Art rom nic

Localitzaci i evoluci artstica

Es va estendre des dels pasos escandinaus fins al sud dItlia i el nord de lla
Pennsula Ibrica, incloses les illes Britniques i bona part de lEuropa central.
Lart romnic, al marge de ser el primer estil internacional europeu, presenta una altra
caracterstica: la varietat de peculiaritat nacional i regionals. Tres etapes:
a) Primer romnic (final del segle X i el segle XI).
b) Romnic ple (final del segle XI fins a mitjan segle XII).
c) Romnic tard (mitjan del segle XII fins als primers anys del segle XIII).
Caracterstiques generals
A la primeria del segle XIX, lestudi de larquitectura dels segles XI i XII va procurar
dunificar el gran nombre destils de les diferents escoles regionals i va fixar el terme
romnic.
Amb aquesta denominaci es designa una srie dobres que, en virtut de ls de larc
de mig punt i la volta de can i darestes, es podrien veure com a derivaci de
larquitectura romana.
En lescultura i la pintura del romnic es dna prioritat al valor i la qualitat dels
materials preciosos com ara lor, l0argent o les gemmes, i a la funci allegrica i
simblica de la imatge.
En lart romnic saprecia la voluntat de proclamar el triomf de lEsglsia cristiana, fet
que va motivar la creaci dun nou tipus de temple, en el qual tota manifestaci
artstica es posa al servei de la glria de Du.
Habitualment lartista artes acostumava a fer el seu treball per encrrec dalg o
dalgun ordre o instituci i que, per tant, havia de seguir les normes formals i els temes
que li dictaven els que el contractaven i pagaven lobra.


LArquitectura al servei de du
Lestil fonamentalment religis de lart romnic fa que catedrals, esglsies i monestirs
siguin les edificacions ms representatives del perode.
Catedrals i esglsies
A partir de lany 1000, el pelegrinatge va potenciar la construcci de nombroses
esglsies i catedrals, lestructura de les quals va estar sempre molt determinada per la
seva funci i per continguts simblics. Es van orientar dest a oest, de manera que el
primer raig de llum solar entrs per labsis i que lltim ho fes per la portalada principal.
Es va recuperar el transsepte. Lestructura cruciforme podia tenir els braos iguals
planta de creu grega- o desiguals planta de creu llatina-. La creu llatina era ms
utilitzada en esglsies de pelegrinatge i catedrals.
Al lloc de trobada entre la nau central del cos longitudinal i la del transsepte hi ha el
creuer, cobert habitualment per un cimbori.
Dels tres elements que configuren la capalera dels temples romnics (el transsepte,
el presbiteri i labsis) ; va ser labsis que va desenvolupar una formulaci ms
innovadora per tal de respondre funcionalment a les necessitats dels pelegrins que
visitaven els santuaris i les catedrals.
Es va idear el deambulatori o girola en el qual sobren petites capelles radials o
absidioles.
A partir de lestructura primitiva paleocristiana, algunes esglsies van construir un
espai anomenat nrtex, utilitzat com a atri o prtic dentrada a ledifici.
A linterior, la nau central est coberta per una volta de can reforada per arcs
faixons que descarreguen el pes en pilars, mentre que les naus laterals, dalria i
amplria menors, estan coronades amb volta darestes. Els murs que separen les
naus shi distingeixen dos nivells: les arcuacions, que comuniquen la nau central amb
les laterals, i la tribuna, un passads superior en el qual sobren petites finestres per
on es filtra part de la llum que illumina linterior.
El pes de la volta obligava a utilitzar murs molt amples i massisos reforats amb
poderosos contraforts amb poques finestres. Destaquen tamb les dues torres
campanar que flanquegen la faana occidental. A les esglsies petites, el campanar s
la prolongaci del mur de la faana, on sobren uns forats per collocar-hi les
campanes; aquesta construcci sanomena espadanya.
Els conjunts monacals
Utilitzant els mateixos parmetres constructius de les catedrals i les esglsies, els
monestirs van fixar la distribuci de totes les dependncies que van conformar el
recinte monacal. Als monestirs, pensats com una ciutat tancada en si mateixa es van
estructurar al voltat del claustre, on els monjos feien les seves meditacions personals.
El carcter defensiu de larquitectura civil
Sobre els castells s assenyala algunes caracterstiques formals propies de lpoca.
La seva funci defensiva fa que fossin construts en indrets elevats estratgics. Estava
envoltat per una muralla gruixuda i alta feta de pedra, en la qual sobrien les portes
dentrada. A linterior destacava la torres ms alta i fortificada del castell, anomenada
torre dhomenatge o mestra, encarregada de la vigilncia.
Els castells eren residncies fortificades que habitaven els senyors feudals i lloc de
refugi per als habitants del feu. Altre espai important era el pati, a partir del qual
sorganitzaven les diferents dependncies i estances destinades a la residncia del
senyor feudal.











