Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 7 - Asissen n usenfar S umata, tizrawin yerzan tamazit seg wasmi bdant, lewayeh n lqern wis 19, d tid i yezzin ti s waas er uglam n tutlayt. Ula deg yimahilen imaynuten, wid n tesdawit ne wid yeffen i tesdawit, rran tamawt tameqqrant i teslet tasnilsant. Da deg tault-a i llant aas n tezrawin, i d-yewwin ef : timsislit, tisnislit, taseddast, talaseddast ne tusnawalt. Ihi, nezmer ad d-nini d akken llan yimahilen yesnernan taulin-a. ef waya i d-yenna S. Chaker : Seg wasmi bdant tezrawin ef tutlayt n tmazit, azal n lqern d uzgen aya, tuget n tezrawin celent d uglam kan 1
(Inan-a s tefransist) 2 . Da netta, tizrawin-a d tid ur nessawe ara ad flent akin i teslet n tefyirt imi tasnilest, tault ideg d-llant, d tafyirt i d tilist-is. Hatan ihi i wacu tizrawin i izemren ad d-celent d teslet n tutlayt deg wayen yerzan aseqdec-ines deg uris ur d- llint ara - ne ur d-llint ara s waas. S umata mi d-nudder taslet ilmend n uris, neqsed-d kra n yiferdisen yecban: tanmela d usezdi ne d usarez n uris (la cohrence et la cohsion textuelle). Wi d iferdisen i yettilin d lsas deg usuddes ne deg tira n yirisen. Amedya, nezmer ad d-nebder : asfari n uris, d wallalen n tutlayt i nesseqdac akken ad nessemlil gar yisummar n tefyirt ne gar tifyar ne gar tseddarin akked yiricen n uris. Tizrawin am ti, d tid d wi d-tecel tanga tamaynut i wimi semman tasnilest tarisant (linguistique textuelle). Tanga-ya d tin i yettarran tamawt er usemres n kra n yiferdisen deg uris. Tin ur-s aas seg-sen lan azal, lan anamek anagar ilmend n wakken i ttwasqedcan deg uris. (Asegzi yerzan tault-a ad yili er zdat). Ilmend n waya,
1 CHAKER S., 2005, Le berbre : de la linguistique descriptive lenseignement dune langue maternelle, in Langues maternelles : contacts, variations et enseignement, RISPAIL M. (dir.), Paris, LHarmattan, pp. 167 -175. 2 Depuis le dbut des tudes consacres la langue berbre, il y a plus dun sicle et demi, les approches des spcialistes ont t essentiellement descriptives. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 8 - asenfar-a yerza srid taslet n yisuraz (connecteurs) yettwaseqdacen aas deg tmazit. Ad yili ugmar-nsen akked teslet n kra n yisuraz. D wa, ihi, i d iswi n usenfar-a.
1. Tazwert Nra s tezrawt-a, deg tazwra, ad d-negmer akk awalen i nesseqdac, deg tmenna ne deg tira, akken ad neg assa gar tefyar, gar tseddarin akked yiricen n uris. Allal i nesseqdac i usemyiger gar yiferdisen-a (tifyar, tiseddarin, iricen), ur yelli ara kan akken ad ten-yessemlil, maca ila tawuri-nnien. Tawuri-ya teskan-d azal d unamek n wassa-a. S umata, d nutni (awalen) i yessifsusen i yimeri, deg tama, tigzi n uris acku ttilin-d d iwellihen i d yeskanen abrid i wakken ad yegzu d acu ef d-yettmeslay ; am wakken d nutni, deg tama- nnien, i yessifsusen tira-s. Awalen-a i yessegzayen tikli d tmela (logique) n uris, qqaren-asen isuraz 1 . Deg tmazit, ugten yimhilen d tezrawin deg tesnilest i d-yewwin ef yiferdisen s netteqqen gar yiricen n tefyirt ne gar tefyar, amedya : tinza, tisunin n tuqqna, tisunin n usentel. Maca, nnig n waya, neba ad d-nesnekwu tiwuriwin- nsen ilmend n useqdec-nsen deg uris deg tala-s tummidt. Am wakken nra ad ten-id-nebder -ma nessawe er wannect- a- akken ma llan. Syin akin, ad nere ad d-nesnekwu inumak yemgaraden n yal yiwen deg-sen.
2. Tarrayt n umahil Deg wayen yerzan tarrayt, tazwara nura akk assaen n tmela ne n wakud (logique et chronologique) yettilin deg yirisen s umata. Tin ur-s, nefren-d kra n yidlisen, ama d tizrawin, ama d ungalen; nekkes-d isuraz yettwasmersen deg
1 Isuraz : d awal asuddim, yekka-d seg umyag arez; anamek-is qqen, semlil i wimi yerna wuzwir "S" i d-yemmalen anamek n wallal. Asarez ihi d allal s ttgen assa gar tefyar ne ugar. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 9 - yal yiwen seg-sen. Syin akin, neba-ten ilmend n twuriwin i d- senfalayen. Yal assa nga-yas daen tafelwit iman-is. Yal tafelwit neba-tt ef semmus (05) n yiricen : 1- asnekwu n wassa ; 2- imedyaten ; 3- abalu i seg d-yettwakkes ; 4- asebter ; 5- azal-is deg tefransist. Send taslet-nsen, nerna-d isuraz-nnien yettwassnen d acu ur ten-nufi ara deg yibula-ya. Deg tneggarut, nga taslet i yal assa, annect-a yella-d iwakken ad d-nernu kra n yisegziyen iwatan yal tafelwit d kra n yisuraz ilan azalen yemgaraden seg usemres er waye.
3. Anekmar (approche) n tezrawt Tasnilest tarisant Deg teslet-a nezzi ti er wayen yerzan tajerrumt n uris ne tasnilest tarisant. Anekmar- a d win i d-yeldin tawwurt i tezrawin n kra n yiferdisen n tesnilest yekkan akin i tilist n tefyirt. Tizrawin ideg yettunefk wazal ameqqran i teslein yefflen i uswir n tefyirt i wimi semman : tasnilest tarisant. Sumata, tanga-ya terra azal ameqqran i tuddsa n uris deg tala-s tamatut. Deg tama, yes-s ara nessiwe ad negzu amek tettwasemres tutlayt deg uris deg tala-s yemden. Deg tama-nnien, tasnilest tarisant tettak-d tisura i unelmad akken ad yezmer ad d-ifares s tmenna ne s tira irisen akken tebu tili tsekka-nsen. Tanga-ya tlul-d asmi walan yimnuda taslet n tesnilest iman-is (ne sari) ur tezmir ara ad d-tesbedd tarrayin ara yilin d afus n tallalt i wakken ad yissin umdan - d anelmad ne xai - amek ara d-yaru aris, amek ara t-yegzu ne amek ara s-yefk anamek iwatan ilmend n tewsit-is ne n tsekka-s. Acuer? Acku, tamezwarut, tasnilest sari ticki tessezef deg teslet-is, ur tettefel ara akin i tefyirt. S wawalen-nnien taslet-is teqqim kan d taslet n tefyirt. Taslet am ta, seg yidis, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 10 - teskan-d amek i d-yewwi ad ttwasuddsen ne ad myezwaren yiferdisen isnilsanen, amedya: amyag, asemmad, tanzet, atg. Akken ad tili tefyirt tettwasuddes akken iwata ilmend n yilugan n useqdec n tutlayt; d ayen i wimi semman : taseddast. Seg yidis-nnien, tettarra tamawt er ubeddel (usmeskel) yeafaren amyag deg tseftit-is ne isem deg wayen i d-icudden er tewsit-is, aman-is akked waddad-is annect-a d ayen yerzan talaseddast. Maca, ma nea taslet deg uswir-a kan, ur nezmir ara, yes-s, ad d-nessegzi tiwuriwin n kra n yiferdisen isnilsanen, anagar ma nezrew-iten ilmend n uris d akemmali. Annect-a yeba ad d-yini tajerrumt n tefyirt iman-is, ur tezmir ara ad d- tessegzi kra n tumanin tisnilsanin mi ara ilint ttwasqedcent ilmend n usbedded n uris. Tin ur-s, amsefer n tefyar, ta er ta, ur yezmir ara ad d-yefk aris ma kra n yilugan yugaren wid n tuddsa n tefyirt (transphrastiques) ur ttwasqedcen ara. D wasmi ihi, i d-tlul taggara-ya -deg yiseggasen n 60 d asawen- tasnilest tarisant 1 . Taneggarut-a d tanga 2 yekkaten amek ara d-tesbedd ilugan iwatan, ara d-yessegzin tarrayin s nezmer ad d-naru irisen akken ilaq. Taslet am ta d tin d wi-d-tecel tasnilest n uris, tin i d-yessegza F. Rastier : Tasnilest tarisant (Deg yiseggasen n 1960-1970 qqaren-as tajerrumt n uris) tanga-ya d aris i d asentel-is yeni d tanga yettaran tamawt er usezdi 3 d tenmela (cohrence) i yettaan adris ur d-yettbin ara d asemyiger kan n tefyar 4 . (inan-a deg tefransist 5 ).
1 Linguistique textuelle. 2 Awal tanga nessemres-it s unamek n wawal n tefransist : discipline. 3 Awal asezdi d wawal asarez nesseqdec-iten iwakken ad d-nemmel yes-sen tikti n usemili d wazal-is i yettilin gar tefyar deg uris. Awalen-a nezmer ad ten- nesseqdec akken ad nsemgird gar-asen akked tikti n tenmela (Cohsion ou la connexit sopposent cohrence). 4 MANGUENEAU D., 1996, Les termes cls de lanalyse du discours, Seuil, Paris, P. 82. 5 On entend par linguistique textuelle (dans les annes 1960-1970 on parlait de la grammaire de texte) une discipline qui prend pour objet la textualit, cest--dire les Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 11 - Ilmend n waya yenna-d daen Van Dijk : Imi win yettmeslayen yezmer ad d-ifares /ad yegzu aas n yinawen (discours), tazmert-is ihi ad tili d tazmert tarisant (Une comptence textuelle). D awezi afares d tigzi n yinawen ad ilin bedden ef usemlili n tefyar ta er ta 1 . (Inan-a deg tefransist 2 ). Deg waya ad negzu, yewwi-d deg tegzi d tira n uris ad neffel akin i tefyirt akken ad nerr tamawt er uris deg tala-s tummidt.
