Antoni Gaud i Cornet

Antoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms,

[1]
25 de
juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser
un arquitecte catal que ha estat reconegut internacio-
nalment com un dels genis ms rellevants de la seva
disciplina.
[2][3]
Gaud es va traslladar per realitzar els seus estudis
d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves pri-
meres obres van estar inudes per diversos estils com el
neogtic, mudjar, barroc, ns a arribar a l'explosi del
modernisme on va aconseguir implantar un estil propi,
amb la utilitzaci dels seus estudis sobre la natura i les
formes reglades de la geometria, la utilitzaci de totes les
arts aplicades per la decoraci dels seus edicis i la recu-
peraci per l'ornamentaci de l'antic mosaic transformat
per Gaud en trencads, convertit en una nova tcnica.
La seva contribuci a l'arquitectura s nica i est consi-
derat com un dels mxims exponents del modernisme.
[4]
Des de la infantesa Gaud va ser un atent observador
de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i
la geometria. Malgrat tenir grans edicis realitzats, dels
quals cada vegada es fan ms monograes, el que ms fa-
ma l'hi ha donat arreu del mn s sens dubte el Temple
de la Sagrada Famlia, obra encara en construcci i que a
mesura que sala, la seva popularitat i admiraci conti-
nua creixent.
[5]
1 Biograa
1.1 Infantesa i joventut
Antoni Gaud i Cornet va nixer el dimecres 25 de juny
de 1852. El lloc exacte del naixement s discutit,
[1]
se-
gons uns, se situa a Reus, on a la seva casa natal hi t una
placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de
Riudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva fa-
mlia. El que s que se sap segur s que l'endem del seu
naixement fou batejat a l'esglsia prioral de Sant Pere de
Reus.
[6]
Antoni fou el cinqu ll del matrimoni format per Fran-
cesc Gaud i Serra, orind de Riudoms i Antonia Cornet i
Bertran de Reus;
[7]
des de petit va tenir un problema reu-
mtic que li va impedir portar una vida normal per la seva
edat i que l'acompany per sempre. Aix li va comportar
tenir un carcter retret i reservat.
[8]
Els metges li van reco-
manar una dieta vegetariana i que passegs de tant en tant,
i per aquest motiu es va convertir en un vegetari
[9][10]
i
gran caminador. A causa de la seva malaltia no podia ju-
Casa natal de Gaud, segons algunes versions, al Carrer Sant
Vicen i Alegre de Reus
El Mas de la Calderera de Riudoms on nasqu l'arquitecte se-
gons algunes versions
gar amb els altres nens i va faltar a fora classes, a les que
hi arribava a lloms d'una burra. Aquests fets li van perme-
tre passar moltes hores observant els animals, les plantes
i les pedres.
Va estudiar el Batxillerat al collegi dels Escolapis de
Reus, on va mostrar els seus dots de dibuixant en
encarregar-se de les decoracions per les funcions teatrals
escolars, tamb va realitzar dibuixos per la revista El Ar-
lequn de la que no es conserva cap exemplar.
[11]
Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposa-
ven d'un taller i l'habitatge de la famlia al raval de Sant
Francesc de Riudoms,
[12]
de qui va aprendre la capacitat
1
2 1 BIOGRAFIA
de crear i treballar en tres dimensions.
De molt jove visqu les escorrialles del romanticisme, i
amb el seu amic Eduard Toda i Gell, amb qui va com-
partir els estudis de batxillerat al collegi de les Escoles
Pies
[13]
i Josep Ribera i Sans, conegu a fons les runes
del monestir de Poblet que li don una gran familiaritat
amb aquest tipus d'arquitectura histrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura
a l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura
de Barcelona, que desprs d'uns anys d'estudis previs cur-
s entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses
feines: de calderer,
[14]
o en diferents estudis d'arquitectes
o de mestres d'obres. Anals de 1873 o principis de 1874,
durant la seva formaci, ja havia fet el seu primer projec-
te, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronesa,
la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a
travs del reusenc Salvador Pags i Inglada, cooperativa
per a la qual tamb n'elabora la bandera.
[15]
Treballa com delineant per Josep Fontser i Mestre, du-
rant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciu-
tadella on a la Cascada monumental les parts en les quals
va intervenir Gaud van ser principalment a la gruta i
l'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born.
Comdelineant de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar
i Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Du
de Montserrat al monestir benedict, l'any 1876. Els tre-
balls que realitza tamb per aquesta poca com delineant
per Leandre Serrallach i Mas, sn un altar per Masnou,
la casa Grabulosa i la vil-l'Arcdia a Montjuc.
[16]
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germ Fran-
cesc, i tres anys ms tard la seva germana Rosa, i Gaud
ha de fer-se crrec de la Rosa Egea, la lla disminuda
psquica de la seva germana Rosa.
Durant la seva poca d'estudiant va realitzar dibuixos
d'uns projectes on saprecien els seus dots perfeccionistes,
demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarella:
[17]
No fou un alumne especialment brillant i ns i tot suspen-
gu unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de mar
de 1878 va obtenir el ttol d'arquitecte.
[18]
1.2 Els inicis (1878-1882)
Aconseguit el ttol d'arquitecte l'any 1878, projecta la se-
va taula de treball de fusta i metall fos realitzada pel fuster
Eudald Punt i Lloren Matamala el metall, dibuixa la se-
va targeta professional amb el domicili al carrer del Call,
11, 3r.
La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaud est
bastant marcada per la comuni amb l'ideari cooperati-
vista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Ma-
taronesa amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que
no es va arribar a executar, i de dues de les cases pels tre-
balladors (1878), i el 1883 la bscula, la porteria; el seu
treball ms destacat dels realitzats en aquest conjunt: la
Detall dels fanals de la Plaa Reial dissenyats per Gaud
sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta fe-
ta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que
conguren arcs parablics. Posteriorment continuaria la
seva vinculaci amb el disseny del conjunt de la coopera-
tiva amb la creaci de l'estendard de la societat (1884) i
la decoraci d'una sala per una festa cultural el 1885. Es
conserva la sala de blanqueig amb els arcs parablics i un
pavell de serveis.
[11]
Va rebre el 1878 l'encrrec municipal per part de
l'ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny d'uns
fanals de sis braos per la plaa Reial, el coronament de
la part superior mostra la representaci del cas del du
rom Mercuri, aix com dues serps enroscades al bra
central,
[20]
els altres fanals de tres braos hi sn collocats
davant del Govern Civil al Pla de Palau.
[21]
El 14 de maig de 1878 realitza un disseny de quiosc de
serveis, parada de ors i indicador pblic, de marbre i vi-
dre i amb una marquesina per guardar del sol i la pluja.
L'encrrec d'Enric Girossi de Sanctis, que pensava repar-
tir per la ciutat de Barcelona 20 quioscs, no va arribar a
realitzar-se per problemes econmics del comerciant.
[22]
Durant aquest any de 1878 va realitzar un projecte d'un
teatre per l'entitat recreativa La familiar del Putxet, a
la llavors poblaci de Sant Gervasi de Cassoles, aquesta
obra s desapareguda actualment.
Per la guanteria d'Esteve Comella del carrer d'Aviny,
es va realitzar una vitrina de ferro i vidre que sexhib a
l'Exposici Universal de Pars d'aquell any, on tamb es
1.3 Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900) 3
Vitrina per la guanteria d'Esteve Comella (1878)
va mostrar els plnols del Casino de la Cooperativa de
Matar. A la vista de la vitrina a Pars, Eusebi Gell li
va encarregar, per al seu sogre el marqus de Comillas,
els mobles per la capella-pante del Palau de Sobrellano
a Comillas, projectada per l'arquitecte Joan Martorell i
Montells, l'execuci del mobiliari es va fer als tallers de
Punt; hi ha un banc, un reclinatori i una poltrona de res-
patller alt amb talles de baixos relleus.
[23]
Amb motiu de l'Exposici d'Arts Industrials al Foment
del Treball Nacional, inaugurada el 21 de desembre de
1880 al palau del marqus de Castellvell al carrer de la
Canuda de Barcelona, va escriure un article, l'nic de
Gaud, comentant 30 dels 700 objectes exposats; es va
publicar en dos lliuraments al diari La Renaixensa amb
data del 2 i 4 de febrer de 1881 en catal.
Entre els anys 1879 i 1881 i per l'esglsia del convent
de religioses de Jess i Maria a Sant Andreu de Palomar
(en l'actualitat esglsia parroquial de sant Paci), Gaud va
projectar el disseny del mosaic rom del paviment (molt
semblant a la marqueteria emprada en un taulell per la
farmcia Gibert realitzat en aquest mateix any). Projec-
t tamb per aquestes religioses, una custdia, l'altar i
uns llums de fusta daurada simulant dracs amb les llums
sostingudes a les seves boques; aquestes lmpades junt
amb part d'un cadirat es conserven al collegi de Jess-
Maria de Sant Gervasi de Cassoles, mentre que l'altar i la
custdia van desaparixer durant la Setmana Trgica de
1909. El mosaic d'opus tesselatum es conserva a l'esglsia
de sant Paci perfectament restaurat.
[24]
Per aquesta ma-
teixa congregaci religiosa i per la capella del collegi de
Tarragona
[25]
va fer un altar en marbre blanc i a l'antipedi
es troben tres medallons amb els busts d'uns ngels, el
central porta una creu i estan collocats sobre un fons de
vidre blau va fer tamb un ostensori amb una cpula de
forma parablica destruda juntament amb els setials de
les monges el 1936.
