Pilar Corts

Tema 2. Estructura atmica.

Taula Peridica
Curs 2012-13 2on semestre
GrETA
Tema 2. Estructura atmica. Taula Peridica
Ttol contingut 2: ESTRUCTURA ATMICA. TAULA PERIDICA
Dedicaci: 10 h
Grup gran/teoria: 4 h
Aprenentatge autnom: 6 h
Descripci
2.1.- Partcules i models atmics.
2.2.- Comportament ondulatori de la matria: Principi de Broglie. Principi dincertesa de Heisenberg.
Equaci de Schrdinger. Orbitals.
2.3.- toms polielectrnics. Taula peridica. Propietats peridiques

Activitats vinculades
Classes de teoria i de qestions relacionades amb el tema.







T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.2



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.3
evoluci histrica del concepte d'tom
Dalton (1808-10)
tom indivisible
Bunsen (1859)
espectres atmocs
discrets
Planck (1900)
estudi radiaci cos negre
Quantitzaci energa
R. catdics (1879)
R. canals
Ll. Faraday(1833)
Radioactivitat
Thomson
(1897-1904)
partcules
subatmiques
Rutherford (1909-11)
tom nuclear
Rydberg (1889)
espectres tom
hidrogen
Einstein (1905)
efecte fotoelctric
fot
Quantitzaci energa
Bohr (1913)
Model atmic per lhidrogen
Energa en ltom quantitzada
De Broglie (1924)
Comportament ondulatori
de la materia
Condicions
quntiques
Dualitat
ona-partcula

Heisenberg (1927)
Principi dIncertesa

Schrdinger (1925
Model ondulatori per lhidrogen
Concepte Orbital atmic
Democrit
Introdueix nom
TOM ! indivisible
No te cap suport experimental
400
evoluci histrica del concepte d'tom
TOM
HIDROGEN
0
S I
0
S I



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.4
evoluci histrica del concepte d'tom
TOM
HIDROGEN
1500
S XVI
1600
S XVII
1700
S XVIII
1661
Robert Boyle
Escriu The sceptical Chemist
Naixement de la Fsica i la
Qumica quantitativa
1500
S XVI
1600
S XVII
1700
S XVIII



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.5
evoluci histrica del concepte d'tom
TOM
HIDROGEN
1800
S XIX
1900
S XX
1700
S XVIII
Dalton
Teoria atmica de Dalton
1808
1800
S XIX
1900
S XX
1700
S XVIII



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.6
postulats de la teoria de Dalton
!"# %&'"()*# +%'#,-*# #".(/0
Lls elemenLs no es descomposen LlemenLs consuLuiLs per A1CMS= parucules
lndlvlslbles
les mosLres d'un maLelx elemenL o d'un
composL Lenen sempre unes maLelxes
propleLaLs caracLerlsuques
1oLs els aLoms d'un maLelx elemenL sn lguals l
per LanL Lenen la maLelxa massa
Ln la formacl d'un composL, els elmenLs
que el formen no desaparelxen l es poden
recuperar per descomposlcl del composL
Lls aLoms dels dlferenLs elemenLs es convlen
per obLenlr-ne els composLos
Ln una reaccl qulmlca la massa es
conserva
Ln una reaccl qulmlca, els aLoms no mes creen
nl es desLruelxen, es canvla la seva dlsLrlbucl



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.7
evoluci histrica del concepte d'tom
TOM
HIDROGEN
1800
S XIX
1900
S XX
1700
S XVIII
Dalton
Teoria atmica de Dalton
1808
1800
S XIX
1900
S XX
1700
S XVIII
1864
James Clerk Maxwell
Teoria per a descriure
la radiaci
electromagntica



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.8
evoluci histrica del concepte d'tom
TOM
HIDROGEN
1900
S XX
Niels Bohr
Model de Bohr
1913 1911 1924 1903
Rutherford
tom nuclear
De Broglie
Comportament
ondulatori de la
matria
Descobriment
electr
1900
S XX
1901 1905
Max Albert
Planck Einstein
Introdueixen el concepte de fot
Partcula amb energia quantitzada
Model ondulatori radiaci
Schrdinger
Model ondulatori de ltom
1925 1927
Heisenberg
Principi
dincertesa
Model corpuscular radiaci
Model ondulatori tom H



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.9
el model atmic de Rutherford
1871-1937
r
q = e
1 u = 1,6605x10
-27
kg
partcula
massa carrega
atmica (u) kg atmica C
electr (e
-
) 0,0005486 9,109!10
-31
-1 - 1,06!10
-19

prot (p
+
) 1,0073 1,673!10
-27
1 + 1,06!10
-19

neutr (n) 1,0087 1,67510
-27
----- -----
Nombre mssic: A = nombre de protons + nombre de neutrons
Nonbre atmic: Z = nombre de protons
Exemples: hidrogen:
carboni:
oxigen
1
1
H
12
6
C
16
8
O



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.10
q = e
amb una energia cintica
E = ! mv
2

el model atmic de Rutherford
r
q = e
amb una energia cintica
E = ! mv
2

el model atmic de Bohr
r
q = e

! E es troba quantitzada "
-18
2
1
E = -2.18 !10 J/at
n
Per a una orbita determinada:
! r es troba quantitzat " r = 0.529 " n
2

(unitats de r en )
n: nombre quntic principal = 1, 2, 3, 4, ...
Per a una orbita determinada:
! r pot tenir qualsevol valor
! E
c
pot tenir qualsevol valor



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.11

n = 5
n = 4

n = 3
n = 2

n = 1
E
nivell

n = 6, E
6
= -6.056x10
-20
J/at
n = 5, E
5
= -8.720x10
-20
J/at

n = 4, E
4
= -1.363x10
-19
J/at


n = 3, E
3
= -2.422x10
-19
J/at



n = 2, E
2
= -5.450x10
-19
J/at




n = 1, E
1
= -2.180x10
-18
J/at
energia de cada nivell en J/at
2
18
n
1
10 x 18 . 2 E
!
! =
el model atmic de Bohr
0.529
4
"
0
.
5
2
9

9
"
0
.5
2
9


n = # , E
#
= 0



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.12
Estat fonamental
Estat excitats
el model atmic de Rutherford
r
q = e
amb una energia cintica
E = ! mv
2

el model atmic de Bohr
r
q = e

Lelectr quan canvia drbita absorbeix o emet energia, sent aquesta energia la
diferencia denergies dels corresponents nivells
! E es troba quantitzada "
-18
2
1
E = -2.18 !10 J/at
n
Per a una orbita determinada:
! r es troba quantitzat " r = 0.529 " n
2

(unitats de r en )
n: nombre quntic principal = 1, 2, 3, 4, ...
Per a una orbita determinada:
! r pot tenir qualsevol valor
! E
c
pot tenir qualsevol valor



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.13
Teoria de DeBroglie: (1892 - 1987)
Al 1924, en la seva tesi doctoral proposa la teoria segons la qual
la matria presenta propietats ondulatries.


el mon material i els de les ones es barrejen!!!!
mv
h
p
h
= = !
Aquesta teoria TE SENTIT EN EL MON SUBMICROSCPIC,
EN MATERIA QUE TE LES DIMENSIONS DEL TOM
2.14
Confirmaci experimental: EL MICROSCOPI ELECTRNIC. Al 1927, Davisson
Germer i Thompson difracten electrons sobre nquel.












