On comena la histria?

Moiss es un gegant de la religi mundial.

Segons la Biblia cristiana, lAlcor islmic i la
Torah jueva, Deu va intevenir a la histria a
travs daquest profeta.

Du va lliurar les taules de la llei al mn a
travs de Mosis , i aquests 10 manaments sn
la base moral daquestes tres religions.


Moiss a la religi jueva
Pel judaisme hi ha tres personatges principals:
el profeta Elias, Abraham, considerat un
patriarca i dipositari de la promesa dun gran
poble, pare de la fe i la cultura jueva, i Moiss,
- "Mosh" o Mosb ( ) que
allibera al poble dIsrael de lesclavitud,
li atorga un pas per viure i
s dipositari de la llei de Deu.
Moiss a la religi jueva
Pel judaisme hi ha varis personatges principals:

El profeta Elias
Abraham, considerat un patriarca i dipositari de la promesa dun gran poble,
pare de la fe i la cultura jueva
Jacob, pare de les dotze tribus. El seu fill Josep els va fer anar a Egipte
Moiss, - "Mosh" o Mosb ( ) que
allibera al poble dIsrael de lesclavitud,
li atorga un pas per viure i
s dipositari de la llei de Deu.
La Torah o la Llei del Moiss s l document ms important de
la religi jueva. Recull els cincs primers llibres de la Bblia
cristiana(Pentateuc): Gnesi, xode, Levtic, Nombres i
Deuteronomi.

Les histries de la Torah estan en un ordre ms conceptual que
cronolgic i explica els inicis de la religi jueva. La Torah cont
ms de 600 manaments dels jueus o mitzvot.
Thorh =
Llei o Pentateuc
Nebiim haresonim
(=profetes anteriorss),
Des de Josu al 4t (=2n) de
Reis

Nebiim (=Profetes)
Nebiim haajarnim
(=profetes posteriors)
Des de Isaies fins a Malaquies.
Kethbim (=Hagigrafs),
o Escrits

Resta descrits sagrats (Ps,
Prv, Iob, Cant, Ruth, Lam,
Eccl, Est, Dan, Esd, Neh, 1 i
2 Chro o Par).
ANTIC TESTAMENT
Moiss a la religi jueva
BERESHIT - GENESIS
SHEMOT - EXODE
VAYIKRAH - LEVITIC
BEMIDBAR - NOMBRES
DEVARIM
DEUTERONOMI

El Pentateuc es divideix en 54
parts "Sidrot" o "Parashot,
como dissabtes t lany. Cada
dissabte es llegeix una de les
parts durant els serveis.
Moiss a la religi jueva
La Torah o Llei va ser revelada a Moiss per
Deu o Hashem al cim del Sina/Joreb.
Hashem es manifest parlant des dun esps
nvol precedit de llampecs i trons, i un so de
trompeta molt fort. El Sina fumejava tot i la
terra tremolava. La transmissi va ser de
forma verbal, amb instrucci expressa que
shavia de transmetre de generaci en
generaci per aquesta via. Ms tard els
erudits jueus van decidir donar-li forma
escrita.

Hashem, va donar instruccions expresses que volia que el sentissin pronunciar els
preceptes (manaments cristians) de tal forma que el sentissin Mosh, a qui va
permetre estar al cim, Aaron, que estava situat una mica ms avall, els primognits,
una mica ms avall i la resta del poble dIsrael, al peu de la muntanya. Tenien lordre
expressa de no traspassar-la perqu si no moririen immediatament.

Hashem pronunci els preceptes tots simultniament i llavors un per un. Quan Hashem
o Deu va dir Anoji o Jo sc, tota la creaci i lunivers es va silenciar per sentir-lo.
Moiss a la religi jueva
El nvol es va estar sobre la muntanya 7 dies.

El set dia Moiss puj al cim i all shi va estar 40 dies i 40 nits, separat dels dems.
Passats aquests 40 dies va ser quan Moiss reb les taules de pedra on estaven
inscrits pel propi Deu els preceptes.

En total, 620 lletres.
La Tor, casualment, compta amb :
613 mitzvot de la prpia Tor + 7 mitzvot dels savis

Daquests 620 mitzvot
365 sn negatius (no facis...) i (com 365 dies t lany)
248 positius. (com 248 ossos t el cos hum)

Les dues taules recullen cada una cinc preceptes:
Els 4 primers fan referncia ai deu, i els 6 restants fan referncia a lhome i el
seu prxim.
En els 5 primers apareix el nom de deu, i als 5 segents no apareix per no
associar-lo amb el robatori, codcia, ladulteri, etc.