[26]
Durant l'any 1882 va signar juntament amb altres arqui-
tectes un manifest a favor del projecte per la nova catedral
de Barcelona de Joan Martorell i Montells, projecte que
havia realitzat a llapis i que Gaud es va encarregar de
delinear a tinta xinesa; nalment es va construir la faana
de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Tamb per Joan Mar-
torell va dibuixar un projecte d'esglsia per un monestir
benedict de Cuevas de Vera, actualment Cuevas del Al-
manzora a la provncia d'Almeria, dedicat a l'Esperit Sant
i que no es va arribar a realitzar. Encara per aquestes ma-
teixes dates va collaborar amb Martorell a l'esglsia de
les Saleses amb un estil neogtic semblant al de Viollet-
le-Duc amb paviments cermics i l'altar al mig del creuer
i en un altre projecte per l'esglsia del collegi dels Jesu-
tes del carrer Casp, d'estil neobizant. Grcies a aquestes
collaboracions, va sorgir la recomanaci de Joan Mar-
torell perqu Gaud passs a encarregar-se de la direc-
ci d'obres del Temple de la Sagrada Famlia a Francesc
de Paula Villar, el qual havia renunciat per desavinences
amb la junta d'obres del temple.
[27]
1.3 Historicisme. A la recerca d'un estil
propi (1883-1900)
Casa Vicens (barri de Grcia)
Durant aquesta etapa utilitza, de forma molt lliure i perso-
4 1 BIOGRAFIA
nal l'art musulm i els estils gtic o barroc, seguint el cor-
rent historicista de moda en aquella poca, amb un esfor
per superar els estils histrics i aconseguir una plstica i
unes formes estructurals prpies. Inventa una quantitat
considerable de mecanismes, sistemes i elements arqui-
tectnics, formulant un llenguatge arquitectnic de gran
simplicitat constructiva, amb el predomini de la lnia rec-
ta sobre de la corba.
Es poden apreciar les inuncies historicistes a les seves
obres, com l'art mudjar, amb l's del ma escalonat, la
policromia de les rajoles com l'any 1883 quan projec-
ta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, a
Grcia, per una famlia benestant propietria d'una fbri-
ca de cermica,
[28]
i inspirada en l'arquitectura islmica i
oriental que destaca en aquell moment per l'original uti-
litzaci de la pedra, el totxo, i la cermica. Destaca l'estil
morisc de la decoraci interior on es veu un cel ras, cupu-
lar, format per guix policromat a sala del fumador, sim-
plement per tal de formar un espai misteris.
[29]
Segons
diuen els orientals una frase esdev ms certa com ms
vegades es repeteix, aix Gaud va emprar a la decoraci
per cobrir murs o sostres o parets la cermica, l'estuc o la
forja repetitiva, com la reixa de la casa Vicens, dita del
margall, que ms tard va posar tamb al parc Gell.
Reixa del Margall al parc Gell
La construcci oriental va ser estudiada per Gaud a
unes colleccions de fotograes que va adquirir a l'Escola
d'Arquitectura de Barcelona, on es va deixar inspirar pels
elements decoratius de fusta i cermica, el ma vist i per
l'art extremo-oriental, els dracs, aix com pel volum i les
formes generals d'exemples de l'ndia o Prsia.
[30]
Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals en
la vida de Gaud, ambds propiciats per Joan Martorell i
Montells, arquitecte que havia fet una casa a la Rambla
per l'industrial Joan Gell i Ferrer, i que es convertia en
el seu mentor: Per una banda s Martorell qui presenta
Gaud al ll de Joan Gell, Eusebi Gell i Bacigalupi, i
per l'altra se li encarrega, seguint el consell de Martorell,
la continuaci de les obres de la Sagrada Famlia per di-
vergncies entre l'anterior arquitecte, Francisco de Paula
del Villar, i els promotors, l'Associaci de Devots de Sant
Josep, que l'any 1881 havia comprat un gran terreny en-
tre els carrers de Marina, Provena, Sardenya i Mallorca
a Barcelona, per construir-hi el temple. Aquest encrrec
va contribuir a fer fams en el mn catlic un arquitecte
que tot just comenava.
Gell i Gaud, catalanistes tots dos, van simpatitzar de se-
guida i durant 35 anys, ns al 1918, any en qu Gell va
morir, la relaci es va mantenir forta i es va traduir en
diverses realitzacions. De fet, Eusebi Gell va ser en part
el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys ms gran
que Gaud, per comptava amb una fortuna doncs havia
heretat els negocis del seu pare i a ms, shavia casat amb
Isabel Lpez, lla d'Antonio Lpez y Lpez, marqus de
Comillas, i li va correspondre administrar les notables
fortunes familiars.
La reixa amb el drac als Pavellons Gell.
El primer encrrec de Gell va ser el prtic d'entrada a
una nca pagesa que havia comprat als afores de les Corts,
Can Cuis de la Riera. Gaud va fer servir de nou l'estil
neo-mudjar, realitz el mur de maoneria amb diverses
portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en
forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta gura repre-
sentaria a Lad, el drac guardi del Jard de les Hespri-
des, venut per Hrcules al seu onz treball -episodi que
narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlntida, dedicat
a Antonio Lpez y Lpez, primer marqus de Comillas,
que era el sogre d'Eusebi Gell, on podem percebre el
possible origen de la gura d'entrada als pavellons-. Da-
munt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, allusiu
tamb a les Hesprides. La forma del drac correspon a la
posici de les estrelles de la constellaci de la Serp, en
la que fou convertit Lad com cstig pel robatori de les
taronges.
[31]
Tamb com a resultat de la seva relaci amb Gell, el
mateix any Gaud va realitzar els plnols de la nca El
Capricho a Comillas (Cantbria) per Mximo Daz de
Quijano, cunyat d'Antonio Lpez, que es construeix entre
1883 i 1885, i on saprecia la torre molt assimilable a un
minaret d'Isfahan a Prsia. El 1893 va fer el projecte per
una escola a Tnger
[32]
que mai es va arribar a executar.
Mentrestant, un jove Gaud de 31 anys tenia carta blan-
ca per pensar un projecte diferent per al Temple Expia-
1.3 Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900) 5
El Capricho, a Comillas (Cantbria)
tori de la Sagrada Famlia en els terrenys de Sant Mart
de Provenals, un poble aleshores independent del pla de
Barcelona. Entre 1883 i 1893 es va realitzar la prime-
ra fase de la construcci del temple, que va consistir en la
cripta, d'estil neogtic (1883-1891) i l'absis (1891-1893).
Per la casa del promotor de la Sagrada Famlia Josep Ma-
ria Bocabella, l'any 1885, qui prviament havia aconse-
guit llicncia papal per la seva realitzaci, projecta un al-
tar, reliquiari i sagrari, tant la taula de l'altar com el re-
taule sn de fusta de caoba construts pel fuster i modelis-
ta Frederic Labria, amb imatges de la Sagrada Famlia,
Santa Teresa i Sant Francesc de Paula.
[33]
Van inuir en Gaud les idees que Eugne Viollet-le-Duc
va transmetre en el seu llibre Diccionaire Raisonn et En-
tretiens sud l'Architecture, on sexposa el valor que t la
natura per l'arquitectura; noms cal observar i, des d'aqu,
crear.
Palau Episcopal d'Astorga (1889) amb estil neo-gtic
Gell li encarrega un habitatge per al seu s personal, el
Palau Gell del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La
idea de l'industrial era que el nou edici iguals o supers
el Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrer
de Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudi
Collegi de les Teresianes
Casa de los Botines a Lle
Lpez, segon marqus de Comillas. La construcci co-
mena el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres del
propi propietari amb la que es va fer les columnes amb ca-
pitells hiperboloidals. La faana cont audaos elements
de ferro forjat en lloc de les aleshores corrents portes de
fusta i una pea clau de la casa s la decoraci per al men-
jador, amb murals del pintor Aleix Claps i Puig, amic de
Gaud.
[35]
Altres obres d'aquesta poca sn el Palau Episcopal
d'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la
construcci d'un nou palau episcopal al seu amic Gaud, el
qual en lloc de desplaar-se va demanar que se li envies-
sin fotograes, i detalls del terreny, la catedral d'Astorga
era gtica i Gaud va tenir en compte tots aquests detalls
per l'elaboraci dels plnols, amb l'acceptaci per part del
bisbe, va viatjar el 1888 i davant el terreny va realitzar di-
verses modicacions. Davant la mort del bisbe Grau el 21
de setembre de 1893 i pel poc enteniment i traves amb els
Canonges de la catedral, desprs de dissenyar la lpida del
bisbe, Gaud va dimitir.
[36]
El Collegi de les Teresianes a Sant Gervasi de Casso-
les collegi i casa mare de l'orde teresi a Barcelona,
que havia estat comenada per l'arquitecte Joan Baptis-
ta Pons i Trabal,
[37]
va ser elegit Gaud, pel pare Enric
d'Oss i Cervell, per continuar l'obra. Es va construir
6 1 BIOGRAFIA
amb un carcter molt ms sobri que els seus contempora-
nis comel Palau Gell i el d'Astorga, l'efecte que va acon-
seguir l'arquitecte s d'estil gtic realat pels gablets es-
trets. L'interior es divideix en tres naus al llarg de l'edici,
al primer pis es troben uns passadissos llargs amb uns arcs
parablics que sestenen ns on arriba la vista, aquests
arcs a ms del fet decoratiu tenen la missi de sostenir
grans pesos. La nau central est dividida en set rectangles
amb el simbolisme extret del llibre Las Moradas o Casti-
llo interior de santa Teresa i la metfora que feia servir de
les set mansions per descobrir els set estrats de la recerca
espiritual.