T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.14
LA RADIACI ELECTROMAGNTICA
! Ones
! No massa
! Deslocalitzades
! Fot
Mecnica Newtoniana: * Mdel Inductiu.
* Carcter determinista

Model ondulatori: $, %
Model corpuscular: E
FOTO
= h%
MATRIA
! Partcules
! Massa
! Localitzada
! Moviment : ones
Model Newton: E
c
i E
p


De Broglie: $ = h/p
Difracci llum
Reflexi llum
Efecte fotoelctric
Moviment objectes
macroscpics;
etc.
Difracci electrons
Com sestudia lelectr?
Mecnica Ondulatoria: * Mdel Deductiu.
* Carcter no determinista & PROBABILITAT
el mon material i els de les ones es barrejen!!!!



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.15
! APLICACI: tom dhidrogen: 1 prot + 1 electr
! MODEL UTILITZAT:
el model ondulatori de ltom dhidrogen
ESTEM EN
CONDICIONS DE
CONEIXER COM
SESTUDIA LTOM
EN LACTUALITAT
EL MODEL ONDULATORI: es considera que el moviment de
lelectr, com el moviment duna ona estacionria



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.16
! APLICACI: tom dhidrogen: 1 prot + 1 electr
! MODEL UTILITZAT: el model ondulatori; es considera que el moviment de lelectr
com el moviment duna ona estacionria
1925
el model ondulatori de ltom dhidrogen



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.17
! APLICACI: tom dhidrogen: 1 prot + 1 electr
! MODEL UTILITZAT: el model ondulatori; es considera que el moviment de lelectr
com el moviment duna ona estacionria
Qu s una ona estacionria?
x
'
Per qu la utilitzaci duna ona estacionaria?
EQUACI DEL MOVIMENT DE LELECTR EN LES TRES DIRECCIONS DE LESPAI:

EQUACI DONA DE SCHRDINGER PEL MOVIMENT DE LELECTR
Equaci complexa de difcil resoluci excepte per a casos senzills, com ltom dhidrogen

PERQU EL MOVIMENT DE LELECTR ES PRODUEIX ENTRE n = 1 I n = #
el model ondulatori de ltom dhidrogen



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.18
r
(
)
z
x
y
x,y,z
nucli
forma dels orbitals atmics
electr
0 )
4
(
sin 2
) (sin sin ) ( sin
0
2
2
2 2
2
2
2 2
= + +
!
!
+
!
!
!
!
+
!
!
!
!
"
#$
%
&
"
%
"
%
%
%
"
% E
r
e r m
r
r
r !
Equaci de Schrdinger en coordenades cartesianes
Equaci de Schrdinger en coordenades esfriques



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.19
EQUACI DONA DE SCHRDINGER PEL MOVIMENT DE LELECTR EN LTOM
DHIDROGEN
Obviant la forma matemtica de lequaci de Schrdinguer per ltom dhidrogen, si que sn importants,
des del punt de vista qumic, les solucions daquesta equaci, anomenades funcions dona, i que es
representen per la lletra grega ' (psi).



Presentem a continuaci una srie de punts importants respecte a les funcions dona:









T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.20
el model ondulatori de ltom dhidrogen
" Un electr en un tom noms te un cert nombre de funcions dona permeses.

" Cada funci dona sanomena orbital i s'associa amb un valor denergia perms, E
n

0 )
4
(
sin 2
) (sin sin ) ( sin
0
2
2
2 2
2
2
2 2
= + +
!
!
+
!
!
!
!
+
!
!
!
!
"
#$
%
&
"
%
"
%
%
%
"
% E
r
e r m
r
r
r !
FUNCI MATEMTICA: ' ORBITAL ATMIC
en funci de r, ( i )
0
3 2
2
200 2
0 0
1
2
4 2
Zr
a
S
Z Z
e
a a
!
"
# $ # $
% = % = "
& ' & '
( ) ( )
0
3 2
2
2
0 0
1
sin sin
4 2
y
Zr
a
p
Z Zr
e
a a
! "
#
$
% &
' =
( )
* +
a
0
= 0,529

1 =1,00"10
-10
m

EQUACI DONA DE SCHRDINGER PEL MOVIMENT DE LELECTR EN LTOM
DHIDROGEN
Obviant la forma matemtica de lequaci de Schrdinguer per ltom dhidrogen, si que sn importants,
des del punt de vista qumic, les solucions daquesta equaci, anomenades funcions dona, i que es
representen per la lletra grega ' (psi).



Presentem a continuaci una srie de punts importants respecte a les funcions dona:









T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.21
el model ondulatori de ltom dhidrogen
" Un electr en un tom noms te un cert nombre de funcions dona permeses.

" Cada funci dona sanomena orbital i s'associa amb un valor denergia perms, E
n

0 )
4
(
sin 2
) (sin sin ) ( sin
0
2
2
2 2
2
2
2 2
= + +
!
!
+
!
!
!
!
+
!
!
!
!
"
#$
%
&
"
%
"
%
%
%
"
% E
r
e r m
r
r
r !
FUNCI MATEMTICA: ' ORBITAL ATMIC
en funci de r, ( i )
" Per a la resoluci de lequaci de Schrdinger en un espai tridimensional i per la obtenci de les
corresponents funcions dona, ' , o sigui dels diferents orbitals, s necessria la utilitzaci de tres
nombres enters: els nombres quntics

el model ondulatori de ltom dhidrogen, els nombres quntics
! n: nombre quntic principal
quantitza lenergia
valor: 1, 2, 3, 4, 5,#...#

