dir, el de l'autoritarisme governamental i patronal i el de la protesta -ms o menys Tota la informaci a propsit de les eleccions municipals barcelonines de la tardor de 1854, i del rol que hi jugaren els regidors "velers" -teixidors i fabricants-, la trec de Josep BENET i Casimir MART v(1976): vol. I, pp. 546-554. La condici de director de la societat local de teixidors de vels d'ngel Jofresa, el novembre de 1854, a partir del testimoni reprodut per Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. I, p. 511 (nota 143). No em sembla cap casualitat que el perfil empresarial dels regidors progressistes associats a la velera barcelonina fos, l'any 1854, relativament modest. Jacint Barrau, com ja he apuntat [nota 94 d'aquest mateix captol], era essencialment un fabricant de velluts de seda que tendia a diversificar la seva producci, apostant sobretot per la subcontractaci de petits fabricants i menestrals independents; l'any 1862 noms disposava de 3 telers seders de propietat a Barcelona, i es trobava ben lluny del lideratge veler que una dcada enrere encara simbolitzaven els seus germans Joan i Josep Barrau i Corts [els tercers majors contribuents entre els "Velers" de la Barcelona de 1853: AHCB. Cadastre. Comer i Indstria (1853): Velers]. Esteve Monjo pagava una quota industrial de 76 rals l'any 1853, quan la quota mitjana dels "Velers" barcelonins era de 118,98 rals, i els fabricants del ram amb una quota superior, ms de 30 -d'un total de 73 [AHCB. Cadastre. Comer i Indstria (1853): Velers]. 126 De la intervenci d'ngel Jofresa en la sessi extraordinria del ple de l'ajuntament de Barcelona, el 2 de juliol de 1855 [citat a Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. II, p.
125
violenta- obrera, conseqncies "de la indiferencia con que se haba mirado siempre la cuestin fabril, ms grave y de ms importancia de lo que muchos se crean''.127 La vigncia i especificitat del conveni seder del novembre de 1854, la cultura de la negociaci que simbolitzaven alguns fabricants del ram -cas de Jacint Barrau-, i la mateixa implicaci de Jofresa en algunes de les institucions ms representatives d'una determinada Barcelona patrcia -incloses la Milcia Nacional i la Junta Consultiva Provincial-, eren paradigmes d'aquell "bon terreny".128 Un terreny que molts teixidors de vels devien percebre com el seu, en bona part perqu eren ben conscients que la centralitat laboral retinguda els estalviava la necessitat d'una major gosadia poltica. L'associaci entre el sindicalisme ambicis per "ben ents" i la presncia institucional exempleritzant i conciliadora es perllong ms enll del Bienni Progressista, tot i que les conseqncies d'un viratge empresarial i organitzatiu que anava a ms comenaven a palparse. De fet, encara a principis de la dcada de 1860 una societat de socors mutus enquadrava els teixidors de vels barcelonins segons aquests principis. Crida l'atenci que en el context de forada desmobilitzaci sindical que segu la derrota progressista de 1856, particularment entre les societats d'ofici del txtil barcelon, noms els teixidors de vels i els treballadors dels estampats conservessin estructures associatives visibles i slides.129 En molts sentits aix devia ser una derivaci de la mena de fora i de reputaci sindicals esgrimides fins aleshores per l'ofici, i del relatiu consens a propsit de la condici inapellable d'una determinada centralitat laboral i pblica dels teixidors de vels. Reputaci a la qual la societat de socors mutus reglamentada pels volts de 1862 feia honor.130 La societat, al marge de les acostumades Testimoni literal atribut a ngel Jofresa pel diari La Corona de Aragn [nm. 186 (05-07-1855), p. 1] a propsit de la reuni d'autoritats i representants institucionals que se celebr en el fort de les Drassanes de Barcelona el dimecres 4 de juliol de 1855, arran de la vaga general obrera [reprodut a Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. H, pp. 45-46]. 128 Sobre Jacint Barrau, la seva influncia en les files ms radicals del progressisme barcelon dels anys cinquanta, i la seva defensa de la negociaci collectiva com a mecanisme de relaci laboral: Josep BvENET i Casimir MART (1976): vol. I, pp. 130 i 568-570; tamb, vol. II, pp. 44 i 352-353. ngel Jofresa, a ms de regidor municipal, sots-tinent d'un batall de caadors de la Milcia Nacional [vol. I, p. 524] i membre de la Junta Consultiva de la Provncia de Barcelona [vol. I, pp. 299-300 (nota 31)], fou durant els anys 1854-1855 membre de la comissi municipal d'homenatge a Pascual Madoz [vol. I, p. 511 (nota 143)] i d'una comissi "proteccionista" que visit Madrid la primavera del )855 [vol. I, pp. 593-599] [totes les referncies: buidatge de Josep BENET i Casimir MART (1976)]. 129 El sindicalisme dels treballadors dels estampats "barcelonins" -essencialment concentrats en el municipi de Sant Mart de Provenals- durant els primers anys seixanta es pot documentar mpliament a partir del fons de la Societat de Peons Estampadors que es conserva a AHCB. Fons Comercial. Llibre B.577: Societat de Peons Estampadors de Barcelona. Llibre de recaptacions setmanals (1860-1863). 130 L'exemplar que he consultat de Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]), tot i no incloure data d'edici ni peu d'imprempta, fou segellat i anotat a m amb data d'l de juliol de 1862 pel primer registre de soci.
127
disposicions sobre assistncia en cas de malaltia o manca de treball, precisava amb tot detall que "no podr pasarse ausilio alguno a los socios que tumultuariamente abandonen los talleres, [i] a los que con sus actos demuestren vivir en la holganza", alhora que decretava -bviament, tamb per prudncia- l'exclusi de "todo socio que directamente trate de comprometer la Sociedad en asuntos polticos".^1 Ara b, aquestes limitacions de la hipottica influncia de la societat no contradeien en cap cas la seva naturalesa sindical que, sota el berns dels socors mutus, es revelava amb tota claredat tamb en el reglament que s'imprim i es fu circular. D'entrada, i com ja he apuntat, la societat negava el dret de sindicar-se als treballadors que no haguessin complert amb l'aprenentatge formal, mantenint ben viva la vella jerarquia laboral que feia ms decisiva la posici dels teixidors que ja treballaven a crrec d'un teler. Tamb disposava que "cuando en algn taller se desocupe algn telar debern los socios dar aviso inmediatamente a la Direccin", suggerint una vocaci intervencionista en el "mercat" de treball explicable en bona part pel pes de les prctiques endogmiques i de la tradici gremial, alhora que per la Virtualitt estratgica de la prpia consigna.1321, en l'article quart del captol quatre, argumentava amb contundencia i precisi els seus propsits sindicals i les regles -mnimes- del joc que els guiaven: "Siendo la conviccin de todos los socios el respetar todas las autoridades, todas las personas y propiedades; asimismo desean ser respetados en sus personas y propiedades. La propiedad de los socios es su fuerza fsica o corporal, esto es, el trabajo que emplean en la confeccin de alguna obra. De consiguiente, si algn socio en la confeccin de alguna obra considera no guardar proporcin el trabajo que ha de emplear en ella con la retribucin que se le da, podr reclamar en compaa de su respectivo comisionado a la Direccin, la que los presentar a la comisin analizadora nombrada al efecto, la cul con todo tiento y circunspeccin dar su dictamen, que aprobado por las Juntas y conformndose el socio a dicho dictamen, con el respeto y consideracin debido, lo presentar al Sr. Fabricante, que a su vez ser libre de conformarse o no; en el ltimo caso, el socio, si es su voluntad, dejar de confeccionar la obra en cuestin, teniendo derecho a percibir socorro de la Sociedad, nterin practique las ms activas diligencias afn de proporcionarse trabajo lo ms pronto posible. "133 s a dir, fer pressi sobre els fabricants per de manera pacfica i ordenada, fent valer les capacitats de
Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]): pp. 6-7 [captol IV, article 3; captol UI, article 3]. 132 Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]): p. 7 [captol III, article Sociedad de Tejedores de Velos. Reglamento para la planta y rgimen de la Sociedad de Socorros Mutuos de Tejedores de Velos (s. d. [1862]): pp. 7-8 [captol IV, article 4].
133
131
cada teixidor -"el trabajo que emplean en la confeccin de alguna ora"-134 i les de la societat en tant que expressi del perfil tancat i cohesiu de l'ofici. Els ltims anys cinquanta i els primers anys seixanta resultaren decisius en la cronologia social del treball veler a la Catalunya vuitcentista. Durant aquests anys gaireb coincidiren el punt ms alt del desplegament sindical i poltic que he descrit i la culminaci d'un cop de volant empresarial -i tecnolgic- relativament brusc, gir que modificava moltes de les condicions de les indstries de teixits de seda i d'altres novetats a Catalunya, i que posava la primera pedra per a la liquidaci de l'ofici de teixir vels tal i com s'havia conegut fins aleshores. Per mentre aquestes noves condicions no es feren del tot explcites, i sobretot mentre no es for el seu potencial reorganitzador, el sindicalisme arbitrista i restringit a l'ofici, i la mnima per pionera rellevncia institucional, ompliren les expectatives de molts teixidors de vels, i no els mancaren l'adhesi o la connivencia d'alguns fabricants de sedes i mescles i d'algunes fraccions del patriciat local. En aquella dcada escassa, doncs, les evidncies de la fora i del prestigi laboral d'aquests teixidors, i de la projecci social i poltica que s'hi associava, esdevingueren ms visibles que mai, i bastiren un ideal "obrer" molt concret, el mateix que trenta anys ms tard desvetllaria la particular nostlgia de Josep Roca i Gales. No em sembla cap casualitat que aquesta visibilitat fos contempornia d'un major protagonisme del partit progressista en la vida pblica catalana, particularment entre 1854 i 1856 i de nou entre 1858 i 1863. Sembla indiscutible que, durant el Bienni Progressista, el comproms institucional d'homes com ngel Jofresa i Pau Caldero -de la societat barcelonina de teixidors de vels- tingu molt a veure amb l'especfica ascendncia social de l'ofici, que s'intua tamb en la convicci dels progressistes ms valents que aquests teixidors podien ser els millors intermediaris entre la Barcelona artesana i menestral temptada pel progressisme i la Barcelona ms esquerpa del nou obrerisme fabril. El fabricant de velluts de seda i regidor municipal Jacint Barrau don proves d'aquesta convicci durant el Bienni: quan la vaga general obrera de juliol de 1855 fou, amb Ildefons Cerd i Pere Pous, un dels pocs regidors que s'opos obertament a la dimissi en ple del consistori municipal -estratgia que cedia tota la iniciativa institucional a l'autoritat militar-, i advoc per tal que l'ajuntament insists en l'arbitratge amb les associacions de treballadors via els regidors "obrers".135 Conseqentment amb aquesta posici, desprs de l'esclafament militar de la protesta obrera d'aquell estiu, [El subratllat s meu]. Em sembla rellevant la utilitzaci del substantiu "obra", com a sinnim de pea o teixit, expressi que els teixidors de cot no acostumaven a fer servir. Es tracta d'un altre indici de la conscincia "artstica" que Roca i Gales atribuiria als teixidors de vels barcelonins. 135 El debat entre regidors sobre la proposta de deixar l'ajuntament, davant la dimensi de la vaga general, i les discrepncies de Barrau, Cerd i Pous, a Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. II, pp. 43-45.
134
Barrau fou un dels fabricants que no aprofit la conjuntura per desfer-se de les obligacions que l'hi imposaven els convenis collectius pactats l'any anterior, el que li valgu el reconeixement pblic de la mateixa direcci de la societat de teixidors de vels.136 En la mateixa lnia de Barrau, el clarivident Ildefons Cerd fou el primer avalador de la comissi obrera catalana que es trasllad a Madrid durant la vaga general, i en particular del seu portaveu Joaquim Molar, qui havia substitut Jofresa al capdavant de l'associaci de teixidors de vels, i que segons sugger el mateix Cerd fou un dels principals informants de la seva Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856. Molar, que ja havia negociat el conveni del ram la tardor de 1854, demostr a Madrid tanta fermesa en defensa de "la plena libertad de asociacin [sindical]" com diplomcia i tacte poltic, sobretot en els seus contactes amb el gabinet progressista.137 A la vista d'aquests antecedents resulta encara ms comprensible que la direcci del partit progressista barcelon dels primers anys seixanta, capitanejada pel galoner enriquit amb terrenys de l'Eixample Agust Aymar i Gelabert, acuds a la societat local de teixidors de vels quan pretenia fer-se notar entre els sectors obrers de la ciutat, aleshores per amb actuacions menys agosarades i ms autocomplaents que les dels Barrau, Cerd i companyia.138 Les evidncies i referncies a propsit del prestigi social dels teixidors de vels barcelonins d'aquests anys, i de la seva condici de frontissa entre el mn dels treballadors d'ofici i el dels obrers i jornalers de fbrica, no sn gaire difcils de trobar. Per exemple, a partir del cas concret de la nmina de socis de la barcelonina Associaci de Socors Mutus Nostra Senyora de Josep Soler, secretari de l'associaci de teixidors de vels el gener de 1856, adre una carta al Diario de Barcelona [29-01-1856, p. 842] en qu agraa a Jacint Barrau la seva fidelitat a les condicions laborals pactades el novembre de 1854. En el mateix sentit es refer a Barrau, des de Madrid, El Eco de la Clase Obrera [num. 23 (13-01-1856), p. 330]. Ambds testimonis els trec de Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. II, pp. 352-353, i vol. I, p. 130 respectivament. 137 Sobre la comissi obrera catalana que es trasllad a Madrid durant la vaga general de juliol de 1855, i sobre Joaquim Molar: Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. H, pp. 45 i 96-112. Els elogis d'Ildefons Cerd a la comissi obrera i als plantejaments de Molar es poden llegir a Ildefonso CERD (1867): "Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", pp. 558-559, d'on es desprn que els intermediaris principals de Cerd a l'hora de recollir la informaci de la Monografia estadstica... foren els membres de la comissi Joan Alsina i Joaquim Molar. La citaci literal a propsit de les gestions de Molar i Alsina prop del ministeri progressista la copio de Josep BENET i Casimir MART (1976): vol. II, pp. 109Un exemple de la connexi entre la direcci progressista barcelonina i la societat local de teixidors de vels es pot documentar a partir de BC. Manuscrits. 1.260: Agust Aymar i Gelabert/Papers personals i correspondncia poltica: actes i estats de comptes de la comissi d'obsequis del partit progressista de Barcelona en honor de Baldomcro Espartero (25-011865/20-03-1865). La comissi, capitanejada per Aymar i Vctor Balaguer, promogu un seguit d'actuacions pbliques ms o menys "benfiques", amb la collaboraci, entre d'altres, de "los comisionados de los obreros veleros". Sobre la trajectria social i poltica d'Aymar s d'utilitat la informaci que proporciona Marici JANU MIRET (1992): pp. 107 i 26-27.
138 136
l'Agonia podem endevinar que els teixidors de vels contribuiren ms que cap altre ofici txtil al desplegament mutualista de mitjan segle, desplegament sovint promogut per mestres i oficials dels oficis tradicionals. La de Nostra Senyora de l'Agonia fou una associaci iniciativa d'una dotzena de pintors d'ofici, encapalats per Ramon Barba i Bernat, que el desembre de l'any 1849 aconseguiren reunir una seixentena llarga de socis fundadors que representaven l'ampli ventall del treball qualificat urb. A ms de la dotzena de pintors, entre els pioners es comptaven 6 fusters, 4 platers, 4 sabaters, 4 sastres, 4 serrallers, 3 doradors, 3 forners... i 6 teixidors de vels. Durant el bienni fundacional 1849-1850 hi ingressaren 9 teixidors de vels ms, fins a sumar-ne 15 sobre el total de 122 ingressats durant aquest mateix perode. I en el transcurs de la llarga dcada segent, i fins l'any 1862, s'associaren uns altres 15 teixidors de vels, 30 del 400 socis matriculats entre 1849 i 1862. Simultniament, i significativament, els ingressats que es declararen teixidors sense ms foren 14, i noms 2 ingressaren durant el bienni 1849-1850. Altres feines netament associades al txtil fabril tamb disposaren de representaci, per en uns termes -proporcionalment al seu pes ciutad- menys notables que els teixidors de vels i menys marginals que els teixidors manuals i mecnics de cot -7 pintadors d'indianes, 4 filadors de cot i 3 majordoms de fbrica.139 Sense menystenir el fet que la major presncia de teixidors de vels -i en general de socis vinculats a la feina de la seda-140 devia tenir alguna relaci amb el diferencial d'ingressos -i d'estalvi- entre els diversos subsectors del txtil barcelon, crida l'atenci el potencial d'intermediaci social dels primers en relaci amb la resta de treballadors del txtil local, i en particular amb la resta de teixidors. Perqu aquest potencial, que evidentment s'alava des d'unes arrels laborals i salarials ben concretes, es reforava i es feia ms efica a partir de la implicaci dels teixidors de vels en institucions que, com les societats mutualistes ms o menys obreres per desvinculades d'un nic ofici, propiciaven prctiques relativament interclassistes i legitimaven determinades cultures d'integraci i promoci social "ben entesa". La posici pblica dels teixidors de vels era, en aquest sentit, estratgica, perqu ells podien i tendien a trobar-se just on les percepcions ms elaborades de la "qesti social" desitjaven de dur el gruix del nou treball obrer -a Barcelona, majoritriament adscrit al txtil cotoner. D'acord amb aquesta mateixa clau interpretativa es pot llegir, em sembla, la nmina segons ofici o ocupaci dels impositors de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona !39 Totes les dades sobre la nmina d'associats dels Socors Mutus de Nostra Senyora de l'Agonia (1849-1862) procedeixen del buidatge d'AHCB. Gremial. Associaci de Socors Mutus Nostra Senyora de l'Agonia. 91.1: Llibre-registre d'ingressos (1849-1876). Sobre Ramon Barba i Bernat i el collectiu d'oficials pintors que promogu la fundaci de l'associaci: 91.1.: Llibre-registre d'ingressos (1849-1876): ingressos d'01-12-1849, i 91.2: Llibre d'actes (1849-1919). 140 Al marge dels 30 teixidors de vels, entre 1849 i 1862 tamb ingressaren 5 guarnicioners, 4 galoners, 3 passamaners i 1 mitger [AHCB. Gremial. Associaci de Socors Mutus Nostra Senyora de l'Agonia. 91.1: Llibre-registre d'ingressos (1849-1876)].
durant els primers anys seixanta. A 31 de desembre de 1864 la mateixa Caixa deia comptar amb 524 impositors que es declaraven "tejedores de velos, galoneros [i] medier os", i "noms" amb 586 que deien ser "tejedores de algodn". La correlaci, s clar, es corresponia ben poc amb la ms general de la ciutat, fins i tot si descomptem els 39 teixidors de vels, galoners i mitgers que la Caixa computava entre els impositors de la "segunda clase", "o sea la que comprende a los menestrales, a los que en sus oficios son maestros o amos y a los dependientes de la clase media".141 Els planys que durant l'ltima dcada havien publicat patricis de la influncia de Manuel Duran i Bas, lamentant que dels impositors de la Caixa noms "un corto nmero pertenecen a la clase fabril, [el que] no guarda proporcin con el crecido nmero de jornaleros en la industria que existen en esta capital y sus inmediaciones", no havien perdut el seu sentit.*42 s tamb aix com, per a una determinada visi patrcia -i no exclusivament patrcia- de la societat barcelonina d'aleshores, el teixidor de vels s'erigia en un dels escassos exemples d'obrer "volgut", en una de les hipottiques eines al servei d'una poltica genrica de contenci dels efectes socials ms pertorbadors de la industrialitzaci i de l'aven fabril. La imatge social d'aquests teixidors, i sobretot les virtuts que els assign -en tant que "aristcrates" del txtil barcelon- una certa mesocrcia local, les recoll amb ms perspiccia que talent literari una bona coneixedora del reformisme social i obrer barcelon de l'ltim ter del segle XIX. L'any 1904 Dolors Monserd public La Fabricanta. Novela de costums barceloninas (1860-1875), histria del matrimoni entre la germana d'un fabricant seder i un teixidor de vels, i de l'eclosi empresarial de la nova famlia, impulsada per l'ofici i la capacitat de treball d'ell i per l'esperit emprenedor d'ella.143 Ms enll del cas real que sembla que Totes les dades procedeixen del buidatge d'AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 4.128: "Relativo a estados anuales de la Caja de Ahorros": "Caja de Ahorros de la Provincia de Barcelona, fundada en 17de Marzo de 1844..." (31-12-1864). 142 Manuel DURAN y BAS (1856): "La Economa y las Cajas de Ahorros", Diario de Barcelona, 26-06-1856, pp. 5.205-5.206; la citaci literal s a la p. 5.205. Duran hi comentava el moviment d'impositors de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona durant l'any 1855. L'any 1862 Duran tornaria sobre el mateix assumpte, i amb el mateix ttol, aleshores a propsit del balan del 1861, i per a una tribuna tan especial com ho era l'homenatge editorial de la Barcelona patrcia a Josep Anselm Clav: vegeu Manuel DURAN y BAS (1862): "La Economa y las Cajas de Ahorros". He comentat aquests materials, i el perqu de la promoci burgesa de l'estalvi obrer a la Catalunya urbana d'aquests anys, a Albert GARCIA BALAN (1996): particularment pp. 107-109 i 128. 143 L'edici original de La Fabricanta. Novela de costums... es public a Barcelona l'any 1904, per la Llibreria de Francesch Puig. He utilitzat l'edici que l'any 1972 en fu l'Editorial Selecta [Dolors MONSERD (1972): La fabricanla]. Exemples del reformisme social -^catlic- que predic la mateixa Monserd es poden llegir a Dolors MONSERD DE MACI (1910): Conferncia donada a les cosidores inscrites al Patronat per a les obreres de l'agulla..., i Dolors MONSERD DE MACI (1916): Tasques socials. Recull d'articles, notes rurals i conferncies. s d'utilitat, encara que no sempre convincent, la mena de lectura que de la trajectria social i literria de Monserd ha proposat Gary W. McDONOGH (1988).
141
I. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 7 l
inspir l'Antonieta Coromines protagonista -el de la germana del potent seder barcelon Joan Escuder i Anglada, Eullia Escuder i Anglada, qui s'havia casat amb Ramon Vilumara i Broqueles aportant una substanciosa Ilegtima que contribu a la gran expansi de la sedera Vilumara durant els anys quaranta i cinquanta-144, i ms enll del to moralitzant i allionador de l'ascens social del protagonista -"de veler a fabricant"-, la novel.la t inters pel que t de reconstrucci idealitzada de la Barcelona del treball d'ofici i menestral de mitjan segle, de la Barcelona dels teixidors de vels alhora prestigiosos i crepusculars. s precisament l'afany de Monserd per subratllar la dimensi interclassista de la cultura pblica d'aquests treballadors velers all que la duu a encetar la novel.la en els jardins d'Euterpe, amb l'escenografia de fons d'un dels festivals corals organitzats per Josep Anselm Clav l'any 1860 -l'espai ciutad on es coneix la parella.145 La identificaci del teixidor de vels amb el projecte cultural claveri no s en cap cas gratuta, i sabem que el dels velers barcelonins fou un dels primers oficis que organitz un cor especfic per als seus membres. Per a Monserd, a ms, la referncia claveriana evoca una mena de parads perdut, d'age d'or menestral, un territori social i cultural relativament cohesionat i encara no escapat per l'expansi del jornal fabril i del desarrelament laboral.146 Vist des de 1904, i sobretot des de l'experincia viscuda, el mn dels teixidors de vels barcelonins de 1860 era l'enyorada alternativa a "l'horrorosa amenaa de les bombes [i] de les pertorbacions de les vagues decretades ms endavant pels autoritaris decrets de la Internacional".147 I des de la mateixa perspectiva, la ra de la desaparici d'aquest mn i d'aquests teixidors havia estat, bsicament, una i inevitable: la mecanitzaci dels telers de teixir seda i altres vels, que havia "abarati[t] la m d'obra i substitu[t] els fadrins ensinistrats amb quatre anys d'aprenentatge, per obrers que no ten[i]en altre crrec que el de vigilar el teler que, mecnicament, produfa] el que abans necessitava de la intelligncia i traa del treballador".148 El diagnstic retrospectiu de Dolors Monserd a propsit de les causes de la decadncia velera no s, en essncia, gaire distint del testimoni sobre el particular de Josep Roca i Gales, escrit vint anys abans. Per a ambds el factor decisiu en la desaparici "[de] aquellos tejedores de velos que ivan al trabajo con sombrero de copa alta y bastn" havia estat la prdua de la
144 Tota Ja informaci sobre els vincles familiars i empresarials entre els Escuder i els Vilumara la trec d'ngels SOL PARERA (1991): pp. 262-266. L'advertncia sobre els parallelismes entre l'Antonieta Coromines i l'Eullia Escuder, de Francesc CABANA (1994): pp. 201-203. 145 Dolors MONSERD (1972): La fabricanta, pp. 15-25. 146 Sobre el cor del velers barcelonins: Mariano SORIANO FUERTES (1865): Memria sobre las sociedades corales en Espaa..., pp. 35-36. Sobre el sentit social del programa claveri, i la capacitat de contenci i reordenaci cultural de les seves societats corals, m'he ests amb detall a Albert GARCIA BALAN (1996). 147 Dolors MONSERD (1972): La fabricanta, p. 164. 148 Dolors MONSERD (1972): La fabricanta, p. 163.
condici "artstica" de la feina, ja fos perqu les poltiques aranzelries no haurien protegit prou la indstria autctona de teixits de moda i fantasia, ja perqu la mecanitzaci dels telers per a seda i mescles fines hauria deixat sense sentit l'ampli espectre de destreses veleres. La mena d'"aristcrata obrer" que he resseguit fins aqu, d'"artes fabril" per aix mateix cridat a les files de l'ajuntament capital i de les comissions negociadores de Barcelona i Madrid, a les nmines del societarisme plebeu ms respectable i de la Caixa d'Estalvis de factura patrcia, als jardins d'Euterpe i al projecte cultural claveri, s'havia esfumat amb la reculada de les antigues habilitats tcniques, i -semblaven dir Monserd i Roca- no podia haver estat d'una altra manera. Per, com tamb he tractat de mostrar, aquella rellevncia laboral i social havia propiciat uns gens sorprenents mecanismes d'autodefensa, sindicals i poltics, que en el context post-gremial i sectorial-empresarial dels anys quaranta i cinquanta havien avanat amb prou vent a favor, emparats per velles i noves legitimitats i per circumstncies particulars i ms generals. Velles legitimitats com les que havien convocat els "velers" cotoners reusencs del Trienni Esparterista, o l'associaci barcelonina de teixidors de vels a l'excloure'n els aprenents, encara els seus subordinats. Nova legitimitat, cas de la que empenyia molts fabricants a costejar la reforma de la disposici dels telers. I circumstncies favorables que gravitaven entre el comproms interessat i especfic d'alguns seders -no pas els ms potents- per fixar un marc collectiu de relacions laborals, i l'aposta decidida del patriciat ms lcid -Cerd, per exemple- per la Virtualitt intermediria dels teixidors de vels, pel seu "bon criteri" a l'hora de fer anar amunt i avall la pilota del joc social. Ara b. Si la centralitat laboral refeta en consolidaci sindical i en protagonisme poltic havien fet del teixidor de vels barcelon de mitjan segle XIX el paradigma de l'obrer volgut per molts, de l'obrer "d'ordre" dins i fora de la fbrica, podia bastar amb la concentraci empresarial i la mecanitzaci del tissatge per fer a miques un subjecte social ben arrelat i tan exemplar? Perqu, en realitat, qui fou que desaparegu: el teixidor de vels o el teixidor de vels en tant que treballador "respectable" i "respectat"?
1.4. "Del trabajo a la caldera!" Demostraci del miratge veler (1862-1877)