4. Tabadut-is d twuri-s Deg yiwen n umagrad, B. Combettes akked J. Fresson fkan-d yiwet n tbadut n tesnilest tarisant akka : Tasnilest tarisant d tin yekkaten amek ara yili uxemmem iwatan ef kra n tumanin tisnilsanin, i wimi ur tezmir ara tjerrumt n tefyirt ad d-tessegzi acku d ayen i d- yettwassegzayen anagar deg uris 3 (inan-a deg tefransist 4 ). Deg umagrad-a, daen, snekwan-d sin n yifukal i d- yemmalen tixutert n tesnilest tarisant. - Amezwaru yerza ayen yellan d akmam (empirique) deg tudert n yal ass n umdan ; aya icudd er tarmit-is deg useqdec n tutlayt. D aya i wimi semman tazmert tarisant (er inan n T. A. Van Djik, iwsawen). Deg wayen yerzan, dima, tarmit n umdan, yenna-d M. Bakhtine :
proprits de cohsion et cohrence qui font quun texte est irrductible une simple suite de phrases . 1 MANGUENEAU D. (1996), idem. P. 82. 2 Puisque le sujet parlant peut produire/ interprter un nombre infini de discours diffrents, sa comptence est ncessairement une comptence textuelle. Il est peu probable et mme impossible que la production et la perception dnoncs soprent par une concatnation non rgle de phrases isoles . 3 COMBETTES B. FRESSON J., 1975, "Pour une linguistique textuelle" Pratiques n6, pp. 25 - 55. 4 La linguistique textuelle [] fait porter sa rflexion sur des phnomnes linguistiques dont ne peut pleinement rendre compte une grammaire de phrase ; ces phnomnes ne se laissent saisir quau niveau du texte . Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 12 - Almad n tutlayt, d almad n tuddsa n yinanen noncs (acku mi ara nettmeslay nesseqdac innawen ; mai d isumar, akken daen, lada, mai d awalen ierfiyen i nesseqdac. D tiwsatin n yinaw " les genres de discours i yessuddusen tameslayt-nne akken i tt-tessuddes, daen, tseddast 1 (inan-a s tefransist 2 ). -Wis sin, yerza ifukal i d-icudden er tjerrumt, wi ttbinen-d s wudem akmam acku d ayen yerzan iferdisen n tesnilest s timad-is, lada wid ur nli ara asegzi anagar ma nezrew-iten ilmend n uris deg tuddsa-s tamatut. Tuget deg yiferdisen-a tena : asemres n yimqimen "la pronominalisation"; ikesrar "substituts" akken ma llan ; asemres n "yimesbuda" "les dterminants"; afran gar taliwin n umyag (timera). Llan d aen kra n yiferdisen i d-icudden er usfari 3 n uris; i d-yemmalen amek ttwasuddsent tefyar, lada amek i yella wassa gar-asent. Deg tault i d-yewwi ad nerr s tamawt i beu yettilin gar : isali d usentel acku fell-asen i tres tenmela-ya. Ihi, iferdisen-a akk i d-nebder, ur nezmir ara ad ten- negzu ma ur asen-ngi ara taslet ilmend n twuri-nsen deg uris kamel. Nezmer ad d-nessegzi aya s yiwen n umedya. Amedya ara d-nefk ad yili ef usemres n wurmir ussid. Timeri-ya, s umata, temmal-d ayen ur nemmid, ama d tanunmi, amedya : Iwulef yettekkar-d yal ass zik, ama d tigawt ierrun imir-nni ya, amedya : La yettaru aris-is. Maca, seg yidis-nnien, urmir ussid yettwaseqdac s wazal-nnien anda i
1 ADAM J.-M., 1991 Cadre thorique dune typologie squentielle ELA Etudes de la linguistique applique n83, pp 7 - 18. 2 Apprendre parler, cest apprendre structurer des noncs (parce que nous parlons par noncs et non par propositions isoles et, encore moins, bien entendu, par des mots isols) Les genres de discours organisent notre parole de la mme faon que lorganisent les formes grammaticales (syntaxiques). 3 Asfari : yeskan-d amek tettili tikli n uris seg tefyirt er taye d wassa yellan gar- asent. Ayen i nezmer daen ad d-nesnefli s wawal taneflit (la progression) Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 13 - d-yemmal tannumi n tigawt, tin yellan ezzifet aas deg wakud ; tebda aas-aya u mazal tettkemmil yerna akken kan ara teqqim. Ur tettfak ara. Amedya, ma nenna-d : Imazien ttmeslayen tamazit. Yal tanezzayt iij yetteffe-d seg usammer. Azal-a, ur yezmir yiwen ad t-yegzu anagar ma yeqqel er teslet-is deg uris, akken ad d-yesnekwu tawuri-s. Deg tmazit yettwaseqdac s tuget deg irisen imsegziyen acku nezmer ad d-nemmel yes-s tidet tamatut 1 , ur nettbeddil ara ilmend n wakud. Amedya ef useqdec n wurmir ussid s wazal-a ad t-naf deg uris-a, i d- yessgzayen amek i xeddment tlawin akken ad wtent ticra. Aris-a tura-t G. Laoust-Chantraux, (1937- 1939), yettwakkes-d seg EDB n12. Aris : Tilawin kkatent ticra deg unyir akk d tamart, di temgert akk d yidmaren, deg yialen n ufus. Tikwal kkatent tineqqit ne izi deg yixef n tinzar, di tewwura n uqerru ef yiudan n ufus. Kkatent ticra n umegre i uezqul. Mecki helken deg werur, kkaten taxemsiwt ne lemri gar tuyat ; ma yefcel uar, kkaten-tent di temcet n uar ne di twezit. [] Amyag wet yeftin er wurmir ussid ur d-yemmal ara tigawt ierrun deg lawan-nni, maca yemmal-d d akken tigawt-a, yal tikelt ideg ara tili, kif kif-is i terru, ur tettbeddil ara. Ihi, anamek am wa anagar aris i izemren ad t-id-yesken. Wi d kra n yimedyaten i d-yemmalen tixutert tla tesnilest tarisant. D inezgumen am wi i d-yewwin kra n yimusnilsen ad rren tamawt tameqqrant i tezrawin n kra n yiferdisen n tesnilest i ilan tawuri d unamek anagar deg uris. Am wakken daen tafyirt tezmer ad tesu aas n yinumak as akken awalen s tt-id-nessile kif kif-iten. Ugur am wa i t- iferrun anagar addad n yinan "La Situation dnonciation" ne asatal " le contexte", amedya : Yettaru tibratin, amdan yezmer ad tt-yegzu s sin n yinumak: 1. u -Imir-nni yella yettaru. w. 2 -Seg zik yettaru tibratin i medden u mazal yettaru-yasen.
1 Sxedme awal-a s unamek i ila deg tefransist : vrit gnrale. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 14 - Ilmend n wayen yezrin, ad d-naf talalit n tesnilest tarisant tegla-d s kra n tyiti 1 deg tjerrumt n tefyirt imi taslet-is terza kan aswir n tefyirt. ef wannect-a i d-yura M. Bakhtine yiwet n tmuli i d-yessegzayen tixutert n tesnilest n uris ideg i d- yenna : Tasnilest [] mazal ur tnuda ara deg yiricen ideg zemrent ad ilint tigrumin (ensembles) timeqqrarin n tutlayt akka am : inanen ikemlanen n tudert n yal ass, idiwenniyen, inawen, ungalen, atg. Acku inanen-a yewwi-d ad ttwazerwen, da nutni, s wudem n tesnilest sari, am tumanin n tutlayt [] taseddast n tirniyin (ne n yericen) (t)imeqqranen(in) n umeslay [] tettraju ad tili ; ar tura, tasnilest ur tefil ara s wudem s tussna nnig n tefyirt tuddist [] Ad as-tini tameslayt n tesnilest da i tebes [] Maca, nezmer ad nessiwe taslet tasnilsant nnig waya, as d ayen yuren iwakken ad d- nger timuliwin-nnien yeffen i tesnilest 2 . (inan-a s tefransist 3 ). ef wannect-a, ad d-nini, aris - am tefyirt ur yelli ara d asemlili kan n wawalen wa er wa- netta daen, d tayunt ilan ilugan i t-yerzan netta s timad-is, ur yezmir ara ad ibedd amzun d asemyiger n tefyar kan, ta er ta. Ilugan-a i d-
1 Smerse awal-a s unamek n La critique acku deg teqbaylit yettwasexdam deg kra n tegnatin s unamek-a ; amedya : mi ara d-nini kkaten deg-s medden yeni sukksen-d i wayen i d-yenna ne i wayen i yexdem. 2 ADAM J.-M., 1990, cite BAKHTINE M., Elments de linguistique textuelle-thorie et pratique de lanalyse textuelle, Nathan, Paris, p. 7. 3 La linguistique textuelle [] na pas absolument pas dfrich la section dont devraient relever les grands ensembles verbaux : longs noncs de la vie courante, dialogues, discours, traits, romans, etc. car ces noncs- l peuvent et doivent tre dfinis et tudis, eux aussi, de faon purement linguistique, comme des phnomnes de la langue[] la syntaxe des grandes masses verbales[] attend encore dtre fonde : jusqu prsent, la linguistique na pas avanc scientifiquement au-del de la phrase complexe : cest le phnomne le plus long qui a t scientifiquement explor. On dirait que le langage mthodiquement pur de la linguistique sarrte ici [] et cependant, on peut poursuivre plus loin lanalyse linguistique pure, si difficile que cela paraisse, et si tentant quil soit dintroduire ici des points de vue trangers la linguistique Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 15 - icudden er tmirant n "tenmela n uris" ban ef sin n wudmawen : 1.u -deg tama, llan yilugan yerzan tasekka n uris ara d-yaru umaru, ama d ullis, ama d aglam, ama d imsegzi, yes-sen ran ad d-awen ad d-sbedden tajerrumt n uris am waken i tella tjerrumt n tefyirt;
w. 2 -deg tama-nnien, llan yilugan yeqqnen er tesnilest tarisant i yettnadin ad d-snekwun ayen akk yerzan tamirant n "usarez ne usezdi", "cohsion" tefyar ta er ta deg uris. Udem amezwaru icudd er tezmert tarisant am wakken ara tt-naf er N.Chomsky i d- yemmeslayen ef tezmert 1 yesa umdan akken ad yegzu, ad d-ifares inan werin yesla-yas weqbel. Da, ilmend n usauf am wa, yiwet n tnila deg tesnilest n uris tra ad d-tesbedd ilugan ara yessiwen amdan ad d-yini ma tugzimt (squence) n tefyar tezmer ad tili d aris ne xai. Iswi-s d asbedded n yiwet n tmudemt n yilugan yellan ya deg walla n umdan "interiorises" ara s-yilin d allal s ara yeskazel amek tettwaseqdec tjerrumt deg uris-a deg tala-s tamatut 2 . (inan-a s tefransist 3 ). Ma d udem wis sin, yeqqen srid er tesnilest. Wa yettnadi d acu i d allalen i yettgen assa gar tefyar. Iswi-s d tazrawt n wayen yerzan ilugan n usdakel ne n usezdi n uris "connexit ou cohsion interphrastique". Tuget n wallalen i wimi tettarra tamawt d wi : isuraz, tikkesrert, isfariyen n uris, atg.
