Mi escuela sabe a naranja

ESTAR Y SER EN LA ESCUELA INFANTIL

Andrea Marquier Ferré

FPCEE Blanquerna
Educació infantil, Grup K-B
Seminari de la Carmina Folch
ÍNDEX

1. Introducció..................................................................................Pàg. 3
Dades del llibre
De que tracta el llibre

2. L’autora: Mari Carmen Diez……....…………………………………………..Pàg. 4

3. Contingut del capítol..................................................................Pàg. 5
4. Reflexió del capítol……………………………………………....…………..…… Pàg. 9
5. Fonts de documentació………………………………………….……………..Pàg. 10

2
Introducció.

MARI CARMEN DIEZ NAVARRO. Mi Escuela sabe a naranja (Estar y ser en la

escula infantil). 3era edición. Barcelona: Graó, 2009. Colección Biblioteca de
Infantil.

Aquest treball consisteix en la lectura de un capítol del llibre “Mi Escuela sabe a
naranja (Estar y ser en la escuela infantil )” i la síntesis d’ell. A partir de
aquesta lectura, m’he documentat sobre la vida de la autora (MARI CARMEN
DIEZ NAVARRO), he fet un resum sobre un dels capítols i he fet una reflexió
sobre totes aquelles coses que m’ha aportat la lectura realitzada.

3
L’autora; Mari Carmen Diez Navarro

Mari Carmen Diéz Navarro és una professora de las d’abans, de las d’ ara i les
de sempre. Imparteix classe a l’escola
Infantil Aire Libre de Alicant.
Mari Carmen Díez, es psicopedagoga i
especialista en l’Educació infantil a
més de assessora de la Formació a
docents i membre del consell de
Redacció de la revista In- fan- ci- a.
Ha escrit una pila de llibres
pedagògics, una pila més de poètics i
una pila més de col·laboració amb
altres escriptors. Però l’autèntic
currículum, la verdadera explicació que es pot fer sobre la Mari Carmen Diez és
amb el poema que trobem publicat a la seva pàgina web:

L'AUTÈNTIC "CURRÍCULUM" DE MARI CARMEN

"Milers d'hores de vol ran de terra

xafant aules, concebent idees,
ideant activitats, recopilant jocs,
jugant a dissenyar gràfics, cartells i
materials nous,
materialitzant diccionaris de pictogrames i siluetes
siluetejant persones, animals i coses,
prenent de tot apunts i notes,
anotant experiències quotidianes,
quotidianitzant escriptures estranyes,
escrivint llibres de somnis,
somiant amb poesies,
poetitzant contes,
comptant paraules,
paraulejant invents,
inventant caixes de records,
recordant col·leccions,
col·leccionant tresors,
atresorant adhesius,
enganxant plomes,
gaudint amb els seus xiquets i xiquetes,
que són els rius, les vides de cada dia
que s'estrenen junt davant seua,
i que van esdevindre a la mar, que és el viure"

4
 Contingut del capítol:
“El restaurante de todos” és el tercer capítol del llibre “ Mi Escuela sabe a naranja,
Estar y ser en la escuela infantil”. El seu contingut esta dividit en vuit subapartats o
subcapítols , tots ells relacionats i ordenats.

Aquest capítol parla sobre la posada en marxa d’un projecte de treball en una aula
d’educació infantil. Com ja he dit a través dels subcapítols es va explicant els diferents
etapes i activitats que hi ha dins d’un projecte de treball.

Juan es un alumne de l’escola Aire Libre de Alicante. La Mari Carmen Diez es la seva
professora i durant les classes de feia unes setmanes, el nen venia explicant el procés
de creació de un restaurant. Ell havia explicat als seus companys i professora tots els
problemes i contratemps que se havien trobat abans de l’obertura del local, havia
explicat tot el que havien comprat, el nom que havien decidit posar al restaurant...

La gran notícia va arribar més tard quan Juan ens va anunciar a tots que el restaurant
del seu pare ja estava obert al públic. Va continuar explicant els últims detalls del
restaurant; El dia de l’inauguració, de l’actitud del seu pare amb els clients... . Es
notava que el nen estava orgullós de la seva família, es notava que l’obertura de aquell
restaurant era un gran somni familiar.

