You are on page 1of 37

D

F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Exmens resolts de fonaments fsics de les
estructures
Jos Joaqun Rodes Roca
Novembre 2012
Resumen
Aquest document presenta la resoluci dels exercicis proposats en
alguns exmens de lassignatura de fonaments fsics de les estructu-
res del grau denginyeria dedicaci. El professorat que treballa o ha
treballat s Tarsicio Belndez Vzquez, David Israel Mndez Alcaraz i
Juan Carlos Moreno Marn. Els llibres [1] i [2] contenen una collecci
dexercicis resolts que poden ajudar a aconseguir les capacitats neces-
sries per a la resoluci daquests.
1. Vectors lliscants
Exercici 1.1: Donat el sistema de tres forces aplicades sobre el cos de la
gura 1, calculeu:
Figura 1: Illustraci del sistema de forces de lexercici 1.1
1. El producte mixt de les forces

F
2
(

F
3


F
1
).
1
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
2 Exmens resolts de FFE
2. El moment mnim del sistema.
3. El toror del sistema en el vrtex A.
4. Raonar si s possible equilibrar el sistema afegint-li una nica fora.
1r apartat. Cal indicar els components de cada fora a partir de dos
punts coneguts de la seua lnia dacci. Sobt el vector unitari en la direcci
de la fora, que multiplicat pel seu mdul ens donar els components buscats.

F
1
= (6, 10, 0) kN;

F
2
= (9, 15, 0) kN;

F
3
= (3, 0, 4) kN

F
2
(

F
3


F
1
) =

9 15 0
3 0 4
6 10 0

= 720 kN
3
2n apartat. Com que sha de calcular el toror en A, el moment mnim
es pot calcular des daquest punt, sent el resultat el segent:
m = (u
R


M
A
) u
R
= (5, 85; 24, 4; 3, 90) kN m
3r apartat. El toror en A est compost per la resultant i el moment
resultant en A. Prenent A com a lorigen de coordenades sobt que:

R =
3

i=1

F
i
= (6, 25, 4) kN; u
R
=
(6, 25, 4)

677
kN

M
A
=
3

i=1

M
A
i
=

i

i

k
0 0 4
6 10 0

i

j

k
0 5 0
9 15 0

+
+

i

j

k
3 5 0
3 0 4

= (20, 12, 60) kN m


4t apartat. No s possible equilibrar el sistema amb una nica fora
perqu el moment mnim no s nul. Faran falta una fora i un moment per
a equilibrar-lo.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 3
Exercici 1.2: Un gran cartell anunciador de dimensions 6 m4 m i amplria
menyspreable penja sobre una autopista tal com sindica en la gura 2. El
seu pes, P = 800 N, saplica en el seu centre geomtric G.
En aquesta zona, el vent ve en la direcci que indica la etxa F, que
correspon al vector unitari 0, 942

i 0, 337

j. El valor mxim de la fora
deguda a la pressi del vent sobre el panell ha tingut un mdul de 2,97 kN.
Es demana:
1. El toror en el punt O degut a totes les forces que actuen sobre el
panell quan la pressi del vent pren el seu valor mxim.
2. Leix central del sistema de forces. Es pot anular el sistema amb una
nica fora? On saplicaria?
3. Si no volem que el pal vertical patisca torsi, la placa sobre la que es
recolza ha deliminar el moment axial sobre leix del pal. Quin moment
nha de fer i en quina direcci?
4. Des de la cuneta de la carretera, una enginyera vol determinar si les
dimensions del panell han canviat degut a la calor. Per triangulaci,
estima que el panell mesura 4, 01 0, 04 m daltura i 6, 03 0, 05 m de
base. Si sabem que la seua massa s 81, 60, 2 kg, quina s la densitat
supercial del panell correctament expressada amb el seu error?
Figura 2: Illustraci del sistema de forces de lexercici 1.2
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
4 Exmens resolts de FFE
1r apartat. Les dues forces es troben aplicades en el mateix punt G(0, 8, 8)
m. La fora deguda al vent ve donada pel producte del seu mdul amb el
vector unitari

F = 2, 97 (0, 942; 0, 337; 0) = (2, 8; 1, 0; 0) kN. El pes val
P = (0; 0, 8; 0) kN. La resultant del sistema ser, per tant:

R = (2, 8; 1, 8; 0)
kN.
Com que el sistema s concorrent, el moment mnim s zero. Aplicant
el teorema de Varignon, el moment resultant respecte del punt O es pot
calcular a partir de

M
O
=

OG

R:

M
O
=

i

j

k
0 8 8
2, 8 1, 8 0

= (14, 4; 22, 4; 22, 4) kN m


2n apartat. Lgicament, donat que el sistema de forces s concorrent,
aquest pot substituir-se per una nica fora aplicada en el punt de concu-
rrncia. Leix central ha de tenir la mateixa direcci que la resultant i passar
pel punt G. Per tant, lequaci de leix central s:
x 0
2, 8
=
y 8
1, 8
=
z 8
0
Una altra forma dobtenir leix central s a partir de lequaci de camp de
moments

M
O
= m+

OE

R, la soluci de la qual s z = 8 m, ms lequaci


y = 8 0, 643 x. Com ja se sabia, el punt G s la soluci que correspon a
x = 0.
La conclusi nal s que el sistema es pot anullar amb una nica fora,

R, aplicada en G.
3r apartat. El moment axial respecte de leix del pal vertical (eix Y)
s simplement la component del moment en aquesta direcci

M
OY
= (

M
O

j)

j. Per tant, la plataforma far un moment en la direcci contrria per a


compensar-lo

M
OY
= (0; 22, 4; 0) kNm.
4t apartat. La superfcie del panell i lerror absolut daquesta sn, res-
pectivament: S = 4, 01 6, 03 = 24, 18 m
2
, E
S
= l E
h
+ h E
l
= 0, 44 m
2
.
Lexpressi correcta seria la segent: S = 24, 2 0, 4 m
2
.
La densitat supercial s el quocient entre la massa i la superfcie, per
tant: = m/S = 3, 372 kg/m
2
. Lerror daquesta magnitud s:
E

