Reforç I Ampliació

Llengua
REFOR I AMPLIACI 5PRIMRIA

Fitxes de refor
Fitxa 1 Els dgrafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2 Plurals especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 El nom. Gnere i nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4 Les classes de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5 Els diftongs creixents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 Els diftongs decreixents. Els hiats . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7 Ladjectiu. Els graus de ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8 Les famlies de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9 Laccentuaci de les paraules agudes . . . . . . . . . 11
Fitxa 10 Laccentuaci de les paraules planes
i esdrixoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11 Els determinants quantitatius i indefinits . . . . . . . . 13
Fitxa 12 Els sinnims i els antnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13 Les vocals o/u tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14 El verb: temps i mode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15 Les vocals a/e tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 El verb. Formes simples i compostes . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 18 Quan/quant; tan/tant; perqu/per qu . . . . . . . . 20
Fitxa 19 El verb: nombre i persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20 Les formes no personals del verb . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21 Els sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22 Tipus de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 23 Els signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 24 Loraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 25 Les metfores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 26 Les lletres b/p, t/d, c/g a final de mot. . . . . . . . . . 28
Fitxa 27 El subjecte: nucli i complements . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 28 Augmentatiu, diminutiu i despectiu . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 Les grafies x/ix, tx/ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 El predicat: nucli i complements . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 31 Les paraules compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 Lapstrof i la contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 33 Els enllaos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 34 La diresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 35 Els pronoms personals forts . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 Escrivim un text explicatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 2 Ls del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 3 El nom. Gnere i nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 4 Les classes de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 5 Escrivim un conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 6 La formaci de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 7 Els diftongs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 8 Completem la faula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 9 Accentuem amb correcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 10 Descrivim persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 11 Les vocals o/u tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 12 Fem teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 13 Les paraules polismiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 14 Les vocals a/e tones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 15 Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 16 El text literari. Prosa i vers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 17 Escrivim un text argumentatiu . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Fitxa 18 El sentit propi i el sentit figurat . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 19 Fem una carta al diari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 20 El llenguatge potic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 21 Fem un calligrama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxa 22 El text teatral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 23 Escrivim i dibuixem un cmic . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 24 Els gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 25 Els pronoms personals forts i febles . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 26 Escrivim una narraci fantstica . . . . . . . . . . . . . . 63
Fitxa 27 Frases fetes i refranys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Grup Promotor
Santillana
130306 _ 0001-0037.indd 1 15/6/09 12:54:57
El quadern de Refor i Ampliaci de Llengua 5 s una obra collectiva concebuda,
creada i realitzada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana
sota la direcci de MARIA NGELS ANDRS I CASAMIQUELA.
Text: Gemma Comas i Cortijo
Illustraci: Xavier Carrasco Muria (Bi)
Edici: Gemma Comas i Cortijo
Composici i muntatge: Serveis editorials track 20
Correcci: Anna Rius
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la
propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims
noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a
material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos
permesos, especialment si t finalitat comercial.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
CP: 130306
130306 _ 0001-0037.indd 2 5/6/09 12:57:15
3
Els dgrafs
1. Completa les paraules amb el dgraf corresponent.
ca o pa ejar pa a

ineu
pe ater mare a o ina
2. Encercla els dgrafs de les paraules segents:
marr banyut quequejar llgrima
maig reixa barcassa bossa
rebaixa guipar quietud intelligent
Ara, classificals segons que se separin o no se separin.
dgrafs que se separen: dgrafs que no se separen:
rr, ix, ss, ll ig, ny, qu, gu, ll

3. Separa les sllabes de les paraules que tens a continuaci:
colleccionar moixaina
barrar cinquantena
possessi castanyera
reguerot aiguabarreig
callada serralada
Refor
1
Nom Data
El grup de dues lletres que representa un nic so sanomena dgraf.
Els dgrafs ms usats sn: ll, rr, ss, ny, ig (final de mot), ix, qu, gu.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 3 15/6/09 12:54:57
4
Plurals especials
1. Escriu el nom corresponent als dibuixos segents:

Ara, escriu els plurals corresponents i subratlla les grafies que canvien.

2. Canvia el nombre daquests noms i classificals:
coca tros arrs alga
pasts crnica formiga bra
tortuga llu comarca pua

-ca/-ques
-ga/-gues
-a/-ces

-/-os
-s/-ssos

Refor
2
Nom Data
Els noms acabats en -a tona fan el plural en -es i aix comporta canvis
en la grafia. Recordals!
vaca / vaques boja / boges amiga / amigues
platja / platges plaa / places
Alguns noms que acaben en vocal + s dupliquen aquesta s en el plural:
accs / accessos.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 4 5/6/09 12:57:16
5
El nom. Gnere i nombre
1. Encercla les paraules masculines i subratlla les femenines.
Lvia i la nta van agafar el tren a lestaci.
Vaig a comprar una llibreta, un estoig, un bolgraf i una goma.
2. Escriu el femen de les paraules segents:
amic orfe
alcalde tigre
cos mestre
Ara, classificals segons la terminaci.
3. Escriu el plural de les paraules i classifica-les.
gat volc
gos vaca
pastanaga peix
m arbre
-s -es -os -ns

Refor
3
Nom Data
Els noms sn paraules que fem servir per anomenar persones, animals
o coses. Poden tenir gnere noms mascul (telfon) o femen (bossa)
i nombre singular (telfon) o plural (bosses).
Alguns noms admeten el canvi de gnere: inquil/inquilina.
Recorda
-a
-na -essa
130306 _ 0001-0037.indd 5 5/6/09 12:57:17
6
Les classes de noms
1. Escriu el nom com corresponent al nom propi.
Lleida Frana
Llobregat Pirineus
Europa Balears
2. Relaciona cada nom collectiu amb lindividual que li correspon:
animal ramat
flor eixam
abella exrcit
ovella fauna
soldat ram
3. Encercla els noms concrets i subratlla els abstractes.
pau taula dolor amistat
msica ampolla felicitat amor
ordinador bolgraf imaginaci calma
Refor
4
Nom Data
Els noms poden ser comuns o propis, individuals o collectius, concrets
o abstractes.
Els propis designen una persona en concret, una comarca, una ciutat...
Comencen sempre en majscula: Cadaqus.
Els comuns designen qualsevol persona, animal o cosa en general.
Comencen sempre en minscula: port, vila.
Els individuals designen un sol element: vaixell.
Els collectius designen un conjunt delements i sescriuen en singular:
flota.
Els concrets designen ssers o objectes que podem notar amb els sentits:
paper, xocolata.
Els abstractes designen sentiments o idees que no podem percebre
amb els sentits: pau, intelligncia.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 6 5/6/09 12:57:17
7
Els diftongs creixents
1. Encercla els diftongs creixents de les paraules segents:
iaia quarantena cauen guatlla
qesti mouen noia quota
reien ping guardonar ianqui
Ara, classifica-les.
els grups qua, gua, qe, ge, etc. i, u + a, e, o

2. Subratlla els diftongs creixents.
Una gran quantitat de persones aplaudien el guanyador.
Mouen el cotxe del ianqui per poder passar.
El ien s la moneda xinesa.
El iode serveix per cicatritzar.
La Pasqua sn uns dies de vacances escolars.
El globus terraqi s present a moltes cases.
Els alumnes seuen de quatre en quatre.
Refor
5
Nom Data
Dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa sllaba formen
un diftong. Una daquestes vocals ha de ser sempre una i o una u (vocals
febles): gua, ge, gi, guo, qua, qe, qi, quo.
La combinaci de les vocals i, u + a, e, o tamb s diftong si es troba:
a principi de paraula (iogurt) o entre vocals (Laia).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 7 5/6/09 12:57:18
8
Els diftongs decreixents. Els hiats
1. Subratlla els diftongs decreixents daquestes paraules:
aneu

boina
seure

noi
viure

moure
ploure

avui
llauna

aigua
gaire

coure
2. Omple els buits amb un diftong decreixent.
No es va m re del seient.
s molt xerr re aquest n .
Sembla que vol pl re, c r gua a dojo.
M anir a v re aquesta pellcula.
Tr -te la b na, que fa calor.
3. Encercla les paraules que contenen hiat i compta les sllabes que tenen.
dia mainada ptria xerraire
pas histria avi Maria
joia ianqui estudiants manaire
Refor
6
Nom Data
Dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa sllaba formen
un diftong. Una daquestes vocals ha de ser sempre una i o una u (vocals
febles): ai, ei, oi, ui, au, eu, ou, uu. Quan dues vocals juntes no es pronuncien
a la mateixa sllaba, formen un hiat (pa-tri-a).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 8 5/6/09 12:57:18
9
Ladjectiu. Els graus de ladjectiu
1. Subratlla els adjectius.
Era una nit fosca. Lanimal ferit es va amagar.
LArnau estava molt cansat. Havia comprat un abric negre.
Ara, copia els adjectius a la columna corresponent i completa la srie.

singular

plural

mascul
femen
mascul

femen

2. Assenyala on apareix ladjectiu en grau comparatiu (de superioritat, digualtat
i dinferioritat) i en grau superlatiu.
LArnau s menys xerraire que lAnna.
LAina s ms cridanera que lOriol.
LAdri s tan espavilat com lEva.
LEster s la ms simptica de la classe.
Refor
7
Nom Data
Ladjectiu s una paraula que expressa qualitats o caracterstiques del nom.
Concorda en gnere i nombre amb el nom que acompanya.
Generalment, els adjectius tenen una forma per al mascul i una per al femen:
astut/astuta/astuts/astutes.
Nhi ha que noms tenen una nica forma per als dos gneres: alegre/alegres.
La qualitat que expressa un adjectiu pot tenir diversa intensitat o grau:
Positiu. Indica la qualitat dun nom: alt.
Comparatiu. Serveix per comparar la intensitat duna qualitat entre
dos noms. Poden ser de tres tipus:
de superioritat: ms alt que...
digualtat: tan alt com...
dinferioritat: menys alt que...
Superlatiu. Expressa la qualitat en grau mxim: altssim / el ms alt.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 9 5/6/09 12:57:19
10
Les famlies de paraules
1. Relaciona les paraules de la mateixa famlia i copia-les a continuaci:
Subratlla la part que comparteixen totes les famlies de paraules i digues
com sanomena.

2. Escriu dues paraules de cada famlia:
caf

joia

paper

flor

art

Refor
8
Nom Data
Una famlia de paraules s el conjunt de paraules que tenen una
mateixa paraula primitiva amb la qual comparteixen una part comuna,
que sanomena arrel. Per exemple: lle, lleona, lleonera, etc.
Recorda
debilitat
bancari
selvtic
selva
ratera
dbil
rata
diari
diada
banquer
selvat
banc
dia
debilitar
ratol
130306 _ 0001-0037.indd 10 5/6/09 12:57:19
11
Laccentuaci de les paraules agudes
1. Separa les sllabes de les paraules segents i subratllan la tnica:
forner marci
rom mascul
autobs vindran
padr paquet
arrs abric
dem pintor
Sn totes les paraules agudes? Per qu?

