RESISTNCIA DE MATERIALS:

RESISTNCIA DE MATERIALS:
Propietats
Propietats
i
i
Assaigs
Assaigs
1. Materials a la industria
2. Propietats dels materials
3. Propietats mecniques
1. Resistncia mecnica
2. Comportaments mecnics
3. Assaig de tracci
4. Diagrames de tracci
5. Duresa
6. Tenacitat
7. Fatiga
4. Assaigs no destructius
5. Propietats trmiques:
1. Conductivitat
2. Dilataci
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Totes les imatges i els exercicis han estat extrets del CD Tecn. Ind 1r BTX Ed. Mc Graw Hill
1. ELS MATERIALS A LA INDUSTRIA
1. ELS MATERIALS A LA INDUSTRIA
Junt amb lenergia, els materials sn un element
imprescindible per a qualsevol procs industrial.
Els principals criteris per a la seva selecci en un procs i un
producte sn:
-Propietats (Resistncies a esforos, temperatura, conducci,... )
-Qualitats esttiques
-Procs de fabricaci
-Cost
-Disponibilitat
-Impacte ambiental: Obtenci, procs i rebuig
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
2. PROPIETATS DELS MATERIALS
2. PROPIETATS DELS MATERIALS
QUMIQUES BIOLGIQUES FSIQUES
Comportament molecular i
combinaci amb daltres elements
Comportament amb els essers
vius i en el medi ambient
Comportament per s mateix
Mecniques Trmiques Elctriques ptiques
Dins duna gran varietat de tipus de propietats destacar:
-Resistncies
-Duresa
-Tenacitat
-Plasticitat
-Conductivitat
trmica
-Dilataci
-Punt de fusi
-Conductivitat
elctrica
-Magnetisme
-Brillo
-Color
-Fluorescncia
-ndex refracci
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3. PROPIETATS MECNIQUES
3. PROPIETATS MECNIQUES
s el comportament davant laplicaci de forces externes.
Els materials tenen forces internes (forces de cohesi) que
mantenen units els toms. Si les forces externes aplicades sn
superiors, el material es deformar, ratllar o es trencar .
Cada material presenta un comportament diferent que cal conixer
per decidir el seu s i la configuraci en cada cas
Les propietats mecniques dels materials sobtenen per mitja
dassaigs en una disciplina anomenada: Resistncia de materials
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.1. RESISTNCIES MECNIQUES
3.1. RESISTNCIES MECNIQUES
s la capacitat que t un material per suportar esforos sense
deformar-se o trencar-se. Es diferencien:
Per cada tipus desforc esisteix una resistncia concreta de cada
material. Es fan per mitja d'assaigs destructius
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Secci elevada Cisallament
Secci elevada Torsi
Secci elevada, cantell gran i poca longitud Flexi
Secci elevada i poca longitud Compressi
Secci elevada Tracci
Formes ms adequades per suportar-lo Esfor aplicat
Efecte de VINCLAMENT produt
per la compressi duna pea
esvelta
Lesfor de flexi s una
combinaci de tracci i
compressi
Millora a la resitncia a la
flexi
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.2. COMPORTAMENTS MECNICS
3.2. COMPORTAMENTS MECNICS
Laplicaci dun esfor sobre un material pot produir diferents
efectes:
- No afectar-lo (les forces internes de cohesi sn ms fortes)
- Deformar-lo. Aquesta deformaci pot ser de dos tipus:
-Deformaci Elstica (la deformaci s temporal i un cop retirat
lesfor el material torna a la seva forma inicial)
-Deformaci Plstica (la deformaci es mant un cop retirat lesfor)
- Trencar-lo. Al aplicar un esfor el material es trenca sense
(prcticament) deformaci prvia. Sanomena Comportament Frgil
Abans descollir un material per a una estructura cal conixer el
seu comportament i dimensionar-lo adequadament
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.3. ASSAIG DE TRACCI
3.3. ASSAIG DE TRACCI
Lassaig de tracci s una de
les proves ms utilitzades en els
clculs de resistncia de
materials ja que ens aporta gran
informaci de les seves
propietats mecniques
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Lassaig de tracci es realitza
amb provetes normalitzades
perqu els resultats no
depenguin de les dimensions de
la pea
MAGNITUDS BSIQUES
ESFOR UNITARI
s la relaci entre la fora F
aplicada i la secci A sobtre la
qual saplica
Esfor = F / A ( N/mm2 = MPa)
ALLARGAMENT UNITARI
s la relaci entre lallargament
duna pea L i la llargria inicial
Lo que tenia abans de lesfor
= L / Lo (sense unitats)
( en %)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.4. DIAGRAMES DE TRACCI
3.4. DIAGRAMES DE TRACCI
Els digrames de tracci representen la relaci existent entre un esfor de
tracci i lallargament del material. Es realitza amb probetes normalitzades
i ens donen molta informaci sobre las caracterstiques mecniques dels
materials
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
En aquesta zona les deformacions sn de tipus elstic, proporcionals, compleixen la llei de
Hooke i desapareixen quan es deixa daplicar lesfor.