Moiss a la religi jueva

Hi ha variacions entre el decleg i els 10 manaments cristians.

Decleg: Aseret HaDivrot.
Aseret = deu (10);
Divrot = locucions, enunciats, mencions, dits.

Manaments: (preceptes, ordenances) = mitzvot. Aquests cobreixen tots els
aspectes de la vida, incloent la dieta, famlia, higiene personal i llei.

Judasme Cristianisme
Aseret HaDivrot (Decleg)
+
Mitzvot (preceptes,
ordenances)
10 manaments
Moiss a la religi jueva
Moiss a la religi jueva
Deu va donar instruccions
concretes a Moiss perqu
construs una arca que havia
destar feta de fusta daccia i
folrada en or per contenir les
taules.

Tamb li va donar instruccions
per fer el Tabernacle o ohel
mohed, una estructura de
temple desmuntable. Constava
dun pati tancat on saccedia
per un portal orientat cap a
lest.
All es trobava un altar, laltar de lholocauste. Ms endavant hi havia una font de
bronze, on shaurien de rentar les mans i els peus abans de pregar. Darrera, la
tenda.
Moiss a la religi jueva
La tenda, constava de dues parts separades per un vel:
El lloc sant
El lloc santssim, separats per un vel.

Moiss a la religi jueva
El lloc santtenia:

Una taula on es posava el pa de la proposici.
El canelobre dor
I un altar dencens
Moiss a la religi jueva
El lloc santssim tenia:
Larca del pacte o larca del testimoni, que contenia la taula amb els
preceptes
La vida de Moiss a Torah
La Histria de Moiss comena a la Torah amb el llibre de lxode o Shemot

El poble israelita, hereu de Josep shavia multiplicat molt. Un nou fara, que
no coneixia a Josep, amb por de qu el poble israel saixequs contra ell, el va
carregar dimpostos. Com que el poble continuava creixent, els va donar les
feines ms dures. Tot i aix, les seves estratgies no funcionaven. Va parlar amb
dues llevadores hebreres, Shifr i Pu, ordenant-les que si les parteres hebrees
tenien un nen var el matessin. Per les llevadores van tenir por de Du i no
van fer cas al fara, dient-li que quan arribaven a casa de les parteres,
aquestes, que eren fortes, ja havien donat a llum sense ajut.

La segent ordre del fara va ser ofegar al riu els nens varons quan nasquessin.

La vida de Moiss a Torah
En una famlia de la tribu de Lev, va nixer un nen, i la famlia el va amagar
durant 3 mesos. No podent amagar-lo ms, la mare el va ficar en una cistella i
el va dipositar al riu, essent seguit per la seva germana.
La vida de Moiss a Torah
La filla del fara va baixar al riu a banyar-se i va trobar el nen. Va saber que era
hebreu, per va tenir compassi dell. La germana del nen, li va dir que li
cercaria una dida per criar-lo. El que va fer va ser cridar la seva prpia mare.
http://shalomhaverim.org/shemot_en_espano
l_cap.2.htm
Moiss a la religi jueva
Moiss encarna la dualitat:

Petit per ser un humil servidor de Deu.
Gran per liderar un poble.

Alada per rebre la llei en un cim
Humilitat perqu es va triar el Sina sense sser el cim ms alt de la zona.
La Psaj, s una festivitat de la Pasqua jueva, on almenys des de lEdat Mitja
consta que els jueus llegeien el text de la Hagad, on sexplica lalliberament del
poble hebreu de lesclavitud dEgipte i la intervenci de Moiss en el mateix.
Tot i aix, el personatge de Moiss no t cap protagonisme, donant importncia
prenent relleu Adonai o Deu.
Moiss a la religi jueva
Moiss encarna la dualitat:
Petit per ser un humil servidor de Deu.
Gran per liderar un poble.
Alada per rebre la llei en un cim
Humilitat perqu es va triar el Sina sense sser el cim ms alt de la zona.
-
La Psaj, s una festivitat de la Pasqua jueva, on almenys des de lEdat Mitja
consta que els jueus llegeien el text de la Hagad, on sexplica lalliberament del
poble hebreu de lesclavitud dEgipte i la intervenci de Moiss en el mateix.
Tot i aix, el personatge de Moiss no t cap protagonisme, donant importncia
prenent relleu Adonai o Deu.
Biblia
Antic Testament Nou Testament
3)
Perva existir Moiss?
Moiss no s una figura histrica.
No podem estar segurs de la seva
existncia.

Els nics indicis que tenim de la seva
existncia es basen en la tradici i en la
memria.