Energia total de lelectr:
at / J
n
1
10 x 18 . 2 E
2
18 !
! =
! l: nombre quntic del moment angular
quantitza el moment angular de lelectr
valor: 0, 1, 2,## (n - 1)
la dependncia de la funci dona amb l determina la forma de lorbital

l = 0 orbital s; l = 1 orbital p; l = 2 orbital d i l = 3 orbital f
! m
l
: nombre quntic magntic
valor: -l, ###, 0, ,## l
esta relacionat amb lorientaci de lorbital a lespai
n l orbital m
l
n orbitals
1 0 1s 0 1
2 0 2s 0 1
1 2p -1, 0, 1 3
3 0 3s 0 1
1 3p -1, 0, 1 3
2 3d -2, -1, 0, 1, 2 5
4 0 4s 0 1
1 4p -1, 0, 1 3
2 4d -2, -1, 0. 1, 2 5
3 4f -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3 7



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.22
capa
subcapa
r
(
)
z
x
y
x,y,z
0
3 2
100 1
0
1
Zr
a
S
Z
e
a
!
"
# $
% = % =
& '
( )



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.23
nucli
forma dels orbitals atmics
electr
0
3 2
2
200 2
0 0
1
2
4 2
Zr
a
S
Z Z
e
a a
!
"
# $ # $
% = % = "
& ' & '
( ) ( )
0
3 2
2
2
0 0
1
sin sin
4 2
y
Zr
a
p
Z Zr
e
a a
! "
#
$
% &
' =
( )
* +
Math and Physics Applets



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.24
forma dels orbitals atmics
r

(

)

z

x

y

x
,
y
,
z

n
u
c
li
e
le
c
tr

0
3 2
2
2
0 0
1
sin cos
4 2
! "
#
$
% &
' =
( )
* +
x
Zr
a
p
Z Zr
e
a a
0
3 2
2
2
0 0
1
cos
4 2
!
"
#
$ %
& =
' (
) *
z
Zr
a
p
Z Zr
e
a a
x
y
z
2p
z

z
3d
z2

3d
x2-y2

y
x
3d
yz

3d
xz

3d
xy

y
x
z
z
y
x
z
y
x
z
forma dels orbitals atmics



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.25
forma dels orbitals atmics
2.26



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.26
EQUACI DONA DE SCHRDINGER PEL MOVIMENT DE LELECTR EN LTOM
DHIDROGEN
Obviant la forma matemtica de lequaci de Schrdinguer per ltom dhidrogen, si que sn importants,
des del punt de vista qumic, les solucions daquesta equaci, anomenades funcions dona, i que es
representen per la lletra grega ' (psi).



Presentem a continuaci una srie de punts importants respecte a les funcions dona:









T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.27
el model ondulatori de ltom dhidrogen
" Un electr en un tom noms te un cert nombre de funcions dona permeses.

" Cada funci dona sanomena orbital i s'associa amb un valor denergia perms, E
n

0 )
4
(
sin 2
) (sin sin ) ( sin
0
2
2
2 2
2
2
2 2
= + +
!
!
+
!
!
!
!
+
!
!
!
!
"
#$
%
&
"
%
"
%
%
%
"
% E
r
e r m
r
r
r !
FUNCI MATEMTICA: ' ORBITAL ATMIC
en funci de r, ( i )
0
3 2
2
200 2
0 0
1
2
4 2
Zr
a
S
Z Z
e
a a
!
"
# $ # $
% = % = "
& ' & '
( ) ( )
2,116 ???
Principi d'incertesa de Heisenberg. 1927 (1901 - 1976)
s impossible determinar de forma simultnia la
p o s i c i i l a q u a n t i t a t d e mo v i me n t
(massa!velocitat), amb un cert grau de certesa.
Matemticament aquest principi sexpressa com:





A on *x s la incertesa en la mesura de la posici
i *p s la incertesa en la mesura de la quantitat
de moviment i h s la constant de Planck


Aquest principi t sentit en el mon atmic.


*x *p + h
*x m*v + h



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.28
el mon material i els de les ones es barrejen!!!!
En no saber amb certesa la posici de lelectr en ltom dhidrogen sintrodueix el
concepte de PROBABILITAT

h = 6.626"10
-34
J"s
-1

EQUACI DONA DE SCHRDINGER PEL MOVIMENT DE LELECTR EN LTOM
DHIDROGEN
Obviant la forma matemtica de lequaci de Schrdinguer per ltom dhidrogen, si que sn importants,
des del punt de vista qumic, les solucions daquesta equaci, anomenades funcions dona, i que es
representen per la lletra grega ' (psi).



Presentem a continuaci una srie de punts importants respecte a les funcions dona:









T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.29
el model ondulatori de ltom dhidrogen
" Un electr en un tom noms te un cert nombre de funcions dona permeses.

" Cada funci dona sanomena orbital i s'associa amb un valor denergia perms, E
n

0 )
4
(
sin 2
) (sin sin ) ( sin
0
2
2
2 2
2
2
2 2
= + +
!
!
+
!
!
!
!
+
!
!
!
!
"
#$
%
&
"
%
"
%
%
%
"
% E
r
e r m
r
r
r !
" El quadrat de la funci dona '
2
es relaciona amb la probabilitat de trobar lelectr en una
determinada regi espacial. Tamb es coneix com a densitat electrnica.

" Lenergia de l'electr est quantitzada . L'expressi de lenergia s la mateixa que havia trobat
Bohr:

2
18
n
1
10 x 18 . 2 E
!
! =

n = 5
n = 4

n = 3
n = 2

n = 1
E
nivell

n = 6, E
6
= -6.056x10
-20
J/at
n = 5, E
5
= -8.720x10
-20
J/at

n = 4, E
4
= -1.363x10
-19
J/at


n = 3, E
3
= -2.422x10
-19
J/at



n = 2, E
2
= -5.450x10
-19
J/at




n = 1, E
1
= -2.180x10
-18
J/at
energia de cada nivell en J/at
2
18
n
1
10 x 18 . 2 E
!
! =
el model atmic de Bohr
0.529
4
"
0
.
5
2
9

9
"
0
.5
2
9


n = # , E
#
= 0



T
e
m
a

2
.