2. Accentua les paraules que calgui.
capatas Pequin pages sofa capo
portaran tornavis aparcament llio gimnas
compren perdo encen Berlin abric
Classifica les paraules que has accentuat segons la terminaci.
vocal -en /-in vocal + s

Refor
9
Nom Data
Les paraules agudes sescriuen amb accent grfic quan acaben en:
-a, -e, -i, -o, -u: gaireb, per...
-as, -es, -is, -os, -us: desprs, sus...
-en, -in: comprn, Berln...
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 11 15/6/09 12:55:01
12
Laccentuaci de les paraules planes i esdrixoles
1. Separa les sllabes de les paraules segents i subratllan la tnica:
rtol mdica
cambrera plstica
taxista msica
taula matemtica
cadira mmia
lctic cincia
Quines sn planes i quines esdrixoles? Per qu?

2. Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui.
pr xima h rba fam lia ll grima
inform tica pr ncep arom tic hipop tam
esp rrec cent metres ltima mec nic
psic loga fot graf fant stica m dem
Ara, classifica-les en planes a la tassa esquerra i esdrixoles a la tassa dreta.

Refor
10
Nom Data
Les paraules planes tenen la sllaba tnica a la penltima sllaba
i saccentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica a lantepenltima sllaba
i porten sempre accent grfic.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 12 5/6/09 12:57:20
13
Els determinants quantitatius i indefinits
1. Subratlla els determinants quantitatius i indefinits
de les oracions segents:
Hi ha prou suc per a tothom.
No hi ha gaire feina per fer a casa
Tens pocs llibres daquest tema.
Hi has posat massa pebre.
No hi ha cap persona disposada a ajudar-nos?
2. Escriu les formes de cada determinant corresponents a cada columna:
mascul femen
singular plural singular plural
altre
una
pocs
bastantes
molt
alguna
3. Encercla els determinants quantitatius i indefinits que no varien de gnere
ni de nombre:
Refor
11
Nom Data
Els determinants sn paraules que acompanyen i modifiquen el nom. Entre
daltres, nhi ha de:
Quantitatius, que indiquen una quantitat poc concreta (gens, molt, bastant...).
Indefinits, que acompanyen un nom sense concretar-lo (algun, cada, altre,
un...).
Recorda
b
a
s
t
a
n
t
q
u
a
n
t
fora
p
o
c
g
a
i
r
e
p
ro
u
t
a
n
t
m
o
l
t
massa
c
a
d
a
130306 _ 0001-0037.indd 13 5/6/09 12:57:21
14
Els sinnims i els antnims
1. Relaciona les paraules sinnimes i escriu-les a sota aparellades:

2. Escriu el verb que es representa en cada dibuix:

Escriu lantnim de cadascun dels verbs anteriors.
Exemple: Va pujar les escales de casa. Va baixar les escales de casa.

Refor
12
Nom Data
Les paraules que tenen el mateix significat o un significat semblant
sanomenen sinnims.
Les paraules que tenen un significat contrari sanomenen antnims.
Recorda
p
e
t
it
p
r
i
m
i
n
f
a
n
t
entregar
c
la
r
a
fa
tig
a
t
p
o
sa
r
n
e
n
a
n
t
ic
d
o
n
a
r
vell
c
o
l
l
o
c
a
r
s
e
c
blanca
c
a
n
s
a
t
m
e
n
u
t
130306 _ 0001-0037.indd 14 5/6/09 12:57:21
15
Les vocals o/u tones
1. Subratlla les paraules que tenen una o o una u en posici tona.
foguera sucar plomall corda
pluja escoltar monstrus fumarola
escombrar bruta sucrera pintor
Ara, escriu una paraula de la famlia que tingui una o o una u en posici tnica.

2. Relaciona les formes dun mateix verb i completa-les amb o o u.
trem lar c bro
c brar apr vo
d rmir r nco
apr var d rmo
enf nsar trem lo
r ncar enf nso
3. Escriu el singular daquestes paraules:
trineus textos

monjos
liceus pisos

cacaus
Refor
13
Nom Data
En algunes zones de Catalunya les vocals o i u en sllaba tona es pronuncien
u: notcia, brutcia.
Quan el so de la o/u tona es troba enmig duna paraula, escrivim o/u segons
la lletra que hi hagi en una paraula de la mateixa famlia: foguera (foc), sucs
(suc).
Quan el so de la o/u tona es troba a final de mot escrivim:
o en els plurals de les paraules que acaben en -o (ferro-ferros) i en certes
consonants (peix-peixos).
o en la primera persona del singular del present dindicatiu: ballo.
u en els plurals de les paraules que acaben en -u (trofeu-trofeus).
u en els substantius invariables acabats en -us (globus).
u en les paraules acabades en diftong decreixent au, eu, iu, ou (actriu-actrius).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 15 5/6/09 12:57:22
16
El verb: temps i mode
1. Localitza el verb de cada oraci i digues si s en passat, en present o en futur:
Els avis aniran a Vencia de vacances.
LEloi entrava a lescola a les vuit.
Treballo en una fbrica de calat.
Colloca cada verb en el temps que li correspon i completa:
passat present futur

2. Relaciona cada oraci amb el mode que li correspon:
Calla duna vegada!
Si hagus fet aquell viatge...
LAdri busca el llibre de llengua.
Informava els seus companys.
No proveu denganyar-me!
Si moguessis aquella pea...
Refor
14
Nom Data
El verb informa del temps en qu passen els fets o estats:
passat o pretrit: lacci o estat ja ha passat.
present: lacci o estat del verb passa ara.
futur: lacci o estat encara no ha passat.
El verb, segons la intenci del parlant, pot estar en mode:
indicatiu: expressa un fet real.
subjuntiu: expressa un desig o dubte.
imperatiu: expressa ordre o manament.
Recorda
indicatiu
imperatiu
s
u
b
ju
n
tiu
130306 _ 0001-0037.indd 16 5/6/09 12:57:22
17
Les vocals a/e tones
Refor
15
Nom Data
1. Classifica les paraules en funci de la vocal neutra en posici final.
rondalla home
conte exemple
cadira mestre
pare nima
taula cotxe
roca sabatilla
2. Subratlla la sllaba tnica de les paraules segents:
terra espardenya manta vermell
ceba femella paper carta
secret exemple paret vella
Ara, encercla les vocals neutres de cada paraula.
3. Escriu una paraula derivada de cadascuna.
bany neu
drap net
tendre esprrec
En algunes zones de Catalunya no es diferencia el so de la a i de la e quan
es troben en sllaba tona. Aquest so es diu vocal neutra: tresor, roca.
Quan la vocal neutra es troba a final de paraula, generalment, escrivim -e
en els noms i adjectius de gnere mascul (home) i -a en els de gnere femen
(dona).
Si la vocal neutra es troba al principi o enmig duna paraula:
Escrivim -a si la paraula primitiva sescriu tamb amb a a la sllaba tnica:
drapaire (drap).
Escrivim -e si la paraula primitiva sescriu tamb amb e a la sllaba tnica:
arrelar (arrel).
Si es tracta dun verb, sha de mirar la 3a persona del singular del present
dindicatiu (nedaves neda).
Recorda
mascul amb -e femen amb -a

130306 _ 0001-0037.indd 17 5/6/09 12:57:23
18
El verb. Formes simples i compostes
1. Subratlla les formes verbals de les oracions que tens a continuaci i completa:
En Joan ve a casa a les vuit.
Nosaltres vam arribar tard a la festa.
LAnna ha trobat uns amics pel carrer.
formes verbals verb auxiliar verb que indica lacci

2. Classifica les formes verbals que tens a continuaci:
formes verbals verb auxiliar verb principal
composta
o perifrstica
ha tingut

vas venir

havia installat

van pensar

hagi cantat

haurem provat

Refor
16
Nom Data
Les formes verbals amb ms duna paraula estan formades per:
El verb auxiliar, que pot ser:
el verb haver en les formes que anomenem compostes: (he cantat).
el verb anar en les formes que anomenem perifrstiques: (vaig tastar).
El verb principal, que dna el significat de lacci o estat i apareix en forma
no personal: cantat, tastar.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 18 5/6/09 12:57:23
19
Els prefixos
1. Relaciona cada paraula amb el prefx i amb el signifcat del prefx.
supermercat sub- abans, davant
prehistric super- negaci
submar in- sobre, superioritat, excs
invencible pre- sota
2. Escriu el prefix corresponent per crear la paraula contrria.
Creia que el resultat era exacte, per era .
No vull cargolar-lo, el vull .
Era agradable fins que va comenar a ser .
No, no era lgic, era totalment .
Precs! Per si s totalment .
No el vaig lligar, noms el volia .
3. A quines paraules corresponen les definicions?
Tornar a plantejar alguna cosa:
No ser gens agrat:
Traslladar una planta dun test a un altre:
Pis que hi ha entre la planta baixa i el primer pis:
La biografia dun mateix:
El partit dabans de la final s la...:
Refor
17
Nom Data
Les partcules que afegim davant duna paraula per crear-ne de noves
sanomenen prefixos. Cada prefix aporta un significat diferent.
Recorda
entre-
im-
des-
in-
il-
auto- re-
des- semi-
trans-
130306 _ 0001-0037.indd 19 5/6/09 12:57:24
20
Quan/quant, tan/tant, per qu/perqu
1. Completa les oracions amb quan o quant.
de sucre hi he de posar?
Arribar acabi la feina.
Ens van preguntar pensvem obrir.
sigui a casa et far un truc.
No vol que ning el molesti est treballant.
de menjar has posat a taula!
2. Escriu perqu o per qu all on correspongui.
no vns a casa meva? he destudiar.
no estudies amb mi? s impossible.
I dius que s impossible? no calles mai!
3. Omple els buits amb tan o tant segons convingui.
Aix s important per a mi!
Desitja que el porteu al teatre...
Vol comprar-te un llibre interessant com el que li vas regalar.
Menja de pa que no mestranya que satipi.
dormir no pot ser bo...
4. Escriu una oraci amb cadascuna de les paraules segents:
quan:
quant:
per qu:
perqu:
tan:
tant:
Refor
18
Nom Data
Quant es refereix a quantitat, i quan, a temps.
Per qu sescriu quan es pregunta, encara que no porti interrogant.
Es pot substituir per lexpressi per quin motiu. Perqu sescriu quan
s una explicaci.
Tant fa referncia a quantitat. Tan sutilitza per fer comparacions.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 20 15/6/09 12:55:06
21
El verb: nombre i persona
1. Relaciona cada forma verbal amb el pronom corresponent:
jo cuinem
tu senten
ella retallo
nosaltres pensa
vosaltres pintes
ells remeneu
2. Classifica les formes verbals que tens a continuaci:
demanen dibuixa decorvem mireu
busco escrius pica telefonem
truqueu menjo treballes admiren
singular plural