Actualment, la major part dels experts daten lxode cap el 1270 a.C, en el regnat
de Ramss II

Per va existir un Fara, Ahmosis, que va expulsar dEgipte cap el 1500 a.C. una
naci estrangera, els hicses. La seva capital, al nord del Caire, era Avaris.
Els experts opinen que podria ser aquesta la veritable histria i data de lxode.

El nom dAhmosis, vol dir en Egipci la lluna ha nascut, per irnicament en
hebreu significa el germ de Moiss

Sabem per la Bblia que
els israelites (poble de
deu o Amo Israel) van
arribar a Egipte uns 200
anys abans del seu
xode. Per tant, el 1700
a.C. La Tomba de Beni
Hassan, datada en
aquesta poca, mostra
pintures que reflexen la
migraci dels semites,
barbuts i vestits amb
tniques multicolors

Tampoc sabem si lxode va ser realitat.
Lxode s la histria que explica la sortida
dels isarelites dEgipte. La histria deixava
entreveure que Du havia afavorit al poble
dIsrael a travs de miracles.

Els primers a qestionar-se si lxode era
veritat o no van ser els racionalistes i
illustrats durant els segles XVII i XVIII, amb
obres crtiques com Edad de la Razn de
Thomas Paine o Bibl. Explic. De Franois-
Marie Arouet (Voltaire).

Els darrers a qestionar-ho han estat al 2006
els productors del documental EXODUS
DECODED(El xodo descifrado") ( Simcha
Jacobovici, James Cameron), on manifesten
que lxode es va produir en temps del fara
Ahmosis I (1525-1500 a.C.) tal com sexplica
en lestela de la tormenta o estela dAhmosis

Aquests experts siten tamb en el 1500 a.C.
una gran erupci volcnica a Santorini, a la
Mediterrnia, a 700 km de la costa egpcia.
Lerupci va inundar el cel de cendres.

Tampoc podem dir que Moiss fos el fundador
del monotesme.

Tot i aix sha emportat el mrit i aix ens ha
arribat a la nostra cultura.

La histria comena al Delta del Nil de lantic Egipte.

Segons la Bblia els refugiats hebreus van fugir de la sequera de la seva terra natal, a
lantiga Pallestina bblica, i es van installar a Egipte.

El problema va comenar quan el fara va sentir que els hebreus es multiplicaven
ms rpidament que el seu propi poble.

xodo 1:8-14:

"Ms tard va haver-hi un nou rei a Egipte, que no havia conegut a Josep, i que va dir
al seu poble: Mireu, el poble isreaelita s ms nombrs i ms poders que
nosaltres; aix que hem de fer alguna cosa per impedir que seguexin augmentant,
perqu podria succeir que, en cas de guerra, es possessin de part dels nostres
enemics per lluitar contra nostraltres, i marxessin daquest pas.


Va haver-hi hebreus a Egipte?






Per aix va ordenar a les llevadores que matessin als nadons hebreus. Una mare
desesperada va amagar al seu fill en una cistella i la deix anar al riu.
Misteriosament alg va trobar linfant.

Fins fa poc es creia que aquesta histria era falsa, perqu aquest origen mgic del
profeta s molt semblant a la dun mite babilnic, el de Sargon dAkkad
Nacimiento de Sargn (Cfr. tb. I. Generalidades h. 2250 a.e.c)


1.-Su madre y su nacimiento en secreto
Mi madre era una gran sacerdotisa. A mi padre no lo conoc. Los hermanos de mi padre acampaban en la montaa. Mi
ciudad es Azupi Ranu, que est situada a las orillas del Efrates. Mi madre, la gran sacerdotisa, me concibi y me trajo
al mundo en secreto.
2.-Su madre lo deja en una cesta en el rio
Me deposit en una cesta de juncos, cuyas rendijas tap con betn. Me arroj al ro sin que yo pudiese salir de la cesta.
3.-Alguien lo encuentra y lo cra
El ro me arrastr, me llev hasta la casa de Aqqi, el aguador. Aqqi, el aguador, sumergiendo su cubo me sac del agua.
Aqqi, el aguador, me adopt como hijo y me cri. Aqqi, el aguador, me ense su oficio de jardinero.
4.-Cuando ya es mayor adquiere rango de realeza
Cuando era jardinero la diosa Istar se enamor de m, y as fue como ejerc la realeza durante setenta aos.