[38]
El 1891 rep l'encrrec dels comerciants de teixits Maria-
no Andrs i Simn Fernndez, provedors d'Eusebi Gell,
per la realitzaci d'una casa a Lle l'anomenada Casa de
los Botines. El seu aspecte s monumental, ja que es troba
situada en ple cor de la ciutat i es tracta d'una casa a quatre
vents, d'estil neogtic, consta d'una planta baixa comerci-
al i habitatges a les plantes superiors, es va realitzar amb
pedra calcria i la coberta de pissarra. Va ser criticada per
part d'alguns professionals en observar la poca estabilitat
que podria tenir, ja que sestava construint amb noms els
murs de crrega exteriors i uns pilars de fosa a la planta
baixa, en conixer aquests rumors Gaud va dir que volia
els rumors per escrit, per emmarcar i situar al vestbul un
cop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la faana
es va collocar un Sant Jordi amb el drac realitzat per Llo-
ren Matamala a Barcelona. Els plnols de l'edici es van
trobar dins d'un tub de plom collocat sota de l'esttua de
Sant Jordi, en una restauraci de 1951 que va haver de
ser desmuntada l'escultura.
[39]
La seva esttica mediterrnia fa que l'arquitectura de
Gaud, ns i tot tenint la natura com inspiraci, es plan-
tegi la imatge de la cultura catalana, recolzant-se al llen-
guatge arquitectnic de l'poca medieval, a l'empara del
moviment de la Renaixena, per calia reconstruir les tra-
dicions amb les necessitats de l'poca actual. Agaf de
l'arquitectura gtica la seva verticalitat, per elaborant
un nou sistema constructiu que contrarests el pes de les
voltes, de les quals Gaud va dir:
Aix va anar desenvolupant Gaud la seva arquitectura
allunyant-se del goticisme, la corba de la parbola dna
la sensaci de moviment, s a la construcci de la cripta
de Santa Coloma de Cervell i al Temple de la Sagrada
Famlia on millor es pot apreciar.
Durant l'any 1891 va realitzar un viatge a Tnger en com-
panyia del segon marqus de Comillas Claudi Lpez i
Bru, per veure el terreny on, per crrec del marqus, ha-
via de construir un edici per les Missions Catliques
Franciscanes. Va comenar a dissenyar el 1892 amb gran
illusi i al transcurs d'un any el tenia amb la planta, l'alat,
i la resta de detalls, constava d'esglsia, hospital i una es-
cola. El projecte no es va arribar a terme, per Gaud ho
va tenir emmarcat en el seu estudi a la vista de tots els
visitants. Aquest projecte li va servir per utilitzar alguna
de les solucions exposades, a les torres de la faana del
Projecte per les Missions Catliques Franciscanes de Tnger
(1891)
Naixement de la Sagrada Famlia.
[41]
Des de 1895 a 1901 es va construir per Eusebi Gell, es
creu en collaboraci amb Francesc Berenguer, el celler
de les Bodegues Gell, situada a la zona del Garraf prop
de Sitges, en unes propietats de Gell que havien pertan-
gut al Cabildo catedralici de Barcelona, va ser realitzat
amb una petita esglsia i saprecia en les xemeneies certa
semblana amb el projecte de les missions de Tnger. En
aquest any per la famlia Gell va projectar un pante que
havia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat, noms
es t notcies per la descripci de Josep F.Rfols, que va
veure els plnols, i diu que era una tomba excavada a la
roca amb un vestbul per capella.
[42]
1.4 Modernisme. Creaci i innovaci amb
estil propi (1900-1914)
La segona etapa creativa d'Antoni Gaud coincideix amb
el moment lgid del modernisme, en el que desenvolupa
un llenguatge personal colorista i alegre, amb un apro-
fundiment en la religiositat, especialment reectida en el
Temple Expiatori de la Sagrada Famlia.
Pavell de la Companyia Transatlntica a l'Exposici Universal
de Barcelona de 1888.
Dintre del modernisme, als pasos amb un grau ms gran
de desenvolupament industrial, s on es va situar pre-
1.4 Modernisme. Creaci i innovaci amb estil propi (1900-1914) 7
Tribuna dela Casa Calvet.
ferentment per part del sector intellectual una renova-
ci de l'arquitectura. A Catalunya amb el precedent de la
Renaixena i amb el desig de construir una cultura nacio-
nal catalana, es van donar uns signes propis al modernis-
me. Des de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888
proposta per l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet,
juntament amb el desenvolupament econmic es va plan-
tejar l'experincia arquitectnica amb l'obra que va cons-
truir Llus Domnech i Montaner el Caf-restaurant de
l'Exposici, que es va donar com el primer inici d'edici
modernista a Barcelona.
[43]
L'alcalde de Barcelona li va
encarregar un pla de reforma interior de la ciutat. Final-
ment, no es va portar a terme i Gaud va participar amb
dibuixos a la Secci d'Arquitectura i amb la realitzaci
del pavell de la Companyia Transatlntica a la Secci
Martima, es tractava d'un remodelatge total que presen-
t la Companyia a l'Exposici Naval de Cadis de 1887
i que era un projecte fet per Adolfo Garca Cabezas.
[44]
L'arquitecte hi afeg un porxo i uns merlets amb unes per-
sianes basculants que canviaren totalment l'aspecte. Al
museu de la Sagrada Famlia hi ha models de guix, ja
que el pavell va desaparixer quan es va fer el passeig
Martim.
[45]
L'any 1904 Gaud va projectar un xalet per al pintor Llus
Graner al carrer Nou de Santa Eullia 40 de Barcelona,
del que noms es va construir la tanca.
[46]
Per al mateix
Graner va decorar la Sala Merc, a la Rambla, un local per
a espectacles de cinema, actualment desapareguda.
[47]
El 23 d'octubre de 1906 mor el seu pare, Francesc Gaud
i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Gell on shavien
traslladat l'any anterior, i es queda amb la companyia de
la seva neboda Rosa Egea ns a la seva mort el 1912.
D'aquesta etapa s la Casa Calvet, una de les seves obres
ms conservadores, va ser un encrrec dels successors
de Pere Mrtir Calvet comerciants txtils, per construir
una casa de pisos i dedicar la planta baixa i soterrani per
al negoci. La faana la va realitzar dibuixada en plnols
per tamb en una maqueta de guix per poder mostrar
millor la decoraci escultrica. Es va construir en pedra
de Montjuc i a la tribuna principal t representats re-
lleus amb bolets, ja que el senyor Calvet era micleg,
dalt de tot de la faana, els bustos dels tres sants pa-
trons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet. Va ser el
primer edici guardonat per l'Ajuntament en el Concurs
anual d'edicis artstics (1900). Per aquesta casa va dis-
senyar Gaud els primers mobles orgnics realitzats per
Casas & Bards, en fusta de roure i formes curvilnies
amb estudis ergonmics, van ser una gran innovaci en
el camp del mobiliari. Encara se segueixen fabricant per
colleccionistes gaudinians.
[48]
La torre Bellesguard (1900-1909), construda amb pedra
i ma, t molta ms projecci vertical que horitzontal,
ajudada per una torre troncocnica coronada amb la creu
de quatre braos tan tpica de Gaud. Les golfes amb els
seus arcs de ma sn una demostraci de mestratge en la
utilitzaci d'aquest material, tal com tamb es pot veure
a La Pedrera i al Collegi de Santa Teresa de Ganduixer.
Els mosaics dibuixats per Domnec Sugraes juntament
amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edici.
Parc Gell, amb l'escalinata i la sala hipstila i la plaa al fons.
El Parc Gell (1900-1914) havia de ser una urbanitza-
ci de gran categoria, amb aproximadament 60 habitatges
disseminats en un immens jard, als voltants de la ciutat
i amb una vista panormica sobre tot Barcelona per va
resultar un fracs comercial, venent-se noms dues par-
celles. En el disseny del parc es posa clarament de mani-
fest la m i l'estil peculiar de Gaud, evident en qualsevol
element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades,
8 1 BIOGRAFIA
semblants als rius de lava, i passejos coberts amb colum-
nes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de
les superfcies estan cobertes amb trencads, trossos de
cermica o de vidre a manera de mosaics de colors. El
punt central del parc est constitut per una immensa pla-
a buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com
una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest
banc est recobert tamb de trencads fet de petites peces
de cermica i vidre obra de Josep Maria Jujol. La plaa
est parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Co-
lumnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants
a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les
columnes shi troben unes decoracions circulars all on
no es van construir les columnes que hi havia previstes
inicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi ar-
riba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de gra-
ons disposats simtricament al voltant d'una escultura de
sargantana que sha convertit en l'emblema del jard. A
l'entrada principal del parc salcen dos edicis de pur estil
gaudini, amb sostres de corbes suaus, apndixs estranys i
motius geomtrics. El de m dreta s la Casa del Guarda,
ideada i dissenyada per Gaud com a habitatge per al por-
ter del Parc Gell. Acull l'exposici Gell, Gaud i Bar-
celona. Expressi d'un ideal urb, del Museu d'Histria
de Barcelona MUHBA.
[49]
Part superior del terrat de la casa Batll
La Casa Batll (1904-1906) s el resultat de la reforma
total d'una antiga casa convencional construda l'any 1877
per Emili Sala Corts. Per a Josep Batll i Casanovas,
Gaud la va refer i la va dotar d'una estructura i un estil
completament nous, la inspiraci principal s la natura,
l'escala des del vestbul pren una forma com de gran co-
lumna vertebral d'un dinosaure, mentre les seves parets
estan cobertes amb mosaics blaus en gradaci cap a un co-
lor de blau ms intens, la qual cosa dna la sensaci que en
pujar per l'escala sascendeix cap al cel. La importncia
de la decoraci es fa palesa en una imaginaci extraordi-
nria, on tots els detalls van ser concebuts per l'arquitecte,
des del sistema de ventilaci ns als poms ergonmics de
les portes, la faana est coberta de trencads, amb unes
corbes que mostren un conjunt d'aparena orgnica, la
part superior que dna al terrat, realitzada amb rajoles de
cermica verda de diverses tonalitats i trencads, dna la
sensaci de ser el llom d'un drac.