El que va sorprendre més a la Mari Carmen Diez, va ser quan en Juan va explicar que se
havia trobat a un company seu al “Gros Mercat” ( un supermercat on solsament poden
anar persones que tenen restaurants segons el nen). La professora li va preguntar a
Yoel l’altre nen que si tenia un restaurant , i la gran sorpresa i va ser que la seva família
també en tenia un. Aquesta explicació be a dir que cada nen es un mon, i que cada un
es fa notar mes o menys a la classe. Cada nen te diferents maneres de exterioritzar el
que pensen i el que senten.

La Mari Carmen Diez al veure que el tema de restaurant creava moltes preguntes i
expectació entre tots els nens de la classe va decidir obrir un projecte, va decidir que
entre tots els nens de la classe obririen un restaurant.

Podem dir que formalment que un projecte es comença primer preguntant als
alumnes el tema que es vol tractar; ha de ser un tema que els interessi i els motivi, en
aquets cas, el tema havia vingut donat per un fet familiar i era per aquest fet que la
Mari Carmen Diez havia volgut emprendre aquell repte; si obrien un restaurant,
contaria amb el suport de dues famílies,que podien implicar-se amb les seves
experiències; aquest fet es molt important en els projectes.

El proper pas d’un projecta consisteix en la roda de preguntes; dintre d’un projecte,
se’ls pregunta als nens que volen saber de aquell tema, s’elabora una enquesta i els
nens escriuen i diuen totes aquelles coses que els inquieta i volen saber. Podríem dir
que aquestes preguntes es converteixen amb objectius que amb el pas dels dies s’han
de anar resolent i complint.
5
El projecte ja està en marxa, a la classe tots han preguntat tot allò que els inquietava
sobre un restaurant, la proper activitat era la de recopilar i elaborar tot el necessari
que es necessita a un restaurant. Els dos nens que tenien restaurant servien una mica
de model, van elaborar gorres de cuiners, davantals, números per las taules, els
menús, els centres de flors, cartells de publicitat...

Els nens van estar practicant i parlat sobre els modals i hàbits que creien que tenien
que tenir en una taula i en un restaurant, de les frases i la maneres amb que s’han de
demanar les coses, les maneres de comportament a una taula.

Una altre cosa important dintre d’aquest projecte, va ser la tria de noms del
restaurant. Cada nen de la classe va proposar un nom i va dir la justificació de perquè
havia pensat aquell nom. Van fer una tria i votació dels mes originals i de les
justificacions més pensades. Al final es va decidir posar el nom de “Restaurante Aire
Libre”, encara que al dia següent arribés un altre nen amb una altre proposta molt més
original. El fet de que al dia següent arribés un altre nen amb una altre proposta, es
molt significatiu en aquest capítol ja que l’actitud de la Mari Carmen Diez és de
respectar les votacions per evitar problemes entre els nens, ella prefereix mantenir-se
a nom dit, a més es el procés democràtic.

Desprès de la elecció de nom i de la preparació del material el restaurant ja es podia

inaugurar. Els nens havien preparat quatre taules amb estovalles, plats, gots i coberts
tot seguint les indicacions que havien donat les mares, sobre com parar be una taula.

Els nens interpretaven els diferents papers, treballs que n’ha a un restaurant:
cambrers, clients, recepcionista, cuiners, maître... aquest van estar sortejats. La
inauguració va ser fantàstica, va durar tot el matí i els nens van comportar-se tal i com
havien acordat, van seguir els modals que havien dit i explicat a classe. Per la tarda van
seguir jugant (i aprenent la vegada) igual que els tres dies següents, el que feien es
anar canviant els papers d’aquesta manera s’asseguraven que tots feien tots els rols
del diferents oficis.

Els pares també participaven del projecte de la manera que podien, uns es quedaven
una estona a l’hora de venir a recollir als nens, els altres portaven material per al
restaurant ,d’altres proposaven mes activitats...

