EL VIATGE DULISSES - LODISSEA

(poema pic en 24 cants atribut a laede grec HOMER segles VIII-VII aC-)
1. ENLLAOS DINTERS http://www.shmoop.com/la-odisea/resumen.html http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/odissea.html http://www.slideshare.net/semgrec/odisseu-i-lodissea http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/2013/04/16/lodissea-dhomer/ http://amarti35.wordpress.com/2010/02/26/lodissea-dhomer/ http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2013/09/the-odyssey-on-map-tales.html http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2013/03/la-falla-de-troia-un-recorregut-per.html http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2014/01/una-odisea-singular.html http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2012/12/els-lotofags-menjadors-de-lotus.html http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2013/06/tres-referencies-circe-literatura.html http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2009/11/proposit-dodisseu.html 2. PRESENTACI EN PREZZI http://prezi.com/r0tjwgcr4csi/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantssim err, desprs que de Troia el sagrat alcsser va prendre; de molts pobles vei les ciutats, l'esperit va conixer; molts de dolors, el que s ell, pel gran mar pat en el seu nim, fent per guanya el seu al i el retorn de la colla que duia; ms ni aix els companys no salv, tan mateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de lAltura, van menjar-se; i el du va llevar-los el dia en qu es torna. Parlansen, filla de Zeus, des d'on vulguis, tamb a nosaltres. Homer, Odissea, I, 1-8 (traducci de Carles Riba)

3. RESUM
LOdissea comena tan bon punt finalitza la guerra de Troia. Ulisses (o Odisseu en grec, jugarem amb els dos noms), que grcies al seu enginy aconsegueix tot all que no sha pogut aconseguir a travs de la fora i, daquesta manera, posar punt i final a la guerra inspirant als

grecs la construccin del fams cavall de fusta, decideix tornar a lilla dtaca, de la qual ns el rei. El viatge, per, acaba sent ms llarg del que Odisseu i la seva tripulaci shaguessin pensat mai. Deu anys! Desprs denemistar-se amb el du dels mars Posid i patir les primeres dificultats (ccons i lotfags), els vents desvien la seva embarcaci fins al pas dels Ciclops, indret habitat per gegants dun sol ull. All coneixen el ciclop Polifem, fill de Posid, que decideix tancar-los a la seva cova i devorar-los. Tanmateix, grcies a lastcia dUlisses aconsegueixen escapar-ne sans i estalvis. Al cap duns dies, Odisseu i els seus homes arriben a lilla dol, du dels vents, que els ajuda a tornar a casa. Ms endavant, arribant ja a taca, els companys dUlisses obren imprudentment els sacs de vent que els havien de conduir casa pensant-se que amagaven un tresor (ai, lavarcia!) i s aix com sallunyen de nou de la seva ptria. Desprs dun temps a la deriva, arriben a una altra illa, lilla dEea, on coneixen la maga Circe i on sn vctimes dels seus encanteris i transformats en porcs. Tots tret dUlisses, que, grcies a lajut dHermes i a un antdot lliurat per aquest, aconsegueix que la maga retorni als seus homes laspecte hum. Passen all un any. Al cap dunes jornades de navegaci, i seguint les indicacions de Circe, Odisseu i els seus companys que han sobreviscut a tantes penalitats arriben a lHades, el mn dels morts, on parla amb lendev Tirsies, que li mostra el cam de tornada a casa i ladverteix dels perills que encara haur de sofrir abans darribar a la seva estiada taca com, per exemple, el pas de les sirenes que amb el seu cant embogeixen de desig qualsevol home o dos monstres marins, Escilla i Caribdis, que intentaran devorar-los de totes totes. Passades aquestes proves amb xit, una tempesta empeny la nau cap a lilla dOggia on viu Calipso, la nimfa del mar, que senamorar perdudament dOdisseu i li oferir la immortalitat. Passats set intensos anys amb Calipso, Ulisses, que no oblida mai ni el lloc que li pertoca, taca, ni aquells que lesperen, es reembarca, tot i que una tempesta el duu a lilla dels feacis. All, Nausicaa i els seus pares, els reis Alcnous i Aret, li ofereixen la seva hospitalitat i lajuden a tornar a taca, on lesperen la seva estimada esposa Penlope i el seu fill Talmac, cansats dhaver de suportar la presncia de cent pretendents al palau dUlisses que desitgen casar-se amb la reina vdua (o aix es pensen). Finalment, Odisseu aconsegueix arribar tot sol a taca (doncs tots els altres companys de tripulaci han mort) sota laparena dun captaire i protegit per la deessa Atena. Un cop a lilla, Ulisses aconsegueix recuperar el control de palau i, amb lajuda del seu fill Talmac, matar tots