[50]
La reforma de la Catedral de Mallorca (1904-1914), feta
en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada so-
bretot per la destrucci d'alguns elements, com el corre-
dor dels ciris mudjar, per que elimin el retaule barroc
de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i
el retaule gtic i comen a obrir els nestrals i rosasses.
Avan l'altar major ns davall la primera volta del pres-
biteri i mud el cadirat des del cor renaixentista del mig
de la nau central ns als murs laterals de la capella Reial;
entre la capella Reial i la primera columna constru unes
tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i colloc
les trones a continuaci de les columnes esmentades. Sn
obra de Gaud, tamb, la decoraci de cermica amb els
escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de
cada costat de la ctedra episcopal, i els texts del Ponti-
cal Rom amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti.
Tamb s obra de Gaud la reixa que tanca l'absis prin-
cipal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos
elements; els lampadaris de les columnes (popularment,
les trobigueres), la maqueta del baldaqu penjat amb ca-
bles i amb illuminaci elctrica interior, que havia de ser
provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o
trona major, i el disseny dels smbols de la baslica (tin-
tinbul i conopeu) i altres elements. Collaboraren amb
Gaud, Joan Rubi i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim
Torres-Garcia; aquest darrer va dir:
El terrat de la Casa Mil, 'La Pedrera'
La Casa Mil (1905-1907), coneguda com 'La Pedrera',
molt polmica en el seu moment, per les agosarades for-
mes ondulades de la faana de pedra i els ferros forjats re-
1.5 La dedicaci exclusiva a la Sagrada Famlia (1914 - 1926) 9
Cripta de la Colnia Gell.
torts que en decoren les balconades i nestres, dissenyats
en gran part per Josep Maria Jujol, qui tamb va projectar
alguns dels cels rasos de guix. Una de les caracterstiques
ms importants de la Pedrera, s la seva faana, sense
una lnia recta realitzada en pedra(d'on li ve el nom), amb
moviment semblant a les onades del mar, tota ella sem-
bla extreta d'un altre mn, el terrat s un espai accessible
amb els sistemes de ventilacions i xemeneies que prenen
formes de gran fantasia, com si fossin guerrers emmas-
carats, el misteri que es percep en aquestes alades s a
consonncia amb l'edici i el seu arquitecte amb el seu
estil agosarat.
[51]
El mar de 1910 va passar una temporada de reps a Vic,
on li van demanar idees per al centenari de Jaume Bal-
mes, va proposar la construcci d'una font i projectar el
disseny d'uns fanals de basalt i ferro forjat, que van ser
enderrocats el 1924.
Entre abril i juny de 1910 es va celebrar al Grand Palais
de Pars, nanat per Eusebi Gell, una exposici dedi-
cada a Gaud, en la qual va participar amb un centenar
d'ampliacions de fotograes i models en guix de maque-
tes de la Sagrada Famlia i el Palau Gell. En moltes re-
vistes artstiques de Frana es van publicar bones crti-
ques sobre aquestes obres. Part d'aquestes obres van ser
presentades posteriorment el maig de 1911, en el I Sal
d'Arquitectura celebrat al Parc del Retiro de Madrid.
[52]
El 7 de febrer de 1916 va morir el seu amic el bisbe de
Vic, Josep Torras i Bages. Gaud project un monument
a la seva memria que havia de ser posat davant del portal
de la Passi de la Sagrada Famlia, apareix un esbs en el
dibuix d'aquesta faana realitzat el 1917.
En la darrera etapa de les seves construccions predomi-
nen els elements geomtrics. D'aquesta etapa destaca la
cripta de la Colnia Gell, una de les colnies industrials
de Catalunya amb una font important de natura, situada a
Santa Coloma de Cervell, en la que va projectar una es-
glsia que no es va acabar de construir. Aquesta esglsia
havia de tenir una estructura que reprodueix i reinterpreta
l'evoluci de la planta gtica, amb un plantejament ovoi-
de de cinc naus damunt la cripta existent, una nau cen-
tral i dues ms a banda i banda, a la que saccediria per
una escala ja realitzada. La cripta est construda amb
ma de pedra basltica i presenta columnes que aguanten
l'empenta dels arcbotants. Es va collocar la primera pe-
dra el 1908 i les obres van seguir ns a 1917, que es van
parar com a conseqncia de la Primera Guerra Mundial;
l'any segent, amb la mort del mecenes Eusebi Gell, es
van suspendre denitivament. Es pot considerar un pre-
cedent del que seria la seva obra cabdal.
[53]
1.5 La dedicaci exclusiva a la Sagrada
Famlia (1914 - 1926)
Temple de la Sagrada Famlia
A la mort del seu amic ntim i collaborador Francesc Be-
renguer i Mestres, i desprs de la interrupci el mateix
any de les obres de l'esglsia de la Colnia Gell i del
Parc Gell, ats que resulten un fracs econmic, Antoni
Gaud decideix treballar nicament en el Temple de la Sa-
grada Famlia. Tot i que no el pogu veure acabat, Gaud
arrib a construir la cripta, l'absis i la faana del Naixe-
ment. Va aconseguir un poema mstic, d'una mplia sim-
bologia, que va del mn terrenal a l'espiritual; en el tracta-
ment escultric naturalista de les portes de la faana i a la
progressiva abstracci que es pot veure a l'ascensi de les
torres, realment sarriba a copsar un mn ple d'audcies
constructives.
[54]
Encara avui continua en construcci; en
va deixar nombrosos plnols, projectes i esbossos, apro-
tant les tcniques i solucions arquitectniques que va ex-
perimentar a la cripta de la Colnia Gell.
10 2 ESTIL
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada
Famlia, respecten el projecte original de Gaud en el
seu conjunt, per no en els detalls, que estan adaptats a
l'esttica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a
terme.
1.6 Mort
Funeral d'Antoni Gaud
El dia 7 de juny de 1926,
[55]
Antoni Gaud caminava per
la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Havia
creuat el carrer de Bailn prop de la plaa Tetuan. Era un
cam que feia molts vespres per anar de l'esglsia de Sant
Felip Neri ns a la Sagrada Famlia. Tanmateix, aquell
dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el
va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa
de socors de la ronda de Sant Pere i d'aqu a l'hospital de
la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire
van trigar a adonar-se que es tractava del genial arquitec-
te; aix no va ser ns que va ser reconegut per mossn
Gil Pars i l'arquitecte Domnec Sugraes i Gras que el
trobaren a la sala de Sant Toms. Quan els amics que li
feren costat li proposaren anar a una clnica, Gaud con-
test: El meu lloc s aqu, entre els pobres. Va morir
el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a
les cinc i vuit minuts de la tarda, i va ser enterrat el dia
12 de juny. El seu fretre va ser cobert amb la senyera
de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya; es digu un
respons a l'altar major de la catedral de Barcelona,
[56]
i,
tot seguit, va ser dut a la cripta de la Sagrada Famlia, a la
capella de Nostra Senyora del Carme.
[57]
A la seva lpida
hi ha la inscripci:
2 Estil
La inuncia del mudjar s evident en les primeres obres
de Gaud; la Casa Vicens i els interiors del Palau Gell sn
Maqueta polifunicular de cordill i saquets de perdigons de
l'esglsia de la Colnia Gell.
plenament moriscs. Una mica ms tard, sorprn el mud-
jar ja hispnic que sobserva al convent de les Teresianes,
amb ritmes lineals i amb elements de color a la cermica.
En els seus estudis va dissenyar complements arquitec-
tnics artesanals, dhuc es va encarregar de la seva rea-
litzaci, grcies al coneixement que va tenir sobre aquest
treball al taller de caldereria del seu pare, que desprs ja a
Barcelona va ampliar en freqentar els tallers de fusteria
d'Eudald Punt i el de Lloren Matamala, escultor i mode-
lista. Tot va inuir a la seva arquitectura, ja que va poder
donar un segell personal a tot el conjunt dels seus edicis;
aix es troben dissenyats per Gaud, mobles, marcs d'arcs
i portes, portes interiors i exteriors de fusta o de ferro,
reixes, xinxa de picaportes, tiradors, panys, etc.
[59]
La sntesi arquitectnica ha d'estar unida a la geometria
i la mecnica, a les lleis i formes de l'equilibri; la inves-
tigaci de Gaud des dels anys 1880 va comenar amb la
construcci de la casa d'Eusebi Gell i amb l'estudi de
les forces de comprensi en arcs i voltes. Els arcs para-
blics de ma de melindro o bord, li van permetre de fer
sostres sense bigues, com Bellesguard, o les golfes de la
Pedrera.
[60]
Estudia els estils histrics junt amb la natura, acumu-
lant idees i efectes per les seves creacions. Ell mateix es
tenia com un gran admirador de l'art grec i un segui-
dor de l'art mediterrani, per cercant el sentit ms n-
tim i amb l'esperit ple dels seus sentiments religiosos,
s a l'arquitectura gtica on ms troba la relaci entre
amb Du. Durant molts anys cerca als seus projectes el
11
mecanisme estructural del sistema de pilars i voltes; la
construcci de l'esglsia de la Colnia Gell, la projec-
ta en una combinaci de funicles o corbes d'equilibri,
d'estructures voltades amb el sistema de clcul, com en
la famosa maqueta esterosttica de cordill i saquets de
perdigons.