En termes absoluts no s'endevina una reducci drstica del contingent de treball ocupat en la seda i les mescles barcelonines durant les dcades centrals del segle XIX. Els 664 telers -dels quals almenys 56 eren mecnics- que Francisco Gimnez y Guited censa en la seda de Barcelona i Grcia l'any 1862 no devien ser gaire lluny dels 500 telers Jacquard i de la "buena porcin de telares llanos" que els consuls de l'Art Major havien adjudicat a la sedea capitalina dels ltims anys trenta. Si el primer estim 1.975 treballadors i treballadores l'any 1862, els
consuls seders havien parlat de 1.982 homes i 780 dones entre la velera i la velluteria del 1836. Pel que fa al sector dels teixits de mescla en general, els 2.001 treballadors i treballadores que la Junta de Comer havia comptat a la Barcelona de 1841 gaireb es triplicaren durant les dues dcades segents, ja que l'any 1862 Gimnez y Guited en compt 5.748 a la ciutat i Grcia.14^ Altres fonts, per, conviden a matisar aquesta imatge, i suggereixen que si b el treball seder i de robes de moda no s'esva sense ms, la visibilitat pblica dels teixidors de vels s que es retall significativament. Fixem-nos, altra vegada, en la Taula 1.4.. De tots els nuvis que s'havien casat a la ciutat de Barcelona durant els biennis 1842-1843 i 1850-1851, un 2,9% i un 3,8% respectivament s'havien declarat teixidors de vels. L'any 1860, per, noms se'n declararen dos de cada cent, i l'any 1870 el 0,7% del total. Cal fer notar que els teixidors -sense complement- tamb es rebaixaren entre 1850-1851 i 1870, en proporcions molt semblants ales dels que ho eren de vels, i que els qualificats de "jornalers" duplicaren el seu pes en el Registre Civil de matrimonis durant aquest mateix perode. Aix ens podria fer pensar, senzillament, que les categories ocupacionals ms genriques guanyaren terreny a les ms especfiques en les preferncies dels treballadors barcelonins -o en les dels escrivans del Registre. D'haver estat aix, aleshores la pregunta s: per qu? En aquest sentit no em sembla una dada menor el fet que dels 47 teixidors de vels que trobem en les partides dels anys 1860 i 1870, 15 siguin nuvis vidus -9 de 34 el 1860 i 6 de 12 el 1870-, i que la mitjana d'edat al casar-se del collectiu veler fregui els 33 anys. Els 124 jornalers que he buidat corresponents al registre de 1870 es casaren, de mitjana, als 29,1 anys. Altres informacions ens confirmen que els escassos teixidors de vels que conservaven la identitat d'ofici a principis dels setanta eren, encara, els portadors d'un vell i conegut perfil: dels 12, 2 eren fills de teixidors de vels, 1 ho era d'un galoner, 3 ho eren de sastres, 1 d'"aresano", 1 de "fabricante", 1 de "propietario", 1 de "chocolatero", 1 de "labrador"...; cap procedia de famlies inequvocament "cotoneres" o "jornaleres".1^ s a dir, els pocs teixidors de vels que aleshores feren constar aquesta condici eren majoritriament homes d'una certa edat, que probablement havien aprs l'ofici no ms tard dels anys cinquanta, i que hi havien accedit via els mecanismes d'aprenentatge que gestionaven sobretot els mateixos teixidors, com es pot deduir dels seus antecedents socio-professionals. En poques paraules:
149
Totes les dades sobre l'any 1862: elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 32-33, 30-31 i 40. Les que proporcionaren els consuls de l'Art Major de la Seda l'any 1836: AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.364: "Colegio del Arte Mayor de la Seda. Introduccin sedera" (1835-1836). Les de la Junta de Comer sobre el tissatge de mescla barcelon (1841): AMAB. Governaci. Srie A. Expedient 1.232: "Sobre Estadstica. Noticias pedidas por la Junta de Comercio..." 150 Totes les dades a partir del buidatge d'AMAB. Registre Civil. Matrimonis: llibres 308 (1860) i 328 (1870) [vegeu tamb la Taula 1.4]. La mitjana d'edat al casar-se dels 47 teixidors de vels registrats en els llibre de 1860 i 1870 fou de 32,8 anys. Els teixidors de vels dels quals especifico l'ocupaci del pare: llibre 328 (1870): regs. num. 700, 756, 822, 907, 917, 1.252, 1.420, 1.618, 1.623, 1.664 i 1.769.
l'ofici havia envellit, i les noves generacions de treballadors del tissatge seder i de mescla es reconeixien ms aviat poc en la concreci del terme "teixidor de vels". Cronolgicament, aquest hipottic envelliment i aquesta menor adhesi a la identitat especfica d'ofici coincidiren amb un punt d'inflexi -d'acceleraci- del procs de concentraci empresarial encetat durant els anys quaranta, l'expressi ms genuna del qual fou l'adquisici de telers mecnics per a teixir sedes i mescles installats en fbriques de nova planta. Tal i com es pot llegir en la Taula 1.3, els 87 fabricants velers/seders de la Barcelona de 1844 s'havien redut l'any 1862 -si sumem Barcelona i Grcia- a 59 fabricants. Ms important que aix, per, l'elit sedera dels primers anys seixanta capitalitzava la producci local d'una manera que els majors fabricants de feia dues dcades no havien conegut. Si el 10% dels fabricants que ms contribuen per matrcula industrial l'any 1844 acumulaven el 24,5% del total de la quota "velera", i el 33% dels majors contribuents el 57,6% de la mateixa quota, l'any 1862 el 10% dels fabricants que disposaven de ms telers d'entre els de teixits de seda acumulaven el 46,8% dels telers, i el 33% dels mateixos, el 72,3% dels telers. Entre els fabricants barcelonins i graciencs de teixits de mescla del seixanta-dos, la polaritzaci empresarial segons nombre de telers era menys acusada que entre els fabricants seders, per els percentatges suggereixen una trajectria parallela encara que retardada: el 10% de fabricants ms potents concentrava el 36,4% dels telers del sector, i el ter de fabricants tamb ms potents, el 69,8% dels mateixos telers [vegeu la Taula 1.3].151 Ja he apuntat els probables efectes "nivelladors" de les contribucions fiscals, per no cal oblidar els derivats de comptar tots els telers com a iguals, sense discriminar els telers manuals senzills dels manuals Jacquard i dels mecnics. Vull dir que si precisem tecnolgicament les dades recollides per Gimnez y Guited (1862), la distncia empresarial entre l'elit sedera i la resta de fabricants encara s'endevina ms insalvable: dels 4 fabricants que aleshores acumulaven ms telers -266 dels 664 comptats, o el 40,1%-, Dotres, Clav i Fabra concentrava 53 dels 56 telers mecnics comptats en la seda barcelonina, i la Vdua i Fills de Joan Escuder feia anar 80 telers entre Jacquards i alguns de mecnics.152 Sembla clar, doncs, que la concentraci empresarial i la reorganitzaci tecnolgica de la seda capitalina tingueren alguna cosa a veure amb la reculada pblica dels teixidors de vels, i que l'ofici -com novel.l Dolors Monserd- ja no torn a ser el mateix d'en que s'enfil la "via anglesa" durant la dcada dels seixanta. Aleshores la mecanitzaci del tissatge de seda es generalitz entre les principals empreses barcelonines del sector, particularment entre aquelles empreses que teixien teles de seda per a Totes les dades que fan referncia a l'any 1862: elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 30-33 i 40. 152 Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 32; la presncia de telers mecnics, a ms dels Jacquards censis, entre els 80 telers de la Vdua i Fills de Joan Escuder, l'ha documentat ngels SOL PARERA (1991): p. 252 [Quadre II].
151
vestits i tapisseria aix com les de teixits de mescla que tamb empraven seda. Amb l'excepci del subsector de mantellines i blondes -que rest sense mecanitzar-, el gruix de la seda barcelonina tend a concentrar-se en poques mans, en part com a conseqncia de la mecanitzaci per alhora com a procs simultani a aquesta, influnt-la decisivament i fent-la molt selectiva.153 Com han explicat Jordi Nadal i Antoni Segura, l'epidmia de la pebrina de mitjan dcada de 1850 i la fam de cot dels primers seixanta garbellaren el paisatge empresarial de la seda catalana, ensorrant petits i mitjans fabricants seders i de mescla que no pogueren fer front a l'escassesa i encariment de les primeres matries. El cop de grcia per a la liquidaci d'aquestes fraccions empresarials ms modestes -i amb menys solucions financeres i comercials en conjuntures de crisi- el supos l'obertura del canal de Suez l'any 1869, que propici l'arribada massiva a Europa de sedes orientals a preus ms baixos.154 En aquest context qualsevol temptativa de mecanitzaci del tissatge exigia unes bases comercials i organitzatives ben slides, que permetessin engegar veritables economies d'escala alhora que readaptar-se amb rapidesa a una demanda elstica i canviant. Vegem-ho amb ms detall. Les dificultats del ja conegut Jacint Barrau per treure rendiment empresarial de la seva patent de teler mecnic per a teixir velluts de seda exemplifiquen la mena de constriccions que hipotecaven la sort de la mecanitzaci. L'any 1862 Jacint Barrau tenia en la seva fbrica de velluts de seda del carrer Riereta de Barcelona 240 aranyes mecniques per a trcer la seda i 3 telers mecnics.155 Tot suggereix que el negoci anava de mal en pitjor, perqu Barrau havia patentat el seu teler mecnic l'any 1857 i des d'aleshores no havia aconseguit ampliar la nova fbrica. Sembla que la seva aposta per la mecanitzaci especfica top amb les estretors de la demanda interior, amb la conjuntura de crisi, i amb la prpia incapacitat empresarial per trampejar-les, en part per una poltica de diversificaci productiva i fabril ms ambiciosa que integrable que imped de refer l'estructura del negoci al voltant de la nova inversi tecnolgica (fbrica de velluts de seda a Barcelona, de panes a Matar, de filats i teixits de llana a Sabadell, de botons a Barcelona, i de "chalequera y cordonera en diferentes puntos" o "talleres particulares" tamb de Barcelona).156 El teler patentat per Barrau -l'anomenat teler-Barrau- constitua un indiscutible guany tecnolgic, ja que multiplicava per deu la producci de vellut d'un teler manual, i per ms Sobre la distinta cronologia de la mecanitzaci segons tipus de producci o subsector seder: ngels SOL PARERA (1991): pp. 252-254. 154 Sobre la pebrina -el parsit que destru els cucs de seda valencians i murcians entre el 1854 i el 1867: Jordi NADAL (1985): p. 85. Sobre l'arribada de sedes orientals: Antoni SEGURA MAS (1991): pp. 160-161. 155 Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 32. 156 Sobre els antecedents empresarials de Jacint Barrau vegeu la nota 125 d'aquest mateix captol. Sobre la patent Barrau: Jordi NADAL (1985): pp. 86-93. El ventall productiu i fabril que Barrau gestionava l'any 1860: Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 219-222.
153
si l'amplada de la pea era superior a la convencional. A grans trets el teler-Barrau teixia mecnicament i alhora dues peces sobreposades, i estalviava l'execuci manual de les dues tasques decisives en el tissatge dels velluts de seda: la conducci de la llanadora per lligar ordit i trama i, sobretot, el tall del pl o vellut, que ara corresponia a una fulla mecnica que corria de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta per tota l'amplada de la doble pea.157 No resulta sorprenent, doncs, que Barrau trobs moltes ms facilitats per collocar la seva patent a l'estranger que per llanar els seus velluts en el mercat espanyol, i que d'altres amb ms ordre i mitjans aconseguissin fora all que una precria posici desmaneg a Catalunya. L'any 1867 Barrau vengu la patent per a Europa a Samuel Cunliffe Lister, un dels grans capitans de la llaneria i la sedera britniques, promotor de Lister & Co. i aleshores abocat en la construcci de l'imponent complex fabril de Manningham Mills, a tocar de la ciutat de Bradford al Yorkshire. La patent viatj a Bradford acompanyada de l'encarregat de Barrau, Jaume Reixach, qui, desprs de muntar els telers, accept una oferta de Lister per incorporar-se al seu cos de majordoms. Reixach acced a un mn fabril encara indit en la seda catalana contempornia, un mn fabril que concentrava en un mateix espai fsic ms de 500 teixidors de velluts, amb fabricants "multinacionals" com Lister -tenia fbriques a Anglaterra i al continent-, i amb un perfil barreja de desqualificaci i reconversi laboral i de paternalisme patronal ms o menys convenut. Es a dir, un mn fabril que, fundat a Spitalfields i via la concentraci empresarial i fsica i la mecanitzaci, havia escombrat l'antiga autonomia laboral dels teixidors de seda, forant-los a refer la feina, les estratgies de negociaci i pressi laboral, i fins la prpia identitat dins i fora de la fbrica.158 Un mn fabril que a Catalunya aguaitava, en molts sentits, tot just al tombar la cantonada. Les crisis de subministraments -de la seda i del cot- de la dcada 1855-1865, la vigncia d'unes poltiques aranzelries molt selectives en la protecci de les novetats autctones, i l'impuls heretat, arrossegaren la indstria catalana de teixits de vels cap a una organitzaci
Sobre l'anomenat teler-Barrau: Jos Oriol RONQUILLO (1851-1857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agrcola..., vol. IV, pp. 406-408; tamb Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 219-220; la millor i ms entenedora descripci l'ha fet Jordi NADAL (1985): pp. 86-93. 158 La venda de la patent Barrau a Lister i l'anada a Bradford de Jaume Reixach: Colnia Gell y fbrica de panas y veludillos de Gell y Ca. S. en C. Breve resea histrica... (1910): p. 35; tamb Jordi NADAL (1985): p. 93 i Francesc CABANA (1994): pp. 219-220. Sobre Lister, els seus Manningham Mills, el nombre de teixidors de velluts que hi treballaven a finals de segle, la gesti de fbriques al continent, i la combinaci de paternalisme i autoritarisme patronal, he consultat la nota d'Asa BRIGGS (1989). Sobre la ciutat de Bradford i els antecedents industrials dels Manningham Mills es pot consultar l'estudi de Theodore KODITSCHEK (1990). Una aproximaci interessant al paternalisme dels fabricants Victorians de Bradford, i en particular al del gran "rival" de Lister -Titus Salt-, al llibre de Jack REYNOLDS (1983); tamb sobre Salt: Richard BffiRNACKI (1995): pp. 122-123 i 130-132.
157
empresarial i laboral "a l'anglesa".159 D'entrada aix es not en la fallida de nombrosos fabricants modestos, i de retruc en el perdre la feina "de sempre" de molts teixidors de vels que treballaven en tallers que rarament es tenien per fbriques, a les ordres d'algun dels "40 interesados" de qu parl Gimnez y Guited en al.lusi als fabricants seders barcelonins que l'any 1862 disposaven de menys de 10 telers.160 El Nadal de 1862-1863 l'associaci barcelonina de teixidors de vels llan el crit d'alerta, justificant que la seva era una "dolorosa crisis que venimos atravesando de mucho tiempo a estaparte", i sollicitant de les autoritats municipals i provincials ajut per als velers sense feina, almenys "para alcanzar trabajo en las obras pblicas",,161 Per la conseqncia ms decisiva per al futur de l'ofici fou una altra. De la superposici de la selecci empresarial i la renovaci tecnolgica se'n deriv un paisatge molt propici per a la concentraci del factor treball i per a l'expropiaci patronal de moltes de les atribucions d'aquest -sobretot d'aquelles atribucions que havien singularitzat molts teixidors de seda i de teixits fins respecte de la majoria dels treballadors adults masculins del txtil capital. En altres paraules: els principals fabricants seders i de teixits fins de mescla no noms tendiren a concentrar una major proporci de telers -i les mquines ms productives-, sin que tamb renovaren al seu favor l'organitzaci del treball del sector, emparats per una posici de fora que tenia distintes arrels. Serveixi com a exemple el cas de Francesc Vilumara i Sans -continuador del pioner Ramon Vilumara i Broqueles-, qui l'any 1865 aprofit l'obertura d'una nova fbrica en els confins de l'eixample barcelon -en el terme municipal de Grcia- per provar de refer algunes de les pautes laborals de la seva sedera. Vilumara avanava aleshores amb el vent a favor: afegia a les seves fbriques de la Barcelona vella -la pionera de Sant Pere ms baix i les ms tardanes del carrer Monach i de la plaa de Sant Pere- un nou punt de producci, ms modern i parcialment mecanitzat, i disposava d'un molt solvent coix financer que alhora que el protegia de la crisi industrial l'enlairava al capdamunt de la sedera catalana. El nou establiment, 300.000 pams quadrats de fbrica per a l'elaboraci preferent de mocadorada de seda, simbolitzava a la perfecci la lgica tecnolgica, laboral i empresarial que s'estava senyorejant de la veleria catalana: "Toda la maquinaria procede de Suiza y consta de 80 telares mecnicos, 50 telares a mano, una bonita seccin de impresin de los dibujos y el motor a vapor de 30 caballos de fuerza, que pone en movimiento toda la citada maquinaria."1^ A propsit de la crisi sedera, de la seva connexi "valenciana", i de l'impacte de les poltiques aranzelries en el sector: ngels SOL PARERA (1991): pp. 260 i 266. 160 Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 33. 161 Totes les citacions literals procedeixen del full volant "Los obreros tejedores de velos al pblico" (11-12-1862), que es conserva a AHCB. Fulls volants (1855-1875). 162 Les informacions sobre els negocis seders i bancaris dels Vilumara procedeixen majoritriament d'ngels SOL PARERA (1991): pp. 262-265, inclosa la referncia al lideratge seder de Francesc Vilumara a finals de la dcada de 1860 [p. 263], Tamb m'ha estat d'utilitat, sobre la mateixa qesti, l'estudi indit de Montserrat BOFILL COROMINES
159
Per els propsits fabrils de Vilumara no suscitaren un vist-i-plau unnime. Tot just oberta la fbrica de Grcia, el ms aviat prudent peridic El Obrero li dedic un atac furibund; ms concretament, contra les pautes de treball i no treball que Francesc Vilumara hi volia implantar. El Obrero era el setmanari "destinado a defender los intereses de la Clase Obrera" que havia aparegut a Barcelona el setembre de 1864, i que en molts sentits havia contribut a esvair de la memria del patricial urb els episodis de violncia obrera del Bienni Progressista. No pas per casualitat El Obrero era la iniciativa d'un teixidor de vels. Antoni Gusart i Vila havia nascut a Barcelona l'any 1833, fill d'un teixidor de seda manres, i des de molt jove havia seguit tots els passos de l'ofici, incls el casament amb una reusenca tamb d'orgens velers.16-* La doctrina de Gusart i els seus companys de redacci naixia d'una barreja molt concreta de fermesa sindical i prudncia poltica i social. Gusart ho escrigu moltes vegades: qualsevol temptativa de consolidar la nova societat industrial, de neutralitzar "los efectos de esta lucha que pone en tan inminente peligro todos los intereses sociales", feia imprescindible la legalitzaci de les associacions sindicals obreres i l'arbitratge institucional via els jurats mixtes.164 Aix, per, no era inevitablement sinnim d'una transformaci radical del marc poltic, sin que podia i havia de ser la primera conseqncia d'una necessria cultura de negociaci entre les elits patrcies i les plebees: "puede [el treballador] contemplar impasible la resolucin de ese gran problema social que agita el mundo y cuenta por defensores a eminentsimos estadistas, como M. Glastonne, que puesto a la cabeza de los reformadores ingleses trabaja con tan noble empeo en dar una solucin prctica al mejoramiento de la clase proletaria?"^ Elits plebees que, com els teixidors de vels barcelonins, podien fer de la seva ascendncia obrera un mitj d'agitaci -"organizarse y resistir, y sostener el j ornai"per tamb de contenci sindical - "convirtiendo esas mismas sociedades en cooperativas aplicadas a la produccin o al consumo".166 Per copsar les "bondats" poltiques i socials (1991), que he pogut consultar grcies a l'amabilitat del personal de l'Arxiu Histric de l'Hospitalet de Llobregat [AHHLL]. Els detalls que fan referncia a la nova fbrica gracienca de Francesc Vilumara, aix com la citaci literal, els he tret de l'article-descripci que public la parisenca Revue des Deux Continents [any XIV, nm. 21: "Fbrica de Sederas de Don Francisco Vilumara..."}, exemplar que es conserva a l'AHHLL. Sobre la trajectria posterior de la sedera Vilumara, ja a principis del segle XX i a L'Hospitalet de Llobregat, cal veure l'article de Montserrat BOFILL COROMINES (1995). 163 Les dades biogrfiques sobre Gusart les trec de Josep M. POBLET (1971): particularment pp. 11-15. 164 Sobre la legalitzaci dels sindicats obrers: "La situacin actual", El Obrero, num. 8 (23-10-1864), pp. 57-59] -d'on trec la citaci literal-, i A. GUSART: "A las asociaciones", El Obrero, nm. 48 (30-07-1865), pp. 149-150. Sobre els jurats mixtes: A. GUSART: El Obrero, nm. 4 (25-09-1864), pp. 25-27. 165 A. GUSART: "A las asociaciones", El Obrero, nm. 48 (30-07-1865), p. 150. 166 A. GUSART: "A las asociaciones", El Obrero, num. 48 (30-07-1865), p. 150. Cal recordar que Gusart i El Obrero foren els principals promotors del Congrs Obrers que se celebr a Barcelona el desembre de 1865, de marcat to cooperativista com proclam El Obrero;