1 La comptence, chez Comsky, reprsente un systme de rgles permettant un individu parlant de produire, de comprendre un nombre infini de phrases quil na jamais produites ni entendues auparavant. 2 MANGUENEAU D., 1991, Lanalyse du discours, Hachette, Paris, p. 207/208. 3 La premire, reprenant la notion chomskyenne de "comptence", postule lexistence dune" comptence textuelle" permettant de dterminer si une squence de phrases constitue ou non un texte bien form : le travail du grammairien consistait alors construire un modle des rgles qu intriorises le sujet pour dcider de la grammaticalit des textes . Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 16 - 5. Asezdi/ asarez Deg tefransist anamek n tmirant-a yezga-d yemgada d unamek n tmirant tanmela (cohrence/cohsion), ilmend n waya aas n medden i ten-yessemrasen amzun yiwen n unamek i lan. Maca, yal yiwet deg-sent anwa aswir ideg tettusemras. Asezdi yerza amek mlalent tefyar yalmi myagrent d aris yesan anamek. Tanilest n uris tselle iferdisen i yettilin d allalen i wannect-a. Ma d tanmela tbedd ef usezdi, d acu tettarra tamawt er wassa yesa uris-a ilmend n tmussni d yidles imatuten, asatal akked d waddad n yinan.
6. Isuraz Tuddsa n uris tbedd ef wassaen yellan gar tefyar, gar tseddarin akked yiricen i yettilin deg-s. Assaen-a d nutni i yettawin imeri seg tikti er taye akken ad yefhem aris ; d nutni daen i d-yemmalen asezdi-is ne asarez-is.
6.1. D acu-ten, d acu i ten-id-yemmalen ? Ayen i d-yemmalen assaen yellan gar yiferdisen-a (wid i d-nebder iwsawen) d isuraz. Ineggura-ya lan tixutert tameqqrant deg usemlili gar yiricen d tseddarin n uris. D nutni, sumata, i d-yemmalen assa n usezen yellan gar-asen. Isuraz zemren ad ilin d tisunin n tuqqna ne n usentel, d imerna, d tinza. Deg uris d nutni i yessemyigiren gar tseddarin iwakken aris ad d-ibin yeddukel yerna yesa anamek. Maca iwakken ur d-ttbinent ara tseddarin-a d tilelliyin, ttilin yisuraz i d-yemmalen assa yellan gar-asent.
6.2. Agmer-nsen Deg uric wis sin n umahil-a newwet amek ara d- negmer tuget n yisuraz i yettwaseqdacen deg tmazit. Tuget deg-sen d wid i d-nawec deg yidlisen d wungalen. Gar yibula-ya llan 10 n FDB, d 08 n wungalen d kra n yidlisen n tesnilest ne n tjerrumt. (er abalu). Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 17 - S umata isuraz i d-negmer rzan assaen-a: akud, iswi, tamentilt, tawtilt, timerna, taggrayt, Hatent-a tfelwiyin-a .
7. Tifelwiyin n yisuraz
Tafelwit uun 1
Assa : AKUD Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Ielli-nni Kra yekka wass Lawan ef ef zik lal Ar taswit Alamma Cwi kan kka FDB n 25
97 97 99 101 113 137 149 La veille Durant toute la journe Au moment ou De bonne heure A tout lheure Jusqu Peu de temps aprs Almi Asmi Meskud Kra ara yekk wass ef zik lal Alamma d asmi Sya d asawen FDB n89
07 07 07 19 27 31 69 Jusqu Le jour o Pendant que -simultanit Durant toute la journe De bonne heure Jusquau jour ou Dornavant/Dsormais Melmi Akken tekcem Seg wasmi Ticki FDB 102
Aric w.2 Aric w.4 15 29 02 05 Quand Juste au moment o Depuis que Quand Ru a lal ual a lal Imir-nni kan Imir Melmi kan FDB n115
04
08 32 52 Pendant que le temps passe Sur le champ A ce moment Il n y a pas longtemps Yibbwas Seg useggas er useggas Seg wass-nni Yeqqim ayen yeqqim Akken i s-yenna Ass-nni deg ussan n Rebbi FDB Tagemmunt ezuz.
21 27
27 69
113 139
Un jour Danne en anne
Depuis ce jour Un certain temps
Juste au moment o il Un jour
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 18 - Yu lal D umatu
Imir-nni
145 165
173 Dj (en ce moment-l) Sur le champ/Tout de suite Alors Tikwal mti Mi Si mi FDB n118
18 18 28 Des fois quand Quand En attendant/le temps de Yiwen n ubrid Ar FDB n125
32 38 Une fois Jusqu ce que Qbel Segmi Zik Ticki Yeqqim d acu yeqqim Alammi d lawan Ar ass-a Mkul ma Di teswit FDB Lema n Sarrij
15 15 19 19 23
23 27 27 34 Avant Depuis que Dantan, tt, jadis, avant Quand Un certain temps
Jusquau moment Jusqu ce jour A chaque fois Sur le champ Deg lweqt am wa Arama Tameddit Kra akka Ar cemma acama Si leil Akken kan Cwi kan akka Sellilindi Taswit akka Boulifa*
02 07 10 13 32 47 37 49 69 117 129 En ce temps-ci Jusqu Laprs midi Peu de temps Tout lheure Jusqu ce que En attendant Au moment ou Peu de temps aprs Il y a deux ans de cela Dans peu de temps Dindin Mi akken Kra n tikelt Seg wass er wass D umatu Aredqal Armi d anda Aria Seg yimir Zik-nni tura
Imir-ya Werad Sya d sya K.Bouamara 01
02 03 04 17 27 28 36 36 37 38
42 48 49 Instantanment Pendant que A chaque fois De jour en jour Sur le champ Et puis Jusquau Jusqu ce moment Depuis ce temps Autrefois (vu de point de vue actuel) A ce moment dj Pas encore Des fois des fois Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 19 - Ar ass-a ef wudem n sbe Qbel Akken kan Zgelli Deffir ierkiyen/ imensawen Acal-aya Zik er tafrara Seg zik-aya Deg uzal
58 85 90 92 93 96
100 111 117 117 Jusqu ce jour Au petit jour Avant Juste au moment Tout lheure Avant
Il y a longtemps A laube Depuis longtemps dj En plein jour Akka imir-a Asmi akken Yal i Mi K.Bouamara 2
11 14 21 08 En ce pareil moment Le jour o Chaque nuit Quand Aas aya Mi akken Ticki K.Bouamara 3
08 08 11 Il y a longtemps Quand Quand/ tout lheure Sgellina Tazaghart 78 Tout lheure
Tafelwit uun 2
Assa : ISWI Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Iwakken FDB n25 127 Pour que Akken FDB n89 07 Pour que Iwakken 11 Pour que
Tafelwit uun 3
Assa : AMGIRED Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt as ma FDB n 89 25 Mme si Mani Lamena as Ula as as akken Ulakkayenni FDB n102
Aric w. 2 05 07 09 15 27 35 Mais Mais Mme si Mme si Malgr tout Mais Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 20 - Akken yebu yili Wanag 02 05 Quelque soit En revanche/sinon Lakin Umena Lema n Sarij Tagemmunt ezzuz 35
57 Mais
Mais as akken Dacu kan Imil Maca Maca, as as ulamma Dacu kan Bouamara 1
Bouamara 2
12 116 08 09 12 31 116 Mme si Seulement Cependant Mais Mais, malgr Mme si En revanche Aredmani Boulifa 393 Si malgr cela / Toutefois si
Tafelwit uun 4
Assa : TIMENTELT Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Laxaer FDB n 89 07 Parce que ef sebbat-a Imi FDB n 102
13 29 Cest pour ces raisons Puisque ef lial n waya Boulifa 19 Cest cause de Acku Ilmend ef yira-s Bouamara 2
09 11 28 Parce que A cause/par rapport Cest cause de
Tafelwit uun 5
Assa : TAWTILT Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Limmer FDB n25 99 Si Ma Bouamara 2 19 Si Lemmer Lukan Lemmer meqqar Awah Bouamara 1
05 05 61 89 Si Si Si au moins si
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 21 - Tafelwit uun 6
Assa : ADEG Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Zdat-nsen FDB n89 09 Devant Tama Anda FDB n125
15 15 A ct de O S anda n kra
FDB Tagemmunt ezzuz 21
Partout Seg yidis n Anda Boulifa
02 29 A ct de O Din Sani ?
Anda akken Da Din
Anda akken Ansi ? Sya d sya S nnig Nnig Akka akkin Ddaw Akkin Bouamara 3
Bouamara 2
Bouamara 1
10 10
09 19 31
47 49 85 101 104 105 106 110 L-bas L o/o ?