El pendent daquesta recta (O-A) sanomena MDUL ELSTIC del material:
E= p / ( N/mm2 = Mpa )
Aquest valor de modul elstic s la RIGIDESA del material.( A ms mdul, ms rgid i menys
deformaci elstica)
ZONA ELSTICA (O-A)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
ZONA PLSTICA ( A E ) Lmit Elstic (AB)
A partir del punt A comenen les deformacions permanents (Zona Plstica)
El punt B es coneix com a LMIT ELSTIC: Esfor unitari mxim sobre un material que no
produeix deformaci permanent. A la prctica s molt difcil dobtenir i sadmet com vlid
aquell esfor amb deformaci permanent de fins un 0,2 % sobre la llargada inicial.
Malgrat aix sempre es treballa amb COEFICIENTS DE SEGURETAT ( t= e/n) (Ull peces
ms grans i ms cares)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
ZONA PLSTICA ( A E ) Fluncia (B-C)
A la zona de FLUNCIA (B-C) es produeix un allargament sense prcticament esfor
(flueix) (En lacer aquesta zona s molt plana)
A la zona dENDURIMENT (C-D) la deformaci ha provocat un enduriment del material i per
tant cal incrementar el valor de lesfor per seguir deformant. Quan ms ductil s el
material, ms amplia s aquesta zona. Els materials frgils no tenen quasi aquesta zona
plstica
Enduriment (C-D)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
ZONA PLSTICA ( A E ) Estricci i Trencament (D-E)
En el punt D sinicia el trencament de la proveta, malgrat disminuir el nivell desfor aplicat.
ESFOR de TRENCAMENT = Esfor mxim abans de trencar-se
En aquest tram disminueix la secci de la proveta (estricci) fins que al punt E queda
dividida
ALLARGAMENT. s la longitud de la proveta en el moment que es trenca. El %
dallargament mesura la ductilitat del material
% = (Lf Lo) Lo * 100
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
El mdul elstic indica la rigidesa
El lmit elstic indica lelasticitat
Lesfor de trencament indica la resistncia mecnica
Lallargament indica la ductilitat i plasticitat del material
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.5. DURESA
3.5. DURESA
s la resistncia o oposici que presenta un material a ser RALLAT o PENETRAT
per un altre material (El diamant s el material ms dur i el talc el ms tou) Depen
de les fores de cohesi internes.
No s correcte relacionar Dur amb Difcil de trencar
La duresa tamb ens indica la resistncia dun material a ser deformat
plsticament. Per tant, hi ha una relaci directa, caracterstica per a cada material,
entre la duresa i la resistncia a la tracci. En el cas de lacer aquesta relaci s:
r (MPa) = 3,45 * HBW
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Hi ha diferents mtodes per a determinar la duresa dun material. Cal destacar el
mtode BRINELL.
El mtode consta dun equip anomenat durmetre, a on una bola de carbur de
tungst actua com a penetrador durant un temps determinat, deixant una marca
sobre el material. Per mitja de la mesura del dimetre de la marca i del penetrador
es calcular l'rea esfrica i la duresa segons l'expressi:
Duresa Brinell HBW = 0,102 * F (N) / A (mm2) (sense unitats)
(0,102= cte 1/g )
Forma dexpresi:
xx HBW ( D / C / t )
a on:
D= diametre del penetrador (mm)
C= 0,102 * F (N)
T = Temps (sg)
(Per a metalls s habitual D= 10 mm, C =
0,102 * 3000 kg, t = 15 sg)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Exercici:
Quin s el significat de
187 HBW 5/750/20 ? e6p186
3.6. TENACITAT (
3.6. TENACITAT (
Resilincia
Resilincia
)
)
s la capacitat de resistncia al xoc. Es refereix al comportament enfront a
esforos sobtats, instantanis o violents, no constants.
s la propietat contraria a la fragilitat. Els materials tenaos absorveixen molta
energia cintica en el xoc i la transformen en deformacions elstiques o plstiques
sense trencar-se.
s fora habitual que un material dur sigui frgil i en canvi no sigui tena. Aix s
problemtic en algunes aplicacions com poden ser rodes de trens.
