N

o acostumo a presentar-me direc-

tament comajueu, ni tampocpor-
to la quip (petita gorra ritual em-
pradapels jueus) per notenir pro-
blemes. Lautaro Bejerman s un
jueu asquenaz argent establert a
Barcelonades defamolts anys. Els
seus avis, que eren ucranesos, van decidir emigrar
alArgentinaenbuscadunavidamillor. Avui, aBar-
celona, Lautaroprefereix nomostrar lasevasimbo-
logiareligiosa. Empodriacostar algundisgust ex-
plica. Esticconvenut que, si nohepatit episodisan-
tisemites, s per la discreci. Segons comenta, en
aquestaciutat snormal veuremusulmansmostrant
la seva simbologia religiosa pernos normal veu-
regent amblaquipaBarcelona. Per aLautaroBe-
jerman, hi haunconceptegeneralitzat sobreels ju-
eus i per aix prefereix evitar frecs o discussions.
Bejerman, quees defneixcomunapersonades-
querres, progressistai partidari delacreacidunes-
tat palest al costat del dIsrael, noentnper quac-
tualment moltes de les actituds antisemites que
detectavnenper part depersones vinculades ales-
querra. Moltes persones diuen ser desquerres
perinteriorment amaguenunaactitudms feixis-
taqueladreta, comenta. Diuenser desquerresper
nosnconseqentsamblasevaideologia, afrmant
quemolts passendedonar suport als drets dunpo-
blealodi aunaltre. Sotael paraiguadelantisionisme
(oposicialEstat dIsrael) practiquenantisemitisme
(odi capals jueus) i veuenIsrael comel germ petit
dels Estats Units.
Dimarts daquestasetmana, entitats jueves detot
Espanya presentaven a Barcelona una denncia
davant la Fiscalia perqu investigui ms de 17.000
usuarisdeTwitter pelscomentarisantisemites, lama-
joriaapologies delHolocaust, publicats desprs de
lavictriadel Maccabi deTel Avivdavant el Reial Ma-
dridalaFinal Four debsquet. Representants deles
associacions denunciants, entre elles la Comunitat
Israeliana de Barcelona i la Federaci dEntitats
JuevesdEspanya, vanfer pblicalasevainiciativaen
unarodadepremsaalaCiutat delaJustciadelaca-
pital catalana, enlaqual vanapellaraposarfrealan-
tisemitisme fagrant que segons la seva opini
existeix a la societat espanyola.
Ladenncia, presentadadavant laFiscaliadeBar-
celona i dirigida a la Fiscalia General de lEstat,
identifcaambnomi cognomselstitularsdecincper-
fls deTwitter que, desprs delavictriadel Macca-
bi dediumengepassat, vanpublicar comentaris an-
tisemites. Malgrat aix, ladenncianoesdirigeixno-
ms contraaquests cinctuitaires, sinquedema-
naalaFiscaliaqueatravs deles forces desegure-
tat, identifqui elspropde17.500usuarisque, gaireb
sempre emparats enpseudnims, vanpenjar i re-
tuitejarinsultsi expressionscontralacomunitat jue-
va. Els comentaris antisemites es vanmultiplicar a
les xarxes socials desprs delavictriadelequipde
bsquet israeli, fns al punt que, segons els denun-
ciants, el hashtagoetiquetaputos jueus vaacabar
convertint-se en trending topic tendncia a
Twitter Espanya. La majoria dels comentaris anti-
semites constituen una apologia del genocidi nazi
i delHolocaust: Al forn, Elsjueuspicats. Aixamb
Hitler nopassavasnalgunes deles expressions, al
costat demissatgesrelacionant ladutxadelsjugadors
posterior al partit ambles exterminacions massives
enels camps de concentraci nazis..
Aquest cas s el ms fagrat queshaprodut dar-
rerament, perenlinformede2012ems per lOb-
servatori de lAntisemitisme a Espanya (lltimdis-
ponible) es registren molts actes antisemites a Ca-
talunya, comel del 19demar, quanvaaparixer una
pintadaenquposavaAqu treballaunsionista, da-
vant delofcinadunmembredelAssociacideRe-
lacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI ). El ma-
teixinformedetallagrfcament ms pintades. El 20
denovembrede2012, alaComunitat JuevaATIDde
Catalunya, apareixia: Esvsticanazi =estrelladeDa-
vid, Israel Kills i Sionistes assassins genocides.
El 22dejuliol de2012, dues sucursals bancries apa-
reixien amb una pintada en la qu posava Juden,
acompanyadadestrelles deDavid. Tambalafaa-
nadelaComunitat IsraelitadeBarcelonavaaparixer
unapintada, Putos jueus, acompanyadadunaes-
vstica nazi. Fins i tot en llocs tan concorreguts
comel CampNou, el 3doctubredaquell mateixany,
R
08
D
i
u
m
e
n
g
e
,
2
5
d
e
m
a
i
g
d
e
2
0
1
4
D
o
m
i
n
i
c
a
l
R
e
p
o
r
t
a
t
g
e
Antisemitisme
a Catalunya?
