ara DIUMENGE, 12 DE GENER DEL 2014

Opini
Tribuna

e 03

Oriol Amat i Salas

La necessitat de reinventar-se
Les empreses poden recrrer a diverses vies per innovar: imitar, descartar i fer actes de fe. Copiar s una via ms fcil, entenent que no es vulnera la legislaci vigent
i ha moments en qu determinades organitzacions ho tenen molt ms fcil que daltres. Per exemple, desprs que una bombolla immobiliria esclati s ms complicat sobreviure i crixer en el sector de la construcci que en el sector de lalimentaci. Quan el pasts del mercat es redueix i les vendes comencen a baixar s ms necessari que mai revisar el model dingressos. s a dir, els segments de clients objectiu, els productes, els preus... Daquesta manera, es poden augmentar els ingressos fins i tot en anys en qu lactivitat econmica general sha redut.

Innovaci a marxes forades

En sectors afectats pel canvi tecnolgic, la innovaci de producte s fonamental. En sectors afectats per la caiguda dingressos com a conseqncia del cicle econmic negatiu ser fonamental la diversificaci de clients i de mercats. En canvi, en sectors poc afectats pel cicle econmic i pel canvi tecnolgic, com una companyia daiges, per exemple, pot haver-hi menys urgncia per introduir innovacions radicals. Tot el contrari passa en sectors molt afectats per la caiguda del cicle econmic i pel canvi tecnolgic: aqu s possible que convingui una reinvenci total de lempresa. Aquest seria el cas dels mitjans de comunicaci, les impremtes o les agncies de viatges, en qu a la caiguda de vendes per la recessi cal afegir-hi la reducci dels ingressos per la irrupci dinternet, que fa que clients i competidors funcionin de maneres molt diferents. La reinvenci total duna organitzaci pot implicar canvis radicals en els pilars fonamentals. Ens estem referint a lestratgia (missi, visi, valors), al sector en el qual sopera o al segment de mercat al qual es dirigeix. Per exemple, lempresa nordamericana 3M (Minnesota Mining and Ma-

nufacturing), quan es va fundar fa ms de cent anys era una empresa del sector miner. Anys desprs es va especialitzar en articles de consum per a la llar i de lempresa. Bona part dels seus productes sn innovacions introdudes pels empleats. En concret, un dels seus productes ms coneguts, les notes adhesives Post-it, les va dissenyar un comptable de lempresa, encarregatdepassarmissatgesalsseuscompanys i que veia que els papers amb les anotacions volaven, de manera que el missatge no arribava al destinatari. Buscant una soluci va idear el Post-it. Podem trobar nombroses empreses que al llarg de la seva trajectria han sofert importants transformacions. Aix, Nokia, que a lorigen era una empresa que produa cables, en lactualitat s una de les empreses ms importants del sector dels mbils. IBM va comenar fabricant mquines per elaborar carn i formatge, i avui dia s una multinacional del maquinari i del programari. The Stora Company va nixer fa 700 anys a Sucia com una mina de coure. En lactualitat s una empresa paperera. Els exemples anteriors tenen en com que sn empreses que van saber veure que no tenien futur dins del seu sector i van decidir apostar per un canvi radical. Aquest tipus dapostes requereixen un elevat nivell dinversi en innovaci. Innovar en el que fem suposa revisar si el sector econmic en qu estem actuant i els productes que estem oferint tenen futur. Per la reinvenci no sempre s una tasca fcil. La majoria dempreses no aconsegueixen superar aquest tipus de reptes, ja que o b no perceben que han de canviar, o b no saben com fer-ho. Per exemple, Polaroid va fer fallida poc desprs que sinvents la fotografia digital. Un exemple recent de reinvenci s el de Nostrum. Aquesta empresa dedicada als plats preparats va ser creada el 1998 per Quirze Salom i el seu pare Joan. Com a conseqncia de la crisi econmica, mol-

tes persones van tornar a la cultura de la carmanyola portant a lempresa el menjar preparat a casa. Aix va provocar en Nostrum una caiguda de vendes del 40%. Per fer front a la nova situaci, Nostrum va optar per reinventar-se llanant plats preparats low cost amb el 50% de descompte. Perqu els nmeros surtin amb aquest preu abaixat es va fer una reenginyeria completa de lempresa. En sis mesos van passar de vendre 8.000 mens diaris a 25.000.
Inspirar-se en els altres

Fer aquest tipus de canvis no s fcil. En la majoria dels casos s millor no comenar des de zero, ja que es poden aprofitar les experincies daltres empreses. Moltes idees dxit han sorgit a partir duna inspiraci basada en altres empreses. En redissenyar el seu model de negoci, les empreses poden recrrer a diverses vies per innovar: imitar, descartar i fer actes de fe. Copiar altres empreses s una via ms fcil, entenent que no es vulnera la legislaci vigent ni ltica que ha dinspirar tota activitat empresarial. Quan simita a daltres cal descartar les parts o variables del model que no es consideren apropiades. En altres casos, la reinvenci de lempresa es fa amb actes de fe en els quals no s possible predir el resultat final, ja que algunes idees funcionen i en altres ocasions les mateixes idees poden no funcionar. Hi ha emprenedors molt creatius que revolucionen el sector amb propostes trencadores. s el cas del Cirque du Soleil (un circ sense animals), Apple (telfons sense tecles) i Ferran Adri (cuina a base descumes i altres novetats). En definitiva, estem en temps de grans canvis i, tot i que moltes empreses ho estan passant malament, tamb nhi ha daltres que amb molt desfor i encert estan aconseguint transformar-se per seguir generant riquesa i llocs de treball. e Oriol Amat s catedrtic de la UPF i president dACCID i REC.