L o cest Ici L-bas
L o cest Do ? De tous les cts Au dessus Dessus Par -ci par -l Dessous L-bas er deffir Gar Sya u sya Dinna er tama.. Wa zdat wa Wa nnig wa Tazaghart
02 02 03 05 07 07 07 Vers larrire Entre De tous les cts L-bas A ct Lun devant lautre Lun au dessus de lautre
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 22 - Tafelwit uun 7
05 05 En outre/encore/puis Premirement /en premier lieu Deuximement Ensuite/et puis A la fin
Et en plus Ensuite Ardeqqal Tamezwarut, tis snat, taneggarut Boulifa
11 34
Ensuite Dabord/en premier lieu Puis/ensuite/en 2 lieu Enfin/en dernier lieu Da Syin akin Di taggara D Bouamara 1
03 03 40 43 Aussi/ alors/puis Et puis A la fin Et Seg tama, seg tama-nnien Rnu Bouamara 2 11
27 Dune part Dautre part Et puis Daen Yerna Bouamara 3 10 11 Encore Et ensuite Tikelt-a Tikelt-nnien Tazaghart 131
Cette fois La fois suivante
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 23 - Tafelwit uun 8
Assa : TAGGRAYT : zemren ad ilin n ubdar ne kra deg-sen i tsemlilt Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Ihi Lasun Ualen Aha tura
FDB n25
101 103 125 135
Donc/alors Enfin/ la fin Puis finalement Aallons donc
Uleqrar FDB n89 23 Vers la fin Da Ihi FDB n89
23 39 Donc Donc Da netta Dallet 03 Et donc Taneggarut Boulifa 34 Enfin/en dernier lieu Di taggara
Taggara
Bouamara 1 Bouamara 3 42
43 A la fin
Finalement. Enfin
Tafelwit uun 9
Assa : ASERWES menyif, yif, ugar, nnig, kter Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Ad as-tini Am wakken Boulifa FDB n102 85 35 On eut dit Comme Am Ugar Amzun Bouamara 3
08 08 10 Comme Plus On dirait Tif Zun akken Akken Bouamara 1
50 58 61 Mieux Cest comme si Vaut/quivaut Kif kif Tazaghart 04 Pareil/gal/mme
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 24 - Tafelwit uun 10
Assa : TIBAWT Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Fiel Ula Mai D lmual FDB n89
01 03 31 61 Pas la peine Ne rien Ce nest pas Jamais Xai mexa Lemer Ur ur Ur ara Ulac FDB n102
07 07 09 09 09 Presque impossible Jamais Ne ne Ne pas Il ny a rien Mai FDB n115 20 Du tout Di lemer Acemma Tagemunt ezzuz 117 127 Jamais Rien La la edd Lami Xai Boulifa
09 11 84 109 Nini Personne Ce nest pas Non Mebla
Ulayer Ala Ala mai
Werad Ala ala Wayra Ulac Lemer Bouamara, 3
Bouamara, 2
Bouamara, 1
08
27 28 28
48 81 86 101 106 Sans
Ce nest pas la peine Non Non, ce nest pas
Pas encore Non, non Rien Il ny a rien Jamais Awah ! War D awezi Tazaghart 16 36 57 Ah! non Sans Impossible
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 25 - Tafelwit uun 11
Assa : AFRAN Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Yya yya Ama ama Ne Bouamara, 1 Boulifa 63 11 11 Soit soit Ou ou/soit soit Ou
Tafelwit uun 12
Assa : ABHAT Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt Aded Ah ! Yyah! Zien! Bouamara 1 Bouamara 2 105 09 28 28 Que faire ! Ah ! Ah ! oui Il se trouve ! Nna ! Ana ! FDB n25
103
Exclamation/plainte Nest-ce pas ? Abuh !
Tagemmunt ezzuz 57 A laide ! Iqa ! Yak ?
Awah ! Akken! Boulifa
Tazaghart
54 126
16 46 Exactement !/ tiens ! Nest-ce pas ?
dis donc Ainsi, oui !
Tafelwit uun 13
Assa : ANELKAM / AGMUD Isuraz Abalu Asebter Tasuqqilt D aymi Lema n Sarij 39 Cest pourquoi ef waya
Da Ihi FDB 89
FDB 102
21
23 39 Cest pour cela
Cest pour a/ainsi/donc Donc Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 26 - 8. Taslet n tfelwiyin Isuraz i d-negmer, s umata, d ayen nufa ttwasqedcen deg yibula, wid i d-nefren i umahil-a. Syin akin nennuda-d deg yidlisen-nnien wid n tjerrumt ne n tesnilest- kra n yisuraz ur nessawe ara ad naf deg wid i nesseqdec. Da, taslet ara d-iefren ad terzu, tamezwarut asegzi n kra yisuraz ilan aas n yinumak, wid nezmer ad nessemres s waas n wazalen; lada ad d-nesken amek yettbeddil unamek-nsen seg useqdec er waye. Tin ur-s ad d-nessegzi wid ur nettwasemras ara s tuget. Annect-a yakk ad d-yili s usissen n yimedyaten ideg ttwasxedmen.
8.1. Isuraz n wakud Isuraz-a mmalen-d amek myezwarent ne amek errunt tigawin ilmend n wakud. D wi i d-yessegzayen i yimeri amsefer n tigawin deg tikli -ne deg erru-nsent- deg wakud. (ordre chronologique). Ihi, zemren ad d-seknen:
8.1.1. Amyezwer gar tigawin isuraz i nessexdam deg tegnit-a d wi : - Beddu : tazwara/deg tazwara/ tamezwarut n tmezwura, ass amezwaru, tikelt tamezwarut - Timerna : i tigawin i d-yeafaren, nesseqdac wi : tis snat/ tin ur-s/ syin akin/ syin/ umbaed/ ar deqqal/da netta - Taggara : deg taggara/taneggarut/ taneggarut n tneggura/
8.1.2. Isuraz n wakud deg ullis Isuraz n wakud nessemras-iten deg wullis akken ad d- nesken s wudem usdis melmi rant tigawin ilmend n umatar n wakud (repre temporel) ara yilin deg uris ne deg ungal. Amedya, akken amaru ad d-yesken lawan-nsent, yessuddus- itent ilmend n umatar ara yilin d agensan (s daxel n wullis). ef waya, ad naf isuraz i d-yemmalen :
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 27 - 8.1.2.1. Tigawin yellan send amatar-a (antriorit) - Ielli-ni, weqbel, send, Kra n wussan weqbel, imir- nni, aseggas-nni, ass-nni,
8.1.2.2. Tigawin yellan seld amatar-a (postriorit) - Azekka-nni, seld azekka-nni, kra n teswit akken-nni, kra kan akka, seg wass-nni d asawen, seg useggas-nni talli /d asawen/d afella, aseggas umbaed Tamawt : amatar n wakud, ur-s i d-qqnen yisuraz-a (8.1.2.1/8.1.2.2), ama wid n yizri ne wid n yimal, n wullis- nni ne n wayen i d-nettales. S umata, d netta s nbeddu, amedya : - Yiwen wass, yibbas, yiwet n tikelt, yiwen n wass deg wussan n Rebbi, yiwen n ubrid, asmi., Zik-nni.da yiwen n wass,
8.1.3. Isuraz ilmend n yimir n umeslay Nezmer daen ad nesseqdec isuraz ilmend n yimir n umeslay ; maca deg tegnit-a amatar n wakud yettili d imir n tihawt. Isuraz akken ma llan ad ilin san assa d tihawt-a. s umata, ad naf : - Ayen yellan d izri zik, lqern-aya, kra n yiseggasen-aya, aseggas ieddan, sendilindi, ayyur-aya, ussan ieddan, sendielli, ielli, zgelli, lina, ssaa-ya, tura kan, anagar i - Tihawt taggara-ya, tallit-a, acal-aya, deg wakud-a, iseggasen-a, aseggas-a, ddurt-a, ass-a, tura, imir-a, taswit-a, - Imal iseggasen i d-iteddun, wabel, qabel, ass- n , seldazekka, azekka, ardeqqal, ticki, cwi akka, akka cwi, sya d asawen/d afella, umbaed, ar cemma, taswit akka, tameddit
8.1.4. Isuraz n tigawin tiezfanin Llan yisuraz i d-yeskanen tigawt taezfant ne ur temmid ara ad : ar ass-a n wussan, ar ass-a, kra yekka wass, arama, alma, acama, si leil, simmal, simmalsimmal, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 28 - meskud, alamma d asmi, seg wasmiur, werad, mazal, aria, akken akken. Seg wass-nni, segmi
8.1.5. Isuraz n tzerzert Kra n yisuraz skanen-d tizerzert (lemawla) n erru n tigawt: din din, akken kan, akken, dumatu, di teswit, cwi kan akka, imi imir, melmi kan, imir-ya, kan akken, lawan ef. Tamawt : mazal aas n yisuraz ttwaseqdacen akken ad d- mmlen akud n tigawin d wassa yellan gar-asent : melmi, akken, mi, yal tikelt, mkul ma, mi akken,
8.1.6. Isuraz ilan aas n yinumak Kra n yisuraz lan ddeq-s n yinumak, hatnan imedyaten: 1.u. Ticki: nessemras-it s unamek n melmi ne s unamek n umbaed : - Ar ticki : anamek-is ar taswit. Amedya : Ticki d irgazen i yettcuun ef tlawin, imir d nutenti i yettjiin. (FDB 102, As : 05, aric w.4). W.2. Melmi : nesseqdac-it s unamek n mi ne akken ad d- nessenfali mai aas-aya i ieddan n wakud. Amedya : Ma d tiqcicin melmi nerrent ad refdent iman-nsen, ad warbent. (FDB 102, As:15, aric 1.u). Nessemras-it mi ara tili tigawt ur tesi ara aas n wakud segmi tera. Amedya : Melmi ya i d-yeqqel. Akken da i t-nesseqdac amzun d isem i wid yellan d imaynuten deg kra n tault: at melmi, At rbe melmi. Tamawt : (yella daen asaraz akken er inumak-is yemgaraden s ddaw uzwel (8.2. Iswi).