d'aquest horitz arbitrista i cooperativista, tan estimat per Gusart i pel primer Roca i Gales, no calia, s clar, recrrer a William Gladstone ni a l'emergncia del liberalisme de masses britnic. N'hi havia prou amb analitzar amb el cap fred els episodis de protesta obrera a la Catalunya de 1854-1856, i amb el realisme que feia al cas l'aparent calma social dels posteriors anys d'entredcades, com semblaven fer els collaboradors ms o menys patricis de El Obrero, gent com ara els enginyers industrials Antoni Freixa i Antoni Ferrer, l'advocat Glasear i Castanys, els "reformadors" reusencs i promotors del Centre de Lectura local Ciril Freixa i Jacint Bergs, o la mateixa Dolors Monserd.167 Ara b, tots aquests pressupsits sindicals i poltics exigien d'una mnima jerarquia social obrera, i en concret d'unes condicions laborals que avalessin i justifiquessin la condici intermediria, referencial, de determinades fraccions treballadores. Per exemple, dels teixidors de vels. Fou per aix que El Obrero, amb Gusart al capdavant, reaccion amb tanta vehemncia contra les implicacions de tota mena de la sedera Vilumara aixecada a l'actual plaa de Francesc Maci, a cavall dels aleshores municipis de Grcia i Sarri.16*5 Aprofitant una polmica tinguda amb la Gaceta Industrial a propsit de les virtuts de "las cocinas econmicas o Restaurants de obreros establecidos en Barcelona", El Obrero llan la primera crrega contra Vilumara a finals de juny de 1865: "El seor Vilumara ha establecido su fbrica en Sarria y ha puesto en ella su restaurant o cocina que pudiramos calificar de atentado de lesa humanidad, por matar todo sentimiento de familia en el corazn del trabajador, ya que le tiene alejado todo el da... All se propone dicho seor tener al operario alejado de la ciudad toda la semana, ya que hay quin come y duerme en la misma fbrica, y por este medio aislar a unos de otros y hacer imposible la asociacin de obreros, nica que puede poner trmino a los males sociales."1^ Setmanes ms tard el setmanari public un escrit de queixa de Francesc Vilumara, i una carta en el mateix sentit de "todos los Operarios de la fbrica" en qu es precisava que el fabricant no obligava ning a menjar o dormir a la fbrica, i fins i tot que, "por los medios que estn a su alcance, [procura] darles a sus operarios en esta capital una ocupacin que retarde su traslado a la susodicha". Per all que resultava rellevant per a Gusart, ms que el rgim disciplinan que Vilumara pogus establir, era la naturalesa de la nova fbrica, el potencial desqualificador -en es tractava de "impulsar el movimiento cooperador, que implantado en Inglaterra algunos aos atrs, se ha estendido con rpido vuelo por todas las naciones europeas". Gusart presid el congrs. Sobre tot aix vegeu tamb Josep TERMES (1972): pp. 24-25. 167 La nmina de collaboradors de El Obrero, a partir de Josep M. POBLET (1971): pp. 18-19, Josep TERMES (1972): p. 23 (nota 11), i Albert ARNAVAT (1992): pp. 175-177. 168 La localitzaci de la nova fbrica Vilumara: Montserrat BOFILL COROMINES (1991): p. 6. 169 Antoni GUSART (sense signar): "Una deuda", El Obrero, num. 43 (25-06-1865), pp. 87-88; la citaci literal s a la p. 88. 170 "Remitidos", El Obrero, num. 46 (16-07-1865), pp. 128-129; la citaci literal s a la p. 129.
termes d'ofici- d'un disseny tecnolgieo-Iaboral que pivotava sobre la mecanitzaci d'una part del tissatge, la dissoluci de les antigues jerarquies i solidaritats segons la mena de feina sedera, i l'allunyament de la fbrica del mn menestral urb que l'havia gestat i n'havia acotat la dimensi disciplinria. Desprs d'informar de la negativa d'alguns teixidors de l'empresa a signar la carta que "todos los Operarios de la fbrica" li havien rems,171 El Obrero tanc la disputa amb un nou atac, que per les seves caracterstiques delatava fins a quin punt Gusart i companyia percebien el cas Vilumara com una qesti que els tocava ben de prop. En l'ltim nmero del juliol de 1865, un altre redactor d'origen veler -Ramon Cartan- public un "Romance Diablico" -"Del trabajo a la caldera"- en el qual Vilumara es transfigurava en el "Marqus de Pillomara", i la proverbial proximitat i relativa deferncia mtua entre fabricants i teixidors de la sedera tradicional, en un futur obert al despotisme i a la impunitat patronals, un futur de connotacions infernals: " "Aqu" dijo el perilln [Pillomara] / En esta campia fresca, / Que apenas de la ciudad / Le separa media legua, / En nombre del porvenir / Que a mi posicin espera, / Conste que soy el primero / En poner la primera piedra / Para un nuevo SEMINARIO / Inventado a mi sistema. / Aqu tendr mis obreros / Dentro mi indomable HACIENDA, / Como bueyes en arado / Surcando la dura tierra. / Con su trabajo abrirn / A mis pies una Almoneda. / Para esplotarles mejor / Y en vano el tiempo no pierdan, / He pensado fabricar / Una monstruosa caldera, / Y con rancho apetecible / De patatas y pimienta /Al estilo economista, /Se hartarn ms que revientan! /Evitar con recelo / Toda relacin ajena; / Alejar compaerismos, / Amortiguar sus ideas, / Tranquilizar sus cerebros, / Procurando que no lean; / Y as me contemplar / Mis buenos anacoretas, / De la caldera al trabajo, /Del trabajo a la caldera!. "172 L'argument de Gusart i de la resta de teixidors de veis de la redacci de El Obrero era ben clar. Enlloc estava escrit -suggerien- que la concentraci empresarial i la incipient mecanitzaci que sovint l'acompanyava hagus de comportar, inexorablement, una drstica reducci de l'autonomia laboral dels teixidors, i en particular de l'arrelada capacitat d'intervenir en l'organitzaci i composici del treball mateix. Certament, els telers mecnics estalviaven moltes habilitats del treballador; per ni la mecanitzaci del tissatge havia guanyat tot el sector veler, ni, sobretot, el col.lectiu dels teixidors de vels havia perdut el fil d'una tradici sindical prestigiosa per tan potent com "moderada". El Obrero s'erig, entre d'altres coses, en portaveu d'aquesta tradici, i ja en els seus primers nmeros celebr la victria d'uns teixidors barcelonins de gomes i passamaneria que s'havien declarat en vaga perqu a la seva fbrica "se pretenden introducir perniciosas costumbres", com ara que "el fabricante quiere obligar a trabajar encerrados cual jornaleros a los que siempre trabajaron a destajo, cosa que estn El Obrero, nm. 47 (23-07-1865), p. 145. R. C.: "Del trabajo a la caldera. Romance diablico", El Obrero, num. 48 (30-071865), pp. 161-163.
172 171
dispuestos a negar los obreros"r.173 En altres ocasions el setmanari denunci el trasps de costos dels fabricants cap els teixidors -trasps que vulnerava l'esperit dels convenis collectius signats durant el Bienni Progressista-, o l'aven del tissatge femen en les empreses que elaboraven teixits de qualitat, bsicament pel que aix tenia d'abaratiment salarial i de desmobilitzaci sindical.174 Aquesta fermesa en la defensa d'unes determinades pautes laborals, avalades pel costum i per l'estricta posici de fora que retenien els teixidors de vels que encara se'n deien, era indestriable del grantic sindicalisme d'ofici que s'havia forjat durant les tres ltimes dcades. Precisament el sindicalisme d'ofici, fraccional per amb aspiracions laborals ben concretes, fixava les distncies entre el reformisme arbitrista dels Gusart i companyia i la mena d'obrerisme culturalista i ms escapista que s'estava desplegant a la Catalunya dels primers anys seixanta.175 Alhora, per, la continutat d'una identitat socio173
El Obrero, num. 2 (11-09-1864), p. 11; la victoria obrera, al num. 4 (25-09-1864),
p. 29.
Sobre el trasps de costos empresarials cap el deure dels teixidors, per exemple al tissatge llaner terrassenc: El Obrero, num. 5 (02-10-1864), p. 38. Sobre l'aven del treball femen en el tissatge: A. GUSART: "La muger y la industria", El Obrero, num. 50 (13-081865), pp. 181-182. 175 Valgui com a exemple d'aix les disputes que la direcci de El Obrero mantingu amb la direcci de l'Ateneu Catal de la Classe Obrera perqu, en opini de la primera, la segona havia fet "que sea Casino lo que se fund para Ateneo". Segons Gusart i Cartaa, "ellos [la direcci de l'Ateneu] hacen que all se haga todo escepto lo que se debiera", diagnstic que illustraven amb la reducci de matriculats en els cursos d'alfabetitzaci i coneixements aplicats -aritmtica, lgebra, dibuix tcnic, "maquinria"...- i amb el gust de la directiva per les activitats "festives" de tota mena. "Qu frutos ha dado este establecimiento desde que fue instalado? -es preguntaven retricament Gusart i Cartaa- Ah! triste es confesarlo. Ninguno. Y es eso abogar en favor del principio de asociacin? No, eso es desvirtuarlo, nosotros no nos atrevemos a creer que sea por malicia, pero es lo cierto que la conducta que hoy sigue la Junta que rige los destinos de aquel tan necesario establecimiento es la que ms se presta a que puedan los contrarios de la asociacin y del progreso repetir aquella infernal mxima de "asociaos, asociaos, que la esperiencia har que os convenzis por vuestros propios ojos que la asociacin no significa nada, nada sino un nuevo modo de esplotaros". " [aquesta i les altres citacions literals: "Una esplicacin", El Obrero, num. 48 (30-07-1865), pp. 151-152; sobre l'escs inters que suscitaven els "cursos" de l'Ateneu: "Estado actual del Ateneo Cataln de la Clase Obrera", El Obrero, num. 47 (23-07-1865), pp. 139-144]. Aquesta mateixa i significativa disputa es pot resseguir a partir de Aclaracin de hechos que varios socios del Ateneo Cataln de la Clase Obrera dirigen a todos sus consocios y compaeros... (1864), promoguda pel crtic i company de redacci de Gusart i Cartaa, Jaume Balasen, qui, amb altres consocis, "ha visto con el mayor desagrado la transformacin que se opera en su marcha con la introduccin de las funciones de Baile, que dan un carcter muy distinto y manchan de una manera indeleble a una corporacin cuyo principal objeto ha sido y debe ser la ilustracin del Obrero" [p. 4]. Les critiques de Gusart i companyia sn ms fcils de personalitzar si tenim en compte, per exemple, els seus retrets del 1865 al Carnestoltes "popular" en una conjuntura de crisi industrial [Ramon CARTAA: "Romeras", El Obrero, num. 41(11-06-1865), p. 62]. Sobre el Carnestoltes recuperat, la seva funci social i la gent que hi era al darrere a la Catalunya de 1860 -Josep Anselm Clav a davant de tot-, vegeu Albert GARCIA BALAN (1996): particularment pp. 114-119.
174
laboral ben especfica -i de les condicions materials que la fundaven o renovaven- podia aliniar prous teixidors de vels amb aquells projectes patronals que la tinguessin en compte -com havia succet, per exemple, en algunes sederies britniques conseqentment paternalistes-, i apuntalar el llegat esforadament interclassista, gaireb franklini, de la cultura poltica d'aquests teixidors.176 Ara b. A la Catalunya sedera i dels teixits fins de mescla de les dcades de 1860 i 1870 la concentraci empresarial result massa acusada, l'oferta de treball massa generosa i, sobretot, els entrebancs a la vella poltica sindical massa abundants, com perqu la mecanitzaci no comports transformacions laborals d'envergadura, i sempre en detriment de l'ofici tal i com el concebien molts teixidors de vels. L'estiu del 1865 El Obrero ressenyava complagut les decisions ms recents del fabricant barcelon de teixits fins de mescla Bonaventura Sol i Sert Germans, "que durante la prolongada crisis que ha pasado la industria fabril apenas despidi a ninguno de los trabajadores que tena ocupados". Aix justificava que Sol i Sert Germans -un dels principals fabricants catalans de teixits fins de mescla, i el primer en l'elaboraci de teixits amb mescla de seda- tingus "completamente llenos sus talleres", i que "slo en el caso de ocurrir algunas bajas podra dar ocupaciones a nuestros [escrivia El Obrero] trabajadores".111 Una segona ra justificava tamb aquesta impossibilitat d'absorbir ms treball, i particularment l'adult mascul ms qualificat en la fabricaci manual de teixits de novetat. Durant el mateix any 1865 Bonaventura Sol i Sert Germans havia engegat a la seva fbrica de Barcelona "un taller de mecnicos", s adir, "una seccin de ensayo con telares mecnicos, mquinas de devanar, plegar, encanillar, etc. movidos por una mquina de vapor de la fuerza de 5 caballos", taller que completava l'arsenal de 40 telers manuals senzills i 140 Jacquards de qu disposava la fbrica.178 Els propsits de l'empresa semblaven clars: d'una banda, substituir els telers manuals senzills per telers mecnics, aptes per a l'elaboraci de l'ampli ventall de teixits llisos que comercialitzava la casa; de l'altra, restringir el catleg de Un exemple relatiu de reconversi fabril i "mecnica" de teixidors de seda sense que aix els suposs una degradaci laboral i social traumtica l'ha documentat Judy LOWN (1988) i Judy LOWN (1990) en el conegut estudi sobre la sederia de Samuel Courtauld, a Halstead, i les bases laborals i de gnere de les seves poltiques paternalistes.Sobre la mecanitzaci del tissatge seder britnic es pot consultar S. R. H. JONES (1987). D'altra banda, la modesta per visible contribuci d'Antoni Gusart i Josep Roca i Gales a la difusi "catalana" de les doctrines de Benjamin Franklin ha estat detectada per Ramon CASTERS (1992): p. 27. 177 Totes les citacions literals procedeixen de El Obrero, num. 50 (13-08-1865), p. 192 [el subratllat s meu]. Altres exemples, en el mateix peridic, d'elogi de les poltiques patronals que evitaven els acomiadaments en conjuntures de crisi -i optaven, amb preferncia, per la reducci del temps de treball-: El Obrero, num. 44 (02-07-1865), p. 102, i num. 59 (15-101965), p. 330. Sobre el lloc de Sol i Sert Germans en la indstria catalana de teixits de mescla d'aquests anys, vegeu el comentari d'ngels SOL PARERA (1991): p. 252. 178 "Respuestas de la casa de B. Sol y Sert Hermanos, fabricantes de tejidos de mezcla en Barcelona", a Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, pp. 144-153: les citacions literals, a les pp. 150 i 145 respectivament; la informaci sobre els telers de la fbrica de Barcelona, a la p. 145.
176
productes a aquells que tinguessin ms sortida -d'entre els llisos per sobretot d'entre els teixits llavorats de fantasia-, per tal de poder "hacerlos en mayor escala, evitafndoj gran parte del tiempo que hemos de invertir en variaciones que es preciso hacer en las monturas de nuestros telares".1'79 La mocadorada i mantelleria menys treballada era el lot susceptible de mecanitzar-se; els mocadors de doble tela, la passamaneria i altres teixits de fantasia amb mescla de seda i estam continuaven associats als Jacquards, per la reducci de dissenys i dibuixos retallava la potencial autonomia dels teixidors a l'hora de portar els telers. Com es pot observar en la Taula 1.6., la fbrica de Barcelona no era l'nica que gestionava Bonaventura Sol i Sert Germans l'any 1865. L'empresa tamb disposava de fbriques de teixir a Grcia, Matar, Castellterol i Taradell, en tots els casos equipades exclusivament amb telers manuals senzills, tret de Grcia on hi havia "algun" Jacquard. s interessant fer notar que a les fbriques no barcelonines -amb l'excepci de Castellterol- el nombre de telers en funcionament i el nombre de treballadors masculins adults solien coincidir o gaireb, de manera que el tissatge de teixits de mescla no hi havia deixat de ser una feina aclaparadorament masculina.180 El mateix podrem dir de la fbrica de Barcelona si ens cenyssim als telers senzills i Jacquards; per arran de la introducci dels telers mecnics s'hi havia comenat a modificar aquest perfil de gnere, i de retruc altres perfils associats. Al "taller de mecnicos" de Barcelona hi treballaven 10 homes i 10 dones, i encara que les dones es devien fer crrec majoritriament de la preparaci, sembla que tamb governaven alguns telers, un per cap contra els dos que s'assignaven als homes.181 L'aven del treball femen i la reculada fabril dels homes teixidors no se circumscrivia a la vigilncia dels telers. Segons les estimacions proporcionades pel mateix fabricant, al "taller de mecnicos" les dones rebien, de mitjana, un salari diari que voltava el 50% del dels teixidors masculins, mentre que la resta de dones de la fbrica capitalina i les de les altres fbriques -ocupades noms en les tasques de preparaci- ingressaven diriament entre el 25 i el 35% del salari net mascul.182 s a dir, l'adopci del teler mecnic havia escurat el diferencial d'ingressos entre teixidors i dones, ja fos perqu els primers havien cedit una bona porci de la seva participaci salarial en el guany de productivitat -cal recordar que continuaven treballant a preufet, i que el factor esfor no havia deixat de ser decisiu tot i la mecanitzaci-, ja perqu les Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, p. 146. Descripcions detallades del catleg de productes de Bonaventura Sol i Sert Germans, i de les moltes mescles i teixits amb qu treballava l'empresa, es poden trobar a Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, pp. 145-149, i a Francisco Jos ORELLANA (1860): Resea completa descriptiva y crtica de la Exposicin Industrial y Artstica de productos del Principado de Catalua..., pp. 208-209. 180 A Grcia els 85 homes s'encarregaven dels 134 telers manuals senzills, que no funcionaven alhora. 181 Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, pp. 145 i 150. 182 Elaboraci prpia a partir de Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, pp. 150-151.
179
l. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 8 4
dones havien comenat a governar telers, aparentment sota les mateixes condicions preufetaires que regien per als homes. [Vegeu a continuaci la Taula 1.6.] El relleu d'homes teixidors per dones teixidores avan parallelament a la mecanitzaci del tissatge seder i de teles de mescla, segons una lgica empresarial queja s'havia aplicat quan la mecanitzaci del tissatge cotoner, d'en els ltims anys quaranta, i que d'altra banda no era particular del txtil catal.183 El 13 de mar de 1870 el peridic barcelon La Federacin, tribuna del Centre Federal de les Societats Obreres, public una reveladora crida de "La Sociedad de Tejedores de Velos[,J a sus hermanas de trabajo, no asociadas". Els arguments de la societat d'ofici -que en una dcada llarga semblava haver perdut molt terrenyanaven en la direcci del que Gusart havia escrit sobre el tissatge femen a El Obrero, per amb l'experincia afegida dels ltims cinc anys, perode durant el qual la feminitzaci i l'autoritarisme poltic havien anat de la m per escombrar algunes de les estratgies laborals i societries que es vinculaven amb l'ofici de teixidor de vels.184 El control teixidor del reclutament d'aprenents i dels ritmes de treball n'eren algunes, per no les niques. La crida subratllava la predisposici femenina a acceptar rebaixes dels preufets, en part per la posici subordinada de moltes dones en el si de les unitats familiars, en part per l'absncia d'una experincia especficament femenina del tissatge manual fabril i sobretot de les prctiques sindicals que hi havien arrelat. Paradoxalment, l'associaci de teixidors de vels, que per molt de temps havia fet de l'exclusi de les dones una poltica de "defensa de l'ofici", ara s'afanyava a mobilitzar-les, i convocava totes les teixidores de seda i mescles de Barcelona a una reuni que se celebraria a la sala Pioch de Grcia.185 Ja he apuntat que molt probablement la mecanitzaci i la disponibilitat patronal de m d'obra femenina, conjuntament amb el replegament forat del sindicalisme d'ofici, pressionaren a la baixa la posici salarial d'aquells teixidors de vels que continuaren teixint amb els telers mecnics. Aquesta degradaci s'express, per exemple, via la moderaci de les jerarquies salarials a l'interior de les empreses sederes i de teixits de mescla, i en particular de la distncia que separava els ingressos nets dels homes teixidors dels ingressos nets del personal de la preparaci, abundantment femen. L'any 1841, i si fem cas de les estimacions molt generals Raymond A. JONAS (1991) ha documentat amb detall la feminitzaci del tissatge seder de la regi de Li arran de la mecanitzaci, que significativament s'encet en la "indstria rural" [vegeu les pp. 194 i ss.]. Un exemple no tan lluny, malgrat les aparences, del binomi mecanitzaci-feminitzaci es pot trobar en l'atractiu estudi de E. Patricia TSURUMI (1990) sobre el treball femen a les sederies del Jap meiji [pp. 48-58]. 184 "La Sociedad de Tejedores de Velos a sus hermanas de trabajo, no asociadas", La Federacin, num. 33 (13-03-1870), p. 2. L'article de Gusart a El Obrero: A. GUS ART: "La mugeryla industria", El Obrero, num. 50 (13-08-1865), pp. 181-182. 185 "La Sociedad de Tejedores de Velos a sus hermanas de trabajo, no asociadas", La Federacin, num. 33 (13-03-1870), p. 2.
183
TAULA 1.6.
TAULA 1.6.: ESTRUCTURA FABRIL, TECNOLGICA, LABORAL I SALARIAL DE L'EMPRESA BONAVENTURA SOL I SERT GERMANS, FABRICANT DE TEIXITS FINS DE MESCLA (1865) LOCALITZACI DE LES FABRIQUES Barcelona FBRIQUES TELERS Manuals Senzills Manuals Jacquards Mecnics TREBALLADORS/ES Homes* Dones "Nios" Grcia Matar Castellterol (Valls Or.) Taradell (Osona) TOTALS
2 124 124
6
aprox. 543 382 aprox. 141 aprox. 20
aprox. 200 aprox. 135 134 40 "alguno" 140 aprox. 20
52 52
32 32
492 160 247 85
167 85 42 40
84 52 32
144 70 74
54 32 22
941 399 417 125