els pretendents. Daquesta manera, lheroi va poder restar a lilla amb tots els qui lhavien esperat durant aquells inacabables vint anys.

4. EL MITE EN EPISODIS
1. Troa: acaba la guerra de Troia. Els guerrers i els reis emprenen el cam cap a casa plens de riqueses i plens dhonor. Ulisses empren el seu viatge cap a taca amb els seus homes i els seus vaixells. Per el viatge no ser fcil ...

2. Els ccons: el vent desvia lestol dUlisses fins al pas dels ccons (gegants). Els aqueus conquereixen la ciutat dsmar. De seguida els ccons avisen els seus aliats i Ulisses es veu obligat a fugir.

3. Els lotfags: de nou una tempesta els arrossega mar endins durant uns quants dies. Tornada la calma, arriben al pas dels lotfags. Aquests remots ssers mengen flors de lotus. Aquesta flor opicia els fa oblidar el viatge, per Ulisses recorda als seus companys que han de reprendre el viatge. Alguns, per, es neguen a tornar i shi queden.

4. Polifem: Ulisses arriba a lilla dels ciclops (gegants dun sol ull). Els grecs entren en una cova, dins la qual hi ha anyells i formatges. Per apareix Polfem, el ciclop, fill de Posid. Aquest els tanca dins el tancat, junt amb els anyells, i segella lentrada amb una gran roca. Polfem sadona dels intrusos i es menja vuit dels dotze companys dOdisseu. Preguntat pel seu nom, Ulisses es presenta al ciclop com a Ning. Aquest li ofereix vi, i el ciclop queda completament adormit i borratxo. Ulisses i els seus companys li claven una estaca roent a lull, deixant-lo cec. Els crits de Polfem atrauen els altres ciclops, que li pregunten qui lha deixat cec. Ell respon que Ning ho ha fet. Els ciclops, en escoltar la resposta, el prenen per boig i marxen. Ulisses i els seus homes no shan pogut escapar. Per el ciclop, al despuntar el dia, fa sortir les seves ovelles llanudes. Ulisses i els seus samaguen sota el ventre del bestiar. Al pujar a les naus, Odisseu li crida el seu veritable nom a Polfem, que clama venjana al seu pare Posid. Aquest li promet acabar amb Ulisses per tot el mal que li ha ocasionat.

5. ol: Ullisses i els seus arriben a lilla dol, el du dels vents. Aquest acull els grecs hospitalriament. Un mes desprs, marxen; ol els indica el cam per tornar a casa, i tamb els regala un sac ple de vents per si els necessiten durant la travessia. Per quan ja tenen taca entre cella i cella, els companys dUlisses aprofiten que aquest est adormit per obrir el sac. Aix provoca un autentica catstrofe que els envia de nou a ol. Aquest els fa fora en pensar que estan malets pels dus.

6. Els lestrgons: desprs del greu incident amb ol, es desvien. Involuntriament, arriben a l illa dels gegantins i antropfags lestrgons. Aquests es mengen un dels aqueus. Ulisses i els seus intenten fugir, per el lestrgons els llancen pedres des dun penya-segat i enfonsen totes les naus dels aqueus excepte la dUlisses.

