9 ideas clave

El aprendizaje cooperativo Pere Pujolàs Maset Ed. Graó

Idea clave 2 Hay que saber gestionar la heterogeneidad de un grupo
clase, en lugar de ignorarla o reducirla

Segons en Pere Pujolàs l’aprenentatge cooperatiu equival a un canvi en

l’estructura de l’aprenentatge a l’aula i és, al mateix temps, un recurs indiscutible
per atendre la diversitat dels estudiants. És en aquest marc, doncs, que hem de
situar el capítol que resumim; així, encara que parla exclusivament de la gestió
de la diversitat a l’aula, no hem de perdre de vista que ens hem de situar en la
globalitat del que representa l’aprenentatge cooperatiu.

S’HA DE GESTIONAR L’HETEROGENEÏTAT DEL GRUP CLASSE EN

LLOC D’IGNORAR-LA O REDUIR-LA

Cap a una pedagogia de la complexitat

La fantasia de l’homogeneïtat
A l’àmbit educatiu es percep la diversitat dels estudiants a l’aula com un problema
que s’intenta eliminar, una tendència del professorat és la de buscar grups
homogenis, compartimentant els alumnes en grups diversos buscant aquesta pretesa
homogeneïtat però aquesta és una tasca impossible perquè

 els alumnes són considerats iguals o diferents segons les expectatives dels
professors i la metodologia que aquests utilitzen a l’aula, els grups que poden
ser considerats homogenis per a un docent poden ser considerats com a
heterogenis per a un altre.

 l’idea d’homogeneïtat té en compte només les característiques dels alumnes i

oblida la metodologia i les característiques del context

 no és compatible amb les finalitats manifestes de l’educació que es refereixen

al desenvolupament de les potencialitats de tots els alumnes

Els sabers de l’escola i la composició dels grups

Quan es parla d’homogeneïtat com a un valor important a les aules es pensa en una
metodologia transmissiva del coneixement: el mestre explica uns conceptes i els
alumnes, tots a l’hora escolten i aprenen.

Però ja no és possible pensar només un tipus de saber, hem de pensar en els quatre
sabers que esdevenen els pilars de l’educació (J. Delors): el saber conèixer, el saber

Olga Esteve & Zinka Carandell 1

fer, el saber ser i el saber conviure. Quatre sabers que s’han d’anar desenvolupant al
llarg de la vida

En el nostre país està passant, igual que ha passat en altres països que havien
apostat per l’escola comprensiva, que davant el problema de la diversitat es poden
adoptar dues solucions: separar els alumnes segons les capacitats (streaming) o bé
continuar assumint la diversitat a les aules (mixed-ability teoching).

Els estudis que s’han realitzat per analitzar aquestes dues tendències mostren que en
la primera els alumnes que tenen un nivell més alt disposen de més recursos, més
assistència i aconsegueixen millor rendiment degut a les més grans expectatives del
professorat mentre que en els grups amb un nivell inicial més baix es programen
feines més rutinàries, el clima de l’aula és poc favorable a l’aprenentatge, els
alumnes van assumint que son incapaços d’aprendre i la seva autoestima se’n
ressent.

Quan en canvi s’assumeixen tots els alumne a la mateixa aula s’ha de canviar
radicalment la manera de fer classe, això implica un canvi en la metodologia.
Aquest canvi afecta la gestió d’aula, el material que s’utilitza, el treball en equip
dels mestres i, en general, l’adopció d’un estil docent diferent . S’ha de preparar els
professors per canviar la metodologia en tots aquests aspectes perquè la diversitat
pot ser un problema si no s’atén adequadament, amb recursos personals, didàctics i
metodològics.

No s’ha de caure tampoc en el fet de negar l’heterogeneïtat i les seves

conseqüències. Si això es fa es pot caure en un acceptació de l’altre sense
expectatives o en un tractament igualitari basat en una ficció. S’ha d’acceptar
l’heterogeneïtat per compensar-la.

De a lògica de l’homogeneïtat a la lògica de l’heterogeneïtat

La lògica de la homogeneïtat portada als seus extrems pot arribar a potenciar
l’atenció individual; l’individualització no permet una interacció amb els iguals, un
aspecte que indiscutiblement beneficia a tots els alumnes.

