1

FILOSOFIA TEMA 2: Scrates I PLAT

SCRATES (469-399 AC)
Era ciutad atenenc. Va viure al segle dor de Pericles, quan Atenes era un polis lliure
de grans guerres, en plena construcci cultural. Lany 431 comena la guerra del
Pelopons i entra la pesta a Atenes. Scrates viu la guerra i quan aquesta sacaba, la
polis est envada pels espartans. Sacaba el segle dor i comena el govern dels 30
tirans. Al 402, quan sinstaura de nou la democrcia, Scrates veu un raig
desperana, per sadona que la democrcia era realment una demaggia, ja que els
poltics no volien el b de la ciutat, noms buscaven el propi inters, manipulant aix
lassemblea. Scrates est profundament dolgut, i creu que ha de criticar tots els
problemes dA pblicament, i tamb a lassemblea, on feia quedar malament als
poltics. Va crear-se enemics molt poderosos i va ser aix com van acabar acusant-lo i
condemnant-lo a pena de mort.
Com a ciutad, Scrates havia tingut crrecs pblics i sobretot participava a lEkklesia.
A ms, se sap que va participar a la guerra del Pelopons. Scrates era un ciutad de
classe mitja, provenia duna famlia dartesans, i tenia problemes familiars a causa dels
diners. La seva mare era llevadora, i Scrates deia que ell tenia el mateix ofici que la
seva mare: ajudava a nixer alguna cosa, segons ell, ajudava en el part de les nimes.
Considerava que totes les persones eren molt svies, i que tant sols necessitaven alg
que els ajuds a fer nixer la seva capacitat de raonament. Scrates sempre sabia fer la
pregunta adequada als seus deixebles (homes). Teetet s un dileg de Plat on
Scrates (alter ego) explica aquesta comparaci entre la seva manera deducar i el ofici
de la seva mare.
Scrates mai va escriure cap llibre, per coneixem els seus pensaments a travs de tres
fonts primries (Plat, Xenofont i Aristfanes) i una font secundria (Aristtil).
Aristfanes era un comedigraf, i en una de les seves obres representada a Atenes,
titulada Els nvols, feia aparixer un personatge de nom Scrates per que era
sofista, i el representava de manera pattica, era una imatge degradada dell.
Xenofont, deixeble de Scrates, va escriure lApologia de Scrates (defensa). A ms,
desprs de la seva mort, van haver-hi diversos llibres amb el mateix ttol. Xenofont
retrata a Scrates com un filsof valus, per no excessivament. Plat va ser durant
set anys deixeble de Scrates, i el va conixer als 20 anys (quan Scrates ja era vell). No
va ser mai el deixeble predilecte de Scrates, i quan Plat va adonar-se de la saviesa
del seu mestre, aquest ja era mort. Plat diu que el seu mestre s all que ms estima
en la seva vida, tant com a home, mestre i pensador. Plat va deixar escrites les idees
de Scrates (els seus primers anys com a filsof, del 27 als 37).
2

A ms, va seguir el mtode socrtic, aix com tamb ho va fer Aristtil. Totes les obres
de Plat sn dilegs (excepte les cartes), on mostra a Scrates com el seu alter ego, ja
que ho explica tot mitjanant Scrates.
Tant Plat com Aristtil, van dir que Scrates era un filsof molt important, molt
valus, sobretot savi en educaci i tica, ja que aquest educava els joves en la moral.
EDUCACI
Scrates va participar molt en la vida pblica sobretot en la seva vellesa, ja que va
viure la guerra i la invasi espartana i va adonar-se que els atenesos no lluitaven pel b
de la polis. Per Scrates leducaci era un servei que ell feia per Atenes, i a ms, creu
que els joves sn el futur i que estan sent educats per demagogs (Sofistes). Scrates
intentava educar dient: Els dus mhan encomanat una missi, leducaci dels joves
en la moral. El seu mtode consistia en ensenyar el que est b i el que est
malament mitjanant el dileg, ja que considerava que no totes les maneres de viure
sn igual de valuoses. Estava convenut que tant sols calia fer la pregunta adequada, i
a ms, va eixamplar el dileg a lAssemblea pblica fent bones preguntes que els
poltics no sabien respondre.
MTODE SOCRTI C
s un mtode basat en el dileg, que va crear i utilitzar Scrates (i posteriorment Plat
i Aristtil), i que era la base de la seva educaci. Aquest dileg t un objectiu, i per a
arribar-hi es segueixen tres fases.
1. Ironia socrtica: primera tanda de preguntes que els seus deixebles no sabien
respondre (habilitat de mestre), i lobjectiu era crear la conscincia dignorncia
que s collectiva i necessria, ja que si alg creu que ho sap tot, s que no est
disposat a aprendre.
2. Maiutica: un cop sacceptava que no ho coneixem tot, es procedia a fer una
segona tanda de preguntes que els deixebles s que sabien respondre; la
maiutica s lart de fer nixer les nimes, s fer nixer la capacitat de
raonament.
3. Conclusi o definici final: Scrates expressava lessncia duna idea de la
forma ms breu possible. Els alumnes havien de definir el tema que tractaven
(normalment tica). Scrates s linventor de la definici i deia: Qui sap, sap
definir.
Aquestes sn les tres parts del MTODE INDUCTIU de Scrates, ja que a partir de
moltes proposicions particulars, es passava a una conclusi el ms universal possible.
3