______________________________________________________________________

Nacimiento de Moiss (xodo 2:1-10, siglo VII a.e.c)

1.-Su madre y su nacimiento en secreto
Un varn de la familia de Lev fu, y tom por mujer una hija de Lev:

La cual concibi, y pari un hijo: y vindolo que era
hermoso, tvole escondido tres meses.
2.-Su madre lo deja en una cesta en el rio
Pero no pudiendo ocultarle ms tiempo, tom una arquilla de juncos, y calafatela con pez y betn, y coloc en ella al
nio, y psolo en un carrizal la orilla del ro: Y parse una hermana suya lo lejos, para ver lo que le acontecera.
3.-Alguien lo encuentra y lo cra
Y la hija de Faran descendi lavarse al ro, y pasendose sus doncellas por la ribera del ro, vi ella la arquilla en el
carrizal, y envi una criada suya que la tomase. Y como la abri, vi al nio; y he aqu que el nio lloraba. Y teniendo
compasin de l, dijo: De los nios de los Hebreos es ste.

Entonces su hermana dijo la hija de Faran: Ir llamarte
un ama de las Hebreas, para que te cre este nio? Y la hija de Faran respondi: Ve. Entonces fu la doncella, y llam
la madre del nio;

A la cual dijo la hija de Faran: Lleva este nio, y cramelo, y yo te lo pagar. Y la mujer tom al nio, y
crilo.


4.-Cuando ya es mayor adquiere rango de realeza
Y como creci el nio, ella lo trajo la hija de Faran, la cual lo prohij, y psole por nombre Moiss, diciendo: Porque de
las aguas lo saqu.
La biblia es va escriure molt ms tard que els aconteixements que descriu.
Entre el 600-300 a. C. els relats dels hebreus van ser recollits pels seus escribes.

El 587 a C els hebreus van ser capturats pels babilnics i van ser captius seus fins
aprox. el 530 a. C. Aquest podra ser lorigen de la histria de Moiss i de la seva
semblana amb la histria dArgon.

Per potser la histria no v de Babilnia, i v dEgipte.

Alguns historiadors diuen que paraules com nil, papir cistella , vorera,
espadanya i el mateix nom de Mosies no existeixen en el llenguatge babilnic, i s
en legipci. Moiss vol dir un que ha nascut.

P.e: Ramss i Moiss sn dues paraules egpcies.
Sembla ser que a la cort del fara hi havia guarderies reials, que eren llocs
dirigits per escribes on saprenia a llegir i escriure. All no noms hi anaven els
fills del fara, sino tamb els fills daltres reis. Per tant, si Moiss va ser adoptat
com diu la llegenda per la germana del fara (cristianisme) o per la seva dona
(islam), podia haver rebut formaci.

La Biblia explica que Moiss va treure 2 milions de hebreus de les terres
egpcies i que van voltar pel Sina durant 40 anys. No sha trobat cap resta dels
possibles assentaments que van fer .

Llavors els experts han estat buscant indicis que fossin esclaus a Egite:

"Per aix els egipcis van posar capataos encarregats de sotmetre els isrealites a
feines molt dures. Els van fer construir les ciutats de Pitn i Ramses, que el fara,
rei dEgipte, utilitzava per emmagatzemar provisions".

Es pensa que aquestes dues ciutats van existir en temps de Ramss II, que va ser
un constructor prollfic. Shan trobat restes que ho poden demostrar. Tamb hi
ha unes tablilles que parla duna tribusque van ser forada a construir la ciutat.
Un dels grups de persones segrestades , nmades de llengua semtica que
volien assentar-se a Canaan, Israel i Palestina. Es deien Habiru (similar a
Hebreu). Podria ser aquest el poble que va guiar Moiss?

I si Moiss va ser en realitat
un fara egipci?

Akhenatn s que s una figura histrica

Va viure a lantic Egipte
Va instituir una religi monotesta el segle XIV
a.C.

A diferncia de Moiss, Akhenatn

s una figura histrica
I la seva religi
No va generar cap tradici
Es va oblidar desprs de la seva mort

Akhenathn, figura histrica real
Levoluci cap al monotesme
Letnocentrisme de les religions tribals

Les primeres religions, tribals, eren
etnocentristes (analitzaven el mn
dacord amb els parmetres de la
cultura prpia.
El grup tnic s el ms important i els
aspectes de la seva cultura sn superiors
als daltres cultures.
Els individus jutgen als altres grups en
funci de la seva prpia cultura.
Per tant, tot all que els altres que sn
fora del grup defensen es considera rar i
marginal.
Levoluci cap al monotesme
Les religions politestes

Les religions politestes van superar
letnocentrisme de les religions tribals.

Tot i que cada cultura tenia la seva
prpia llengua, tradicions i costums, les
nombroses divinitats, amb formes,
funcions i noms concrets, tot i ser
diferentes, tenen funcions molt similars,
especialment en el cas de les divinitats
csmiques.