Mentre entitats jueves de tot Espanya han presentat aquesta setmana a Barcelona una denncia pels
atacs antisemites a les xarxes socials desprs de la victria del Maccabi de Tel Aviv a la Final Four
de bsquet, jueus residents a Catalunya diuen que amaguen el seu origen per evitar problemes
1
2
3
TEXT ALEXANDRE NADAL FERRET
apareixiaunapintadaenquespodiallegir: Capjueu
enaquestacasa, jueus terroristes destat. Enel ma-
teixinformetambsesmentalapologiadel nazisme,
agressions per part de grups dextrema dreta i pan-
cartesambsmbolsnazisencampsdefutbol oenma-
nifestacions degrups dextremadreta. LObservato-
ri portaanysressenyant actessimilars, comlatacque
el dia8degener de2009vapatir unasinagogasituada
al districtedeles Corts per part del Moviment Social
Republic (MSR), grupdextrema dreta que enms
dunaocasihafet apologiadel genocidi. Afnalsda-
quell mateixmesesvaregistrar unaltreatac: unhome
vaentrar alasinagogadel Call deBarcelonaambun
bat de beisbol i va ferir undels seus empleats .
Aquest 2014, i abans dels fets daquestasetmana,
el passat 18dabril unjovejueueraapallissat alasor-
tidadunlocal doci nocturnalaMassana, aAndor-
ra, per ungrupde neonazis. Lagressiva venir mo-
tivadaper lacondicidejueudel jove, quevaser tras-
lladat alHospital delaVall dHebron. Al joveseli va
diagnosticar untraumatismecranioenceflici con-
tusions facials.
Daltra banda, lObservatori Estatal de Convi-
vnciaEscolar, organismedel Ministeri dEducaci,
varealitzar unampliaenquestaenques vaposar
demanifest quems delameitat dels estudiants de
secundriaenquestatsnovoldriaseureal costat dun
noi jueuenunaaula. Anivell internacional, moltses-
tudis o enquestes destaquen laugment de lantise-
mitisme aEuropa. s el cas de lenquestarealitzada
per lAgncia Europea de Drets Fonamentals o les-
tudi realitzat pel CentreKantor per alEstudi del Ju-
daismeEuropeuContemporani delaUniversitat de
Tel Aviv .
TomsMorgenstern, membredelacomunitat jue-
vaATIDdeCatalunya, comentaqueles mesures de
seguretat dequdisposalaseudelassociacisnpre-
ventives. Histricament les comunitats jueves han
estat amenaades o hi ha hagut certa aversi, co-
menta, i per aquest motiu encara sapliquen certes
mesures deseguretat. Morgensternnopercepanti-
semitismeaCatalunya, pers unacertaignorncia
queprovocapor aalldesconegut. Al nostrepasno
hi ha hagut episodis greus dantisemitisme , per s
actes encontradelapolticadIsrael. Criticaquees
barreginles poltiques dIsrael ambtots els jueus, el
que acaba implicant que lantisionisme esdevingui
antisemitisme directament. Afrma que la situaci
aqu s molt millor queenaltres llocs dEuropacom
FranaoAlemanya, ondeclaras quees produeixen
episodis greus dantisemitisme.
Segons Morgenstern, els mitjans decomunicaci
sn responsables de la ignorncia o el desconeixe-
ment delasituaciaIsrael: Enmoltes ocasions els
mitjans sntendenciosos i aixafectalavisiquet
la gent dIsrael i el judaisme.
Lambaixador dIsrael
aEspanya, AlonBar, pre-
guntat sobrelexistncia
dantisemitisme a Espa-
nyaoaCatalunya, afrma
quenopot dir molt sobre
el tema ja que, com a
ambaixador, nohaviscut
episodis dantisemitis-
me. Remet a parlar amb
jueusi asseguraqueell, a
Catalunya, el que per-
cep s un sentiment de
simpatiai admiracicap
aIsrael. Enaquest sentit,
considera que les rela-
cions entre Catalunya i
Israel viuenunmoment
dol; segonsell, larecent
visita a Israel del Presi-
dent de la Generalitat,
Artur Mas, i una delega-
cicatalana, hacreat un
marc institucional da-
cords per treballar con-
juntament. Com es re-
cordar, aquella visita,
el novembredelanypas-
sat, vagenerar crtiquesa
Catalunya perqu Artur
Mas no va aproftar per
tenir cap trobada amb
representants de les au-
toritats palestines.