1a persona

2a persona

3a persona

Refor
19
Nom Data
El verb s la paraula ms important de loraci i ens indica accions (llegir)
o estats (ser, estar).
Les terminacions dels verbs indiquen la persona, s a dir, qui fa lacci;
i el nombre, si s singular o plural.
1a persona: jo canto nosaltres cantem
2a persona: tu cantes vosaltres canteu
3a persona: ell/ella canta ells/elles canten
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 21 5/6/09 12:57:25
22
Les formes no personals del verb
1. Classifica les paraules que tens a continuaci:
venir callant cantat
tenint arribar sabent
escrit volgut crrer
infinitiu gerundi participi
-ar, -er/-re, -ir -ant, -ent, -int -at, -et, -it, -ut

Ara, completa la taula. Escriu a lencapalament a quina forma no personal
cor respon cada columna.

venir

tenint

escrit

callant
arribar

volgut

cantat

sabent

crrer

Refor
20
Nom Data
Arribar, mirant i acabat sn formes no personals perqu no indiquen
la persona que realitza lacci o lestat que expressa el verb.
Linfinitiu s el nom del verb: arribar.
El participi serveix per formar els temps compostos: he saltat.
El gerundi indica una acci simultnia a una altra: mirant.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 22 5/6/09 12:57:27
23
Els sufixos
1. Subratlla la paraula primitiva de cada srie i encercla les partcules que han perms
de formar els derivats.
joier joieria joia
porteria porta porter
cuina cuiner cuinar
2. Escriu lofici corresponent a:
qui ven peix:
qui cull bolets:

qui treballa la fusta:
qui condueix un tramvia:
qui ven diaris:
3. Relaciona el nom de cada ciutat amb un sufix per crear-ne el gentilici.
Londres
Canad -enc/-enca
Lleida -s/-esa
Xina -/-ina
Girona -/-ana
Berln
Refor
21
Nom Data
Les partcules que afegim darrere dalgunes paraules per crear-ne de noves
sanomenen sufixos. Cada sufix dna un significat diferent a la paraula
que acompanya: ofici (-er/-eria), establiment (-ria), conjunt (-ada)...
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 23 5/6/09 12:57:28
24
Tipus de verbs
1. Localitza els verbs en les oracions que tens a continuaci:
Ell menja una poma a queixalades.
LAnna sembla farta de tants problemes.
Nosaltres preparem la festa de final de curs.
Tu ests tip de dinar.
LEster s simptica, oi?
El jardiner posa adob a les plantes.
Ara, classificals.
predicatius copulatius

2. Copia els predicats de les oracions anteriors all on correspongui:
predicat verbal predicat nominal

3. Escriu una oraci amb verb copulatiu i una amb verb predicatiu.
Refor
22
Nom Data
Els verbs que expressen accions i processos (com produir, enfilar, saltar...)
sanomenen predicatius i sn el nucli del predicat que anomenem verbal (PV).
Els verbs ser, estar i semblar uneixen el subjecte amb una qualitat o un estat
i sanomenen copulatius o atributius. Sn el nucli del predicat que anomenem
nominal (PN).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 24 5/6/09 12:57:30
25
Els signes de puntuaci
1. Relaciona cada oraci amb ls de la coma que shi fa.
Portan una de mig, bastons, un pags tallat i una xapata.
Elsa, que ja has acabat?
LEnric, el meu germ petit, juga molt b a tennis.
Vctor, aturat a la cantonada i espera els altres.
He anat en bicicleta, desprs he pujat a peu fins a dalt.
He fet els deures de mates, els de llengua, la lmina de dibuix...
2. Completa amb el signe de puntuaci que creguis convenient.
Dius que vindrs dem Quina alegria que em dnes Ja no comptvem amb tu
Sabem que vindria el Josep Llus lEva lEster lIvan Per que tu
que vns de tan lluny tho hagis pogut combinar No mho pensava
Pau escoltam: sobretot no toblidis de portar aquell poema que vas escriure quan
fiem cinqu aquell amb el qual vas guanyar el premi de poesia Fins aviat
Refor
23
Nom Data
Quan els signes dinterrogaci, dadmiraci o els punts suspensius marquen
el final duna frase, la paraula segent va amb majscula.
Els punts suspensius sescriuen per indicar que una llista no est completa
o que una frase no est acabada.
Al final duna oraci sescriu un punt (.). Desprs de punt sempre sescriu
majscula. El punt i seguit indica una pausa llarga i separa oracions quan
continuem parlant duna mateixa idea. Desprs del punt i seguit continuem
escrivint a la mateixa lnia.
El punt i a part indica una pausa llarga i separa idees diferents. Desprs
dun punt i a part escrivim en un pargraf nou.
La coma indica una pausa curta i t diverses funcions:
separar els elements duna enumeraci.
introduir un aclariment.
separar el nom de la persona a qui es parla de la resta de loraci.
enllaar oracions.
El punt i coma es fa servir en oracions llargues que ja tenen comes.
Recorda
Coma que introdueix
un aclariment
Que separa el nom
de la persona de la
resta de loraci
Coma que enumera
Coma que enllaa oracions
130306 _ 0001-0037.indd 25 15/6/09 12:55:13
26
Loraci
1. Assenyala quines de les caracterstiques segents ha de tenir una oraci.
El conjunt de paraules ha de tenir una informaci incompleta.
El conjunt de paraules ha de tenir un sentit complet.
El conjunt de paraules ha de tenir un verb com a element principal.
2. Subratlla els grups de paraules que formen una oraci.
Locell vola de branca en branca. Fixa-thi!
LAnna viu a escala meva la via de. Un amic de la Berta.
Vosaltres volem no venir dem. LAnna i jo som.
Fes el que calgui per convertir el que noms sn grups de paraules en oracions
i digues qu hi faltava.

3. Separa les parts de les oracions de lactivitat anterior.
subjecte predicat

Refor
24
Nom Data
Una oraci s una paraula o un conjunt de paraules amb un sentit complet.
Lelement imprescindible perqu hi hagi oraci s el verb.
La majoria doracions estan formades per dues parts: el subjecte (la persona,
lanimal o lobjecte del qual es diu alguna cosa) i el predicat (all que es diu
del subjecte).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 26 5/6/09 12:57:32
27
Les metfores
1. Subratlla les comparacions de les oracions segents:
LIsaac s fort com un roure.
Mhe posat vermella com un tomquet.
En Pol s viu com una centella.
La Marta s bonica com una ponzella.
Completa la taula amb els elements de cadascuna de les comparacions.

comparaci
1r terme: 2n terme: element
element real al qual es compara
fort com un roure fort roure

Ara, escriu les oracions convertint les comparacions en metfores.
LIsaac s un roure.

2. Explica el significat de les metfores segents:
Lor dels seus cabells.
El gel dels seus ulls.
La pell de prssec.
Refor
25
Nom Data
La comparaci permet relacionar dos elements o dues idees que tenen
una certa semblana entre elles amb el nexe com.
La metfora s un recurs de la llengua que consisteix a anomenar una cosa
amb el nom duna altra perqu hi ha una semblana. s una comparaci
incompleta on sha eliminat lelement real i noms shi esmenta el que shi
assembla.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 27 5/6/09 12:57:33
28
Les lletres b/p, t/d, c/g a final de mot
1. Relaciona les paraules de la mateixa famlia i escriu la primitiva corresponent.
fangs mgica campestre
camperol enfangar mgia
mgic campar fangueig
llampec tombet tombarella
tombar dentadura dentfric
dentista llampegar llampar
Encercla la consonant final de les paraules primitives i la seva corresponent
a les derivades.
2. Omple els buits amb la grafia corresponent.
En un po no po haver-hi hagu mai vi del bo sense un embu . (t)
No diguis mai bla fins que no sigui al sa i ben lliga . (c, t)
Pere, treu-te el po del pi , que pu . (t)
A les sis tin se
,
el cntir s bui
,
s nou i encara es deu. (t, c)
Tin tanta san que a les cin tin son. (g, c)
3. Escriu la paraula corresponent a cada definici i, desprs, buscan una de derivada.
derivada
Quan no estic sa, estic (mascul):
El contrari de lent (mascul):
Un home que no hi sent s:
Quan no arribes a lhora, fas...:
El contrari de feble (mascul):

Refor
26
Nom Data
Al final de paraula les lletres b i p sonen igual. Passa el mateix amb el parell
de lletres d/t i g/c. Per no equivocar-se a lhora descriure, generalment:
Escrivim p, t, c desprs de vocal tnica: pop, sac, pot. Excepcions: tub, fred,
mag... i les paraules femenines acabades en -itud i -etud: actitud, quietud...
Escrivim p o b, t o d, c o g desprs de vocal tona o consonant, segons com
sescriguin les paraules de la mateixa famlia: superb suprbia.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 28 5/6/09 12:57:33
29
El subjecte: nucli i complements
1. Separa el subjecte del predicat a les oracions segents:
Lamic de lAda prepara el dinar.
Jo vull venir a casa teva.
Tres bons amics passegen plegats.
Vas trobar la Gisela?
La noia alta s lrbitra.
Classifica els elements del sintagma del subjecte.

determinants
nucli
complements

Hi ha cap cas de subjecte ellptic? Quin?

2. Escriu un nucli per als sintagmes nominals segents:
una molt moderna vuit sucosos
Ara, escriu un predicat per a cada sintagma de subjecte.