Per exemple; Scrates feia preguntes sobre lhome, i els seus deixebles li explicaven
vivncies particulars que les anaven adaptant a conclusions molt universals, obtenint
aix una definici correcta sobre qualsevol concepte tic.
TICA I MORAL
Scrates educava a travs de lintellectualisme moral i tic, s a dir, aquest s el nom
que rep ltica de Scrates, i afirma el segent: El b s la saviesa i el mal s la
ignorncia. Scrates creu que quan alg actua b/correctament, s perqu sap el que
s tic, i quan alg actua malament, ho fa per ignorncia. Per tant, associa el b amb la
saviesa. Aquest s el principi de Scrates que lanomenava com educaci en la moral.
Scrates creu que els sofistes, en canvi, educaven en la amoralitat (relativisme tic).
Els segents filsofs van plantejar-se si el mal existeix de forma voluntria o s tant
sols la causa de la ignorncia?
Plat pensava que la persona sha de preocupar per la seva prpia educaci, i A
pensava que el mal no existeix a causa de la ignorncia, sin que s creat per
necessitat, manipulaci..., s a dir, de forma voluntria.
PROCS DE SCRATES (399 AC)
Plat va escriure lApologia de Scrates, on explica tot el procs del seu mestre. Podem
classificar aquest procs en diversos fets:
1. Inici del procs. Aquest comenava quan els ciutadans anaven a una oficina i
denunciaven a alg. Anitos, Lic i Melet van acusar a Scrates de tres delictes.
Anitos i Scrates eren enemics per una ra familiar: Anitos era comerciant i no
volia que el seu fill rebs leducaci de Scrates, sin que es dediqus al seu
ofici. A causa daquesta privaci, aquest va sucidar-se. Lic era un poltic
demagog i Melet era un poeta que tant sols buscava la fama, ja que el judici va
ser multitudinari. Aquests tres personatges van acusar a Scrates de corrupci
de la joventut; deien que Scrates els hi ensenyava all que no els conv. Com
a defensa, contesta: si ensenyar a pensar s corrompre, s que ho faig. Doneu-
me llibertat o no, per si ho feu far el mateix. Tamb van acusar-lo dAsebeia
(impietat). Scrates ho nega dient: Jo sempre crec i he cregut en els dus de la
ciutat. En tercer lloc, acusen a Scrates de la creaci de noves divinitats
(Daimon). Scrates deia que el Daimon era la veu de la conscincia, i que: Tots
nosaltres tenim un Daimon, i quan tenim un dubte podem consultar-lo i
escoltar-lo. Els acusadors van interpretar que el Daimon era tant savi que
podia ser considerat com un du, ja que cadasc t un Daimon dintre seu.

4

2. Constituci del jurat popular. El jurat va ser constitut per 501 ciutadans
(nombre moderat de persones), ja que sempre havia de ser un nmero
imparell.
3. Presentaci de lacusaci/intervenci dels acusadors.
4. Apologia de Scrates. Aquest jurat escolta i vota; van creure en la opci
dAnitos una vegada escoltades les dues acusacions.
5. Primer veredicte: culpable (281-220 vots).
6. Antitmesi. Nova intervenci de Scrates. Va provocar als membres del tribunal,
dient que shavien davergonyir de la falsedat i la manipulaci del judici.
Demana la seva llibertat i a ms, una indemnitzaci per tots els perjudicis que
li van provocar.
7. Segon veredicte inapellable (definitiu): culpable (360-141 vots).
8. El tribunal tria, entre la pena proposada per Anitos (pena de mort) i la
proposici de Scrates (indemnitzaci). Selegeix la pena de mort.
9. Lliurament dels 11. Sn ciutadans que sencarreguen de Scrates fins a la seva
mort. Aquest va estar-se un mes a la pres. Durant aquest temps va rebre
visites dels familiars i deixebles.
[el seu judici va coincidir amb el Vaixell de Delos; era una poca pacfica on
cada any representants de la Lliga de Delos es reunien i les persones en procs
dexecuci shavien desperar+
Dos dilegs de Plat, anomenats Crit i Fed, narren visites a la pres a
Scrates.
Crit: era lhome de confiana de Scrates. La seva ideologia era lexili de
Scrates, els suborns i el vaixell ja estaven preparats, per Scrates diu que la
llei sempre sha de respectar, encara que sigui injusta; per tant, no escapa per
motius morals, justificant aix que ell no podria comenar una nova vida en una
altra polis sabent que no ha respectat la llei.
Fed: era deixeble de Scrates i va estar amb ell lltim dia de la seva vida. El
context del dileg es basa en que Fed marxa a una altra ciutat i all es troba a
un pitagric al qual li explica lltim dia de Scrates. Comena explicant que els
deixebles van anar dhora a la plaa que hi havia davant de la pres, ja que
sabien que tornaria el vaixell de Delos. All hi havia la dona de Scrates i els
seus fills. A mig mat, arriba el vaixell i fan fora de la pres a la seva dona i fills.
Scrates es va quedar amb els seus deixebles, per Plat no era a Atenes i no
va poder estar-hi present. All, Scrates explica noves idees filosfiques: les
tres demostracions de la immortalitat de lnima (que realment sn de Plat).
Scrates va dir que aquesta abandonaria el cos fsic per que la seva nima
seguiria existint.
5

Finalment, Scrates es sacomiada dels fills i de la seva dona, i es queda sol amb
Crit, al que li diu que cuidi dels seus fills, i els eduqui b, a ms, li diu que
ofereixi un gall esculapi (ofrena als Dus). Scrates es renta i es posa una
tnica, els guardians li porten una copa amb cicuta (ver que paralitza el cos
sense dolor), i finalment, mor.
DEIXEBLES DE SCRATES
Scrates va ser un model per a varies escoles posteriors, ja que va assumir el seu dest;
els atenesos van penedir-se de la seva mort i van ser perseguits.
Socrtics Filsof Escola (IV aC) Filosofia
Hellenstica (IV aC)