T
e
o
r
i
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

p
e
r
i

d
i
c
a

2.30
n l = 0 l = 1 l =2


6
5
4


3



2





1
forma dels orbitals atmics i nivells denergia en ltom dhidrogen
E
2
18
n
1
10 x 18 . 2 E
!
! =
energia de cada nivell



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.31
qesti 2.1
Quina de les segents combinacions dels nombres quntics representa una soluci permesa de
l'equaci d'ona de Schrdinger per a l'tom hidrogen.
n l m
a) 3 0 1
b) 2 2 0
c) 4 3 -4
d) 5 2 2
e) 3 0 -2



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.32
qesti 2.2
Quina de les afirmacions segents s incorrecta?

a) Un electr situat a l'rbital 5g tindr com a possibles nombres quntics 5, 4, 0 i 1/2.
b) El nombre quntic l defineix l'orientaci de l'rbita que descriu l'electr.
c) Els valors que pot tenir el nombre quntic l depenen del nombre quntic principal i van
des de 0 fins a n-1.
d) No poden existir dos electrons en un tom, amb els mateixos quatre nombres quntics.
toms polielectrnics
Tenim un nucli amb protons i neutrons i els electrons al voltat daquest nucli. Per lestudi
dels electrons saplica lequaci de Schrdinger a cada electr.
Com afecta en aquesta equaci el fet de tenir ms dun electr?
Lequaci NO ES POT RESOLDRE!!! utilitzant artilugis matemtics sobtenen:
" les funcions dona soluci de la equaci de Schrdinger i SN IGUALS QUE
LES OBTINGUDES PER LTOM DHIDROGEN ( 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 3d, 4s, etc.)
! Venen definits pels mateixos nombres quntics: n, l i m
l

! Apareix un nou nombre quntic: m
s
, el nombre quntic despin
" lenergia associada a cada nivell ES FUNCI DEL NOMBRE QUNTIC n I DEL
NOMBRE QUNTIC l & lenergia dun orbital atmic s es diferent de la dun p,
etc.
E
n = 1 n = 2 n = 3 n = 4 n = 5 n = 6
1s
2s
4s
5s
3s
2p
6p
5p
4p
3p
3d
5d
5d
6s
5f
5f



T
e
m
a

1
.

I
n
t
r
o
d
u
c
c
i

a

l
a

q
u

m
i
c
a

2.33
Els electrons es van situant ens els diferents orbitals atmics seguin el PRINCIPI
DEXCLUSI DE PAULI, LA REGLA DE HUND i seguint el mtode que es coneix DE
AUFBAU (construcci)
2.34
toms polielectrnics
1s
2s 2p
3s 3p 3d
4s 4p 4d 4f
5s 5p 5d 5f
6s 6p 6d 6f
7s 7p 7d 7f
PRINCIPI DEXCLUSI DE PAULI: No poden existir dos electrons amb els mateixos 4
nombres quntics iguals & un orbital noms pot tenir 2 electrons amb espins oposats
REGLA DE HUND: La configuraci de ms baixa energia per un tom s aquella en
la qual hi ha un mxim nombre delectrons desaparellats



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.34
Els electrons es van situant ens els diferents orbitas atmics seguin el PRINCIPI
DEXCLUSI DE PAULI, LA REGLA DE HUND i seguint el mtode que es coneix DE
AUFBAU (construcci)
PRINCIPI DEXCLUSI DE PAULI: No poden existir dos electrons amb els mateixos 4
nombres quntics iguals & un orbital noms pot tenir 2 electrons amb espins oposats
REGLA DE HUND: La configuraci de ms baixa energia per un tom s aquella en
la qual hi ha un mxim nombre delectrons desaparellats
Z = 16 S
1s
2s
3s
4s
2p
3p
3d
electrons de valncia: electrons ms externs,
els de la CAPA DE VALNCIA
En els elements de transici els s i els del nivell
d incomplets
electrons del cor: tota la resta delectrons ms
interns fins a la capa de valncia
2.35
toms polielectrnics
1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
4




T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.35
toms polielectrnics. taula peridica
2.36
COLUMNES, GRUPS, FAMLIES
Igual configuraci de valncia
propietats similars
s
1

s
2

s
2

p
1

s
2

p
2

s
2

p
3

s
2

p
4

s
2

p
5

s
2

p
6

s
2

p
6

d
1

s
2

p
6

d
10

s
2
p
6

d
10
f
1

s
2
p
6

d
10
f
14

nombre n
ms gran
P
E
R
I
O
D
E
S

Aqu teniu una web fantstica de la taula peridica: http://www.webelements.com/



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.36
lenergia associada a cada nivell ES FUNCI DEL NOMBRE QUNTIC n I DEL
NOMBRE QUNTIC l
E
n = 1 n = 2 n = 3 n = 4 n = 5 n = 6
s
s
s
s
s
p
p
p
p
p
d
d
d
s
f
f
2.37
toms polielectrnics



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.37
a) Completeu la taula segent:

b) Raoneu quins d'aquests elements tindr l'electronegativitat ms gran.

qesti 2.3
Un element t de nombre atmic 33. Escriviu:

a) La configuraci electrnica de l'ltima capa.
b) La frmula o les frmules del compost o dels compostos que formar amb l'hidrogen.
c) Les frmules de tres dels seus oxocids i indiqueu-ne la valncia en cada cas.

qesti 2.4
ELEMENT

Z CONFIGURACI
ELECTRNICA

GRUP

PERODE
CARCTER
METL!LIC
A 4

B 7

C 15

D 25

E 54

2.38



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.38
Dos conceptes tenen important rellevncia a lhora de parlar dels toms amb ms dun
electr:
CARREGA NUCLEAR EFECTIVA: La carrega positiva REAL que senten els electrons.
Z
ef
= Z -, a on , s LA CONSTANT DAPANTALLAMENT
EFECTE DAPANTALLAMENT: Pantalla que fan els electrons del cor originant que els
electrons de valncia no vegin la carrega nuclear Z si no Z
ef

2.39
toms polielectrnics. Propietats peridiques
Propietats peridiques:
o Radi atmic
o Energia de ionitzaci (EI)
o Afinitat electrnica (AE)
o Electronegativitat (EN)




T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.39
Suposem que tenim:
" tom dheli: nucli amb 2 p i 2 n
2 e
" i He
+
: nucli amb 2 p i 2 n
1 e

forces atracci p - e
forces repulsi e - e
ENERGIA NECESSARIA PER ARRENCAR UN e: 2372 kJ
forces atracci p - e
forces repulsi e - e
ENERGIA NECESSARIA PER ARRENCAR Le: 5248 kJ
2.40
toms polielectrnics. Propietats peridiques
REPULSI ELECTR-ELECTR



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.40
Radi atmic.
H He
1s
1
1s
2
Li Be B C N O F Ne
2s
1
2s
2
2s
2
2p
1
2s
2
2p
2
2s
2
2p
3
2s
2
2p
4
2s
2
2p
5
2s
2
2p
6
toms polielectrnics. Propietats peridiques
2.41