L'arquitectura de Gaud t algun contacte amb el barroc
en aconseguir la percepci dels sentits amb el joc de les
formes geomtriques. Com al barroc, saprecien les for-
mes complexes i noms amb la contemplaci de l'obra es
descobreix la seva dinmica; aix es copsa al Temple de la
Sagrada Famlia, on hi ha una gran fusi entre l'escultura
i l'arquitectura a la manera barroca. Antoni Gaud t una
visi corpria de la seva arquitectura, per aix corba els
murs per aconseguir una ms gran plasticitat, idealitzant
tot el que aprecia a la natura, i arribant a les ltimes es-
tructures de la seva obra de maduresa, com la Sagrada
Famlia, ja amb unes lnies d'una gran riquesa i atrevida
fantasia, per sempre amb unes formes no agressives.
La illuminaci va formar part de la investigaci de Gau-
d que porta a terme mitjanant la geometria de llei xa
als vitralls i amb la collocaci de les columnes entre elles
mateixes; aix, quan es ltre la llum, queda orientada en
direccions de 45 respecte a l'espectador, aconseguint la
visi del relleu i l'harmonia a totes les formes.
[61]
A les
voltes que cobreixen les naus empra les curvatures com
l'hiperboloide i el paraboloide hiperblic; aix, junt amb
les columnes inclinades, produeix la impressi d'un san-
tuari misteriosament illuminat.
Voltes amb arcs catenrics de la casa Batll
Sostre de la Cripta de la Colnia Gell amb arcs pa-
rablics
Mur de paraboloides hiperblics de tancament de la
cripta de la Colonia Gell
Pilars hiperboloidals de la casa Batll
Totes les quatre menes de superfcies reglades:
l'hiperboloide, l'helicoide, el paraboloide hiperblic
i el conoide, varen ser emprades per l'arquitecte a les
seves estructures a les voltes, sostres, murs i pilars.
[62]
2.1 Trencads
Una particularitat als acabats per al recobriment nal de
murs o terres de les obres de Gaud va ser la utilitzaci
del trencads, que saconsegueix amb fragments de rajo-
les de cermica vidrada de peces de rebuig de la fbrica
Pujol i Bausis, emplaada a Esplugues de Llobregat, tren-
cades per conformar nous dibuixos o colors, va ser Gaud
junt amb el seu collaborador Josep Maria Jujol el primer
que en va emprar majoritriament durant el modernis-
me, aconseguint que fos un senyal caracterstic d'aquest
moviment artstic.
Banc amb trencads del Parc Gell
La tcnica va ser utilitzada per primera vegada per al
picador de l'entrada de la nca Gell de l'Avinguda de
Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convert en necessitat
trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres. Des-
taca el banc de la gran plaa del parc Gell amb una es-
tructura de formig i recobert amb mltiples colors amb
la tcnica del trencads.
[63]
3 Gaud i el catalanisme
Escut de Catalunya a l'entrada del palau Gell
A l'poca d'adolescncia d'Antoni Gaud, era molt fre-
qent la manifestaci de la catalanitat, entre d'altres, amb
l'excursionisme i amb la recuperaci del patrimoni arts-
tic. Junt amb els seus companys d'institut Eduard Toda i
Josep Ribera, durant unes vacances d'estiu, comptant en-
tre 15 i 17 anys, van decidir de fer un projecte de restaura-
ci del monestir de Poblet, aleshores en runes, es conser-
va un dibuix realitzat per Gaud i una memria pels seus
companys.
[64]
Cada un d'ells tenia una missi a la recons-
trucci: Gaud al gruix de l'obra, construir murs i teula-
des, Toda faria l'inventari de la biblioteca i Ribera inves-
tigaria la histria de Poblet, ns i tot van arribar a pensar a
la manera d'aconseguir ajuts econmics, muntant una bo-
tiga de rcords on es podria vendre el llibre que seditaria
sobre el monestir, realitzat per Ribera. Aquell setembre
12 4 GAUD I LA RELIGI
Escut amb les quatre barres a l'entrada del parc Gell
els tres amics es van separar. Eduard Toda i Gell va edi-
tar Poblet. Datos y apuntes, l'any 1870.
[65]
Va ser soci de l'Associaci Catalanista d'Excursions
Cientques entre 1879 i 1889 i va collaborar amb
l'Associaci d'Excursions Catalana que es va fusionar
amb l'anterior per formar el Centre Excursionista de Ca-
talunya. Gaud va realitzar diverses excursions, entre elles
a Granollers on va redactar un informe per la restauraci
de l'esglsia de Sant Esteve, pertanyia tamb a aquesta as-
sociaci des del 1880, el seu amic Eusebi Gell. Una al-
tra excursi amb l'associaci va ser la realitzada el 1883
a Banyuls de la Marenda, a Perpiny i a Elna, on es va
fer una fotograa amb Verdaguer i Guimer i que es va
publicar a la Ilustraci Catalana.
[66]
Els smbols de la senyera de les quatre barres apareixen a
moltes de les seves obres:
Al palau Gell sobre la part central de la planta baixa
entre les dues portes d'entrada es pot veure l'escut
de Catalunya encarregat per Gaud a Joan Os fet
d'una mida de dos metres d'alada, de ferro forjat,
amb formes helicodals i per representar els colors
ho fa en malla d'i eix continu.
[67]
A la porta d'entrada de Bellesguard, l'escut de pedra
amb les quatre barres amb dues dates: 1409 del ca-
sament de Mart I l'Hum amb Margarida de Prades
i la segona data de 1909 a l'acabament de les obres
de Bellesguard.
A la columna de la torre de Bellesguard, s forma la
senyera de Catalunya amb franges helicodals.
A l'escala del Parc Gell apareix l'escut a l'entrada
junt amb el cap d'una serp.
Al Primer Misteri de Glria del Rosari Monumen-
tal de Montserrat es troba un escut realitzat amb la
tcnica del trencads.
Segons alguns autors Gaud don suport al moviment in-
dependentista,
[68]
tanmateix la majoria dels autors es de-
canten a pensar que va donar suport al moviment catala-
nista. A ms a ms, donava suport a la Lliga Regionalista
i incorpor elements de la cultura catalana en les seves
obres. Aix, l'11 de setembre de 1924 les autoritats espa-
nyoles (governant el dictador Primo de Rivera) van tancar
les esglsies de Barcelona per tal d'evitar la celebraci de
la Diada, Gaud, per, an a l'Esglsia de Sants Just i Pas-
tor i va ser arrestat per negar-se a respondre en castell a
la policia.
[69]
4 Gaud i la religi
Creu gaudiana de quatre braos al parc Gell
La forta formaci religiosa que va demostrar Gaud al
llarg de la seva vida, va comenar amb la rebuda per part
de la seva mare que li va transmetre l'amor a la natura i a
Du la fe al Creador d'aquestes meravelles.
[70]
Se sap
que la seva assistncia a missa diria va ser constant al
llarg de la seva vida.
La seva religiositat incls tamb la seva arquitectura ci-
vil, on va emprar smbols com la creu gaudiana de quatre
braos, que va ser constant a la seva obra, aix es pot veu-
re, la primera vegada que la va emprar com simple pe-
nell fou al Palau Gell, a la casa Batll, en un dels pave-
llons del parc Gell, al Collegi de les Teresianes i la casa
Bellesguard. La seva devoci mariana es fa palesa a les
mltiples inscripcions del Temple de la Sagrada Famlia,
les de carcter mari es poden copsar al fris de l'ngelus
de la casa Mil a la part superior de la faana i d'altres es
troben a les rajoles de Valncia realitzades expressament
per al gran banc del parc Gell. A la porta de Bellesguard
4.1 Beaticaci 13
executada en forja hi ha la inscripci: Ave Maria sens
pecat fou concebuda.
[71]
L'octubre de 1913 durant el Primer Congrs d'Art Cris-
ti de Catalunya, va formar part del comit, en el qual el
seu amic el bisbe Josep Torras i Bages va fer el discurs
d'obertura. Era membre de la Lliga Espiritual de la Mare
de Du de Montserrat, fundada per Torras i Bages, i va
participar en el Primer Congrs Litrgic de Montserrat
l'any 1915.
[72]
Al dibuix de l'any 1878, d'un reliquiari que es guarda al
Museu de Reus, al costat d'una imatge de la Mare de Du
hi ha una inscripci de Ave Maria i Sanctus, Sanctus,
Sanctus, l's d'aquesta invocaci ja ha estat fet abun-
dantment per Gaud al projecte de la porta d'un cementiri
(1875), es repeteix a un altar d'Alella (1883), a les torres
i a la cripta de la Sagrada Famlia aix com l'oratori de
Bocabella (1885).
Ales vores dins dels camins del parc Gell es troben grans
boles de pedra en un nombre de 150, que corresponen als
grans del Rosari, com convidant els passejants a la seva
oraci.
Grcies al seu gran mecenes Eusebi Gell, va contactar
amb grups eclesistics d'idees renovadores, que el van
ajudar amb les seves conviccions religioses. L'encrrec
de la realitzaci del Temple de la Sagrada Famlia, va ser
la seva gran obra, on va posar a ms a ms del seu valor
arquitectnic totes les seves inquietuds religioses:
Visita del nunci Francesco Ragonesi, l'any 1915, al Temple de la
Sagrada Famlia.
Durant la visita que l'any 1915 efectu a la Sagrada
Famlia del nunci del papa Benet XV, el futur carde-
nal Francersco Ragones, li va dir que era un poeta, i
l'arquitecte li respongu: I qui no se'n sentiria, al cos-
tat de l'Esglsia!.
[74]
Gaud tenia un profund sentiment
religis cristi que el feu dedicar-se en la part nal de la
seva vida exclusivament a la construcci del temple de la
Sagrada Famlia.
