CURS

2009/2010

RESSENYA
“Mi escuela sabe a
naranja”

Seminari
Antoni Miralpeix

Romero Olivé, Andrea

ÍNDEX 15 desembre 2009
1r GEI, torn matí
 • Ressenya ..................................................................................
pàg. 2
• Bibliografia ...............................................................................
pàg. 5

SER MESTRE.
DÍEZ NAVARRO, M.C. (2009). Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser
en la escuela infantil (3a edició). Barcelona: Editorial GRAÓ.

Mari Carmen Díez Navarro és professora i psicopedagoga,

especialitzada en educació infantil. Ara per ara, és coordinadora
pedagògica de l’escola infantil “Aire libre de Alicante”, i també
membre del consell de redacció de la revista “In-fàn-cia”.
Algunes de les seves obres anteriors relacionades amb l’educació
infantil són: L’orella verda de l’escola, Col·leccionant moments,
Emocions, i El pis d’abaix de l’escola. A més, també ha escrit llibres
de poesia com ara: Llaços, La caputxeta vermella, Els 40 lladres i
Pitiflores. Ha publicat diversos articles en revistes com: el Guix, Guix
d’infantil, o Kirikiki.
Justament, “Mi escuela sabe a naranja”, ha rebut el premi a la millor
obra teòrica i d’investigació educativa en l’edició 2008 dels Premis
Aula.

• Contingut.

Aquest llibre ens parla, des de experiències diverses de l’autora, de

com crear una escola saludable, on és pugui viure amb tranquil·litat i
mostrar-se com un és. On els nens puguin opinar, escollir i crear, a
través d’un procés d’aprenentatge, on ells pensin per sí mateixos,
amb llibertat. Deixant que els infants proposin els temes que els
interessa conèixer. Les mestres han d’incitar-los a la pròpia recerca
de respostes i solucions, creen propostes relacionades amb la realitat
i la quotidianitat, des de un mode actiu, on l’experimentació i
l’observació tindran un paper molt important, i on el joc serà una
motivació per seguir aprenent.
També, hauran d’acompanyar-los i guiar-los en tot moment, ajudant-
los així a trobat el seu lloc al món. Sempre tenint en compte que
primer hauran d’identificar a les persones que els envolten, per
seguidament, escollir el seu camí. D’aquesta forma arribaran a ser
autònoms i a trobat la seva pròpia identitat.
Cada nen té un ritme diferent d’evolució, i mai s’haurà d’anar amb
preses, al contrari, s’ha de motivar-los ha arribar a aconseguir els
seus desitjos. Posant per sobre de tot, la seva evolució psicoafectiva,
és a dir, els seus sentiments i emocions, per això s’ha de parlar amb
ells
i escoltar-los, a través de la comunicació, tan verbal com no verbal.
Primer, les mestres, han d’acceptar els seus propis sentiments, i
també les seves dificultats, per poder ajudar-los correctament,
donant-los seguretat i confiança.
Cada nen s’haurà de sentir valorat i inclòs en el grup-classe, i s’haurà
de fer de cada dia un món diferent, ple d’il·lusions i ganes de viure’l.

• Valoració crítica.

Ens trobem davant d’un llibre de divulgació, el qual tracta sobre com
fer una escola on tots els infants es sentin segurs i lliures, i on
l’aprenentatge sigui una cosa agradable i amena.
L’escrit inclou molts diàlegs, frases d’altres autors, poemes, contes, i
per sobre de tot, experiències de la pròpia autora, Mari Carmen Díez
Navarro. Té un llenguatge clar, que fa que la seva lectura no sigui
pesada. Tot i que, la quantitat d’experiències, a vegades cansa, ja
que en alguna part del llibre són masses les pàgines utilitzades per
explica i desenvolupar alguna activitat, per finalment exposar un petit
resum d’ allò realment important. Crec que, en aquests casos hauria
d’estar més resumit, i centrar-se més en el rerefons.
A mi, personalment, m’agradat tenir l'oportunitat de llegir aquest
llibre, ja que he pogut aprendre moltes coses sobre com ser mestre, i
com sortir d’alguns problemes que se’ns poden plantejar al llarg de la
nostre vida com educadores. Les experiències explicades, també
m’han ajudat a comprovar que tot el que l’autora diu en quan a la
nostre feina i els infants, és factible. He pogut obrir la meva ment, i
deixar-me portar, a les classes i als moments que vivim llegint aquest
escrit. Sembla que durant tota la lectura, tú també hi siguis a dins.
A estones he tornat a ser nena, per qüestionar-me instants de la
meva vida, i d’altres he somiat que jo mateixa era la Mari Carmen. La
il·lusió i les ganes que transmet el llibre, es contagien.
“Mi escuela sabe a Naranja”, ens parla sobretot de la importància dels
sentiments i les emocions, dels més petits. Mai havia escoltat que en
una escola poses per sobre de l’aprenentatge, la part psicoafectiva,
m’ha sobtat i m’encantat. Des del meu punt de vista, penso que un
nen emocionalment malament, no pot aprendre res. Hem d’ajudar
primer que els infants siguis feliços, és sentin bé, per poder desprès,
ensenyar-los tot allò que puguem del món i el nostre dia a dia. Per
tant, hem de valorar les emocions de cada un d’ells.
Les mestres, tenim la responsabilitat de fer de les nostres aules un
lloc segur, on cada petit sigui valorat i estimat. I on cada dia hi hagi
una sorpresa que els faci venir les ganes de seguir aprenent. Els
“agafarem de la mà” i els ajudarem i escoltarem, perquè puguin
trobar el seu camí, guiant-los sense presa, i sempre amb un somriure
motivador.
Aquesta meravellosa obra, la recomanaria en primer lloc, a tots
aquells mestres o futurs mestres, però també a totes aquelles
persones que valorin als infants, a aquestes petites personetes, que
fan del nostre dia a dia, un món ple d’il·lusions i innocència. Perquè
tots hauríem de tenir en compte, i valorar, que els primers anys de
vida són, segurament, els més importants, on cada detall és rellevant,
i on cada persona que els acompanya queda en la seva ment per
sempre més. Per això, val la pena ser mestre.

BIBLIOGRAFIA
• DÍEZ NAVARRO, M.C. (2009). Mi escuela sabe a naranja: Estar y
ser en la escuela infantil (3a edició). Barcelona: Editorial GRAÓ.