La TENACITAT es mesura de manera indirecta per mitja de la RESILINCIA que s
lenergia necessria per trencar un material amb un sol cop.
Si be a major resilincia, major tenacitat, perqu un material tingui una bona
tenacitat cal tamb que tingui una bona resistncia a la tracci i un valor alt
dallargament.
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Hi ha diferents mtodes dassaig com el Pndol de Charpy o el Pndol dIzad.
K (Resilincia) ( J / mm2) = Ec consumida / A
Exemple:
Proveta amb costats L1 = 10 mm i una
entalla L2 = 2 mm. El pndol parteix
duna alada de 400 mm i agafa una
alada de rebot de 140 mm. Calcula la
seva resilincia.
Secci = 10 (10-2) = 80 mm2
Ec=mgh-mgh=22*9,81*(0,4-0,14)= 56,11 J
K = 56,11 / 80 = 0,7014 J / mm2
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
3.7. FATIGA
3.7. FATIGA
La fatiga s la resposta dun material a lacci desforos que alternen el seu sentit
daplicaci de manera repetitiva en el temps.
La resistncia a la fatiga senten com el valor desfor que provoca el trencament
despres dun determinat nmero de cicles (Ex. 180 N/mm
2
per a 10
5
cicles).
La trencament per fatiga sempre sinicia a la superficie del material, daqu la
importncia del seu tractament.
Lassaig de fatiga ha dintentar reproduir les condicions de treball. Un dels ms
ususals s sotmetre una proveta a una flexi rotativa (torsi i flexi)
Els assaigs de fatiga es representen en diagrames com els de Whler, en el que cal
destacar dos tipus de comportament:
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
4. ASSAIGS NO DESTRUCTIUS
4. ASSAIGS NO DESTRUCTIUS
Sn aquells que no deixen marques al material analitzat i sapliquen a peces ja
fabricades per detectar possibles defectes interns no observables a simple vista.
Aquest defectes poden ser fissures, esquerdes, porus, inclusions descries o
elemnets extranys,...
Cal diferenciar:
ASSAIGS MAGNTICS ASSAIGS MAGNTICS
Es basen en laplicaci dun camp
magntic i lobservaci de la
desviaci de les linees de camp
mgnetic devant dun defecte. Est
limitat als materials ferics
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
ASSAIGS PER RAIGS X i GAMMA ASSAIGS PER RAIGS X i GAMMA
En aquests assaigs es fan
passar raigs X o gamma a
traves de la pea que es vol
analitzar i simpresionen
sobre una placa fotogrfica.
La diferncia dabsorci
segons les zones impliquen
deficincies.
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
ASSAIGS PER ULTRASONS ASSAIGS PER ULTRASONS
Sn ones de pressi o sonores de freqncia superior a laudible per loida
humana (>20.000 Hz).
Les ones dels ultrasons es reflecteixen, refracten i dispersen davant de canvis
en el medi pel que es propaguen.
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
5. PROPIETATS TRMIQUES
5. PROPIETATS TRMIQUES
Conductivitat Conductivitat trmica trmica
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Estudien el comportament dels materials davant de la interacci amb energia
en forma de calor. Destacar:
s la facilitat o dificultat que presenta un material perque circuli a traves dell
un flux de calor. Per a un objecte concret depen de:
- Tipus de material
- Superficie
- Gruix
- Temps
- Gradient trmic
g
T t A
Q

= == =
= Conductivitat trmica del material (W/m*C)
Altre valor utilitzat s la potncia trmica que sobte de Q/t (W)
Josep Josep Llus Llus Serrano 09/09 Serrano 09/09
Dilataci Dilataci trmica trmica
s laugment en les dimensions dun material degut a una aportaci de calor
que provoqui un increment de temperatura. Dependr del tipus de material i del
gradient trmic.
La dilataci es pot valorar sota diferents criteris: lineal, superficial o cbica
Habitualment sexpresa com el cocient entre lincrement de longitud i la
longitud inicial. s per tant adimensional i pot expresar-se en %. Per expresar
el valor absolut cal aplicar:
L = L
o
* * T
a on s el coeficient de dilataci lineal del propi material (C
-1
)