=
S E
m
+m E
S
S
2
=
24, 2 0, 2 + 81, 6 0, 4
24, 2
2
= 0, 064 kg/m
2
.
Lexpressi correcta daquesta magnitud ser = 3, 37 0, 06 kg/m
2
.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 5
Exercici 1.3: Un sistema de vectors lliscants est format pels vectors se-
gents: a
1
=

i+

k; a
2
=

j+

k; a
3
= 2

i+2

j2

k; i a
4
= 4

i4

j+4

k;
expressats en el sistema de referncia cartesi OXYZ, i que estan aplicats
en rectes que contenen els punts de coordenades P
1
(0, 0, 0), P
2
(1, 2, 3),
P
3
(3, 5, 6) i P
4
(2, 2, 5), respectivament. Es demana:
1. Leix central del sistema de vectors lliscants.
2. s possible substituir el sistema per un nic vector? En cas armatiu,
determineu-lo i un punt de la seua lnia dacci.
3. El moment resultant del sistema respecte del punt Q(2, 3, 1).
1r apartat. Per a determinar leix central dun sistema de vectors llis-
cants, sha de calcular el toror daquest, per exemple, a lorigen O.

R =
4

i=1
a
i
= 2

i 2

j + 2

k
El moment resultant principal del sistema s:

M
O
=

i

j

k
1 2 3
1 1 1

i

j

k
3 5 6
2 2 2

i

j

k
2 2 5
4 4 4

= (9, 14, 23)


Com que el moment mnim s nul,

R

M
O
= 0, lequaci de camp de moments
quedaria

M
O
=

OE

R, sent E(x, y, z) un punt qualsevol de leix central.
Per tant:

M
O
= (9, 14, 23) =

i

j

k
x y z
2 2 2

= (2x + 2z, 2x 2z, 2x + 2y)


Lequaci de la recta que representa leix central s:
2y + 2z = 9
2x 2z = 14
2x + 2y = 23
_
_
_
2n apartat. Com ja sha vist en lapartat anterior, el moment mnim s
nul. Per tant, s es pot substituir el sistema de vectors lliscants per un nic
vector, que seria la resultant

R = (2, 2, 2), aplicat en un punt de leix
central, com per exemple (0, 23/2, 7).
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
6 Exmens resolts de FFE
3r apartat. El moment resultant respecte del punt Q es pot calcular a
partir de lequaci de camp de moments:

M
Q
= (9, 14, 23)

i

j

k
2 3 1
2 2 2

= (13, 12, 25)


Exercici 1.4: Donats dos sistemes de vectors lliscants S
1
i S
2
, els torors
dels quals sn:
{S
1
} = {

R
1
= (0, 0, 2);

M
1
= (0, 0, 1)}
{S
2
} = {

R
2
= (0, 2, 1);

M
2
= (0, 3, 2)}
on el primer toror est donat en el punt P(2, 1, 1) i el segon en en el punt
O(0, 0, 0). El sistema resultant S sobt com {S
1
} 2 {S
2
}. Es demana:
1. El toror de S en lorigen de coordenades.
2. s possible substituir el sistema S per un nic vector? Raoneu la res-
posta.
3. El vector moment mnim de S.
4. Lequaci de leix central de S.
1r apartat. Per a obtenir el toror de S, els torors de S
1
i S
2
shan
de calcular respecte dun mateix punt. Per tant, sobtindr el toror de S
1
respecte del punt O:

M
1
O
=

M
1
+

OP

R
1
= (0, 0, 1) +

i

j

k
2 1 1
0 0 2

= (2, 4, 1)
Ara ja es pot calcular el toror de S = {S
1
} 2 {S
2
} en lorigen O:
{

R =

R
1
2

R
2
= (0, 4, 0);

M
O
=

M
1
O
2

M
2
= (2, 10, 3)}
2n apartat. Tant la resultant com el moment resultant del sistema S sn
diferents de zero. A ms, linvariant escalar o automoment s

R

M
O
= 40 = 0,
per tant, aquest sistema no pot substituir-se per un nic vector. El sistema
equivalent redut est format per un vector (la resultant) i un parell de
vectors (moment resultant).
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 7
3r apartat. El vector moment mnim sobt mitjanant lexpressi se-
gent:
m = (u
R


M
O
) u
R
=
40
4
2
(0, 40, 0) = (0, 10, 0) kN m
4t apartat. Siga E(x, y, z) un punt qualsevol pertanyent a leix central,
aleshores es compleix que el moment resultant

M
E
m. Per tant:

M
E
= (0, 10, 0) =

M
O


OE

R = (2, 10, 3)

i

j

k
x y z
0 4 0

=
= (2, 10, 3) (4z, 0, 4x) = (2 4z, 10, 3 + 4x)
Lequaci de la recta que representa leix central s:
2 4z = 0
10 = 10
3 4x = 0
_
_
_

z = 0, 5
x = 0, 75
_
2. Geometria de masses
Exercici 2.1: Donada la secci de la gura 3, es demana:
Figura 3: Secci plana de lexercici 2.1
1. Les coordenades del centre de gravetat.
2. La matriu dinrcia respecte dels eixos OXY.
3. Moments principals i eixos principals dinrcia en O.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
8 Exmens resolts de FFE
4. Suposant que les dimensions sexpressen amb un error absolut de 0,15
cm, obteniu lrea de la secci i el seu error. Calculeu tamb lerror
relatiu.
1r apartat. Donada la simetria de la secci, resulta obvi que y
G
= 5
cm. Per al clcul de x
G
, es pot considerar que la secci est formada per dos
trossos: un rectangle de 1510 cm
2
al qual se sostrau un semicercle de radi
5 cm.
Rectangle drea 150 cm
2
i x
1
G
= 7, 50 cm.
Semicercle drea 39,27 cm
2
i x
2
G
= 12, 88 cm.
Per tant:
x
G
=

x
i
G
S
i

S
i
=
7, 5 150 12, 88 39, 27
150 39, 27
5, 59 cm
2n apartat. Els moments i el producte dinrcia referits als eixos OXY
sn els segents:
I
x
=
2