Una de les mares, en concret la mara de Yoel un dia els va portar un bogavante viu,
aquest fet va despertar el interès dels nens i moltes preguntes, i també moltes
preocupacions entre els amants dels animals, al saber que aquell animaló moriria.
Una altre mare va plantejar un problema que tenia a casa seva a la professora, i ella va
aprofitar per parlar-ho a classe. El problema d’aquella mare venia donat per les feines
de casa, el nen no volia ajudar, protestava dient: que ell era un home i que les feines
de casa les feien les dones, no els homes. A classe la Mari Carmen Diez va exposar la
pregunta i veient que els nens estaven interessats, va elaborar una enquesta sobre el
tema. Els resultats varen ser interessants, es reconeixia que en les cases degut a les
circumstàncies, les que treballaven més eren les mares; els nens estan acostumats a
veure a dones treballa’n a casa, un avia, la dona de la neteja.. etc s’explica com es

6
divideixen les tasques a casa i els problemes i baralles que sorgeixen entre els
germans...
En l’activitat del restaurant també hi van intervenir mes professores de l’escola,
alumnes d’altres classes; A un d’aquells tres dies, el restaurant es va aprofitar per fer la
despedida a una de les cuineres de l’escola Aire Libre. La cuinera va aprofitar per
explicar als nens el que li havia agradat treballar aquells anys a l’escola, de la por que
tenia de trobar a faltar als nens i a la seva cuina, quan havia desfruitat a la seva feina.
Li van regalar flors ,dibuixos i una planta i a canvi la cuinera els hi va preparar un dels
pastissos preferits dels nens. A la tarda, la Mari Carmen Diez va aprofitar per fer una
altre enquesta, els nens aquet cop van preguntar als seus pares, als treballadors de
l’escola i a totes aquelles persones que treballaven si la feina que realitzaven els hi
agradava.

Durant aquets tres dies de l’obertura del restaurant es produeixen algunes anècdotes,
un dia d’aquells un tema de preocupació sorgeix entre els nens; el tema dels ganivets
els inquietava, a través de comentaris d’un i dels altres, es comenta un tema referit als
gelosia dels germans grans cap els petits. Una nena li pregunta a la Mari Carmen Diez
que passaria si un bebè toca un ganivet per la part que talla, ella li contesta dient-li que
els seus pares l’aturarien, però ella continua dient, que si no hi son els seus pares, que
si no hi ha ningú, la nena segueix insistint, que ningú vigila a la criatura, la professora
alarmada li contesta que en aquet cas si que podria passar alguna cosa, la nena
continua i planteja que passaria si el ganivet li caigués al bebè al cap, Mari Carmen Diez
angustiada es planteja quin es el problema perquè a la nena se li pugui passar aquest
fet per el cap. Totes aquestes preguntes, segurament venen donades a la gelosia que
la nena te de la seva germana menor, no vol dir que vulgui fer-ho, però se li passa per
el cap i ho pensa. La Mari Carmen Diez li anomena “los ecos en el piso de abajo”, es la
gelosia dels germans grans envers el germans petits; sorgirien quan es percep
l'amenaça (errònies o no) respecte aquella vinculació afectiva, seria doncs la por a
perdre l'afecte o la primacia de l'afecte. Es un tema que sorgeix espontàniament al
projecte del restaurant, i que es important tractar col·lectivament i després
individualment amb la nena.
Amb la pràctica de les safates també van succeir anècdotes importants; Els nens que
presumien de lo be que saben portar les coses amb la safata, van ser els únics que van
tirar les coses per el terra. Amb el fet de portar les coses amb la safata també es van
donar conta de que hi havia persones que ho feien amb una mà i d’altres que ho feien
amb l’altre. Aquí la Mari Carmen Diez va poder veure amb quina ma els nens agafaven
la safata i així es va adonar que algun d’ells tenia problemes de lateralitat. Els nens
però el que els interessava més era saber si eren ambidextres, es a dir si utilitzaven les
dues mans per a fer les coses, aquet fet va comportar que moltes safates acabessin per
els terres de la classe.

Un dia, a més del restaurant, com activitat secundaria els nens van contestar una carta
de un nen de Málaga. El nen explicava el que feien a la seva escola, els hi va enviar
dibuixos i fotografies. Els nens de la Mari Carmen Diez van contestar la carta explica’n
tot el que ells estaven fen aquells dies, expliquen el projecta del seu restaurant, del
que estaven tan orgullosos.