La societat és heterogènia, cosa que no hem d’oblidar quan eduquen: hem

d’ensenyar els alumnes a comportar-se en ambients on la diversitat és un fet i no en
ambients artificialment homogenis

De la pedagogia de la simplicitat a la pedagogia de la

complexitat
Es podria establir un paral·lelisme entre la lògica de la heterogeneïtat i la pedagogia
de la complexitat.

La solució als problemes no està en “simplificar” la diversitat de l’ alumnat sinó en

canviar la forma d’ensenyar i d’organitzar l’activitat. Els problemes son complexos,
les solucions també han de ser complexes

Olga Esteve & Zinka Carandell 2

Programes per a una pedagogia de la complexitat
Tan la socialització com la personalització son dos objectius bàsics educatius.

Una bona socialització ha d’ajudar l’alumne a integrar-se en la comunitat educativa.

Aquest integració s’ha de treballar ja que una bona integració no es dona d’una
manera espontània

 S’han d’ensenyar i desenvolupar habilitats socials als nens amb discapacitats o

problemes greus de conducta. Això s’aconseguirà valorant allò positiu de
tothom i aconseguint un bon clima d’aula. Això no vol dir que no s’hagin de
millorar les conductes impròpies, cosa que s’ha de fer utilitzant tècniques de
modificació de comportament que anirien encaminades a mostrar i apropiar-
se de noves formes de comunicació, a aprendre a tolerar les condicions de
l’escola i a trencar “espirals vicioses de conducta” actuant en les causes que
les provoquen de forma sistemàtica i persistent

 S’ha d’ensenyar i motivar els alumnes corrents a participar en la inclusió a

l’aula dels sues companys discapacitats. Aquesta participació s’ha de
fomentar al mateix temps que es treballen les habilitats necessàries de
relació i comunicació amb persones discapacitades.

 S’ha de facilitar, promoure i optimitzar la interacció entre iguals, entre

alumnes discapacitats i alumnes corrents. Per tal de facilitar l’ interacció
s’han d’utilitzar estratègies de socialització en grup tant en marcs naturals
com a dintre l’aula. A l’aula s’ha de tenir en compte la personalització de
l’ensenyament, l’autonomia de l’alumne i l’estructura cooperativa de
l’aprenentatge

Aquests tres aspectes combinats son imprescindibles per tal d’aconseguir l’

integració

Estratègies per la personalització de l’ensenyament

En una escola inclusiva no es pot tractar tots els alumne com si fossin iguals, es
requereix doncs una personalització de l’ensenyament.

Quan l’autor parla de personalització no es refereix a individualització sinó al fet de

l’existència dins el grup d’un tracte diferenciat, amb possibilitats diverses dins el
plantejament del treball

Les estratègies que l’autor presenta son

 Programació múltiple: identificar els continguts més importants i pensar

estratègies diferents de presentació de les unitats a l’aula, presentar
pràctiques diferents a l’aula i utilitzar estratègies d’avaluació diferents

Olga Esteve & Zinka Carandell 3

  Contractes didàctics i plans de treball: Els alumnes determinen, amb ajuda
del mestre i els companys i dintre els continguts que es treballen, quins
objectius poden aconseguir i quines activitats es veuen capaços de realitzar.

Estratègies per afavorir l’autonomia de l’alumnat

Com més autònoms siguin els alumnes i més capaços siguin de regular el seu
aprenentatge, més possibilitats tindrà el mestre d’ ajudar els alumnes que tenen
dificultats

L’autonomia i la regulació del propi aprenentatge s’ha d’ensenyar. Les estratègies

que presenta l’autor per treballar aquest aspecte:

 Comunicació a l’alumnat dels objectius, realitzant activitats o utilitzant

instruments adients (KPSI, ...)

 Ensenyar els alumnes a planificar les activitats que es realitzaran per arribar
als objectius determinats així com les accions que es realitzaran i les
condicions en les qual es realitzaran. Una eina molt adequada és la base
d’orientació

 Explicitar els objectiu i els criteris d’avaluació per mitjà de plantilles de

correcció, d’ús d’activitats d’ autoavaluació i de coavaluació

Aquest s mecanismes dels quals s’ha parlat

* els relacionats amb la regulació i autoregulació de l’aprenentatge

*els relacionats amb la personalització de l’aprenentatge

acompanyats de l’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa

evidencien la complexitat de la resposta educativa que es fa necessària per al
tractament de la diversitat a l’aula

Olga Esteve & Zinka Carandell 4