i=1
I
x
i
=
15 10
3
3

_
5
4
8
+

2
5
2
5
2
_
= 3772, 82 3770 cm
4
I
y
=
2

i=1
I
y
i
=
10 15
3
3

_
0, 110 5
4
+

2
5
2
12, 88
2
_
= 4666, 59 4670 cm
4
P
xy
=
2

i=1
P
xy
i
=
10
2
15
2
4


2
5
2
5 12, 88 = 3096, 01 3100 cm
4
Atesa la simetria de la secci, el producte dinrcia es podia haver calculat
a partir del teorema de Steiner, P
xy
= P
x
G
y
G
+ x
G
y
G
S, i tenint en
compte que els eixos que passen pel centre de gravetat sn conjugats, s a
dir, P
x
G
y
G
= 0. Per tant P
xy
= 12, 88 5 110, 73 3100 cm
4
. Finalment, la
matriu dinrcia respecte dels eixos OXY s:
(I)
OXY
=
_
I
x
P
xy
P
xy
I
y
_
=
_
3770 3100
3100 4670
_
cm
4
3r apartat. Els moments principals dinrcia en O sobtenen mitjanant
lexpressi:
I
x
0
,y
0
=
J
1
2

_
J
1
2
_
2
J
2
=
I
x
+I
y
2

_
I
x
I
y
2
_
2
+P
2
xy
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 9
Figura 4: Direccions principals dinrcia demanat en el 3r apartat de
lexercici 2.1
I
x
0
,y
0
=
8439, 41
2

_
893, 77
2
_
2
+ 3096, 01
2
= 4219, 71 3128, 10 cm
4
I
x
0
= 4219, 71 + 3128, 10 = 7347, 81 7350 cm
4
I
y
0
= 4219, 71 3128, 10 = 1091, 61 1090 cm
4
Els angles que formen els eixos principals amb lhoritzontal sn (gura 4):
Eix OX
0
tan =
IxIx
0
Pxy
= arctan
_
3772,827347,81
3096,01
_
49, 1

Eix OY
0
tan =
IxIy
0
Pxy
= arctan
_
3772,821091,61
3096,01
_
40, 9

4t apartat. Les mesures de la secci sn 15, 00 0, 15 cm dample i


10, 00 0, 15 cm daltura. Les superfcies i els errors absoluts del rectangle i
del semicercle sn:
S
1
= b h = 15 10 = 150 cm
2
Rectangle : E
1
= b E
h
+h E
b
= 15 0, 15 + 10 0, 15 4 cm
2
S
1
= 150 4 cm
2
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
10 Exmens resolts de FFE
S
2
= ( D
2
)/8 = ( 10
2
)/8 = 39, 2699 cm
2
Semicercle : E
2
= (2 D E
D
)/8 = ( 10 0, 15)/4 1, 2 cm
2
S
2
= 39, 3 1, 2 cm
2
Lrea de la secci amb el seu error absolut i lerror relatiu sn: S =
S
1
S
2
= 150 39, 3 = 110, 7 cm
2
; E
S
= E
1
+ E
2
= 4 + 1, 2 5 cm
2
;
S = 111 5 cm
2
; E
r
S
= E/S 100 = 500/111 4, 5 %.
Exercici 2.2: Un pilar t la seua secci de la forma indicada en la gura 5.
Es demana:
1. Moments dinrcia i eixos principals centrals de la secci.
2. Moment dinrcia de la secci respecte dun eix lorigen del qual es
troba en el punt A i la direcci del qual s la del costat AB.
Figura 5: Secci plana del pilar de lexercici 2.2
1r apartat. La secci del pilar es pot considerar formada per un rec-
tangle de dimensions 40 cm60 cm i un triangle rectangle de dimensions 30
cm60 cm. Per al rectangle tenim que S
1
= 2400 cm
2
i G
1
(20, 30) cm; i per
al triangle rectangle S
2
= 900 cm
2
i G
2
(50, 40) cm. Atesa la gura 6, les
coordenades del centre de gravetat de la secci del pilar sn:
x
G
=

x
i
G
S
i

S
i
=
20 2400 + 50 900
2400 + 900
28, 2 cm
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 11
y
G
=

y
i
G
S
i

S
i
=
30 2400 + 40 900
2400 + 900
32, 7 cm
Figura 6: Especejament de la secci del pilar i eixos coordenats de
lexercici 2.2
Per a respondre aquest apartat, la primera fase seria lobtenci de la
matriu dinrcia en O, i desprs traslladar-la al centre de gravetat. Per tant:
I
x
= I
x
1
+I
x
2
=
40 60
3
3
+
_
30 60
3
36
+ 900 40
2
_
= 4, 5 10
6
cm
4
I
y
= I
y
1
+I
y
2
=
19 17
3
3

40
3
60
3

_
30
3
60
36
+ 900 50
2
_
= 3, 57510
6
cm
4
P
xy
= P
xy
1
+P
xy
2
=
40
2
60
2
4
+
_
30
2
60
2
72
+ 900 50 40
_
= 3, 28510
6
cm
4
La matriu dinrcia en el centre de gravetat del pilar es pot calcular a partir
del teorema de Steiner:
I
x
G
= 4, 5 10
6
3300 32, 7
2
9, 71 10
5
cm
4
I
y
G
= 3, 575 10
6
3300 28, 2
2
9, 51 10
5
cm
4
P
x
G
y
G
= 3, 285 10
6
3300 28, 2 32, 7 2, 42 10
5
cm
4
Els moments dinrcia principals centrals sobtenen mitjanant lexpressi:
I
x
0
G
,y
0
G
=
J
1
2