Menors
Antstenes Cnica Estocisme
Aristip Cirenaica Epicureisme
Euclides Megrica Escepticisme (I aC-V dC)
Fed DElis
Majors Plat Sistema filosfic
Les similituds dels deixebles menors es basen en que les tres escoles van ser fundades
per Scrates, van tenir gran continutat en el temps i es basen en ltica.
COM HEM DE VIURE?
Segons el cnics, hem de viure centrats en lnima (part no material), donant molta
importncia a la felicitat i al coneixement de la natura. Portaven una vida asctica (no
materialista fins a lextrem), i sobretot, una vida de contacte amb lnima. El cnic ms
fams va ser Digenes (335 aC). Ell vivia a Atenes en el moment de la invasi
dAlexandre el Gran, en una plaa dintre duna bota de vi. No volia tenir res material,
salimentava del que li donaven; tenia fama de savi i aconsellava a la gent. Diu la
tradici, que Alexandre el Gran va voler conixer a Digenes; va quedar molt
impressionat de la seva saviesa i va oferir-li all material que ms desitgs, per
Dignes va dir-li que noms volia que saparts del Sol perqu li estava tapant. Els
cnics eren anomenats els gossos pels ciutadans de la polis.
Segons lescola cirenaica, creuen que els humans poden sentir dos estats dnim: plaer
i dolor (que pot ser tant fsic com psicolgic). Per tant, aconsellen portar una vida
buscant el plaer i evitant el dolor. Aquesta forma de viure sanomena tica hedonista,
que afirma que per viure feli cal viure buscant el plaer i evitant el dolor, encara que
aquest plaer ha de ser racional i equilibrat, no ens podem refiar dels impulsos inicials;
hem de jutjar les conseqncies a curt i llarg termini; les obsessions tampoc sn bones.
Segons lescola megrica, que donar lloc posteriorment a lescepticisme, creuen que
no es poden donar normes generals per guiar a les persones.
6

PLAT (469-399 AC)
Era fill duna famlia molt noble, per part dels dos progenitors. Els atenesos creien que
els antecedents de les famlies nobles eren dus. Plat no va nixer a Atenes per va
ser ciutad atenenc. Realment, es deia Aristocles per li deien Plat, que significa el
que t les espatlles amples. Havia rebut una educaci tradicional segons el seu grup
social; probablement va ser educat per un sofista i practicava atletisme (tir de
javelina), encara que se sap molt poc del Plat dabans dels 20 anys. Als 20 anys Plat
va conixer Scrates, i es converteix en el seu deixeble. Fins als 27 anys va formar part
del cercle de Scrates. Plat va tenir crrecs pblics i va participar a lassemblea com a
ciutad atenenc. Va estar present en el judici de Scrates, per no en el seu ltim dia
de vida. Creia que el seu judici era una gran injustcia; va escriure: Tots els estats
actuals estan mal governats. Les injustcies per lhome no sacabaran fins que els
filsofs arribin al poder (Carta VII). Plat va entrar en una crisi personal (pessimisme
total) per la mort de Scrates, i fa un projecte de futur on planteja que la poltica i la
filosofia han de coincidir, s a dir, els poltics han de saber pensar per arribar al b
com. Creia a ms, que la filosofia havia de ser prctica. Entre el 399-389 aC Plat
marxa dAtenes, perqu no estava cmode a la polis amb la situaci que es vivia.
Possiblement, va estar a Egipte i segurament, a la Magna Grcia (sud dItlia i Siclia),
on va rebre influencia de la filosofia de Pitgores. A Siracusa (Siclia) hi governava un
tira, Dions el vell, que va demanar a Plat que li fes classes de filosofia i aquest ho
accepta. Aquest va ser el primer fracs de Plat, ja que va intentar convertir un tir en
un filsof. Dions va acabar esclavitzant Plat i va ser portat al mercat desclaus. All un
vell conegut dAtenes va comprar-lo i va donar-li la llibertat. Plat al 389 aC torna a
Atenes i funda la seva escola: lAcadmia (387 aC), als afores dAtenes al Tur
dAccademus (heroi), de cam cap al Pireo.
A lAcadmia sensenyava amb el mtode socrtic, mitjanant el dileg i el passeig. Les
matries que sensenyaven eren la gimnstica, msica o harmonia, la matemtica (tant
aritmtica com geometria) i la dialctica (cincia suprema). Plat ensenyava gimnstica
perqu pensava que shavia de tenir cura de laspecte fsic; mens sana in corpore
sano. A ms, ensenyava msica o harmonia degut a la influncia Pitagrica. Plat creu
a causa de la influncia pitagrica que les matemtiques eren un mtode
entrenament mental per poder arribar a la dialctica. A la porta de lescola hi havia
un cartell que deia que no sacceptava a ning que no estudis matemtiques.
Sinteressava molt per la geometria. Finalment, considerava com la dialctica la cincia
suprema, s a dir, sn els raonaments que shan de fer per arribar al mn de les idees.
Lescola de Plat va tenir una gran continutat, fins al segle V dC (dura 900 anys). Shan
conservat moltes obres ja que aquestes van ser repetidament copiades.
7