El comportament dels nens durant tot el projecte va ser bo, però cal dir que alguns
d’ells va destacar pel fet de no voler ser cap dels personatges, però que ells mateixos
7
 van resoldre, al veure que els altres seguin jugant i ells no; Altres que segons el paper
que feien el seu comportament era diferent.

La Mari Carmen Diez, va donar per acabat el projecte, i el dia que els nens van
desmuntar el seu restaurant, hi ha haver molta tristesa, i propostes de tornar-ho ha
repetir. Per finalitzar el projecte el que va fer la Mari Carmen Diez i el que ha de fer
tota professora que comença un projecte, es plantejar-se la pregunta de que s’ha fet i
que s’ha après. S’han de valorar si aquelles preguntes proposades de bon principi,
s’han complert, si el que han fet ha sigut mes un joc o un aprenentatge i joc conjunt.

La Mari Carmen Diez el que fa al finalitzar el projecte es elaborar una llista amb tot allò
que havien estat fent durant tots aquells díes;

· Han parlat sobre el fet de treballar

· Han parlat sobre els oficis, sobre les diferents tasques i costums

· Han parlat sobre las normes i els criteris

· Han escrit noms per al restaurant

· Han fet cartes amb els menús

· Han posat preus als plats

· Han fet cartells publicitaris

· Han enumerat el material

· Han numerat les taules

· Han fet els bitllets dels clients

· Han preparat les taules

· Han treballat el concepte de ple, buit...

· Han classificat els diferents tipus de menjars

Desprès de veure tota la feina feta, tots els conceptes que havien treballat , va arribar
a la conclusió de que jugant també se aprenen moltes coses i segurament moltes més
que no pas fen fixes.

L’autora finalitza aquest capítol i tots els altres amb un dels seus poemes. Aquet
poema parla de jugar a ser, parla de el somni de una nena, del que li agradaria ser i del
que li agradaria jugar, somiar a ser gran, a disfressar-se . Una nena que li agrada
experimentar amb materials, observar la natura i jugar amb ella; una lliure que gaudeix
i que vol aprendre.
8
 Reflexió del capítol:

Amb aquesta lectura he après hi he pogut coneixer el que un projecte a una escola
d’infantil. Amb ella, amb la forma que te de descriure ha aconseguit que jo mateixa
hagués estat dins de l’aula, hagués vist el moment de la posada en marxa del projecte,
d’inauguració del restaurant, de totes les anècdotes que han passat durant tots els
dies.

Gràcies aquesta lectura he entès el concepte de projecte, el exemple de la seva classe

a la seva escola, el projecte, en aquest cas el d’obrir un restaurant, es pot treballar des
de moltes àrees diferents, he entès que els nens jugant poden aprendre molt més que
fent fitxes i que la metodologia de moltes escoles tindria que ser la de treballar amb
projectes no amb fixes. Treballar amb projectes ajuda als nens a pensar, a investigar i a
confrontar les seves idees, arribar a acords, aprendre dels errors i solucionar
problemes amagats; El projecte és un mètode vàlid per a qualsevol moment i edat. Al
llarg del procés, amb la practica es pot anar millorant i ampliant i introduir temes que
no estaven proposats anteriorment.

Les anècdotes i les experiències de Mari Carmen Diez m’han agradat molt; Es fàcil i
entenedor llegir els seus escrits, m’agrada la manera que te d’estructurar les seves
idees i les maneres que te d’explicar el que passa en una classe. Com s’implica als
projectes i la gran experiència que te com a professora i com a psicopedagoga. I es
més, crec que els nens que te a la seva classe tenen molta sort de tindre-la com a
professora.

Aquest capítol m’ha agradat i per aquesta raó l’he volgut treballar, per el fet de parlar i
portar a terme un projecte. Personalment no coneixia molt detalladament el
funcionament exacte d ‘un projecte però gràcies a ella he pogut entendre d’una forma
molt entenedora el que és i de veure com es desenvolupa.
M’he donat que un projecte fa que tots, nens i mestre aprenguin, cada dia amb cada
projecte, ens fa mes creatius i fins i tot mes feliços.

9
Fonts de documentació:

http://www.carmendiez.com/

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=autores.VisualizaAutorIU.vis
ualiza&autor_id=5326

10