INGRS DIARI ESTIMAT PEL FABRICANT (EN RALS) HOMES [treball] rals [tel. mecn.] a preufet [10] 13,3 apreufet [150] 13,3 DONES [10] 6,6 [tel. mecn .] a preufet a jornal [12] 4,5 [225] 4,6 a preufet "NIOS" a jornal [5] 6,0 1 [80] 1,6
[85] 12,5
[2] 3,3 [40] 2,6
[52] 10,0
[2] 3,3 [30] 2,6
[70] 8,3
[6] 4,0 [68] 3,3
[32] 8,3
[22] 2,0
[40] 1,6
* No he incls els encarregats de l'administraci i els majordoms i contramestres, que sumen 10 homes a la fbrica de Barcelona (entre 20 i 15 rals d'ingrs diari), 2 homes a la fbrica de Grcia (16,6 rals diaris), 2 a la de Matar (16,6 rals diaris), 3 contramestres a les de Castellterol (16,6 rals diaris), i 3 homes a la de Taradell (entre 16,6 i 11,6 rals diaris). FONT: Elaboraci prpia a partir de "Respuestas de la casa de B. Sol y Sert Hermanos, fabricantes de tejidos de mezcla en Barcelona", a Informacin sobre el derecho diferencial de bandera... (1867), vol. IV, ps. 144-151.
recollides per la Junta de Comer, una dona ocupada en la preparaci del sector de teixits de mescla barcelon ingressava, de mitjana, entre un 35 i un 40% de l'ingrs net d'un home teixidor.186 El 1856 Cerd estim aquest mateix percentatge en un 25-35% pel que fa a la fabricaci de seda i mescles amb telers Jacquards, i en una proporci lleugerament inferior en el cas del subsector dels teixits de novetat elaborats amb telers manuals senzills.187 Com hem vist, aquestes eren les correlacions en qu es movien les estructures salarials de les fbriques de Bonaventura Sol i Sert Germans encara l'any 1865, amb l'excepci de la incipient secci de telers mecnics establerta a Barcelona. En la lnia d'aquesta ltima, per, altres empreses que mecanitzaren el tissatge de peces de mescla durant aquests anys acostaren salarialment els seus teixidors i les seves treballadores, i rarament es tract d'una equiparaci a l'ala -sobretot si tenim en compte les majors obligacions disciplinries vinculades al canvi tcnic. L'any 1880 un fabricant d'orgens cotoners i maresmencs inaugur una fbrica de teixits de lli a la vila de Parets, al Valls Oriental. La fbrica s'equipava amb telers mecnics aptes per a la producci de llenceria, mocadors, estovalles, tovalloles, i en general de teles de lli per a vestir i per a la llar conegudes amb gentilicis de tradici Hiera -holandeses, irlandeses, belgues. A l'establiment valless d'Antoni Feliu i Peix els telers mecnics eren governats per "tejedores" -de dos a quatre telers per cap, segons el cas-, i les feines de preparaci requeien exclusivament en dones.188 Tot i aix, l'ingrs mitj per teixidor durant la primera setmana completa de cadascun dels anys del quinquenni 1881-1885 amb prou feines s dobl l'ingrs mitj setmanal de les treballadores de la preparaci: al voltant de 60 rals setmanals per a un hipottic teixidor estndard, i entre 30 i 35 rals setmanals per a la majoria de dones adultes de la secci preparatria.189 Aquesta nova correlaci salarial entre feines del tissatge i entre gneres de ben segur que tenia a veure amb el canvi tcnic, per no noms amb el canvi tcnic. De fet es A partir de les dades que proporciona AM AB. Governaci. Srie A. Expedient 1.232: "Sobre Estadstica. Noticias pedidas por la Junta de Comercio..." (1841). El salari mensual mitj dels treballadors adults masculins seria, segons aquestes dades, de 224,4 rals. El de les treballadores o "mugeres", de 88,3 rals. El dels "muchachos y muchachas" (noms 220), de 51,8 rals. 187 Elaboraci prpia a partir dels jornals nets estimats per Ildefonso CERDA (1867): "Monografia estadstica de la clase obrera de Barcelona en 1856", pp. 609-613, que fan referncia a l'ingrs diari dels teixidors i de les dones que s'ocupaven en les feines de preparaci (canilleres, ordidores, rodeteres, etc). 188 ANC. Fons Antoni Feliu/Indstria Lunera S. A. Antoni Feliu: setmanals (1881-1889) [vapor de Parets del Valls]. Sobre els orgens maresmencs i cotoners d'Antoni Feliu i Peix es pot consultar Ignasi TERRADAS SABORIT (1979): pp. 99 i 107. Sobre aix mateix i sobre el catleg de teixits de lli dels Feliu: Francesc CABANA (1994): pp. 281-283. 189 Elaboraci prpia a partir d'ANC. Fons Antoni Feliu/Indstria Llinera S. A. Antoni Feliu: setmanals (1881-1889). He buidat els setmanals -preufetaires o a jornal, segons el casde les setmanes segents: 17/23-01-1881, 09/15-01-1882, 01/07-01-1883, 07/13-01-1884 i 19/25-01-1885. En el cas dels teixidors, que treballaven noms a preu fet i es feien crrec d'un nombre variable de telers, he descartat el 10% de registres ms extrems, per dalt i per baix. Entre les dones de la preparaci coexistien les retribucions a preu fet i a jornal.
186
fa difcil d'endevinar, a primer cop d'ull, les motivacions que empenyeren Antoni Feliu a aparcar la fbrica de teixits de cot que tenia a la seva vila natal de Vilassar de Dalt i a obrir, l'any 1880, una fbrica-colnia Hiera -alhora que la fbrica hi aixec una quinzena de cases per als treballadors- a Parets.19 Aleshores Parets era un poble sense tradici industrial ni txtil, i tampoc disposava de fonts energtiques alternatives i ms econmiques que el vapor a carb -com ho podia ser l'aigua. D'altra banda Feliu acreditava una llarga experincia fabril a Vilassar, on havia elaborat filats i teixits de cot des de mitjan segle, i on l'any 1862 feia anar algunes mquines de filar i una quinzena de telers mecnics, proporcionant feina a una trentena escassa de treballadors.191 Per qu, doncs, Antoni Feliu no aprofit el seu emplaament vilassarenc i el treball dels seus teixidors cotoners familiaritzats amb el teler mecnic quan decid de provar sort en el negoci lliner? Qu el port a Parets, i a reclutar teixidors amb escassa experincia en l'ofici, alhora que escurava a la baixa les diferncies salarials entre teixidors i preparadores? Ms enll de les facilitats que comport la mecanitzaci del tissatge lliner, i del pes d'altres factors empresarials, m'atreveixo a dir que la capacitat d'organitzaci i de lluita sindical dels teixidors vilassarencs durant els anys seixanta i primers setanta result, en aquest sentit, decisiva. Els dos Vilassars -el de Dalt i el de Mar- coneixien b les feines de teixir des de feia mig segle llarg, i a principis de la dcada de 1860 sumaven gaireb 600 telers manuals i ms de 200 mecnics per a teixir cot i mescla.192 Molt probablement el pes social i la dilatada trajectria dels teixidors a m locals fu de la transici cap al tissatge mecnic una seqncia gens plcida, un seguit d'episodis en qu el collectiu de teixidors mald per no perdre el control de l'accs a l'ofici -retardant-hi per exemple la incorporaci de les dones- aix com els marges de maniobra laboral i salarial que havia retingut amb els telers manuals. Aix s, almenys, el que suggereixen els nombrosos enfrontaments que Antoni Feliu i altres fabricants de teixits mecnics vilassarencs tingueren amb els seus teixidors durant els anys del Sexenni Democrtic. El novembre de 1869 els teixidors de Feliu es declararen en vaga allegant l'incompliment per part del fabricant de la tarifa collectiva de preus que havien signat feia ben poc i que es pretenia comuna per a tot el tissatge mecnic de la localitat. Segons denunciaren els mateixos teixidors, Feliu els proporcionava "muy malas materias", el que els obligava a intensificar l'esfor si aspiraven a conservar el jornal. Desprs d'un atur obrer de quatre Sobre la condici de fbrica-colnia de l'establiment de Parets: ANC. Fons Antoni Feliu/Indstria Lunera S. A. Antoni Feliu: setmanals (1881-1889): "jornaleros de construccin" (1881...), i rebuts de Marcell Vilardeb, constructor de Lli d'Avall (1888). Tamb Ignasi TERRADAS SABORIT (1979): p. 107. 191 Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., p. 62. 192 Elaboraci prpia a partir de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 62-63. Una aproximaci molt interessant al treball txtil vilassarenc, encara que a propsit d'un perode posterior (finals del segle XIX-1945), es pot trobar a Montserrat LLONCH CASANOVAS (1994a).
190
setmanes, durant el qual "los trabajadores buscaron y encontraron trabajo en otros talleres", Antoni Feliu en repesca uns quants amb el comproms de garantir-los la qualitat d'ordits i trames. L'acord apenes quall, i el gener de 1870 els teixidors tornaren a la vaga, ara durant tres mesos llargs, mentre Feliu provava de reemprendre la fabricaci reclutant treballadors forasters i dones i adolescents escassament qualificats. 193 Amb el propsit de desacreditar el fabricant i l'ordre laboral que aquest aspirava a fer valdr, els teixidors li retregueren pblicament els mtodes i la mena d'atribucions del seu contramestre Salvador Rovira, qui, a ms de maltractar fsicament els treballadors ms joves, deien que castigava "a los trabajadores que no son de su agrado, ya dndoles piezas malas, ya desbaratndoles el telar", contravenint aix els sistemes "tradicionals" -defensats pels teixidors- de repartiment del treball.194 El setmanari obrer La Federacin apleg durant aquests anys altres testimonis de conflictes al tissatge vilassarenc, i en particular de queixes dels teixidors que governaven telers mecnics. No s cap casualitat, em sembla, que un dels damnificats d'aquesta cultura sindical fos el tamb fabricants de teixits mecnics Pau Serra i Tauran, germ i consoci a Vilassar de Dalt de Mateu Serra i Tauran -una famlia que emparent amb Antoni Feliu l'any 1871.195 Precisament el mateix Mateu Serra que aquell 1871 pos la primera pedra de la colnia fabril de l'Ametlla de Merola, a l'alt Llobregat, colnia de la qual avui coneixem prou b la histria i la lgica social grcies a l'intelligent estudi d'Ignasi Terradas. I en aquest punt no vull deixar passar una reflexi: si les demostracions de resistncia dels teixidors maresmencs d'Antoni Feliu es poden relacionar, cronolgicament i lgicament, amb la decisi del fabricant de bastir la mena de fbrica que aixec a Parets, per qu no cal fer el mateix amb els indiscutibles problemes laborals dels Serra i Tauran a Vilassar i amb la "comunitat ideal" que aquests empaitaren a l'Ametlla de Merola?l9f> La Federacin, num. 16 (14-11-1869), p. 4, i num. 23 (02-01-1870), pp. 2-3 ["Cuadernos del Trabajo"}; ambdues citacions literals procedeixen del nm. 23, pp. 2-3. 194 La Federacin, nm. 36 (03-04-1870), p. 3 ["Cuadernos del Trabajo"}. A propsit de la fora sindical i consuetudinaria del repartiment no selectiu per part dels fabricants de les peces a teixir, i de l'aferrissada defensa que n'havien fet els teixidors a mja des dels primers anys quaranta, es poden consultar les contundents evidncies que ha recollit Genis BARNOSELL JORD (1996): pp. 161 i ss.. 195 Els problemes de Pau Serra amb els seus teixidors de Vilassar de Dalt, a La Federacin, nm. 21 (19-12-1869), p. 3 ["Cuadernos del Trabajo"}. Altres conflictes laborals al tissatge vilassarenc d'aquests anys, a La Federacin, nm. 15 (07-11-1869), p. 2; nm. 20 (12-12-1869), p. 2; nm. 21 (19-12-1869), p. 3; nm. 32 (06-03-1870), p. 4. Sobre els negocis cotoners de Pau i Mateu Serra i Tauran a Vilassar de Dalt: Ignasi TERRADAS SABORIT (1979): pp. 100-101; el matrimoni d'Antoni Serra i Monnar, fill de Mateu Serra i Tauran, amb Francesca Feliu i Peix, germana d'Antoni, l'any 1871, tamb Ignasi TERRADAS SABORIT (1979): pp. 90-91. 196 El pioner i clarivident estudi de Terradas sobre la colnia de l'Ametlla de Merola, a Ignasi TERRADAS SABORIT (1979), que compta amb una segona edici revisada i ampliada (1994). En la segona edici, Terradas ratifica els seus inicials arguments sobre la centralitat dels factors laborals i socials en la relocalitzaci i "colonialitzaci" d'una part de la indstria txtil catalana a partir de la dcada dels setanta del segle XIX. s a dir, rebla el clau de la crtica a
193
Per b que ni molts teixidors de Vilassar ni aquells que teixien lli a la fbrica de Parets es devien considerar a si mateixos teixidors de vels, els trnsits laborals en qu es trobaven immersos els uns i els altres resultaven altament representatius de l'experincia contempornia d'una majoria de teixidors de mescla i de seda. D'una banda, la mecanitzaci, la selecci empresarial i l'ombra de la tradici sindical havien encoratjat alguns fabricants a cercar, per als seus telers, emplaaments alternatius als tradicionals; una poltica patronal que en cap cas pot ser vista per separat dels avantatges de tota mena -energtics, de transport, fiscals, salarials...que s'associaven a una o altra localitzaci. Allunyar-se de la Barcelona vella, o de Vilassar, podia representar automticament una rebaixa dels costos salarials -com ha demostrat Jordi Nadal a propsit dels preufets territorials fixats l'any 1879 en la fabricaci dels teixits de cot i lli anomenats cots-197, per de ben segur que tamb suggeria compensacions a ms llarg termini. Compensacions que, cas del "bon ordre" laboral -i com l'estalvi salarial-, tamb eren a l'abast dels fabricants capitalins, encara que sovint via poltiques ms enrgiques, per no dir d'oberta confrontaci. Com hem vist, la feminitzaci del tissatge de les mescles i la seda semblava apuntar en aquesta direcci, en la mesura que havia quedat clar que ni la mecanitzaci ni la reordenaci empresarial eren suficients per consolidar aquell ordre i aquell estalvi. Certament, l'una i l'altra tendien a fer el cam molt ms planer. Aix era aix, entre d'altres coses, perqu predisposaven els fabricants a una posici de fora respecte de les expectatives teixidores com no havien tingut fins aleshores, una posici de fora que resumia, alhora, les transformacions tcnico-empresarials del sector i les trajectries ms generals de les cultures industrials i poltiques a Catalunya. Si el teixidor de vels, en tant que imatge viva d'un imaginat industrialisme interclassista, s'estava "perdent", era sobretot perqu la poltica catalana semblava haver perdut l'inters per la hipottica contribuci d'aquella mena d'obrer, o almenys demostrava escassa disposici a flexibilitzar les regles del joc institucional -som a mitjan dcada de 1860- de manera que una fracci obrera amb les connotacions dels velers pogus tractar de tu a tu l'embat de la capitalitzaci i mecanitzaci del sector. Per als teixidors de vels barcelonins, corporativament i sindicalment prou castigats per les transformacions sectorials i poltiques dels anys seixanta, la Revoluci de Setembre, l'any 1868, s'endevin com l'ltima oportunitat per l'explicaci estrictament "energtica" -costos diferencials entre l'aigua i el vapor- d'aquest mateix procs (explicaci que han esgrimit, sobretot, Jordi Nadal i Jordi Maluquer de Motes). Tot i tenint en compte la perspectiva disciplinar i metodolgica de l'estudi de Terradas -en les files de la millor antropologia histrica-, no deixa de sorprendre l'escassa atenci que Terradas prest als antecedents laborals i socials del cot vilassarenc, a les evidncies d'una indstria conflictiva, que tanta ms fora podien proporcionar a un argument -el del particularisme laboral i social de la colnia industrial- que em sembla indiscutible. 197 Vegeu la detallada jerarquia de preus segons localitats que presenta Jordi NADAL (1991): pp. 55-57, a partir de la Tarifa presentada por las Comisiones de Fabricantes y Operarios de Cutes mecnicos y a mano y adoptada por este Jurado Mixto... (1879) que, entre d'altres, especifica que els preufets de Vilassar de Dalt i de Parets eren, respectivament, un 4,6 i un 5,6% ms barats que els de Barcelona.
recuperar el terreny perdut. Una oportunitat poltica per refer, almenys parcialment, all que, en part tamb per mitj de la poltica -o de la negaci de la poltica-, els estava essent arrabassat: l'ofici mateix. El diumenge 19 de juny de 1870 s'inaugur al Teatre del Circ de Barcelona el Primer Congrs Obrer de la Regi Espanyola. Durant la tarda d'aquell mateix diumenge s'adre als delegats i assistents el representant dels teixidors de vels associats de Barcelona i Manresa, el barcelon Antoni Illa. Illa dedic aquesta primera intervenci pblica a fer "una declaracin respecto al estado de la sociedad [de teixidors de vels] empezando desde la ltima revolucin de Setiembre", declaraci que confirm l'agitat i treballs despertar de l'associaci durant el darrer any i mig llarg: "Antes de este tiempo [setembre de 1868] la sociedad de tejedores de velos tena cerca de 80 individuos. Vino la revolucin, que hizo que ingresasen sobre el nmero de 800 individuos. Habiendo ingresado este nmero, una mayora de los individuos de la clase a que pertenezco acord llamar a los burgueses a una reunin de trabajadores y fabricantes para pedir un arreglo, afn de impedir que hombres cargados de familia y con un salario mezquino cayeran en la miseria. Llamaron, pues, a los fabricantes para hacer un arreglo; comparecieron a la reunin y se nombr una junta mista que form una tarifa. Despus que esta tarifa hubo sido formada y firmada por los burgueses el resultado fue el siguiente. Despus de haber hecho una contrata que era muy legal, se desdijeron hasta de lo que haban firmado y dijeron que no queran observar aquella tarifa. Entonces hicimos varios paros, y la sociedad de tejedores de velos se encontr con 100 individuos por culpa de los burgueses que no tuvieron palabra."^% Per, segons sugger Antoni Illa en el mateix parlament, la "culpa dels burgesos" tenia nom i cognoms, almenys pel que feia a les dificultats del sindicat per dotar de la fora estratgica d'abans les seves negociacions, protestes i aturades: "...los burgueses, para esplotarnos. y vista la unin que haba en la clase de veleros, han ido aumentando el nmero de mujeres mientras que antes en el oficio de velera no se contaba ninguna. Toman criaturas, nias, mujeres, todo lo que se les presenta para que ocupen los telares que nosotros deberamos ocupar. Aqu se pidi tambin un arreglo, y se dijo que ya que haba un arreglo para los hombres, hubiese otro para las mujeres. Porqu la tarifa servira para dar el gnero ms barato a otros comerciantes, y si haba avenencia entre ellos, es decir entre hombres y mujeres, no habra competencia pues todos venderan el gnero igual. Pero debo manifestar que en ningn arreglo se convinieron porqu creyeron que, teniendo mujeres, nos tenan ms ligados. [...] No queriendo arreglo, convocamos reunin de las mujeres La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. 7 (23-06-1870). La identificaci d'Antoni Illa, o del "ciudadano Illa", a "Delegados", La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. l (21-06-1870).
198
para que se adhiriesen a la sociedad. En la primera reunin se asociaron 60; luego despus se asociaron 70, pero esto hizo que los fabricantes se opusieran y dijeran ["jinjusto es porqu la libertad es igual para todos y nadie puede ni debe cohartarla["]. Sin embargo eso caus tal temor que el resultado ha sido que todas las mujeres apuntadas en la sociedad se han separado de ella por el temor a los burgueses, y es que hoy nos encontramos con que esta sociedad est mal en la parte de las mujeres, cuya parte nos daa bastante... "19^ El desencant d'Antoni Illa, el seu testimoni a propsit de l'escs crdit negociador que havien demostrat els fabricants i de l's que semblaven fer del potencial treball femen i de la trasbalsada conjuntura poltica, contribueixen a explicar els realiniaments doctrinals i estratgics de la societat de teixidors de vels quan el Congrs Obrer del 1870. Si Antoni Gusart ja s'havia posicionat, pocs anys enrere, a favor d'un sindicalisme laboralment resistent i que renovs els antics mecanismes de defensa de l'ofici, Antoni Illa an una mica ms enll durant el congrs, i recolz amb el seu vot el dictamen "sobre el tema de la Resistncia", en qu se sostenia que, "considerando que la lucha contra el capital se hace una necesidad para conseguir la completa emancipacin de las clases trabajadoras, y que para esta lucha es necesario ponerse en condiciones econmicas, [el Congrs Obrer] declara que las cajas de resistencia son una necesidad y un grande elemento para alcanzar el objeto a que aspira la grande Asociacin Internacional de Trabajadores" 2$ El sentit del vot d'Illa resultaria menys rellevant si no tingussim en compte que dels 26 vots que no avalaren el dictamen -entre vots negatius i abstencions- una gran majoria corresponia a delegats de societats teixidores catalanes -teixidors, preferentment a m, de Grcia, Granollers, Reus, Tei, Valls, Vic, Vilassar de Dalt,.., teixidors de blondes de Cabrils, teixidors de llana de Sabadell, teixidors de panes de Sants-, i que el primer delegat "obrer" que hi parl en contra fou precisament Josep Roca i Gales. Roca i Gales, en representaci de la cooperativa La Propagadora del Trabajo, fu una defensa encesa de l'horitz cooperativista i justific la pressi sindical en defensa del salari noms des d'aquesta premissa, i sempre imaginant-la via jurats mixtes "entre obreros y patronos [...] que tengan todas las protecciones factibles de parte de los que sean gobierno".201 Tericament els propsits de Roca s'inscrivien en la tradici sindical i poltica 9 La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. 7 (23-06-1870) [El subratllat s meu]. Sobre la convocatria de l'associaci de teixidors de vels a les dones que treballaven en l'ofici vegeu el citat "La Sociedad de Tejedores de Velos a sus hermanas de trabajo, no asociadas", La Federacin, num. 33 (13-03-1870), p. 2. 200 "Dictamen de la comisin sobre el tema de la Resistencia", La Federacin. Actas del Congreso Obrero, pp. 14-15 (29-06-1870); el vot d'Antoni Illa, a la p. 15. 201 Els resultats de la votaci del dictamen i la identitat de cada vot, a La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. 15 (29-06-1870); la representaci de cadascun dels delegats que particip en la votaci, a partir de "Delegados", La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. l (21-06-1870). Les crtiques de Roca i Gales al dictamen, a La Federacin. Actas del Congreso Obrero, pp. 10-11 (26-06-1870).