8.2. Iswi Isuraz n yiswi senfalayen-d ayen ef i d-tella ne ef ara d-tili tigawt. Gar-asen asaraz akken. Maca, asaraz-a ila mai d kra n yinumak, nezmer ad t-nesseqdec i usenfali n waas n wassaen, am : - Deg tala taerfit Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 29 - 1.u. Iswi : Ulac ayen ur s-yexdim ara akken ad t-yecef. (FDB 89, As .07). W.2. Akud 1 : Akken i s-yenna umar-nni: ax-tt-n, yejbed fell- as. (FDB, Tagemmunt ezzuz, As.113). Akud 2 : tiremt d tawezlant : Yeqqim akken cwi da yual. W.3. Awelleh/anebbeh : amedya, mi ara nwali aqcic ixeddem deg yir cel, nezmer ad as-nini anagar awal-a akken ? Yes-s ad yefhem mai d ayen yelhan i ixeddem. W.4. Asenemmer (mgal anamek wis 3, yezrin), da mi ara nebu ad nessebes yiwen deg cel-is, yerna ad as-d-nesken yeqwem, yekfa ma nenna-yas Akken!. W.5. Nesseqdac-it d amernu akken ad d-nemmel yes-s tadukli gar medden, M.d : zeden akken/ dduklen akken/ Arrac ban deg turart: tiqcicn akken, arrac akken. W.6. D tiririt, yettwaseqdac ma ur yebi ara umdan ad d-yefk tiririt yemden. Yerna yes-s ad d-nessegzi i win i d-yeseqsan ayen ef yettnadi ur yelli d anezgum-is. Amedya : ef useqsi : Acuer ur d-tusi ara? Tezmer ad tili tririt : Akken. Ma deg tala-s tuddist, yezmer ad d-yesenfali: 1.u. Akud 1 I tigawt timzerzert, akken kan, Amedya : Akken kan i d-yebda ameslay, tikufta urent-d imi- s (Bouamara1, As.92). Akud 2 : akken akken : Amedya : Akken akken yalmi d yiwen n wass Akud 3 : Mi akken : Amedya : Yeffer i twait mi akken teef wiyi. W.2. Amgired 1. as akken, Amedya : as akken tenna-yas temart ad tualem, ugin. (FDB 102, AS.27). 2. Ulamma akken : Amedya : Ulamma akken yennu ugdud ef tlelli-s, ur d yewwi kra. W.3. Yezmer ad d-yemmel d akken tawsa ur tbeddel ara akk, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 30 - Amedya : Kan akken i yeqqim ar ass-a. W.4. Iswi : Nek kkate akken ad t-rebbi si temi. (FDB 89, AS.07). W.5. Aserwes Nna a yelli ad tuale s axxam-im : da ad tawi tiqeccucin- im am wakken i tent-id-tewwi. (FDB 102, AS.35). Tamawt : as aas n yinumak i d-negmer i usaraz akken mazal ddeqs n yinumak ur asen-d-nefki ara imedyaten, akka am: amek akken, akken-nni, d akken, lhla-s akken, win akken, ayen akken
8.3. Amgired D assa i d-yeskanen amgired yellan gar sin n yiferdisen ama : n tefyirt ama n uris. Deg tantala n teqbaylit nnig wid n teqbaylit ya, nerna nesseqdac sin n tarabt : Mena/umena, tikwal nezmer ad naf : lakin/ ulakkayenni. Gar yisuraz n umgired llan daen sin ; yiwen daqbur, ur yettwaseqdac ara s tuget, wa d aredmani, M.d, (er Boulifa, AS. 393). Waye d asaraz Imil (cependant), yellan d awal d amaynut deg teqbaylit Amdya : Imil, ma yessuter-d seg-i yimeri kra n nniya, yezmer ad iqelleb fell-as, ma yufa-tt, deg teklut-inu. (Bouamara 2, As.08).
8.4. Adeg Isuraz n wadeg sissinen-d amdiq n tigawt ne ayen ierrun ilmend n waddad araklan. Gar-asen llan sin zemren ad ilin ttwasxedmen i wakud ne i wadeg : zdat akked deffir. Imedyaten: 1- zdat : -Adeg: Yezde zdat n tala. -Akud :D ayen yeran zdat n yimir n Massensen. 2- Deffir : -Adeg : - yea ijeigen deffir n uxxam. -Akud : Sekrent urar deffir n yimensi.
8.5. Timerna/amyizwer Isuraz-a llan s waas deg tmeslayt acku nessemras-iten deg waas n taulin. Tamezwarut, nezmer ad ten-naf deg Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 31 - wakud iwakken ad d-nesken amsefer n tigawin. Tin ur-s, nezmer ad ten-nessexdem deg usfukel iwakken ad d-nebder ifukal yerzan tamuli-nne. Taneggarut, kra deg-sen, skanen-d assa n tmerna gar yiferdisen, akka am : d, daen, rnu, Gar yisuraz-a, ad d-nesken asemres n wid i nezmer ad naf ttwasqedcen i usenfali n wassaen-nnien. Imedyaten: ar deqqal, yual, yerna, rnu, 1. Ar deqqal : ila sin n yinumak : -amezwaru, n wakud, anamek-is ticki ne kra n teswit akka. Amedya : Ar deqqal ad nemlil. -Wis sin, d tasunt n usentel, tla anamek umbaed. Amedya : Inebgawen n taddart ferqen ef yixxamen s nnuba, win ara d-tawe nnuba ar deqqal yagi, ad ixelles lexiyya. (Boulifa, AS.18) 2. Yerna/ rnu: d amyag i d-yemmalen ayen ara d-yilin nnig n wayen yellan ya s unamek n zyada. Maca nesseqdac-it d asaraz i usemlili gar tigawin. Da iseu anamek n tesunt n tuqqna. Amedya : Mi ara d-tessis kra ne mi ara tessexser laa, nekkat-itt xir n uqcic akken ad tecef yernu ad ta tannumi d ssber. (FDB 89,As.23). 3. Yual: d amyag yemmal-d yebren er wansi d-yekka ne er cel-is. Maca yettili daen d tasunt n tuqqna. Amedya : Abrid amezwaru yugi baba-s ad s-t-yefk. Yual yeqbel. (FDB 102, As. 39).
8.6. Taggrayt D isuraz s d-nettfaka ameslay ne s d- neqqar tasemlilt n umeslay. Maca nezmer ad ten-naf ttwasqedcen iwakken ad d- nebder aferdis aneggaru mi ara d-nettadder iferdisen n kra n tawsa.
8.7. Agmu/Anelkam (rsultat/ consquence) Tamawt tamezwarut i d-yewwi ad d-nini d akken assa-a n ugmud yezga yeqqen d wassa n tmentilt. S umata, ur nezmir ara ad d-nessenfali assa n tmentilt war assa n unelkam. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 32 - Amedya : ma nenna-d : yerbe deg leqqraya-s acku year aas. Deg tefyirt-a ad naf tamentilt (sebba): year aas, ad naf daen anelkam (agmu) : Yerbe deg leqqraya-s. Ilmend n waya ad negzu tamentilt tettawi er ugmu, akken daen agmu yettekk-d seg tmentilt.
9. Taggrayt n tezrawt Deg taggara n wawal nezmer ad d-nini mazal aas n tamawin i d-yewwi ad ilint ef yisuraz i d-negmer. Yelha, deg tezrawt-nnien ad d-tili teslet yugaren ta akken yal asaraz ad yettwazrew s telqi akked d tiseddi. Am wakken i ilaq, daen, ad d-yili ugmar yugaren wa. Isuraz ugten, aseqdec-nsen yuget, amgired deg useqdec-nsen d unamek-nsen yella ilmend n tamiwin n tentala taqbaylit.
10. Asnas : tasledt n kra n yiferdisen Deg uric-a ad nere amek ara d-nessegzi kra n yiferdisen ef d-yella wawal deg uric arayan. Ad newwet amek ara d-nessukk ti ef kra n yimenzayen n tenmela d usezdi (ne usarez) akked usfari. Ilmend n waya nefren-d yiwen n uris d aezzfan ara yilin d amedya amatu i yiferdisen-a akk. Yes-s ad d-nesken amek aas n yiferdisen, akka am: asemres n tmera, imqimen, isuraz, lan tawuri rnu ttwagzan (ttwafhamen) anagar ma addad n yinan iban ne deg usatal ara yilin d ummid.
10.1. Asissen n uris -Azwel : Lexber ef yiminigen -Amaru : Y.A.S ( At Menguellat, Mai 1955. -Abalu : FDB n102.
10.2. Aglam-is Aris-a d adiwenni, deg tazwara yakan amaru yessassen-d akk ayen yerzan addad n yinan, deg-s ad naf : Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 33 - 1- Wid yettmeslayen d wassa yellan gar-asen: - Juhra At Yusef : sin warraw-is, ameqran deg-sen deg Fransa; -Fea : tameut n win yella deg Fransa; -eliya: d tanu n uhra ; ula d nettat, sin n warraw-is deg Fransa ; Muend At Ufella : s warraw-is, s uxxam-is, d argaz alemmas yusa-d seg Fransa. 2- Adeg : anda i yera udiwenni; 3- Melmi i yera; 4- Asentel : ef wacu ttmeslayen. Deg wannect-a ad negzu s tiseddi ameslay i yellan gar- asen lada allalen n tutlayt (les moyens linguistiques), i sqedcen, ama deg wayen yerzan : timera, imqimen ne isuraz i d-fernen. Da netta, as ulamma adiwenni fell-as aas n yiseggasen aya, iferdisen n waddad n yinan segzayen-d akken iwata allalen n tutlayt yettwasqedcen d wazal-nsen deg uris. ef waya imeri ur as-yettaer kra deg tegzi-s. Yal allal n tutlayt yettwaseqdcen ila tawuri, ila anamek ilmend n wayen i d-yettunefken deg tazwara. Nezmer ihi ad d-nini iferdisen-a: afran n yimqimen, afran n yisuraz, afran n yisfariyen qqnen srid er waddad n yinan akked d uris s timad-is. D asegzi am wa, d taslet am ta i d asentel n tenilest n uris, i yellan d tanga tamaynut tura.( Zer ahric arayan).
10.3. Asnekwu 1 n yisuraz Deg waya ad ner iferdisen i d-nebder (er iwsawen), wid i nezmer ad negzu anagar ilmend n useqdec-nsen deg uris; ama d ayen yerzan anamek-nsen ne tawuri-nsen. Ad d- nessissen isuraz akken yebu yili wazal-nsen, ama n wakud, ama n wadeg, ama n wassaen-nnien s umata.
10.3.1. Tizeliwin n tnila Deg yimedyaten ad d-nger gar-asen tizeliwin n tnila D d N, as akken ur ttunesabent ara d isuraz. Maca anamek-
1 Aqal-nsen. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 34 - nsent ne azal-nsent yeqqen srid er waddad n yinan; yeqqen daen srid er wadeg s umata n waddad n yinan akked yimeqan yemgaraden ideg llan wid yettmeslayen. Nebder- iten-id deg tault-a acku segzayen-d akken iwata tignatin anda i d-yella udiwenni. - Deg usebter 1.u : yella-d wawal gar Juhra d Fea ef wagga n Muend Fea tenna-yas i Juhra : Yusa-d, Yewwi-d, ara d-iebbi, acu d-yerfed ". Aseqdec n tzeliwin-a, ur nezmir ara ad t- negzu anagar ma nera anda i llant, seg wansa dkkant mi ttmeslayent akken. Annect-a ad t-negzu ilmend n sin n yiferdien: - amezwaru d tamussninne tamatut yerzan, amedya, tarakalt (Gographie) n umaal, n taddart akked tmussni n yidles n yimezda deg tudrin tallit-nni. Yes-sen nera anda i yettili yiminig, anda i d-ttrusun mi ara d-awen er taddart, anda i d-tezga tala, acu n wansayen yettilin gar yimezda d yiminigen mi ara d-qqlen seg Fransa: tirza-ur-s, aseqsi ef wid ur d-nusi d wid ijaen d wayen i zemren ad d-aznen, ama d idrimen, ama d lqecc. - wis sin, yerza tamussni n wazal n tzeliwin-a (d d n) deg tmazit, i snat segzayent-d tanila n tigawt: tamezwarut tettarra tigawt er win yettmeslayen; tis snat er win i wimi nettmeslay. Ilmend n waya ara negzu aseqdec-nsent ne, nnig waya, nutenti ad a-d-sfehment tignatin yeqqnen er wadeg n umeslay.