Helios, deu Sol grec
Levoluci cap al monotesme

Per tant, les religions de les diferents
cultures tenien una base comuna. Els
deus eren csmics, eren internacionals.

A diferncia de letnocentrisme tribal,
on es menyspreava als deus dels altres,
en les religions politestes, els deus
estrangers no eren discutits.

La religi funcionava com un vehicle de
traslaci intercultural.

Apolo, deu solar rom
Levoluci cap al monotesme
Larribada del monotesme

La religi monotesta va rebutjar i
repudiar als altres deus. Per tant,
en comptes dajudar a unir
cultures, va contribuir a la
separaci cultural dels jueus.

Es smbol ms evident daquesta
separaci s el mateix llibre de
lxode, amb la separaci del
poble dIsarel del poble dEgipte.
Egipte simbolitza el paganisme i el
que cal rebutjar.
xode = sortida
Segon llibre de la Biblia/Antic testament cristi i de la Tor (el Pentateuc,
la Llei), del Tanaj (Bblia hebrea).
El poble dIsrael abandona lesclavitud dEgipte i fuig.
Levoluci cap al monotesme
Marca clarament als altres deus com a falsos. Per assegurar-se, ho inclou en els dos
pirmers manaments.

El verdader deu no pot ser representat per imatges, a diferncia dels altres.

Egipte i Israel sn dos pols oposats: Egipte representa tot all que Israel ha superat.

Levoluci cap al monotesme

Es recorda constantment aquest aconteixement de lxode.


Recordant Egipte es recorda qu hi havia al passat, i qu cal evitar que torni.
Recordant lxode sevita en el futur caure en la idolatria i els antics cultes mistrics.


Per tant, el record de lxode lha fet perviure en el temps, demostrant aix que la
histria de vegades no es fa daconteixements histrics demostrats, sin de mites que
shan mantingut vius en el temps.


Levoluci cap al monotesme
Aix, els jueus realitzen un ritual conegut com Pessah Haggadah, on recorden lxode.
Curiosament, en el ritual mai es fa esment de Moiss com a lder o libertador

La promesa la va fer Deu a Abraham: Has de saber que la teva llavor ser estrangera
en terra que no s dells, i ells els esclavitzaran i els faran patir, durant quatre cents
anys. Per jo tamb jutjar a la naci a la que serviran i desprs daix en sortiran a,b
gran fortuna.

Aquesta s la nit del a festa en qu es compelix la promesa, i aix com es compleix una
de les promeses, es compliran la resta de les del llibre dels profetes.

Cada generaci est obligada a reviure lepopeia de lxode i a fer un esfor
comproms per a sorgir renovat della.

Y aquesta promesa sha anat revivint cada any fins els actuals jueus. No va ser noms
un qui es va aixecar contra ells per exterminar-los, sin que en cada generaci ells
consideren que alg saixeca contra ells per exterminar-los, per que Deu els salva de
les seves mans.
Levoluci cap al monotesme


El mite de Moiss va ser alimentat pel cristianisme. Curiosament, en cap punt de
lxode ens explica don va obtenir Moiss la seva saviesa. En canvi, en els Fets dels
Apstols, 7:22 ens diuen:

7:22 I va ser ensenyat Moiss en tota la saviesa dels egipcis; i era poders en les seves
paraules i obres.
Les tres cares de Moiss
MOISS LHEBREU
Lder de lantagonisme Egipte/Israel o Veritat/Falsedat, Monotesme/Politesme
El Moiss hebreu smbolitza legiptofbia. Israel s la veritat i Egipte s la falsedat.
Molis lhebreu detesta la idolatria, la bruixeria i el culte als animals.

MOISS LEGIPCI
Es tractaria dun Moiss que destaca la importncia positiva que va tenir Egipte en la
histria de la Humanitat.
Seria el Moiss causant del reinaixement dEgipte o legiptomania al renaixement.
Va fer que Egipte estigus en tots els debats. Posteriorment va provocar lexpedici
de Napole a Egipte, que va culminar amb la traducci de lescriptura jeroglfica per
Champollion i al naixement de legiptologia com a cincia acadmica.
Va fer que Egipte fos vist com una font de saviesa i hermetisme.