LAcadmia era a ms, un estil dentendre el mn, i va tancar-se amb el triomf del
cristianisme, ja encara que aquesta es considerava un smbol de limperi antic. En
canvi, a ledat mitjana lobjectiu era creure en el cristianisme, no raonar. La filosofia
estar subordinada a la religi.
Al 367 aC va fer un segon viatge a Siracusa i tamb va fer un altre intent de convertir a
Dions el jove (tir) en filsof, per va tornar a fracassar. Al 361 aC Plat va un tercer
viatge ja que Dions li demana per tercera vegada que lensenyi a raonar, per Plat
pateix un tercer fracs.
Als ltims anys de la seva vida va replantejar-se les seves idees i va creure que eren
massa idealistes, per tant, coneixem un Plat ms pessimista (ms realista). Aristtil,
en canvi, va ser molt realista perqu va viure el pessimisme de Plat. Finalment, Plat
mor a lAcadmia al 387 i lenterren all.
En el cas dAristtil, aquest va ser durant 20 deixeble de Plat, ja que el seu pare volia
la millor educaci per ell. Per Plat, Aristtil va ser el seu deixeble predilecte, Aristtil
era la ment, era un geni. Tant Plat com Aristtil van escriure un gran sistema
filosfic. El nou director de lAcadmia va ser un nebot de Plat, i Aristtil va marxar de
lacadmia ja que ell no era ciutad dAtenes i no podia dirigir lescola.
OBRA
CARACTERITZACI DE LES OBRES DE PLAT:
Sn molt abundants, la majoria (excepte 2) sn dilegs, basant-se en el mtode
socrtic. A part dels dilegs, tamb va escriure cartes (VII). Els dilegs estan molt ben
escrits, ja que Plat domina lart potic. En la seva etapa de maduresa, Plat escriu els
mites, s a dir, contes que degudament interpretats expliquen aspectes de la seva
filosofia, sn simblics. Va escriure aquests mites perqu Plat t una gran vocaci
didctica, volia ser ents i ser un gran mestre perqu tothom pogus entendre les
seves idees.
Dividirem lobra de Plat en quatre etapes:
A) Etapa socrtica (399-389)
B) Etapa de transici o antisofista (388-387)
C) Etapa de maduresa (387-367)
D) Etapa crtica (367-347)



8

A) Etapa socrtica (399-389)
Plat est fora dAtenes (Egipte, Magna Grcia...). Les seves obres reflecteixen el que
va aprendre de Scrates. s un Plat poc platnic, ja que encara no ha desenvolupat
les seves prpies teories. Escriu sobre Scrates Apologia de Scrates (no dileg) i
Crit.
B) Etapa de transici o antisofista (388-387)
Apareixen dos temes: la teoria de les idees en el dileg Crtil i crtica als sofistes i a la
oratria en les obres Eutidem i Menexem.
C) Etapa de maduresa (387-367)
Viu a lAcadmia i educa els seus deixebles mentre va escriure les seves quatre grans
obres: El banquet, on el context es situa en un sopar, i el protagonista sempre s
Scrates (lalter ego de Plat). Al sopar inicia un dileg sobre laccs al mn de les idees
a travs de lamor (explica com arribar-hi en passos, per no on est). En el dileg
Fed, Plat explica lltim dia en la vida de Scrates perqu arriba el vaixell de Delos.
Scrates explica les tres demostracions de la immortalitat de lnima.
La Repblica s un dels dilegs ms llargs de Plat (10 llibres). Sn dilegs que
tracten filosofia poltica, sobretot la descripci de lestat ideal, ja que Plat es troba en
una lnia positiva i idealista. La tesi que planteja s la identificaci entre la filosofia i la
poltica. A ms, hi ha altres temes com els dos mons (dualisme cosmolgic),
antropologia, educaci, epistemologia... a La Repblica hi trobem dos dels mites ms
importants de Plat: el mite de la ratlla i el mite de la caverna (Resp VII). Scrates parla
amb Glauc de tots els temes; es considera la primera utopia de la Historia de la
Filosofia.
Finalment, Fedre s un dileg sobre lantropologia, i s on Plat explica el tercer
mite; el mite del carro alat, que explica qu som els humans.
D) Etapa crtica (367-347)
En aquesta etapa fa els dos ltims viatges a Siracusa. Al 367 fa el segon viatge i al 361
en fa el tercer. Plat fa una autocrtica a la seva filosofia ja que dubta dalguna de les
seves teories: dubta de la teoria de les idees i de la filosofia poltica (s letapa ms
pessimista de Plat). A ms, introdueix nous temes com la cosmologia. Algunes de les
seves obres sn:
Parmnides, on fa lautocrtica a la teoria de les idees; fa coincidir Scrates amb
Parmnides. Teetet s un dileg on Scrates compara el seu ofici amb el de la seva
mare (llevadora). Timeo s un dileg molt extens, planteja una gran cosmologia,
9