_
J
1
2
_
2
J
2
=
I
x
+I
y
2

_
I
x
I
y
2
_
2
+P
2
xy
I
x
0
G
,y
0
G
=
1, 922 10
6
2

_
2, 0 10
4
2
_
2
+ (3, 285 10
6
)
2
=
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
12 Exmens resolts de FFE
= 9, 61 10
5
2, 42 10
5
cm
4
I
x
0
G
= 9, 61 10
5
+ 2, 42 10
5
= 1, 203 10
6
cm
4
I
y
0
G
= 9, 61 10
5
2, 42 10
5
= 7, 19 10
5
cm
4
Els angles que formen els eixos principals amb lhoritzontal sn:
Eix OX
0
G
tan = (I
x
G
I
x
0
G
)/P
x
G
y
G
= arctan
_
9,7110
5
1,20310
6
2,4210
5
_
43, 8

Eix OY
0
G
tan = (I
x
G
I
y
0
G
)/P
x
G
y
G
= arctan
_
9,7110
5
7,1910
5
2,4210
5
_
46, 2

2n apartat. Langle de leix AB amb leix OX s = arctan 2 = 63, 4

.
Calculem la matriu dinrcia en el punt A, mitjanant el teorema de Steiner,
i desprs apliquem un gir de 63,4

per a obtenir el moment dinrcia respecte


de leix AB.
I
x
A
I
x
= 4, 5 10
6
cm
4
I
y
A
= 9, 51 10
5
+ 3300 (11, 8)
2
= 1, 41 10
6
cm
4
P
x
A
y
A
= 2, 42 10
5
+ 3300 (11, 8) 32, 7 = 1, 03 10
6
cm
4
I
AB
= 4, 510
6
cos
2
63, 4

+1, 0310
6
sin 126, 8

+1, 4110
6
sin
2
63, 4


2, 85 10
6
cm
4
Exercici 2.3: Donada la secci de la gura 7, formada per dues xapes de
diferent densitat, es demana:
1. Si la densitat
2
val 90 kg/m
2
, qu val la densitat
1
si el centre de
gravetat de la secci ha destar en el punt O?
2. Moments dinrcia i eixos principals centrals de la secci.
1r apartat. La condici que haur de complir perqu el centre de gra-
vetat de la secci siga O s que:
y
G
= 0 =
S
1
y
1

1
+S
2
y
2

2
S
1

1
+S
2

2
Aquesta igualtat implica que el numerador ha de ser zero, per tant:
S
1
y
1

1
+S
2
y
2

2
= 0
1
=
S
2
y
2

2
S
1
y
1
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 13
Figura 7: Secci plana de la xapa de lexercici 2.3
Ats que S
1
= 15 m
2
, y
1
= 1 m, S
2
= 35 m
2
, y
2
= 7/3 m i
2
= 90 kg/m
2

1
= 490 kg/m
2
.
2n apartat. Donada la simetria de la gura 7, es t que els eixos XY sn
eixos principals centrals perqu sn perpendiculars i conjugats. Per tant, s
sucient amb calcular els moments dinrcia respecte daquests eixos i establir
les direccions principals atenent als valors mxim i mnim que sobtinguen.
I
x
=
2 5 3
3
490
12
+
2 5 7
3
90
12
= 36750 kg m
2
I
y
0
I
y
=
2 3 5
3
490
12
+
2 7 5
3
90
12
= 43750 kg m
2
I
x
0
Per tant, les direccions principals dinrcia sobtindrien girant els eixos ori-
ginals un angle = 90

.
Exercici 2.4: Donada la secci de la gura 8, es demana:
1. Les coordenades del centre de gravetat referides al sistema OXY.
2. La matriu dinrcia referida al sistema OXY.
3. Moments dinrcia principals centrals.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
14 Exmens resolts de FFE
4. Eixos dinrcia principals centrals.
Figura 8: Secci plana de lexercici 2.4
1r apartat. La secci es pot considerar formada per un rectangle de
dimensions 3 m3 m al qual se sostrau un altre rectangle de dimensions 1
m2 m. Per al primer rectangle tenim que S
1
= 9 m
2
i G
1
(1, 5; 1, 5) m; i per
al segon S
2
= 2 m
2
i G
2
(1, 5; 2) m. Les coordenades del centre de gravetat
de la secci sn:
x
G
=

x
i
G
S
i

S
i
=
1, 5 9 1, 5 2
9 2
= 1, 5 m
y
G
=

y
i
G
S
i

S
i
=
1, 5 9 2 2
9 2
= 1, 357 m
on, evidentment, G pertany a leix de simetria de la secci i es podia haver
dedut directament x
G
.
2n apartat. Els moments dinrcia i el producte dinrcia respecte del
sistema de referncia OXY sn:
I
x
= I
x
1
I
x
2
=
3 3
3
3

_
1 2
3
12
+ 2 2
2
_
=
55
3
m
4
I
y
= I
y
1
I
y
2
=
3
3
3
3

_
1
3
2
12
+ 2 1, 5
2
_
=
67
3
m
4
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 15
P
xy
= P
xy
1
P
xy
2
=
3
2
3
2
4
(0 + 2 1, 5 2) =
57
4
m
4
La matriu dinrcia respecte del sistema de referncia OXY s:
(I)
OXY
=
_
I
x
P
xy
P
xy
I
y
_
=
_
55/3 57/4
57/4 67/3
_
m
4
3r apartat. Com que x = 1, 5 m s un eix de simetria, aquest eix i
leix perpendicular que passa pel centre de gravetat sn els eixos principals
centrals dinrcia. Utilitzant el teorema de Steiner es calculen els moments
dinrcia respecte dels eixos X
G
Y
G
:
I
x
G
= I
x
S y
2
G
= 18, 33 7 1, 357
2
= 5, 44 m
4
I
y
0
G
I
y
G
= I
y
S x
2
G
= 22, 33 7 1, 5
2
= 6, 58 m
4

Com I
y
G
> I
x
G
es pot armar que els moments dinrcia principals centrals
sn I
x
0
G
I
y
G
i I
y
0
G
I
x
G
.
4t apartat. Per tant, les direccions principals dinrcia X
0
G
Y
0
G
sobtindrien
girant els eixos X
G
Y
G
un angle = 90