Refor
27
Nom Data
El subjecte s un sintagma nominal que pot aparixer al principi, al mig
o al final de loraci. El nucli o paraula ms important daquest sintagma
s generalment un nom o pronom, que pot portar al seu torn uns determinants
(det) i complements (CN).
De vegades el subjecte s ellptic, s a dir, no est expressat amb una
paraula, per el podem reconixer per la terminaci verbal: preparo (jo).
Recorda
(nom/pronom)
130306 _ 0001-0037.indd 29 5/6/09 12:57:34
30
Augmentatiu, diminutiu i despectiu
1. Escriu el diminutiu i laugmentatiu de les paraules segents:
diminutiu augmentatiu
planta
esquena
cama
m
2. Localitza els despectius que hi ha a les oracions segents:
Aquells paperots damunt de la taula no li feien
cap servei.
Vam patir les conseqncies de tenir per
president aquell politicastre.
Estava empipat perqu havia ensopegat amb
aquella pedrota.
Era tan panarra que, si no tenia pa, era capa
de no dinar.
Aquell sabatot li havia embutllofat el tal.
3. Relaciona cada paraula amb el tipus al qual correspon.
rierol
collaret
pilotassa diminutiu
beneit
paperina augmentatiu
cotxarro
farmaciola despectiu
carona
bestiota
Refor
28
Nom Data
Els sufixos sn partcules que afegim al darrere de les paraules per crear-ne
de noves. Cada sufix aporta un significat: diminutiu (-et/-et; -ol/-ola; -/-ona;
-/-ina), augmentatiu (-s/-assa, -arro/-arra), despectiu (-ot/-ota, -astre/-astra).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 30 5/6/09 12:57:34
31
Les grafies x/ix, ig/tx
1. Completa les paraules amb la grafia adequada x/ix, ig/tx.
re a emeneia co e sandvi
ba iller mare ar a a ecar
aplaude en capri va erinola
gan ut bate flu ec
2. Localitza en el dibuix paraules que continguin les grafies x/ix, ig/tx i escriu-les.
3. Completa les paraules de les oracions segents:
Va comprar mi mel i mi a sndria.
Van a estiue ar a Mallorca, per no s el seu lloc habitual destiue .
Aix es llena al rebu i va a labocador, on va tot el que sha de rebu ar.
Van arribar fins al passe de Grcia i hi van passe ar tota la tarda.
Acostuma a mare ar-se, per un mare com aquell no lhavia tingut mai.
Va a recollir-lo jo i espero que no hi va i tamb la Mar.
Van assa ar fins molt tard perqu era lltim assa abans de lestrena.
Refor
29
Nom Data
Escrivim el so x de xemeneia:
Amb x a principi de paraula, desprs de consonant i desprs de i: xerinola,
ganxut, reixa.
Amb ix desprs de les vocals a, e, o, u: aixecar, aplaudeixen, caixa, fluix.
Escrivim tx enmig i a final de paraula: cotxe, despatx.
Escrivim ig al final de paraula: bateig, vaig.
Quan una paraula acaba amb -tx, a la paraula derivada trobem tx: despatx,
despatxar.
Quan acaba amb -ig, a la paraula derivada podem trobar g, j, tg, tj:
mig mitja, bateig batejar, vaig vagi.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 31 5/6/09 12:57:35
32
El predicat: nucli i complements
1. Relaciona cada subjecte amb el predicat que li correspon.
2. Separa el subjecte del predicat.
LImma juga. Aquell noi escala.
LArnau inventa. Nosaltres mengem.
LOriol tecleja. Tu escrius.
Ara, encercla el nucli del predicat i afegeix-hi complements (CV).

Refor
30
Nom Data
El verb s la paraula ms important del predicat (preparen, sn...). Per aix
es diu que s el nucli del predicat. Indica lacci que realitza el subjecte
(preparen) o el seu estat (sn).
El verb pot anar acompanyat daltres paraules que funcionen
com a complements (CV) i que aporten ms informaci.
Recorda
Vosaltres
E
ls
m
e
u
s
g
e
rm
a
n
s
T
u
LAnna i el Mart
Jo
Ella
investigueu la malaltia.
inverteixen els estalvis.
penses en les solucions.
130306 _ 0001-0037.indd 32 5/6/09 12:57:38
33
Les paraules compostes
1. Relaciona les dues columnes per formar compostos i escriu-los.
pl llaunes
obre dubtes
set roig
caga obert
nord cincies
cel americ
2. Escriu les paraules compostes corresponents a les definicions.
Que fa molt el valent.
Que est sempre somiant impossibles.
Que sempre est tranquil i res lamona.
Estri que serveix per treure taps de suro.
Que sempre sest queixant de tot.
Arma que llana foc.
3. Localitza les paraules compostes i separan els components.
Va carregar els mobles en el muntacrregues.
Fa servir lescuradents per punxar les olives.
Se mha trencat el parabrisa del cotxe.
Necessito tres fotocpies de cada pgina.
Lscar s un noi molt primmirat.
Va portar cinc espantasogres.
Refor
31
Nom Data
Les paraules compostes sn les formades per dues paraules simples.
Algunes paraules compostes, les separem amb un guionet quan:
El primer mot acaba en vocal i el segon comena per consonant r, s, x
(gira-sol).
Un dels dos mots s un punt cardinal (sud-americ).
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 33 5/6/09 12:57:39
34
Lapstrof i la contracci
1. Escriu larticle corresponent davant de cada nom.
hurac histria herbes ndia
ungla infermera universitat ofcina
hivern interruptor altaveu invent
imatges univers imperi himne
2. Relaciona cada oraci amb la contracci que li correspon perqu tingui sentit.
al als cals cal can del dels pel pels
Compra el pa forn de la cantonada.
Va a sopar a avis.
Passejaven cam del bosc.
Ell s el germ Miquel.
s lhereu de Fornaca.
Aniran de vacances Pirineus.
Porten les disfresses seus amics.
Busca-ho a Quim.
Arriben volts de les cinc.
Refor
32
Nom Data
Els articles el i els, quan es troben amb les preposicions a, de, per, es
contrauen, excepte quan shan dapostrofar: Ho he dit al pare / Ho he dit
a loncle.
a + el = al de + el = del per + el = pel
a + els = als de + els = dels per + els = pels
Tamb es contrau el mot ca (casa de) seguit dels articles el/els/en, excepte
quan shan dapostrofar: Vinc de cal Jordi / Vinc de ca lOnofre.
ca + el = cal ca + els = cals ca + en = can
Els articles el i la sapostrofen davant de les paraules que comencen per vocal
o h; per larticle la no sapostrofa davant de les paraules que comencen per i,
u, hi, hu tones: la hiena, la uni.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 34 5/6/09 12:57:39
35
Els enllaos
1. Completa les oracions amb la preposici que hi falta.
Treballo a laeroport Girona.
No parar aconseguir-ho.
Va trobar una novella la pila de revistes.
Anir casa lAdri.
la finestra es veu un paisatge meravells.
2. Uneix les oracions amb les conjuncions del requadre.
Treballa molt. Mai no en t prou.
Vaig arribar a casa. Em vaig dutxar.
Vols un entrep? Prefereixes un brioix?
Viatja contnuament. s comercial.
No treballa. Tampoc deixa treballar.
3. Escriu una breu descripci del dibuix utilitzant enllaos.

Refor
33
Nom Data
Els enllaos sn paraules que uneixen o relacionen paraules o grups
de paraules. Poden ser:
preposicions: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a,
malgrat, per, per a, segons, sense, vers, sota...
conjuncions: i, ni, o, per, sin, doncs, perqu, quan, encara que, tamb...
Recorda
a
sota
de
amb
fins a
des de
i
o
per
perqu
ni
130306 _ 0001-0037.indd 35 5/6/09 12:57:40
36
La diresi
1. Escriu les paraules corresponents a cada dibuix.
2. Posa diresi damunt de les paraules que en necessiten.
La Lluisa ens ha agrait molt que comprssim les mones de Pasqua.
La questi ms complicada era com poder detenir el delinquent en acci.
Lamoina molt que no estudiis tant com hauries destudiar.
Havia traduit textos escrits en llengues mortes.
No miris de reull les persones del veinat.
3. Escriu quatre paraules que portin diresi i explica per qu nhan de dur.
Refor
34
Nom Data
Escrivim diresi:
sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qe, qi, ge, gi:
qesti, paraiges...
sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior
o amb la segent i les regles daccentuaci no permeten posar-hi accent:
increble, amonar-se...
No porten diresi:
les paraules acabades en vocal + -isme/-ista: egoisme, egoista...
les formes verbals dinfinitiu, gerundi, futur i condicional: agrair, agraint,
agrairs, agraireu.
Recorda
130306 _ 0001-0037.indd 36 5/6/09 12:57:41
37
Els pronoms personals forts
1. Substitueix els elements destacats pels pronoms forts corresponents.
LEva i tu prepareu els entrepans.
El pare i la mare arribaran a les deu.
Alba, para la taula.
LElena busca les espelmes.
I ara, la Isabel i jo, avisem a tothom.
2. Relaciona cada temps verbal amb el pronom (o pronoms) que li correspon.
installem introdues
preparava interrogar
estimulen assessorvem
imaginar gestiona
treballaves reconeixereu
replantejareu cuinaven
3. Escriu una oraci amb cadascun dels pronoms personals segents:
Tu:
Nosaltres:
Vosts:
Ells:
Refor
35
Nom Data
Els pronoms personals forts sn paraules que fan referncia a un nom,
concretament a una persona o a un animal. Poden aparixer sols.
Els pronoms personals sn:
Recorda
singular plural
1a persona jo nosaltres
2a persona tu, vost vosaltres, vosts
3a persona ell, ella ells, elles
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
jo
130306 _ 0001-0037.indd 37 5/6/09 12:57:42
Nom Data
1. Escriu un text explicatiu sobre aquest edifici, per abans respon:
Com presentars aquest edifici?

Com el descriurs?

Quants pargrafs tindr el text?

38

Ampliaci
1 Escrivim un text explicatiu
130306 _ 0038-0072.indd 38 5/6/09 12:56:50
39
Ampliaci
2 Ls del diccionari
Nom Data
1. Fixat en la definici que tens a continuaci i assenyalan les parts:
intangible adj. 1. Que no es pot tocar, que ha de ser respectat:
Hi ha lleis que sn intangibles. 2. Que no es pot tocar perqu
no t matria: Lnima s intangible.
SIN 1. Intocable, sagrat, inviolable. 2. Immaterial.
ANT. 2. Tangible.
2. Busca en el diccionari la paraula ocultar, copian la definici i assenya-lan les parts:
3. Utilitza el diccionari, busca alguna paraula que presenti les caracterstiques segents
i copia-la:
Ms duna accepci.
Exemples ds.
Sinnims.
Antnims.
Paraules de la mateixa famlia.
entrada
accepcions abreviatures exemples
sinnim
antnim
130306 _ 0038-0072.indd 39 5/6/09 12:56:50
40

1. Fixat en el significat de les paraules segents i escriu una oraci amb cadascuna.
el clera (lepidmia) / la clera (la rbia)

un ordre (el contrari de desordre) / una ordre (un manament)

el salut (la salutaci) / la salut (lestat fsic)

el canal (via daigua) / la canal (canonada, conducte)

2. Encercla els mots invariables.
dilluns tipus
anlisis sntesis
temps globus
dosis cries
oasis focus
paraiges crisis
Ara, escriu el singular dels que no sn invariables.

Ampliaci
3 El nom. Gnere i nombre
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 40 5/6/09 12:56:51
41
1. Escriu els noms propis que fan referncia al teu entorn.
el meu poble el meu barri
el meu carrer un riu proper
una muntanya la meva comarca
un amic o amiga un esportista
un equip un escriptor
2. Quin collectiu correspon als noms individuals segents?
avi quadre
instrument peix
ocell alumne
professor moble
3. Quin nom abstracte representen els signes que tens a continuaci?

Ara, crea els signes per als conceptes abstractes que escriguis.