descrivint el mn sensible i el seu origen, clarificant la presncia duna intelligncia
causant (NOUS).
Crties s un dileg on Plat mostra lAtlntida (suposat continent que hauria existit, i
a causa de la gran evoluci de la seva civilitzaci van fer experiments que va destruir-
los (no tenien principis morals)). Creien que lAtlntida havia existit en el mn grec
per ning en parlava, i deien que estava situada ms enll de les columnes dHerclit
(estret de Gibraltar) a loce Atlntic, i que els seus habitants havien emigrat a Egipte i
Grcia. Alguns creuen que lAtlntida existien i altres creien que era un mite.
Les lleis s una obra (no dileg) de Filosofia Poltica molt pessimista, ja que Plat ja
ha patit molts fracassos (3 fracassos).
ANLISI DE LA REPBLICA
s una de les obres ms importants i discutides de Plat. El seu nom original s
politeia, que en grec significa cultura poltica, on la traducci al llat s Res Publica,
aix sha adaptat a la traducci llatina. Consta de X llibres i pertany a lpoca de
maduresa de Plat. s un dileg polmic perqu al llarg de la histria se nhan fet dues
interpretacions:
Des dAristtil fins a Hegel, consideren que s un text fonamentalment poltic,
on Plat refereix la seva manera de descriure la ciutat justa, i per tant, tracta
el tema de la justcia i la injustcia.
Des de Procle fins a Karl Popper, consideren que La Repblica s un llibre sobre
tica individual, s a dir, explica com hem de viure, parla de lexcellncia
personal, leducaci, la felicitat i lhome (nima).
En el llibre I, es tracten les concepcions tradicionals i sofstiques de la justcia. Del llibre
II-IV, es defineix justcia. Del llibre V-VII, sestableixen les condicions de realitzaci per a
una ciutat justa. Finalment, en el llibre X es parla de les recompenses de la justcia i el
mite final.
Personatges del dileg:
Scrates, narrador, protagonista i interlocutor principal (alter ego).
Germans reals de Plat (Glauc i Adimant) que desitgen saber (busquen el
coneixement).
Personatges que defensen els valors tradicionals datenes (religiositat,
festes, respecte...): Cfal i els fills (com Polemarc).
Defensors dels sofistes: Trasmac, el calcedoni.
Context: Scrates va al Pireo a una festa, i dall van a casa de Polemarc per
iniciar el dileg sobre la justcia (primer tema). Parlen de la polis i de lindividu
just, discuteixen que els poltics han de ser filsofs.
10

ONTOLOGIA (COM S LA REALITAT? COM S EL TOT?)
La teoria de les idees o dualisme cosmolgic. Quin s el projecte filosfic dun
determinat filsof?
Presocrtics: cosmologia, anlisi de la physis (ark).
Sofistes: educaci del ciutad en lxit social, a travs de la oratria i la
formaci humanstica.
Scrates: educaci dels joves en la moral, complir la seva missi amb el mtode
socrtic (dileg inductiu). Conscincia dignorncia i concepte de definici.
Plat: s lautor del primer sistema filosfic, ja que tracta tant lhome com la
natura. Creu que la realitat s dual, per tant, existeixen dos mons. Plat
planteja la Teoria del dualisme cosmolgic (dos cosmos) o Teoria de les idees
(amb el mn de les idees). Parla de dues realitats que estan connectades entre
s, que sn el mn sensible i el mn de les idees, que per Plat, tenen una
existncia objectiva, per no tenen localitzaci exacta.
MN DE LES IDEES
Caracterstiques:
s un mn que t existncia objectiva (real), igual com el mn sensible.
s etern; sempre ha existit i sempre existir.
s incausat. Mn immaterial.
s immbil, no canvia (Ta del moviment de Parmnides).
s un model pel mn sensible, el mn sensible s una cpia inexacta de
loriginal.
En el mn de les idees hi viuen les idees, que sempre tindran un sentit positiu
s un mn poblat didees, on hi viuen:
ssers, ens, realitats reals i objectives
Sn idees eternes i incausades
Sn immaterials
niques; hi ha tant sols una idea per a cada sser
En letapa de maduresa de Plat, diu que hi ha infinites idees
En letapa crtica, amb el dileg Parmnides, fa una autocrtica
al mn de les idees i qestiona si hi ha idees sobre ens materials
Mn jerarquitzat, hi ha idees que sn millors que altres.



11

MN SENSIBLE
s la realitat oposada al mn de les idees.
Mn de les idees Mn sensible
Etern Causat*
Captat per lenteniment (podem
anar-hi a travs de la ra)
Captat pels sentits (que ens enganyen),
existeixen contradiccions
Immbil (Parmnides) Mbil (Herclit)
Immaterial Material (ark, que no li interessa)
Perfecte Imperfecte
Real Aparent (cpia de la realitat)
*Causat dileg de Timeo, (poca crtica de Plat), on explica la seva primera i
nica cosmologia. Mite del demirg. Plat explica que el mn sensible no s etern, i
que est causat per tres causes eternes: la causa exemplar (mn de les idees), la causa
material (matria catica) i la causa ordenadora (DEMIURG, ra). Aquestes tres causes
interaccionen per donar lloc al mn sensible, que canvia constantment.
La causa ordenadora proporciona al mn sensible un sentit, ordenant la matria i
grcies al mn de les idees ho fa a partir de les idees que ja existien. Per tant, el mn
de les idees s un model per a la creaci del mn sensible, que tindr un sentit, una
finalitat, que s conixer el b, encara que aquest sigui un mn inferior. Lunivers
material tot i aix, tindr aspiracions a millorar. Podrem percebre clarament influncies
presocrtiques de la cosmologia dAnaxgores (homeomeries, NOUS).