19
dels Jofresa, Molar, Gusart i companyia, i en particular respecte de l'assumpte decisiu de la negociaci collectiva i dels avals legislatius o institucionals que li convenien. Una tradici que molts teixidors a m catalans acostumaven a percebre com a prpia, i per raons no excessivament distintes de les que havien mogut molts teixidors de vels a capitanejar-la. Ara b, aquesta mateixa convicci s'havia refredat significativament entre els treballadors de la velera barcelonina, o almenys aix s el que es desprn del testimoni d'Antoni Illa l'any 1870. Durant les sessions dels dies 23 i 24 de juny el Congrs Obrer discut el dictamen preparat "sobre el tema "Actitud de la Internacional con relacin a la poltica"". Les recomanacions que s'hi feien eren tant o ms contundents -per obertament combatives- que les que cridaven a la "resistncia" sindical: "Considerando: [...] Que toda participacin de la clase obrera en la poltica gubernamental de la clase media no podra producir otros resultados que la consolidacin del orden de cosas existente, lo cual dicho se est que paralizara la accin revolucionaria socialista del proletariado. [...] El Congreso recomienda a todas las secciones de la Asociacin Internacional de Trabajadores renuncien a toda accin corporativa que tenga por objeto efectuar la transformacin social por medio de las reformas polticas nacionales, y las invita a emplear toda su actividad en la constitucin federativa de los cuerpos de oficio, nico medio de asegurar el xito de la revolucin social. "202 A l'hora de la votaci del dictamen gaireb es repetiren els resultats de la consulta sobre la "resistncia": 55 vots afirmatius i 29 desacords -entre vots negatius, "protestos", abstencions i absncies. No cal dir que el sentit del vot dels delegats tamb tend a repetir-se, la minoria opositora al dictamen de nou encapalada per Roca i Gales.23 L'extensa trajectria "poltica" dels teixidors de vels capitalins, la collaboraci de la societat d'ofici amb determinades fraccions progressistes durant el bienni 1854-1856, la reivindicaci ms o menys instrumental de la legalitat societaria de factura gladstoniana per part d'Antoni Gusart i, last but not least, la presncia activa en les llistes electorals republicanes, d'en el 1868, de candidats que presumien de ser teixidors de vels -el conegut Pau Alsina, primer diputat "obrer" escollit a Corts, o el ms annim candidat a regidor barcelon Vicen Miquel-204, conviden a imaginar 202 "Dictamen de la comisin sobre el tema Actitud de la Internacional con relacin a la poltica", La Federacin. Actas del Congreso Obrero, pp. 26-27 (suplement num. 14). 203 El resultat de la votaci es pot consultar a La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. 36 (suplement num. 21); els retrets de Roca i Gales al dictamen, a les pp. 29-30 (suplement num. 16). 204 A propsit de Pau Alsina, teixidor de vels i diputat a Corts pel partit republic federal (1869), he consultat algunes crniques de premsa de les seves actuacions pbliques a Barcelona: per exemple, La Federacin, num. l (01-08-1869), p. 2; El Telgrafo, 31-071869 [1869/212], pp. 5.033-5.034; i El Telgrafo, 18-08-1869 [1869/230], pp. 5.441-5.443; una mostra de l'aposta politicista del sindicalisme que representava Alsina: La Federacin, num. 2 [08-08-1869], pp. 1-2. La presncia del teixidor de vels Vicen Miquel en la candidatura republicana federal que el desembre de 1868 es present a les eleccions municipals barcelonines l'he detectat a Josep TERMES (1972): p. 35.
que el vot d'Antoni Illa no podia seguir en aquesta ocasi el sentit de la majoria. Illa, per, torn a votar a favor del dictamen. I justific el perqu del seu vot amb pls i senyals, suggerint, en una llarga intervenci, que la convenincia d'una o altra doctrina-tradici sindical i poltica depenia en ltim terme de la seva revalidaci prctica i continuada, i que sobre aix els teixidors de vels de la ciutat disposaven, malgr eux, de la reveladora experincia dels ltims mesos: "Yo creo que el padre que est al frente de su familia, o sea de sus hijos, sabe perfectamente cuando a alguno de ellos falta unos zapatos, por ejemplo, y sin que el hijo se los pida se los dar; y por lo mismo tambin digo que nada debe pedirse al gobierno. Mas an: yo creo y estoy convencido que el gobierno nunca proteger la clase obrera; en efecto, adoctrinado por la esperiencia puedo citaros el caso que la clase de los obreros de tejidos de velos pidi que se formase un jurado para terminar sus cuestiones, pidi proteccin de la que se reconocan necesitados; mas no se ha tenido conocimiento de su determinacin, no se ha cuidado de nuestras peticiones, pareciendo que las han metido en un rincn, para siempre ms olvidarlas. Bien parece que los diputados de la minora, esos hombres a quines delegamos para representarnos, deban de haberse ocupado de nuestras desgracias y pedir para remediar nuestras dolencias; no obstante, vosotros sabis que nos han completamente olvidado, de suerte que sentimos la necesidad de proteccin, la pedimos y continuaramos pidindola y nunca jams furamos atendidos. Siendo pues as, que todas nuestras peticiones son intiles y nadie nos escucha, an continuaremos pidiendo?'"205 Els retrets d'Antoni Illa apuntaven clarament en dues direccions. D'una banda, contra els fabricants de velera i teixits de mescla. Es tractava, per, d'un malestar molt general i equvoc, ja que Illa era ben conscient dels canvis estructurals, tecnolgics i potencialment laborals que havien dut els empresaris del sector cap a actituds ms inflexibles. Alhora, la renovada posici de fora d'aquests fabricants s'intua ms decisiva que la balbucejant poltica d'"entesa laboral" que proclamaven les noves autoritats progressistes, un balan respecte del qual gent com Illa devia fer-se ben poques illusions. Per el desencs del portaveu dels teixidors de vels barcelonins es concentrava en una segona direcci. Tenia a veure amb la decepci que li provocava la poltica de "los diputados de la minoria, esos hombres a quines delegamos para representarnos [...i] que nos han completamente olvidado". s clar que Illa alludia ais candidats republicans i federals, que tot i ser minoria a Madrid havien guanyat 28 dels 37 escons a Corts disputats a Catalunya el gener de 1869. Un federalisme catal que, malgrat les divisions internes, havia retingut una notable ascendncia sobre els principals sindicats obrers, fins el punt de fer del rebatejat Centre Federal de les Societats Obreres un dels puntals de la seva
El sentit del vot d'Antoni Illa, a La Federacin. Actas del Congreso Obrero, p. 36 (suplement num. 21); el diseurs explicatiu del seu vot, d'on trec la citaci literal, a la p. 34 (suplement nm. 19).
205
poltica de propaganda.206 En molts sentits aquest republicanisme federal de primera hora era la suma magmtica d'orgens socials i tradicions radicals diverses, majoritriament d'arrel mesocrtica, per per a Illa i altres teixidors de vels all que en condicionava l'adhesi devia ser, a ms dels antecedents institucionals de l'ofici (1854-1856), la contribuci i la mena de connivencia "federals" d'homes vinculats al treball veler. Homes com ara Josep Roca i Gales o Pau Alsina. Roca i Gales s'havia mostrat molt actiu des dels mateixos episodis de setembre de 1868, i quan les eleccions parcials de l'abril de 1869 havia convocat pblicament el recolzament dels treballadors de Barcelona a les candidatures republicanes, sempre amb l'argument que noms l'assenyada collaboraci obrera amb "la Revolucin" podia obrir cam al progressiu desplegament d'un sistema d'arbitratge laboral com el patronejat pels federals, que alhora acontents les societats d'ofici i no amons fins al punt de l'hostilitat els fabricants.207 Per l'experincia dels mesos segents deixaria en mal lloc les promeses pbliques de Roca. En la conjuntura de llibertat sindical recobrada i confiana poltica de l'estiu de 1869, moltes societats obreres capitalines havien aprofitat per "practicar gestiones cerca de la autoridad popular y civil al objeto de modificar la tarifa de precios que rige en la mano de obra desde 1857, restableciendo la de 7S55".208 Es tractava, de fet, d'instaurar tarifes collectives que ho fossin de veritat, avalades institucionalment, desprs d'una dcada llarga de tarifes defensades informalment i fins de preufets i jornals rajustais amb molta llibertat per part dels fabricants. Amb aquest objectiu tamb es mobilitzaren conjuntament "las sociedades de tejedores a la mano y de velos del estado de Catalua", que entre l'agost i el setembre de 1869 provaren de reunir, amb la mediaci del governador civil de Barcelona, el major nombre de fabricants, per tal que aquests atenguessin una demanda que "se concretaba exclusivamente al respeto de los precios ms elevados, regularizndolos en general, y aumentar aquellas clases que el semanal del operario no llega a 60 reales, constituyendo un jurado para resolver todas las cuestiones entre el fabricante y el operario". Per d'entrada "nada pudo resolverse", perqu dels ms de 500 fabricants convocats per ambdues societats d'ofici noms n'acudiren 12 en una primera convocatria i 30 en una segona.209 De ben poc havien servit les gestions de Pau
206
La divisi dels federals barcelonins l'any 1869, la fractura entre "benvols" i "intransigents", via les planes de El Telgrafo, 23-07-1869 [1869/204] ), p. 4.840; 24-071869 [1869/205], pp. 4.861-4.863; i 30-07-1869 [1869/211], pp. 5.011-5.012. Un exemple d'utilitzaci "federal" del Centre Federal de les Societats Obreres ("un t en obsequio al diputado obrero republicano federal don Pablo Alsina" als jardins del Tivoli), a El Telgrafo, 31-07-1869 [1869/212], p. 5.033. 207 He consultat Jos ROCA y GALES: "La Revolucin y las Clases Obreras", La Alianza de los Pueblos, num. 150 (22-04-1869); tamb: La Alianza de los Pueblos, nm. 84 (14-02-1869). 208 El Telgrafo, 12-08-1869 [1869/224], p. 5.290 ["Crnica local"}. 209 La primera citaci literal la trec de El Telgrafo, 24-09-1869 [1869/267], p. 6.279; la segona citaci i les referncies a la mediaci del governador civil i a la resposta dels fabricants,
Alsina i altres diputats federals prop de les autoritats, ni la Memria que teixidors a m i teixidors de vels adrearen a la presidncia del Consell de Ministres el 18 de setembre de 1869, memria que tamb signava -aleshores en condici de comissionat pel congrs dels teixidors a m- Josep Roca i Gales.210 Ms enll de la confluncia tctica dels teixidors de vels amb el gruix dels teixidors a m -una demostraci de la degradaci socio-laboral dels primers alhora que de la seva voluntat de defensa de l'ofici, aleshores emfasitzant el pes del teixit a m en el sector-, crida l'atenci la influncia sindical d'homes que, com Roca i Gales i Alsina, s'havien allunyat del teler i s'ho miraven des de posicions d'estricta direcci poltica i fins i tot fabril. Una influncia que, en el context de radicalitzaci i insurrecci federal de la tardor de 1869, les fraccions ms moderades del republicanisme i la plana major del progressisme governant qualificaren de molt beneficiosa: "Podemos asegurar -escrivia el madrileny La Reforma-que las asociaciones obreras catalanas admiten la intervencin del gobierno para proponer el "arbitraje" pues que estn convencidsimas de que con l se resolveran las cuestiones pendientes. La representacin de los tejedores a la mano y de velos de Catalua ha resuelto que permaneceran tranquilos contra todos y a pesar de todos, y que mientras no estuvieran solidados los derechos individuales, acudir a las armas era promover la reaccin, "m Tot fa pensar que l'associaci catalana de teixidors de vels, com la de teixidors a m, fou durant els anys del Sexenni Democrtic l'escenari d'un particular combat sindical i poltic. D'una banda, l'aposta institucional i la prudncia sindical d'una mnima lit, associada per tradici i trajectries personals amb les receptes ms o menys interclassistes del liberalisme radical i del republicanisme. De l'altra, la progressiva deserci respecte d'aquesta mateixa aposta i prudncia per part de molts teixidors que continuaven al peu del teler, enterrada la tradici -en el seu cas- per la doble evidncia del major marge de maniobra patronal i de la parlisi reformista i arbitrista dels governs "revolucionaris". s amb aquesta llum que cal llegir el testimoni i les declaracions "resistencialistes" i "antipoltiques" d'Antoni Illa durant el Congrs Obrer del 1870, testimoni que ens aclareix que els fracassos negociadors de l'estiutardor del 1869 desembocaren en la signatura d'un conveni collectiu que els fabricants velers s'afanyaren a desobeir. Un combat que entre els teixidors de vels es perllong fins els ltims dies del Sexenni, revifant-se arran de la proclamaci de la Repblica el febrer de 1873. Vegi's sin l'esfor i els de "Centro Federal de las Sociedades de Tejedores a la Mano del Estado de Catalua", El Telgrafo, 04-09-1869 [1869/247], pp. 5.811-5.812. 210 Les gestions de Pau Alsina i altres diputats -Antoni Ferratges, Gonal Serraclara i Joan Tutau-, a El Telgrafo, 07-09-1869 [1869/250], p. 5.883. La Memria de les societats catalanes de teixidors a m i de vels la reprodu ntegrament El Telgrafo, 24-09-1869 [1869/267], pp. 6.279-6.282. 21 1 Reprodut a El Telgrafo, 25-09-1869 [1869/268], p. 6.307.
maldecaps de Pau Alsina i d'altres dirigents del sindicat veler compromesos amb la poltica federal per aconseguir que la societat d'ofici abandons la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola -s a dir, la Internacional- l'estiu de 1873, arran del que consideraven hostilitat oberta de la secci espanyola de l'AIT i del seu peridic La Federacin contra l'Estat i la poltica republicanes.212 Alsina arrosseg aquesta vegada l'associaci cap a les seves posicions, per els greuges dels teixidors defraudats pels mnims resultats prctics de la retrica reformista no cessaren d'acumular-se durant la breu etapa republicana. A les decepcions de les fallides negociacions sectorials de 1869-1870 i de l'esvat projecte parlamentari de "informacin acerca de las clases obreras" (1871)213 s'afeg, l'any 1873, la poca cintura i prestesa de les renovades institucions per arbitrar un incipient marc de relacions laborals que obligus amb la mateixa fermesa a fabricants i treballadors. Altre cop els teixidors a m i els teixidors de vels en foren testimonis de primera lnia. El 14 de febrer de 1873 -tres dies desprs de la proclamaci de la Repblica- la Diputaci provincial de Barcelona de majoria federal envi una exposici a la rebatejada Assemblea Nacional sollicitant "que se proceda a la pronta resolucin de las proposiciones pendientes ante el Congreso sobre jurados mixtos que ventilen las cuestiones entre fabricantes y operarios, as como sobre regularizacin del trabajo de los nios y mujeres y horas de labor de los obreros". Les "proposicions pendents" havien estat presentades durant l'ltima legislatura pel diputat barcelon i portaveu "reconocido de la clase obrera" Pau Alsina.214 Per all que a Madrid anava molt a poc a poc a Barcelona no anava gaire ms depressa. La segona quinzena de mar del mateix 1873 el governador civil de Barcelona prengu la iniciativa, a petici dels sindicats del ram, de celebrar "una reunin de Fabricantes y Obreros de tejidos a mano, con objeto de tratar de la adopcin de una tarifa reguladora y constituir el Jurado mixto que en lo sucesivo ha de resolver acerca de las diferencias, si las hubiere, entre patrones y operarios". El governador Ferrer i Garcs decid encarregar a la Diputaci provincial l'elecci d'una comissi que condus les negociacions entre L'adhesi de l'associaci de teixidors de vels a la FTRE ha estat documentada per Josep TERMES (1972): p. 165 (nota 137). Segons La Federacin (12-07-1873) Pau Alsina plantej en una de les assemblees de la secci de teixidors de vels que, vista la poltica antirepublicana de la FTRE -que contravenia el seu prets apoliticisme, i "temeroso de que la seccin fuese vctima de ese dualismo ["poltics" versus "antipoltics"] y celoso ante todo de sus intereses como clase", el ms convenient per a la secci fra retirar-se de la FTRE. Alsina i els que el recolzaven guanyaren la votaci per un marge ben estret. Sobre tot aix, i la contundent resposta crtica de La Federacin, vegeu La Federacin (12-07-1873) i Josep TERMES (1972): ps. 194-195 (nota 72). 213 Sobre la via morta en qu desemboc el projecte parlamentari del 1871 he consultat AHDB. Lligall 1.603: "Interrogatorios remitidos para su contestacin por la Comisin parlamentaria de "Informacin acerca de las clases obreras"" (28-10-1871/30-01-1872). 214 La citaci literal i la referncia a Pau Alsina les trec d'AHDB. Lligall 560. Carpeta 8: "Assumptes administratius i comunicacions dirigides al Departament Central de la Diputaci durant el 1873": manuscrit de l'exposici de la Diputaci provincial de Barcelona "A la Asamblea Nacional" (14-02-1873).
212
les parts, elecci que recaigu en els diputats provincials Benito de Arabio Torre, Josep Maria Alier, Josep Sayret, Francesc Sunyer i Capdevila i Josep Roca i Gales.215 La negociaci i l'aplicaci dels primers acords, per, no resultaren gens planeres, i la comissi intermediria -tot i la filiaci unnimament republicana dels seus membres- mostr escassa harmonia i menys facultats executives. El 3 de juliol de 1873, tres mesos llargs desprs de la primera trobada, els delegats dels fabricants i els dels teixidors adrearen una carta conjunta al president de la Diputaci en qu li feien saber que "el Jurado mixto de fabricantes y operarios de tejidos a la mano [...] ha determinado declararse en suspenso hasta que por las Cortes Constituyentes se decrete la anunciada ley de Jurados mixtos". Les raons de la suspensi les explicaven els remitents en la mateixa comunicaci, i sembla que aquestes tenien molt a veure amb la incapacitat o la reticncia dels representants institucionals a l'hora de fer complir de manera general -i sobretot entre els fabricants- les resolucions del jurat: "Este paso del Jurado ha sido tomado con toda deliberacin, e inspirado por la indispensable necesidad que tiene de una ley que regularice su existencia dndole la autoridad necesaria para que pueda hacer regir los precios de la mano de obra que juzgue convenientes y justos, por cuanto hasta aqu han sido nulos todos los trabajos y esfuerzos del presente Jurado, encaminados [...] al cumplimiento de la tarifa que le fue confiada. [...] el Jurado se atreve a espresar que, conocidas y bien apreciadas por la Exma. Diputacin las causas de la suspendan de que se hace mrito, se dignar interponer toda su influencia para que venga pronto la ley de Jurados mixtos... "216 Com s ben sabut ni la llei de jurats mixtes ni altres lleis de propsit semblant "vindrien aviat" -per b que s'arribarien a presentar projectes de llei en aquest sentit a les Corts constituents-217, i el llegat republic en el terreny de la legislaci laboral es reduiria a la mai aplicada Llei Benot sobre el treball infantil. Per a alguns diputats provincials, per, la promesa d'una llei parlamentria d'arbitratge laboral els estalviava de AHDB. Lligall 560. Carpeta 8: "Assumptes administratius i comunicacions dirigides al Departament Central de la Diputaci durant el 1873": cartes del governador civil de Barcelona a la Diputaci provincial (18-03-1873) i de la Diputaci al governador civil (21-03-1873). 216 AHDB. Lligall 560. Carpeta 8: "Assumptes administratius i comunicacions dirigides al Departament Central de la Diputaci durant el 1873": carta dels fabricants Francesc Madorell i Ramon Nogus i dels teixidors Jaume Dup i Esteve Serra a la Diputaci provincial de Barcelona (03-07-1873). Aquesta mateixa negativa dels fabricants d'atendre la nova tarifa ha estat detectada, via altres fonts, per Miquel IZARD (1978): pp. 58-59. 217 El 14 d'agost de 1873 el ministre republic Jos Fernando Gonzlez present a les Corts l'esborrany d'un projecte de llei "creando jurados mistos para dirimir las diferencias que puedan surgir entre propietarios y obreros" que no s'arrib a votar. El mateix succe amb la proposici de llei "fijando las horas de trabajo a los obreros en las fbricas de vapor y talleres" que amb data del 17 de juliol de 1873 entregaren els diputats catalans Antoni Carn, Josep Bach i Serra, Joan Pla i Mas, Salvador Sampere i Miquel i Joan Tutau. [Vegeu Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes de la Repblica Espaola (1873-1874): vol. III, p. 1.489 i apndix III al nm. 69 (18-08-1873), i vol. Ill, pp. 1.582-1.584 i apndix III al nm. 69 (18-08-1873), respectivament].
215