Lescultura
Lescultura romnica va estar fortament vinculada a larquitectura. Amb la intenci de
decorar i dacompanyar les lectures de la Bblia.
Tot i que els temes extrets de lAntic Testament i del Nou Testament i de les vides de
sants, solien ser de carcter religis, tamb es van esculpir animals fantstics o
escenes de la vida quotidiana, a ms de motius florals, vegetals i geomtrics de
carcter purament decoratiu.
A les portalades de les catedrals i les esglsies destaca el timp com el nucli
escultric cabdal, on es representa la Maiestas Domini, acompanyada del tetramorf.
Envoltant aquest espai, les arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell o trencallums
presenten una decoraci a base de relleus geomtrics o figuratius de tipus ms
estricament religis o simblic; un dels temes ms iconogrfics habituals s el dels
vint-i-quatre ancians de lApocalipsi. Al trencallums, moltes vegades se situa la imatge
de la Mare de Du.
En aquest tipus descultura shi poden distingir les caracterstiques segents:
a) Figures hiertiques, rgides i inexpressives.
b) Falta de perspectiva i absncia de fons arquitectnics o paisatgstics.
c) Adaptaci dels personatges representats al marc arquitectnic.
d) Tendncia a omplir tot lespai compositiu, efecte conegut amb el nom dhorror
vacui.
e) s de la perspectiva jerrquica (com ms importncia del personatge, ms
grandria).
f) Tendncia a la geometritzaci i la simetria de les formes.
g) s de la policromia.
Les escultures devocionals
Aquestes caracterstiques tamb sn aplicades a les escultures devocionals
realitzades en fusta.
Aquestes talles, policromades ricament, es poden diferenciar en tres grups segons la
temtica:
a) Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa), s a dir, la imatge de la
Mare de Du amb Jess infant assegut a la falda.
b) La Crucifixi, temtica en la qual es diferencien el Crist triomfant sense els
estigmes de la Passi (div), i el Crist sofrent, que mostra lexpressi de
dolor(hum). Quan la imatge de Crist a la creu est vestida, sanomena
Majestat.
c) El Davallament de la Creu, grup escultric que solia collocar-se en una
capella prxima a lentrada, i que representava noms els personatges que, en
la narraci evanglica, sepulten Jess. Desprs, per , shi van incorporar les
figures de Maria, sant Joan i les Santes Dones.
La pintura com a imatge sagrada
Al igual que lescultura, tamb va estar fortament supeditada a larquitectura. Les dues
manifestacions principals van ser: la pintura mural al fresc, que decorava els murs,
les voltes i els absis de les esglsies, i la pintura al tremp sobre fusta, utilitzada
bsicament en frontals daltar.
El predomini de la temtica religiosa fou absolut, i va ser molt com ls diconografia
simblica o allegrica. Les histries de lAntic Testament i del Nou Testament van
proporcionar als artistes mltiples motius dinspiraci. Habitualment les imatges del
Maiestas Domini presidint el Judici Final i de Maiestas Mariae, es reservaven per a lla
decoraci de labsis del mur occidental i per a la zona central dels frontals daltar.
Pel que fa a la representaci formal i estilstica, i amb independncia del suport pictric
utilitzat, s possible trobar algunes caracterstiques generals comunes a la pintura
romnica i compartides en part amb lescultura:
a) Adaptaci de les figures a lespai fsic i al marc arquitectnic.
b) Absncia de perspectiva i tendncia a crear fons monocromtics en comptes
de paisatges o arquitectures.
c) Horror vacui(por al buit) o tendncia a omplir tot lespai compositiu.
d) Perspectiva jerrquica, s a dir, representar ms gran el personatge ms
important.
e) Tendncia a la geometritzaci i la simetria de les formes.
f) Definici de les formes mitjanant zones de color uniforme i delimitaci dels
contorns amb traos foscos.
g) Varietat cromtica de tonalitats intenses.
Estils pictrics
Al llarg dels segles XI i XII s possible diferenciar en la pintura mural dues lnies
pictriques diferents:
a) Estil francoromnic: es localitza sobretot a loest de Frana i a Castella, on
arriba a travs de les rutes de pelegrinatge.
Aquest corrent, probablement influt pel treball de la miniatura, mostra un
naturalisme escnic ms evident, en el qual destaquen el gust pel detall,
lexpressivitat, el moviment i lespontanetat, com tamb una predilecci pels
fons clars.
b) Estil bizant: les mostres principals daquest estil es localitzen a Itlia i a
Catalunya, zones on han quedat proves duna activitat pictrica important.
Aquesta tendncia representa una absncia gaireb total defectes espacials i
volumtrics. Destaca la predilecci per hieratisme, la voluntat de representar
les figures de manera frontal, lallargament i lestilitzaci dels cossos, la
grandiositat compositiva i lobsessi per la simetria. Saconsegueix aix una
obra de carcter espiritual, solemne i monumental.