MOISS HISTRIC
Moiss no demostrat histricament, per permanent com a record o mite

Moiss lEgipci

MOISS LEGIPCI
Es tractaria dun Moiss que destaca la importncia positiva que va tenir Egipte en la
histria de la Humanitat.
Seria el Moiss causant del reinaixement dEgipte o legiptomania al renaixement.
Va fer que Egipte estigus en tots els debats i que fos vist com una font de saviesa i
hermetisme.
El primer resorgiment de Moiss i dEgipte esdev amb el descobriment de dos
suposats textos egipcis:
1. El tractat dHorpolo
2. El Corpus Hermeticum
Posteriorment hi ha un nou resorgiment dEgipte, provocat per lexpedici de
Napole a Egipte
1. Mozart composa La Flauta Mgica
2. Sestudien sistemticament els seus monuments i orgeix legiptologia com a
cincia acadmica
3. Culmina amb la traducci de lescriptura jeroglfica per Champollion

-
Moiss lEgipci


AKENATHON, LEGIPCI QUE S QUE VA EXISTIR PER QUE LA MEMRIA VA
OBLIDAR

Akhenatn s una figura histrica
Va ser el fara Amenofis IV
Va viure a lantic Egipte, i va regnar uns 17 anys. Es coneix com el perode
dAmarna
Va provocar una revoluci:
Va abolir el culte als dols del politesme egipci. Es tenia la percepci que la
religi era prcticament idntica a tots els llocs i el mateix passava amb els
deus, doncs els seus noms podien ser fcilment traduits duna llengua a una
altra i duna religi a una altra.
Va instituir una nova religi monotesta el segle XIV a.C a un deu de la llum
anomenat Aton. Genera el primer conflice entre dues religions
fonamentalment diferents i mutuament excluients.
-
Moiss lEgipci


AKENATHON, LEGIPCI QUE S QUE VA EXISTIR PER QUE LA MEMRIA VA
OBLIDAR

La religi dAkenathon va suposar pels egipcis daquella poca un trauma cultural,
i va ser vista com una contra-religi: es van tancar temples, es van destruir les
imatges dels deus, els seus noms van ser resborrats i els seus cultes interromputs,
especialment els festivals populars. Aquest canvi segurament va afectar molt ms
als sacerdots que al poble ras.
El poble ras tamb va perdre les festes, on la divinitat de cada ciutat, sortia de la
foscor dels temples i es mostrava davant el poble en forma de process. Seguir les
divinitats a les festes terrenals es considerava el primer pas cap a lestat desprs de
la mort. Labolici de les festes va privar els egipcis del seu sentiment didentitat i
de les seves esperances dimmortalitat.
Quan va morir, el seu nom va ser esborrat de la llista de reis, els seus monuments
van ser desmantellats, les seves inscripcions i representacions van ser destrudes i
qualsevol indici de la seva existncia va ser arrassat.
Akenathon com a tal no existia fins que el van redescobrir el segle XIX
El records daquella poca van sobreviure nicament en forma de trauma.


MOISS, LEGIPCI QUE NO SABEM SI VA EXISTIR PER QUE LA MEMRIA HA FET
PERDURAR

Mai shan trobat proves de la seva existncia histrica
Ha crescut i sha desenvolupat nicament com una figura de la memria
Moiss ha absorbit i incorporat totes les tradicions relatives a la legislaci (els
manaments), lalliberament (lxode) i el monotesme

PARALLELISMES

Semblana entre el Salm 104 i lhimne dAkhenaton
Possibilitat que lAton egipci i lAdonai hebreu fossin un mateix nom
Possiblitat que el Moiss hebreu recordat sigui el fara egipci oblidat