.
3. Esttica
Exercici 3.1: Un altaveu es troba penjat de dos cables subjectats en els
punts D i E, tal com mostra la gura 9. El pes de laltaveu s de 130 kp i el
seu pes saplica en el centre de gravetat G. El recolzament en A s de rodes i
en C s un passador que pot resistir una fora de 4 kN aplicada en qualsevol
direcci.
1. Quina s la reacci en A?
2. Resistir el passador el pes de laltaveu?
3. Si cadascun dels cables pot resistir una tensi d1 kN, quin s el pes
mxim que pot penjar-se del sistema?
1r apartat. El pes de laltaveu ser P
altaveu
= 130 9, 8 = 1274 N. Per a
determinar les reaccions en els suports, sapliquen les condicions de lequilibri
(vegeu el diagrama de slid lliure en la gura 10):

F
ix
= 0 = R
Cx
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
16 Exmens resolts de FFE
Figura 9: Illustraci de laltaveu penjat amb dos cables de lexercici 3.1
3

i=1
F
iy
= 0 = R
A
1274 +R
Cy
i prenent moments respecte del punt C, sent positiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:
2

i=1
M
i
C
= 0 = R
A
1 + 1274 1, 5
Resolent aquest sistema dequacions sobtindrien les solucions segents:
R
A
= 1911 N, R
Cy
= 3185 N, R
Cx
= 0 N .
2n apartat. Com que el passador C resisteix ns a 4 kN, aquest supor-
tar el pes de laltaveu.
3r apartat. Ara es tracta dinvestigar quin element estructural cedir
primer, si el passador C o els cables. Primer calculem les tensions dels cables
per a conixer quin dels dos cedir abans pel pes de laltaveu.
Atesa la gura 11, lequilibri corresponent ser:
3

i=1
F
iy
= 0 = T
D
1274 +T
E
T
D
+T
E
= 1274
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 17
Figura 10: Diagrama de slid lliure del sistema de lexercici 3.1
Figura 11: Diagrama de slid lliure de laltaveu de lexercici 3.1
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
18 Exmens resolts de FFE
i prenent moments respecte del punt E, sent positiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:
2

i=1
M
i
E
= 0 = T
D
1, 5 1274 0, 5
Els valors de les tensions serien els segents: T
D
= 424, 7 N i T
E
= 849, 3
N. Aix implica que el primer cable que cediria s E. Lequilibri de moments
en D s:
2

i=1
M
i
E
= 0 = P
altaveu
1 T
E
1, 5
Quan T
E
= 1 kN, el pes de laltaveu seria de 1,5 kN. En aquest cas, prenent
moments respecte del punt A:
2

i=1
M
i
A
= 0 = P
altaveu
2, 5 R
Cy
1
Assumint el pes mxim de laltaveu que suportaria el cable E, la reacci en
el passador seria de R
Cy
= 3750 N, per sota dels 4 kN que pot resistir. Per
tant, la conclusi s que el pes mxim que podria aguantar el sistema s
d1,5 kN.
Exercici 3.2: Per linterior duna rasa de secci rectangular d1 m damplria
transcorren dues canonades iguals de 30 cm de radi. Determineu les reaccions
en les parets verticals i en el fons de la rasa, aix com la fora exercida entre
elles, en funci del pes P per unitat de longitud de cada canonada.
Figura 12: Illustraci de la secci de la rasa de lexercici 3.2
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 19
Lamplria de la rasa es menor que la suma dels dimetres de les dues
canonades, per tant, noms una delles recolza en el fons. La gura 13 mostra
el diagrama de slid lliure de la rasa.
Figura 13: Diagrama de slid lliure de la rasa de lexercici 3.2
Lequilibri de la canonada de la dreta, la que no recolza en el fons de la
rasa (totes les forces son centrals, per tant lequaci dequilibri de moments
s idnticament nulla, vegeu la gura 13):

F
ix
= 0 R
2
+R
1
cos = 0

F
iy
= 0 P +R
1
sin = 0
R
1
= P/ sin ; R
2
= R
1
cos = P cos / sin
Lequilibri de la canonada de lesquerra, la que recolza en el fons de la
rasa (totes les forces son centrals, per tant lequaci dequilibri de moments
s idnticament nulla, vegeu la gura 13):

F
ix
= 0 R
4
+R
1
cos = 0

F
iy
= 0 P +R
3
R
1
sin = 0
R
4
= R
1
cos = P cos / sin ; R
3
= P +R
1
sin = P +P = 2 P
Com que en aquest cas resulta = arc cos(100/60 1) 48, 2

, les
reaccions en les parets i fons per unitat de longitud de les canonades sn:
R
1
= 1, 34 P; R
2
= 0, 89 P; R
3
= 2 P; R
4
= 0, 89 P .
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
20 Exmens resolts de FFE
Exercici 3.3: Una escala de m de pes P i longitud L, com mostra la gu-
ra 14, est recolzada en superfcies rugoses, sobre el sl i una paret vertical,
el coecient de fregament de les quals s .
1. Expresseu en funci daquests dades les reaccions en els recolzaments.
2. Determineu la mxima inclinaci de lescala perqu romanga en equi-
libri, sense lliscar.
Figura 14: Illustraci de lescala de m de lexercici 3.3
1r i 2n apartats. Com que hi ha fregament entre lescala i el sl, i entre
lescala i la paret, les forces que actuen sobre aquesta sn les segents:
El pes P de lescala, en el centre de gravetat.
Reacci del sl R
A
, que tindr dos components.
Reacci de la paret R
B
, que tamb tindr dos components.
El diagrama de slid lliure de lescala es mostra en la gura 15.
Les condicions dequilibri serien les segents:

F
ix
= 0 = R
Bx
R
Ax
R
Bx
= R
Ax

F
iy
= 0 = R
Ay
+R
By
P R
Ay
+R
By
= P
R
Ax
= R
Ay
; R
By
= R
Bx
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 21
Figura 15: Diagrama de slid lliure de lescala de lexercici 3.3
Resolent aquest sistema dequacions sobtindrien les solucions segents:
R
Ax
= R
Bx
=
P
1 +
2
; R
Ay
=
P
1 +
2
; R
By
=