12

FRAGMENTS DE LA REPBLICA
1. RESP II 367E-376C
Aquest fragment semmarca dins un espai de conversa, lobjectiu del qual s la
rigorosa recerca dialogada sobre la definici de justcia, i recprocament, dinjustcia.
Scrates es mostra com el narrador dels deu llibres que componen La Repblica. En el
llibre I, Scrates explica com va anar amb Glauc (germ de Plat) al Pireu, a la
suposada festa de Bendis (honor a la deessa rtemis). All hi era Polemarc, fill de Cfal,
Adimant (germ de Plat i Glauc) i altres, que intentaven retenir Scrates perqu es
queds a la segent festa. Finalment, shi va quedar i tots van anar a casa de Polemarc
a conversar. All hi havia el pare de Polemarc, Cfal, i Trasmac (sofista). Aquesta
conversa tractar duna discussi sobre la justcia. Cfal i Polemarc, exposant les
concepcions tradicionals, justifiquen justcia com la justcia s donar a cadasc el que
li correspon. La concepci sofista de Trasmac relaciona la justcia amb el poder, dient
la justcia s all que disposa el poder del ms fort, i Scrates deia que la justcia era
que el governant cerqus all que era millor per als governants.
En el llibre II es continua amb aquesta mateixa conversa, on Glauc fa unes
intervencions sobre quina mena de bns existeixen (bns desitjables,
independentment de les conseqncies, bns desitjables per si mateixos i per a les
seves conseqncies [Scrates] i bns desitjables pels seus beneficis, encara que
causin penes *gent corrent+) i Adimant fa una sntesi de les idees sobre la justcia.
Glauc demana a Scrates que exposi per quina ra cal triar la justcia envers la
injustcia; quina s la idea de justcia i com aquesta far que els ciutadans esdevinguin
bons i justos. El fragment 367e-376e del llibre II, parteix de que Glauc i Adimant
defensen que la justcia s preferible a la injustcia, per davant de Trasmac la
rebutgen. Demanen que Scrates defensi la seva tesi, i ho fa argumentant quina s
realment la idea de justcia i injustcia intemporalment i objectivament. Proposa un
mtode per fer-ho: la recerca analgica, s a dir, investigar qu s la justcia per a la
ciutat i desprs qu s la justcia per a lindividu. Scrates comena a definir el
concepte de ciutat ideal (natural o original), que fa real el concepte de justcia,
assignant les professions que els seus ciutadans desenvoluparan segons la seva
naturalesa, s a dir, aquella professi per la qual ha nascut. Tota leconomia ha de
regir-se tenint present aquest principi de naturalesa. Scrates no oblida que la
injustcia s present; per aix explicar que la guerra s el naixement de la injustcia, i
per tant, s necessria la creaci dun exrcit amb soldats que tinguin coratge, fora i
delicadesa. Scrates destaca la figura del guardi de la ciutat; es refereix als
governants, que han de tenir un carcter filosfic (han de ser educats per filsofs) per
tal de que puguin prendre les decisions adequades perqu la ciutat sigui justa. La
formaci de la ciutat no ha mostrat encara on es troba la justcia i la injustcia.
13

2. RESP IV 427C-225E
En aquest fragment Scrates continua parlant de la justcia, primer en la ciutat i
desprs en lindividu. Un cop fundada la ciutat ideal, desprs dhaver parlat dels
governants, de la pobresa i riquesa, de les normes i de leducaci, es passa a
considerar quin lloc ha docupar la saviesa en la ciutat perfecta. Scrates considera que
la ciutat perfecta ja es dona en lexplicaci per construda. En aquesta, Scrates sost
que si una ciutat est ben fundada, aleshores ser irreprotxablement perfecta.
Scrates fa un anlisi sobre les quatre excellncies de la ciutat ideal:
a) La saviesa s saber deliberar el b que li conv a la ciutat com un tot, i no com
una deliberaci parcial sobre una totalitria. Aquesta excellncia lhan de
posseir els governants i magistrats.
b) El coratge s la potncia per conservar lopini de les coses important, s a dir,
saber mantenir all essencial com a essencial. Aquesta excellncia lhan de
posseir els soldats.
c) La temprana s un ordre, un domini dalguns plaers i passions que es mostren
superiors a un mateix. La temprana possibilita ser lamo dun mateix; per tant,
la ciutat haur de ser mestressa de si mateixa si vol ser justa. Aquesta
excellncia lhauran de tenir tant els governants com els sbdits per crear una
harmonia entre ells.
d) La justcia s el resultat de la concrdia i harmonia entre les altres tres
excellncies; ms justcia hi haur com ms harmonia hi hagi, i sassoleix si
tothom fa all per a qu est naturalment dotat (el que li correspon). La
injustcia correspon al desequilibri que es produeix quan en una ciutat no hi ha
lordre natural que procura lharmonia. Si entre les tres classes duna ciutat
(governants, soldats, comerciants i obrers) cadasc no fa el que li correspon per
naturalesa, aquests desordres sn considerats crims.
Scrates vol aplicar en lindividu les excellncies de la ciutat justa. Per tant, dins de
cada individu sha de produir concrdia, ja que noms una ciutat feta de ciutadans
justos, en harmonia i concrdia amb si mateixos (paideia), podran elaborar una ciutat
justa (politeia) gaudint de la seva formaci cvica necessria. Segons Plat, les maneres
dactuar de la ciutat provenen de lindividu. Desprs Scrates segueix endinsant-se en
lnima individual per mostrar aquestes excellncies. Lnima individual t dues parts:
la racional, a la qual li pertoca governa lindividu, i la part irracional (amb una part
concupiscible i una altra irascible) que ha de ser sbdita de la part racional. En
lindividu, el coratge li permet protegir el que la ra li mostra com all que cal fer. La
injustcia en lnima s el desordre que es produeix quan alguna part no actua de
forma tica. Per tant, Scrates justifica que la justcia s el millor cam per emprendre
la vida i el ms preferible.
14