A causa del seu gran fervor catlic, va realitzar un dejuni
de quaresma l'any 1894, portat a tal extrem que va posar
en perill la seva prpia vida, i que va haver d'intervenir
Torras i Bages per persuadir-lo que ho abandons.
[75]
4.1 Beaticaci
Actualment, est en procs de beaticaci per part de
l'Esglsia catlica. L'Associaci pro Beaticaci d'Antoni
Gaud va sollicitar l'autoritzaci junt amb la petici de
l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici
del procs per la seva beaticaci, que va ser autoritzat
per part del Vatic l'any 2000. L'any 2003 es varen pre-
sentar al cardenal Jos Saraiva Martins, al Vatic, tots els
documents del treball realitzat ns aquell any al procs
dioces de Barcelona. El juny de 2003 el procs cannic
qued obert a la Congregaci per les Causes dels Sants a
Roma.
[76][77]
Des de l'any 2003 la dicesi de Barcelona el
considera servent de Du per les seves virtuts cristianes.
L'any 2010 el mossn Llus Bonet i Armengol, rector de
la parrquia de la Sagrada Famlia i vicepostulador de la
causa de beaticaci, va manifestar el seu desig que l'any
2016 Gaud passi de servent de Du a venerable. El ma-
teix any, el cardenal Sistach manifest que l'any 2026 s
una data realista per a la beaticaci, que coincidiria amb
el centenari de la mort de Gaud i la possible nalitzaci
del temple de la Sagrada Famlia.
[78]
5 Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO va declarar el 1984
[79]
i el 2005
[80]
com
Patrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'Antoni
Gaud: el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la fa-
ana del Naixement i la cripta de la Sagrada Famlia, la
Casa Vicens i la Casa Batll a Barcelona, juntament amb
la cripta de la Colnia Gell, a Santa Coloma de Cervell.
La declaraci de Patrimoni Mundial d'aquestes obres de
Gaud suposa reconixer el seu valor universal excepcio-
nal. Aix va ser raonat per la UNESCO
[81]
L'obra d'Antoni Gaud representa una excepcional i
destacada contribuci creativa al desenvolupament
de l'arquitectura i tecnologia de la construcci a -
nals del segle XIX i principis del segle XX.
L'obra de Gaud mostra un important intercanvi de
valors estretament relacionats amb la cultura i els
corrents artstics del seu temps, representada en el
modernisme de Catalunya. Ha inut en moltes de
les formes i tcniques que eren pertinents per al
desenvolupament de la moderna construcci en el
segle XX.
L'obra de Gaud representa una srie d'exemples
destacats de la tipologia de construcci en
l'arquitectura de principis de segle XX, tant resi-
dencial com pblica, per al desenvolupament de la
qual va fer una important i creativa contribuci.
14 10 REFERNCIES
6 Gaud a l'espai
L'any 2012, la Uni internacional d'Astronomia va bate-
jar un petit crter prop del pol nord del planeta Mercuri
amb el nom Gaud, en homenatge a Antoni Gaud.
[82]
7 Gaud i la msica
L'any 2002 el lutier Guillem Gecub, en el marc dels ac-
tes commemoratius del 150 any de naixement de Gaud,
va construir un viol inspirat en les formes orgniques de
l'arquitecte, aquell mateix any en va fer donaci al Museu
de la Msica de Barcelona.
[83]
Viol inspirat en les formes orgniques de Gaud
Detall de l'obertura acstica
Vista del fons
Detall de la voluta
8 Obres
A continuaci senumeren les obres de Gaud.
[84]
8.1 Astorga
8.2 Barcelona
8.3 Comillas (Cantbria)
8.4 La Pobla de Lillet
8.5 Lle
8.6 Matar
8.7 Monistrol de Montserrat
8.8 Santa Coloma de Cervell
8.9 Sitges
9 Vegeu tamb
Trencads
Modernisme
Modernisme catal
Gaud Centre
Mas de la Calderera
Casa Museu Gaud
Companyia Transatlntica
Reial Ctedra Gaud
10 Referncies
[1] Existeix una certa polmica sobre si va nixer a Reus o a
Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originria
la seva famlia paterna. Tanmateix, gran part dels especi-
alistes sinclinen per Reus: Gaud va nixer, segons gran
part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la
plaa Prim de Reus () Tanmateix, ms tard Gaud va
deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a
entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pa-
re, situat tot just entrant al lmit municipal de Riudoms.
Gijs Van Hensbergen (2002), pg. 33-35.
[2] lvarez Izquierdo, Rafael. Gaud: arquitecto de Dios
(1852-1926) (en castell). Palabra, 1999, p.160. ISBN
848239360X.
[3] Gens Terri, Jaume. Gaud, entre l'arquitectura cristiana i
l'art contemporani. L'Abadia de Montserrat, 2009, p.138.
ISBN 8498831997.
[4] D. Rodrguez (2008) pg.53
[5] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 301
[6] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 81
[7] Giralt-Miracle, Daniel. El fenomen Gaud. A: De Gau-
d a Picasso: Institut Valenci d'Art Modern, 15 marzo-27
junio 2010 (en castell). IVAM, Institut Valncia d'Art
Modern, 2010. ISBN 9788448254018 [Consulta: 2 Abril
2011]., pg. 87
[8] Gijs Van Hensbergen, Antoni Gaud, pg. 36.
[9] Frommers Barcelona, 2nd Edition. Peter Stone (2007).
ISBN 978-0-470-09692-5
[10] History of Vegetarianism - Antoni Gaudi (1852-1926)
[11] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 231
[12] Bergs Mass, Juan. Gaudi, l'home i l'obra. Ariel, 1954,
p. 167.
[13] Freixa, Mireia. Gaud en el seu context social i cultural.
[14] Sabine Thiel-Siling, Icons of Arquitecture, pg. 10
[15] J. Castellar-Gassol (2000) pg. 54-55
[16] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg.230-231
[17] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 96-99
[18] Llista de Arquitectos Espaoles (en castell). Anuario
Arquitectos de Catalua, 1900, pg. 307 [Consulta: 8 se-
tembre 2013].
[19] Judith Rodrguex Vargas, Antoni Gaud, la visin d'un ge-
nio Enlla.
15
[20] Mercuri va veure lluitar a dues serps i les va separar pac-
cament amb el caduceu.
[21] Permanyer, Llus (1998) Un passeig per la Barcelona Mo-
dernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA. ISBN 84-
343-0877-0
[22] J. Bassegoda i Nonell (2002) pg. 50-54
[23] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 232
[24] J. Bassegoda i Nonell (2002) pg. 68
[25] En aquest collegi seduc a partir de 1879 la neboda de
Gaud, Rosa Egea.
[26] J.Bassegoda i Nonell (1984) pg. 233
[27] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 235
[28] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 106
[29] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 126
[30] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 119
[31] J. Bassegoda i Nonell (1984) p198
[32] Juan Jos Lahuerta: Verdaguer i Gaud al nord d'frica
PDF. pg.8
[33] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 236
[34] Viollet-le-Duc. Diccionaire Raisonn. Volum VIII, Style,
pg. 494
[35] J. Bassegoda Nonell (2002) pg. 126-128
[36] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 136
[37] Ressenya del Catleg de la srie de llicncies d'obres par-
ticulars del fons documental de l'antic ajuntament de Sant
Gervasi de Cassoles. (1843-1897) al web de l'ajuntament
de Barcelona
Colegio Teresiano in the view point of architectural history
and documentation 1957-2002, de Jos Tomlow (angls)
[38] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 137-138
[39] J. Bassegoda (1988) pg.77-78
[40] A. Gaud (1982) pg.117-118
[41] J. Bassegoda (1988) pg. 80
[42] J. Bassegoda (1988) pg. 83-84
[43] A. Surez i M. Vidal (1987) pg. 95
[44] De Puig 2004, p. 11.
[45] J.Bassegoda i Nonell (1984) pg. 236
[46] Bassegoga, Joan. Graner i Gaudi, una collaboraci poc
coneguda. La Vanguardia, 18-07-1969
[47] Sant Barjau. Revista BMM, nm. 58 (2002)
[48] J. Bassegoda (1988) pg. 85-88
[49] MUHBA Park Gell. [Consulta: 23 juliol 2013].
[50] D. Rodrguez (2008) pg. 57
[51] D. Rodrguez (2008) pg. 58
[52] J. Bassegoda (1988) pg. 138
[53] D. Rodrguez (2008) pg. 56
[54] A. Surez i M. Vidal (1987) pg. 100-105
[55] Atropellat per un tramvia. Casa Batll. [Consulta: 7
juny 2014].
[56] J.Bassegoda i Nonell (1984) pg. 90
[57] Jaume Carbonell, (1984) Antoni Gaud:Retalls d'un temps,
Fundaci Caixa de Pensions, pg. 229 ISBN 84-505-
0683-2
[58] I. Puig i Boada (2004) pg. 18. Traducci: Antoni Gaud
Cornet. De Reus. Tenia 74 anys, home de vida exemplar,
artes eximi, admirable per les seves obres, autor d'aquest
temple, mor piadosament a Barcelona el dia 10 de juny
de 1926. Ac les cendres d'aquest home tan gran esperen
la resurrecci dels morts. Reposi en pau.
[59] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 102-105
[60] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 163
[61] Francesc Folguera, (1928) Gaud: L'Arquitectura Gaudi-
ana, Barcelona, Ed. Canosa
[62] Elements arquitectnics a l'obra de Gaud
[63] D. Rodrguez (2008) pg.56
[64] J. Castellar-Gassol (2000) pg. 30-31
[65] Gijs van Hensbergen (2002) pg.47-53
[66] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg.233
[67] Gijs van Hensbergen (2002) pg.125
[68] Gaud, un independentista censurat. El Temps,
10/09/2013. [Consulta: 19/2/2014].