2
P
1 +
2
Prenent moments respecte del punt B, on el sentit negatiu per als moments
s el del moviment de les agulles del rellotge, sobtindria que:
3

i=1
M
i
B
= 0 = P
L
2
cos +R
Ay
L cos R
Ax
L sin
Dividint aquesta equaci pel cos , substituint els valors de les reaccions
obtingudes i simplicant-la, sarriba a la soluci segent:

m` ax
= arctan
1
2
2
Exercici 3.4: Una barra homognia de pes P = 90 N i longitud L, com
mostra la gura 16, es mant en equilibri pel seu extrem A sobre una paret
vertical rugosa. El seu extrem B est unit a un cable xat a la paret en el punt
C, la longitud del qual s 1,57 L, que forma un angle de 22

. Determineu:
1. Langle .
2. La tensi del cable.
3. La fora de fregament.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
22 Exmens resolts de FFE
Figura 16: Illustraci de la barra homognia de lexercici 3.4
1r apartat. Per a calcular langle es far s del triangle ABC i del
teorema dels sinus:
L
sin 22

=
1, 57 L
cos
= arc cos(1, 57 sin 22

) = 54

on sha aplicat que sin(90

) = cos . La barra forma amb la paret un


angle de 36

i la tensi del cable forma amb la direcci de la barra un angle


de 58

.
Figura 17: Diagrama de slid lliure de la barra de lexercici 3.4
2n apartat. Per a obtenir el valor de la tensi del cable, prenem moments
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 23
respecte del punt A (la gura 17 mostra el diagrama de slid lliure de les
forces que actuen sobre la barra):

M
i
A
= 0 = P
L
2
cos 54

+T L sin 58

T 31 N
3r apartat. Ja hem vist que sobre la barra actuen tres forces, el pes P, la
tensi del cable T i la reacci R en el recolzament A. La component vertical
R
Ay
ser precisament la fora de fregament que ens demanen, mentre que la
normal vindr representada per la component horitzontal R
Ax
. A partir de
la condici dequilibri de les forces verticals sobt que:

F
iy
= 0 = R
Ay
P +T cos 22

R
Ay
F
fregament
61 N
Una altra opci de resoldre aquest apartat s aplicant la condici de
polgon de forces tancat, perqu noms actuen tres forces sobre la barra.
4. Esttica aplicada a elements estructurals
Exercici 4.1: En la gura 18 es mostren les crregues que lestructura Pratt
dun pont ha de suportar, aix com els recolzaments daquesta. Cada barra
suporta amb seguretat un esfor de tracci de 80 kN i un esfor de compressi
de 120 kN. Es valorar lobtenci del diagrama de Maxwell-Cremona.
Figura 18: Entramat articulat pla de lexercici 4.1
1. Expresseu en funci del pes P els esforos (tipus i valor) en cadascuna
de les barres.
2. Quin s el pes mxim que es podria suportar?
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
24 Exmens resolts de FFE
1r apartat. Donada la simetria de lestructura i la distribuci de les
crregues, i que tots els angles no rectes sn de 45

, es pot utilitzar el mtode


dels nusos per a obtenir els esforos en les barres. s trivial lobtenci de les
reaccions en els recolzaments A i E, sent els seus valors iguals, R
A
= R
E
=
2, 5 P i de sentit contrari als pesos P aplicats. La taula 1 dna els valors
i tipus. La gura 19 illustra lobtenci del diagrama de Maxwell-Cremona
Taula 1: Esforos (tipus i valor) en les barres de lestructura de lexercici 4.1
Barres Esfor Tipus
AB, BC, CD, DE 1,5 P T
AF, EH 2,12 P C
CF, CH 0,71 P T
FG, GH 2 P C
BF, DH P T
CG 0 No treballa
de lestructura articulada plana daquest exercici. Lescala utilitzada en el
dibuix s P = 2 cm (encara que per a encaixar-lo en la pgina sha hagut
dadaptar a lamplria daquesta i pot ser lleugerament diferent. Cal mesurar
sobre el tamany de la gura impresa).
Figura 19: Diagrama de Maxwell-Cremona de lestructura articulada plana
de lexercici 4.1
2n apartat. Dacord als valors de la taula 1 i imposant les condicions
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 25
de mxima resistncia a tracci i compressi, respectivament, sobt que:
1, 5 P = 80 P
m` axima
= 80/1, 5 53 kN; 2, 12 P = 120 P
m` axima
=
120/2, 12 57 kN. Per tant, el pes mxim que es podr aplicar s de 53 kN.
Exercici 4.2: En la biga isosttica de la gura 20, determineu:
1. Reaccions en els suports.
2. Diagrama desforos tallants, acotat.
3. Diagrama de moments ectors, acotat.
Figura 20: Biga isosttica de lexercici 4.2
1r apartat. Com que no hi ha crregues horitzontals, les niques com-
ponents de les reaccions en A i B han de ser verticals. Shi ha tingut en
compte que la crrega distribuda de 4 kN actua en el centre de gravetat del
perl rectangular, situat a 2 m de lextrem esquerre C de la biga. Per tant,
aplicant les condicions de lequilibri esttic:
4

i=1
F
iy
= 0 = R
A
+R
B
4 4 R
A
+R
B
= 8
i prenent moments respecte del punt A, sent positiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:
4