10.3.2. Imedyaten n uris Fea hattan deg taddart, deg uxxam-is, tenna : - "Yusa-d." S useqdec n d, teskan-d tanila n tisin n Muend i yellan deg Fransa, yewwe-d er taddart anda tella nettat. - "ara d-ebbi.", am tmezwarut, teskan-d tanila er umdiq ideg tella Fetta. Ad negzu d akken nettat tella deg taddart ; aqcic iru ad d-ebbi lqecc deg umkan anda i d-ires baba-s ; (iban berra n taddart). Lqecc, ad t-id-yawi er taddart ne er lewayeh anda tella Fetta. Da, ihi, d tamussni-nne tamatut ara -d-yemmlen d akken s umata deg tudrin ulac iberdan n Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 35 - tkerrust i yessawaen er yixxamen ; da medden akk ttrusun berra n taddart. - "Acu d-yerfed", kif kif tanila n tigawt seg Fransa er Fatti. as mai i nettat iwimi i d-yewwi, maca imi tezde din tesseqdec D akken ad d-tesken taddart i d tanila n tigawt. Yeni yewwi- d lqecc seg Fransa er uxxam-is yellan deg taddart. -"Neddukel-d nek d Nura", "D", deg tefyirt-a, teskan-d tanila seg tala er uxxam anda tella mi d-tettmeslay. Amedya-nnien, d aseqdec n tzeliwin-a ilmend n uswir- nnien, anda i d - segzayent-d tanila yellan : - gar-asent nutenti : Juhra akked Fatti. Amedya : -"D aya ara yi-d-tini" - gar Muhend d ezrayen;" Amedya : Ad d-yekkes ayla-s gar tumas n erayen. Deg usebter wis 07, deg udiwenni sqedcen tazela "N". Amedya, "Atan Muhend At ufella ad n-iruh, ad as-n-ceye cwi n yidrimen. Deg tefyirt-a, win i d-yettmeslayen d acur, deg Fransa i yella, yettmeslay-d, deg tebrat, i baba-s yellan deg taddart. "N" teskan-d tanila seg acur, deg fransa, er baba-s deg taddart. S wannect-a, ad negzu tizeliwin-a lant tawuri n tjerrumt acku segzayent-d amgired yellan gar-asent ilmend n tnila n tigawt. Rnu ur-s segzayent, deg kra n tegnatin, imeqan ideg yella udiwenni d wid ef ttmeslayen.
10.3.3. Isuraz
10.3.3.1.Asaraz tura Ad neg taslet i yiwen n umatar n wakud "Tura". Deg uris yettwaseqdec aas n tikkal, s watas n yinumak. Gar-asen, hatnan kra n yimedyaten ideg yettwaseqdec : - Tura i t-id-mugre (asebter wis 2); - Neddukel-d nek d Nura tura seg tala (asebter wis 2); - Ula d arrac n tura (asebter wis 3); - Beddel-a tura awal (asebter wis 3); Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 36 - Amatar "tura" yemmal-d imir n tigawt, maca aseqdec-is yettemgirid seg tefyirt er taye ilmend n wakud ideg tera tigawt. Ur yesi ara yiwen kan n unamek usdis. -Deg yimedyaten amezwaru d wis sin : - " Tura i t-id-mugre", - "Neddukel-d nek d Nura tura seg tala", Tigawin-a mai imir-nni yakan i rant, maca iedda fell- asent kra n wakud acku i snat n tigawin zrint send ad d-tawe s axxam, ad tebdu ameslay, Deg umedya wis krad : - "Ula d arrac n tura". Awal tura yerza akk tallit-nni ideg tettidir. Deg umedya wis kuz : -"Beddel-a tura awal". Amatar "tura" yerza taswit-nni ideg ttmeslayent, yemmal-d amha n tidet, ayen i ierrun imir-nni gar-asent. Ihi, aseqdec n wawal "tura", icudd er usatal ideg yettwasemres. D win kan i izemren ad as-d-yefk anamek.
10.3.3.2. Asaraz akken Deg uris ur-s aas n yinumak, tigzi-s tcudd daen er unamek ara s-yefk umaru deg tegnatin deg ara t-yesseqdec. Imedyaten : - Akken yebu yili lal, tin yesan arrac, as tella deg Iif, ulabud ad d-kkren warraw-is ad zuzfen fell-as Iif. (asebter wis 2). - Akken i s-teqqar tteryel... (asebter wis 4). - Akken i tetten... (asebter wis 5). - Amen s Rebbi ar ass n lexmis ar akken i nea. (asebter wis 8). - Akken i nemfaraq : netta iru er Ixedma ef seba,... (asebter wis 8). Imedyaten-a skanen-d amek yal tikelt asaraz "Akken" yettbeddil anamek. -Deg umedya amezwaru "akken" d asaraz yessenfalay-d amgired (opposition). Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 37 - -Deg wis sin, yettwaseqdec d asaraz n userwes, yella akken ad d-yessekcem awal n tteryel. -Deg wis krad d wis kuz, d amernu n tara. -Deg umedya wis semmus, d asaraz n wakud.
10.3.3.3. Amatar n wakud (repre temporel) D tigejdit deg uris, ur-s i d-qqnent akk tigawin yellan deg udris. Deg waya ad negzu yal akud i d-yettwabedren deg uris, ama d ayen yezrin, ama d ayen i errun imir, ama d ayen ara yilin d imal, icudd er umatar-a. Fef waya deg uris ad naf ayen ara -d-yessegzin akk iferdisen n wakud d wamek i san assa d umatar agejdan. Adiwenni-ya yera ass ideg d-yual Muend seg Fransa. D yiwen n wass ur iban melmi. Maca isuraz n wakud akken ma llan ttwagzan ilmend n wass-nni n tualin. Da d ass n tualin i er qqnent akk tigawin-nnien : d izri, d amha, d imal.
Imedyaten
Izri Amha : ilmend n wass-nni d tallit- nni Imal - Seg wasmi yeffe; - Seg wasmi i tt-id- yessemlal; - Zik meqqar tella yemma-s; - Ma deg wasmi temmut; - Imir-nni...; - Lina i d-yusa; - Uqbel ad d- rue; - Send ielli urga-t; - Ass n lexmis; - Ass nigemsa; - Ddurt-a ieddan;
- Tura i d-mugre; - Neddukel-d nek d Nura tura; - Hatan tura, ur txuss deg kra; - Beddel-a tura awal; - Ru tura..steqsi-t-id; - La tura..; - Tura atan er lid... telt snin; - Mai d yemma i d- yusan, ass-a ad er-s ire ; - Tura ad t-tawe; - Imi tura i d-yewwe; - Ussan-a; - Ass-a d letnayen; - Baba-s tura ifuk. - S uzekka ma yessaked-d deg yiwen; - S leqel ne ar azekka; - La azekkka ; - Ar qabel. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 38 - Imataren-a n wakud bnan akk ilmend n wass n tualin n Muend. Deg uris yessedda-t-id umaru d ass n letnayen. ur- s cudden-d akk wiyi, ama d wid n yizri, ama d tigawin i errun ass-nni yakan(amha), ama d wid n yimal. Maca yella umgired gar-asen ; llan wid :
10.3.3.4. yeqqnen srid er umatar-a Deg uris amatar-a d ass n letnayen. Ilmend-is ad naf isuraz :
- N yizri : Amedya : Lina i d-yusa. Send ielli urga-t. Ass n lexmis, ass n Iemea, ddurt-a ieddan.
- N wass-nni (amha) : Tura i d-mugre... Neddukel-d nek d Nura tura..., beddel-a tura awal. Ru tura ...steqsi-t-id. Mai d yemma i d-yusan ass-a ad er-s ire. Tura ad t-tawde. Imi tura i d-yewwe. Ass-a d letnayen .
- Imal: S leqel ne ar azekka. la azekka, arqabel.
10.3.3.5. Wid yerzan tallit kamel as ttwasuddsen ilmend n umatar (ass n letnayen) isuraz-a lan assa d tallit kamel.
- Izri : - seg wasmi yeffe..., - seg wasmi i tt-id-yessemlal..., - zik meqqar tella yemma-s, - ma deg wasmi temmut, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 39 - - Imir-nni..., uqbel ad d- ruhe. - Ass-nni (amha) : - Atan tura, ... ur txuss deg kra, - Ula d arrac n tura, - Tura atan er lid telt snin..., - Ussan-a, - Baba-s tura ifuk.
- Imal; - S uzekka ma yessaked-d deg-i yiwen.
10.3.3.6. Taliwin n umyag Akken nera amyag deg tmazit ifetti ilmend n tmeri mai ilmend n wakud, am wakken yella deg tefransist ne deg tegnizit. Timeri temmal-d snat tawsiwin : ayen yezrin, yemmed akked wayen ur nemmid. Deg teslet-a, ad d-nedddem amedya urmir ussid ; ad naf s umata yemmal-d tigawt yezzifen, tigawt ur nezri, werad tfuk. Deg uris-a tigawin yeftin er wurmir ussid d tid ara d-naru deg tfelwit i d-iteddun. Urmir ussid deg yimedyaten-a yezmer ad yesu, nnig n twuri-s tagejdant -s d-yemmal ayen ur nemmid ad-, aas wazalen-nnien ne n tulmisin-nnien. Tulmisin-a ttwagzant anagar ilmend n usnekwu-nsent deg uris d ummid. Deg uris-a ad naf urmir ussid yemmal-d : - Ayen ierrun imir-nni (taswit-nni) ne ass-nni n letnayen. - Ayen ierrun ussan-nni (azal n useggas ne ugar). - Tannumi, ayen iderrun yal ass s yiwet n tala (yezga akken i ierru).