Salm 104
Bendice, alma ma, a Jehov.
Jehov Dios mo, mucho te has engrandecido;
Te has vestido de gloria y de magnificencia.
2
El que se cubre de luz como de vestidura,
Que extiende los cielos como una cortina,
3
Que establece sus aposentos entre las aguas,
El que pone las nubes por su carroza,
El que anda sobre las alas del viento;
4
El que hace a los vientos sus mensajeros,
Y a las flamas de fuego sus ministros.
5
El fund la tierra sobre sus cimientos;
No ser jams removida.
6
Con el abismo, como con vestido, la cubriste;
Sobre los montes estaban las aguas.
7
A tu reprensin huyeron;
Al sonido de tu trueno se apresuraron;
8
Subieron los montes, descendieron los valles,
Al lugar que t les fundaste.
9
Les pusiste trmino, el cual no traspasarn,
Ni volvern a cubrir la tierra.
10
T eres el que enva las fuentes por los arroyos;
Van entre los montes;
11
Dan de beber a todas las bestias del campo;
Mitigan su sed los asnos monteses.
12
A sus orillas habitan las aves de los cielos;
Cantan entre las ramas.
13
El riega los montes desde sus aposentos;
Del fruto de sus obras se sacia la tierra.
14
El hace producir el heno para las bestias,
Y la hierba para el servicio del hombre,
Sacando el pan de la tierra,
Aleluya.
15
Y el vino que alegra el corazn del hombre,
El aceite que hace brillar el rostro,
Y el pan que sustenta la vida del hombre.
16
Se llenan de savia los rboles de Jehov,
Los cedros del Lbano que l plant.
17
All anidan las aves;
En las hayas hace su casa la cigea.
18
Los montes altos para las cabras monteses;
Las peas, madrigueras para los conejos.
19
Hizo la luna para los tiempos;
El sol conoce su ocaso.
20
Pones las tinieblas, y es la noche;
En ella corretean todas las bestias de la selva.
21
Los leoncillos rugen tras la presa,
Y para buscar de Dios su comida.
22
Sale el sol, se recogen,
Y se echan en sus cuevas.
23
Sale el hombre a su labor,
Y a su labranza hasta la tarde.
24
!!Cun innumerables son tus obras, oh Jehov!
Hiciste todas ellas con sabidura;
La tierra est llena de tus beneficios.
25
He all el grande y anchuroso mar,
En donde se mueven seres innumerables,
Seres pequeos y grandes.
26
All andan las naves;
All este leviatn que hiciste para que jugase en l.
27
Todos ellos esperan en ti,
Para que les des su comida a su tiempo.
28
Les das, recogen;
Abres tu mano, se sacian de bien.
29
Escondes tu rostro, se turban;
Les quitas el hlito, dejan de ser,
Y vuelven al polvo.
30
Envas tu Espritu, son creados,
Y renuevas la faz de la tierra.
31
Sea la gloria de Jehov para siempre;
Algrese Jehov en sus obras.
32
El mira a la tierra, y ella tiembla;
Toca los montes, y humean.
33
A Jehov cantar en mi vida;
A mi Dios cantar salmos mientras viva.
34
Dulce ser mi meditacin en l;
Yo me regocijar en Jehov.
35
Sean consumidos de la tierra los pecadores,
Y los impos dejen de ser.
Bendice, alma ma, a Jehov.


Surges hermoso al lmite del cielo
Oh, Sol vivo, comienzo de la vida!
Cuando t te levantas por el oriente lejano,
Vas cubriendo de belleza los paisajes.
Grande y brillante te ven en las alturas;
tus rayos se deslizan por toda tu creacin,
porque eres grande y todo lo alcanzas,
y dominas todas las tierras para tu amado hijo.
Aunque lejano, tus rayos alcanzan la tierra;
aunque tocas los rostros de los hombres
nadie conoce tus designios.

Cuando te vas por el horizonte occidental
la tierra se oscurece, como muerta.
Las criaturas, ciegas, se adormecen
como si les hubiesen tapado la cabeza.
Los bienes quedan como frutas cadas
a merced de los ladrones.
Salen entonces los leones de su guarida
y se agitan y pican las reptantes serpientes.

Akhenatn. Himno al Sol

Todos los animales saltan sobre sus patas.
Las criaturas que vuelan y se posan,
reviven cuando te ven aparecer.

T que has hecho fecundas a las mujeres,
t que formas el semen en el hombre,
que mantienes al hijo en las entraas
maternas,
que lo apaciguas para que su llanto cese,
t mismo fecundas incluso la matriz
que da aliento para sostener lo creado!
Cuando el nio desciende por las entraas
para nacer y respirar en el aire,
t abres su boca por completo,
t atiendes a todas sus necesidades.
Cuando el polluelo pa dentro del cascarn,
t le otorgas respiro y ayuda.
Cuando has completado su cuerpo en el
huevo,
l lo rompe y pa en su justo momento;
y cuando sale de l ya anda sobre sus patas.
Las tinieblas se extienden como manto de muerte
porque el creador reposa en el horizonte.

Al alba, cuando te encumbras por el oriente,
y resplandeces
disipando la oscuridad con tus dedos
el Alto y el Bajo Egipto festejan tu llegada,
despiertos y erguidos sobre sus pies los hombres,
pues has sido t quien los ha levantado,
y ellos, desnudando y lavando su cuerpo,
elevan sus brazos hacia ti en oracin.
Todo el mundo puede comenzar su trabajo.

Entonces las bestias se complacen en sus pastos,
los rboles y las plantas florecen,
y, levantando el vuelo desde sus nidos,
los pjaros alaban tu espritu moviendo las alas.