comprometre's ms activament en la defensa de temptatives ben concretes i gens plcides, com ara la del jurat mixte del teixit a m. Fou aquesta percepci del problema, potser, la que impuls Josep Roca i Gales a escriure les ratlles que segueixen al president de la Diputaci republicana, ja ben avanat el mes de juny de l'any setanta-tres? "...estando en completa discordancia con ciertos actos que en nombre de la Diputacin vienen efectundose, absorvindonos facultades que no tenemos, [...] y creyendo segn mi pobre entender que estos actos han sido muy perjudiciales a la solidacin de la Repblica, al restablecimiento de la paz y el orden moral y material, y al desenvolvimiento del crdito que es la vida de todo pueblo lavorioso; [...] hago dimisin del cargo de Diputado Provincial por el distrito de Caldas.'
La situaci en la qual els teixidors de vels barcelonins -i ms especficament la seva societat d'ofici- acomiadaren el parntesi poltic de 1868-1873 s, al meu entendre, una prova convincent de les moltes limitacions que en la prctica diluren la poltica "social" del republicanisme catal d'aquells anys. Limitacions prpies -l'arbitrisme tan cauteles de Roca i Gales-, per tamb molt sovint forjades en la dinmica d'unes lluites laborals que s'allunyaven de la poltica institucional en la mesura que esdevenien ms i ms desiguals -i viceversa. En qualsevol cas ni la llibertat sindical ni l'ascens republic bastaren perqu els teixidors de vels de Barcelona retrobessin una porci significativa de l'autonomia laboral i del prestigi social de qu havien disposat feia ms d'una dcada, quan encara el treball "artstic" es combinava amb una major atomitzaci empresarial i una menor disgregaci prctica i poltica dels costums corporatius i de les estratgies societries. L'ltima setmana de novembre del 1873 l'associaci capitalina dels treballadors velers maldava, encara, pel reconeixement d'una tarifa collectiva de preus que ja havia posat damunt la taula l'any 1869, amb l'agreujant que havia de fer front al boicot d'una quinzena de "burgueses confabulados" contra els teixidors sindicats. L'estira-iarronsa desemboc en una vaga general de l'ofici. Significativament la vaga es gesta quan "algunos fabricantes, [...] por miedo de que se les presentase la nueva peticin [o tarifa de preus], despidieron a sus asalariados, que nada les haban reclamado, dicindoles que "hasta que retirasen la Tarifa que haban presentado al burgus Pujadas quedaban todos despedidos"".2^ El "burgs Pujadas" era l'hereu de Borrell i Pujadas, societat que l'any 1862 fabricava teixits de mescla i de seda i que aleshores es comptava en el segment intermig -per nombre de telers- de la jerarquia empresarial barcelonina. No pas per casualitat, entre els "burgesos confabulis" que el 1873 s'aliniaren amb la resposta antisocietria de Josep Pujadas sobresortien altres fabricants velers que una dcada enrere s'estaven en el mateix segon esgla
AHDB. Lligall 560. Carpeta 8: "Assumptes administratius i comunicacions dirigides al Departament Central de la Diputaci durant el 1873": carta de Josep Roca i Gales a la Diputaci de Barcelona (21-06-1873). 219 BA. 119-IV-12AL: "Al Pblico" (27-11-1873).
218
de l'escala sedera de la ciutat: Miquel Balet, Josep Reig, Josep Ribas... .22 La fractura dels mecanismes de negociaci laboral que havien distingit la velera local de mitjan segle, i en particular de la cultura de relativa i recproca dependncia entre fabricants mitjans i teixidors de vels, repercutia en totes les instncies de la vida social d'aquests treballadors vinguts a menys. Per exemple, empenyent-los -novament i ben aviat- cap a les files del sindicalisme internacionalista i antipoltic. El 27 de novembre de 1873 la plana major de les seccions "internacionals" de les "Sociedades obreras de Barcelona y sus contornos" feia crrer un full volant en el qual proclamava "haber acordado en nombre de todos sus representados prestar a los hermanos Tejedores de Velos, en huelga, el ms decidido y eficaz apoyo [...,] ...de hacernos solidarios [...] y mirar su triunfo con el mismo inters que si de nuestro propio oficio se tratara" 2^ La bifurcaci sindical i poltica dels teixidors de vels barcelonins durant els primers anys setanta expressa, amb tota probabilitat, una bifurcaci prvia o simultnia, un procs de selecci laboral que reserv per a una minoria d'aquests teixidors noves funcions de direcci fabril mentre abocava la majoria a una creixent precarietat "teixidora" o b a reconversions a la baixa. La primera de les conseqncies d'aquesta dinmica de renovaci i discriminaci laboral -la consolidaci d'un cos d'encarregats i majordoms de teixits- podia associar-se, certament, amb els imponderables del canvi tcnic, de la centralitzaci productiva i de l'especialitzaci empresarial. Aix s el que suggerien les estructures laborals de les empreses catalanes queja havien mecanitzat i integrat el cicle del cot, estructures en qu la feminitzaci del treball i l'ampliaci de la nmina i atribucions dels encarregats solien anar de la m quan es tractava de les seccions de tissatge.222 Per el balan entre majordoms i teixidors/teixidores, la correlaci entre les facultats directives dels primers i el grau d'autonomia laboral dels segons, no s'especificava en cap manual d'instruccions, i era, en ltim terme, el producte d'un complex ventall de forces que gravitaven al voltant de la fbrica. Ja he apuntat que el Josep Roca i Gales de la primera Restauraci s un bon exemple d'encarregat o "director" d'un establiment on es
220
La identitat dels fabricants "confabulis" contra la societat d'ofici l'any 1873: B A. 119-IV-12 AL: "Al Pblico" (27-11-1873). La jerarquia empresarial d'alguns d'ells l'any 1862, a partir del buidatge de Francisco GIMNEZ y GUITED (1862): Gua fabril e industrial de Espaa..., pp. 30-33 [Borrell i Pujadas disposava de 10 telers per a teixits de seda i 35 per a teixits de mescla; Balet, d'li telers per a seda; Reig, de 19 telers per a seda; Josep Ribas, de 10 telers tamb per a seda. En tots els casos es tractava de telers manuals]. 221 BA. 119-IV-12 AL: "Al Publico" (27-11-1873). Signaven el full volant, entre d'altres, la "Seccin internacional de Albailes de Barcelona", la "Seccin Solidaria de Impresores", la de fusters de "Barcelona y sus contornos", i les ms properes de teixidors a m, teixidors de Grcia, galoners, perxers i tintorers. 222 Evidncies de la feminitzaci del treball en la conducci dels telers arran de la mecanitzaci de la gran indstria cotonera catalana -durant les dcades de 1850 i 1860- les hem anticipat a Genis BARNOSELL, Enriqueta CAMPS, Albert GARCIA BALAN, Luisa MUOZ i Joan R. ROSS (1994): particularment pp. 17 i ss..
teixien robes fines de mescla, concretament de la fbrica que aleshores Sert Germans i Sol -dels Bonaventura Sol i Sert Germans del 1865- tenien a la vila de Grcia.223 Un testimoni marginal del mateix Roca i Gales ens confirma que l'any 1876 ja exercia un crrec de responsabilitat en aquest establiment: segons una nota al peu que Roca adjunt en la seva crnica de la visita que aquell mateix any fu a l'Exposici Universal de Filadlfia, "la casa del autor de este libro" era a Grcia, "Travesera, 105; uno de los talleres de los seores Sert Hermanos y Sola". D'altra banda, la detalladssima descripci que Roca redact del catleg de telers exposats a Filadlfia, i l'especial atenci que prest als telers mecnics per a teixir mescles i seda -els de George Crompton per a teixir cot, lli i llana, els de Knowles & Brotker per a cot i seda...-, demostren que l'influent "obrer" estava familiaritzat amb una mplia relaci de mquines, materials i dibuixos des de feia temps, com corresponia al diligent encarregat de teixits d'una firma puntera.224 A ms, les connexions de Roca i Gales amb les primeres associacions de majordoms i contramestres del txtil catal no sn difcils de resseguir, com ha mostrat ngel Duarte: almenys des del 1873 existia a Grcia una Societat Cooperativa de Majordoms i Contramestres de Telers Mecnics -batejada com El Fomento de la Indstria de los Telares Mecnicos l'any 1875-, i la majoria dels seus promotors coincidirien amb Roca, si ms no al capdavant del Centre Industrial de Catalunya que, establert el setembre de 1877, agruparia els "individuos que tengan algn cargo distinguido, o bien representacin terica o prctica, dentro de la industria de algodn, seda, lana y dems hebras textiles"'.225 El fet que, mentrestant, Roca i Gales insists en el seu elogi de la "mano de obra esmerada, inteligente, como era la que se empleaba en manufacturas de lujo, sederas y tapices" -que, deia, no comptaven amb "la pertinaz defensa [governamental] de la grande y tosca industria"-226, no estalvia que la seva experincia fabril apunts precisament en el sentit Segons la informaci que proporciona Coll i Nugu [Revista del Ateneo Obrero de Barcelona (1891)] i El Busilis (17-10-1884), i que reprodueix Ramn CASTERS (1985): pp. 103 i 53 respectivament. 224 Vegeu Jos ROCA y GALES (1876): Un obrero en Fairmount Park...: el domicili de Roca l'any 1876 -i el seu vincle amb Sert Germans i Sol-, a la p. 104 ["Advertncia"]; la descripci dels telers i teixits exposats a Filadlfia, a les pp. 55-59 i 102-104. 225 He consultat el Reglamento para la Sociedad Cooperativa de Maestros Mayordomos y Submayordomos del Arte de tejer en Telares Mecnicos titulada El Fomento de la Industria de los Telares Mecnicos (1875). Tamb: ngel DUARTE (1989): pp. 13-14, i Josep TERMES (1972): p. 261 (nota 91). La citaci, que correspon al reglament del Centre Industrial de Catalunya, la copio d'ngel DUARTE (1989): p. 14. 226 D'una carta pblica de Josep Roca i Gales a Emilio Castelar, reproduda per El Protector del Pueblo, num. 200 (03-07-1869), pp. 1-2, l'aleshores tribuna del Foment del Treball Nacional. La carta s particularment interessant perqu Roca hi condemna -a propsit de les pressions proteccionistes dels grans cotoners quan els debats aranzelaris del 1869- la suposada discriminaci institucional de les manufactures txtils menors, sempre en benefici, diu, del "maldito "rey algodn", tan funesto como todos los reyes". El retret devia nixer d'una barreja de greuges "socials" i "empresarials" -en funci, aquests ltims, d'interessos com
223
1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 1 0 0
contrari. I que les poltiques coetnies de personal de Sert Germans i Sol contribussin a la millor formaci dels seus treballadors directius i encarregats i, amb aquesta, a la liquidaci progressiva de la mena de teixidors de vels que havien governat els telers barcelonins i graciencs de l'empresa fins aleshores. El 3 de novembre de 1874 Joan Prats i Elias, nascut a Barcelona i que aleshores tenia 42 anys, ingress en el primer curs de la tot just estrenada Escola Provincial d'Arts i Oficis de la ciutat. Quan l'ingrs, Prats i Elias "dijo ser tejedor de velos y se matricul en 1er. ao de Aritmtica y Geometra descriptiva y sus aplicaciones", i a l'hora d'abonar personalment les 5 pessetes de la matrcula, o b satisfer-les amb l'aval d'una "persona o sociedad", opt per aquesta darrera opci: la seva matrcula es carreg en el deure dels "Fabricantes Sert Hermanos". Aquell mateix curs Sert Germans i Sol finan l'ingrs a l'escola d'un segon teixidor de vels i d'un serraller mecnic, cal pensar que perqu convenia a l'empresa tant o ms que als mateixos interessats. Entre la seixentena escassa de matriculats d'aquest any inicial hi havia altres teixidors de vels -com els barcelonins residents a Grcia Antoni Cot i Mateu Tersol, aix com mitja dotzena llarga de "mayordomos" i "contramaestres mecnico" o "de tejidos", sovint tamb avalats per empreses del ram -Blanch i Companyia, Rods i Companyia, etc.227 L'Escola Provincial d'Arts i Oficis era una creaci legal de la breu Diputaci republicana -l'abril de 1873-, per havia estat un projecte llargament pensat, almenys des del 1868, per un grup d'enginyers industrials de filiaci progressista, alguns amb responsabilitats a la superior Escola Provincial d'Enginyers Industrials. De fet l'Escola d'Arts i Oficis s'havia gestat des de la d'Enginyers, impulsada per la idea del director Ramon de Manjarrs d'un "plan de enseanza industrial para el obrero", un pla que havia comenat a prendre cos l'any 1869 amb la programaci, per part de la segona, de classes gratutes nocturnes.228 Entre 1872 i 1873 Manjarrs havia promogut l'elaboraci d'esborranys sobre les atribucions de la nova escola, que en qualsevol cas s'imaginava agregada a la d'Enginyers. Tot plegat cristal.litz en un currculum de dos anys "para la enseanza de artesanos", que preveia dos itineraris diferents -"enseanza para operarios" i "enseanza para capataces o jefes de taller"- que es podien completar amb matries ms especfiques, preferentment txtils -"enseanza terica prctica
els de Sert Germans i Sol respecte dels drets duaners dels teixits fins de mescla. [La carta de Roca i Gales l'he consultat a Miquel IZARD (1979): pp. 190-191]. 227 Totes les informacions les trec del buidatge d'AETSEEB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona. Lligall "Matrculas y Actas de Exmenes, 1874-1878"'. "Matrcula para el curso de 1874 a 75 de la Escuela libre provincial de Artes y Oficios". 228 AETSEIB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona. "Varios. Documentos notariales. Asuntos de Artes y Oficios": memria-esborrany sobre la creaci d'una Escola Provincial d'Arts i Oficis (10-09-1868), i carta dels alumnes "de las clases gratuitas de la Escuela de Ingenieros Industriales" Jaume Dalmau i Manuel Belan adreada al professorat (11-03-1871).
de tejidos", "tintorera'r.229 Manjarrs, a qui acompanyaven altres bons coneixedors del txtil catal com Dams Calvet i Francesc Xavier Lluch, acot l'ensenyament de teixits en unes coordenades tecnolgiques i fabrils ben concretes, que s'endevinaven amb tota claredat en els continguts i propsits que li assign: "1) El funcionamiento de la maquinaria ms perfeccionada para obtener un tejido dado de los que hoy la industria obtiene mecnicamente; 2) Montaje y arreglo de dicha maquinaria para que funcione en debida forma para poder obtener con ella los mejores resultados; 3) Las transformaciones que deben verificarse en ella segn sea el tejido que se quiera obtener; y 4) Dar una idea exacta del cargo que debe desempear en una fbrica todo director o mayordomo tanto en relacin a la parte manual como a la direccin. "23^ Es a dir: arribar a conixer b els telers mecnics, fer-se crrec del seu muntatge i reajustament segons la pea a teixir -atribucions que, com sabem, es reservaven molts teixidors de la veleria manual-, i tot amb el propsit d'ensinistrar encarregats eficaos "tanto en relacin a la parte manual como a la direccin". En la conjuntura de canvi tcnic i reforament patronal que atravessaven aleshores les empreses capdavanteres en l'elaboraci de teixits de mescla i de seda, aquesta era una recepta que podia atraure alguns teixidors de vels. Teixidors de vels com els que aval Sert Germans i Sol: teixidors que aviat ho deixarien de ser per reconvertir-se en "jefes de taller" o "contramaestres". Vegi's, en aquest sentit, la Taula 1.7. Dels 287 alumnes matriculats durant els tres primers anys de funcionament de l'Escola Provincial d'Arts i Oficis, 102 declararen oficis relacionats directament amb el txtil. D'aquests 102, 36 eren majordoms i contramestres de teixits; 23, per, eren teixidors de vels, i 19, teixidors sense ms; la immensa majoria d'aquesta quarantena llarga de teixidors seguirien l'itinerari de "capataces o jefes de taller" i l'especialitat de "enseanza terica prctica de tejidos" que impartia Francesc Xavier Lluch. A ms, i com es desprn de les dades sobre les mitjanes d'edat dels matriculats, els teixidors de vels -i tamb els teixidors- no eren majoritriament joves aprenents, sin ms aviat treballadors que s'acostaven a la trentena, homes que devien fer de la destresa teixidora acumulada i del
AETSEIB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona. "Varios. Documentos notariales. Asuntos de Artes y Oficios": dictamen-avantprojecte sobre l'Escola Provincial d'Arts i Oficis (??-06-1872); lligall "Matrculas y Actas de Exmenes, 18741878": imprs "Escuela Provincial de Artes y Oficios... " (01-09-1876). 230 AETSEIB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona. "Varios. Documentos notariales. Asuntos de Artes y Oficios": esborrany sobre el curs de teoria i prctica de teixits de l'Escola (77-02-1872). Les referncies a Francesc Xavier Lluch i a Damas Calvet, entre d'altres, al lligall "Matrculas y Actas de Exmenes, 1874-1878": "Escuela de Artes y Oficios. Clases nocturnas. [Asignaturas/Profesores]". De l'estreta relaci entre Manjarrs i Lluch, i de la contribuci d'ambds a la institucionalitzaci de l'ensenyament tcnic del tissatge -particularment del mecnic- a Catalunya, en dna testimoni Ramn de MANJARRS (1914): D. Francisco Xavier Lluch. Judici crtic..., particularment les pp. 1819.
229
prestigi personal i fabril les cartes de presentaci per accedir, via la confiana patronal, a l'Escola i a determinats crrecs de supervisi laboral.231 [Vegeu a continuaci la Taula 1.7.] A primer cop d'ull es fa difcil calibrar l'impacte d'una instituci com l'Escola Provincial d'Arts i Oficis sobre el treball txtil barcelon de la primera Restauraci, i en particular sobre el treball a les seccions i fbriques de tissatge.232 Per b que fora indicatives, probablement les xifres de matriculats no siguin les ms reveladores. En canvi, la mateixa creaci de l'Escola i sobretot el rol estelar que hi jug des del primer moment la difusi de les noves tcniques de teixir, delaten les necessitats i estratgies de les grans empreses del sector, que a la Barcelona d'aleshores encaraven la mecanitzaci i la renovaci dels seus catlegs amb la convicci de refer les nmines laborals segons el que ms els convingus. No cal dir que el reflux polticament conservador encetat el gener de 1874 els devia facilitar les coses. Per semblava encara ms decisiva la capacitat patronal d'atorgar a les noves expectatives de promoci fabril un sentit d'adu a oficis com el de teixidor de vels, no noms via la supressi de tantes decisions obreres a peu de teler sin tamb mitjanant la definici de noves jerarquies socio-laborals que disgreguessin d'una vegada i per totes les antigues solidaritats teixidores. A la fixaci social d'aquesta fractura, a la substituci pblica dels vells aristcrates del tissatge -els teixidors de vels- pels nous -els ms escassos i distants majordoms i encarregats de teixits-, hi contribu l'Escola Provincial d'Arts i Oficis. I ho fu de diverses maneres. D'una banda, operant com un dels filtres selectors a l'hora de l'esmentada reconversi de teixidors manuals de teixits fins en responsables de brigades de telers mecnics, ja que la correcta lectura del dibuix tcnic -"la vertadera frontissa entre la reflexi intellectual i el treball manual" escriu Jordi Nadal seguint Cario Poni-233 n'esdevingu una condici necessria, i l'Escola la proporcionava. Ramon de Manjarrs era ben conscient del potencial de la instituci per redimensionar i polaritzar les Totes les informacions sobre els alumnes matriculats procedeixen del buidatge d'AETSEIB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis. Lligall "Matrculas y Actas de Exmenes, 1874-1878" [cursos 1874/1875-1875/1876-1876/1877]. Sobre la direcci de l'assignatura de teoria i prctica de teixits: "Escuela de Artes y Oficios. Clases nocturnas...". Dels 18 teixidors de vels que declararen l'edat l'any de la primera matrcula, 6 tenien aleshores ms de 30 anys; dels 19 teixidors "sense ms", eren 4 els que tenien ms de 30 anys. 232 Una aproximaci parcial a la trajectria de l'Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona durant la Restauraci es pot trobar a l'estudi de Ramon ALBERDI (1980): particularment pp. 250 i ss. Sobre l'Escola Provincial d'Enginyers Industrials durant aquests mateixos anys, i sobre les connexions entre aquesta i la primera, s d'utilitat el treball de Ramon GARRABOU (1982). Un encs elogi de l'Escola d'Arts i Oficis des de les files de l'alt patriciat barcelon de l'poca, es pot trobar a Joaqun RIERA y BERTRN (1882): "Lecturas que ms convienen al obrero para formarse como hombre y como ciudadano. Disertacin leda...", p, 329. 233 La citaci literal la trec de Jordi NADAL (1995): p. 12, que s una breu per lcida reflexi sobre la contribuci de l'ensenyament tcnic -sobretot el de grau baix i mitj- a la formaci d'un capital hum adaptat a les exigncies de la industrialitzaci, a propsit de la trajectria catalana i amb referncies als casos francs i itali.
231
TAULA 1.7.
TAULA 1 7 MATRCULA DE L'ESCOLA PROVINCIAL D'ARTS I OFICIS DE BARCELONA DURANT ELS TRES PRIMERS ANYS (1874/1875-1875/1876-1876/1877): OFICI I MITJANA D'EDAT DELS ALUMNES EN MATRICULAR-SE MATRICULATS total % TOTS ELS MATRICULATS TXTIL contramestres i majordoms [teixits] [1] teixidors [2] teixidors de vels [3] treballadors dels acabats [4] jornalers txtils [5] FUSTERS, SERRALLERS, MAQUINISTES... [6] "ESTUDIANTES" ALTRES OFICIS [7] NO S'ESPECIFICA L'OFICI
287
100,0
MITJANA D'EDAT mitj. d'edat casos
102 36 19 23 9 15
35,5 12,6 6,6 8,0 3,1 5,2 28,6 15,7 14,3