1. Ayen ierrun imir-nni (taswit- nni) ne ass-nni n letnayen. 2. Ayen ierrun ussan-nni (azal n useggas ne ugar). 3. Tannumi, ayen ierrun yal ass s yiwet n tala (yezga akken i ierru). i yam-ekkunt acu d-yerfed - La ixeddem deg tmurt - La alabe deg Rebbi - Akken i tetten -Geddac nessaram ur-k. -Kem ka akka i txeddme. Tamurt tettual-asen d ilili. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 40 - - La qqaren tuer lxedma-s. - Ala imei i tessawa - Yetta idrimen meqraren - Imir-nni irgazen ttefren lbana. - Da er yiri-m ma tteffe.
Tafelwit : azal n wurmir ussid
Tamawt : Tafelwit-a teskan-d krad n wazalen ila wurmir ussid deg uris. Ihi, as tawuri tamatut n wurmir ussid tban, maca azalen-nnien, i yezmer ad d-yessenfali, qqnen srid er waddad n yinan ne er wazal i yasen-yefka umaru deg uris.
10.3.3.7. Asfari akked tkesrert 1
Deg tault-nnien yerzan tasnilest n uris, nezmer ad d-nernu amedya n usfari n uris, Asfari n uris yeskan-d tikili- s 2 . S wawal-nnien yeskan-d amek, seg tefyirt yer taye, imeri yettulfu yezger-d seg yisali er waye, seg tikti er taye. Maca tikli-ya ne asfari-ya yewwi-d ad yefer asentel amatu n udris. Acku aris d tagruma n tektiwin i d-yettmeslayen ef yiwen n usentel amatu. ef waya deg usfari-s amaru yekkat amek ara d-yemmeslay fell-as, amek ara d-yawi amaynut seg usurif er waye. Yeni yekkat amek ara yesnerni asentel-is. D acu asnerni-ya yeqqen er snat n tmental. Timental-a d tid yerzan ilugan n tanmezla (cohrence) n uris. -Tamezwarut, yal tafyirt yewwi-d ad d-tawi amaynut ; ne mulac adris ad d-ibin "yettezzi, yettenne". Ulac d acu i d- yessenfalay. -Tis snat, yal tafyirt yewwi-d ad tesu assa d wayen yezrin akked wayen i d-yeafaren. Akka imeri ad iulfu s wassa yella gar tektiwin n usentel; ne mulac aris ad d-ibin "yettgenniz seg tzebbujt er tulmut." S wawal-nnien, ad d-
1 Asfari d tkesrert : progression et substitution. 2 Tikili-ya d adfar yixef n Ixid ara -yessiwen er taggara, maca ur d-yewwi ara ad a-yenser. Lxid deg usemres-a yeba ad d-yini asentel n udris.
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 41 - ibin am wakken d asened, d asemyiger n tefyar ta er ta, war assa gar-asent. Ilmend n waya ihi, deg tira n uris, amaru, deg tama, yekkat amek ara d-yesbedd aris ara yettneflin ; ara d-yettawin amaynut. Deg tama-nnien, yekkat amek ara yili wassa gar akk tektiwin n uris. Assa gar tektiwin yettili-d s useqdec n tkesrert. Tikesrert d asemres n yisem ne n umqim (I d-yemmal umatar) deg umkan n yisem-nnien, ne tikti-nnien, ne n wawal- nnien i wakken ur d-nettales ara i yisem-nni kan amezwaru. Tikesrert tettili s sin n wudmawen. Tezmer ad tili d tikesrert n tjerrumt, mi ara nesseqdec amqim, amatar udmawan deg umiq n yisem-nnien. Tezmer daen ad tili d tikesrert n umawal, mi ara nesseqdec awal deg umiq n wawal-nnien. Hatan umedya s ara d-nessegzi, deg ttugzimt tawezzlant, asfari 1 d wamek i d-tettili tkesreret.
10.3.3.8. Amedya ef useqdec n usfari d tkesrert Aris : Adiwenni gar Juhra d Muend At Ufella Juhra : - I nekni ur a-d-tewwi ara cwi n lexber n acur ? Geddac aya nessaram ur-k. Yenna-yas i baba-s deg tebrat : "Hatan
1 Asfari am wakken i d-t-id-nessegza d tikili n uris seg tefyirt er taye. Maca, tamezwarut, yal tafyirt ilaq ad tesu assa d tefyirt yezrin d tin i d-yeafaren. Assa- a yettili-d s kra n wudmawen : (Deg wayen i d-iteddun ad d-nefk anagar tibadutin timatutin ef yisfariyen yellan, acku ilaq umahil ara yerzun srid asfari s timmad akken ad t-id -nessegzi akken iwata). 1- Yezmer yal tafyirt ad d-tettmeslay ef yiwen n usentel ; d win kan ara d- yettualen deg yal yiwet. Asfari am wa qqaren-as : asfari s usentel imezgi. (progression thme constant). 2- Yezmer isalli n tefyirt tamezwarut ad yuval d asentel n tefyirt tis snat. Wa qqaren-as .asfari n usentel amhazan. (progression thme volutif ). 3- Yezmer, deg udris, ad yili yiwen n usentel amatu seg ara d-ttwakksen yisental- nnien; akka ad yeqqim uris yettmeslay-d ef kra n yiricen icudden er usentel- nni amatu. Wa qqaren-as asfari n yisental isuddimen (progression thmes drivs). Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 42 - Muh At Ufella ad n-iru, ad as-n-ceye cwi n yidrimen d lebsa i mmi-s. Deg tugzimt am ta ad naf d asfari s usentel amhazan ; yal isalli n tefyirt yettuyal d asentel deg tefyirt i tt-id- yeafaren. Hatan wamek i d-yella usfari deg tugzimt-a. - Tafyirt tamezwarut : Asentel d "Nekni", isalli d "lexber n acur". - Tafyirt tis snat : Asentel d " lexber n acur", d asentel uffir, nezmer ad t-id-nessukkes seg tefyirt "nessaram", acku d lexber n acur i nessaram. Ma d isalli d " asirem-nni yeqqnen er yiminig ". - Tafyirt tis kra: (Seg tefyirt tis kra, yella-d ubeddel n usfari). Deg-s, asentel d "acur", annect-a mmalen-t-id : umatar "y" akked d uwsil "S". Ma d asentel d " yenna ". - Tafyirt tis kuz: Asentel d "acur ", isalli d "aceyye... . Deg umedya, i d-nefka akken ad d-nessegzi, sumata, tamirant n usfari; ad nere daen ad d-nessegzi amek i d-tettili tkesrert. D ayen i d-ibanen deg umedya yezrin ; assa yellan gar tefyar, ibedd ef usexdem n yimqimen, imataren, iwsilen. - Gar tefyirt tamezwarut d tis snat, d amqim nekni d umatar-is N n umyag Nessaram i d-yemmalen assa. Tawuri n tikesrert da, d allal akken ur d-nettales ara, yal tikelt, i umqim nekni - Gar tefyirt tis snat d tis kra, d isem n "acur" ur d-nettwales ara s usexdem n umatar Y akked uwsil S. Gar tis kra d tis ku, d isem n "acur", daen, ur d-yettwales ara s usexdem n umatar Y n umyag ceyye akked uwsil S n yisem mmi . Maca, tafyirt-a tella-d s tala n yinaw usrid (discours direct) da netta, ma nefer ilugan n yinaw usrid, ad naf yella wugul deg usemres n uwsil S . Acuer? Acku deg tefyirt am ta, amaru yewwi-d ad yessemres srid awal "mmi"; imi win i d-yettmeslayen d acur. ef waya, akka i yessexdem awsil S , ur iban ara ef wanwa ief d - yettmeslay. mmi-s n acur ne mmi-s n Mu. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 43 - Deg tegnit am ta, anagar tualin er uris akked tmussni tamatut n yimeri, ara d -yessegzin d akken yettmeslay-d ef mmi-s netta. Deg taggara n wawal, nere amek ara d-nefk kra n yimedyaten s ara d-nesken tixutert n tesnilest n uris. Tanga tamynut, am wakken i d-nenna d tin er tezzi ti tura ama deg yimahilen imaynuten n tesnilest, ama deg tusnalmedt imi d nettat i d-yettilin d afus n tallalt i yimeri akken ad yelmed amek ara yesseqdec akk iferdisen - i d-nebder - akken ad yessiwe ad d-yaru aris s tefses tameqqrant.
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 44 - 11. Amawal
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 45 - 12.Tizegzalin-a (abrviations) i nesseqdec
- FDB : i yibula yellan s yisem fichier de documentation berbre/ fichier priodique , gar-asen ad naf : - FDB, yura-t J. M. DALLET, 1949 (rdition 1963), s uzwel Petite botanique populaire . - FDB n25, 1960, (Seconde partie), s uzwel Le mariage en KLabylie (traduction de Sr Louis de Vincennes). - FDB n78, yura-t H.GENEVOIS, 1963, s uzwel 350 Enigmes kabyles . - FDB n89, yura-t H.GENEVOIS, 1966, s uzwel Education familiale en kabylie . - FDB n96, yura-t H.GENEVOIS, 1967, s uzwel La lgende dun Saint Chikh Mohand ou-Lhossine . - FDB n102, rdition de 1969 (II), Quatre aspects de la cotume en voie dvolution : - abandon par la femme du domicile conjugal (aric 1.u) ; - nouvelles des migrs (aric w.2) ; - ltat dorphelin (aric w.3) ; - le pcule clandestin des femmes. (aric w.4). - FDB n103, yura-t H. GENEVOIS, 1969 (III), s uzwel La femme kabyle, les travaux et les jours . - FDB n 115, yura-t J. DOUBET, P.B., 1972 (III), s uzwel Apologues kabyles de Said aboudaou (Parler des At Fraoucen). - FDB, S.N. yura-t H.GENEVOIS, 1972, s uzwel Un village kabyle. Taguemount-Azouz des Beni-Mahmoud . - FDB, yura-t H.GENEVOIS, s uzwel Djemaa-Saharidj, lments folkloriques pour servir une tude monographique des Ait-Fraoussen (Kabylie). - FDB, n118, Le fichier priodique n118, yura-t J.CROUZET, 1973 (III), s uzwel Ftes religieuses . - FDB, n120, Le fichier priodique n120, 1973 (IV), s uzwel Mend ur yerem Conte kabyle - FDB, n121, Le fichier priodique n121, yura-t H.GENEVOIS, 1974 (I), s uzwel - Legende des rois de Koukou : Sid Amer Ou Elqadi, Sid Hend, le tunisien . Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 46 - - FDB n123, Le fichier priodique n123, extrait de BOulifa, yura-t yerna yessuqel-it-id, Madeleine ALLAIN, 1974 (III), s uzwel Scnes de vie agricole . - FDB n125, Le fichier priodique n125, yura-t H.GENEVOIS, 1975 (I), s uzwel Le clendrier agraire et sa composition . - FDB n118, Le fichier priodique (s.d), 1976, s uzwel Contes merveilleux et fables .