Cuntas y que diversas son tus creaciones!
Imposible le es al hombre desvelarlas
Oh Dios nico, que no tienes igual!
T creaste el mundo segn tu deseo,
solo, sin necesidad de ayuda alguna:
hombres, ganado, animales salvajes,
cuanto en la tierra camina sobre sus pies
y cuanto en lo alto vuela con sus alas.

Tus rayos amamantan las praderas,
y stas viven y crecen por ti cuando te alzas.
Haces las estaciones para cuidar tus obras:
el invierno sirve para enfriarlas
y el calor para que puedan saborearte.
Para elevarte hiciste el firmamento,
y desde l contemplas tu creacin.
T solo, sin necesidad de ayuda,
alzndote en forma de Sol vivo,
apareciendo, brillando, retirndote,
sacaste de ti mismo miles de seres:
ciudades, pueblos, campos, caminos, ros;
y todos te miran pasar por encima,
pues eres el Rey del da sobre la tierra.
Y cuando has partido, cuando duermen
todos los ojos que t has creado,
cuando nadie puede contemplar tus obras,
sigues muy dentro de mi corazn,
aunque no haya nadie que te conozca
sino tu hijo Akhenatn,
pues le mostraste tus proyectos y tu fuerza.

UNA VERSI

Flavio Josefo, escriu un llibre anomenat Contra Apin
El llibre s per refutar les teories dun historigraf egipci helnic, Apion i daltres
historigrafs dorigen egipci que intenten calumniar els jueus.
Flavo Josefo fa referncia a dos textos escrits per un sacerdot egipci anomenat
Maneton sobre la histria del poble jueu vist des de la perspectiva egpicia.
Flavio Josefa considera un dels textos verdics i laltre fals.

EL TEXT DE MANETON CONSIDERAT VERDIC

Els hicsos van envair el poble egipcis sense gran resistncia
Van tractar els egipcis amb molta crueltat
Van regnar durant ms de 500 anys
El rei de Tebas es va rebelar, establint la seva capital a Avaris
Els hicsos van marxar dEgipte installant-se a Siria (actual Judea)


EL TEXT DE MANETON CONSIDERAT FALS

El rei Amenofis volia veure els deus
Un sacerdot li diu que noms podr veure els deus si neteja Egipte de leprosos
El rei envia tots els leprosos incloent-hi algun sacerdot- a les mines del desert
oriental
Un altre sacerdot, veient aix, prediu que els leprosos rebran ajuda de lexterior,
conqueriran Egipte i regnaran durant 13 anys. Per no sent capa de dir-li aix al
fara, li va arribar per escrit i es suicida.
Els leprosos trien a un sacerdot helipolit, Osarsiph, com al seu lder
Osarsiph formula lleis segons el principi dinversi normativa:
1. Es permet tot el que est prohibit a Egipte
2. Es prohibeix tot el que est perms a Egipte
Pg 46
Las tinieblas se extienden como manto de
muerte
porque el creador reposa en el horizonte.



Otro tipo de la resurreccin es visto en la jornada de tres das por el desierto del
pueblo de Israel antes de atravesar el Mar Rojo. Estos tres das transcurrieron
inmediatamente despus de la muerte del Cordero Pascual en aquella noche
memorable e histrica. Leemos en xodo 14:27: Entonces Moiss extendi su
mano sobre el mar, y cuando amaneca, el mar se volvi en toda su fuerza ... Esto
es, cuando el da naci. Israel haba salido de la sepultura del agua y estaba
irguindose, tpicamente, en la resurreccin. Ahora comparemos este incidente con
aquel que est registrado en Mateo 28:1: Pasado el da de reposo, al amanecer del
primer da de la semana, vinieron Mara Magdalena y la otra Mara, a ver el
sepulcro. El registro contina diciendo que ellas encontraron el sepulcro vaco y
que les fue dicho por los ngeles que l haba resucitado de los muertos. Tenemos,
entonces, el tipo y el antitipo: tres das despus de haber sido muerto el Cordero
Pascual, los israelitas atravesaron el Mar Rojo, y tres das despus que Cristo,
nuestra pascua (1 Co. 5:7), fue crucificado, resucit de los muertos.
http://www.tora.org.ar/contenido.asp?idcont
enido=la591
http://www.ministerioluzalasnaciones.com/ind
ex.php/biblia/15-los-libros-del-tanaj-a-t


http://masones.wordpress.com/2007/11/11/moises-el-exodo-de-los-israelitas-un-
misterio-egipcio/
Youtube: La verdad de Moiss https://www.youtube.com/watch?v=u9lxrDtMYM8
Youtube: El exodo decodificado
https://www.youtube.com/watch?v=fXDOee0x3Nkhttps://www.youtube.com/watch?v
=fXDOee0x3Nk