Professional Documents
Culture Documents
La Poblaci
Punt 1, Pg. 57
2. Quina relaci tenen els avenos sanitaris (vacunes, medicines) amb laugment
de la poblaci?
Redueixen la mortalitat, i aix causa un augment de la poblaci.
3. La poblaci mundial creix o disminueix? Calcula la diferncia entre el nombre
actual dhabitants de la Terra i el que es preveu que hi haur a les acaballes del
segle XXI.
Creix. Haur augmentat en 6.000 milions dhabitants.
Punt 2, Pg. 59
4. Amb les dades de la graella, calcula la densitat de poblaci que t cada pas.
Pas
Extensi
Poblaci
Xina
9.596.961
1.338.612.968
Lbia
1.759.540
6.310.434
Pasos Baixos
41.543
16.715.999
Austrlia
7.741.220
21.262.641
402,38 hab/km2
Xina
139,48 hab/km2
Lbia
3,59 hab/km2
Austrlia
2,75 hab/km2
Punt 3, Pg. 61
7. En quins continents estan situats els pasos amb una taxa de mortalitat inferior a
9 per mil? I els pasos amb una mortalitat superior a 12 per mil?
Els pasos amb una taxa de mortalitat inferior al 9 per mil, es troben a Amrica,
Europa central, gran part dsia i Oceania. Els pasos amb una taxa de mortalitat
superior a 12 per mil, es troben a Rssia, el centre dfrica i pasos en conflictes.
Punt 6, Pg. 67
24. Observa el mapa i respon a les qestions segents:
a) Quines sn les provncies dEspanya que presenten una densitat de poblaci ms
elevada?
Sn: Alacant, Madrid, Barcelona, Biscaia i Guipscoa.
b) On es localitzen les provncies amb una densitat de poblaci per davall de 85
hab/km2? En quines rees geogrfiques la densitat de poblaci s ms baixa de 25
hab/km2?
Es localitzen a linterior i part de la costa dAndalusia.
Es localitzen en la submeseta nord i en Arag.
Punt 6, Pg. 68
25. Quines van ser les causes del descens de la natalitat a Espanya a partir de
1980?
Ho van ser: laugment de ledat en qu es contrau matrimoni, la incorporaci de la
dona al mn laboral i lincrement del nombre de lars unipersonals i famlies
monoparentals.
Punt 6, Pg. 70
29. Esbrina si entre la teua famlia o coneguts hi ha cap persona que haja viscut en
un altre pas o ciutat durant un perode de temps prolongat. Informa-ten i
resumeix en el teu quadern els apartats segents:
a) Motius per quals va haver demigrar. Per buscar treball.
b) On va residir. A Eivissa.
c) Quins problemes va trobar al lloc on es va traslladar. Ningun.
Punt 7, Pg. 72
32. Amb les dades de la taula, calcula en el teu quadern la densitat de poblaci de
cada provncia.
Provncia
Habitants
Extensi (Km2)
Densitat de poblaci
Alacant
1.891.477
5.817
325,16 hab/km2
Castell
594.915
6.632
89,70 hab/km2
Valncia
2.543.209
10.806
235,35 hab/km2
Sud-est asitic
Zones polars
Europa central
TMi
TFG
1.246.700
12.799.293
10,27 hab,km2
R. del Congo
342.000
4.012.809
11,73 hab/km2
Luxemburg
2.586
491.775
190,17 hab/km2
Mxic
1.964.375
111.211.789
56,61 hab/km2
Nepal
147.181
28.563.377
194,07 hab/km2
Nova Zelanda
267.710
4.213.418
15,74 hab/km2
Tailndia
513.120
65.905.410
1.070,59 hab/km2
1,38
4,5
Burkina Faso
6,34
86,0
Canad
1,57
5,1
Dinamarca
1,74
4,4
Djibouti
3,05
60,1
Luxemburg
1,78
4,6
Mali
6,70
118,1
Somlia
6,60
111,0
Sucia
1,67
2,8
Tanznia
4,62
70,5
a) Quins pasos tenen el nombre ms elevat de fills per dona? Quins tenen el
nombre ms baix?
El pasos subdesarrollats. Els pasos desarrollats.
b) En quins pasos s ms elevada la taxa de mortalitat infantil? Quins pasos
presenten una taxa ms baixa?
En els pasos subdesarrollats. Els pasos desarrollats.
8. En un poble dEspanya viu una famlia els membres de la qual fan aquests
moviments espacials:
a) El pare sha traslladat a Frana per treballar en la verema.
Moviment migratori.
b) El fill ha estat contractat com a cambrer en un establiment de la Costa del Sol.
Moviment migratori.
c) La mare treballar tots els dies al poble ve.
Pendular.
-Quin tipus de moviment espacial ha fet cada un del membres daquesta famlia?
10. Observa el mapa que representa lestructura de la poblaci per edat en els
distints continents i respon a les preguntes:
a) Quin continent t el percentatge ms elevat de poblaci de gent gran?
Europa.
-9,1
8,8
-8,1
7,8
1014
-6,7
6,6
1519
-5,2
5,5
2024
-4,2
4,9
2529
-3,1
3,8
3034
-2,3
3539
-1,9
2,5
4044
-1,8
2,1
4549
-1,5
1,7
5054
-1,2
1,5
5559
-0,9
1,2
6064
-0,7
0,9
6569
-0,6
0,7
5-9
Pirmide de poblaci
Txad
Columna B
Columna C
-10
-8
-6
-4
-2
10
% Homes
% Dones
7074
-0,4
0,5
7579
-0,2
0,3
(+80)
-0,1
0,2
s una pirmide de tipus pagoda. Aix ens indica que t una natalitat i una
mortalitat elevades. La poblaci s molt jove i lesperana de vida s baixa.
La cspide de la pirmide s estreta i la base s molt ampla, el que indica que s
una poblaci enjovenida.
0. Fes una fulla de totes les definicions que trobes en el tema 3.
- Demografia: s lestudi estadstic de la poblaci humana, segons la seua
composici, lestat i la distribuci en un moment determinat o al llarg del temps.
- Explosi demogrfica: s el creixement espectacular de la poblaci causat per un
nombre elevat de naixements i un descens brusc de les defuncions.
- Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i lespai
que ocupa.
- Natalitat: s el nombre de naixements que es produeixen en una poblaci al llarg
dun any.
- Fecunditat: s el nombre de fills, de mitja, per dona en edat frtil (15 a 49 anys).
- Mortalitat: s el nombre de defuncions registrades en una poblaci al llarg dun
any.
- Esperana de vida: s el nombre mitja que sespera que visca una persona que
acaba de nixer.
- Creixement natural: s la diferncia que hi ha entre el nombre de naixements i el
de defuncions duna poblaci en un moment donat.
- Moviments habituals: sn desplaaments de poblaci que es repeteixen
peridicament i que no impliquen un canvi de faena ni de residncia.
- Moviments migratoris: sn desplaaments que fan les persones i que impliquen
un canvi de faena i de residncia.
- Poblaci activa: conjunt de persones que estan en edat de treballar.
- Poblaci inactiva: conjunt de persones que no poden treballar.
- Activitat remunerada: activitat per la qual es rep una quantitat de diner o de
bns.
- Producte interior brut (PIB): conjunt de bns i serveis produts en un pas durant
un any.
- Taxa dactivitat: s la relaci entre la poblaci activa i la poblaci total dun lloc.
- Taxa de desocupaci: s la relaci entre la poblaci aturada i la poblaci activa.