5,9
31,6 25,4 24,6 17,4 19,9 20,4 16,7 21,3 18,6
35 19 18 9 15 81 45 39 17
82 45 41 17
[1] Inclou 2 "contramaestres", 30 "contramaestres mecnicos", 1 "dibujante de fbrica", 1 "mayordomo" i 2 "paradores mecnicos". [2] Inclou, noms, "tejedores". [3] Inclou 1 galoner, 1 guarnicioner, l passamaner i 20 teixidors de vels. [4] Inclou 1 blanquejador, 1 cilindrador, 1 pe d'estampats i 6 tintorers. [5] Inclou 2 "aprendices industriales", 5 "dependientes de fbrica", 5 "jornaleros de fbrica", 2 "obreros industrales" i 1 "preparador de lana". [6] Inclou constructors de mquines i maquinistes (4), ebanistes (12), fogoners (1), fonedors (2), fusters (21), lampistes (2), serrallers (35) i torners (5). [7] Inclou, entre d'altres, "albailes" (2) , "comercio" (3), "dependientes" (9), "encuaderna-dores" (2), "fabricantes" (4), "pintores" (2), "silleros" (3), "tallistas" (2)... FONT: Elaboraci prpia a partir d'AETSEIB. Fons Escola Provincial d'Arts i Oficis de Barcelona: lligall "Matrcula y Actas de Exmenes 1874-1878".
formes d'autoritat fabril ms tradicionals, i ja el mar de 1869 havia escrit Vctor Balaguer a Madrid parlant-li del projecte de "fundar a la sombra de la Escuela de Ingenieros Industriales una verdadera escuela terica y prctica para operarios y contramaestres".2^ D'altra banda, i com era de preveure, l'Escola s'erig en una plataforma de socialitzaci i fins de representaci dels nous treballadors directius, i en conseqncia tend a identificar-se ms i ms amb una determinada organitzaci del treball fabril i a ser vista amb recel pels treballadors que se sabien amenaats per aquesta.235 Avanada la dcada dels 1880s, el Centre Industrial de Catalunya de Roca i Gales i companyia acoll en els seus locals una Asociacin Espaola de Jefes de Taller y Maquinistas, "iniciada por jvenes obreros que han hecho sus estudios en la Escuela de Artes y Oficios [...] [i que] tiene por objeto reunir no slo a los que posean el ttulo de Jefe de Taller en cualquier especialidad sino tambin a los Maquinistas navales y terrestres"?-^ De fet, l'entitat que agrupava la majoria de majordoms i contramestres catalans collaborava amb l'Escola d'Arts i Oficis des de la seva mateixa fundaci, publicitant-ne les bondats industrials i poltiques a travs de les seves tribunes de premsa i fins imitant-ne l'exemple, com feia amb els cursos que encarregava al conegut Ramon Batlle, un dia sobre "ensenyansa de la fabricaci de teixits ab telers mecnichs", l'altre sobre "montura, afinacin y clculo del telar mecnico".237 Just quan l'Escola d'Arts i Oficis es desplegava i el Centre Industrial obria les seves portes, el 1877, el sindicalisme dels teixidors de vels s'estimbava pel barranc social del resistencialisme i l'antipoliticisme. L'agost d'aquell any se celebr a Barcelona la primera sessi d'un congrs obrer que, en la clandestinitat ms o menys tolerada, organitz el Centre Federatiu de les Societats Obreres de la ciutat. El congrs, que compt amb l'activa participaci de
234
BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. 1869/599: carta de Ramon [de] Manjarrs i Bofarull a Vctor Balaguer (30-03-1869). Manjarrs acud ms d'una vegada a Balaguer, diputat a Madrid, en demanda de suport per a dos projectes personals que alhora ho eren d'una determinada fracci del progressisme catal post-1868: la consolidaci de l'Escola Provincial d'Enginyers Industrials i l'arrencada de la d'Arts i Oficis [sobre aix mateix: BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. 1869/948 i 1870/141: cartes de Ramon [de] Manjarrs i Bofarull a Vctor Balaguer (04-05-1869) i (30-01-1870)]. 235 Sobre l'hostilitat obrera contra els majordoms i encarregats txtils i contra les institucions que els representaven -el Centre Industrial de Catalunya sobretot- cal veure ngel DUARTE( 1989): pp. 9-13. 236 Citat a ngel DUARTE (1989): p. 14. 237 El Porvenir de la Indstria, en l'rbita del Centre Industrial de Catalunya, publicava abundant informaci sobre l'Escola; per exemple, "Parte Oficial. Escuela Provincial de Artes y Oficios", El Porvenir de la Indstria, nm. 129 (14-09-1877), pp. 589-590, en qu s'anunciava el programa acadmic del curs 1877-1878 i s'especificava la gratutat de matrcula per a "todos los obreros o hijos de obreros que adems de la aptitud necesaria presenten un certificado de buena conducta librado por la Asociacin de Socorro y Proteccin a la Clase Obrera y Jornalera o por entidad anloga. Sobre Ramon Batlle i els cursos de teixit mecnic organitzats pel Centre Industrial de Catalunya he consultat ngel DUARTE (1989): p. 16 (i nota 29).
prohoms del cooperativisme d'influncia republicana -gent com ara els germans Gusart o Antoni Pmies-, reprengu l'etern debat sobre estratgia sindical i aposta institucional.238 s a dir, es pregunt si "son necesarias o inevitables las huelgas parciales o de oficio, o no lo son", i si "pueden estar ntima y armnicamente enlazadas las sociedades de resistencia con los grupos o sociedades cooperativas", i com calia encaixar tot aix amb la defensa dels jurats mixtes. A propsit de la qesti de les vagues, o de la "resistncia", s'arrib a una mena de soluci de comproms entre els reformistes de tradici propoltica i cooperativista i els partidaris d'un sindicalisme obertament combatiu a peu de fbrica o taller. Un comproms que proclamava que "la cooperacin y la resistencia pueden y deben estar unidas", per que "la huelga no es ms que un medio utilizable, siendo la cooperacin un principio definitivo"', aix, i malgrat que "la resistencia es por sus efectos contraproducente para los mismos obreros", "la huelga se hace indispensable en determinados casos", el que justificava la creaci "de un cuerpo facultativo en el cual estn todos los oficios representados", encarregat d'evitar les vagues o de "dirigirlas con acierto", i de "gestionar ante los patronos los intereses del trabajo, cuando en calidad de jurado mixto, cuando en carcter puramente independiente"2^ Reveladorament, noms una veu s'aixec titllant d'ingnua i dilatant aquesta part del dictamen, i desqualific l'horitz dels jurats mixtes, una illusi -deia"cuya tendencia deber ser la de armonizar el capital y el trabajo, cosa completamente imposible". Era la veu del congressista Llorens, "delegado de los tejedores de ve/051".240
Durant el mes de juny d'aquell mateix 1877, el prestigis i ben treballat setmanari barcelon El Porvenir de la Indstria dedic una particular atenci al futur de "la indstria de tejidos de seda en Espaa" -que era tant com dir en Catalua?-^ El Porvenir de la Indstria era el nou projecte editorial d'un grup d'enginyers industrials que des de feia dues dcades guanyava posicions en la vida pblica i poltica catalana. L'encapalava Mag Liados i Rius, en l'rbita del progressisme local d'en els anys cinquanta, qui ja s'havia fet escoltar des Una introducci al congrs obrer barcelon dels anys 1877-78 es pot trobar a Miquel IZARD (1973): pp. 132-134; un seguiment ms detallat del Resumen de las Actas, a Josep TERMES (1972): pp. 258-262. 239 Citacions reprodudes a Miquel IZARD (1973): pp. 133-134 i Josep TERMES (1972): pp. 260-261. 240 Vegeu Josep TERMES (1972): pp. 260-261 (i nota 88). 241 Em refereixo a l'article "Condiciones sanitarias de los trabajadores de seda", El Porvenir de la Industria, nm. 114 (02-06-1877), p. 341, i, sobretot, a la doble entrega signada per Miguel ALEU: "La industria de tejidos de seda en Espaa. Reforma del mtodo de enseanza adoptado en las escuelas tericas de Lyon ", El Porvenir de la Industria, num. 114 (02-06-1877), pp. 338-340, i num. 115 (08-06-1877), pp. 359-60.
238
de les denses planes de les precedents Revista Industrial (1856) i La Indstria (1862). Gent com Ramon de Manjarrs, Dams Calvet, Francesc Xavier Lluch, Dions Roca o els germans Cornet i Mas li feien i li havien fet costat, per raons corporatives per tamb de ms abast. En aquest ltim sentit, cap d'ells ignorava que si els enginyers de formaci volien un lloc al sol en el paisatge industrial catal, aix, i l'impacte que pogus provocar, resultava indestriable d'una doble transformaci, i dels ritmes d'aquesta: la transformaci que permetia arraconar destreses del factor treball en benefici de complexitat tecnolgica, i la que, parallelament, convidava a redividir treball i autoritat a peu de fbrica i per tota l'empresa. Qui ms qui menys, tots havien escrit alguna cosa sobre aix, i ara El Porvenir de la Indstria hi tornava a propsit del ram dels teixits de seda.242 Un tal Miquel Aleu signava una primera entrega sobre els problemes de la sedera autctona -aranzels massa tous i escassesa de capitals, entre d'altres-, entrega en qu tamb s'admirava del salt tecnolgic que havia dut al tissatge seder mecanismes com ara el "regulador", "no hace mucho, poco conocido [y que] vemos hoy funcionar en todos los establecimientos de alguna importancia, y estamos ya convencidos de su influencia en la buena confeccin de los tejidos por la regularidad que imprime en la tirantez de los urdimbres". s a dir, mecanismes que estalviaven habilitats del treball teixidor. La relativa admiraci "tecnolgica" d'Aleu, l'any 1877, tenia molt a veure amb la seva biografia. Es deia "retirado hace veinte aos de la industria y de los negocios de sederas, y ocupado en el cultivo de mis tierras": "mi domicilio casi permanente es el campo" [de Tarragona], escrivia; "en veinte aos de retiro he perdido el fraseo industrial que me era familiar", reconeixia. Aleu havia conegut de primera m la seda local dels anys cinquanta, fins el punt d'arribar a redactar un manual "terico-prctico" de fabricaci de teixits que no trob editor. D'altra banda es tractava d'un home prxim a Liados i Rius, per currculum industrial i poltic i fins i tot "tarragon".243 Ara b. Ni el pas dels anys ni el viratge "agrari" havien erosionat significativament la saviesa industrial de Miquel Aleu, en part perqu aquesta s'havia forjat durant els anys quaranta i cinquanta, els decisius en l'orientaci de la seda catalana vuitcentista. Aleu ho demostr a bastament en les dues entregues que public en El Porvenir de la Indstria, que en aparena es limitaven a discutir "el mtodo de enseanza adoptado en las escuelas tericas de Lyon". En opini d'Aleu el mtode tradicional lions no es podia Liados i Rius era el promotor-director de El Porvenir de la Industria, fundada l'any 1875 [precisament, la collecci que es conserva a l'hemeroteca de l'AHCB porta el segell del Colegio del Arte Mayor de la Seda}. Liados havia estat diputat progressista a Corts (1857) i director de La Indstria (1862), i durant el Sexenni havia conservat un cert protagonisme en la poltica del progressisme barcelon, com prova la correspondncia que creu amb Vctor Balaguer [vegeu BMB. Correspondncia rebuda per Vctor Balaguer. 1869/2.549, 1869/2.846, 1869/2.862, 1870/341, 1870/355 i 1870/356: cartes de Mag Liados i Rius a Vctor Balaguer (25-09-1869), (18-10-1869), (19-10-1869), (04-04-1870), (08-04-1870) i (08-04-1870)]. 243 Totes les informacions i citacions literals les trec de Miguel ALEU: "La indstria de tejidos de seda en Espaa. Reforma del mtodo de enseanza adoptado en las escuelas tericas de Lyon", El Porvenir de la Industria, num. 114 (02-06-1877), pp. 338-340.
242
qualificar de teoria de teixits, ja que el que s'hi ensenyava era "la descomposicin de los tejidos para imitar las muestras", s a dir, "el anlisis indispensable para imitar todo tejido tanto liso como labrado". Una formaci ms que suficient per als teixidors lionesos, i ben adaptada a l'estructura i organitzaci d'aquella sedera, per absolutament inapropiada per a les capacitats i les perspectives dels teixits fins catalans: "Creis que la imitacin conviene a los intereses del fabricante [del pas] ? Os engais. Ella exige subordinar el montaje del telar a las exigencias de la muestra, siendo algo difcil dar con una muestra de novedad en los tejidos labrados que pueda utilizarse un telar montado, siendo los montajes de los telares costosos en material y mano de obra. Adems, entre nosotros es muy lento por la carencia de especialidades, como en Lyn, dnde este trabajo est confiado a mujeres, cuya nica ocupacin es montar telares, que con la simple lectura de una disposicin de montaje llena de combinaciones capaces de poner en un conflicto a un director entendido, quedan enteradas de todos sus pormenores, ejecutando con una exactitud y aplomo admirables. Tan slo dir que un trabajo que entre nosotros es de das, all es de horas. [...] ...estos son los resultados prcticos de la divisin del trabajo."^44 Aleu s'adreava retricament al seu hipottic Cndid -"Plcido" l'anomenava-, recomanant-li que no es deixs enlluernar pel fulgor de la sedera lionesa, perqu cap de les condicions que l'havien fet possible eren imaginables, aleshores, per al mn industrial catal: "...podria V. decir a sus socios que sin duda se gana ms con los gneros ricos de novedad ...cuando tienen su consumo asegurado; cuando puede presentarse una gran variedad; cuando se tienen a mano dibujantes de gusto y genio creador, y casas de comisin como las de Pars, que estn relacionadas con el mundo entero; cuando los telares son propiedad de los maestros y los gastos de montajes corren a cargo de ellos; cuando la divisin del trabajo ha llegado a la ltima perfeccin... " Vista la trajectria sectorial de les ltimes dcades, Aleu enterrava per sempre ms el somni de Pere Mrtir Albareda, i apostava sense embuts per una molt concreta especialitzaci productiva i per les opcions empresarials ms propenses a l'especulaci tecnolgica i fabril: oblidar-se dels teixits llavorats ms complexos o variats, i de les reformes dels telers Jacquard que feien al cas, i acontentar-se amb les sederies llises ms senzilles, amb els velluts i les felpes, amb reemplaar les importacions de llisos barats de Saxnia i de la Prussi renana...; i, en conseqncia, invertir en la formaci d'encarregats del tissatge amb capacitat per adaptar les mostres als telers disponibles, tcnics amb nocions de "clculo y gusto" que poguessin "reformarlas [les mostres] combinndolas". La convicci d'Aleu es prestava a ben pocs equvocs. Si els teixidors de vels que ell havia conegut i tractat s'estaven evaporant, laboralment i socialment parlant, aix es devia, abans que a la desprotecci 244 Miguel ALEU: "La industria de tejidos de seda en Espaa. Reforma del mtodo de enseanza adoptado en las escuelas tericas de Lyon", El Porvenir de la Industria, num. 114 (02-06-1877), pp. 339-340.
aranzelria que tan amonava Roca i Gales, a "que en esta poca de asociacin, las pequeas industrias no tienen porvenir, la centralizacin de la fuerza productiva tiene un poder inmenso, [y] todos sabemos que una gran masa de negocios lleva consigo una grande economa en la produccin".u$ Mentre Miquel Aleu posava el seu diagnstic negre sobre blanc, la simultnia desesperaci poltica dels velers supervivents no feia sin donar-li la ra. Ras i curt. Enfocar el problema de la cohesi social i la integraci poltica a la Catalunya industrial del 1884, i fer-ho des de l'enyorana i la sublimaci del treballador "artstic", era, o b una maniobra interessada, o b una fatal equivocaci. Ni l'antic teixidor de vels ni cap altra mena d'"artesano acomodado" es trobava en condicions d'arrossegar l'abundant treball fabril cap a les files culturals i poltiques de l'ordre industrial, per ms que s'hi entestessin tots els Roca del mn.24^ En el cas del sector seder perqu, com he explicat, l'aven fabril s'havia fundat, precisament, en l'eliminaci del treball teixidor ms autnom, qualificat i ben pagat. Que les sedes i les robes de novetat catalanes no tenien gaire ms futur que el de l'aposta per gneres concrets i barats, i el de l'aplicaci de les modernes economies d'escala, no era, d'altra banda, cap secret inescrutable. Un home tan perspica com Joan Man i Plaquer ja ho havia ents l'any 1856, quan havia escrit -alludint a la indstria cotonera- "que en un pas pobre como el nuestro, naturalmente se haba de desarrollar el ramo de industria que surte a las clases menos acomodadas"', alhora, l'altra cara de la moneda, els factors estructurals i socials que comprometien les expectatives d'alguns sectors menors, li havien fet dir "que el pueblo cataln [...] carece de la aptitud necesaria para las industrias de lujo y sus artes auxiliares"'.247 En aquella srie d'articles Man i Flaquer tamb havia fet esment d'altres circumstncies indissociables de la sort dels teixidors de vels catalans, com ara la pressi governativa contra el sindicalisme d'ofici, la seva recurrent criminalitzaci: "Por de pronto -\ es refereix a l'estiu del 1855- a las autoridades del Principado no se les ocurri otro medio para atajar el vuelo de la asociacin -fenmeno natural, inevitable a las nuevas condiciones de la industria- que perseguir a los directores y suprimir las sociedades. [...] Desde aquel momento ya no pudieron ser sus directores los jvenes de talento y buena f e Totes les citacions literals i arguments els trec de Miguel ALEU: "La indstria de tejidos de seda en Espaa. Reforma del mtodo de enseanza adoptado en las escuelas tericas de Lyon", El Porvenir de la Industria, num. 115 (08-06-1877), p. 360. Les crtiques d'Aleu al sistema "lions" d'ensenyament de teixits foren contestades per Francesc Xavier Lluch, qui, en molts sentits, es don per alludit: vegeu Francisco Javier LLUCH: "La industria de tejidos de seda en Espaa. Rectificacin", El Porvenir de la Industria, num. 117 (22-06-1877), pp. 389-391; tamb Francisco Javier LLUCH: "Artes Textiles. La preocupacin y la rutina", El Porvenir de la Industria, num. 106 (06-04-1877). 24f > Un altre exemple -dels molts que es poden trobar- d'idealitzaci poltica de 1"'artesano acomodado" des de les files del reformisme de tradici interclassista i republicana, a la conferncia que Josep Roca i Roca pronunci a l'Ateneu Barcelons el febrer de 1879: Jos ROCA y ROCA (1879): La familia obrera, pp. 11-13. 247 Juan MAN y FLAQUER (1856): "Catalua", pp. [171-172].
245
1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS..J108
que queran para las asociaciones una existencia legal, que prevean los peligros que haba en el camino tenebroso y tortuoso que se les haba obligado a tomar... [...] La direccin, pues, pas de hecho de manos de los que hablaban de deberes a la clase, a manos de los que slo le hablaban de derechos; la fuerza y la osada tomaron el puesto de la inteligencia y la prudencia." A banda que el lcid director del Diario de Barcelona omits, ben interessadament, el suport explcit d'una majoria del patriciat industrial local a aquesta mena de poltica, el cert s que la seva visi de la jugada completava el quadre de raons de la decadncia velera.248 El replegament poltic de la dcada dels seixanta havia donat ales a una gens contemporitzadora gesti patronal i laboral del viratge empresarial i tecnolgic que refeia el sector, i probablement al viratge mateix. L'escletxa dels anys 1868-1873 noms serv per demostrar que les bases laborals i societries a partir de les quals homes com ngel Jofresa i Joaquim Molar havien bastit un fuga prestigi poltic, tenien, passada una dcada llarga, l'aire d'un anacronisme, ms que no pas el d'un referent. Un anacronisme perqu l'ofici mateix del teixidor de vels havia estat escombrat del txtil catal, assetjat per tots els flancs; el flanc de l'adaptaci comercial del sector i el de la reordenaci empresarial, el de la centralitzaci productiva i el de la mecanitzaci del tissatge, el de la degradaci i feminitzaci de les feines teixidores i el de les restriccions sindicals i la desentesa patronal de la negociaci collectiva. A ms, cap de les tipologies de subjecte fabril que par aquest procs es perfilava una adequada rplica de l'obrer perdut que ploraria Roca i Gales. Els encarregats de teixits mecnics, perqu la seva autoritat fabril delatava, prcticament i simblicament, la del fabricant. Els reciclats i novells teixidors masculins -a m i mecnics-, perqu llur ascendent respecte d'altres treballadors i treballadores de la fbrica, i de retruc del conjunt d'indstries txtils, s'havia encongit en la mateixa proporci que ho havien fet les seves atribucions a peu de teler. La mesura ms indisputable de la qualitat de miratge de la poltica d'intermediaci social que havien encarnat els teixidors de vels de mitjan segle era, precisament, que la renovada dimensi fabril del sector havia contribut a afeblir-la ms i ms, i a liquidar-la. En conseqncia, l'interrogant que Roca i Gales passaria per alt, o procuraria d'evitar, s, justament, aquell que cal plantejar. Si es volia un "obrero [que fos] un poderoso elemento de amor a las libertades democrticas y al orden social, moral y material", alg capa de neutralitzar a primera lnia les sacsejades de la nova proletaritzaci, no tenia ms sentit cercar-lo en els rengles de l'emergent treball fabril abans que entre tallers i telers progressivament confinats en els marges de l'ordre industrial catal?
248 La citacio literalTTromissi de la connivencia patronal amb aquesta mena de poltica d'"ordre pblic", a Juan MAN y PLAQUER (1856): "Catalua , pp. [172-175].