i=1
M
i
A
= 0 = 4 1 + 4 1 R
B
4 4 R
B
= 1 kN
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
26 Exmens resolts de FFE
I la reacci en el suport A s R
A
= 8 R
B
= 7 kN.
2n i 3r apartats. Com es pot deduir a partir de la gura 20, els trams
en qu sha dividit per analitzar la biga sn: CA, AD, i DB. La taula 2 resu-
meix les expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
acotats.
Figura 21: Diagrama de tallants i moments ectors dels apartats 2n i 3r de
lexercici 4.2
La representaci grca de les expressions indicades en la taula 2 es
mostra en la gura 21. Es pot comprovar que els diagrames son tancats i
continus quan safegeixen les crregues i els moments puntuals corresponents.
A ms, tamb es pot visualitzar que el mxim valor del ector es produeix
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 27
en el punt de la biga on el tallant s nul, x = 2, 5 m.
Taula 2: Expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
de la biga de lexercici 4.2
Trams V(x) (kN) M(x) (kNm)
CA (0 x < 1 m) 4 4 x
AD (1 x < 3 m) 5 2 x x
2
+ 5 x 8
DB (3 x < 5 m) 4 x + 1
Exercici 4.3: En lentramat pla de la gura 22 Calculeu:
1. Reaccions en els suports.
2. Esforos en cada barra (valor i tipus).
Figura 22: Entramat articulat pla de lexercici 4.3
1r apartat. Donada la distribuci simtrica de les crregues sobre lestructura
articulada plana, i que aquestes sn totes verticals, les reaccions en els su-
ports sn R
A
= R
B
= 3500 kp, amb el sentit contrari a les crregues.
2n apartat. Utilitzant, per exemple, el mtode dels nusos es calcularien
els esforos en les barres i el tipus. La gura 23 mostra la identicaci de
les barres, mentre que la taula 3 dna els esforos daquestes (tracci si ns
positiu i compressi si ns negatiu).
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
28 Exmens resolts de FFE
Figura 23: Numeraci de les barres de lestructura de lexercici 4.3
Taula 3: Esforos (tipus i valor) en les barres de lestructura de lexercici 4.3
Barres Esfor Barres Esfor Barres Esfor
(kp) (kp) (kp)
1 15297,1 8 2549,5 15 1000
2 12747,6 9 1000,0 16 15000
3 12747,6 10 2915,5 17 10000
4 7648,6 11 2915,5 18 5000
5 7648,6 12 1000,0 19 6000
6 6708,2 13 3535,5
7 6708,2 14 1412,1
Exercici 4.4: En la biga isosttica AD de la gura 24, es demana:
1. Reaccions en els suports.
2. Diagrama desforos tallants, acotat.
3. Diagrama de moments ectors, acotat.
1r apartat. Com que no hi ha crregues horitzontals, les niques com-
ponents de les reaccions en A i D han de ser verticals. Shi ha tingut en
compte que la crrega distribuda de 8 kN actua en el centre de gravetat del
perl rectangular, situat a 6 m de lextrem esquerre A de la biga. Per tant,
aplicant les condicions de lequilibri esttic:
4

i=1
F
iy
= 0 = R
A
+R
D
6 2 4 R
A
+R
D
= 14
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 29
Figura 24: Biga isosttica de lexercici 4.4
i prenent moments respecte del punt A, sent negatiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:
4

i=1
M
i
A
= 0 = 6 2 + 10 2 4 6 +R
D
8 R
D
= 6, 25 kN
I la reacci en el suport A s R
A
= 14 R
B
= 7, 75 kN.
2n i 3r apartats. Com es pot deduir a partir de la gura 20, els trams
en qu sha dividit per analitzar la biga sn: AB, BC, i CD. La taula 4 resu-
meix les expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
acotats.
Taula 4: Expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
de la biga de lexercici 4.4
Trams V(x) (kN) M(x) (kNm)
AB (0 x < 2 m) 7, 75 7, 75 x
BC (2 x < 4 m) 1, 75 7, 75 x 6 (x 2)
DB (4 x < 8 m) 2 (8 x) 6, 25 6, 25 (8 x) (8 x)
2
La representaci grca de les expressions matemtiques indicades en la
taula 4 serien els diagrames de tallants i ectors i es mostren en la gura 25.
Es pot comprovar que els diagrames son tancats i continus quan safegeixen
les crregues i els moments puntuals corresponents. A ms, tamb es pot
observar que el mxim valor del ector es produeix en el punt de la biga on
el tallant s nul, x = 4, 875 m.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
30 Exmens resolts de FFE
Figura 25: Diagrama de tallants i moments ectors dels apartats 2n i 3r de
lexercici 4.4
Exercici 4.5: Per a lestructura dun pont metllic de tauler inferior sutilitzen
dos entramats Howe iguals com la de la gura 26, unides mitjanant bigues
horitzontals i travessers. Si el pes del tauler suposa una crrega distribuda
homognia sobre lentramat de densitat q = 20 kN/m, i a ms del tauler
saplica una crrega puntual de 5 kN en el nus inferior D de lentramat, es-
tudia els esforos axials que suportaran les barres CE i DE sabent que a = 6
m.
La crrega total Q = 2024 = 480 kN es pot considerar aplicada en el nus
F. Com que noms hi ha crregues verticals actuant sobre lentramat, la com-
ponent horitzontal de la reacci en B ser nulla. Les condicions dequilibri
serien:
4

i=1
F
iy
= 0 = R
A
+R
B
5 480 R
A
+R
B
= 485
i prenent moments respecte del punt A, sent negatiu el sentit de moviment
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 31
Figura 26: Estructura articulada plana de lexercici 4.5
de les agulles del rellotge, sobtindria:
3

i=1
M
i
A
= 0 = 5 6 480 12 +R
B
24 R
B
= 241, 25 kN
I la reacci en el suport A s R
A
= 121, 25 R
B
= 243, 75 kN.
Per a calcular els esforos en les barres, la crrega distribuda sha daplicar
sobre les articulacions de lentramat. Daquesta manera, en els nusos A i B
la crrega tindria un valor de 60 kN, mentre que en els nusos centrals D, F
i H seria de 120 kN. Aix, la crrega total que actuaria sobre el nus D s de
125 kN; i la crrega neta en els nusos A i B seria 243, 75 60 = 183, 75 kN
i 241, 25 60 = 181, 25 kN, respectivament.
Com que demanen els esforos noms en les barres CE i DE, el mtode
que saplicar s el de Ritter. Dividim lentramat traant una lnia que ta-
lle aquestes barres, tal com mostra la gura 27, i sapliquen les condicions
dequilibri prenent com a negatius els moments amb el sentit de moviment
de les agulles del rellotge.
3