[69] Crexell, Joan. Detenci de Gaud l'11 de setembre de
1924 (PDF) p. 17-19. Serra d'or, setembre 1987.
[70] Joan Bergs i Masso (1976) Gaud, Direcci General del
Patrimoni Artstic i Cultural, Pamplona pg.10-11
[71] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 180-183
[72] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 272
[73] A. Gaud (1982) Escritos a mano, artculos, conversacio-
nes y dibujos. Coleccin de Arquitectura, 6. Colegio O-
cial de Aparejadores y Arquitectos Tcnicos de Madrid,
pg.78
[74] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 177
[75] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 138
[76] Arquebisbat de Barcelona, Gaudi, beaticat el 2016?
[77] S'obre el procs de beaticaci de l'arquitecte Antoni
Gaudi Data d'accs: 27 de novembre de 2008
16 12 ENLLAOS EXTERNS
[78] La Vanguardia, 9 novembre 2010, Pocas misas y de gran
formato
[79] Sessi 8 del comit del patrimoni de la humanitat de la
UNESCO WH Committee: Report of the 8th Session,
Buenos Aires 1984. [Consulta: 12 d'octubre de 2012].
[80] Sessi 29 del comit del patrimoni de la humanitat de la
UNESCO whc.unesco.org. [Consulta: 12 d'octubre de
2012]. p222
[81] Patrimoni Mundial: Obres de Antoni Gaud.
[82] Gaud arriba a la superfcie de Mercuri, donant nom a un
crter
[83] l viol 'Gaud' sexposa a l'Auditori del Museu de la
Msica de Barcelona. Vilaweb, 2002 [Consulta: 8 juli-
ol 2014].
[84] Llista d'obres completes
11 Bibliograa
Bassegoda, Joan. Gaud (en castell). Barcelona:
Salvat, 1988. ISBN 84-345-8205-8.
Bassegoda i Nonell, Juan. El gran Gaud. Sabadell:
Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2.
Bassegoda i Nonell, Juan. Antoni Gaud (1852-
1926). Barcelona: Fundaci Caixa de Pensions,
1984. ISBN 84-505-0683-2.
Bassegoda i Nonell, Juan. Gaud o Espacio, luz
y equilibrio (en castell). Madrid: Criterio Libros,
2002. ISBN 84-95437-10-4.
CARANDELL, Josep Maria. Gaud hertic. Reus:
Centre de Lectura, 2006. ISBN 84-87873-65-0
Castellar-Gassol, Joan. Gaud La vida d'un visiona-
ri. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. ISBN 84-
86540-54-2.
van Hensbergen, Gijs. Antoni Gaud. Barcelona:
Plaza & Jans, 2002. ISBN 84-01-30507-1.
Rodrguez, Dolors. Catalunya Tota la nostra cultura.
volum 2. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 978-
84-297-6091-0.
De Puig, Jaume. Gaud, els Gell i el Palau. A:
El Palau Gell. Barcelona: Diputaci de Barcelona,
2004. ISBN 84-9803-001-3.
Puig i Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Fam-
lia. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. ISBN 84-7327-
135-1.
Puig i Boada, Isidre. El Pensament de Gaud. Barce-
lona: Dux, 2004. ISBN 84-609-1587-5.
A. Surez i M. Vidal. Historia Universal del Arte: Si-
glo XX. Volum IX (en castell). Barcelona: Planeta,
1987. ISBN 84-320-8909-5.
Antoni Gaud. Barcelona: Serbal, 1991. ISBN 84-
7628-087-4.
12 Enllaos externs
Antoni Gaud (La vida d'un geni)
Gaud, per Josep Pla (un Homenot)
La Sagrada Famlia, per Josep Pla (Primera volada
- Barcelona)
Estudis sobre el lloc de naixement d'Antoni Gaud
Gaud en el seu context social i cultural
Gaud Centre Reus
Visita virtual de la cripta de la Colnia Gell
Vdeo Gaud, arquitecte i artes
L'obra de Gaud, a Patrimoni.gencat
Pgina del Cercle Artstic de Sant Lluc
Detenci de Gaud l'11 de setembre de 1924
17
13 Text and image sources, contributors, and licenses
13.1 Text
Antoni Gaud i Cornet Source: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud_i_Cornet?oldid=14114375 Contributors: Llull, Xevi, Hashar,
Mats Halldin, Robbot, Sebasti, Joanjoc, Xcaballe, Enric, Jolle, Friviere, Oersted, Jordi G, Mar, Jordicollcosta, Quistnix, Klemen Kocjan-
cic, Vriullop, Wikiwiki-kiki, TirantLoBlanc-Bot, Zwobot, Rembiapo pohyiete (bot), YurikBot, Independncia, Eutopio, RobotQuistnix,
Joan sense nick, Leptictidium, Xtv, SMP, GosGroc, Iradigalesc, Paucabot, Gus.dan, A.Guerrero, Lohen11, Interwiki de, Arnaugir, Rf,
Panotxa, Amadalvarez, Uhanu, Baggio, TXiKiBoT, Escarbot, Bestiasonica, Thijs!bot, Pere prlpz, KRLS, CommonsDelinker, Beusson,
Erotips, Casaforra, Pau Colominas, lex, ToNToNi, Peer, VolkovBot, MarisaLR, Schizodelight, Botx, Mbosch, Kippelboy, TronaBot,
Iradigalesc Bot, Aloisius, SieBot, Amporda50, Jey, IradiBot, Dsole, Docosong, Estirabot, Genisbr, Davidpar, Canaan, MuRe, VriuBot,
Alexbot, Espencat, robot, Tria, Lowecraft, MelancholieBot, Mezod, Arnyw, LinkFA-Bot, Mafoso, Jaumeortola, Luckas-bot, Jhen-
din, Amirobot, Bocachete, Patrimoni.gencat, Akhran, Ptbotgourou, Judesba, Xufanc, EVA (bot), Yonidebot, Mapache1, Gato, Jordiferrer,
RlemBCN, RibotBOT, JoRobot, SassoBot, Xqbot, Rubinbot, Lluis tgn, KRLS Bot, Climent Sostres, Joutbis, TobeBot, BotReversor, Gae54,
Sincronia Silenciosa, RedBot, Devot de Sant Bernat de Menthon, Dinamik-bot, Mongolo1111, CarlesMartin, Ripchip Bot, Townie, Euskal-
duna, Vienlefert, EmausBot, ZroBot, Catalaalatac, Ulldefalco, Salva, Axurit, ArchMaps, WikitanvirBot, Oriol20, Alvaro Vidal-Abarca,
Bernardito, Feliuvilassar, Sguastevi, ArnauBot, AvocatoBot, Pere Sallavinera, Luna92, Minsbot, Gerardduenas, BOTerut, PereBot, Arantxa
Rodriguez, JosepBC, Legobot, Langtoolbot, QuimGil, Maria Barbara Marchi, Magenri, Ninyo, Marina.perello, MariaCabrGil, EVA2.0
(bot), UnitedSpain, Cobo losey i Anonymous: 109
13.2 Images
Fitxer:Antoni_gaudi.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Antoni_gaudi.jpg License: Public domain Con-
tributors: Immediate image source: [1]. Original artist: Pau Audouard i Deglaire
Fitxer:Arbcom_ru_editing.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Arbcom_ru_editing.svg License: Public
domain Contributors: Treball propi Original artist: User:VasilievVV
Fitxer:Capricho_gaudi.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Capricho_gaudi.jpg License: CC-BY-SA-
3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Tirithel
Fitxer:CasaBatllo_0170.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6b/CasaBatllo_0170.JPG License: CC-BY-
SA-2.5 Contributors: Treball propi (personal work) Original artist: tato grasso
Fitxer:CasaBotines.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/CasaBotines.JPG License: Public domain Con-
tributors: Treball propi Original artist: User:Truor
Fitxer:Casa_Batllo_roof.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/54/Casa_Batllo_roof.JPG License: CC-BY-
SA-3.0 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Casa_Calvet_-_002.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a2/Casa_Calvet_-_002.jpg License: Public
domain Contributors: Treball propi Original artist: Mutari
Fitxer:Casa_Calvet_2.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/81/Casa_Calvet_2.jpg License: CC-BY-SA-3.0
Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Casabotines1.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Casabotines1.jpg License: Public domain Con-
tributors: Picture taken by Dantadd Original artist: User:Dantadd
Fitxer:Casadegaudi-reus.png Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Casadegaudi-reus.png License: CC-BY-
SA-3.0 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Casavicens.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/Casavicens.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contribu-
tors: ? Original artist: ?
Fitxer:Chalet_Catllars_(1905)B2.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/Chalet_Catllar%C3%A0s_
%281905%29B2.jpg License: Public domain Contributors: Joan Bassegoda i Nonell, El gran Gaud, Ed. Ausa, Sabadell, 1989, ISBN
84-86329-44-2 Original artist: Desconegut
Fitxer:Colegio_Teresianas_(1888).jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6a/Colegio_Teresianas_%281888%
29.jpg License: Public domain Contributors: Joan Bassegoda Nonell: Gaud o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid, 2002, ISBN 84-
95437-10-4 Original artist: Desconegut
Fitxer:Commons-emblem-notice.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Commons-emblem-notice.svg Li-
cense: GPL Contributors: Image:Gnome-emblem-important.svg Original artist: GNOME icon artists and User:ViperSnake151
Fitxer:Commons-logo.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Commons-logo.svg License: Public domain
Contributors: This version created by Pumbaa, using a proper partial circle and SVG geometry features. (Former versions used to be slightly
warped.) Original artist: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247, based on the earlier PNG version, created by
Reidab.