Ampliaci
4 Les classes de noms
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 41 5/6/09 12:56:51
42

Ampliaci
5 Escrivim un conte
Nom Data
1. Tria un protagonista i un lloc per al conte i escriu-ne el plantejament.
2. Tria el conflicte i escriu el nus del conte.
Havia de demostrar el seu valor davant dels altres.
Volia treures la mala fama del damunt i fer veure que no era dolent.
Era molt poruc, tenia por de qualsevol que se li acosts i no sabia com superar-ho.
3. Ara escriu el desenlla del conte: com es resoldr el problema?, ser un final feli?,
qu els passar, als protagonistes?
130306 _ 0038-0072.indd 42 5/6/09 12:56:52
1. Escriu les paraules de les quals provenen els noms que tens a continuaci i digues
de quin tipus sn:
pineda pi (N) rebedor
rondallaire fermesa
plomatge exactitud
destresa justcia
falsedat arrossar
comptador piuladissa
partena confiana
2. Copia els elements que shan afegit a cada paraula de lexercici 1 per formar el nom.
Busca una altra paraula per a cadascun.
-eda arbreda

3. Amb lajut del diccionari, selecciona els noms de lexercici 1 que sn abstractes
i copian el significat.
43
Ampliaci
6 La formaci de noms
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 43 5/6/09 12:56:52
44

1. Llegeix el text i subratlla les paraules que continguin diftong.
La histria del paraigua de la Laia sha anat
escampant. La mainada lexplica com si fos
un conte.
La qesti s que la nostra amiga va seure en
un banc i, com que s xerraire de mena, de
seguida parlava amb un ianqui que es va po-
sar a prop seu. Ell li va demanar si la podia
pintar. Quan ella shi va posar b, com una
musa, es va adonar que ell estava concentra-
dssim pintant la seva ombrella.
Classifica-les segons la taula.
Hi ha cap paraula que tingui hiat? Quina?
2. Classifica les paraules en funci de si tenen diftong o hiat.
iode memria ien cincia
iogurt ptria iaia histria
diftong
hiat

Ampliaci
7 Els diftongs
Nom Data
diftongs creixents diftongs decreixents
grups qua-, gua-,
i o u + a, e, o
vocal forta (a, e, o) +
qe-, ge-, etc. vocal feble (i, u)

130306 _ 0038-0072.indd 44 15/6/09 12:55:12
45
1. Escriu i dibuixa la continuaci de la faula.
Hi havia una vegada una llebre molt dor-
milega, daquelles que no hi havia mane-
ra de despertar. Els animals del bosc, tips
de veure-la descansar mentre tots treba-
llaven, van decidir...
Ampliaci
8 Completem la faula
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 45 5/6/09 12:56:53
46

1. Escriu les vocals tniques i accentua-les quan calgui.
La pr__xima vegada que em demanin
que els faci un enc__rrec, ho tenen
ben clar. Que si compram esp__rrecs,
s__ndria, tom__quet madur, p__sols...
I jo carregada com una mula! Ah! I de
passada, quan passis per la carnisse-
ria, magafes un parell de bistecs de
c__rvol.
Apa, M__nica, mira que nets, de toia.
Ara podries estar prenent-te un caf__
amb un terr__s de sucre mor__, com
tant tagrada. Com thas de veure...
I en plena com__dia, amb el cab__s
ple i tot de bosses, em truca al m__bil
per dir-me si puc recollir-li uns panta-
lons i un abric de la tintoreria. No, si
aix__ no s explotaci__, qu deu ser-
ho?
2. Classifica les paraules que has accentuat en:
agudes planes esdrixoles

3. Escriu tres paraules agudes, tres de planes i tres desdrixoles.
agudes:
planes:
esdrixoles:

Ampliaci
9 Accentuem amb correcci
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 46 15/6/09 12:55:13
47
1. Fixat en el personatge que tens a continuaci i descriu-lo acuradament:
2. Ara descriu-te a tu mateix. Sigues precs i no et deixis cap detall!
Ampliaci
10 Descrivim persones
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 47 5/6/09 12:56:54
48

Ampliaci
11 Les vocals o/u tones
Nom Data
1. Completa amb o o u tenint en compte que cap mot sescriu com en castell.
av__rrir b__tllet ass__rtit j__ventut
b__fetada emb__tit t__rment p__lir
m__ntanya s__focar c__irassa esc__pir
2. Conjuga els verbs seguint el model. Encercla la o i subratlla la u en posici tona:
collir cosir sortir escopir

cullo

culls cuses

cull surt

collim

escopim

colliu

cullen

3. Completa les oracions amb el verb que sindica.
Quan jo (poder), vindr a fer-te una visita.
(voler) vosaltres ajudar-me a fer aquesta feina?
Aquell noi (tossir) una barbaritat.
s important que ells (poder) arribar a la final.
4. A quina paraula correspon cada definici?
Obertures en forma de bossa que hi ha en un vestit:
Paraula que t lantepenltima sllaba tnica:
Estri per orientar-se i que indica sempre el nord:
Cadascun dels petits orificis de la pell:
Vent del nord:
130306 _ 0038-0072.indd 48 5/6/09 12:56:55
1. Preparat per fer dautor teatral. Completa i escriu la teva obra:
On succeir lacci? Com ser aquest
espai dalt de lescenari?
Quins personatges la protagonitzaran?
Quin paper tindr cadascun?
Quin ser el conflicte o la situaci?
Com es plantejar?
Quina mena danotacions per als actors
i actrius i per al director hi haur?
Quina mena descenari hauria
dacompanyar aquesta situaci (decorats,
llums, msica...).
49
Ampliaci
12 Fem teatre
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 49 5/6/09 12:56:56
50

Ampliaci
13 Les paraules polismiques
Nom Data
1. Dibuixa els dos signifcats de cadascuna de les paraules segents. Si et cal, utilitza
el diccionari.
copa tal boca
ploma dent coll
2. Escriu els diferents significats que pot tenir cadascuna de les paraules segents
i fes una oraci on quedin clars:
cap:

plat:

cavallet:

130306 _ 0038-0072.indd 50 5/6/09 12:56:56
51
Ampliaci
14 Les vocals a/e tones
Nom Data
1. Escriu amb a o e tenint en compte que sescriuen al contrari que en castell.
m__ravella __mbaixada __nyorar __valuar
esprr__c r__mat ass__mblea ass__ss
Cat__rina d__vant mon__stir s__rgent
2. Completa amb a o e.
ass__car / jo ass__co p__njar / jo p__njo
af_itar-se / ell saf__ita b__ixar / jo b__ixo
m__njar / jo m__njo carr__gar/ jo carr__go
3. Escriu una oraci amb cada paraula. Si cal, consulta el diccionari.
afecte / efecte

cabra / cabre

tal / tel

entra / entre

conte / conta

130306 _ 0038-0072.indd 51 5/6/09 12:56:57
52
1. Continua lentrevista a aquest pilot i respon per ell.
ENTREVISTADOR: Bona tarda. Avui tenim amb
nosaltres la gran promesa de la frmula 1,
en Pau Giner. Benvingut, Pau.
PAU: Grcies per convidar-me.
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
ENTREVISTADOR:
PAU:
Ampliaci
15 Fem una entrevista
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 52 5/6/09 12:56:57
53
1. Tria quin dels dos textos creus que s literari i raona la resposta.
2. Escriu en prosa el poema segent. Alerta! No consisteix a posar un vers darrere laltre
formant lnies, sin que caldr fer canvis en el text.
PANELLETS
Petits i gustosos
A tots els agraden
Nevats de coco
Envoltats de pinyons
Llaminers de dolos
Enfornats i daurats
Tastals sense presses
Sn el gust de la tardor.
LOLA CASAS
Ampliaci
16 El text literari. Prosa i vers
Nom Data
camell: Gnere de mamfers
de lordre dels tilpodes, de la
famlia dels camlids (Camelus
sp), de dimensions grans, de cos
robust, amb un gep dorsal o dos,
de potes llargues i primes i de coll
llarg, fort i flexible, que comprn
el camell com, anomenat sovint
dromedari, dun sol gep, i el camell
bactri, de dos geps.
El camell avanava ondulant, amb
lelegncia i el desinters del qui no
pateix calor ni set. La meva situaci
era fora diferent: estava esgotada,
bruta i morta de set. No veia
el moment daturar aquella marxa.
La filera danimals, lligats lun
a laltre, es perdia de vista ms
enll de la primera duna.
130306 _ 0038-0072.indd 53 5/6/09 12:56:57
54

Ampliaci
17 Escrivim un text argumentatiu
Nom Data
1. Tria un dels temes segents:
2. Escriu arguments a favor o en contra del tema que has triat.
3. Escriu un text argumentant a favor o en contra del tema que has triat.
Zones especials per a gossos Zones verdes a la ciutat
Activitats infantils al districte
130306 _ 0038-0072.indd 54 5/6/09 12:57:06
55
Ampliaci
18 El sentit propi i el sentit figurat
Nom Data
1. Subratlla lexpressi de sentit figurat i explica qu significa.
Es va empassar la galeta, per jo no em vaig empassar la histria.

Deien que era de sang blava, per jo noms li veia blava la faldilla.

Vam anar a pescar i noms vam aconseguir pescar un refredat de campionat.

Vaig volant cap a laeroport a recollir lEva, que ha vingut volant des de Grcia.

2. Escriu una oraci amb cada expressi de sentit figurat.
Caure en un pou.

Posar-se les piles.

Estar mort de cansament.

Estar glaat de mans.

3. Escriu tres expressions de sentit figurat i explica-les.
130306 _ 0038-0072.indd 55 5/6/09 12:57:06
56

Ampliaci
19 Fem una carta al diari
Nom Data
1. Tria un dels temes per escriure una carta a un diari.
El problema dels excrements de gos al carrer.
Els vens sorollosos.
Ara, escriu una carta tenint en compte que ha de tenir un ttol, una introducci, un
cos i una conclusi.

Finalment, respon.
A quin diari lenviars?

A travs de quin mitj?

Quina signatura hi haur dhaver?

130306 _ 0038-0072.indd 56 5/6/09 12:57:07
57

Ampliaci
20 El llenguatge potic
Nom Data
1. Escriu en un llenguatge quotidi aquest fragment escrit en llenguatge potic.
Lalegre rierol baixa fent tentines pel mantell
blanc de la muntanya. El sol abraa
i reconforta tot el que toca. La primavera
inicia el seu cam de flors i de llum obrint-se
pas entre les boires hivernals.
2. Crea un text usant un llenguatge potic (metfores, comparacions, personificacions,
etc.) a partir de la imatge. Pensa que no cal que sigui un poema.
130306 _ 0038-0072.indd 57 5/6/09 12:57:07
58
1. Tria una de les figures segents:
2. Escriu uns versets que estiguin relacionats amb el dibuix que has triat.
3. Copia els versets fent la forma del dibuix que has creat tot fent un calligrama.
Ampliaci
21 Fem un calligrama
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 58 5/6/09 12:57:12
59
Ampliaci
22 El text teatral
Nom Data
1. Llegeix aquest text teatral i respon.
EL MIRALL DE LA CONSCINCIA
Escena II
En PERE entra en escena i satura davant del mirall del rebedor. Es mira com si bus-
qus alguna cosa nova.
PERE (pausadament): Cada cop que em miro al mirall em veig ms vell.
MARTA (que apareix per laltra banda de lescenari): Vols dir que no s perqu cada
cop ets ms vell? No ho s, dic jo...
PERE (tranquil): I tant que sc ms vell. Ms vell i ms pacient.
MARTA (rient): Sobretot pacient! Tu sembles pacient i tranquil, per no ho ets gens
ni mica. La process et va per dintre, no?
Qu s una escena? Qu la caracteritza? Exemplifica-ho amb el text.

s un dileg o un monleg? Per qu?