i=1
F
ix
= 0 = T
CE
+T
DE
cos 45

+T
DF
3

i=1
F
iy
= 0 = 183, 75 125 T
DE
sin 45

T
DE
= 83, 1 kN
2

i=1
M
i
D
= 0 = 183, 75 6 T
CE
6 T
CE
= 183, 75 kN
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
32 Exmens resolts de FFE
Figura 27: Diagrama de slid lliure del cavall de lexercici 4.5
Aquest resultat implica que la barra DE treballa a tracci i la barra CE a
compressi. Amb aquest mtode tamb sobt lesfor de la barra DF subs-
tituint els valors de les tensions calculades, T
DF
= 125 kN (tracci).
Exercici 4.6: Donada la biga AD de la gura 28, es demana:
1. Reaccions en els suports.
2. Diagrama desforos tallants, acotat.
3. Diagrama de moments ectors, acotat.
Figura 28: Biga de lexercici 4.6
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 33
1r apartat. Com que no hi ha crregues horitzontals, les niques com-
ponents de les reaccions en A i C han de ser verticals. Shi ha tingut en
compte que la crrega distribuda de 12 kN actua en el centre de gravetat
del perl rectangular, situat a 1,5 m de lextrem esquerre A de la biga. Per
tant, aplicant les condicions de lequilibri esttic:
3

i=1
F
iy
= 0 = R
A
+R
C
12 R
A
+R
C
= 12
i prenent moments respecte del punt A, sent negatiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:
3

i=1
M
i
A
= 0 = 12 1, 5 +R
C
6 6 R
C
= 4 kN
I la reacci en el suport A s R
A
= 14 R
B
= 8 kN.
2n i 3r apartats. Com es pot deduir a partir de la gura 28, els trams
en qu sha dividit per analitzar la biga sn: AB, BC, i CD. La taula 5 resu-
meix les expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
acotats.
Taula 5: Expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
de la biga de lexercici 4.6
Trams V(x) (kN) M(x) (kNm)
AB (0 x < 3 m) 8 4 x 8 x 2 x
2
BC (3 x < 6 m) 4 4 x + 18
DB (6 x < 9 m) 0 6
La representaci grca de les expressions matemtiques indicades en la
taula 5 serien els diagrames de tallants i ectors i es mostren en la gura 29.
Es pot comprovar que els diagrames son tancats i continus quan safegeixen
les crregues i els moments puntuals corresponents. A ms, tamb es pot
observar que el mxim valor del ector es produeix en el punt de la biga on
el tallant s nul, x = 2 m.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
34 Exmens resolts de FFE
Figura 29: Diagrama de tallants i moments ectors dels apartats 2n i 3r de
lexercici 4.6
Exercici 4.7: La biga encastada de la gura 30 t un pes propi de 900 kp.
En un extrem penja de dos cables un anunci de 400 kp de pes i 1 m de
longitud. Es demana:
1. Tensions en els cables i reaccions en els suports.
2. Diagrama desforos tallants, acotat.
3. Diagrama de moments ectors, acotat.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 35
Figura 30: Biga de lexercici 4.7
1r apartat. Per a determinar les tensions en els cables i les reaccions
en els suports sestableixen les equacions dequilibri, segons el diagrama de
slid lliure que sindica en la gura 31, on les resultants dels pesos de la biga
i de lanunci shan dibuixat en el centre de gravetat de la biga i de lanunci,
respectivament. La reacci horitzontal en lencastament s nulla i no sha
dibuixat. En la part esquerra de la gura 31 es veu el diagrama de slid lliure
corresponent a lanunci. En la part dreta de la gura 31 es veu el diagrama
de slid lliure corresponent a la biga encastada.
Figura 31: Diagrama de slid lliure de lanunci i de la biga de lexercici 4.7
Les equacions de lequilibri per a lanunci sn:
T
1
+T
2
= 400; T
1
0, 50 = T
2
0, 30
La resoluci daquest sistema dequacions ens dna els valors de les tensions
T
1
= 150 kp i T
2
= 250 kp.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
36 Exmens resolts de FFE
I les equacions de lequilibri per a la biga sn:

F
iy
= 0 = R
A
900 400 R
A
= 1300 kp
Prenent moments respecte del punt A, sent negatiu el sentit de moviment
de les agulles del rellotge, sobtindria:

M
i
A
= 0 = M
A
900 1, 5 150 2 250 2, 8 M
A
= 2350 kp m
2n i 3r apartats. Cal assenyalar que el pes propi de la biga sha de
considerar com a una crrega uniformement distribuda sent q = 300 kp/m.
Atesa la gura 30, la biga t tres trams de crrega: AB (0 x < 2 m), BC
(2 x < 2,8 m) i CD (2,8 x < 3 m). La taula 5 resumeix les expressions
matemtiques dels esforos tallants i moments ectors acotats.
Taula 6: Expressions matemtiques dels esforos tallants i moments ectors
de la biga de lexercici 4.7
Trams V(x) (kp) M(x) (kpm)
AB (0 x < 2 m) 1300 300 x 2350 + 1300 x 150 x
2
BC (2 x < 2, 8 m) 1150 300 x 2050 + 1150 x 150 x
2
CD (2, 8 x < 3 m) 900 300 x 1350 + 900 x 150 x
2
La representaci grca de les expressions matemtiques indicades en la
taula 6 serien els diagrames de tallants i ectors i es mostren en la gura 32.
Es pot comprovar que els diagrames son tancats i continus quan safegeixen
les crregues i els moments puntuals corresponents.
D
F
E
S
T
S
/
I
U
F
A
C
i
T
Jos J. Rodes-Roca 37
Figura 32: Diagrama de tallants i moments ectors dels apartats 2n i 3r de
lexercici 4.7
Referencias
[1] Jos Joaqun Rodes Roca, Antonio Dur Domnech i Jenaro Vera Guari-
nos. Fonaments fsics de les construccions arquitectniques. Vectors llis-
cants, geometria de masses i esttica. Publicacions Universitat dAlacant,
Alacant, 2011.
[2] Jos Joaqun Rodes Roca. Exercicis i problemes dels fonaments fsics
darquitectura. ECU, Sant Vicent del Raspeig (Alacant), 2009.