7. Circe: Els aqueus, encara dolguts per la prdua dels seus companys, arriben a lilla dEea. Ulisses envia a explorar algun dels seus homes. Aquests arriben al palau de la maga Circe. Aquesta els convida a beure i els converteix en porcs. Un explorador que sha salvat (Eurloc) avisa Ulisses i aquest els va a salvar amb un antdot que li ha regalat el du Hermes. Desprs dhaver salvat els seus companys, amenaa a Circe amb lespasa perqu desfaci lencanteri i, un cop desfet, la maga decideix acollir els grecs durant un any.

8. LHades: quan Ulisses es decideix a reempendre el viatge, Circe li diu que ha de passar per lHades, el reialme dels morts, i consultar a Tirsias com tornar a casa. Els aqueus acompanyats per la maga arriben a linframn. All Ulisses ha de fer un ritual (sacrificis als dus, amb animals). Desprs del ritual, sapareix lombra de Tirsias per indicar a Ulisses el retorn a taca. Ladverteix dels perills que es pot trobar i que si no va amb compte arribar sol a lilla. Odisseu tamb es retroba amb les ombres de la seva mare, Aquilles i Agammnon, entre molts altres herois.

9. Les sirenes: desprs de tornar a passar per Eea, on Circe li fa ms recomanacions, reempren el trajecte cap a taca. La primera prova que es troba s el pas de les sirenes. Els seus meravellosos cants atrauen els navegants, a la seva illa i els fan naufragar. Ulisses fa

tapar les orelles dels seus homes amb cera per ell decideix fer-se lligar al mstil de la nau per escoltar el seu cant. Aix, per molt que cridi els seus homes no el deslligaran. Ho aconsegueix.

10. Esclla i Carbds: Ms gran era el perill dEsclla i Carbdis. En un cant de lestret de mar hi havia Esclla, un terrible monstre de sis caps de gos que devorava els mariners que passaven per aquell indret. I a laltra banda de lestret es trobava Carbdis, un remol que xuclava tot el que surava pels seus voltants. Amb la por de ser empassat per Carbdis, Ulisses passa pel costat dEsclla que devora sis aqueus; la resta segueixen el seu llarg cam per tornar a casa.

11. Les vaques del Sol: lexpedici grega arriba a lilla de Trincria (actual Siclia): lilla de les vaques del Sol. Ulisses els diu als seus homes que no poden tocar-les. Resten un mes a lilla tot esperant vents favorables. Per quan sels acaba el menjar, els companys dUlisses decideixen sacrificar unes quantes vaques. Hlios, el Sol, li demana a Zeus un cstig exemplar per als impurs que han gosat cometre un crim aix. Quan els aqueus salpen ja finalment amb els vents favorables, Zeus els llena tal tempesta damunt la nau que la fa naufragar i noms sobreviu Ulisses. Aquest saferra a unes restes de la nau, arribant de nou a Esclla i Carbdis a causa dels vents descontrolats.

12. Calipso: desprs destar nou dies a la deriva, lheroi Ulisses arriba a lilla dOggia, on regna la nimfa del mar Calpso. Aquesta ret Ulisses set anys per amor, un amor apassionat que fa que Calipso li ofereixi la immoralitat; per Ulisses no accepta i Hermes li permet llenar-se de nou a la mar amb un rai construt per ell mateix amb lajuda de la dea.

13. Lilla dels feacs: els dus, que ja han acordat que Ulisses ha de tornar a casa, no poden evitar que encara pateixi un ltim atac de Posid, que encara cerca venjana per la ceguesa del seu fill Polifem i el fa naufragar. Ulisses, que neda tres dies, arriba a lilla dels feacis on la filla de Alcnous, Nausica, li ofereix hospitalitat al palau del seu pare.

14. El palau dAlcnous: Ulisses s rebut a palau amb un banquet abundant. El cantor de palau Demdoc canta la guerra de Troia, i Ulisses no pot contenir les llgrimes. Aquest acaba

confessant qui s ell i explica tota la seva odisea (mai millor dit!). Lendem, Ulisses s portat a taca a bord duna nau dels feacis.