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.41
Radi inic. Quan un tom perd o guanya electrons.
" Cati. El radi dun cati sempre s ms petit que el de ltom neutre.
" Ani. El radi dun ani sempre s ms gran que el de ltom corresponent.
2.42
qesti 2.5
Com s'ordenaran els radis inics dels ions K
+
Na
+
, Mg
2+
, Al
3+
i Si
4+
?

a) K
+
> Si
4+
> Mg
2+
> Al
3+
> Na
+
.
b) K
+
> Na
+
> Mg
2+
> Si
4+
> Al
3+
.
c) K
+
> Na
+
> Si
4+
> Al
3+
> Mg
2+
.
d) K
+
> Na
+
> Mg
2+
> Al
3+
> Si
4+
.
e) K
+
> Mg
2+
> Al
3+
> Si
4+
> Na
+
.

toms polielectrnics. propietats peridiques



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.42
1ar Energia dionitzaci Energia involucrada en el procs: A
(g)
" A
+
(g)
+ e
-

ENERGIA que sha de donar a 1 mol dtoms en estat gasos per arrencar 1 mol
delectrons
POSITIVA:
energia que sha de donar a 1 mol dtoms en estat gasos per arrencar 1 mol
delectrons. Unitats: kJ/mol
2.43
toms polielectrnics. propietats peridiques
H He
1s
1
1s
2
Li Be B C N O F Ne
2s
1
2s
2
2s
2
2p
1
2s
2
2p
2
2s
2
2p
3
2s
2
2p
4
2s
2
2p
5
2s
2
2p
6



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.43
1a energia dionitzaci
: A
(g)
" A
+
(g)
+ e
-


2a energia dionitzaci
: A
+
(g)
" A
2+
(g)
+ e
-


H He
1s
1
1s
2
Li Be B C N O F Ne
2s
1
2s
2
2s
2
2p
1
2s
2
2p
2
2s
2
2p
3
2s
2
2p
4
2s
2
2p
5
2s
2
2p
6
2.44
toms polielectrnics. propietats peridiques



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.44
1s
2
2s
2
1s
2
2s
2
2p
1
1s
2
2s
2
2p
2
1s
2
2s
2
2p
3
Energia dionitzaci Energia involucrada en el procs: A
(g)
" A
+
(g)
+ e
-

2.45
toms polielectrnics. propietats peridiques



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.45
a) A quins orbitals atmics corresponen les combinacions de nombres quntics segents:
Orbital x ( n = 3, l = 0 )
Orbital y ( n = 3, l = 1 )
b) A, B i C, donats en aquest ordre, sn els tres primers elements d'un perode en el qual els orbitals x i
y seran orbitals de valncia d'aquests elements. Relacioneu els segents valors numrics dels
potencials d'ionitzaci: 5,13, 5,98 i 7,65 expressats en electronvolts, amb els elements A, B i C.
Justifiqueu la
resposta a partir de la configuraci electrnica dels toms dels elements.

2.46
qesti 2.6



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.46
Afinitat electrnica Energia involucrada en el procs: A
(g)
+ e
-
" A
-
(g)

ENERGIA NEGATIVA:
energia que es desprn quan 1
mol dtoms en estat gasos
agafen 1 mol delectrons
NEGATIVA:
energia que es desprn quan 1 mol dtoms en estat gasos agafen 1 mol
delectrons. Unitats: kJ/mol
2.47
toms polielectrnics. propietats peridiques
H He
1s
1
1s
2
Li Be B C N O F Ne
2s
1
2s
2
2s
2
2p
1
2s
2
2p
2
2s
2
2p
3
2s
2
2p
4
2s
2
2p
5
2s
2
2p
6



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.47
Electronegativitat: Capacitat dun tom per atraure electrons.

H He
1s
1
1s
2
Li Be B C N O F Ne
2s
1
2s
2
2s
2
2p
1
2s
2
2p
2
2s
2
2p
3
2s
2
2p
4
2s
2
2p
5
2s
2
2p
6
2.48
toms polielectrnics. propietats peridiques



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.48
EN MS PETITA
EI MS PETITA
METALLS
2.49
toms polielectrnics. propietats peridiques
RADIS MS GRANS
AE MS PETITA



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.49
2.50
toms polielectrnics. propietats peridiques
NO METALLS
RADIS MS PETITS
EN MS GRANS
AE MS GRANS
EI MS GRANS



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.50
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.51
Metalls.
" tendncia a perdre electrons " reductors
" Tenen nombre doxidaci positius
No metalls
" tendncia a guanyar electrons " oxidants
" solen estar en compostos amb nombre doxidaci negatiu, a excepci dels
compostos amb oxigen a on tenen nombre doxidaci positiu
Donats els elements segents: Be, Ca, S i Cl digueu com s'ordenaran segons el seu carcter oxidant
creixent.

a) Be < S < Cl < Ca.
b) Ca < Be < S < Cl.
c) Be < Ca < Cl < S.
d) Ca < Be < Cl < S.
e) Be < Ca < S < Cl.

qesti 2.7



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.51
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.52
Semireacci reducci E
o
(V)
Li
+
(aq) + e
"
# Li(s) "3.05
Rb
+
(aq) + e
"
# Rb(s) "2.98
K
+
(aq) + e
"
# K(s) "2.93
Cs
+
(aq) + e
"
# Cs(s) "2.92
Ba
2+
(aq) + 2e
"
# Ba(s) "2.91
Sr
2+
(aq) + 2e
"
# Sr(s) "2.89
Ca
2+
(aq) + 2e
"
# Ca(s) "2.76
Na
+
(aq) + e
"
# Na(s) "2.71
Mg
2+
(aq) + 2e
"
# Mg(s) "2.38
H
2
+ 2e
"
# 2H
"
"2.25
Be
2+
(aq) + 2e
"
# Be(s) "1.85
Al
3+
(aq) + 3e
"
# Al(s) "1.68
Ti
2+
(aq) + 2e
"
# Ti(s) "1.63
TiO(s) + 2H
+
+ 2e
"
# Ti(s) + H
2
O "1.31
Ti
2
O
3
(s) + 2H
+
+ 2e
"
# 2TiO(s) + H
2
O "1.23
Ti
3+
(aq) + 3e
"
# Ti(s) "1.21
Mn
2+
(aq) + 2e
"
# Mn(s) "1.18
V
2+
(aq) + 2e
"
# V(s) "1.13
Sn(s) + 4H
+
+ 4e
"
# SnH
4
(g) "1.07
SiO
2
(s) + 4H
+
+ 4e
"
# Si(s) + 2H
2
O "0.91
B(OH)
3
(aq) + 3H
+
+ 3e
"
# B(s) + 3H
2
O "0.89
TiO
2+
(aq) + 2H
+
+ 4e
"
# Ti(s) + H
2
O "0.86
2 H
2
O(l) + 2e

