Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.

Eulàlia Merino Cabré

Treball sobre el llibre:

Mi escuela sabe a
naranja
Ser i estar en la escuela
Mari Carmen Díez Navarro

Merino Cabré, Eulàlia

Seminari
Jordi Simón i Llovet
Grup 1K-A. Grau Educació Infantil. URL Blanquerna
09.12.2009
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

Índex

Introducció………………………………………………………………………………………
……………………………………….1
Cites.................................................................................................................
............................2
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

Introducció

El llibre Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela, de Mari Carmen

Díez Navarro, consta de disset capítols, dels quals hi ha una cita de
cadascun, de la frase que mès m’ha interessant, per el seu significat final i
que m’ha aportat alguna ensenyança o alguna lliçó.

Mari Carmen Díez, va concedir a l’any 2007 una conferència a la universitat

URL Blanquerna, on parlava del fet de ser mestre basant-se en la seva
experiència i fent referència numerables vegades al llibre citat
anteriorment. Sobretot va parlar del capítol “Jugamos a maestros”, que la
conclusió que treia és que jugant es resolen conflictes i per poder-ho fer
cada nen havia de passar per les dues situacions, també servia perquè els
infants es coneguessin millor.
Va dir unes frases molt interessants, “els nens demanen acompanyament,
exemple, atenció, estabilitat, seguretat”, “fer sentir que existeixen”, “volen
descobrir”, les quals en aquest treball es pot veure que tot té relació.
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

Cites
DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “¿Quién soy yo?”. A: Mi escuela sabe a
naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.27 “Y se entregará con todas
sus fuerzas a lograr sus deseos, siempre que se le permita recorrer su
camino de sucesivas identificaciones y siempre que se le permita tener un
lugar diferenciado y particular, no apegado en exceso a su madre, desde
donde pueda sentir sus carencias y moverse para intentar solventarlas.”

S’ha de deixar que els infants vagin descobrint, poc a poc, el món que els
envolta i el seu lloc en ell i així poder fer el que desitgen. L’infant necessita
de l'estimació de la mare per sentir-se més segur, però aquest vincle no pot
ser exagerat ja que sinó sempre dependrà de la mare i el que és important
és que l’infant aconsegueixi una autonomia.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “La cebolla de Alfanhuí o las sorpresas de la

cotidianedad”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela
infantil. p.40 “Las cartas empezaron, pues, a ser un motivo más de
encuentro entre los niños.”

És la manera de poder expressar-se, disculpar-se, emocionar-se, etc. Però

sobretot que els infants vulguin aprendre a escriure i llegir ràpidament, per
tant hem de buscar maneres d’incentivar-los, ja que si gaudeixen el que fan
aprendran aprenen més.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El restaurante de todos”. A: Mi escuela

sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.51 “Para no sentar
precedentes y evitar líos en el futuro con respecto a las votaciones, me
mantengo en lo dicho, pero insisto en que se trata de un magnífico nombre
para nuestro restaurante.”

Quan es pren una decisió s’ha de complir, encara que més tard et vingui
alguna idea més interessant, per tal de no “depreciar” a l’infant que ho ha
aportat i també ensenyar-los a prendre decisions, tot i explicar-los que hi
han moltes idees interessants.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Puro amor”. A: Mi escuela sabe a naranja:

Estar y ser en la escuela infantil. p.72 “Se nos puso a prueba el <<puro
amor>> con aquel <<abandono>>.”

Ens poden dir, explicar i saber teòricament que és alguna cosa, però hi ha
que requereixen ser viscudes i fins que no se’ns presenta la situació i la
vivim no sabrem ni sentirem que és realment. Hem de viure les coses, no
tot és saber de paraula.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Quiero ser alguien”. A: Mi escuela sabe a

naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.96 “Como maestra curiosa de lo
que pasa entre y en el interior de las personas que me rodean, yo miro o
intento mirar.”
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

Per ser mestre has de ser curiosa, ja que necessites conèixer a l’infant per
poder educar-lo i ensenyar-lo segons les seves necessitats, sabent els
gustos, les dificultats, com és.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela

sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.105 “Es por eso que elijo
los cuentos con tanto cuidado.[...] Y es por eso que los cuentos nos
recompensan con bienes, a los niños y también a mí...”

Els contes sempre tenen alguna cosa ha ensenyar, algun missatge, per això
hem de tenir tacte a l’hora d’escollir un conte, ja que moltes vegades també
ens ajuden a entendre moltes situacions, ja que arriben fàcilment al nens.
DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Asomarse al mundo”. A: Mi escuela sabe a
naranja: Estar y ser en la escuela infantil. P.116 “Estàn tan <<en
construcción>>...”