Converteix-lo en un monleg, en una reflexi per part den Pere.
130306 _ 0038-0072.indd 59 5/6/09 12:57:13
60

Ampliaci
23 Escrivim i dibuixem un cmic
Nom Data
1. Fixat en aquesta vinyeta i pensa el gui per fer un cmic.
Com pot continuar i acabar la histria?

Quantes vinyetes hi afegirs i qu
hi haur a cadascuna?

Quins recursos utilitzars?

Ara, dibuixa i escriu la resta del cmic.
130306 _ 0038-0072.indd 60 5/6/09 12:57:13
61
1. Escriu els gentilicis (mascul i femen) corresponents a:
Lleida
Badalona
el Pallars
Venus
Manresa
Cervera
Londres
Escandinvia
Andalusia
Palestina
Florncia
Moscou
Mnaco
2. Relaciona cada gentilici amb el nom de lloc al qual correspon. Si et cal, utilitza
el diccionari.
Sussa ilurense
Terrassa gerundense
Lleida helveci
Tarragona ilerdense
Girona egarenc
Matar tarraconense
3. Escriu el gentilici corresponent a:
la teva ciutat o poble: el teu pas:
el teu barri: el teu planeta:
Ampliaci
24 Els gentilicis
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 61 5/6/09 12:57:14
62

1. Encercla els pronoms personals forts i subratlla els febles.
Nosaltres no ens interessem per aquesta mena de coses.
LAurora i jo li portem un regal a lhospital.
Ells no els volen ajudar a pintar el pis.
Tu, no et posis al davant, que no deixes veure res.
Elles el volen donar a una ONG per ajudar la gent necessitada.
2. Per quin pronom feble substituiries cada element destacat? Relacionals.
La mare prepara el dinar.
Porto el treball a la professora.
Nosaltres comprem els llibres.
Rento les mans a mi.
Vols la torrada amb mantega?
3. Escriu lopci correcta en cada espai.
Si ___ vols trobar, busca___ a Cal Miquel. (ens /ns)
La faldilla nova, __ guardes a larmari o te __emproves? (l / la)
Doneu-__ les mans si no __ voleu trobar de cul a terra. (us / -vos)
LIgnasi __interessa per la feina per no __ preocupa per la casa. (es / s)
4. Omple els buits amb els pronoms forts i febles del requadre.
anirem a recollir lEster
a lescola. Aleshores portarem
a la festa sense que spiga on va
i donarem la sorpresa. crec
que estar molt contenta. Si afanyem,
encara serem a temps de comprar-
un ram.
Ampliaci
25 Els pronoms personals forts i febles
Nom Data
em
la
els
li
el
jo li ens nosaltres -li la
130306 _ 0038-0072.indd 62 5/6/09 12:57:14
63
1. Segueix els passos segents:
Tria un protagonista per a la teva narraci fantstica:
Selecciona on passar lacci:
Quin problema es plantejar en la narraci?

Escriu la teva narraci fantstica.
Ampliaci
26 Escrivim una narraci fantstica
Nom Data
130306 _ 0038-0072.indd 63 5/6/09 12:57:24
64

1. Escriu la frase feta corresponent a cada dibuix.
2. Relaciona les dues parts que componen cadascun dels refranys i escriu-los complets.
Ampliaci
27 Frases fetes i refranys
Nom Data
Q
u
i n
o
vu
lg
u
i p
o
ls
q
u
e
n
o
v
a
g
i a
le
r
a
.
Novembre enll,
Per Tots Sants,
T
a
l
f
a
r
s
,
ag
afa la cap
a
i n
o
la d
eix
is an
ar.
Caldera vella,
c
a
p
e
s