# H
2
(g) + 2 OH

(aq) "0.83
Zn
2+
(aq) + 2e
"
# Zn(s) "0.76
Semireacci reducci E
o
(V)
Cr
3+
(aq) + 3e
"
# Cr(s) "0.74
Au(CN)
2

(aq) + e

# Au(s) +2 CN

(aq) "0.60
2TiO
2
(s) + 2H+ + 2e
"
# Ti
2
O
3
(s) + H
2
O "0.56
Ga
3+
(aq) + 3e
"
# Ga(s) "0.53
H
3
PO
2
(aq) + H
+
+ e
"
# P(s) + 2H
2
O "0.51
H
3
PO
3
(aq) + 3H
+
+ 3e
"
# P(s) + 3H
2
O "0.50
H
3
PO
3
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# H
3
PO
2
(aq) + H
2
O "0.50
Fe
2+
(aq) + 2e
"
# Fe(s) "0.44
2CO
2
(g) + 2H
+
(aq) + 2e

# HOOCCOOH(aq) "0.43
Cr
3+
(aq) + e
"
# Cr
2+
(aq) "0.42
2H
+
+ 2e
"
# H
2
"0.41
Cd
2+
(aq) + 2e
"
# Cd(s) "0.40
PbSO
4
(s) + 2e

# Pb(s) +SO
4
2-
(aq) "0.36
GeO
2
(s) + 2H
+
+ 2e
"
# GeO(s) + H
2
O "0.37
In
3+
(aq) + 3e
"
# In(s) "0.34
Tl
+
(aq) + e
"
# Tl(s) "0.34
Ge(s) + 4H
+
+ 4e
"
# GeH
4
(g) "0.29
Co
2+
(aq) + 2e # Co(s) "0.28
H
3
PO
4
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# H
3
PO
3
(aq) + H
2
O "0.28
V
3+
(aq) + e
"
# V
2+
(aq) "0.26
Ni
2+
(aq) + 2e
"
# Ni(s) "0.25
As(s) + 3H
+
+ 3e
"
# AsH
3
(g) "0.23
MoO
2
(s) + 4H
+
+ 4e
"
# Mo(s) + 2H
2
O "0.15
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Tabla_de_potenciales_de_reducci%C3%B3n



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.52
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.53
Semireacci reducci E
o
(V)
Si(s) + 4H
+
+ 4e
"
# SiH
4
(g) "0.14
Sn
2+
(aq) + 2e
"
# Sn(s) "0.13
O
2
(g) + H
+
+ e
"
# HO
2

(aq) "0.13
Pb
2+
(aq) + 2e
"
# Pb(s) "0.13
WO
2
(s) + 4H
+
+ 4e
"
# W(s) "0.12
CO
2
(g) + 2H
+
+ 2e
"
# HCOOH(aq) "0.11
Se(s) + 2H
+
+ 2e
"
# H
2
Se(g) "0.11
CO
2
(g) + 2H
+
+ 2e
"
# CO(g) + H
2
O "0.11
SnO(s) + 2H
+
+ 2e
"
# Sn(s) + H
2
O "0.10
SnO
2
(s) + 2H
+
+ 2e
"
# SnO(s) + H
2
O "0.09
WO
3
(aq) + 6H
+
+ 6e
"
# W(s) "0.09
P(s) + 3H
+
+ 3e
"
# PH
3
(g) "0.06
HCOOH(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# HCHO(aq) + H
2
O "0.03
2H
+
(aq) + 2e
"
# H
2
(g) 0.00
H
2
MoO
4
(aq) + 6H
+
+ 6e
"
# Mo(s) + 4H
2
O +0.11
Ge
4+
(aq) + 4e
"
# Ge(s) +0.12
C(s) + 4H
+
+ 4e
"
# CH
4
(g) +0.13
HCHO(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# CH
3
OH(aq) +0.13
S(s) + 2H
+
+ 2e
"
# H
2
S(g) +0.14
Sn
4+
(aq) + 2e
"
# Sn
2+
(aq) +0.15
Cu
2+
(aq) + e
"
# Cu
+
(aq) +0.16
HSO
4
"
(aq) + 3H
+
+ 2e
"
# 2H
2
O(l) + SO
2
(aq) +0.16
SO
4
2"
(aq) + 4H
+
+ 2e
"
# 2H
2
O(l) + SO
2
(aq) +0.17
SbO
+
+ 2H
+
+ 3e
"
# Sb(s) + H
2
O +0.20
Semireacci reducci E
o
(V)
H
3
AsO
3
(aq) + 3H
+
+ 3e
"
# As(s) + 3H
2
O +0.24
GeO(s) + 2H
+
+ 2e
"
# Ge(s) + H
2
O +0.26
Bi
3+
(aq) + 3e
"
# Bi(s) +0.32
VO
2+
(aq) + 2H
+
+ e
"
# V
3+
(aq) +0.34
Cu
2+
(aq) + 2e
"
# Cu(s) +0.34
[Fe(CN)
6
]
3"
(aq) + e
"
# [Fe(CN)
6
]
4"
(aq) +0.36
O
2
(g) + 2H
2
O(l) + 4e

# 4OH

(aq) +0.40
H
2
MoO
4
+ 6H
+
+ 3e
"
# Mo
3+
(aq) +0.43
CH
3
OH(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# CH
4
(g) + H
2
O +0.50
SO
2
(aq) + 4H
+
+ 4e
"
# S(s) + 2H
2
O +0.50
Cu
+
(aq) + e
"
# Cu(s) +0.52
CO(g) + 2H
+
+ 2e
"
# C(s) + H
2
O +0.52
I
2
(s) + 2e
"
# 2I
"
(aq) +0.54
I
3
"
(aq) + 2e
"
# 3I
"
(aq) +0.54
[AuI
4
]
"
(aq) + 3e
"
# Au(s) + 4I
"
(aq) +0.56
H3AsO
4
(aq) + 2H+ + 2e
"
# H
3
AsO
3
(aq) + H
2
O +0.56
[AuI
2
]
"
(aq) + e
"
# Au(s) + 2I
"
(aq) +0.58
MnO
4