Fitxer:Cripta_Gell02.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/Cripta_G%C3%BCell02.jpg License: CC-
BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Cripta_de_la_Colnia_Gell_1.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/96/Cripta_de_la_Col%C3%
B2nia_G%C3%BCell_1.jpg License: CC-BY-SA-2.5 Contributors: Treball propi Original artist: Till F. Teenck
Fitxer:Cruz_cuatro_brazos.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0a/Cruz_cuatro_brazos.jpg License: CC-
BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Disambig_grey.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Disambig_grey.svg License: Public domain
Contributors: Treball propi Original artist: Bubs
18 13 TEXT AND IMAGE SOURCES, CONTRIBUTORS, AND LICENSES
Fitxer:Distintiu_de_qualitat.png Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9f/Distintiu_de_qualitat.png License: CC-
BY-SA-3.0 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:El_Capricho_JPG.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/El_Capricho_JPG.jpg License: CC-BY-
SA-3.0 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Embarcadero.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Embarcadero.jpg License: Public domain Con-
tributors: Rainer Zerbst, Antoni Gaud, Ed. Taschen, Kln (1985), ISBN 3-8228-7011-0 Original artist: Antoni Gaud i Cornet
Fitxer:Fanals_-_005.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/37/Fanals_-_005.jpg License: Public domain Con-
tributors: Treball propi Original artist: Mutari
Fitxer:Finca_Guell.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4d/Finca_Guell.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contri-
butors: ? Original artist: ?
Fitxer:Fuente_Plaza_Catalua.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/Fuente_Plaza_Catalu%C3%B1a.
jpg License: Public domain Contributors: Rainer Zerbst, Antoni Gaud, Ed. Taschen, Kln (1985), ISBN 3-8228-7011-0 Original artist:
Antoni Gaud i Cornet
Fitxer:Funeral_Gaud.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/73/Funeral_Gaud%C3%AD.jpg License: Public
domain Contributors: Joan Bassegoda i Nonell, El gran Gaud, Ed. Ausa, Sabadell, 1989, ISBN 84-86329-44-2 Original artist: Desconegut
Fitxer:Garraf_-_Celler_Gell.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/db/Garraf_-_Celler_G%C3%BCell.jpg
License: CC-BY-2.0 Contributors: Casa Gaudi - Garraf Original artist: Jordi Armengol from Castelldefels, Spain
Fitxer:Gaudi-FincaGuell-08019.2074-011.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/
Gaudi-FincaGuell-08019.2074-011.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contributors: Treball propi Original artist: Amadalvarez
Fitxer:Gaudi-escolesSgFam-1713-02.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/
Gaudi-escolesSgFam-1713-02.jpg License: CC-BY-SA-2.5 Contributors: Treball propi Original artist: ca:user:amadalvarez
Fitxer:Gauditomb.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/69/Gauditomb.jpg License: Public domain Contribu-
tors: Treball propi Original artist: Bocachete
Fitxer:Gaud-Ragonesi_(1915).jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/03/Gaud%C3%AD-Ragonesi_
%281915%29.jpg License: Public domain Contributors: Ana M Frrin, Gaud, de piedra y fuego, Ed. Jaraquemada, Barcelona (2001),
ISBN 84-932015-0-2 Original artist: Desconegut
Fitxer:Gaud-Rosario_Monumental_de_Montserrat.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e0/Gaud%C3%
AD-Rosario_Monumental_de_Montserrat.jpg License: CC-BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Gaud_-_Font_d'Hrcules.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/96/Gaud%C3%AD_-_Font_d%
27H%C3%A8rcules.jpg License: CC-BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Goelbench06390140.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f1/Goelbench06390140.JPG License: At-
tribution Contributors: Treball propi Original artist: deror avi
Fitxer:Grille_Parc_Gell.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/eb/Grille_Parc_G%C3%BCell.JPG License:
CC-BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Lgrande
Fitxer:La_Pedrera_Barcelona.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3e/La_Pedrera_Barcelona.jpg License:
CC-BY-SA-2.5 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Lillet17.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4d/Lillet17.jpg License: CC-BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Con-
tributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Maqueta_polifunicular.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/59/Maqueta_polifunicular.jpg License:
Public domain Contributors: AA.VV., Gaud 2002. Miscelnia, Ed. Planeta, Barcelona (2002), ISBN 84-9708-093-9 Original artist: Des-
conegut
Fitxer:Mas_calderera.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b6/Mas_calderera.jpg License: CC-BY-SA-3.0
Contributors: Treball propi Original artist: Montserrat Gili
Fitxer:Misiones_Franciscanas_(Tnger).jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Misiones_Franciscanas_
%28T%C3%A1nger%29.jpg License: Public domain Contributors: Museumof Sagrada Familia Original artist: Photo by Canaan of drawing
by Antoni Gaudi
Fitxer:Obrera_Mataronense.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c9/Obrera_Mataronense.jpg License: Pu-
blic domain Contributors: Joan Bassegoda Nonell: Gaud o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid, 2002, ISBN 84-95437-10-4 Original
artist: Desconegut
Fitxer:Palacio_episcopal_de_Astorga.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/81/Palacio_episcopal_de_
Astorga.JPG License: CC-BY-SA-2.5 Contributors: Treball propi Original artist: Ignacio Cobos Rey (Lironcareto)
Fitxer:PalauGuell1.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d1/PalauGuell1.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contri-
butors: ? Original artist: ?
Fitxer:Palau_Gell_-_Forjats_entrada.JPG Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d0/Palau_G%C3%BCell_-_
Forjats_entrada.JPG License: CC-BY-SA-3.0 Contributors: Treball propi Original artist: Josep Renalias
Fitxer:Paraninfo.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c5/Paraninfo.jpg License: Public domain Contributors:
Rainer Zerbst, Antoni Gaud, Ed. Taschen, Kln (1985), ISBN 3-8228-7011-0 Original artist: Antoni Gaud i Cornet
Fitxer:Parc_Guell_09.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4c/Parc_Guell_09.jpg License: CC-BY-SA-3.0
Contributors: es:File:Parc Guell 09.jpg, upload by es:Usuario:Rapomon on 2005-02-24 Original artist: es:Usuario:Rapomon
Fitxer:Parcguell.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a6/Parcguell.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contributors:
Treball propi by Montrealais. Moved from en.wikipedia.org. Original le description page was here Original artist: Montrealais
Fitxer:Park_Gell_escut.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Park_G%C3%BCell_escut.jpg License:
CC-BY-SA-3.0-2.5-2.0-1.0 Contributors: original Canaan Original artist: Canaan
13.3 Content license 19
Fitxer:Pavellons_de_la_Finca_Gell_(Barcelona)_-_2.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b6/Pavellons_
de_la_Finca_G%C3%BCell_%28Barcelona%29_-_2.jpg License: CC-BY-SA-2.0 Contributors: Flickr: Pavellons de la Finca Gell,
d'Antoni Gaud, Les corts, Barcelona Original artist: MARIA ROSA FERRE
Fitxer:Porta_Gaudi_Farmcia.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f3/Porta_Gaudi_Farm%C3%A0cia.jpg
License: CC-BY-SA-3.0 Contributors: Treball propi Original artist: Simonjoan
Fitxer:Porta_Miralles.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3d/Porta_Miralles.jpg License: CC-BY-SA-3.0-
2.5-2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Puerta_cementerio_(1875).jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9a/Puerta_cementerio_%281875%
29.jpg License: Public domain Contributors: Gijs Van Hensbergen, Antoni Gaud, Random House Mondadori S.A., Barcelona (2001),
ISBN 84-01-30506-3 Original artist: Antoni Gaud i Cornet
Fitxer:Sagrada_Familia_2003_DSCN0107.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Sagrada_Familia_
2003_DSCN0107.jpg License: CC-BY-SA-3.0 Contributors: Self-published work by Samoano Original artist: Samoano
Fitxer:Sagradafamilia-overview.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Sagradafamilia-overview.jpg Li-
cense: CC-BY-SA-3.0 Contributors: Originally from en.wikipedia Original artist: Montrealais
Fitxer:Signature_Antoni_Gaud.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/39/Signature_Antoni_Gaud%C3%
AD.svg License: Public domain Contributors:
Firma_Gaud.jpg Original artist: Firma_Gaud.jpg: Antoni Gaud
Fitxer:Silueta_dels_Pasos_Catalans.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Silueta_dels_Pa%C3%
AFsos_Catalans.svg License: CC-BY-SA-2.5 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Spain.Barcelona.Casa.Mila.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/57/Spain.Barcelona.Casa.Mila.jpg
License: CC-BY-SA-3.0 Contributors: ? Original artist: ?
Fitxer:Teresianas01.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f3/Teresianas01.jpg License: CC-BY-SA-3.0-2.5-
2.0-1.0 Contributors: Treball propi Original artist: Canaan
Fitxer:Trasatlntica_(1888).jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Trasatl%C3%A1ntica_%281888%29.
jpg License: Public domain Contributors: AA.VV., Gaud 2002. Miscelnia, Ed. Planeta, Barcelona (2002), ISBN 84-9708-093-9 Ori-
ginal artist: Desconegut
Fitxer:Vitrina_Comella.jpg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/81/Vitrina_Comella.jpg License: Public domain
Contributors: Ana M Frrin, Gaud, de piedra y fuego, Ed. Jaraquemada, Barcelona (2001), ISBN84-932015-0-2 Original artist: Desconegut
Fitxer:Wikiquote-logo.svg Source: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Wikiquote-logo.svg License: Public domain
Contributors: ? Original artist: ?
13.3 Content license
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0