QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)

1. Explica el funcionament de lantic sistema hipotecari.

Els hipotecats demanaven els diners a un acreedor local, al que pagaven a plaos durant
anys, per aquesta ra, els acreedors eren cuidadosos a l'hora de deixar diners.
2. Explica qu passa quan el prestador ven la hipoteca a un !anc dinversi.
El !anc d'inversi forma con"unts d'hipoteques anomenades #$%, que venen als seus
inversors.
&. 'u (s un Collateralized Debt Obligations o #$%)
*s un producte financer format per diverses hipoteques que els !ancs d'inversi compraven
als prestadors.
+. 'ui avalua la qualitat dels #$%) ,er qu apareixen tant en la premsa nacional -ltimament)
.es agncies de qualificaci. ,erqu han avaluat negativament al producte Espanya
/. ,er qu al prestador "a no li importava si el comprador de lha!itatge pagava o no la seva
hipoteca)
,erque, independetment de que l'hipotecat torn(s els diners, ells co!rarien per part dels
!ancs d'inversi, que compraven aquestes hipoteques.
0. 'u (s una hipoteca subprime) ,er qu en com!inar les su!prime am! els #$% seguien
re!ent la qualificaci 111)
*s una hipoteca am! un risc molt alt, (s a dir, que (s molt f2cil que l'hipotecat no torne els
diners. ,erque el !ancs d'inversi pagaven a les agncies de qualificaci per a que posaren
aquesta qualificaci als procutes
3. ,er qu van pu"ar tant els preus dels !(ns immo!iliaris)
,erque, degut a la gran quantitat de pr(stecs immo!iliaris deixats pels !ancs, va haver un
augment en la demanda de vivenda i, com l'oferta era la mateixa, el preu va augmentar.
4. .a 5eserva 6ederal va poder regular el mercat hipotecari. 'ui era el president que va refusar
fer7ho)
El president 1lan 8reenspan.
9. 1 qu sanomena leverage o palanque"ament)
*s la relaci entre els diners que presta a una empresa i els diners propis d'aquesta empresa.
'uan m(s gran (s la quantitat de diners prestats enfront als diners propis, ma"or (s el seu
palanque"ament.
1:. 'uin executiu va pressionar a la Securities and Exchange Comimission ;<E#= per
augmentar el nivell de leverage ;palanque"ament= dels !ancs dinversi)
>a ser ?enry ,aulson.
11. 'u asseguradora va entrar en el negoci dels #$%)
.'asseguradora @1A8B
12. 'u (s un Credit Default Swap ;#$<=)
*s un producte financer similar a un segur, am! la diferncia de que les #$< permeten
tam!( permeten apostar ;a favor o en contra= de l'xit d'una empresa, #$%, etc.
QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)
1&. #om poden utilitCar els #$< per atacar leconomia de paDs, com va passar am! 8rcia)
1+. 'ui es van em!utxacar els !eneficis a curt termini dels #$<)
Eoseph #assano.
1/. 'uin any i on va presentar 5aghuran 5a"an un article als presidents dels !ancs centrals de
tot el mn advertint dels perills catastrFfics duna crisi glo!al)
.'any 2::/ al simposi anual EacGson ?ole
10. 'ui (s .arry <ummers, el principal opositor de 5a"an en el de!at su!segHent)
El secretari del Iresor dels Estats Jnits des de l'any 1999 fins l'any 2::1
13. 'uin era lestil de vida dels grans !eneficiats pel frau financer)
Ienien un estil de vida ostents i luxs
14. 'uina relaci sesta!leix a nivell neuronal entre diners i cocaKna)
'uan els individus guanyen diners, s'estimula la mateixa Cona cere!ral que (s estimulada
quan es consumeix cocaKna.
19. $e quina manera 8oldman <achs aconseguia !eneficis sempre que les inversions dels seus
clients foren un fracLs)
#ompraven #$< apostant per la caiguda de les #$% que venien.
2:. 'uin paper van "ugar les agncies de qualificaci en el frau hipotecari) #om es van
"ustificar despr(s)
>an donar qualificacions 111 a valors de risc. Es van "ustificar dient que eixes
qualificacions eren una simple opini.
21. #om va reaccionar Men MernanGe, president de la 5eserva 6ederal, en els primers moments
de la crisi el 2::4)
No hi va fer cas de les advertencies que re!ia i no creia que hi hagu(s cap pro!lema.
22. Enmig de la crisi, quina va ser la resposta de ?enry ,aulson , secretari del Iresor i ex7
directiu de 8oldman <achs, a la ministra dEconomia francesa)
.i va dir que la situaci estava controlada.
2&. 'ui sn 6annie Oae i 6reddie Oac i qu va passar am! elles)
<n empreses que donen hipoteques. >an passar a ser de ela reserva federal del E.E.J.J.
2+. 'uina qualificaci tenien .ehman Mrothers, Oerrill .ynch i 1A8 tot "ust dos dies a!ans de la
seva fallida) #om (s possi!le que les mateixes agncies de qualificaci determinen avui dia
el curs de leconomia espanyola)
Ienien una qualificaci 11. ,erqu sn les m(s importants dels estats units.
2/. >a reconixer ,aulson la seua part de culpa en la crisi en potenciar els #$< i el nivell de
leverage ;palanque"ament= perms a les entitats financeres)
No.
QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)
20. #om afecta la crisi a la Pina) ,er qu creus que la Pina ha comprat aquest any ;2:11= deute
p-!lic espanyol)
>a provocar un gran nom!re d'acomiadaments, "a que moltes empreses que tenien f2!riques
a Pina estaven a punt de declararse en quie!ra. ,er a a"udar a empreses espanyoles am!
f2!riques a Pina.
23. 'u van fer les entitats financeres rescatades pel govern nord7americL am! els diners
re!uts )
<el's van repartir entre els alts empresaris.
24. En quin sentit tam!( va quedar compromesa la idea duna cincia econFmica)
En el sentit de que "a no (s possi!le estudiar l'economia.
29. 'uin efecte va tenir so!re leconomia nord7americana la glo!alitCaci, el desco!riment de
2/:: milions de tre!alladors per explotar)
Es va comenar a despedir a gent per tal de contractar m2 d'o!ra m(s !arata.
&:. <ha envoltat %!ama lequip adequat per reformar el capitalisme)
No, "a que s gent de Qall <treet.
&1. 'uines sn les principals diferncies entre el discurs de Anside "o! i la xerrada de $avid
?arvey)
Anside "o! ens diu que hi ha que reformar el capitalisme i regular7lo, mentre que la xerrada
de $avid ?arvey ens diu que el pro!lema (s directament el capitalisme.
Anside "o! creu en una eixida de la crisi, mentre que $avid ?arvey diu que la crisi sempre
est2 ahD, el que cam!ia sn els afectats per ella
&2. Musca informaci so!re la revoluci silenciada dAslLndia i resumeixla en cinc lDnies. 1quD
tens dos enllaosR
'uan el govern island(s dugu( a terme la seua polDtica de desregularitCaci a l'any 2:::, va
patir una gran crisi econFmica. El deute nacional d'AslLndia va superar en una mesura molt
gran el seu producte interior !rut. 1rran d'aixF, els ciutadans van comenar una protesta
pacDfica i han aconseguit una nacionalitCaci dels !ancs y han creat una assam!lea per a
reformar la constituci. ,erF encara no han pagat el seu deute.