(aq) + 2H
2
O(l) + 3e

# MnO
2
(s) + 4 OH

(aq) +0.59
S
2
O
3
2"
+ 6H
+
+ 4e
"
# 2S(s) + 3H
2
O +0.60
H
2
MoO
4
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# MoO
2
(s) + 2H
2
O +0.65
O
2
(g) + 2H
+
+ 2e
"
# H
2
O
2
(aq) +0.70
Tl
3+
(aq) + 3e
"
# Tl(s) +0.72
H
2
SeO
3
(aq) + 4H
+
+ 4e
"
# Se(s) + 3H
2
O +0.74
Fe
3+
(aq) + e
"
# Fe
2+
(aq) +0.77



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.53
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.54
Semireacci reducci E
o
(V)
Hg
2
2+
(aq) + 2e
"
# 2Hg(l) +0.80
Ag
+
(aq) + e
"
# Ag(s) +0.80
NO
3

(aq) + 2H
+
(aq) +e

# NO
2
(g) + H
2
O(l) +0.80
[AuBr
4
]
"
(aq) + 3e
"
# Au(s) + 4Br
"
(aq) +0.85
Hg
2+
(aq) + 2e
"
# Hg(l) +0.85
MnO
4
"
(aq) + H
+
+ e
"
# HMnO
4
"
(aq) +0.90
2Hg
2+
(aq) + 2e
"
# Hg
2
2+
(aq) +0.91
[AuCl
4
]
"
(aq) + 3e
"
# Au(s) + 4Cl
"
(aq) +0.93
MnO
2
(s) + 4H
+
+ e
"
# Mn
3+
(aq) + 2H
2
O +0.95
[AuBr
2
]
"
(aq) + e
"
# Au(s) + 2Br
"
(aq) +0.96
Br
2
(l) + 2e
"
# 2Br
"
(aq) +1.07
Br
2
(aq) + 2e
"
# 2Br
"
(aq) +1.09
IO
3
"
(aq) + 5H
+
+ 4e
"
# HIO(aq) + 2H
2
O +1.13
[AuCl
2
]
"
(aq) + e
"
# Au(s) + 2Cl
"
(aq) +1.15
HSeO
4
"
(aq) + 3H
+
+ 2e
"
# H
2
SeO
3
(aq) + H
2
O +1.15
Ag
2
O(s) + 2H
+
+ 2e
"
# 2Ag(s) +1.17
ClO
3
"
(aq) + 2H
+
+ e
"
# ClO
2
(g) + H
2
O +1.18
ClO
2
(g) + H
+
+ e
"
# HClO
2
(aq) +1.19
2IO
3
"
(aq) + 12H
+
+ 10e
"
# I
2
(s) + 6H
2
O +1.20
ClO
4
"
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# ClO
3
"
(aq) + H
2
O +1.20
O
2
(g) + 4H
+
+ 4e
"
# 2H
2
O +1.23
MnO
2
(s) + 4H
+
+ 2e
"
# Mn
2+
(aq) + 2H
2
O +1.23
Tl
3+
(aq) + 2e
"
# Tl
+
(s) +1.25
Cl
2
(g) + 2e
"
# 2Cl
"
(aq) +1.36
Cr
2
O
7
2"
(aq) + 14H
+
+ 6e
"
# 2Cr
3+
(aq) + 7H
2
O +1.36
Semireacci reducci E
o
(V)
CoO
2
(s) + 4H
+
+ e
"
# Co
3+
(aq) + 2H
2
O +1.42
2HIO(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# I
2
(s) + 2H
2
O +1.44
BrO
3
"
(aq) + 5H
+
+ 4e
"
# HBrO(aq) + 2H
2
O +1.45
2BrO
3
"
+ 12H
+
+ 10e
"
# Br
2
(l) + 6H
2
O +1.48
2ClO
3
"
+ 12H
+
+ 10e
"
# Cl
2
(g) + 6H
2
O +1.49
MnO
4
"
(aq) + 8H
+
+ 5e
"
# Mn
2+
(aq) + 4H
2
O +1.51
HO
2

+ H
+
+ e
"
# H
2
O
2
(aq) +1.51
Au
3+
(aq) + 3e
"
# Au(s) +1.52
NiO
2
(s) + 4H
+
+ 2e
"
# Ni
2+
(aq) +1.59
2HClO(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# Cl
2
(g) + 2H
2
O +1.63
Ag
2
O
3
(s) + 6H
+
+ 4e
"
# 2Ag
+
(aq) + 3H
2
O +1.67
HClO
2
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# HClO(aq) + H
2
O +1.67
Au
+
(aq) + 1e
"
# Au(aq) +1.68
Pb
4+
(aq) + 2e
"
# Pb
2+
(aq) +1.69
MnO
4
"
(aq) + 4H
+
+ 3e
"
# MnO
2
(s) + 2H
2
O +1.70
H
2
O
2
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# 2H
2
O +1.76
AgO(s) + 2H
+
+ e
"
# Ag
+
(aq) + H
2
O +1.77
Au
+
(aq) + e
"
# Au(s) +1.83
BrO
4
"
(aq) + 2H
+
+ 2e
"
# BrO
3
"
(aq) + H
2
O +1.85
Co
3+
(aq) + e
"
# Co
2+
(aq) +1.92
Ag
2+
(aq) + e
"
# Ag
+
(aq) +1.98
S
2
O
8
2-
+ 2e

# 2SO
4
2-
+2.07
HMnO
4
"
(aq) + 3H
+
+ 2e
"
# MnO
2
(s) + 2H
2
O +2.09
F
2
(g) + 2e
"
# 2F
"
(aq) +2.87
F
2
(g) + 2H
+
+ 2e
"
# 2HF(aq) +3.05



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.54
Algunes propietats fsiques dels metalls i dels no metalls
METALLS NO-METALLS
Conductivitat elctrica alta Baixa conductivitat elctrica
Conductivitat trmica alta Baixa conductivitat trmica
Brillo gris metl!lic Sense brillo
Quasi tots sn slids Slids, lquids o gasos
Mal!leables Frgils a lestat slid
Dctils No dctils


Metalls. Semimetalls i no metalls
2.55



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.55
Algunes propietats qumiques dels metalls i dels no metalls
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.56
METALLS NO METALLS
! pocs electrons a la capa de valncia ! 4 o ms electrons a la capa de valncia
! en lestat slid presenten enlla metl!lic ! en molcules amb enlla covalent
! formen cations simples ! formen anions simples
Ex: Na
+
; Fe
3+
Ex: Cl
-
; S
2-
; O
2-

i cations i anions complexos i complexos
Ex: [Al(OH)
4
]
-
; [Ag(NH
3
)
2
]
+
Ex: CO
3