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 47 - 13. Ibula
ADAM Jean Michel, 1990, Elments de linguistique textuelle thorie et pratique de lanalyse textuelle, Paris, Nathan. ADAM Jean Michel, 1991 "Cadre thorique dune typologie squentielle" ELA : Etudes de la linguistique applique n 83, pp 7 - 18. ADAM Jean Michel, 1992, Les textes : types et prototypes, Paris, Nathan. ALICHE Rachid, 1990, Faffa, Lyon, Fdrop. Basset Andr et Crouzet J., 1937, Cours de berbre (parler kabyle), Alger, Jourdan. BASSET Ren, 1887, Manuel de langue kabyle, Paris. Bensedira Belkacem, 1887, Cours de langue kabyle, Alger, Adolphe Jourdan. BOUAMARA Kamel, 1998, Nek d wiyi, Alger, Imprim CNEP-D.(01). BOUAMARA Kamel, 1998, Tualin n weqcic ijaen, (Traduction du Retour de lenfant prodige de Andr Gide), Alger, Imprim CNEP-D (02). BOUAMARA Kamel, 1998, Ussan di tmurt, (traduction de Jours de Kabylie de Mouloud FERAOUN), Alger, Imprim CNEP-D. (03). BOULIFA Amer Ou Said, 1913, Mthode de langue kabyle cours 2 anne .Alger, Ed Adolphe Jourdan. CHAKER Salem, 1981, Textes en linguistiques berbre (Introduction au domaine berbre), Paris, CNRS. CHAKER Salem, 2005, Le berbre : de la linguistique descriptive lenseignement dune langue maternelle, in Langues maternelles : contacts, variations et enseignement, RISPAIL M. (dir.) avec TIGZIRI N. (collab.), Paris, LHarmattan, pp 167 - 175. COMBETTES Bernard et FRESSON Jean, 1975, Pour une linguistique textuelle Pratiques n6, pp.25 - 55. DALLET Jean Marie, 1949, Tacict ur Leqbayel Petite botanique populaire , Fichier priodique berbre. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 48 - DALLET Jean Marie et Sr. Louis de VINCENNES, 1960, Initiation la langue berbre (Kabylie) , FDB, Fort National. DALLET Jean Marie, 1982, Dictionnaire kabyle-franais, Paris, Selaf. FDB, revue cre en 1946 (Analyse de quelques numros : 25, 78, 89, 96, 102, 103, 120, 115, 118, 120, 121, 123, 125, plus les publications FDB sans numros : Lema n Sarij, Tagemmunt ezzuz, FEDILA Makhlouf, Le texte explicatif de la langue amazighe , Mmoire de licence, soutenu en juin 2003, universit de Bejaia. HAlTE Jean- Franois et BRASSART D., 1996, " Didactique de la comptence de communication, de la comptence discursive", Enseigner le franais . Boeck Duculot. Bruxelles. Pp. 65 - 85. MAMMERI Mouloud., 1989, Inna-yas Ccix Muhend, Alger, CERAM. Mangueneau Dominique, 1986, Elmnts de linguistique pour le texte littraire, Paris, Bordas. Mangueneau Dominique, 1996, Les termes cls de lanalyse du discours Seuil. Paris. Mangueneau Dominique, 1996, Lanalyse du discours, Paris, Hachette. Meksem Zahir, 2002, Pour une didactique de la langue amazighe dans le cadre de l'approche textuelle, mmoire de magistre, soutenu l'universit de Bjaia. Meksem Zahir, (2002), " De la difficult utiliser les types de texte en didactique de tamazight : narratif, argumentatif, explicatif, etc." Communication au Colloque -IUFM de Grenoble, Littracie : le rle de l'cole, tenu les : 24, 25, 26/10/2002. MEKSEM Zahir, 2004, Tasekka n yirisen : amedya tugzimt aris imsegzi, asarag i yiselmaden n tmazit, ussan 30 -31 mares 2004, Zeralda, i d-yessewjed HCA. OULD-BRAHIM Ouahmi, 1995, "Feuillet kabyles", Etudes et Documents Berbres, n 12, La boite documents/Edisud, pp. 139 - 160. Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 49 - 14. Tijena
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 50 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 51 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 52 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 53 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 54 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 55 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 56 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 57 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 58 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 59 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 60 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 61 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 62 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 63 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 64 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 65 -
Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet - 66 -
Tirigin n Usqamu Unnig n Timmuza Editions du Haut Commissariat l'Amazighit -o-O-o-
Collection Idlisen-nne 01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003 (Tasuqelt Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI ) 02- Slimane ZAMOUCHE, Uan n tegrest, 2003. 03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003. 04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003. 05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004. 06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004. 07- S. HACID et K. FERHOUH, Lael ittaba lael akk d : Tafunast igujilen, 2004. 08- Y. AHMED ZAYED et R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et lexique animal, 2004. 09- Lhadi BELLA, Luna, 2004. 10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004 (Tasuqelt Habib Allah MANSOURI, Ageldun amecu ) 11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004. 12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004. 13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmazit tatrart, dition revue et augmente, 2004. 14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004. 15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i -d-nnan gar yetran, 2004. 16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, 2004 (Tazwart : Youcef MERAHI) 17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prnoms amazighs, 2004. 18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basar, 2004. 19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004. 20- Abdelhafidh KERROUCHE, Tezi n yiles, 2004. 21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiri n umsedrar, 2004. 22- Slimane BELHARET, Awal ef wawal, 2005. 23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005. 24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric I, 2005. 25- Collectif, Tibirt n yimedyazen, 2005. 26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nnien, 2005. 27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaal, 2005. 28- Yahia AIT YAHIATENE, Fama n Summer, 2006. 29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric II, 2006. 30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006. 31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006. 32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006. 33- Ali MAKOUR, med n ugellid, 2006. 34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeigin, 2006. 35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006. 36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecu n ugama, 2006. 37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006. 38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007. 39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uekki, 2007. 40- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2007. 41- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2007.
42- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2007. 43- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ef rad 54/62, 2007. 44- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2007. 45- Said IAMRACHE, Timenna n Said Iemrac, 2007. 46- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007. 47- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen, 2007. 48- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007. 49- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007. 50- Naima HADJOU, Amennu n tudert-iw, 2007. 51- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007. 52- Omar KHAYAM, Rubaiyyat, 2007 (Tasuqelt Abdellah HAMANE) 53- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt Habib Allah MANSOURI) 54- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan, 2007. 55- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007. 56- Khaled FERHOUH, ku-ya-d tamacahut, 2007. 57- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007. 58- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007. 59- Yahia AIT YAHIATENE, Untigun, 2007. 60- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt, 2008.
Actes de colloques 01- Actes des journes d'tude sur La connaissance de l'histoire de l'Algrie, mars 1998. 02- Actes des journes d'tude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998. 03- Actes des journes d'tude sur Tamazight dans le systme de la communication, juin 1998. 04- Actes des journes d'tude sur Approche et tude sur l'amazighit, 2001. 05- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe, 2002. 06- Actes du colloque international sur Tamazight face aux dfis de la modernit, 2002. 07- Actes des sminaires sur la formation des enseignants de Tamazight et l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003. 08- Actes des colloques : Identit, langue et Etat -/- La permanence de l'architecture amazighe et l'volution des cits en Algrie, 2003. 09- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars 2004. 10- Actes du Colloque : Le passage l'crit des langues et cultures de tradition orale, le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N13) 11- Actes du Colloque : La littrature amazighe : de l'oralit l'crit, 2005 (Voir Timmuzgha N14) 12- Actes du Colloque : Tamazight dans les mdias et l'cole : hypofonctionnalit et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N15) 13- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatriel amazigh, 2006. 14- Actes du colloque sur Le libyco-berbre ou le Tifinagh ; de l'authenticit l'usage pratique, 2007.
Revue Timmuzgha Revue d'tudes amazighes du Haut Commissariat l'Amazighit : N 01, avril 1999, ----- N 19, aot 2008.
- N10, octobre 2004, Spcial Mohya, Entretien. - N12, dcembre 2006, Tajmilt i Si Muend U Mend. - N spcial en Tamazight : . N16, janvier 2008. . N17, avril 2008. . N19, aot 2008.
Autres publications 01- Chafik MOHAMED, Aperu sur trente trois sicles de l'histoire des imazighnes, 1997. 02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000. 03- Idir El-Watani, L'Algrie libre vivra, 2001. 04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un dbat argumentaire, 2007. 05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome2, Analyse et reprsentation phonologique, 2007. 06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008. 07- Catalogue des publications du HCA, 2008.
Consultings 01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyi, 1998. 02- Mouloud FERAOUN, Ussan di tmurt, 1999 (Tasuqelt Kamel BOUAMARA) 03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur L'enseignement de la langue amazighe: bilan et perspectives , 2004. 04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabtiques amazighes d'Algrie, 2006. 05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques graves et peintes de la grande Kabylie, 2006. 06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbres communes, 2006/2007. 07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite, 2006/2007. 08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamazit, 2007. 09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007. 10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuin n tesnukyest, 2007. 11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbre, 2007. 12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007. 13- Moussa IMARAZENE, Timayin n leqbayel, 2007. 14- Nora BELGASMIA, L'expression crite en tamazight, 2007. 15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de cration dun Centre de terminologie amazighe, TERAMA, 2007.
Etude ralise pour le compte du Haut Commissariat lAmazighit
Tous droits rservs
Dpt lgal : 4326-2008 ISBN : 978-9947-865-22-4
Achev dimprimer sur les presses de : Imprimerie HASNAOUI Alger Tel : 021-74-70-83 Fax : 021-74-07-31
(Publications Scientifiques Du Muséum National D'histoire Naturelle.) Jean-Pierre Debenay-A Guide To 1,000 Foraminifera From Southwestern Pacific - New Caledonia-IRD - MNHN (2012)