Una de les persones
ms vinculades amb la
comunitat jueva a Cata-
lunya, el professor An-
dreu Lascorz, represen-
tant delaUniversitat Ben
Guriondel NguebaEs-
panya, flleg hebreu i
president delARCCI, co-
neixenprimerapersona
aquest fenomendelan-
tisemitisme. Lassociaci
que presideix porta 35
anys treballant per en-
fortir els llaos culturals
entreaquests dos pasos
i sovint ell, i altres mem-
bres de lentitat, hanpa-
tit amenaces per lactivi-
tat querealitzen. Segons
explica el professor Las-
corz, la majoria dame-
naces querepsnper viatelefnicai vandirigides a
lentornfamiliar, ambla voluntat de pressionar psi-
colgicament alesvctimes. Tambsnhabitualscor-
reus electrnics amenaant demort ointents dese-
guiment personal compunxades telefniques. Les
desqualifcacions pbliques estan a lordre del dia,
sost. Enunaocasi, laComissiper Palestinadela
Plataforma Aturemla Guerra a Girona va acusar,
en un comunicat, a la Llibreria Sefarad de fer pro-
paganda sionista perqu tenia a les seves lleixes un
llibreescrit per ell, Ponts capaIsrael. Enaquestama-
teixaciutat, el capdesetmanadel 23i 24demarde
2013vaaparixer unapintadaalallibreriajuevadel
CentreBonastrucaPortaenqupodiallegir-se: Pa-
lestina guanyar.
El president de lAssociaci Catalana dAmics
dIsrael (ACAI), Toni Florido, afrma que encara
quemai harebut amenacespersonals, lanonimat de
lesxarxessocialspropiciacomentarisextremadament
antisemites. Snmolt hostils, mitjanant unpatr
molt similar, sempredexenofbiacontraels jueus.
Segonsell, lantisionismeslexcusaquefaservir lan-
tisemitismeper realitzar elsseusactes. Floridoexplica
quehi hacasosdejueusquenoesposenlaquipper
precauci, i que engeneral els jueus hanhagut da-
magar lasevasimbologiaperqunohanpogut viu-
re la seva identitat amb llibertat. Aquesta tendn-
ciaencarasarrossegaavui endia. El president delA-
CAI incideix en la responsabilitat dels mitjans, es-
pecialment els pblics. Segons ell, els informatius
deTV3snprecarisenneutralitat informativapel que
faaIsrael. Floridoafrmaque, enaquest tema, do-
nenms opinique informacii que el Telenotcies
de TV3 s responsable de la desinformaciactual.
Albert Elfa(corresponsal deTV3aJerusalem) i Joan
Roura (periodista a la secci dInternacional de
TV3) shandeclarat pblicament parcials enaquest
tema, fet que, segons ell, s molt signifcatiu.
Encanvi, Albert Elfa assegura que TV3 es regeix,
a lhora delaborar les seves informacions sobre Is-
rael, pels tractats internacionals, les resolucions de
la comunitat de nacions i per la Declaraci Univer-
sal deDrets Humans: Parlemdassentaments jueus
aCisjordniai deterritoris ocupats, sinnims utilit-
zatsper aquestsorganismesinternacionalsper referir-
seapoblacionsjuevesestablertesaCisjordniai ales
terres ocupades per Israel desprs de la Guerra del
1967. Segons Elfa, qestionar les accions dun go-
vern(sigui palest oisraeli) noshadeconfondreamb
posicionar-se en contra daquell pas: Jo busco els
matisos i dono veu a qui s protagonista de la noti-
cia, afrmaElfa, remarcant queaquest conficteai-
xecamoltes passions i quesovint es tergiversaenbe-
nefci duna ideologia. Per a ell, una de les princi-
palsformesdeviolnciai denegacidelaconvivncia
s lantisemitisme, absolutament condemnable. Q
R
09
D
i
u
m
e
n
g
e
,
2
5
d
e
m
a
i
g
d
e
2
0
1
4
D
o
m
i
n
i
c
a
l
R
e
p
o
r
t
a
t
g
e
FOTOS:
1 i 2. Dues pintades
antisemites
aparegudes a
Barcelona.
3. Detall de la
denncia
presentada aquesta
setmana a la
Fiscalia de
Barcelona per les
expressions
antisemistes a les
xarxes socials arran
del triomf del
Massabi de Tel Aviv
a la Final Four de
bsquet. EFE
4. Representants de
les entitats jueves
que han presentat
la denncia,
dimarts a la Ciutat
de la Justcia
de Barcelona. EFE
5. Lautaro Bejerman.
ALEXANDRE NADAL
FERRET
6. Andreu Lascorz.
7. Toni Florido.
ALEXANDRE NADAL
FERRET
8. Linterior de la seu
de la Comunitat
jueva ATID
de Catalunya.
ALEXANDRE NADAL
FERRET
9. La quip de
lavi ucrans de
Lautaro Bejerman.
ALEXANDRE NADAL
FERRET
8 5 4
6
7 9