3. RESP VII 514A-520A
Amb aquest fragment sinicia el llibre VII, on conversen Scrates i Glauc. Aquest llibre
s el que narra el fams Mite de la Caverna. El projecte de Plat s arribar a fer
realitzable una ciutat ideal, regida per homes i dones que han fet lesfor dolors de la
paideia i per daccedir al B i ho han fet. Aquests sn els anomenats filsofs/es, que
han de governar la ciutat amb saviesa cap al B i cap a la Justcia.
En el llibre VI sens parla del B i del seu coneixement, que aporta tamb lanalogia del
segment. Per Plat, el coneixement del B s una tasca prpia del filsof, s una feina
que comporta la plena dedicaci. La idea del B s la idea rectora de la vida humana i
de la vida de la cuitat, i ens permet veure que no tant sols hi ha coneixement de
realitats sensibles (dades que percebem a travs dels sentits), sin que tamb tenim el
coneixement de realitats intelligibles (ho percebem a travs de la ra). Plat distingeix
entre la opini i la cincia. Dins de lopini es refereix al coneixement que percebem a
travs de les imatges i fa referncia als objectes sensibles. En la cincia distingeix els
objectes matemtics de les idees que sn lautntica realitat (coneixement suprem,
cincia ms elevada que noms pot ser compresa amb la intelligncia per qui ha anat
ms enll de les matemtiques).
Per Plat, lexperincia no t capacitat per despendres dels sentits, per tant, resulta
sempre canviant, s incapa de ser un coneixement inalterable i permanent. La
proporcionalitat de lanalogia de la lnia est expressada com:
AD/DB = BE/EC = AB/BC
El coneixement t graus, certesa i veritat, perqu lespai segmentari de la cincia (BC)
s ms llarg que lespai dels objectes que pertanyen al mn sensible (AB), encara que
els sentits ens enganyin. El filsof ha de conixer tots els graus de coneixement, aix
com ha daprofundir en el coneixement cientfic (de les idees).
El llibre VII tracta tres grans temes: a) el lloc que el filsof ocupa en la ciutat (mite de la
caverna), b) els sabers o arts (technai) necessaris per a la formaci del filsof i c) el
paper del filsof a la ciutat.
Mite de la caverna (es tracten tres moments enllaats):
1. Narraci de la allegoria de la caverna.
Diu a Glauc que compari la naturalesa (physis) pel que fa a leducaci (paideia) o la
manca daquesta (apaideusia) en el context segent: leducaci o formaci completa
dels ciutadans/es, sobretot dels qui han dexercir el control de la ciutat, s decisiu per
a dur a terme el concepte de ciutat model proposat per Plat.
15

Per tant, s decisiu comprendre all que esdev en una ciutat si no hi ha ning que
emprengui el cam dascens de la foscor de la cova fins a la llum del dia i a la
contemplaci del Sol directament, ning que esdevingui esforadament filsof i aix,
apte per a governar (conduir el poble cap a B). Al mateix temps, si no es considera la
necessitat que qui hagi emprs el cam dascens emprengui el difcil cam de descens a
la cova per tal de convncer els companys encadenats de quina s lautntica realitat:
el Sol, el B que dna sentit a tot. Aquest doble moviment (dascensi i descensi),
emmarca tota la narraci de lallegoria (hem de fer referncia a lanalogia de la lnia).
2. Explicaci del sentit de la allegoria feta per Scrates.
El sentit de lallegoria s donat pel mateix Plat. El mn de la caverna representa el
mn sensible, el mn que sorienta pels sentits. La font de llum de la caverna s un foc
que hi ha en linterior de la cova, foc que representa el Sol que illumina el nostre mn
sensible, el Sol que veiem cada dia (B). En la caverna hi ha dos nivells de realitat: un
nivell inferior dombres i reflexos i un altre superior dobjectes que sn transportats
per uns homes que caminen darrere un mur.
El mn de dia representa el mn intelligible, el mn que es guia noms per la
intelligncia i ens permet entendre all que els sentits ens mostres. Tamb t la seva
font de llum, que s el Sol, el qual representa el B que ens illumina la intelligncia.
Tamb en el mn hi ha dos nivells de realitat: un ms inferior que sn les ombres del
Sol (ens matemtics) reflectides en laigua que veiem fora de la cova, i un nivell
superior de realitat, els objectes del mn de dia, que sn les veritables idees.
La caverna El dia
Font de llum:
El foc El Sol
Nivells de realitat:
Objectes transportats Realitats (ssers vius de la natura)
Ombres dels objectes transportats Ombres en el terra i reflexos en laigua


Parallelisme que mostra el cam que ha de seguir el filsof per acostar-se al B, ja que
Plat ha fet lesfor de sortir de la caverna i per retornar-hi i fer sabedors del B als
presoners encadenats.

Mn sensible: mn exterior (el dia) Mn intelligible
Font de llum:
El Sol El B
Nivells de realitat:
Realitats (ssers vius de la natura) Idees (realitats veritables)
Ombres en el terra i reflexos en laigua Ombres de les idees (ens matemtics)