15. taca: en despertar, a Ulisses se li apareix Atena, per la qual cosa ja sap que es troba a taca. Aquesta el transforma en un vell captaire, per no ser reconegut per ning.

16. Telmac: Ulisses va a veure el seu porquerol, Eumeu. All es retroba amb el seu fill Telmac. Ulisses i el seu fill tornen a palau per separat, Ulisses encara sota la falsa aparincia. Quan arriba comena a demanar caritat, i tots els pretendents de Penlope linsulten, noms el reconeixen el seu gos Argos, que en veurel mor a causa de ledat, i la seva dida Euriclea.

17. Amor i mort: Penlope, desesperada pel retorn del seu marit, proposa als pretendents realitzar una prova: tensar larc dUlisses i disparar una fletxa que travessi dotze anelles de destral collocades en filera. Qui la guanyi es casar amb Penlope. Cap dells ho aconsegueix. Ulisses, per, que demana participar amb el seu aspecte brut i pudent completa la prova sense cap esfor davant la incredulitat dels pretendents. Per Penlope no es creu que aquell vell captaire sigui el seu marit. Aquest, amb lajuda del seu fill Telmac, revela la seva identitat i mata tots els pretendents i servents infidels. Penlope es creu que s Ulisses quan aquest li descriu el seu llit conjugal, on acaba aquest llarg viatge desprs de vint anys de separaci.

5. PERSONATGES PRINCIPALS (DRAMATIS PERSONAE)

MORTALS Ulisses s el protagonista del mite. Era un heroi, rei d'taca, conegut pel seu enginy i astcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penlope i era el pare de Telmac. Penlope s la dona d'Ulisses i la mare de Telmac. El seu matrimoni fou interromput per la guerra de Troia, que dur deu anys, i a la qual Ulisses va anar a lluitar. Ella va esperar durant vint anys el retorn del seu marit i s fams el seu engany per no haver de triar un nou rei entre els 100 pretendents que la desitgen: de dia broda el vel de nvia amb qu es casar en segones npcies i de nit desfila la feina dirna.

Per aquesta ra se la considera un smbol i un exemple de fidelitat conjugal fins a dia d'avui. Telmac fill dUlisses i Penlope. Telmac era un nad quan el seu pare va marxar a la guerra de Troia. Vint anys desprs, s'esfora per plantar cara als pretendents que assetgen la seva mare i surt a buscar el pare, a qui tothom dna per mort. Argos s el gos dUlisses i el primer que el reconeix havent arribat a taca al cap de vint anys. s ja molt vell quan Ulisses, disfressat de captaire sota la proteccin de la deessa Atena perqu no volia ser reconegut per ning, aconsegueix arribar a palau sense ser advertit. Desprs de veurel, Argos mor. s tamb un smbol de la fidelitat atribuda, en aquest cas, a un animal. Eumeu el porquerol dUlisses i el seu home de ms confiana a lilla durant la seva absncia tot i ser desttus social molt humil. No fallar a Ulisses quan aquest torni a taca i tindr un paper important per vencer els pretendents. Un nou exemple de fidelitat. Alcnous, Aret i Nausicaa reis i filla respectivament de lilla dels feacis que donen acollida a Ulisses en la recta final del seu viatge. Grcies a aix, lheroi recordar finalment qui s i quin s el seu desig: tornar a taca per reunir-se amb els seus.