Fabricacio Fabrica Garciabalana 1de7 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fabricacio Fabrica Garciabalana 1de7 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA FABRICACI DE LA FBRICA

Tesi Doctoral Albert Garcia Balan Setembre 2001

LA FABRICACI DE LA FABRICA: TREBALL I POLTICA A LA CATALUNYA COTONERA (1784-1884)

La fabricaci de la fbrica: treball i poltica a la Catalunya cotonera (1784-1884)

Acrnims d'Arxius i Biblioteques citades

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 11

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 12

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 13

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 14

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 15

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 1 6

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 1 7

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 18

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 1 9

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 20

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 21

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 22

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 2 3

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 24

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 2 5

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 26

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 2 7

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 28

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 29

altres p. judicials i municipis TOTALS 113.943

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 30

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 1

2.417 1.464 333 620

1.574 732 222 620

2.400 500 1.900

2.400 500 1.900

2.200 400 10,0-12,0 1.800 11,5-13,0 9,0-10,0 7,0-8,0

[445] [85] [360]

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 2

l. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 3

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 4

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 5

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 36

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 7

t. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 8

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 3 9

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 O

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 1

1853 "Velers" A B 100,0 40,4 60,6 75,9

1862** Fabric, teixits seda Fabric, teixits mescla A B A B

19/59 100,0/100,0 73/118

7 ...que t ms telers 35 ,6/46,8 14 ...que t ms telers 55 ,4/62,2 24 ...que t ms telers 64 ,8/72,3

66% que p. menys

49 ...que t menys tel. 35,2/27,7

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 2

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 3

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 4

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 5

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 6

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 7

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 8

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 4 9

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 5 O

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 5 1

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 5 2

1. L'OBRER PERDUT: EL MIRATGE DELS TEIXIDORS DE VELS... / 5 3

NUVIS QUE ES DECLARAREN... teixidors de vels teixidors* jornalers*

2,0 12 4,6 11 [44] 15,7 124 [496]