CULTU A

28 DE MARÇ DEL 2009 5

LATARÀNTULACEGA
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL / JAUME CABRÉ

Manual d’ús
A la memòria de Ricard Salvat

D
e vegades he sentit dir que mirada des del terrat que a peu pla. O una fònic (al·literacions, ritme...) i també en Per ser
per ser escriptor fa falta mirada des d’ahir que des del futur. No és el l’abstracte, del significat (sinestèsies, metàfores,
haver viatjat molt, haver mateix explicar des de dins del personatge que metonímies i altres artefactes estilístics de
escriptor
conegut molt de món, molta des de fora o des d’un altre personatge. Una significat). Però també cal tenir una espurna calen
gent, i estar en bona relació novel·la, tenint en compte els punts de vista màgica que no sabria definir. Cal voler quatre
amb la inspiració. Aquestes interior i exterior, és una mirada inexacta, però aproximar-se a Verdaguer, per entendre’ns; cal o cinc
són condicions, amb un cert expressiva i empàtica, a la vida. saber amarar-se del geni de la llengua. És tan
toc de glamur, que van molt Tercera. Amor per la llengua, que vol dir que important, saber usar la llengua, tenir
capacitats
bé per a l’escriptor com per a qualsevol ciutadà, i l’estil t’ho justifica tot. Si no hi ha consciència consciència d’estil, que de vegades penso que a tot
que fins i tot van bé per a la salut, però que no estilística és impossible fer literatura. El l’escriptor s’inventa personatges, històries, nusos estirar.
són essencials per al que ens ocupa. D’entrada, llenguatge literari justament existeix si hi ha narratius, desenllaços, món, personatges... Escriure
descartem la darrera: la inspiració no és amiga intenció que hi sigui. El llenguatge literari està només per poder fer servir els seus recursos
sinó que has de sortir a caçar-la. Si més no quan basat en la manipulació expressiva; la d’estil. És gran! Tenia ganes de fer servir aquella
és mirar
començava a escriure, carregava escopeta i sarró manipulació del llenguatge en el sentit material, metonímia i per això ha escrit una novel·la. Vull l’altre.
i sortia a enxampar-la. Amb el temps he acabat dir que s’ha L’escriptor
desentenent-me’n perquè dubto de la seva d’estar una és la
existència, penso que la inspiració no és res, no mica boig i
existeix; que és una fal·làcia. Un dia les coses aquesta seria
mirada
llisquen més bé i un altre dia no te’n surts. És el una quarta de l’altre.
màxim que puc dir d’aquesta madama després capacitat. Si Una
de molts anys de voler establir-hi connexió. entenem per boig novel·la
Per ser escriptor calen quatre o cinc aquell que actua
capacitats a tot estirar: primera, tenir capacitat d’una manera diferent
és una
de posar-te en la pell de l’altre. Tenir curiositat. i no acaba de saber per mirada a la
És imaginar l’altre i imaginar-se un mateix en què. No li sap greu passar-se vida, al pas
circumstàncies diferents; és imaginar l’altre en hores escrivint, i convertir del temps,
les teves circumstàncies. Escriure és mirar aquest passar-se hores
l’altre. L’escriptor és la mirada de l’altre. Si tens escrivint en una manera de
des de
la capacitat d’inventar un personatge és perquè viure perquè ni li fa por la diversos
ets capaç de posar-te en la seva pell i veure el feina ni li fa por aprendre’n llocs que
món com el veuria el personatge i has de saber constantment. I sap regirar has de
indagar què faria ell –no pas tu–, en les moltes vegades un paràgraf
circumstàncies a què l’aboques. I dic ell que potser el lector llegirà
poder
en cursiva perquè, després distretament un únic cop. visualitzar
d’uns dies de feina, el Aquesta bogeria per l’estil et per fer-los
personatge existeix, és un tu, porta a una actitud que crec creïbles
un ell concret que potser que també és essencial: cal
encara no té nom però sí buscar el geni, la genuïnitat
presència. Seria el punt de vista de la llengua, la seva qualitat
interioritzat. Sovint, el punt de proteica, la manera com se li
vista et marca l’esdevenir enganxen els neologismes
argumental i sempre l’escriptor ha que l’evolució de la vida ens
de tenir la capacitat de saber des regala... I tot això ho fem a
d’on mira. I un punt de vista fals través de la lectura, que és la
pot fer trontollar la cinquena condició essencial. Llegir,
versemblança del relat. Segona, estar assedegat de cultura, és entrar
has de saber mirar-ho i valorar- en altres vides i adquirir, a poc a poc,
ho tot des de diferents indrets, la capacitat de ser comprensiu amb
diferents esdevenirs cronològics i tu i els altres. I llavors s’esdevé allò
diversos punts de vista materials, que quan et pregunten per què
IL·LUSTRACIÓ: GUILLEM CIFRÉ

ja que estàs creant un món escrius, només saps respondre que

concret, i cal ser conscient sempre perquè t’és impossible no fer-ho. I
del punt de vista des del qual ho dius amb resignació, perquè és
observes el personatge, l’acció, una resposta exacta però poc
aquest món que t’estàs inventant rigorosa. I sobretot, poc èpica: fas
i el seu marc temporal. Una llargs viatges, coneixes moltíssima
novel·la és una mirada a la vida, gent, però sense
a les vides, al pas del temps, des moure’t de la taula
de diversos llocs que has de des d’on escrius.❋
poder visualitzar per fer-los
creïbles. No és el mateix una Jaume Cabré