i

m
o
c
a
d
o
r
s

g
r
a
n
s
.
L
a

p
r
im
a
v
e
r
a
tal trobars.
la sang altera.
b
o
n
y
o
fo
ra
t.
130306 _ 0038-0072.indd 64 15/6/09 12:55:45
65
Refor
Fitxa 1: Els dgrafs
1. carro, peixater, passejar, mareig, palla,
nyanyo, guineu, quina.
2. marr, maig, rebaixa, banyut, reixa, guipar,
quequejar, barcassa, quietud, llgrima,
guatlla, intelligent.
se separen: marr, rebaixa, reixa,
barcassa, bossa, intelligent; no se
separen: maig, banyut, guipar, quequejar,
quietud, llgrima, guatlla.
3. col-lec-ci-o-nar, bar-rar, pos-ses-si-, re-gue-rot,
ca-lla-da, moi-xai-na, cin-quan-te-na,
cas-ta-nye-ra, ai-gua-bar-reig, ser-ra-la-da.
Fitxa 2: Plurals especials
1. pastanaga, mitja, taronja, balana.
pastanagues, mitges, taronges, balances.
2. -ca/-ques: coques, crniques, comarques;
-ga/-gues: tortugues, formigues, algues;
-a/-ces: puces; -/-os: lluos, braos;
-s/-ssos: pastissos, trossos, arrossos.
Fitxa 3: El nom. Gnere i nombre
1. masculines: tren, estoig, bolgraf; femenines:
via, nta, estaci, llibreta, goma.
2. amiga, alcaldessa, cosina, rfena, tigressa,
mestressa.
-a: amiga; -na: cosina, rfena; -essa:
alcaldessa, tigressa, mestressa.
3. gats, gossos, pastanagues, mans, volcans,
vaques, peixos, arbres.
-s: gats, arbres; -es: pastanagues, vaques;
-os: gossos, peixos; -ns: mans, volcans.
Fitxa 4: Les classes de noms
1. ciutat, riu, continent, pas, serralada, illes.
2. animal, fauna; flor, ram; abella, eixam;
ovella, ramat; soldat, exrcit.
3. concrets: ordinador, taula, ampolla, bolgraf;
abstractes: pau, msica, dolor, felicitat,
imaginaci, amistat, amor, calma.
Fitxa 5: Els diftongs creixents
1. iaia, qesti, reien, quarantena, mouen,
ping, cauen, noia, guardonar, guatlla,
quota, ianqui.
grups qua, gua, qes, ge, etc: qesti,
quarantena, ping, guardonar, guatlla,
quota; i, u + a, e, o: iaia, reien, mouen,
cauen, noia, ianqui.
2. quantitat, guanyador, mouen, ianqui, ien,
iode, Pasqua, terraqi, seuen, quatre.
Fitxa 6: Els diftongs decreixents. Els hiats
1. aneu, seure, viure, ploure, llauna, gaire,
boina, noi, moure, avui, aigua, coure.
2. No es van moure del seient. s molt xerraire
aquest noi. Sembla que vol ploure, caur
aigua a dojo. Mai anir a veure aquesta
pellcula. Treu-te la boina, que fa calor.
3. Amb hiat: dia (2), pas (2), histria (4),
ptria (3), avi (3), estudiants (4), Maria (3).
Sense hiat: joia (2), mainada (3), ianqui (2),
xerraire (3), manaire (3).
Fitxa 7: Ladjectiu. Els graus de ladjectiu
1. fosca, cansat, ferit, negre.
fosc, fosca, foscos, fosques; cansat,
cansada, cansats, cansades; ferit,
ferida, ferits, ferides; negre, negra,
negres, negres.
2. Comparatiu dinferioritat. Comparatiu
de superioritat. Comparatiu digualtat.
Superlatiu.
Fitxa 8: Les famlies de paraules
1. debilitat, dbil, debilitar; bancari, banquer,
banc; selvtic, selva, selvat; ratera, rata,
ratol; diari, diada, dia.
Arrel.
2. cafetera, cafeteria; joier, joieria; paperina,
empaperar; florir, florista; artista,
artsticament.
Fitxa 9: Laccentuaci de les paraules agudes
1. for-ner, ro-m, au-to-bs, pa-dr, ar-rs,
de-m, mar-ci-, mas-cu-l, vin-dran, pa-quet,
a-bric, pin-tor
S, perqu laccent cau a la darrera
sllaba.
2. capats, portaran, comprn, Pequn,
tornavs, perd, pags, aparcament,
encn, sof, lli, Berln, cap, gimns,
abric.
Solucionari
130306 _ 0038-0072.indd 65 15/6/09 12:55:45
66
vocal: perd, sof, lli, cap. -en/-in:
comprn, Pequn, encn, Berln;
vocal + s: capats, tornavs, pags,
gimns.
Fitxa 10: Laccentuaci de les paraules planes
i esdrixoles
1. r-tol, cam-bre-ra, ta-xis-ta, tau-la, ca-di-ra,
lc-tic, m-di-ca, pls-ti-ca, m-si-ca,
ma-te-m-ti-ca, m-mi-a, ci-n-ci-a.
Les de la columna esquerra sn planes
perqu saccentuen a la penltima
sllaba. Les de la columna de la dreta
sn esdrixoles perqu saccentuen
a lantepenltima sllaba.
2. prxima, informtica, esprrec, psicloga,
herba, prncep, centmetres, fotgraf,
famlia, aromtic, ltima, fantstica,
llgrima, hipoptam, mecnic, mdem.
planes: esprrec, herba, prncep,
fotgraf, aromtic, hipoptam,
mecnic, mdem; esdrixoles: prxima,
informtica, psicloga, centmetres,
famlia, ltima, fantstica, llgrima.
Fitxa 11: Els determinants quantitatius
i indefinits
1. prou, gaire, pocs, massa, cap.
2. altre, altra, altres, altres; un, una, uns, unes;
poc, poca, pocs, poques; bastant, bastanta,
bastants, bastantes; molt, molta, molts,
moltes; algun, alguna, alguns, algunes.
3. fora, prou, massa.
Fitxa 12: Els sinnims i els antnims
1. posar, collocar; clara, blanca; prim, sec;
donar, entregar; infant, nen; vell, antic;
cansat, fatigat; menut, petit.
2. pujar, comprar, omplir, sortir.
3. R. M. Vaig comprar tota la fruita. Vaig
vendre tota la fruita. Va omplir el gerro
daigua. Va buidar el gerro daigua. Va sortir
de la classe. Va entrar a la classe.
Fitxa 13: Les vocals o/u tones
1. foguera, escombrar, sucar, escoltar,
plomall, monstrus, sucrera,
fumarola.
foc, plujs, escombra, suc, escolto, brut,
ploma, monstre, sucre, cord, fum, pintura.
2. tremolar, tremolo; cobrar, cobro; dormir,
dormo; aprovar, aprovo; enfonsar, enfonso;
roncar, ronco.
3. trineu, liceu, text, pis, monjo, cacau.
Fitxa 14: El verb: temps i mode
1. aniran, futur; entrava, passat; treballo, present.
anaven, van, aniran; entrava, entra,
entrar; treballava, treballo, treballar.
2. Subjuntiu: Si hagus fet aquell viatge...
Si moguessis aquella pea... Indicatiu:
LAdri busca el llibre de llengua. Informava
els seus companys. Imperatiu: Calla
duna vegada! No proveu denganyar-me.
Fitxa 15: Les vocals a/e tones
1. mascul amb -e: conte, pare, home,
exemple, mestre, cotxe; femen amb
-a: rondalla, cadira, taula, roca, nima,
sabatilla.
2. terra, ceba, secret, espardenya, femella,
exemple, manta, paper, paret, vermell,
carta, vella.
3. banyera, drapaire, tendresa, nevada, neteja,
esparreguera.
Fitxa 16: El verb. Formes simples i compostes
1. ve, -, venir; vam arribar, vam, arribar;
ha trobat, ha, trobat.
2. ha, tingut, composta; vas, venir,
perifrstica; havia, installat, composta; van,
pensar, perifrstica; hagi, cantat, composta;
haurem, provat, composta.
Fitxa 17: El prefixos
1. supermercat, sper, sobre, superioritat,
excs; prehistric, pre-, abans, davant;
submar, sub-, sota; invencible, in-, negaci.
2. inexacte, descargolar, desagradable, illgic,
imprecs, deslligar.
3. replantejar, desagrat, transplantar,
entresl, autobiografia, semifinal.
Fitxa 18: Quan/quant, tan/tant, perqu/per qu
1. Arribar quan acabi la feina. Quant de sucre
hi he de posar? Ens van preguntar quan
130306 _ 0038-0072.indd 66 15/6/09 12:55:45
67
pensvem obrir. Quan sigui a casa et far
un truc. No vol que ning el molesti quan
est treballant. Quant de menjar has posat
a taula!
2. Per qu no vns a casa meva? Perqu he
destudiar. Per qu no estudies amb mi?
Perqu s impossible. I per qu dius
que s impossible? Perqu no calles mai!
3. Aix s tan important per a mi! Desitja tant
que el porteu al teatre... Vol comprar-te
un llibre tan interessant com el que li vas
regalar. Menja tant de pa que no mestranya
que satipi. Tant dormir no pot ser bo...
4. R. Ll.
Fitxa 19: El verb: nombre i persona
1. jo retallo, tu pintes, ella pensa, nosaltres
cuinem, vosaltres remeneu, ells senten.
2. 1a persona singular: busco, menjo; 1a
persona plural: decorvem, telefonem;
2a persona singular: escrius, treballes; 2a
persona plural: truqueu, mireu; 3a persona
singular: dibuixa, pica; 3a persona
del plural: demanen, admiren.
Fitxa 20: Les formes no personals del verb
1. infinitiu: venir, arribar, crrer; gerundi:
tenint, callant, sabent; participi: escrit,
volgut, cantat.
infinitiu, participi, gerundi; venir, vingut,
venint; tenir, tingut, tenint; escriure,
escrit, escrivint; callar, callat, callant;
arribar, arribat, arribant; voler, volgut,
volent; cantar, cantat, cantant; saber,
sabut, sabent; crrer, corregut, corrent.
Fitxa 21: Els sufixos
1. joia: -er, -eria; porta: -eria, -er; cuina: -er, -ar.
2. peixater, boletaire, fuster, tamviaire,
quiosquer.
3. londinenc, londinenca; canadenc,
canadenca; lleidat, lleidatana; xins,
xinesa; giron, gironina, berlins, berlinesa.
Fitxa 22: Tipus de verbs
1. menja, sembla, preparem, ests, s, posa.
predicatius: menja, preparem, posa.
copulatius: sembla, ests, s.
2. Predicat verbal: menja un poma
a queixalades; preparem la festa
de final de curs; posa adob a les plantes.
Predicat nominal: sembla farta
de tants problemes; ests tip del dinar;
s simptica.
Fitxa 23: Els signes de puntuaci
1. Coma que introdueix un aclariment:
LEnric, el meu germ petit, juga molt b
a tennis. Que separa el nom duna persona
de la resta de loraci: Elsa, que ja
has acabat? Vctor, aturat a la cantonada
i espera els altres. Coma que enumera:
Porta una de mig, bastons, un pags tallat
i una xapata. He fet els deures de mates,
els de llengua, la lmina de dibuix...
Coma que enllaa oracions: He anat
en bicicleta, desprs he pujat a peu
fins a dalt.
2. Dius que vindrs dem? Quina alegria
que em dnes! Ja no comptvem amb tu.
Sabem que vindria el Josep Llus, lEva,
lEster, lIvan... Per que tu, que vns de
tan lluny, tho hagis pogut combinar... No
mho pensava!
Pau, escoltam: sobretot no toblidis
de portar aquell poema que vas escriure
quan fiem cinqu, aquell amb el qual vas
guanyar el premi de poesia.
Fins aviat!
Fitxa 24: Loraci
1. El conjunt de paraules ha de tenir
un sentit complet. El conjunt de paraules
ha de tenir un verb com a element
principal.
2. Locell vola de branca en branca.
Fixa-thi!
R. M. LAnna viu a lescala de la meva
via. Nosaltres volem no haver de venir
dem. Vindr un amic de la Berta.
LAnna i jo som germanes.
3. Locell/vola de branca en branca.
LAnna/viu a lescala de la meva via.
Vosaltres/no voleu venir dem. (Tu)/
fixa-thi. (Ell)/s un amic de la Berta.
LAnna i jo/som amigues.
130306 _ 0038-0072.indd 67 5/6/09 12:57:25
68
Fitxa 25: Les metfores
1. fort com un roure, vermella com un
tomquet, viu com una centella, bonica
com una ponzella.
vermell com un tomquet: vermell,
tomquet; viu com una centella: viu,
centella; bonica com una ponzella:
bonica, ponzella.
Mhe posat tomquet. En Pol s una
centella. La Marta s una ponzella.
2. Els cabell rossos com lor. Els ulls freds
com el gel. La pell suau com
la dun prssec.
Fitxa 26: Les lletres p/b, t/d, c/g a final de mot
1. fangs, enfangar, fangueig: fang; camperol,
campar, campestre: camp; mgic, mgica,
mgia: mag; llampec, llampegar, llampar:
llamp; tombar, tombet, tombarella: tomb;
dentista, dentadura, dentfric: dent.
2. En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del bo
sense un embut. No diguis mai blat fins que
no sigui al sac i ben lligat. Pare, treu-te el pot
del pit, que put. A les sis tinc set, el cntir
s buit, s nou i encara es deu.
3. malalt, malaltia; rpid, rapidesa; sord,
sordesa; tard, tard; fort, fortalesa.
Fitxa 27: El subjecte: nucli i complements
1. Lamic de lAda / prepara el dinar. Jo /
vull venir a casa teva. Tres bons amics /
passegen plegats. (Tu) Vas trobar
la Gisela? La noia alta / s arbitra.
determinants: l, -, tres, la; nucli
(nom/pronom): amic, jo, amics, noia;
complements: de lAda, -, bons, alta.
S. Vas trobar la Gisela. El subjecte
ellptic s tu.
2. R. M. Una mquina molt moderna. Vuit
mangos sucosos.
R. M. Una mquina moderna presidia
la sala. Vuit mangos sucosos
culminaven les postres.
Fitxa 28: Diminutiu, augmentatiu i despectiu
1. planteta, plantassa; esqueneta,
esquenassa; cameta, camassa; maneta,
manassa.
2. paperots, politicastre, pedrota, sabatot.
3. diminutiu: rierol, collaret, beneit,
paperina, farmaciola, carona;
augmentatiu: pilotassa, cotxarro;
despectiu: bestiota.
Fitxa 29: Les grafies x/ix, tx/ig
1. reixa, xemeneia, cotxe, sandvitx,
batxiller, mareig, xarxa, aixecar,
aplaudeixen, capritx, vaig, xerinola,