IMMORTALS I CRIATURES FANTSTIQUES Posid du del mar, dels llacs i dels terratrmols, protector dels navegants per alhora causant de tempestes i naufragis. s representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps (tritons) i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins. Atena s la deessa de la intelligncia, de la guerra, la saviesa i l'artesania, patrona de la ciutat dAtenes. s tamb anomenada Pallas. Filla de Metis i Zeus, va nixer del cap del seu pare (intelligncia divinal) ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llana. Altres atributs seus sn l'gida (escut mgic), l'olivera, l'liba i la serp. Ciclop Polifem un ciclop s un gegant d'un sol ull al mig del front, la majoria fills de

Gea (la Terra) i Ur (el Cel). El ms conegut s Polifem, un ciclop pastor fill de Posid i que protagonitza un dels episodis ms famosos de lOdissea. Hermes el missatger dels dus, guia de les nimes dels morts fins als inferns i du dels viatgers, del comer, de leloqncia o art de parlar i dels lladres. Es representa Hermes com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat (pats), calat amb sandlies tamb alades i duent el caduceu (vareta mgica dor) a la m. Calipso nimfa del mar que senamora dUlisses, el ret durant set anys a la seva illa, Oggia, complimentant-lo amb menges, beguda i el seu propi llit. Es diu que va tenir dos fills amb ell: Nausitoos i Nausinoos. Calipso va intentar que Ulisses oblids la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Per l'heroi es va cansar de les seves moixaines perqu, malgrat tot, no va oblidar mai la seva dona Penlope. Veient aquesta situaci, Atena va intervenir i va demanar a Zeus que ordens a Calipso que deixs marxar Ulisses. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes i Calipso, veient que no tenia ms opci que obeir, li va donar material i vitualles perqu es construs un rai i continus el seu viatge. Ulisses es va acomiadar d'ella, no sense cert recel per si es tracts d'una trampa, i va salpar. Algunes llegendes expliquen que Calipso va acabar morint de pena. Circe deessa i maga que vivia a l'illa dEea. Transformava en animals els seus enemics o visitants mitjanant l's de pocions mgiques, i era famosa pels seus coneixements de bruixeria, herborstica i medicina. En l'Odissea, la casa de Circe s descrita com una mansi de pedra que s'alava enmig d'un clar enmig dun dens bosc. Al voltant de la casa rondaven lleons i llops , que en realitat no eren ms que les vctimes de la seva mgia: no eren perillosos i allotjaven a tots els estranys. Circe dedicava el seu temps a treballar en un gran teler (com Penlope). Quan va arribar a l'illa dEea, Odisseu va manar desembarcar a la meitat de la tripulaci i ell es va quedar a les naus amb la resta. Circe va convidar els marins a un banquet,

embruixar el menjar amb una de les seves pocions i desprs, quan es van haver afartat, va emprar una vara per transformar-los en porcs. Noms va aconseguir escapar Eurloc, que des del principi sospitava una traci. Ulisses va partir al rescat dels seus homes, per en el cam va ser interceptat per Hermes , que li va mostrar la planta que serviria per protegir-se de lencanteri. Com que Circe no va poder convertir-lo en animal, Odisseu la va obligar a tornar als seus homes la forma humana . Circe acabaria enamorant-se d'Odisseu , i l'ajudaria en el seu viatge de tornada a casa desprs que ell i la seva tripulaci passessin un any a la seva illa. Sirenes: ssers mitolgics que tenen tors de dona i cos docell. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Se les situava en les roques abruptes i costelludes dels estrets martims perillosos per a la navegaci. Ulisses aconsegueix escoltar els seus bells cants que parlen de la fama de lheroi sense conduir la nau al desastre de les roques perqu el seu enginy fa que ordeni als seus homes que el lliguin al mstil del vaixell.

6. EXPRESSIONS COLLOQUIALS DE LA LLENGUA

Estar entre Escilla i Caribdis: Estar entre lespasa i la paret, estar molt apurat, al lmit en una situacin compromesa. El vel de Penlope el vel de Penlope pot arribar a significar moltes coses. Significa la pacincia que t Penlope durant els anys que espera al seu marit. Pot significar tamb no perdre el fil en el sentit de no oblidar qui ets i qui esperes. Finalment tamb es pot referir a una feina, tasca o situaci sense fi, que mai sacaba. Escoltar un cant de sirenes deixar-se seduir per quelcom que agrada molt, que atrau, que atrapa i sedueix per que, tanmateix, amaga un perill cert. El viatge a taca aquesta expressi significa, dins de molts contextos, comenar una odissea, una aventura, un trajecte, un procs durant un llarg temps que comportar, sens dubte, superar molts obstacles. s tamb un sinnim del viatge que tots fem: la vida. La seva referncia, a banda de lOdissea homrica, s el poema de Kavafis (1863-1933) taca.