2-
; PO
4

3-

! els compostos binaris amb lhidrogen
sn poc freqents, noms amb els alcalins
(G1) i els alcalinoterris (G2)
Ex: LiH hidrur de liti
! els compostos binaris amb lhidorogen
sn freqents
Ex: H
2
O aigua
NH
3
amoniac
HCl clorur dhidrogen
! formen compostos inics amb els
no-metalls, cas del halurs
Ex: NaCl & Na
+
Cl
-

latracci entre crregues s de tipus
electrosttic

! formen compostos inics amb els
metalls, cas dels halurs i compostos
covalents amb altres no-metalls.
Ex: PCl
5

Latracci entre toms s
per compartici delectrons



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.56
Algunes propietats qumiques dels metalls i dels no metalls
Metalls. Semimetalls i no metalls
2.57
METALLS NO METALLS
! els xids sn cids
XID CID + H
2
O # CID
Cl
2
O (g) + H
2
O (l) # HClO (aq)
XID CID + BASE # SAL + H
2
O
SO
2
(g) + NaOH (aq) # NaSO
2
(aq)

+ H
2
O (l)
! els xids sn bsics
XID BSIC + H
2
O # BASE
Na
2
O (s) + H
2
O (l) # NaOH (aq)
XID BSIC + CID # SAL + H
2
O
MgO (s) + 2 HCl (aq) # MgCl
2
(aq)

+ H
2
O (l)



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.57
qesti 2.8
Suposant que exists l'element de nombre atmic 119 i que fos estable, quina de les
caracterstiques segents seria correcta?


Estructura
electrnica
de l'ltima capa
Grup Frmula
hidrurs
Frmula
xids
Potencial
d'ionitzaci
a)
8 s
1
1 XH X
2
O Molt baix
b)
8 s
2
2 XH
2
XO Molt baix
c)
8 s
1
1 XH XO Molt baix
d)
8 s
1
1 XH X
2
O Molt elevat
e)
7s
2
7p
5
17 HX X
2
O
X
2
O
3

X
2
O
5

X
2
O
7

Molt baix
2.58



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.58
qesti 2.9
a) Completeu el quadre segent en el que es donen les configuracions electrniques de l'ltima capa
dels elements:

GRUP PERODE Metall/No metall
A: 4s
2

B: 3s
2
3p
5

C: 2s
2
2p
3

D: 3d
6
4s
2

b) Justifiqueu:

b1) Entre A i D, qui t el potencial d'ionitzaci ms alt?
b2) Entre B i C, qui tindr ms afinitat electrnica?
b3) Quins elements donaran xids bsics i quins cids?
2.59
qesti 2.10
Donats els elements de la taula peridica A(Z=15), B(Z=24), C(Z=33) i D(Z=35), raoneu la veracitat o
falsedat de les afirmacions segents:
a) Els elements A i C tenen les mateixes estructures electrniques de valncia.
b) L'element D donar fcilment cations D
+
, s a dir, tindr un potencial d'ionitzaci baix.
c) Les frmules corresponents als hidrurs dels elements A i C sn, respectivament, AH
3
i CH
3
.
d) L'element D t un valor baix de l'afinitat electrnica.




T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.59
2.60
qesti 2.11
Donats els segents elements qumics i els seus nombres atmics: A(Z=3), B(Z=12), C(Z=13), D(Z=17),
E(Z=19), F(Z=24), G(Z=35), H(Z=40), completeu les afirmacions segents:

a) Els elements __________________________________sn metalls de transici.
b) Els elements __________________________________sn del quart perode.
c) Els elements ___________________________________ sn del grup 17.

Contesteu, en base a la configuraci electrnica dels elements, a les preguntes segents:

d) Formuleu els halurs dels elements D i G amb l'hidrogen. Justifiqueu breument, quin d'aquests dos
compostos presenta ms carcter inic en el seu enlla?
e) Justifiqueu breument quin d'aquests dos elements, B o C, t un potencial d'ionitzaci ms petit.
f) Justifiqueu breument quin d'aquests dos elements, A o E, t ms carcter reductor.
g) Justifiqueu breument quina d'aquestes dues espcies qumiques, D
-
o E
+
, t un major radi.



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.60
qesti 2.12
En la taula segent es donen una srie de propietats referents a tres elements representatius de la taula
peridica: A, B i C












a) Identifiqueu aquests elements com el sodi (3s
1
), el calci (4s
2
) i el clor (3s
2
3p
5
). Justifiqueu la vostra
resposta.
b) Justifiqueu perqu la 2 energia d'ionitzaci de C s ms petita que la de A.
c) Justifiqueu l'estat fsic en que es troben cadascun dels elements a la pressi atmosfrica.
d) Com es troben aquests elements a la natura? Per qu?
e) Quin tipus de compostos s'obtenen al fer reaccionar aquests elements amb l'aigua?
f) Doneu un compost que es pugui formar entre aquests elements.

Propietat A B C
Radi atmic() 1,86 0,99 1,97
1 energia d'ionitzaci (kJ/mol) 496 1251 590
2 energia d'ionitzaci (kJ/mol) 4562 ---- 1141
Temperatura de fusi (C a 1 atm) 97,8 -101 839
Temperatura ebullici (C a 1 atm) 904 -35 1484
Densitat(g/mL) 0,971 ---- 1,55
Potencial de reducci(v) -2,71 1,36 -2,87

2.61



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.61
Donats els tres elements representatius X (4s
2
), Y (3s
1
) i Z (3s
2
3p
5
), completeu la taula amb els valors
referents a una srie de propietats que es donen a continuaci:

Electronegatividad de Pauling: 1, 3, 1
Radi atmic(): 0,99, 1,97, 1,86.
Temperatura de fusi(C a 1 atm): 839, (-101), 97,8.
Potencial de reducci(V): 1,36, (-2,87), (-2,71).









Contesteu les preguntes segents:

a) Justifiqueu l'estat fsic en que es troben cadascun dels elements a la pressi atmosfrica.
b) Com es troben aquests elements a la natura? Per qu?
c) Escriviu la frmula d'un xid de l'element Z i la reacci d'aquest xid amb aigua.
d) Escriviu la reacci de l'element Y amb aigua.
qesti 2.13
2.62
Element Y X Z
Grup
Radi atmic ()
Electronegativitat
Temperatura de fusi (C a 1 atm)
Potencial de reducci



T
e
m
a

2
.

E
s
t
r
u
c
t
u
r
a

a
t

m
i
c
a
.

T
a
u
l
a

P
e
r
i

d
i
c
a

2.62