ganxut, bateig, fluix, txec.
2. caixa, fletxa, panxa, peix, queixal, reixa,
xemeneia, sandvitx.
3. Va comprar mig mel i mitja sndria.
Van a estiuejar a Mallorca, per no
s el seu lloc habitual destiueig.
Aix es llena al rebuig i va a labocador,
on va tot el que sha de rebutjar.
Van arribar fins al passeig de Grcia
i hi van passejar tota la tarda.
Acostuma a marejar-se, per un mareig
com aquell no lhavia tingut mai.
Vaig a recollir-lo jo i espero que no hi vagi
tamb la Mar. Van assajar fins molt tard
perqu era lltim assaig abans
de lestrena.
Fitxa 30: El predicat: nucli i complements
1. Vosaltres investigueu la malaltia.
Els meus germans tenen un cotxe
esportiu. Tu penses en les solucions.
LAnna i el Mart inverteixen els estalvis.
Jo busco pis a Badalona. Ella treballa
en un botiga.
2. LImma/juga. Nosaltres/mengem. Aquell
noi/escala. LOriol/tecleja. LArnau/inventa.
Tu/escrius.
R. M. LImma juga a pilota. Nosaltres
mengem torrades. Aquell noi escala
un pic molt alt. LOriol tecleja el seu
nom. LArnau inventa un nou ultralleuger.
Tu escrius una carta.
Fitxa 31: Les paraules compostes
1. pl-roig, obrellaunes, setcincies,
cagadubtes, nord-americ, celobert.
2. milhomes, somiatruites, panxacontent,
llevataps, ploramiques, llanaflames.
130306 _ 0038-0072.indd 68 15/6/09 12:55:45
69
3. munta+crregues; escura+dents;
para+brisa; foto+cpies; prim+mirat;
espanta+sogres.
Fitxa 32: Lapstrof i la contracci
1. lhurac, lungla, lhivern, les imatges, la
histria, la infermera, linterruptor, lunivers,
les herbes, la universitat, laltaveu, limperi,
lndia, loficina, linvent, lhimne.
2. Compra el pa al forn de la cantonada. Va
a sopar a cals avis. Passejaven pel cam
del bosc. Ell s el germ del Miquel.
s lhereu de can Fornaca. Aniran
de vacances als Pirineus. Porten
les disfresses dels seus amics. Busca-ho
a cal Quim. Arriben pels volts de les cinc.
Fitxa 33: Els enllaos
1. Treballo a laeroport de Girona. No parar
fins a aconseguir-ho. Va trobar una novella
sota la pila de revistes. Anir fins a casa
de lAdri. Des de la finestra es veu
un paisatge meravells.
2. Treballa molt per mai no en t prou.
Vaig arribar a casa i em vaig dutxar. Vols
un entrep o prefereixes un brioix? Viatja
contnuament perqu s comercial. No
treballa ni tampoc deixa treballar.
3. R. Ll.
Fitxa 34: La diresi
1. ping, aigera, pec, llengua, paraigua,
herona, ram, quatre.
2. La Llusa ens ha agrat molt que comprssim
les mones de Pasqua. La qesti ms
complicada era com poder detenir
el delinqent en acci. Lamona molt que no
estudis tant com hauries destudiar. Havia
tradut textos escrits en llenges mortes.
No miris de rell les persones del venat.
Fitxa 35: El pronoms personals forts
1. vosaltres, ells, tu, ella, nosaltres.
2. jo: imaginar, interrogar; tu: treballaves,
introdues; ell/ella: preparava, gestiona;
nosaltres: installem, assessorvem;
vosaltres: replantejareu, reconeixereu; ells/
elles: estimulen, cuinaven.
3. R. Ll.
Ampliaci
Fitxa 1: Ls del diccionari
1. Entrada: intangible. Accepcions: definicions
indicades amb els nmeros 1 i 2 al principi.
Abreviatures: adj., sin., ant. Exemples:
Hi ha lleis que sn intangibles. Lnima
s intangible. Sinnim: intocable, sagrat,
inviolable; Antnim: tangible.
2. ocultar (entrada) v. (abreviatura) Amagar
alguna cosa (accepci): Els lladres van
ocultar els diners robats en un bagul. Vaig
ocultar el que realment pensava. (exemples)
ANT. (antnim) Descobrir, revelar.
FAM. (famlia de paraules) Ocultaci,
ocultisme, ocultista.
3. R. Ll.
Fitxa 2: Escrivim un text explicatiu
1. R. Ll.
Fitxa 3: El nom. Gnere i nombre
1. R. M. El clera va matar molta gent.
La clera lenvaa cada cop que pensava
en el que havia passat. Hi havia un ordre
establert molt clar. Va donar una ordre
i tots la van obeir. Li va negar el salut
desprs de la darrera discussi. Tenia
una salut de ferro. El canal portava laigua
fins als camps. La canal de la teulada
sha trencat.
2. dilluns, temps, tipus, globus, cries,
focus.
anlisi, dosi, oasi, paraigua, sntesi,
crisi.
Fitxa 4: Les classes de noms
1. R. Ll.
2. esquadrilla, orquestra, estol, professorat,
collecci, banc, alumnat, mobiliari.
3. pau, informaci, salut, msica.
R. Ll.
Fitxa 5: Escrivim un conte
1. R. Ll.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
130306 _ 0038-0072.indd 69 5/6/09 12:57:25
70
Fitxa 6: La formaci de noms
1. rondalla (N), ploma (N), destre (adj), fals
(adj), comptar (v), partir (v), rebre (v), ferm
(adj), exacte (adj), just (adj), arrs (N), piular
(v), confiar (v).
2. R. M. -aire: boletaire; -atge: equipatge;
-esa: malesa; -edat: honestedat; -dor:
desolador; -ena: temena; -dor: perdedor;
-esa: acidesa; -itud: solitud; -cia: malcia;
-ar: campanar; -issa: trencadissa; -ana:
esperana.
3. Destresa: caracterstica de la persona
que sap fer b una cosa, sobretot
un exercici que es fa amb les mans
o amb el cos.
Falsedat: qualitat dall que s fals.
Partena: acci de partir, danar-sen,
de posar-se en cam.
Fermesa: qualitat de les coses,
les persones o les idees fermes.
Quietud: absncia de moviment
duna persona, dun animal o duna cosa.
Justcia: el fet de donar a cadasc
el que li toca o el premi o el cstig
que es mereix, segons la llei o la moral.
Piuladissa: soroll que fan els ocells
quan piulen.
Confiana: seguretat que es t
en les persones o en les coses.
Fitxa 7: Els diftongs
1. paraigua, Laia, mainada, qesti, seure,
xerraire, ianqui, quan.
2. creixent: grups qua- gua-, etc.: qesti,
quan; i o u + a, e, o: Laia, ianqui; decreixent:
vocal forta + vocal feble: paraigua, mainada,
seure, xerraire.
S. Histria.
2. diftong: iode, iogurt, ien, iaia; hiat: memria,
ptria, cincia, histria.
Fitxa 8: Completem la faula
1. R. Ll.
Fitxa 9: Accentuem amb correcci
1. prxima, encrrec, esprrecs, sndria,
tomquet, psols, crvol, Mnica, caf,
terrs, mor, comdia, cabs, mbil, aix,
explotaci.
2. agudes: caf, terrs, mor, cabs, aix,
explotaci; planes: encrrec, esprrecs,
tomquet, psols, crvol, mbil;
esdrixoles: prxima, sndria, Mnica,
comdia.
3. R. Ll.
Fitxa 10: Descrivim persones
1. R. M. s un un home alt i prim, amb
els cabells llargs i arrissats. T el nas llarg
i una boca somrient. Els seus ulls sn
grossos i t les pestanyes molt llargues.
Va vestit amb roba desport, concretament,
lequip per jugar a tenis. A les mans
porta una raqueta de tenis i a sota del bra,
un cmic. Les seves aficions semblen ser
fer esport i llegir cmics.
2. R. Ll.
Fitxa 11: Les vocals o/u tones
1. avorrir, bufetada, muntanya, butllet,
embotit, sufocar, assortit, turment,
cuirassa, joventut, polir, escopir.
2. cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen;
surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten;
escupo, escups, escup, escopim, escopiu,
escupen.
3. pugui, voleu, tus, puguin.
4. butxaques, esdrixola, brixola, porus,
tramuntana.
Fitxa 12: Fem teatre
1. R. Ll.
Fitxa 13: Les paraules polismiques
1. Copa: estri per beure; part de larbre
formada per les branques i les fulles.
Ploma: estri per escriure; part del plomatge
dun ocell. Tal: part posterior del peu; part
de la sabata on es recolza el tal del peu.
Dent: cadascuna de les peces desmalt
que forma la dentadura; cadascuna
de les parts dun engranatge
o les puntes de la serra. Boca: part
de la cara; entrada, del metro, per exemple.
Coll: part del cos que uneix el tronc i el cap;
part ms estreta duna ampolla.
130306 _ 0038-0072.indd 70 5/6/09 12:57:25
71
2. R. M. Cap: part del cos (Tinc mal de cap);
persona que t un crrec superior (El cap de
recursos ens ha convocat). Plat: estri
on posem el menjar (Posa la sopa
en un plat fondo); resultat de la preparaci
dun menjar o duna recepta (Es va menjar
un plat de verdura impressionant). Cavallet:
diminutiu de cavall (Va muntar el cavallet
ms petit perqu els grans li feien por);
pota plegable que es posa sota
dun fusta que fa la funci de taula
(Desplego els cavallets per fer la taula
ms gran).
Fitxa 14: Les vocals a/e tones
1. meravella, esprrec, Caterina, ambaixada,
ramat, davant, enyorar, assemblea,
monestir, avaluar, assass, sergent.
2. assecar, jo asseco; afaitar-se, ell safaita;
menjar, jo menjo; penjar, jo penjo; baixar, jo
baixo; carregar, jo carrego.
3. R. M. Sentia molt dafecte per aquella
famlia. El xarop li va fer efecte de seguida.
La cabra shavia separat del ramat.
Hi havia de cabre tot en una maleta petita.
Es va trencar el tal de la sabata. Al final
de la funci, va caure el tel. Aqu no entra
ning ms. Est entre Canet i Arenys.
Explicam un altre conte. La histria conta
que va ser un cavaller qui el va vncer.
Fitxa 15: Fem una entrevista
1. R. Ll.
Fitxa 16: El text literari. Prosa i vers
1. El segon, perqu utilitza el llenguatge amb
cura, buscant la sonoritat de les paraules
i els recursos per embellir el llenguatge.
2. Sn petits i gustosos. A tots ens agraden.
Nevats de coco o envoltats de pinyons, sn
llaminers de dolos, enfornats i daurats.
Tastals sense presses perqu sn el gust
de la tardor.
Fitxa 17: Escrivim un text argumentatiu
1. R. Ll.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
Fitxa 18: El sentit propi i el sentit figurat
1. Empassar la histria: creure-me-la. De sang
blava: aristcrata. Pescar un refredat:
ens vam refredar. Vaig volant cap
a laeroport: vaig tan rpid com pugui.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
Fitxa 19: Fem una carta al diari
1. R. Ll.
Fitxa 20: El llenguatge potic
1. R. M. El petit riu baixa entre la neu
que cobria la muntanya. El sol escalfa
el que toca. La primavera arriba i les flors
comencen a florir, les boires sacaben
i la llum ho omple tot.
2. R. Ll.
Fitxa 21: Fem un calligrama
1. R. Ll.
2. R. Ll.
3. R. Ll.
Fitxa 22: El text teatral
1. Una de les parts en les quals es divideix
lobra que succeeix en un entorn escnic
concret (decorat). Es caracteritza
per la introducci en forma dacotaci.
Un dileg, perqu parlen dos
personatges.
PERE: Cada cop que em miro al mirall
em veig ms vell. Potser s que en sc,
de vell. Vell i pacient. Si ms no, semblo
pacient, tot i que no ho sc gens ni mica.
La process va per dintre.
Fitxa 23: Escrivim i dibuixem un cmic
1. R. Ll.
Fitxa 24: Els gentilicis
1. lleidat, lleidatana, badalon, badalonina;
pallars, pallaresa; venusi, venusiana;
manres, manresana; cerver, cerverina;
londinenc, londinenca; escandinau,
escandinava; andals, andalusa; palest,
palestina; florent, florentina; moscovita;
monegasc, monegasca.
130306 _ 0038-0072.indd 71 15/6/09 12:55:45
72
2. Sussa, helveci; Terrassa, egarenc; Lleida,
ilerdense; Tarragona, tarraconense; Girona,
gerundense; Matar, ilurense.
3. R. Ll.
Fitxa 25: Els pronoms personals forts
i febles
1. Forts: nosaltres, jo, ells, tu, elles. Febles:
ens, li, els, et, el.
2. La mare el prepara. Li porto el treball.
Nosaltres els comprem. Em rento les mans.
La vols?
3. Si ens vols trobar, buscans a Cal Miquel.
La faldilla nova, la guardes a larmari
o te lemproves. Doneu-vos les mans si
no us voleu trobar de cul a terra. LIgnasi
sinteressa per la feina per no es preocupa
per la casa.
4. nosaltres, la, li, jo, ens, -li.
Fitxa 26: Escrivim una narraci fantstica
1. R. Ll.
Fitxa 27: Frases fetes i refranys
1. Donar carbassa; pujar els fums al cap;
donar la cara; rodar el cap; estirar
les cames; estar amb laigua fins al coll.
2. Caldera vella, bony o forat. Per Tots Sants,
capes i mocadors grans. Qui no vulgui pols
que no vagi a lera. Tal fars, tal trobars.
Novembre enll, agafa la capa i no la deixis
anar. La primavera la sang altera.
130306 _ 0038-0072.indd 72 15/6/09 12:55:45

Reforç I Ampliació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforç I Ampliació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua

REFOR I AMPLIACI 5PRIMRIA

You might also like