16

3. Conseqncies del sentit daquest mite.
Hi ha un procs doble (ascensi-descensi presoner/ ascensi-descensi filsof)
a) Relacionat amb el procs dascensi cap a fora, per contemplar la realitat
autntica, la llum, el Sol i el B, es basa en el procs deducaci. Aquesta
educaci ha de ser tant pel governant com pel ciutad, significa exercitar les
potencialitats de cadasc fins arribar al ser autntic i al B (molt difcil).
Leducaci s un viratge total de lnima vers la contemplaci de lautntica
realitat.
b) Relacionat amb el procs de descens cap a dins de la cova, per tal dalliberar els
presoners que hi romanen (ciutadans no veritables), tamb demana un gran
esfor. Scrates diu que caldr forar els filsofs a davallar dins la foscor per tal
de convncer i guiar als presoners a sortir a la llum. Per tant, aquests han de
governar en contra de la seva voluntat. Per tant, la ciutat necessita governants
que coneixen el B i tenen experincia. Tant els governants com les lleis
existeixen perqu tothom visqui en harmonia en una ciutat justa.
4. RESP VII 532B-535A
En el darrer fragment hi sn presents els mateixos personatges. Scrates continua
conversant amb Glauc. Aquest fragment retrata la dialctica com la cincia suprema
dels filsofs. Respecte els sabers o les arts en les quals el filsof sha de formar
prviament a la dialctica, sn:
1. Aritmtica. Permet reconixer els ssers en la seva unitat i no deixar-se portar
per la multiplicitat que ens donen els sentits. La realitat compresa per la
intelligncia ens s presentada com una unitat. Laritmtica permet conixer el
nombre i el clcul. Aquesta cincia permet dominar tamb lart de la guerra.
2. Geometria. Possibilita concebre els ssers eterns i immutables (lnia, cercle,
etc.). Treballa en el pla i permet tamb conixer lart de guerra.
3. Estereometria. Es refereix a lestudi dels cossos en i mateixos i al seu volum.
4. Astronomia. Permet lestudi del moviment dels cossos celestes i permet
conixer les lleis dels cels amb lajut de la matemtica.
5. Harmonia. Cincia provinent del pitagorisme que estudia les relacions
dharmonia entre nombres i tonalitats musicals. Herclit va dir: lharmonia
invisible s ms gran que lharmonia visible.
Aquests sabers sn una preparaci per a la dialctica. La dialctica s el coneixement
prpiament filosfic; el coneixement de les idees, de les coses en si mateixes i de la
veritat absoluta. En el cim, trobem el coneixement del B (que Plat ho identifica com
Bellesa). Tots els sabers anteriors treballen hiptesis, en canvi la dialctica coneix el B
sense hiptesis, tal com s.
17

Un domini de la lgica i les seves regles tamb s imprescindible. Per aix es
indispensable un coneixement de tots els saber previs a la dialctica. La matemtica s
un primer ajut de cara la filosofia/dialctica, ja que la dialctica permet el coneixement
de la relaci de tota la matemtica. Aquest coneixement disposa al coneixement del B
per al qual cal procedir amb un mtode rigors.
El domini del mtode dialctic s imprescindible per poder conixer la realitat del tot,
per tant, ha de ser propi de cada governant disposar daquest coneixement (cincia).
Els altres sabers no arriben al grau de cincia perqu treballen amb hiptesis, per tant,
Plat els anomena com pensaments discursius o reflexions. Segons Scrates, hi ha
diversos graus en el coneixement, i prpiament, tamb hi ha diversos coneixements. Hi
ha dos grans mbits de coneixement hum:
Lopini.
Coneixement nfim: imaginaci o semblana
Coneixement elevat: creena
La cincia.
Coneixement menor: ra discursiva o enteniment
Coneixement elevat: intelligncia pura o saber (veritable
coneixement, al qual hi arribem a travs de la
matemtica i posteriorment, la dialctica).
La dialctica ajuda a entendre el sentit del ser, de lessncia. Podr arribar al sentit del
B en si mateix; s la culminaci de totes les altres matries, i qui arriba a aquest grau
de coneixement s el filsof veritable. Arribar al coneixement veritable demana esfor,
noms una selecci adequada podr arribar-hi. Plat exposa les diverses etapes de
formaci de filsofs:
En primer lloc, proposa que inicin aquests estudis els qui tinguin millors qualitats
fsiques i morals, amb bones disposicions intellectuals. Plat vol dotar als filsofs de
prestigi, ja que en la seva poca eren despreciats. Afegeix tamb, lamor a la feina i
lamor a la veritat. Plat tamb fa referncia a les edats de formaci.
De joves, iniciaci al clcul, geometria i la resta deducaci. Lhome lliure no ha
daprendre per obligaci. Als infants sels hi far presenciar la guerra. Desprs
dun examen, sen seleccionaran alguns, i desprs duns anys dentrenament,
es faran proves de gimnstica.
Als 20 anys. Selecci dels millors. Sels ensenyaran totes les cincies
matemtiques i sels preparar per obtenir una visi de conjunt, per tal de
preparar-se cap a la dialctica. Sha de saber dominar la capacitat de sntesi.
Al 30 anys. Els ms constants aprenents, sels provar en lart de la dialctica
per veure si sn aptes (al contrari que fan els sofistes).
18

Als 45 anys. Sels tornar a ocupar amb qestions militars i sels tornar a
exercitar amb gimnstica per no deixar destar en bona forma, tal com
correspon al bon governant.
Als 50 anys. Els qui superin tot el procs de formaci, assolint el coneixement i
la prctica del B, caldr obligar-los a governar la Ciutat, ja que tindran un
model amb el qual educar als seus successors. Desprs de morir viuran amb els
Benaurats, s a dir, rebran tota mena dhonors i sacrificis com si fossin
divinitats inferiors, si la profetessa de loracle ho determina (Ptia).
Noms els qui arribin al coneixement del B podran governar la Ciutat, ja que qui
coneix el B per voluntat prpia sempre actuaria a favor daquest. Plat t el
convenciment que aquesta ciutat governada per filsofs s possible, encara que no
tingui lloc encara (ciutat utpica).
Al final del llibre VII sacaba amb la exposici de com han de ser i formar-se els
governants, accentuant que tamb poden haver-hi governadores, ja que segons Plat,
les dones tamb sn aptes per naturalesa per a ser-ho. Per tant, Plat creu que el seu
model dentendre la poltica s indispensable per canviar Atenes i els seus ciutadans
perqu actuessin a favor del B.
El viratge de lnima demana una nova realitat molt profunda, aix noms
saconsegueix si la ra (ulls de la intelligncia) t un paper determinat en lestudi,
especialment en aquella Atenes. Tot aix no s possible sense un mtode rigors
exercitat tota la vida.