Ser un cavall de Troia un engany amagat sota un regal. La imatge del cavall de fusta farcit de soldats camuflats al seu interior que els grecs regalen als troians ens ajuda a recordar que sovint les aparences enganyen. Passar una odissea expresssi que significa fer un viatge o passar per unes circumstncies determinades amb tot un seguit dobstacles i dificultats.

7. PUBLICITAT I MN CLSSIC
Circe Vi

Calipso Rellotge

Herms bolsos i complements de viatge.

Telemaco empresa denginyeria

8. PREGUNTES TRIVIAL (a tall dexemple)

1. Quants anys va durar el viatge dUlisses? a) 10 anys b) 20 anys c) 7 anys 2. Quan va comenar el viatge? a) En comenar la guerra de Troia b) En acabar la guerra de Troia c) Desprs de 10 anys de comenada la guerra 3. Com es deia el fill dUlisses? a) Hermes b) Telmac c) Argos 4. Quants anys ret Calipso, la de belles trenes, a Ulisses? a) 1 any 5. b) 7 anys c) 10 anys

Com es diu lilla en la qual Ulisses est retingut per Calipso? a) Oggia b) taca c) Eea

6.

Com es diu el cclop amb qu es topa Ulisses i els seus homes? a) Polifem b) Polifer c) Ning

7.

Com es diu lesposa dUlisses? a) Dafne b) Circe c) Penlope

8.

Quina divinitat protegeix Odisseu durant el seu viatge? a) Zeus b) Atena c) Afrodita

9.

Quants cants conformen el poema pic de lOdissea? a) 20 b) 24 c) 22

10.

Quina fou la relaci entre la bella Calipso i Ulisses? a) Calipso va tractar de seduir-lo sense xit b) conviure 7 anys c) Ulisses la va rebutjar dsprs de conixer Penlope

11.

Com li diu que es diu Ulisses a Polifem? a) Odizeus b) Zeus c) Ning

12.

Qu fan Ulisses i els seus homes amb les vaques del Sol? a) un gran banquet b) jugar a cartes c) cuidar-les i alimentar-les

13.

Qu significa lexpressi estar entre Escilla i Caribdis? a) navegar per alta mar b) estar enmig duna situaci molt compromesa

c) estar envoltat de plaers i luxe.

14.

Qui s el mxim enemic dUlisses? a) Zeus b) Medusa c) Posid

15.

Qu passa amb el gos Argos quan Ulisses arriba a taca? a) mor b) ja est mort c) salta dalegria i avisa la gent del seu retorn

9. ACTIVITAT LDICO-DIDCTICA
Lactivitat que tenim pensada est basada en el joc de taula conegut com loca. Amb lajuda dun programa dordinador farem el taulell que estar dissenyat per nosaltres. Amb aquest joc volem explicar, amb lajuda dimatges, el viatge dUlisses que comenar quan finalitza la guerra de Troia i acabar arribant a taca tot passant per proves i paranys (vid. PREZI)

10. IMATGES

Les sirenes

Ms sirenes

Polifem s encegat

Escilla i Caribdis

El palau de Circe

Calipso i Ulisses

LHades tenebrs

Penlope filant I esperant

Ulisses / Odisseu

Argos reconeix Ulisses I mor

La flor de lotus, de loblit

Grup 2 BRUNA BASS, PAU MAGRINY, RAMON VENDRELL i CESC

ANGUELA

Activitat de Treball Cooperatiu

MEXPLIQUES UN MITE?

EL VAIXELL DODISSEU - LLAT 4t - ESCOLA VEDRUNA GRCIA