Els infants estan contínuament en creixement, en aprenentatge, quasi be

tot és nou per a ells i per això tenen una continua curiositat per conèixer i
saber i hem d’ajudar-los a aprendre i que aquests aprenentatges es vagin
multiplicant.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Maquinando”. A: Mi escuela sabe a

naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.150 “Observar el proceso de
cambio en los niños, que han pasado de ver las máquinas como algo
semimágico, a entender que sin objetos fabricados por las personas para
facilitar-se las cosas.”

El procés d’aprenentatge, l’evolució de l’infant moltes vegades va de la

il·lusió imaginativa a entendre realment les coses, el perquè són, perquè
estan fetes, etc.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Despacito y buena letra”. A: Mi escuela

sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.153 “Están queriendo
leer = saber = crecer = poder y se lanzan a ello como una explosión […] Es
un momento tan lleno de curiosidad, como de incertidumbre, un momento
muy personal…”

Quan els infants volen aprendre, quan tenen aquesta curiositat,

l’aprenentatge és mès productiu ja que ho fan amb ganes perquè ha sortit
d’ells el voler fer-ho, tot i que cadascú a la seva manera i al seu ritme, fent
la seva pròpia evolució. Per tant, hem d’alimentar la curiositat per aprendre.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El perro mongol”. A: Mi escuela sabe a

naranja: Estar y ser en la escuela infantil. P.171
Contagiar lo que siento, de dejarme ver, de implicarme y caminar al lado de
los niños. Pero no sólo en los aprendizajes, sino también en los
sentimientos.

Anar més enllà de les experiències educatives i en certa manera utilitzar-les

perquè aprenguin a expressar-se a que no tinguin por de compartir els
sentiments, etc.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “¿Jugamos a maestros?”. A: Mi escuela sabe

a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.178 “Sin embargo estar en la
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

escuela pendientes sólo de <<el saber>> equivale a hacer una escuela con
una ausencia fundamental: nosotros mismos.”

Anar a l’escola no és tan sols anar a aprendre el que toca, sinó que se’ls ha
d’ensenyar a conèixer, a saber qui és. Com és, a identificar-se i desprès
trobar el seu propi lloc.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los discursos del decir, del hacer y del
sentir”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.197
“Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.”

Tots tenim coses especials en el nostre interior, tots som diferents ja que
cada un de nosaltres té unes qualitats que hem de saber potenciar.
Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela.
Eulàlia Merino Cabré

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El poder de las palabras”. A: Mi escuela

sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.223 “Las reacciones de
los niños ante las propuestas nuevas y observar su brillante capacidad de
pensar sobre las palabras, o los hechos que les rodean.”

Els infants tenen una gran capacitat de pensar i d’imaginar que hem de
potenciar, per tal d’aprendre de tots.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El entusiasmo docente”. A: Mi escuela sabe

a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.237 “Ella está en el horizonte.
Me acerco dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos
más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la
utopía? Para eso sirve: para caminar.”

Tots necessitem estar il·lusionats per alguna cosa i arribar a aconseguir-la,

la il·lusió és la que ens ajuda a mirar i tirar endavant, ja que hi ha alguna
cosa per aconseguir i assolir.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Anselmo habla más que yo”. A: Mi escuela
sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.248 “Necesitaba
<<hacerme mirar>> por ellos, que me vieran interaccionar en clase con los
niños, y que me dieran su opinión sobre lo que ocurría, y cómo salir de esta
situación de repetición y de bloqueo.”

Els mestres no ho saben tot, també aprenen dels companys, dels propis
infants, etc, i poden equivocar-se, no poder avançar,etc, per això quan tens
algun problema i l’has pogut detectar s’ha de demanar ajuda i entre tots
buscar la solució.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Libro de visitas”. A: Mi escuela sabe a

naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.258 “La seriedad del tema, la
diferencia señalada y respetada, el descubrir la realidad de las dificultades
que muchas personas padecen y el cariño con el que Fran, Inma y José Mari
transmitieron sus experiencias de vida, supusieron un inicio emocionante
para nuestro proyecto.”

Molts projectes que es fan a l’aula no sempre parteixen d’un llibre, de

vegades parteixen de moments, situacions viscudes i presentades per
infants i això fa que la resta de companys s’interessin i tinguin mes
curiositat i aprendre de forma més indirecte.

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los platos cabezones de la Patagonia”. A:

Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p. 281 “Tener
sitio no sólo implica estar, eso se da por supuesto, tener sitio implica
también y sobre todo ser.”

Per poder tenir lloc primer s’ha de saber qui ets tu, crear la teva pròpia
identitat, sent diferent als altres, sent particular i així poder trobar el teu
lloc.